Saludem ja Pep Calvet. Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. El Pep ens ha preparat de tot, una miqueta,
i allò per a tots els nivells, bé,
per a tots els nivells que tinguin un cert nivell ja...
Sí, també.
Perquè, clar, i ara mireu, ruta dels refugis,
una de BTT de Cornudella i una travessia magnífica
de Prat-dip a Marsà.
Però primer, atenció, perquè aquells que no hagin anat mai
recordin que s'acosta la data de l'Eternal Rúning.
Sí, sí, una...
Quan és, Pep?
És el dia 16 de desembre, a Igualada,
o sigui que, si és més o menys com els anys anteriors,
farà molta fresqueta, per almenys al matí,
i com és una cursa pels que, bueno, no sàpiguen de què va,
és molt curteta.
La podem explicar, això és molt divertida.
Sí, és això, la cursa és divertida,
és una cursa que, bueno, se va...
La gent pot anar sol, va en grups,
hi ha gent que se disfressa,
perquè també hi ha premi a la millor disfressa.
I de què es disfressen, així, del que agafen a casa.
L'última vegada, el que m'ho va sobtar molt,
va ser tot un grup que anava disfressat de vaca.
Tot el vestit de vaca...
Escolta, és molt complicat,
perquè l'Eternal Rúning no deixa de ser
com una mena d'adaptació de la pista americana.
I tant, i tant.
Que veiem a les pel·lis.
S'enganxaven per tot arreu.
Per això t'ho dic, que a sobre anar disfressat,
la seva igüeta freda, també,
que t'has de mullar, que has de passar el riuet...
has de passar per sota d'unes alembrades, no?
Tipo...
Sí, sí, pista americana.
Però molt divertit, molta gent, molta rissa, sobretot.
I tant, molta gent, perquè...
A la gent s'ho passa molt bé.
Arriben a anar fins a 1.500 persones,
o, bueno, imaginem-se la mitja marató de Tarragona,
tots...
Però fent el tonto, directament, ja.
Sí, fent el tonto, també.
És d'orilla, per això, eh?
A veure, com a distància, són 10 quilòmetres.
El que passa que, clar, hi ha com tothom, no?
Hi ha els que vol córrer guanyada,
que aquests ja s'ho faran.
Però són una minoria, en aquesta cursa.
Llavors, hi ha els altres que, bueno, que anem...
Com hi ha moltes proves que te van posant,
que jo els hi dic trampes camboianes,
per exemple, no sé, hi ha uns contenedors
d'aquests tipus grinyo, no?
Però que cutrés, no?
Allò, contenidors i...
Això és perquè ho fan de cara més a la gent que ho vegi, no?
És cutre-contenedor, però, bueno,
l'omplen d'aigua i fang i tal
i t'has de...
Ah, clar, a sobre has d'arribar brut.
No pots arribar ni amb una dignitat d'aparença raonable.
No, passes per trossos que hi ha als bombers de la Generalitat
i amb la manguera, doncs, te netegen una miqueta per damunt.
Que divertit.
Però, a més a més, te fan...
O sigui, dintre dels 10 quilòmetres,
doncs, bueno, hi ha de tot, no?
Hi ha pujades, baixades, vas pel bosc,
passes per sota de riarols,
per rieres, rieres, no tant rieres,
allò que no saps de quin color és l'aigua.
No, més que nedar...
Mullarte.
Mullarte.
O sigui, com a molt...
La que sí tenies que nedar era quan passaves...
La que feien a Castellbisbal.
Passaves pel riu Llobregat.
Que ella va ser que la dona se te va enganxar el coll
i quasi t'ofega.
Sí, sí, que ella no sabia nedar.
Sí, i jo que...
El Pep és un veterà de la...
De l'Eternal.
De l'Eternal Ronin.
Sí, sí, sempre.
I anècdotes les trobarà sempre, perquè, bueno, des de...
És que s'imaginen el Pep Calvet,
que és un esportista fantàstic,
però l'aigua, doncs, miri,
l'aigua té cosa.
I anava...
Bé, explica-ho tu, Pep,
que l'anècdote la vas viure tu,
però a mi em va fer molt de gràcia.
Una, la cursa transcorria,
a més de per bosc,
curria a rols,
doncs, a travessar una part del riu Llobregat,
no?
I, bueno, a travessar,
doncs, una part arribava al coll
i l'altra, doncs,
t'atapava molt poc, no?
Que, bueno,
només fent una mica d'esforç...
Sí, és una gran miqueta.
Però, clar, a veure,
hi havia gent que no era...
Jo no soc alt,
però encara era més baixeta que jo, no?
I se quedava a la meitat.
I damunt no sabia nedar,
doncs, lo típic...
Se et va enganxar aquí la senyora.
Se me va enganxar al coll
i a més, a més de un muerto i un herido, no?
Ah, adé, va, quina situació.
Però, bueno, va ser divertit.
Va ser divertit, sí.
D'aquí de Tarragona,
normalment, hi participa molta gent, eh?
Sí, sí, molta gent, eh?
Així que t'ho coneguis i controlis,
que els coneixes a tots.
Sí, o sigui, per exemple,
del grup de bombers n'hi ha molts.
Ah, sí?
Sí, sí.
M'apareix això, no res.
Clar.
Entrenen cada dia.
Sí, sí, s'ho passen pipa,
a més, hi ha inclús que, no?,
amb la idea de fer bon temps i tal,
però, clar, si hi ha tanta gent
ni te trobes que has de passar
amb dos metres angost, no?,
allí, doncs, clar,
40 persones tots es pitjen per entrar.
Bueno, divertit.
Tot i que és una mica agobiant,
però està molt bé.
Hi ha una plana web,
bo d'anar i veure les fotografies
perquè són molt divertides.
Tens l'adreça?
Sí, és d'aquí.
Ah, sí, bé, no té molt,
és a les 3B dobles.
A, sí que...
A, sí que sé...
Sí, o posant Eternal Roaning, ja està.
Sí, perquè la veig ara una miqueta
més complicada per dir-la.
Eternal Roaning, ja està.
Per això tenim els buscadors.
Molt bé.
I és el dia 16.
El dia 16.
Tu creus que intentaríem portar
a l'altre programa
quan hagi acabat
alguns dels que han participat?
Sí, sí, perquè...
Si no tenen torn
i que no hagin de treballar aquella hora.
Sí, perquè precisament
m'hi han recordat
de parlar avui d'aquesta
perquè n'hi ha dos o tres
que han dit
escolta, que hi tornarem a anar aquest any?
Perquè, bueno...
Clar, tu hi vas,
tu hi aniràs en un any?
Sí, sí, sí.
A més, ja tinc 3 o 4 companys
que també anirem.
I, bueno,
cal dir que donen a tothom
per acabar la prova
i tot això,
doncs una bona samarreta
d'aquestes de marca.
Un detallet, clar.
Després una bona...
Un bon bocat
amb una llonganissa
de dos pams.
Que això ho necessiteu, eh, realment.
I sí, bueno,
i el consell que els hi dono
a la gent quan hi vagi
que la roba que facin servir
que les fos sàpiguen segur
que...
Que l'han de llançar, eh?
L'han de llançar.
Ni rentar-la.
Jo ni rentar-la 10 vegades
no hi ha manera
de posar-la amb el color que tenia, no?
Això ens dèiem
quan vam baixar a la cova urbana,
que tota la roba interior
que portàvem sota del neoprè
que penséssim que després
s'havia de llançar.
I és cert, eh?
Sí, perquè és que...
S'enfanga tot.
I ara és un fang enganxós
i tot això, i clar.
Però bueno,
ja ha dit això,
doncs a veure...
Molt bé, Pep.
Doncs a veure si de tornada
tindrem a tu,
que també hauràs participat
i una colla d'aquests esportistes
de l'Eternal Running.
Ens has preparat la ruta
dels refugis a peu.
Són 80 quilòmetres, eh?
Són dels Piolín,
aquests mapes que es porten?
Del Piolet, perdó.
No, el Piolín, dic jo des de ser
pel David de les Fèlis de Walt Disney
que ha estat parlant,
m'ha quedat del Piolín,
quina vergonya.
I, no, està bé,
el Piolet, Piolet, Piolet.
Si no, el Joan s'enfadarà.
Estem parlant aquí
d'uns mapes amb solera,
li hem de dir Piolín, per favor.
Es tracta de, bueno,
com les famoses rutes
de carros de foc i tot això,
doncs aquesta la tenim aquí
a casa nostra,
des de la Corborella.
És coneguda aquesta,
com a ruta de refugis.
Perquè això del carros de foc
és molt coneguda,
però ja està.
Sí, bueno, aquesta potser
perquè, clar,
el Pirineu té una cosa, sí.
Té neu i té muntanya molt alta.
I ja està,
per aquí també hi ha muntanyes,
no són tan altes,
però són muntanyes.
Aleshores, doncs, bueno,
aquí, a més,
aquesta ruta està dissenyada
del meu amic
Al Joan Fornós,
que un dia el vam tenir aquí
parlant de parapent.
És veritat
que encara hem de tornar-li la visita
i anar a fer el parapent
i el reportatge i tot això,
a veure si hi tenim un ratet.
la va fer més o menys
perquè tots aquests indrets
que normalment
quan anem a Prades
i tot això,
no hi agosem anar.
Primer,
perquè a mi no ho desconeixem,
només agafem
la pista
i tiramilles, no?
I està ben senyalitzat,
tot aquests camins ara.
Sí, molt bé
i a més,
bueno,
es tracta de,
són uns 80 quilòmetres
que es pot fer
en quatre dies,
en dos caps de setmana,
dos dies,
tots els segits.
Rotllo Camí de Santiago.
Sí, més o menys.
Aquest cap de setmana
faig uns quants
i la setmana que no saps.
I els més agosarats
ho poden fer en 24 hores.
Mira,
el pont de la setmana que ve,
quatre dies
per fer la ruta dels refugis.
Per això,
més o menys,
ja m'hi he adelantat una miqueta
i a més,
tenint en compte
que fa molt bon dia.
Llavors,
són quatre etapes,
bueno,
ho han dividit
en quatre etapes.
Dic que ho han dividit
perquè dintre d'aquestes etapes
també se poden,
si estàs cansat,
no crec que l'acabi.
Doncs,
sempre hi ha
un lloc per tornar
abans d'acabar l'etapa,
no?
Llavors,
la primera
és des del refugi
de Cornudella,
del Montsant,
fins al Barca,
aquesta potser
és la més corteta.
I que bonica, eh?
I molt bonica
perquè passa
per l'ermita
Sant Joan de Codolà,
passa per dalt
el Montsant,
llavors,
són set quilòmetres.
Llavors,
la segona etapa
seria des del refugi
del Barca
fins a Montral,
aquesta ja pica més
perquè són 35 quilòmetres,
perquè,
bé,
la distància
és la que hi ha,
no?
Llavors,
del refugi
de Montral
fins al refugi
de la Mossara
seria la tercera,
serien 17 quilòmetres.
Molts passen
al GR,
o sigui que no té cap pèrdua.
eh?
I l'última seria
del refugi
de la Mossara
fins al de Cornudella,
que seria 21 quilòmetres,
tot i passant
pel pantà,
pel mig
i tot això.
Cal dir que,
bueno,
que se poden fer
començant
cadascú
des d'on sigui,
no?
Llavors,
es tracta
que, bueno,
el desnivell acumulat
són 5.000 metres,
no?
I a cada refugi
tenim
un full de control.
És el que t'anava a dir,
es pot controlar
igual que la Carros a Foc.
Hi ha un passaport
d'aquests
que se va
segellant
i llavors
el que faci
els quatre
refugis
i tot això,
m'assembla
que té
dret
a una samarreta,
bueno,
un detallet.
Bé,
doncs un detallet
allò
per estimular
una mica
la cursa.
Llavors,
començaríem
parlant
de la primera etapa,
la més curta,
que és
començar
per aquesta
com podia haver començat
per un altre.
Mira que són macos
aquests mapes,
eh?
Sí,
és l'edició Piolet.
Piolet,
no Piolet.
Si van a la llibreria
i demanen un mapa
Piolint,
bé,
el llibreter es pot morir
de riure allà mateix.
Llavors,
bé,
està...
Poso cap aquí,
si no.
Sí,
ho mirem.
És un mapa
que simplement
agafa aquesta zona,
o sigui,
és a escala 1,
25.000,
ho tenim tot a mà,
o sigui,
cap pèrdua,
està soprallat
tots els refugis
i els pobles
que anem passant.
A més,
clar,
lògicament també
hi ha cada refugi
en la part superior.
Molt bé.
L'adreça i el telèfon
del refugi,
mil coses que trobes
a meitat de camí,
telèfon mòbil...
Ja està,
que vinguin a buscar
i cap problema.
Aleshores,
doncs,
aquesta de Cornudell
al Montsant,
doncs,
seguim
pel mig del poble,
en direcció nord,
passaríem
pel costat
d'un parell
de restaurants
que hi ha
al mig del poble
i agafaríem...
tu i arribar...
Calla!
Perquè jo sé
que la gent
que va caminar
també li agrada
molt la cuina.
Sí, home,
però això seria després,
no?
Molt bé.
Bé,
llavors sortiríem
agafant el GR 174
fins a l'alçada
de l'ermita
Sant Joan de Codolà,
una ermita
molt bonica
perquè està
encastada
a la roca,
hi ha com uns xipresos
i és sota mateix
de tot el grau
de la Serra Major,
no?
Llavors,
és molt bonica.
Llavors,
a partir d'allí,
forta pujada
cap dalt,
cap a
el que és
la roca corbatera.
Hi ha un desnivell
important, eh?
Sí,
hi ha un desnivell,
però, bueno,
és el tros així més
més de pujada,
més ofert.
Llavors,
ja s'assegueix
per tota la cresta
en direcció
al barca
que tornem a agafar
el GR 171
a la part de dalt
i llavors,
bueno,
doncs arribem al barca.
Aproximadament
són uns 7 quilòmetres.
És l'etapa més curta,
eh?
Perquè la tenim aquí desplegat
i és l'etapa més curta
d'aquesta ruta dels refugis.
És l'etapa més curteta
per això dic
que la gent
perquè comenci a veure
com és tot,
doncs està molt bé aquesta.
La segona etapa
i què ens podem quedar ja?
Sí,
la segona etapa
potser ja la,
si volem,
la podem dir
un altre dia
perquè així
a la vegada
direm una en BTT
per la gent
que vulgui caminar
i l'altra vulgui anar en bici,
eh?
Que és des de
el mateix,
des de Cornudella,
aquí són 7 quilòmetres
caminant,
hem dit, no?
Sí,
aquests són 7 quilòmetres
es pot fer,
és assumible.
Llavors,
l'etapa
que havia proposat
en BTT
Vols que
pleguem el mapa?
Sí, sí,
podem plegar,
més o menys
de memòria
com ja l'han fet
en diversos grups
ja me la sé.
Bé,
aquesta també
sortint des de Cornudella
però en més d'anar
en direcció al nord
anem en direcció al pantà,
passem
la presa
del pantà
i anem
fins al riu
on entra
tota l'aigua
del pantà
tot
envoltant
tot el que és
el pantà.
Anem cap a la serra de Colls,
cap al sud.
Sí,
anem cap al sud,
atravessem
per damunt
del que és la presa
i anem
bordejant
tot el pantà
fins al final
on hi ha cruces
al riu.
Aquí no hi ha camí,
aquí anem...
No,
és una pista,
passa tot
voltant
i llavors
torna
aquesta pista
fins
per sota
del poble
de Siurana
que llavors
nosaltres ja
sortim
a la carretera.
Primer ho fem
en pista,
això és per fer
un bici de muntanya
per això,
llavors agafem
la carretera
una miqueta
pesadeta
perquè hi ha
moltes curbes
fins a dalt
i fa molta pujada
fins a dalt
a Siurana
però en més
d'entrar
ja al poble
a Siurana...
Ja en cotxe
et canses
pujant a Siurana
quan en bicicleta
pot ser rurós.
Però és un poblet
molt bonic.
I només de fer canvi
de marxes
ja el braç
et queda...
Però és un poblet
molt bonic.
Sí, sí,
jo no tonego
però bicicleta
pujar a Siurana
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Llavors des de
el que és
Siurana
doncs abans d'arribar
ja a la carretera
que acaba d'arribar
a Siurana
a mà esquerra
és l'antic camí
que va a Parades.
Llavors
s'agafa
tot aquell
una pista
que està molt bé
la gent hi va
amb cotxe
però
amb pista
amb bici
va perfecte.
Llavors
passarem pel grau
del Llop
i direcció
al coll del Vidrier
i del coll del Vidrier
per entendre's una miqueta
si seguim
ja agafem el camí de Reus
però nosaltres
parem allà
el coll del Vidrier
com a punt de referència
i tirem
altra vegada
a direcció nord
cap al coll
del Salvaduret.
Llavors això
ja veus
a Parades
a baix.
Llavors ja
des de dalt
per tindre
una miqueta
d'orientació
hi ha les torres
d'alta tensió
d'aquestes
de 30.000 volts
i tal.
Llavors
seguim
per totes les torres
fins a creuar
la carretera
tot a prop
de les granges
que hi ha
abans de Prades
abans del càmping Prades
que ara és un col·legi
que fan estades
d'anglès
a l'estiu
abans d'arribar
a la zona de la piscina
doncs allí
ja agafem la pista
que va
paral·lel a aquesta carretera
de Prades
al Barca
per darrere
que ja agafa el GR
que és el GR
que també va
a Ull de Molins
llavors
hi ha un punt
que has de creuar
a la dreta
que deixes
cap a anar
a Ull de Molins
i a l'esquerra
ja va
cap al Barca
home, dic
hi ha una fonda
a Ull de Molins
que es tina molt bé
sí
ara si hem d'anar al Barca
ja no m'hi poso
no cal baixar
per tornar a pujar
perquè després
del que ja vas fent
aleshores
des d'allí
al Barca
llavors tornes a anar
en direcció
Sant Joan de Codolà
per sota
o sigui
ja no pugem a dalt
perquè després
baixar en bici
el que han pujat
seria molt delicat
llavors
baixem per sota
ja seguint
està marcat com a GR
el GR 174
fins a Sant Joan de Codolà
que era on
els que han anat caminant
que m'ha explicat
doncs ho deixàvem
aquí que hem fet
uns 30 quilòmetres
en bici
sí, en bici són uns 30 quilòmetres
però bueno
està bé
perquè primer comença
3 hores més o menys
sí, 3 hores
3 hores i mitja
depenent
no està malament
sí
o sigui
és que sempre
m'agrada
posar dues opcions
perquè jo moltes vegades
quan vaig a la muntanya
anem
els que ens agraden
anar en bici
i els que esteu més en forma
i els que no
clar
llavors doncs bé
el que
hem dit
que anaven
a la ruta
als refugis
i fer la primera etapa
perfecte
fins al barque
aquesta és perfectament assumible
fins i tot en família
sí, sí
la dels 7 quilòmetres
sí, aquest està bé
els nens fan 14
perquè van i venen
ja ho sabem
quan anem d'excursió
van mira qui hi ha vist mama
mira qui hi ha vist papa
i van i venen diverses vegades
però bé
quan comença a pujar
potser llavors
ja se'ls hi passa
se'ls hi passa
a la dèria
havies preparat una travessia
no sé si tu creus
que ens dona temps
o justets
la direm així per damunt
i si cal donaríem detalls
molt bé
a veure
aquesta es tracta
de la travessia
que va
per atdip
a marxar
passant per les crestes
de la seda
aquestes crestes
de la seda
doncs per saber
on estan
la gent
l'han vist sempre
però pel nom
no ho sabem
no, no
jo no tinc ni idea
no, o sigui
quan anem en direcció
la 340
direcció cap a Vilaseca
tota la muntanya
tota la serralada
que hi ha davant
ja estan boniques
que es veuen
aquestes són les crestes
de la seda
sí, perquè
l'última muntanya
més diferent
que és la Mola
d'Estats
de Paradell
llavors
la que queda més a l'esquerra
tot això
són les crestes
de la seda
i hi ha
inclús un dia
que fa bo
se veu
una muntanya
molt rodona
bueno
li diuen també
Cavall Bernat
o sigui que
més o menys
per
per igualtat
amb la de Montserrat
i llavors
això és una mica
Catalunya en miniatura
sí, sí
llavors
doncs bé
són unes muntanyes
que estan
molt boniques
des d'allí
quan passes
per tota la cresta
veus tota la part
del camp de Tarragona
del camp de Reus
per darrere
veus
cap al sur
veus tota la part
de Cambrils
i el mar
jo crec que no l'havíem fet mai
aquesta ruta
no
a Prat-Dip
havíem anat
però
com a ruta
crestes de la seda
no ho havíem fet
no
aquest
és una de les rutes
de Neil Travel
que bueno
les fa servir molt
per fer tot
el dels
raits
que anem muntant
i llavors
se'm va veure
que estava
molt bé
doncs escolta
jo no sé si
que la deixessin
per la setmana
crec que sí
simplement
doncs cal dir
dues cosetes
que bueno
com és una travessia
que és llarga
doncs s'han de fer
també en dos cotxes
o un cotxe
que te vagin
a buscar
a marxar
i
és una miqueta
primer
puges
uns 300
400 metres
però després
és bastant
plenera
i després
ja és baixada
o sigui
que
les tres
quartes parts
està molt bé
però aquí
jo
estic mirant
la xuleta
jo veig
que posa aquí
com a 6 hores
per tant
estem parlant
ja
de travessia
no ruta
però hi ha diferència
de travessia
ruta
lògicament
no és la travessia
del desert
però déu-n'hi-do
té la seva
dificultat
per tant
per a persones
que tinguin ganes
i que
tinguin una mínima forma
perquè vagin tenint
més o menys
i ja ho parlarem
la setmana que ve
per on passa
passa pel punt
el coll del guís
que ja tothom el sap
de totes les travesses
que van fent
per aquí
però si el coll del guís
deixant a la dreta
coll de jou
i després hi ha
l'esquerra
per tot allò
deixant a la dalt
llaveria
molt bonica
que no els ha fet
el pes
que dius
calla
això del refugi
ja ho fet
això de la BTT
que dius
doncs es posen en contacte
amb Neil Travel
i el Pep
i els que vagin
a veure
què voleu exactament
i feu a mida
rutes curtes
llargues
muntanyes
mars
rius
deserts
el que convingui
dels rius
i d'això
ja parlarem
amb l'Albert
que va dir
que tenia ganes
de venir
doncs a veure
quan ve
que ja toca parlar
li agrada tirar
molt cap al Marroc
cap a totes aquelles
aquelles muntanyes
i deserts
doncs sí mira
ja ens toca també
un dia d'aquells
donar-li un toc exòtic
al programa
molt rebe
primer parlem de coses
que ens podem moure
per aquí
perquè no tots els caps de setmana
ens podem anar
al Nepal
però de tant en tant
sí que ens agrada
anar una miqueta
més enllà
com sempre
Pep Calvet
Daniel Travel
un plaer
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins al proper divendres
tu tampoc fas pont?
no, no
que sou de fi
dels col·laboradors
del matí de Tarragona Ràdio
el pont
a no ser que tingués
un bon projecte
d'un bon viatge
a treballar
sí
doncs ens veurem aquí
a la ràdio
gràcies Pep
molt bé
fins al proper divendres
adeu