Cinta Daufí, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Recordem que la Cinta Daufí és la nostra epidemiòloga.
Ens agrada dir-ho així, ella és metgessa epidemiòloga.
Bé, a mi m'agradaria dir-vos-ho epidemiòloga de capçalera.
Exacte, la nostra epidemiòloga de capçalera.
I fixin-se en quin luxe, perquè ni vostès ni nosaltres,
no tothom pot dir que té una epidemiòloga de capçalera,
que fa la Cinta un cop al mes.
Es deixa caure aquí per la ràdio moltíssima informació.
Això sí, molt seleccionada,
perquè en el primer programa ja la Cinta va voler incidir molt
en aquest aspecte de si entrem a la xarxa, busquem llibres,
però sobretot tinguem molta cura de les fonts i d'allò que es diu
perquè amb la salut no s'hi juga i menys encara amb la informació
que hi ha al voltant de la salut, perquè és moltíssima
i poc contrastada a vegades, no?
Sí.
Jo, com pot veure avui la Iolanda,
vinc carregada de llibres, d'articles, d'informes...
Físicament, fa un desperament a la taula impressionant.
És a dir que, bueno, solvència contrastada.
També és una manera de treballar que tenim els epidemiòlegs,
ja ho he de dir, que sempre abans de començar
i d'abordar qualsevol tema, una mica per disciplina,
sempre fem cerca bibliogràfica.
La visió de conjunt.
La visió de conjunt.
Què s'ha publicat sobre el tema, no?
I això suposo que és una cosa que no podem evitar.
Vull dir, jo inclús quan estava embarassada
tenia un desplegament de llibres i d'articles i de coses,
que això és una miqueta de formació professional.
Sí, perquè després feies el que et deia el teu sentit comú
i poca cosa més.
Però aquí parlem d'una altra qüestió.
Parlem de desigualtats socials en salut.
I vostès diran, en un país com el nostre,
que també ens agrada recordar-ho,
que el 12% de la població vius per sota de llindar de la pobresa,
segons dades publicades recentment a la premsa.
Tothom, en principi, tenim un sistema de salut universal.
Però això no treu que no hi hagi desigualtats, no?
Bé, avui parlarem...
El tema d'avui, jo he de dir que a mi particularment
és un tema que m'apassiona,
que és d'aquests que sempre que pillo un article
o una publicació o me'l compro o me'l baixo.
Perquè crec que és d'aquests temes,
que si realment siguéssim capaços d'entendre
la dimensió que té això,
si la gent arribés a ser conscient
de lo que vol dir això,
les desigualtats socials en la salut,
lo que vol dir que pel fet de pertanyer
a una classe social determinada,
i ara parlarem del concepte de classe social
amb aquest tipus d'estudis...
No parlem del tercer món.
No, no, no.
Estem parlant dels països desenvolupats.
Tot el que direm són estudis
que s'han fet als països desenvolupats.
És a dir, que tot això que explicarem avui
val pels països desenvolupats
perquè ens ha estudiat aquest tipus de relació
entre la classe social i la salut.
La salut mesurada, ja ho veurem com sigui.
Torno a insistir.
Si realment arribéssim a entendre,
perquè és un tema complex,
ja entenc que no és un tema fàcil,
no es pot resumir en un eslògan
ni en una pancarta,
però si realment arribéssim a ser conscients
de lo que vol dir tot això,
jo crec que seria com per sortir al carrer,
no com la manifestació que va haver dissabte,
sinó que seria per sortir en massa al carrer.
Tothom.
Anem a resumir de què va una miqueta el tema.
Bé, la recerca recent,
i ja explicarem una miqueta com comença tot això,
ha constatat, ha reafirmat,
i cada vegada hi ha més evidències
i més proves empíriques,
que la gent de les classes socials
més desfavorides
tenen menys esperança de vida,
enmalalteixen més
i es moren més
que els de les classes socials més afavorides.
Hi ha algú que podria dir,
perdona, Cintat,
doncs si poden anar al metge
igual que qualsevol altre.
malgrat que tinguin
accés,
que sembla que l'accés és universal,
a la salut és universal.
Però ja veurem
que davant de les grans coses,
sí, sí, però si tothom pot anar,
però si,
bueno,
malgrat això,
el que determina
que una ciutat,
barri,
que un grup de població
estigui més o menys xa,
perquè al final dius,
bueno,
de què depèn
que una població determinada,
que un grup social,
que una comunitat
estigui més o menys sana
que una altra.
Què és el que majoritàriament
determina
que un grup social
estigui més o menys xa
o més o menys malalt?
Podríem pensar,
és el sexe,
és l'estructura d'edat,
és l'accés a serveis sanitaris,
són els hàbits de vida,
doncs el que demostra
la recerca
és que no,
que el que realment
determina
si un grup social
està més xa o més malalt
és la desigualtat
o la classe social
a la que pertany
aquell grup.
M'ho explicarem,
perquè jo entenc
que tot això
és una miqueta...
Sí, perquè pots dir
hàbits a una alimentació deficient
per una renda baixa,
és un conjunt de coses,
no és un factum únic.
És un conjunt de coses.
Quan comença tot això?
Quan se comença
a investigar
la relació que hi ha
entre la salut
i la pertinença
a una determinada
classe social.
Com en tot,
mai partim de zero.
Sempre quan mirem
inclús molt enrere,
hi ha tota una història
del que van ser
salubristes,
dels grans herois
de la salut pública,
sobretot al segle XVIII,
que ja se n'havien
donat compte d'això.
Hi ha un text
molt interessant
del 1790
d'un tal
Johan Peter Frank
de la Universitat
de Pavia
que va fer
un discurs
que va tenir
molt de ressò
en aquell temps
i que,
de fet,
fan referència
a tots els textos
de salut pública
que es titulava
La misèria del poble
mare de les malalties
i on reivindicava
el paper
de les condicions
de vida
sobre la gènesi
de les malalties.
I en ell dia,
davant de tots
uns senyors universitaris,
les universitats
d'aquell temps
eren més o menys
com les d'ara,
miraven i investigaven
el que els semblava
i, evidentment,
la frase aquella
de que no hi ha más ciega
o que no quiere ver
continua sent vàlida
també per al món
de la recerca.
I en ell va dir
que les classes socials
emalenteixen
de manera diferent
sabents
de les seves condicions
de vida
i que per a solucionar
gran part
de les malalties
d'aquella època,
que, evidentment,
eren diferents
de les d'ara,
el que s'havien de fer
eren reformes socials
i econòmiques
importantíssimes.
Això ja ho diuen
el 1790.
Encara el qui queda feina, eh?
Bé,
hi ha hagut
una altra
una altra
una altra data clau
i una altra
diríem que d'alguna manera
un treball de recerca
fundacional
de tot el que després
s'ha conegut
com l'epidemiologia social
que va ser
l'informe Black
o el Black Ràpor
que es va publicar
al Regne Unit
el 1980.
I que va ser
això,
l'informe Black
va marcar
un abans
i un després
en el que
llavors s'entenia
us començava a intuir
que era
l'epidemiologia social.
És a dir,
l'estudi
de les causes
i les distribucions
de les malalties
en funció
de la classe social.
Quan es va publicar
l'informe Black
això va ser
l'any 1980
al Regne Unit
va marcar realment
un abans i un després
i va ser
com una petita revolució
dins del món
dels epidemiòlegs
i sobretot
dins del que llavors
començava
a marcar
com l'epidemiologia social.
Però Cinta,
això és molt recent.
Estàs parlant
del segle XX.
Estic parlant
del segle XX.
No estem parlant
ja de temps remots.
No, no,
que així com en temps remots
podien haver
evidentment
sempre hi ha hagut gent
que ha defensat
que la salut
de les poblacions
depèn
en gran mesura
de les seves condicions
de vida
i de les seves condicions
socioeconòmiques.
Per primera vegada
tot allò es posava
blanc sobre negre
en números,
en taxes
i diríem
cabalat
per molta informació
i molt contrastat.
Es podia argumentar
amb dades.
Es podia argumentar
per què?
Perquè els anglesos
vull dir
la cosa esta
per a què ens hem d'enganyar
aquí les societats mediterrànies
i això ens falta una mica
són una gent
molt ordenada
molt sistemàtica
molt amics
de recollir
tot el tipus d'informació
i hi havia una llarga tradició
al Regne Unit
de recollir
per una banda
estadístiques de mortalitat
pensem que Anglaterra
des de l'any 1800 i pico
es publicava
cada any
l'estadística de mortalitat
per causes
i tot això
i també tenien
molt ben recollit
la professió
és a dir
de cada
botlleta
de mortalitat
tenien
la causa
de mortalitat
el lloc
evidentment
perquè en tot el tema
de les desigualtats
socials
en salut
és molt interessant
també
tota l'anàlisi
que es fa
de les àrees petites
poder fer anàlisi
per barri
per comarca
per subcomarca
tot això també
dona molta informació
amb la qual cosa
ells podien lligar
causa de mortalitat
i
si voleu
una aproximació
a la classe social
que en aquell moment
ells tenien
molt ben registrada
com a la professió
i lligant
aquest tipus
de variables
se'n van donar compte
o l'informe Black
va posar de manifest
que realment
les diferències
en les taxes
de mortalitat
tan globals
com específiques
per certes malalties
eren molt diferents
segons la classe social
i la regió del país
de la que estéssim parlant
i que l'única cosa
que explicava
perquè clar
és segur que els epidemiòlegs
tenim aquestes eines
que ens permeten
neutralitzar
l'efecte
d'altres variables
i que
neutralitzat
l'efecte
d'altres variables
el que explicava
aquesta sobremortalitat
que s'observava
en determinades classes
socials
no era ni més ni menys
que el fet de pertany
a una classe social
desfavorida
clar
tot això en aquell moment
perquè penseu
que a l'Anglaterra
també hi havia
el National Health Service
vull dir que
era un país
que tenia una llarga tradició
de serveis sanitaris
a l'abast
de tota la població
i això
des de la beneficència
un concepte diferent
no no no
des de la beneficència
no
és un servei nacional
de salut
però des d'aquell moment
des del segle XVII
en parlaves
no
el del National Health Service
crec que
segle XIX
sí
ara no sé si seria XIX
tant se val
el cas és que
els mateixos anglesos
van dir
com pot ser
si nosaltres tenim
un sistema nacional
de salut
que cobreix
que garanteix
l'accés
de tota la població
als serveis
evidentment
als serveis mínims
imprescindibles
diríem que
en la societat anglesa
d'aquella època
tot això va ser un xoc
perquè els va posar
davant dels ulls
dir
molt bé
això és veritat
però hi ha una variable
que estarà
perquè és veritat
que era una variable
que els epidemiòlegs
d'aquell temps
no havien tingut en compte
amb els seus anàlisi
dient
per què?
entre altres coses
perquè hi ha variables
que són relativament fàcils
de mesurar
la variable edat
la variable sexe
és fàcil de mesurar
la variable mort o no
vull una persona
o està morta o no està morta
per això les estadístiques
de mortalitat
són les que normalment
són més robustes
el tipus de malaltia
a vegades això
ja porta més complicacions
però clar
i la variable classe social
com se mesura això?
que en definitiva
ja veurem
que totes les recerques posteriors
també avançarem
que a partir de l'any 1980
tot això
ha donat lloc
a tota una línia de recerca
riquíssima
interessantíssima
en tots els països
del món desenvolupat
que es coneix
com l'estudi
de les desigualtats
socials en salut
a partir de l'informe
Black
més o menys
a cada país
o
se van posar
en marxa
o
se'n van donar compte
que
se'ls havia passat per alt
analitzar
una variable fonamental
i que determina
el fet
que
una nació
poble
ciutat
comarca
tingui més o menys
salut
que una altra
i era tot el tema
de la classe social
a veure
també direm
que per als epidemiòlegs
quan parlem de classe social
no és exactament
el mateix concepte
que es maneja
amb el llenguatge del carrer
entre altres coses
perquè a vegades
parlar de classe social
sembla que avui en dia
en les societats
postindustrials
està una mica
passat de moda
sembla una mica
tronat
i sembla que
tingui a veure
només amb
els ingressos
que pot percebre
una comunitat
o una família
no
i no té a veure
només amb els ingressos
econòmics
no té a veure
només amb això
a vegades pot haver-hi
una economia
diguem-ne
normalitzada
però que es pertany
a una classe
que no tinguin
aquesta cultura
de la prevenció
etcètera
no respon només
al tema
de la renda
econòmica
no només
però evidentment
la renda
disponible
sobretot
el que els epidemiòlegs
diuen
la renda relativa
és a dir
com és la renda
d'una família
determinada
o d'un individu
determinat
respecte
a la norma
del seu país
em he perdut
no, no
que parlàvem
que quan es parla
de classe social
en epidemiologia
no és el mateix
que quan es parla
d'aixent vella carrer
no és el mateix que quan es parla
a nivell de carrer
perquè ara sembla
que parlar de tot això
del concepte de classe social
m'ho remet una miqueta
a la lluita de classes
inclús sembla que no és políticament correcte
sembla una mica anacrònic
no?
sembla, bueno, en vanes
tot això ja està superat
bé, clar, els epidemiòlegs
que es dediquen a això
també han fet un esforç
per conceptualitzar
i una miqueta estandarditzar
perquè
si bé els anglesos
van començar
treballant el concepte
de classe social
perquè era el que tenien
a l'abast
a partir
de l'ocupació
i ells
a partir de
diríem
de l'ofici
que tenia
una determinada persona
el classificaven
que és una manera
bastant aproximada
però això
s'ha anat refinant
una miqueta més
i han arribat
els epidemiòlegs
han arribat
a un estàndard
de dir
quan diem classe social
o no
més o menys
tots diem el mateix
i el concepte
de classe social
en epidemiologia
és diríem
com un max mix
de
professió
nivell de renta
nivell d'estudis
i en alguns casos
també inclouen
habitat
és a dir
envius
tothom pot entendre
que no és el mateix
viure a Pedralbes
que viure a la mina
i que això
a vegades
també determina
llavors
jugant una miqueta
amb aquestes variables
primàries
fan una variable
complexa
que és la variable
classe social
que diríem
que en la majoria
d'estudis
a efectes
d'estudis epidemiològics
les classes socials
ells es agrupen
normalment
en cinc classes
diríem
que la 1
és la més alta
i la 5
és la més baixa
és a dir
que tenim
cinc possibilitats
de pertanyar
vull dir
d'alguna manera
la classificació
que això
també
ha generat
molta literatura
perquè
i com
si és la classificació
de no sé qui
la classificació
de no sé quantos
però clar
si volem estudiar
com se distribueixen
els fenòmens
de salut
malaltia
en funció
de la classe social
ens hem de posar
d'acord
amb uns estàndards
i això
i això també ha sigut
una feina molt interessant
de tot el que és
l'epidemiologia social
bé
des de l'any 1980
fins ara
hi ha hagut
avanços importants
d'alguna manera
l'informe Black
va marcar
la metodologia
i l'orientació
que havien de tenir
aquest tipus d'estudis
i què és el que s'ha trobat
doncs bé
de l'any 1980
tant estarà
tots els països
o àrees
perquè per exemple
tot això
és un àrea de recerca
molt interessant
de l'oficina regional
de l'OMS europea
que té publicacions
molt interessants
jo he portat aquí
un parell de publicacions
de l'OMS
de l'oficina europea
que té grups de treball
específics
que es dediquen
a investigar
i a publicar
sobre
les desigualtats
en salut
que ells també
a veure
en anglès
això té
una altra traducció
que és
la inequitat
els anglesos
apel·len més
nosaltres ho traduïm
sovint com a desigualtat
la paraula
original
en anglès
és inequitat
entenent
per equitat
el concepte d'equitat
és que tothom
en les mateixes necessitats
ha de tenir accés
als recursos
que necessita
té més connotacions
de justícia social
el terme anglès
el terme anglès
equitat
té més connotacions
sí
probablement sí
nosaltres aquí
normalment
en castellà
el que trobem publicat
o en català
parla més
també trobem
publicacions
sobre l'equitat
o la inequitat
en salut
però diríem
que aquí
s'ha traduït
més per desigualtat
la nostra realitat
la coneixem
a nivell d'aquest treball
epidemiològic
mireu
a Catalunya
tenim un informe
que s'ha conegut
com l'informe
black català
perquè penseu
que quan els epidemiólegs
parlen del black report
és la bíblia
dels estudis
de les desigualtats
en salut
és d'aquests documents
que han marcat
una època
a Catalunya
tenim
una publicació
molt interessant
que
jo és d'aquests llibres
que gairebé
no puc esperar
i vaig mirant
i vas mirant
aquí i allà
ho tens molt assenyalat
i molts paperets
i moltes coses
el que s'ha vingut a dir
el black report
català
l'informe black català
que és un llibre
que es titula
les desigualtats
en la salut
a Catalunya
que està escrit
i també hem de dir
que a Catalunya
tenim investigadors
que han publicat molt
i que tenen línies
de recerca molt interessants
sobre el tema
desigualtats en salut
una d'elles
és la Carme Borrell
que no sé si alguna vegada
jo em sona
algun programa
d'haver parlat aquí
és una investigadora
que ha treballat molt
tot el tema
de les desigualtats
en salut
i també el tema
de les desigualtats
en salut
i gènere
cosa que ja veurem
que està molt lligada
perquè quan parlem
de les classes socials
més desfavorides
dins de cada classe social
encara hi ha
els més desfavorits
que normalment
són les dones
i els nens
de fet
en l'últim informe
de Càritas
i altres institucions
la tendència
a les classes
més pobres
són dones
soles
i grans
i grans
i després hi ha
un altre grup
que són persones
que pateixen
malalties mentals
i que estan al carrer
també
si poguéssim
resumir
d'alguna manera
ara si voleu
donarem alguna dada
reveladora
de lo que ha sigut
tot aquest
això és un llibre
la Yolanda El Potvoré
és un llibre
Déu-n'hi-do
perdrem totes les dades
si estan interessats
ens truquen a la ràdio
o a través de la plana web
ja també
intentaríem
facilitar-ho
300 i escaig
és un llibre científic
però és un llibre
que posa en evidència
tot allò
que després
es crea una tesi
a partir d'aquestes
dades objectives
el resum
de tot això
de tots aquests anys
de recerca
diríem que també
que els primers
els que van començar
els primers
que van començar
a investigar el tema
van ser els països nòrdics
els països anglosaxons
van ser els que van començar
a fer els seus propis informes
i a fer un esforç
per dir
bueno anem a veure
què és el que passa
al nostre país
el que ens diu
la història
d'aquest tipus de recerca
és que a tot arreu
que s'han preocupat
d'analitzar
l'estat de salut
en funció de la classe social
han trobat resultats semblants
la classe
o la pertinença
a una o altra classe social
és fonamental
per a determinar
el nivell de salut
i a tot arreu
s'han trobat desigualtats
però posem un exemple
bueno
mireu
si et sembla alguna dada
anem a posar números
números de Catalunya
espera et deixen portar
perquè jo portava aquí
és el que tenen
les epidemiòlogues
en aquest cas
que sempre van carregats
de papers
sempre anem carregats
de papers
de números
de taxes
d'indicadors
som sí
sí sí
a mi quan l'angela
m'he preguntat
però bueno
tu veus metges
dic no
tu veus pacients
jo veig milions de pacients
en un paper
jo veig taxes
veig indicadors
veig estadístiques
veig números
però al final
els números
també ens acaben
dient alguna cosa
mira una cosa
que està molt estudiada
ja ho hem dit
és el tema
de la mortalitat
l'esperança
de vida
al néixer
que és una altra manera
de mesurar
la mortalitat
però que intuïtivament
tothom entén
quan diem
no
és que
l'esperança de vida
al néixer
a Catalunya
és de les més altes
dels països desenvolupats
dius
oh que bé
bueno
el que no et diuen
o la dada
que avui en dia
és important
perquè clar
davant de les mitjanes
s'amaguen
diferències molt importants
llavors
què és el que sabem
respecte a la taxa
a l'esperança de vida
al néixer
doncs això
s'ha estudiat
sobretot
perquè ja direm
i també direm
que al nostre país
la recerca
sobre aquest tema
ha trobat problemes importants
un és
la qualitat
de les dades
que recullen
en les bulletes
de mortalitat
o en les estadístiques
llavors
tot això
s'ha pogut analitzar
molt bé
per a la ciutat de Barcelona
que se'n se disposa
de
de més dades
de més dades
i de dades
de més bona qualitat
perquè l'Agència de Salut Pública
de Barcelona
des de fa anys
que té una línia
de recerca
en aquest sentit
i s'han preocupat
molt de tot això
i que han trobat
que entre
el districte
que té l'esperança
de vida més alta
i el que té
l'esperança
de vida més baixa
hi ha una diferència
de 13 anys
Déu-n'hi-do
és a dir
que només el néixer
només de néixer
a Ciutat Vella
o a
Pedralbes
hi ha només
pel fet de néixer
en un lloc determinat
clar
imagineu que néixer
a Ciutat Vella
tot el que tot això comporta
perquè aquestes anàlisis
s'han fet
per àrea geogràfica petita
doncs hi ha una diferència
d'esperança de vida
de 13 anys
però traduim-ho una mica
allò intentant
buscar l'argument
Cinta
això vol dir que
aquesta criatura
que neix a Ciutat Vella
i aquesta que neix
a Pedralbes
i dèiem
no, no
tots tenen un sistema
universal d'atenció de salut
és que aquella criatura petita
des de la seva alimentació
des de les seves revisions pediàtriques
des de la seva
atenció odontològica
des del seu guariment
de determinades malalties d'infantesa
això anirà minant
la seva salut
és que bueno, ja per començar
també s'ha vist
vull dir clar
què és el que s'ha vist
respecte a les desigualtats
socials i la salut
que són universals
és a dir
en el sentit que es donen
a tots els països
i a tots els àmbits
que afecten des del naixement
fins a totes les etapes
de la vida
de tal manera
que quan se mira també
la mortalitat natal
les complicacions del part
els embarassos de risc
també hi ha molta diferència
segons la classe social
això també està estudiat
la mortalitat infantil
tot i que el nostre país
és baixa
és sempre
això és el que
els tècnics diuen
un gradient
vol dir que qualsevol fenomen
que estudiem
sigui la mortalitat infantil
la incidència de la sida
de la incidència de tuberculosi
sempre
afecta molt més
a les classes més baixes
i
que a les classes més altes
que hi ha com una línia
com una correlació
el que és un gradient
vol dir
a mesura que anem
baixant
amb l'escala
social
en primer lloc
augmenta la taxa
de mortalitat
disminueix
l'esperança de vida
i augmenten
i augmenta la incidència
de
tot el que us pugueu imaginar
clar
els oients
probablement pensin
home ja sabem
que quan més pobresa
menys esperança de vida
menys salut
però tenim tendència
a pensar
que això només passa
en societats
no desenvolupades
i estem parlant
en el nostre entorn
més immediat
aquí a Catalunya
mireu
una de les conclusions
a les que arriba
l'estudi aquest
de les desigualtats
socials
a Catalunya
és que
hi ha tota una sèrie
de
se produïssen
morts
amb els països
desenvolupats
se produïssen
morts
que no tenen
altra explicació
que el fet
que vivien
en una societat
desigual
per exemple
morts
no no
número de morts
ah número de morts
número de morts
que només s'expliquen
pel fet que hi ha
una desigualtat
que si no
no tindrien
que si no
no tindrien lloc
i que és una manera
de mesurar
perquè clar
estem parlant
de coses
difícils de mesurar
com saber
si una societat
és més o menys
justa
és més o menys
igualitària
com saber
si una societat
té un repartiment
més o més
just i equitatiu
de la renda
això és complicat
de saber
però sembla
que al final
és el que determina
el que realment
sí s'ha vist
és
que les societats
que tenen
és a dir
l'amplitud
de l'escala social
és més petita
és a dir
que la diferència
entre els que guanyen més
i els que guanyen menys
és més petita
el que podríem entendre
com societats
més igualitàries
o amb un repartiment
més just
de la riquesa
són les que tenen
els nivells de salut
més alts
eh
amb una inversió
en salut raonable
doncs ho haurem
de deixar aquí
Cinta
doncs bueno
se mos han quedat
unes quantes coses
per explicar
per tant
jo crec que
haurem de continuar
amb aquesta qüestió
en la propera cita
no?
bueno
voleu que apunte una miqueta
però em podria
breument eh
la neurobiologia
està donant
explicacions
neurobiològiques
a tots aquests fets
observats
per què
la gent més pobra
es posa més malalta
ara ens has deixat
un titular
escolta
la neurobiologia
per tant
ja no estem parlant
d'allò
que jo comentava abans
que està tan dit
que si l'alimentació
que si no sé què
Déu-n'hi-do eh
quina finestreta
se'ns farà llarguíssim
fins al proper programa
com que venen festes
i tot això
el millor
podem avançar
passat festes
que li parto una miqueta
i que tornis abans
Cinta Daufí
epidemióloga
moltíssimes gràcies
i has deixat
una expectació
interessantíssima
la neurobiologia
continuarà
serà el punt de partida
moltíssimes gràcies
fins al proper programa