Dos minuts i mig, un quart de dotze del migdia,
temps de la Biblioteca Pública al matí de Tarragona Ràdios.
Saludem a Nabel Lambea. Bon dia, Nabel.
Bon dia.
Benvinguda. Avui l'Nabel ens porta, com ella mateixa,
un poti-poti dels meus, és a dir, que em poso els prestatges
i dic que, escolta, de tant en tant,
ja ens agrada deixar de banda les novetats, que també.
I anem a mirar aviam què tenim per aquí, per la biblioteca,
que a vegades no hi parem compte.
Aquells llibres que fins que algun els treu
i els posa damunt de la taula d'exposició de l'entrada
sembla que no hi parem compte i quan es posen allà
us els treuen de les mans. Això passa sovint, eh?
I tant, i tant.
Nosaltres ja aquest llibre el teníem fa tres anys,
com és que la gent no el demanava i fins i tot us heu trobat
llibres que tenen tres i quatre anys d'haver de comprar
algun exemplar més, no?, per la demanda que genera.
Sí, això ja ho hem dit algunes vegades que va molt bé allò
quan li donen algun premi o quan algú s'ha mort o quan...
Saps? Llavors treus allò, ho renoves, compres potser el que no tens
o el que veus que l'has de renovar i llavors comencen a sortir...
Això és bo, eh? Perquè no estiguem només pendents de les novetats,
que està molt bé però que bé, que hi ha un temps per a cada cosa.
Bé, jo trobo que és un recurs més, doncs, per mobilitzar el fons, no?
Doncs els premis passa molt, eh? Que dius, bueno, i aquest qui era, no?,
els Premi Nobel, que moltes vegades, i aquests, qui era?
El Pamuc el teníem a la biblioteca de fa temps i sí, tenia cert moviment,
però no el moviment que he tingut ara, no?
Sí, algun llibre, més aviat alguna novel·la, però clar, el que hi ha ara,
aquesta cosa, doncs...
És la curiositat, no? Li han donat el Premi Nobel, a veure què fan, no?
A veure si ho mereix, no? Ja veus tu nosaltres jutjant si aquest senyor es mereix el Premi Nobel,
però som així.
Bueno, però hi ha alguns que han agradat i alguns que no, eh?
Jo no sé exactament si per la qualitat literària de la persona en qüestió
o pels gustos literaris de la gent d'aquí, no?
Sense dir noms, no cal gustos d'aquí o d'allà, però hi ha hagut autors que...
Aviam, que s'ha vist una mica el plomero d'allò de dir, bé, si ara toca aquest continent,
anem cap a l'altre, si dins del mateix continent potser l'Europa de l'Est està una mica,
diguem-ne, abandonada des d'aquest punt de vista.
En fi, Anabel, també no això arriba a la política, no anirem amb el lliri a la mà a aquestes alçades?
És com els Òscars, no?
El que passa que entre, com diu la dita castellana, entre col i col lechuga
i afortunadament cauen premis Nobel d'una gran qualitat literària, eh?
No sempre, però sovint, clar.
En tot cas, amb qualitat o no, és un recurs més per remenar el fons, no?
L'ha passat amb el Kaputxinsky, pobre, s'ha mort, doncs au, vinga, renovem, no?
I és cert que la gent s'apropa demanant per persones que potser el Kaputxinsky era molt conegut,
però no tothom el coneixia.
Però hi ha molts autors que són interessants, que com que són discrets i la seva obra també ho és,
no són notícia.
I com que ens movem a cop de notícia i a cop d'informació d'última hora,
potser és una manera de descobrir aquests autors.
El que tu dius ens podien passar desapercebuts i a la que hi ha algun esdeveniment
ens en parlen i desperta la teva curiositat.
I què has d'anar a comprar-te totes les obres complertes d'aquell autor?
No, te'n vas a la biblioteca, t'hi tens allà i dius, calla, si m'agrada ja m'ho compraré,
però d'entrada anem a prendre un primer contacte amb l'actor.
I tant.
Doncs mira, el primer que he portat, parlant de premis, el Biel Mesquida, que en aquest cas...
Aquest és conegut, si més no, aquí al nostre territori.
Parlo de premi perquè li van donar el Premi Nacional de Literatura Catalana l'any passat, el 2006.
Llavors, bé, hem aprofitat, ja teníem uns quants llibres d'ell.
M'ha sobtat molt, mirant el fons que teníem d'ell, que ho diré per una curiositat, perquè m'ha sobtat, eh?
He vist que té un llibre de poesia amorosa que es diu El vell país on els homes desitgen els homes.
I que, sí, sí, és poesia homosexual.
I m'ha sobtat molt.
Que era una faceta que no li coneixies.
L'he trobat, no, l'he trobat curiós, bé, no per res.
Ai, el títol és com...
I és maco, no, el títol.
I és prou explícit, també, perquè ningú...
Trobo que fa títols macos, aquest home, perquè també té el de...
I escolta, aquest que portes avui, Els detalls del món, és un títol magnífic.
I a mi m'agrada molt un que es diu T'estima tu.
T'estim.
És bonic, t'estim.
T'estim a tu.
Només pels títols ja entraríem a la seva lectura, eh?
És un bon reclam, un bon títol.
Sí, sí, sí.
A mi m'ha agradat, m'ha agradat.
Doncs, aquest dels detalls del món és narrativa breu, que també hi ha molta gent que de vegades t'ho demana.
Narrativa breu, coses així, curtetes, no?
Que ja hem parlat moltes vegades, que és un gènere que...
Complicat, sí, és ben bé.
Complicat, per mi sí, complicat, molt complicat.
A tu t'agrada la narrativa breu?
A mi sí.
A mi no.
A mi se me sacaba de seguida, aquells novel·lons, Anabel, aquells novel·lons que pesen, que no te les acabes mai.
I que et duren, et duren, com les rentadores d'abans.
Jo soc...
M'agraden moltes lectures, i és una...
O sigui, no soc molt, m'agraden les novel·les, o m'agraden les biografies.
No, trobo que són moments, són lectures diferents.
No, no, sí, com m'agrada, sí, però a tu no et passa amb els relats breus que dius, ja està?
Dius, home, jo encara hi ha prou elements com per continuar.
Em passa quan no m'agraden.
Em passa quan no els trobo bons.
Que esperes més.
Clar, quan els trobo bons, no em passa.
Perquè et quedes amb un bon relat breu.
És igual que una novel·la.
T'ha de deixar, o t'hauria de deixar amb la mateixa sensació, no?
Aleshores deu ser bo, em pensa que no en tens prou, no?
Imagino jo.
Sí, però...
A veure, una cosa és que pensis...
Ostres, ara llegiria més d'aquesta persona, d'aquest home.
Però no que la història et queda curta.
O sigui, la història et queda curta, és que no és un bon relat.
En fi, tants caps, tants barrets.
I aquí, a l'Albiel Masquida, què és el que proposa amb aquest seguit de relats?
Doncs mira, són relats molt variats, de molts temes diferents,
amb un punt de vista molt d'ell.
Jo no havia llegit res d'ell, no coneixia la seva obra,
però a mi aquests m'han agradat molt, et deixen bon sabor de boca.
Jo, maco, sí, parla de tot, de platges, de guiris,
de l'amor, de la felicitat, de coses molt quotidianes.
Sí, en el seu entorn.
A més, em va fer molta gràcia que ell mateix parla
que aquest llibre és peces narratives per alimentar el lector.
I ell diu que són peces que ell...
Ja havia parlat alguna vegada de...
Ha fet novel·les, però té aquest tipus de relats
que ell diu que són per alimentar el lector.
Vaig pensar, ah, doncs, anem, no?
Anem a veure què tal.
A més, és aquella escriptura mallorquina.
Fresca.
Que a mi particularment m'agrada.
A mi també m'agrada molt.
Està molt bé.
Llavors, no és un llibre...
És l'últim llibre d'ell, però és de finals del 2005.
El va presentar al novembre o al desembre del 2005.
O sigui, no és que sigui una novetat.
El que sí, és novetat que li van donar el premi a finals de l'any passat.
No és una novetat, però és absolutament actual.
Per tant, el podem llegir sense sentir que estem llegint una cosa així com a molt antiga.
Què has portat aquí? Un de cuina?
Sí, he portat un de cuina que no en porto mai.
Sembla una llibreta, no? Amb l'espiral així a l'esquerra.
Sí, li caia que portaré un de cuina.
Molt bé, molt bé.
Però ara el món dels llibres de cuina és una cosa exagerada.
Ja et pots trobar de tot, des de monogràfics de productes,
el llibre de la xocolata o de la patata.
És realment un món que ha crescut d'una manera que és difícil fins i tot a les biblioteques
pensar com les col·loques, perquè no saps si col·loques res per tipus de menjars,
per països, perquè ara hi ha moltíssims llibres de cuina italiana, cuina japonesa,
cuina de tot arreu, d'àrab, africana...
L'editerrània.
L'editerrània, no?
I, clar, arriba un moment que dius ara com col·loco això, no?
Bueno, doncs aquest és un d'aquests que trobo una curiositat.
Home, el títol és molt oportú, eh?
Sí.
Perquè és aquesta frase de moda, una altra cuina és possible.
Exacte, no?
I són receptes fetes amb ingredients del comerç just.
Ah, mira.
O sigui, és la gràcia que té, hi ha de tot, hi ha...
Vol dir, no és que diguis, hi ha primers, hi ha segons, hi ha de molts llocs de...
Doncs és boniquet, és com una llibreta, com deia, a base de fitxes, no?
Sí, és com una llibreta, que això també l'han utilitzat molt els llibres de cuina, eh?
És una cosa que s'ha...
Però quan veus un llibre així de cuina, perquè el llibre de cuina avui dia també és un llibre de regal,
amb il·lustracions i fotografies extraordinàries,
també els llibres de cuina aquest és més llibre d'estar a la cuina,
que no passa res si l'utilitzes i s'hi estaca una miqueta.
Després hi ha d'altres que sap greu, perquè són joies.
Aquest ja veus que fotografia, fotografia ben bé no...
No, no, no, és informació.
Intenta ser un llibre molt més pràctic, no?
I què ho fa, per zones temàtiques, per productes?
Ho fa per productes, més o menys.
El que passa és que el que està molt bé és que t'explica,
a part de la introducció sobre les mesures,
hi ha curiositats sobre la pasta,
hi ha tot de...
O sobre la mel, o sobre el sucre,
informacions d'aquest país l'utilitza per això,
en aquest país per una altra cosa...
I llavors...
És un llibre de cuina sostenible que es diu ara, no?
Sí, sí, sí.
Està per continents, primer hi ha tot Europa,
però llavors estava barrejant aquests ingredients, no?
Però ordenat, el llibre està per continents.
Llavors cada recepta...
La veritat és que són receptes de què?
Que és de saber cuinar una mica, eh?
O sigui, no estan gaire explicades, diem.
El que passa és que són receptes bastant senzilles, eh?
No són allò...
Són més aviat com...
Una sofler amb aroma de no sé què.
No, són espaguetis amb mandonguilles de tofu.
Un pretext, en el bon sentit,
per difondre el comerç just, en definitiva,
sembla, més aviat, no?
Més que per difondre la cuina.
No, no és per difondre la cuina, sinó...
I a més, tu entres en una botiga d'aquestes de comerç just,
i clar, hi ha moltes coses,
i no sé si li passa a la gent...
I sempre penses el que cau i el cafè,
no penses en res més.
Veus un munt de coses que dius...
I això, com ho deuen fer servir, no?
Vaja, a mi em passa moltíssim.
De canya de sucre, i dius...
Quina bona pinta, però i això per què serveix?
No saps si és per rebossar, per fer una sopa o per què és, no?
Perquè no tens aquest vocabulari.
Llavors, aquí, t'ho explica, més o menys.
Dius, què és la quinoa? No tinc ni idea, no?
Què és la quinoa? Ja que ho tens obert aquí.
Què diu el llibre?
Saps què?
No ho diu, mira.
A veure, no, jo crec que deu ser una mena de...
Renteu la quinoa en diferents canvis d'aigua i culeu-la.
No sé, deu ser una cosa com si fossin...
Un allagum.
Tinc la sensació, eh?, de què deu ser...
Quinoa amb cu.
Amb cu.
Això ho busquem ràpidament,
mentrestant continuem amb els nostres llibres,
els que ens ha portat avui l'Anabel Lambea de la Biblioteca Pública.
Una altra cuina és possible.
100 receptes amb ingredients de comerç just.
Què més tenim per aquí, Anabel?
Molt bé.
Tenim un llibre molt curiós, que tampoc és nou,
es diu Addictos a la pereza.
Ui, d'aquests, es veu que és un col·lectiu ampli, no?
D'igua.
Llavors, bé, és d'aquells que, sí, que pel títol dius,
a veure de què va aquesta persona.
I, de fet, són unes reflexions en to molt irònic
i molt, allò, per riure, més o menys.
No és un manual per mandrosos, és una broma.
No, no, no, no, és una mica això de...
Escolta, a veure, hem arribat a un punt
que la mandra està molt malament vista, o sigui...
L'autora, l'autora, sí, l'autora el que diu és,
escolta, durant tota la història, la gent ha tingut
sempre uns períodes inactius, no?, pel que sigui,
i ha tingut períodes de descans.
En canvi, hem arribat, després de la Revolució Industrial,
això, o sigui, la productivitat i la feina,
se'ns han col·lectat que hem deixat una mica aquest plaer donista
de no fer res, de tenir estones per no fer res.
Llavors, reivindica una mica el...
Anem a fer coses improductives, per exemple,
asseure'n un banc i mirar-nos una estona als núvols.
Coses inútils, això és el més terapèutic que pot haver-hi.
Converses que no arribaran enlloc,
però converses, al canvi a la fi...
Sí, sí, sí, per passar l'estona.
O sigui, que és una mica aquesta reivindicació,
no de si siguem tots mandrossos i a totes hores,
però sí, tinguem nosaltres aquests espais...
De no fer res, de no fer res, clar.
Reivindica la siesta.
Escolta, doncs per què no, no?
Llavors no és un...
Hem de ser mandrossos,
però sí hem de tenir aquests espais d'improductivitat.
És a dir, quan allò que tenim una estoneta lliure,
som a casa i ens desesperem perquè no sabem què fer,
senzillament no facis res.
Exacte.
Aquesta seria la cosa, no?
No, no, és que per què has de fer alguna cosa?
Si ja tens la feina feta, escolta, no cal que allarguis més, no?
Ah, llavors fes alguna cosa...
O sigui, que no et sàpiga greu fer una cosa improductiva.
La clau és aquesta.
No és no facis res.
La teva salut t'ho agrairà.
Fes coses, però no tenen per què ser productives.
I que és d'una autora, d'un autor...
Sí, és una autora, Alicia Misray.
Molt bé.
Addictos a la pereza.
Addictos a la pereza.
El següent llibre que ens has portat avui,
La Vuelta al Mundo...
Sí, té un títol una mica curiós.
En 80 polvos.
Ah, veus?
És curiós.
És el que intuïm pel títol, no?
Segurament?
Molt bé.
I què és el que ve a explicar aquest llibre de Javier Ortega?
Ve a explicar com es viu la sexualitat en diferents llocs del món.
És a dir, que el nostre punt de vista europeu-occidental...
Billy Fogg anava per guanyar una aposta i veure món,
aquí la persona que fes això té un altre objectiu, clar.
Sí.
Exclusivament etnològic, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui, té un títol una mica així,
però francament és una cosa seriosa.
No és tot un tractat.
No és un llibre eròtic.
No, ni és un tractat tampoc d'antropologia seriosíssim,
però sí, és una mica, doncs...
A veure, totes les cultures tenen tabús?
Sí.
Totes les cultures tenen els mateixos tabús?
No.
Aquí a Europa, quins tabús hi ha?
I quines altres cultures trobem al món que s'assemblen, no?
Llavors, molt, molt...
A veure, ja ho veus, és un llibre molt petitet,
molt empinzellades, però...
És aquest tipus de...
Em deixes veure l'índex, que sempre és molt indicatiu.
A veure, són llibres d'aquells que criden l'atenció.
Veig que vostès també els ha...
La Vuelta al Munt en 80 polvos...
Espera't aquí.
Ah, no, no, és el que tu dius.
Capítol 1, Atractivo físico.
Capítol 2, Iniciación al sexo.
Capítol 3, Tabús.
Tabús.
Capítol 4, Conseguir pareja.
Capítol 5, El acto i el fin del trajecto.
Diu, por el coito hacia el coito.
Ja està.
Ja està.
Llavors va fer un...
Parla de moltíssimes...
Latures fresques.
Sí, de moltíssimes cultures diferents i...
Bueno, és curiós.
Ara ja et dic que no...
El que aquí està bé en un altre país, no?
Sí.
I al contrari, en fi, això és...
Donar una visió del món molt àmplia.
Clar, i és d'aquelles coses que dius, bueno, a veure,
hem d'entendre que no tothom, no?
Aquesta visió que tenim de que les coses sempre són iguals, no?
No, parlaves d'Albiel Mesquida, de l'habilitat de posar títols bonics.
Aquest no sé si és bonic o no, però el que sí és cert és que és un títol molt ben triat
perquè crida l'atenció a la Vuelta al Mundo.
En 80 polvos diu, calla, que m'ho llegiré, o si més no, el miraré una miqueta.
I al final...
I al final...
Matemàgica.
Sí, els millors jocs de Matemàgica.
Llavors, és un llibre d'aquells...
D'entrada és molt bonic, crida molt l'atenció.
Sí, és maco.
Mira que hi ha llibres curiosos, eh?
Són jocs d'aquests, de lògica matemàtica, d'allò de...
Doncs dir-li a algú que faci palets darrere teu o que tu no el mires,
i tu li vas dient, ara treu tres d'aquí, ara treu tres...
Sí, sí, sí.
I al final tu sempre saps els palets que hi ha, no?
Perquè són jocs matemàtics de lògica pura i dura, no?
El que passa que sembla que facis una gran operació
quan en realitat no el fas, no?
I hi ha moltíssims, hi ha...
No sé si són gairebé 300 o potser una mica més de 300.
He de dir que al final hi ha les solucions.
Home, ja està bé.
I en principi són jocs per a tothom, eh?
No cal tenir un nivell de...
No cal ser llicenciat tan exactes, eh?
Per fer-los.
Més aviat som populars.
Hi ha alguns que costen...
Vaja, jo no me'ls he llegit tots, tots, tots.
Però hi ha algun que...
Jo personalment m'he hagut de pensar una estoneta, eh?
Jo no els he sabut fer mai, aquests llocs.
Que vols que et digui?
Ja t'ho dic obertament.
Això és com els sudokus, no?
Això és com els sudokus, no?
És com els sudokus.
A mi no m'hi trobaràs perquè no,
només et poses dels nervis amb això.
Però...
T'agrada un desespero, eh?
Això, veus, no, no.
Ara, hi ha gent que té una capacitat
i una habilitat extraordinària.
Sí, sí.
No, i més que jocs tipus sudoku,
que no ho són,
són plantejaments d'aquests problemes,
aquests de matemàtica, de lògica,
d'allò dels mots,
de les revistes aquestes de passatemps, no?
Que sempre hi ha el joc aquell matemàtic
i que molta gent es passa.
Doncs, curiosos, eh?
La veritat és que...
I n'hi ha de molts senzills
que de seguida els captes n'hi ha alguns una mica.
però és un llibre així maco per regalar, no?
Jo trobo que sí.
Ho trobo molt maco per regalar.
A més, així quadradet, petitet,
d'un color verd que crida molt l'atenció.
Molt senzill.
Per exemple, aquí diu,
reparteix nou pomes entre dotze persones.
El repartiment s'ha de fer
de manera que cap poma
no quedi partida en més de quatre trossos.
Per exemple,
què és el primer que fa el sol
quan surt cada dia?
En volen més?
Dues persones es troben a l'entrada
d'un part temàtic.
Una d'elles
és la mare del fill
de l'altra persona.
És possible que sigui cert?
Busquem la solució?
O deixem els oients
que pateixin una mica?
Va, busquem la solució.
Bé, jo és que, si no,
ja també em quedaré així, Pere.
A veure, paciència, senyors.
A veure, aquesta de l'opart temàtic,
158...
No pot ser, no.
Tu què dius, que no?
Home, és la mare del fill
de l'altra persona?
És la dona.
I el del repartiment de les pomes,
que és el 160.
Anem a buscar la solució.
160.
El repartiment de pomes
diu que cada persona rep
mitja poma més un quart,
que és igual a tres quarts
de la poma.
Sis pomes es reparteixen
en dos trossos cada una
i les tres restants
en quatre trossos cada una.
Jo no entenc ni la solució,
francament.
però, clar,
jo ja he dit
que jo era una negada
per aquestes coses.
I, a veure,
aquella que havíem dit
que és el primer
que fa el sol
quan surt cada dia,
el 164...
Oh!
Què diu, què diu?
A veure,
a veure si algú ho sap.
Que és el primer
que fa el sol
quan surt cada dia.
No, no, jo no ho hauria sabut,
eh, jo tinc la solució.
No sé, brilla.
Ombra!
Clar.
Clar, ombra.
Em vols...
Vinga,
et faig l'honor
que facis algun dels oients
i et busquis la solució.
Però jo no respondré,
que jo no m'arrisco
a quedar malament.
Vinga, va.
Vinga, la Txar.
Un.
Anabel.
Mate màgica.
És un llibre ben curioset, eh?
Ben bonic.
Diu,
l'enigma del lleó.
Què fa un lleó al sol?
Anem de sols.
Ombra, també.
Deu ser.
Quin número és la solució?
Home,
el lleó farà-li ombra al sol?
No sé.
Anem a buscar.
A veure, a veure,
què fa el lleó al sol?
Ostres,
160...
Espera.
Un llibre de veritat
d'aquells jo,
home, com ha dit el moment.
Sí, ombra, també.
També fa ombra, veus?
Sí, sí, sí.
Ho deixem aquí, Anabel,
però no marxarem
sense resoldre aquest enigma
que ens ha sorgit
amb l'altra cuina
és possible.
La quinoa
es pot considerar
un pseudo cereal.
És un gras
semblant a altres cereals,
però en realitat
és de la família
dels espinacs
i la remolatxa
que procedeixen
de Bolívia.
Diuen que és un aliment
de gran interès nutricional
pel seu extraordinari
contingut en proteïna
del valor biològic
que proporciona aminoàcids,
etcètera,
etcètera.
Té moltes proteïnes
i una cosa
que a mi m'ha cridat
l'atenció
és que no té gluten.
Per tant,
és un bon aliment
per a persones
que tenen intolerància
al gluten.
La quinoa real.
Aquí hi ha receptes
amb quinoa
més d'una, eh?
En aquest llibre
hi ha receptes
de quinoa.
Doncs mira,
m'ha après alguna cosa més
a banda que el sol
quan surt al matí
el primer que fa
és ombra.
Veuen com la biblioteca
no només és un espai
on guardem llibres,
hi ha moltíssimes coses
i per això
ens acompanyen
els companys bibliotecaris
i bibliotecàries
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
cada dilluns
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
Anabel, gràcies
i molt bon dia.
Molt bé, bon dia.