Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat d'aquest divendres.
Avui, com us dèiem, amb quatre polítics,
de quatre formacions polítiques i amb feines ben diferents.
Avui ens acompanya el regidor socialista,
tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona,
Javier Terrés. Javier, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat hi ha el diputat del Partit Popular al Congrés
i ex-tinent d'alcalde, ex-residor de l'Ajuntament de Tarragona,
Francesc Ricomà. Bon dia, Francesc.
Bon dia.
També avui tenim un senador, senador de Convergència i Unió,
i fa anys també va ser regidor de l'Ajuntament de Tarragona, Lluís Badia.
Lluís, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I al seu costat hi ha un altre Lluís,
en aquest cas president local i regional d'Iniciativa per Catalunya
aquí al Camp de Tarragona
i també ex-residor d'aquesta formació política a l'Ajuntament.
Lluís Badia, també bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests quatre representants polítics
comentarem l'actualitat del dia.
Tenim alguns temes que apareixen avui a la premsa
i que, en fi, al llarg de la setmana han estat notícia.
Tenim el tema de la comissaria dels Mossos,
de la ubicació i d'algunes propostes alternatives
que han sorgit en les últimes hores.
Recordaran els oients que hi ha un acord,
un principi d'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat
per instal·lar una segona comissaria a l'aparcament de Batestini
i, en les últimes hores, els partits de l'oposició a l'Ajuntament,
Convergència i Unió i el Partit Popular
han demanat o han proposat alternatives.
Per exemple, Convergència diu que seria millor,
per exemple, que la comissaria anés al carrer de Santillà,
on hi havia hagut l'antiga comissaria de la Policia Nacional.
Tot això avui, per cert, al diari de Tarragona pública,
que la comissaria tindrà quatre plantes,
l'ada de Batestini,
i que no afectarà a tot l'aparcament habitual
que hi ha en aquests moments en aquest punt de la ciutat.
En fi, què els hi sembla?
Batestini, Santillà, altres alternatives...
Com ho veuen?
Vinga, Lluís Bàlar, comencem.
Jo descartaria la de Santillà.
Crec que és un lloc que no és gens adequat
per posar-hi una comissaria dels Mossos.
Respecte de les altres obligacions, em semblen bé.
Tant la d'aquí Batestini com la de Camp Clà,
tot i que nosaltres hauríem preferit
que anés a Camp Clà,
no tant per un assumpte de seguretat,
de tenir més Mossos a un barri
que pot tenir unes característiques determinades,
sinó pel canvi d'usos que representa per un barri
capaç de tenir una certa anòmia,
no hi ha res que tingui importància,
a tenir un centre important administratiu.
Camp Clà, de totes maneres,
recordem que...
La cor es manté una d'allò, sí, sí.
I la de Batestini, sí, encara que afecti l'aparcament.
Sí, sí, sí.
Més opinions.
Lluís Badia.
Jo seré incorrecte políticament.
Jo crec que al ciutadà el que li importa
és quan la faran i quan estarà en funcionament.
I el que més, jo és que de veritat,
entrar en debats d'aquest tipus,
que segurament la gent deu pensar
que estos s'estan funint...
s'estan encantant amb la situació
quan realment el tema de fons que li preocupa a la gent
és dir, escolti, quan això passarà,
quan estarà en funcionament,
quan tindrem els Mossos d'esquadra,
quan tindrem una efectivitat en tot el que referència
a la seguretat ciutadana,
jo crec que és l'important.
El que més, escolteu,
hi ha els tècnics, hi ha els responsables directes
i que ells decideixin.
Repeteixo, jo respecto totes les opinions,
les que diuen els meus companys de partit,
les que diuen els altres,
escolta, decideixin i ho facin.
Jo crec que aquest no és un debat.
M'agradaria que els debats polítics
cada vegada ens entressin més
en el que realment preocupa la gent
i el que preocupa la gent és dir,
escolti, ja, d'una vegada, quan se farà això?
Quina inversió hi haurà?
Quan la inaugurarem?
Jo no em puc desvincular encara
de cert xip municipal que arrossego.
Tampoc fa tant que vaig deixar
de formar part del consistori.
I en aquest sentit, el tema de comissaries,
Mossos, Policia, Guàrdia Civil,
ha estat bastant recurrent
en el si de l'Ajuntament.
Per tant, diré el que penso.
A veure, ubicar una comissaria
la part de la zona del port,
a mi, per definició, no em sembla gens malament.
I discrepo aquí del que ha comentat el Lluís Balard.
No em sembla malament perquè és zona del port,
és una zona en la que hi ha força activitat,
és una zona en la que el factor nit
té un protagonisme bastant important
i és una zona que és centrada,
forma part de l'estructura del centre de la ciutat.
Per tant, jo crec que és un lloc a considerar,
tenint en compte que,
per això he començat la meva intervenció,
recordant la meva època de regidor,
que les negociacions que hi va haver amb la policia
per aconseguir aquell local
van ser molt complicades,
i que, en conseqüència,
val la pena acabar-ho i aprofitar-ho.
I, per l'altra banda,
si l'alternativa que s'ha proposat
és a Batestini,
matant un aparcament en una zona
que, per la pròpia dinàmica i activitat que hi ha,
requereixen places d'aparcament,
afegeix un inconvenient, per mi, important.
Per conseqüència,
tenint en compte que el principal,
i a qui s'ho escriuria el de Lluís,
és que vinguin, que es faci el traspàs,
que comencin a operar,
jo seria el pare d'apostar per el Santinyet.
Xavier.
Bé, jo només tinc que dir que avalo,
com és lògic i normal,
el que és ja la decisió presa,
i ja en tot moment contemplada i decidida
per l'Ajuntament de Tarragona
i per la Generalitat de Catalunya,
en un calendari que jo crec que ha sigut molt curt,
perquè des que vam arribar al govern d'aquest Ajuntament,
ja estem en el mes de novembre,
ja tenim aquest acord,
per tant, l'únic que hi falta són
aquests tràmits pressupostaris per portar-ho endavant.
I, per altra banda,
el que també us puc dir és que,
bé, dels diferents estudis que han fet,
creiem que el pàrquing,
el que és l'actual pàrquing de Batestini,
és un bon emplaçament.
Jo discrepo en certa mida
dels que creuen que no,
perquè jo sí que crec que la centralitat
de la plaça Imperial Tàrraco,
avui en dia en la ciutat de Tarragona,
doncs està constituït com un centre neuràlgic,
un centre neuràlgic,
doncs per la gent que és tant de Tarragona
com de fora de Tarragona,
és una referència,
hi passen moltes persones de tota mena,
molt de caràcter administratiu,
i a més a més té una vinculació bastant directa
amb el que és tota la conseqüència
que també comporta una comissaria,
estem amb no res actualment
del que seran els jutjats,
i posteriorment, més endavant,
en el que té que ser també
tot el que és l'apartat de serveis,
per tant, si tenim que pensar
que el motiu d'instal·lar
una comissaria en el centre de Tarragona
és també l'atenció ciutadana,
perquè era aquest el reclam de la ciutadania,
una comissaria on es pugui anar a denunciar
i on es pugui tindre uns tràmits directament
amb el ciutadà de Tarragona,
per evitar aquest trasllat en certa mida,
a la que també serà una realitat,
comissaria de Camp Clar,
tenc que un lloc on hi ha una estació,
de moment, d'autobusos,
on convergeix un munt de transferències
tan humanes com materials,
com de transports,
com un munt d'activitats,
no trobo gens malament
que estigui ubicada aquí en Batestini.
En quant respecte a la idea del carrer Santillan,
són propostes, les valoro,
hi ha hagut un canvi precisament en aquest aspecte
per part de l'oposició,
perquè en un principi
tampoc és que tinguessin molta confiança
en un altre lloc,
valoro, valoro aquestes propostes,
també en tot moment entenem
que pot produir un debat,
a mi no m'agrada,
crec que per molt que tingui un aspecte de centralitat,
jo crec que ja està superat,
aquella zona de la ciutat.
Recordo que hi havia hagut,
en el que era d'una manera temporal
i circumstancial,
les dotacions dels Mossos d'Esquadres,
en la Casa Gasset,
i per al que nosaltres tenim constància,
ja havíem parlat amb els corresponents responsables,
tenien unes certes dificultats.
No seria el mateix, com és lògic i normal,
però jo trobo que és una trama
en què hi ha bastant estreta,
una mica acantonada en el que és la ciutat,
i bé, si al final l'estació de tren no va per allà,
doncs encara menys a l'hora de poder ser
un equipament adient per tothom,
a l'hora de reclamar serveis policials.
Alguna cosa més sobre aquest tema?
No? Tanquem pàgina, doncs?
Aquí les opinions queden clares.
Aquesta setmana també s'està parlant molt de la comissaria
i també s'ha tornat a parlar del Banc d'Espanya,
ja que parlem d'equipaments.
Tenim el debat del Banc d'Espanya,
a més, un dels contartulis d'alguna manera
va preguntar aquesta setmana al ministre
i ha estat protagonista de l'actualitat.
Un altre contartuli, com a tinent d'alcalde d'Urbanisme,
també ha parlat d'aquesta qüestió.
Es porta tot amb una certa discreció.
Però, en fi, què fem amb el Banc d'Espanya?
Com ho veuen el tema?
A veure.
Sembla que l'edifici del Banc d'Espanya
s'utilitza més com a causa de polèmica
que no per trobar una solució efectiva.
Constantment estem demanant per la ciutat
al Banc d'Espanya,
però no sabem què posar-hi allí.
No és massa dient per una biblioteca
i estaria encabida de manera molt estreta.
La subdelegació de govern sí que té una proposta d'utilització.
En fi, jo crec que abans que fer aquesta col·lecció
d'edificis buits que estem tenint,
com la tabacalera,
la qual encara no sabem quina destinació exactament donar-li,
ara afegir-li al Banc d'Espanya i altres coses,
pensem a quines coses fer
i quins usos donar als edificis
i demanem a aquells que efectivament ens calguin.
Sí, jo m'estic sorprès amb aquesta qüestió,
perquè des de sempre el posicionament unànim,
jo crec que de totes les formacions polítiques,
ha estat que el Banc d'Espanya reverteixi a la ciutat
i s'utilitzi com un edifici
per donar servei al tarragoní.
I en aquesta línia es va treballar
i amb aquesta convicció jo pensava que se seguiria incidint.
El que ha sorprès és veure com qui té la potestat
que això sigui així,
doncs precisament a contesta del senador Badia,
doncs va dir que res de res,
va dir que si la ciutat vol al Banc d'Espanya,
doncs que pagui,
que paga en Sant Pere Canta
i que per tant aquesta dissidència
entre el govern de l'estat,
que és el propietari,
i el govern de la ciutat,
que sembla ser que sí, però no,
que no, però sí,
doncs aquí posa en dubte
el que havia estat sempre una coincidència,
que havia de passar a la ciutat.
Primer cal donar aquest pas,
que el Banc d'Espanya reverteixi la ciutat
i després segur que se li troben mil utilitats
i segur que s'obriran nous debats
per veure quina iniciativa
ja en va formular una de proposta
del Banc d'Espanya,
que va ser polèmica en el seu cas.
Però jo penso que aquesta és la segona qüestió
que ara no toca,
sinó que el que toca és
posar-nos un altre cop tots d'acord,
que jo crec que ja hi estàvem,
i convèncer el Ministeri
del que representa el Banc d'Espanya,
de per què Tarragona necessita
i vol el Banc d'Espanya,
i per què el Ministeri hauria de ser sensible
amb aquesta petició i generós
a l'hora d'instrumentalitzar
la fórmula que permeti la reversió.
Jo us va dir, a veure,
que porta fins i tot papers.
No, jo és que crec que en aquest tema
hem de ser molt objectius,
anem a veure.
Primer,
acorda la Comissió de Cultura del Senat
aprovat per anonimitat
de tots els grups polítics,
des d'Iniciativa per Catalunya
fins al Partit Popular,
on diuen clarament,
l'any, si no recordo,
el 2005,
que això ha de ser una infraestructura
que ha de perteneixer
a l'Ajuntament de Tarragona
i a la Generalitat de Catalunya.
Primera qüestió,
jo crec que inamovible
i que, a més,
jo crec que tots hi estem d'acord.
Segon punt,
bé, en el seu moment
s'iniciïn una sèrie gestions
amb la propietària
de l'edifici del Banc d'Espanya,
que és Egipse,
que és una societat 100% capital públic,
on, d'alguna manera,
es comença a parlar
de quina pot ser l'alternativa.
I jo entenc perfectament això.
Jo dic, escolta,
inclús estic disposat a acceptar
que l'administració de l'Estat
digui, escolta,
per això que els ha de cedir vostès,
jo vull cobrar un tant,
o vull tindre unes compensacions,
m'assembla,
lògic i tot.
Però el que no em sembla lògic
és que hagin passat
pràcticament més de cinc mesos
i aquí no s'hagin volgut res.
I ho dic objectivament,
perquè per una part
tinc la contesta
que em va dir el senyor Solves
i per una altra part
que jo vaig parlar personalment
amb el senyor Solves
amb la sessió de control del govern.
I el senyor Solves
diu textualment,
diu,
le voy a leer textualmente la nota.
No hay ninguna propuesta formal
para encontrar una alternativa
que permita negociar
con s'egipta una solución.
Evidentment,
aquí hi ha hagut
per part de l'Ajuntament de Tarragona
evidentment s'han volgut cobrir
i a mi em sembla lògic.
De totes formes,
ja he dit que jo
aquest no és un tema
que jo em vulgui fer debat polític.
Escolta,
m'assembla que estem tots d'acord.
Tots volem això.
Per part del govern de l'Estat
hi ha predisposició
d'això tirant endavant.
Escolta,
posem-se d'acord
i tireu endavant.
Fem una proposta.
El que no és de rebut
és que algú pugui pensar
que l'edifici Albany d'Espanya,
un edifici emblemàtic,
al centre de la ciutat,
a la Rambla Nova,
no es faci servir
per una proposta cultural
o per una proposta
la que sigui,
però una proposta
que no sigui
unes oficines més
de la subdelegació del govern.
Això jo crec que estem tots d'acord.
Per tant,
a partir d'aquí,
escolta,
deixem de fer polèmica dels temes.
Posem-se d'acord,
tirem endavant.
Escolta,
que hi ha hagut una mancança
que segurament l'equip de govern
ha tingut altres prioritats
que em semblen lògiques,
escolta,
posem-se a treballar
amb els altres temes,
parlem de les qüestions,
que és un problema
on hauran de participar
dels grups,
on hi haurà d'haver
una predisposició
de la Generalitat de Catalunya.
Jo crec que aquesta és la dinàmica.
Solucionem els temes,
diguem-ne,
d'alguna manera,
que hi ha un acord,
que a més hi ha la predisposició
per part del govern de l'Estat
que sigui,
i tirem endavant els temes.
Jo crec que aquest és el tema.
Ja bé,
de res.
Doncs no reba,
alhoro molt positivament
aquesta mena d'unió,
a l'hora de tirar endavant
el que és aquest objectiu
del Banc d'Espanya,
que aquest govern municipal
sempre,
sempre ha insistit
i d'una manera ferma
que era única i exclusivament
el destí cultural
o bé,
d'alguna manera,
auxiliarment cultural.
Això és el que tenim a veure.
Però el volem així.
I per altra banda,
doncs jo l'únic que tinc a dir
dintre de la discreció
que ja es va marcar
per a l'alcalde de Tarragona
i per a aquest govern
és que,
efectivament,
ja estem portant a terme
aquest tipus de conversacions.
No de la manera formal
com va contestar el ministre,
perquè com molt bé
ha fet lectura
el senyor Badia,
diu,
no hi ha una proposta formal,
la formalitat
implica una sèrie
de qüestions
molt determinades
perquè nosaltres
ho estem lligant.
I no volem crear
una expectativa
quan encara no tenim
les coses ben treballades.
No volem anar
a vendre
una mena de fum
quan encara no tenim
tot el que és un lloc
de compensacions,
d'equipaments
que entren en lloc
i que ens pot donar
un fruit seriós,
ferm,
a l'hora de presentar
en el corresponent moment
que no serà
molt triganer,
també ho puc avançar,
en el Ministeri d'Economia
i Senda,
en la conversa
que tenim
amb l'empresa
aquesta patrimonial
i amb els diferents
interlocutors
on m'agradaria
que també
aquests interlocutors,
que no sé si jo
els tinc
que adreçar
o cridar
en aquest debat
també diguessin
la veritat
d'aquesta mena
de negociacions.
A veure,
quan estigui
la qüestió
ben clara
perquè no és fàcil
per molt que siguin
cinc mesos
a partir des que estem
en el govern,
no és per gens fàcil
en la que jo valoro
molt aquesta ajuda
en la que ens hem ajudat
a més a més
i valgui la redundància
de tots aquests acords
perquè nosaltres
els agafem
i els fets nostres
el BAN d'Espanya
serà un equipament cultural
en el menys temps possible
perquè estem en el tema.
Per molt que la formalitat
de la presentació
d'uns pressupostos
en la partida
no hi figuri
que també des d'aquí
vull avisar
que no es preocupi
el ciutadat aragoní
perquè tenim també
l'evidentesa
que quan això
tingui aquest aspecte
ja tancat
prohibirà
la corresponent
modificació
i tindrem un BAN d'Espanya
d'ús de l'Ajuntament
de Tarragona
i per al ciutadat a Tarragona.
Lluís Badia.
Jo sense interès
de polèmica
i m'ha semblat
que ho sap
el regidor d'urbanisme.
Miri,
aquest és un tema
tan objectiu
que el que no podem permetre
és que els pressupostos
originals de l'Estat
que s'aprovaran
suposo
hi hagi una partida
que digui
que seguim continuant.
És a dir,
quan jo dic
que aquí hem de treballar
a tots plegats
és perquè
el que no podem deixar
és que això es vagi consolidant
perquè cada vegada
hi ha més calés.
Diu l'Ajuntament de Tarragona
no, escolti,
és que això
si no anem d'allò
ens construeixen...
No, no, no,
aquest és una altra cosa.
És a dir,
els pressupostos originals
de l'Estat d'enguany
hi ha una partida
pressupostària
igual que era l'any passat
que diu
que segueixen fent obres allí.
Per tant,
allò tindrà un cos superior.
Jo des del punt de vista formal
i des del punt de vista
de la bona fe
entenc,
escolti,
posem-se d'acord ja,
correm,
però anem corrent
perquè si no,
evidentment,
clar,
aquells senyors d'allà
que diuen
escolti,
això té un cos
i vostè m'hauran de pagar
si jo faig més despesa,
clar, vull dir,
el que està clar
és que aquells senyors
segueixen tinguent
l'objectiu
de posar-hi oficines allí.
Per tant,
vull dir,
repeteixo,
estic d'acord plenament
amb el que diu
el regidor d'urbanisme,
però crec que hauríem
de fer un esforç
de posar-hi prioritat
en aquest tema.
Lluís Valar.
Sí,
jo,
refermar-me amb el que deia
al principi,
tots vostès el reclamen
per la ciutat
però no saben què posar-hi.
Parlem des de l'ambigüetat
d'un centre cultural
fins a usos indefinits
que quan el tinguem ja
ho veurem
mirint l'Ajuntament
i el govern
moltíssim.
Aquí,
en tot cas,
el debat que plantejaria
Lluís Valar seria
abans de demanar-ho
sapiguem què hi posem.
Doncs clar,
efectivament.
I Lluís Badia està dient
que primer tenir-ho
i després ja veurem
què fem,
no?
En tot cas...
Absolutament.
Si em permeten aquesta
manera de fer-ho
molt clar.
Ho tenim bastant clar.
El que volia dir
és que estem parlant
d'un hipotètic ús
d'un edifici
al qual
lamento,
senyor
Enric Humà,
que segueixi
reincidint
en què vostè
discrimina
la gent de fer musulmana
però mentrestant
no estem parlant
de l'absoluta impotència
de tots els governs
davant de Repsol
i dels vessaments
que està fent
impotència
el disc al tir.
Si vostè té un sistema
tan poc eficient
de trasbassament
de petroli
l'ha de canviar
no pot ser que hi hagi...
Però la competència
d'això no és de la Generalitat
i d'Iniciativa Recuració de Catalunya
el seu conseller
no és el conseller de Medi Ambient.
Jo parlo...
A veure,
ara no s'han desvint del tema.
Estàvem al Banc d'Espanya.
Estem situats
a la Rambla
davant del Banc d'Espanya.
A veure,
d'entrada,
la meva discriminació
sobre la gent de fe musulmana
es tradueix
en cada mano
la mateixa igualtat
de tracte
de condicions
i per tant
de drets i de deures
que la gent d'altra fe.
Per tant,
si no posem altres iglesies
per la gent
molt menys
o almenys
amb les mateixes condicions
no podem afavorir
que una determinada confessió
tingui uns privilegis
per anar
en un centre de Tarragona.
Per lo de privilegis...
Em referiria amb això.
Jo he parlat sempre
d'una proposta conceptual.
No ens equivoquem.
I sobre el Banc d'Espanya
jo el que dic
és que
si algú
en aquest món
vol les coses
formals,
reforçades,
documentades
i amb tota l'assistència
a nivell d'informes
que pugui existir
és el Ministeri d'Economia i Agenda.
Per tant,
les converses informals
li puc assegurar
que no serveixen
absolutament per res.
perquè el que et demanen
és un paper,
el que et demanen
és una memòria,
el que et demanen
és una voluntat
i per tant
el que ha de fer
el govern municipal
és això,
entrar dintre del formalisme
per demostrar
que aquesta voluntat
que jo no dubto
que tinguin
es tradueixi
i comencem a avançar
de manera que no sigui tard
en el pitjor dels casos
perquè ja veiem
la gent treballant
a la subdelegació
en allí
o en
no tan pitjor
però també negatiu
el fet que
tota la inversió
que hi estiguin
abocant des de l'Estat
després repercuteixi
a l'hora de fixar
el preu
o la compensació
que hauria de pagar
l'Ajuntament
per tenir aquest edifici.
Entenc de totes maneres
de tot el que s'ha dit
en la tertúlia
i en els últims dies
en altres entrevistes
que hem fet
que aquí del que es tracta
és que l'Ajuntament
aconsegueixi
un espai
que li proposi
al govern central
com a compensació
amb el Banc d'Espanya.
Seria bàsicament això
dit d'una manera
molt planera
perquè la gent ens entengui?
És una de les vies
de totes les converses
en comptes de pagar diners, no?
De totes les vies
i converses
que s'estan portant
on es porten molts papers
molts informes
molts dictàmens
molts pressupostos
on s'estan portant
i d'aquesta manera
s'aconsegueixen les coses
d'aquesta manera
s'han aconseguit
dues comissaries
amb la Generalitat de Catalunya
a la ciutat de Tarragona
o sigui d'aquesta manera
i d'aquesta prèvia
i el Ministeri ho sap
i tothom ho sap
en aquest aspecte
és una de les vies
que s'està contemplant
i s'està estudiant
i analitzant
a partir d'aquí
a partir d'aquí
en el que és
una situació
que no està tancada
un ministre
del Govern
no pot dir
mai
en cap moment
i torno a insistir
i per això
ho va especificar
d'aquesta manera
utilitzant la paraula
formal
és bastant important
la inversió
la inversió
que hi hagi
en aquesta partida
a l'hora
de com
s'està dient
podria provocar
aquesta mena d'adequació
obres definitiva
el que seria
el Banc d'Espanya
tampoc
si no hi ha
una qüestió
d'execució
es portarà a terme
per tant
tranquils
perquè s'està portant
a terme
i quan sigui el moment
que estiguem
tots d'acord
es presentarà
i es farà
a través dels mecanismes
formals determinats
que en tot moment
el Ministeri
ens ha dit
i nosaltres els diem
a través dels nostres
interlocutors
bàlids
terres
conversa privada
meva
amb el Ministre Soves
Vici President Soves
escolta
a més en català
ja sabeu que és valencià
el Ministre Soves
escolta
de la camp
feu-me una proposta
i jo l'acceptaré
que us sapigueu
que us ho trasllado
en el bon sentit
jo crec que ells estan oberts
amb aquest tema
el que volen és acabar
i a mi el que em sembla
és que
com hi ha unes eleccions
d'aquí 4 mesos
ens anirem al Junts Juri a l'agost
i passarà el que diu
el senyor Ricomà
proposta nostra
a Madrid
fem-la ja
proposta nostra
també amb els mateixos
interlocutors
quan vam estar a Madrid
amb l'alcalde
efectivament tenim
la idea
d'estar
amb un estudi
previ
que hem fet
de diferents
bens immobles
que tenim a la ciutat
i anem al bon camí
i a més nosaltres
ens interessa això
i això
per tant
aquí
quina és la versió
en tot moment
que tenim que creure
jo em crec
precisament
absolutament
jo em crec
tots els interlocutors
que tenim
en el mateix
Ministeri
quan hem parlat
a l'hora
de portar terme
i a més a més
de manera oficial
en el govern
de l'Ajuntament
de Tarragona
el govern
de l'Ajuntament
de Tarragona
a mi em mereix
tota la confiança
i espero que tanqui
escolti
si el ministre
d'Economia
que és dels més
ben valorats
del govern
des del Partit Socialista
de Tarragona
es diu que no
se l'hem de creure
llavors
anem apanyats
no no no
perdó
em sembla que hi ha
una connotació
molt diferent
em sembla que
el que li ha dit
és precisament
el senyor Badia
senador
d'un grup polític
que hi hagi una proposta
que hi hagi una proposta
en aquest aspecte
i que la valorarem
el que realment
no crec que estigui
en disposició
de dir
dintre d'una interpel·lació
d'una càmera alta
és dir
el que no hi ha
té que dir
en els efectes
pressupostaris
el que existeix
i el que existeix
jo no ho negaré mai
dintre del que és
el concepte pressupostari
dintre del que és
les converses
i negociacions
jo els hi dic
que estem
cada dia
portant a terme
aquestes qüestions
si no ho volen
avalar
o no ho volen creure
en aquest aspecte
doncs ho sento
però és una veritat
jo els hi dono
tota la confiança
i el que els hi ha
gràcies
abans del març
ho tanquem
ho podrem tancar
abans del març
perquè ell ho diu
suposo per les eleccions
inclús
encara que en el pressupost
inclús
encara que en el pressupost
per el que són
els diferents requisits
financers
o econòmics
o de termini
més igual no estigui
inclús
a lo millor
jo crec que abans
alguna cosa
anava a dir
no no
que això és una excel·lent notícia
doncs tanquem aquesta
fiquen aquí al març
queden quatre mesos
i que ho tindrem en compte
evidentment
queda sobre la taula
que no sabem
què hi posaran
sí no no
l'equipament
i amb això
però amb això
no estàvem bàsicament d'acord
totes les forces polítiques
nosaltres volem
un equipament cultural
que pot anar
des de la biblioteca
fins a un arxiu audiovisual
concret
definitiu
o bé doncs
amb els diferents interlocutors
i arxius
que tenen altres institucions
volem que sigui
el centre cultural
i de referència
de tota la ciutat de Tarragona
va per aquí
molt bé
doncs si em permeten
els hi plantejo
una altra qüestió
d'aquelles ciutadanes
per tancar la tertúlia
perquè avui
una de les notícies
que expliquem
als oients de Tarragona Ràdio
és d'alguna manera
una advertència
del tinent d'alcalde
de promoció econòmica
Sergi de los Rios
al comerç de la ciutat
davant del tema
de les llums de Nadal
que en fi
ja s'estan instal·lant
això suposo que ho veuen
molts ciutadans
i com que a més
avui tenim un ex
tinent d'alcalde
de promoció econòmica
també pot ser un tema
a considerar
en el sentit
que l'equip de govern
a través del tinent
d'alcalde Sergi de los Rios
fa una advertència
al comerç
en el sentit
de dir que no pot ser
que l'Ajuntament
pagui tota la infraestructura
necessària
per fer
el tema
de les llums de Nadal
i hi ha aquí
una advertència
en el sentit
que els botiguers
hauran de pagar
alguna cosa
i que de cara
l'any vinent
es revisarà
tot el que s'havia fet
en els últims anys
com a mínim
en l'últim any
ja que tenim
el Francesc Ricomà
estaria d'acord
en que el comerç
s'ha d'implicar més
jo hi estic
plenament d'acord
secundor
la reflexió
que ha fet
el Sergi de los Rios
està clar que
perquè és veritat
perdoni
que l'any passat
l'Ajuntament
va haver de pagar-ho tot
és que si no
no hi hagués
hagut llums
si no no hi hagués
aquest llums
de Nadal
a Tarragona
jo quan vaig assumir
aquesta responsabilitat
he vist
les dues formes
de funcionar
he vist
la primera d'elles
amb la que em vaig trobar
en la que
el comerciant
hi participava
i que
finalment
es traduïa
en un enllumenat
pobríssim
perquè l'aportació
del botiguer
era
minsa
amb una situació
d'enfrontament
entre el sector
comercial important
perquè hi havia
botigues que pagaven
i hi havia botigues
que no pagaven
amb un grau
de descontent
general
perquè qui pagava
no se sentia
recompensat
amb el nivell
d'il·luminació
que tenia
i qui no pagava
pel contrari
doncs es trobava
que el seu carrer
encara que pobre
tenia
algunes llums
i el ciutadà
en el seu conjunt
doncs enfadat
perquè el Nadal
no lluïa en Tarragona
el nivell
de la importància
que té la ciutat
de Tarragona
és a dir
que aquesta situació
era de disgust
total
en aquest sentit
nosaltres vam primar
l'interès
del conjunt
de la societat
i vam creure
i vam creure
que sí
sent cert
que el botiguer
és potser
qui més se'n beneficia
òbviament
a tots els ciutadans
els agrada
passejar
per una Tarragona
ben il·luminada
llavors vam fer
aquesta aposta
de donar
una cobertura
integral
d'il·luminació
el més àmplia possible
no tan sols
a la Tarragona
centre
sinó també
a les altres àrees
poblades
importants
a barris
amb el compromís
que el comerciant
interpretés
aquesta sensibilitat
de l'Ajuntament
i s'assumés
amb una causa
que creiem
que ells
haurien de ser
capaços
de liderar
i vist
que en guany
les coses
segueixen
exactament igual
que el Nadal passat
i la reflexió
també segueix
sent la mateixa
i com ho consideren
això
que l'Ajuntament
pagui tot el tema
de les llums de Nadal
quan és una cosa
que sobretot
beneficia els comerciants
no
beneficia el conjunt
de la ciutadania
i aquí
entre la dicotomia
d'una Tarragona
sense llums
i una Tarragona
en llums
jo crec
i penso
que és el sentit
de la majoria
dels tarragonins
que Tarragona
té que estar
il·luminada
si em pregunta
per la solució
li diré
que estem
amb un problema
endèmic
a la ciutat
que és la capacitat
d'organització
i d'interlocució
del propi sector comercial
que no acaba
de trobar
la manera
de ser
un ens
fort
un ens dinàmic
i un ens
amb capacitat
d'iniciativa
a la ciutat
a veure
que ens queda
poc temps
Lluís Balart
com ho veu?
Jo
a mi m'és igual
que es posin llums
com que no
i que les pagui
l'Ajuntament
o els ciutadans
al final
acabem pagant
els ciutadans
ja sigui a través
d'allò que paguem
a les botigues
o els impostos municipals
per tant
no hi ha essencialment res
el que sí lamento
és que l'Ajuntament
doni tan mal exemple
d'estalvi energètic
avançant
la data d'encesa
des del dia
abans es feia
el dia 12
aproximadament
12-13
per Santa Llúcia
sempre es feia
el primer divendres
de desembre
doncs aquest any
serà l'últim
divendres de novembre
l'últim de novembre
i em sembla
que no és
un bon precedent
ni és un precedent
que es mantingui
enceses
fins a les dues
de la matinada
tot el temps que està
jo crec que la major part
de dies
tenint-les fins a les 10
està molt bé
excepte doncs
els dies més assenyalats
de les festes aquestes
que s'allargui l'horabent
val a dir que
l'anterior legislatura
es va fer
el canvi
d'estil llumini
i es va apostar
per les llums ecològiques
el doble fil
de neum
a veure
el Lluís va dir
que es posa un estalvi
del 70%
amb la il·luminació tradició
com ho veuen això?
bé jo crec que això
qui ha de pagar?
no jo crec que és un tema
pressupostari
i com deia
el senyor Ricomà
igual no hi ha partida
pressupostària
igual no hi ha partida
de totes formes
no hi ha cap problema
podem presentar unes menes
als pressupostos
que hi hagi la il·luminació
de la ciutat de Tarragona
com d'altres conceptes
si l'entesa
l'entesa
és a dir
el PSC
PSOE
iniciativa per Catalunya
Esquerra
ho voten
i jo estic disposat
a portar-la
i ja tenen el suport
del grup parlamentari
de Convergència Unió
com molts d'altres
a part del tema
anem a veure
aquest és un tema
pressupostari
com un altre
jo crec que hi ha prioritats
jo estic d'acord
amb el que diu
el Ricomà
anem a veure
aquí no és un problema
dels comerciants
és un problema
de la imatge
de la ciutat
i la imatge
de la ciutat
i els comerciants
de la ciutat
competeixen
amb uns altres comerciants
que estan fora de la ciutat
que tenen uns altres
diguem
volumen de negoci
bé
jo crec que des d'aquest punt de vista
hem de fer un esforç tots
però l'Ajuntament
ha de seguir fent aquest esforç
perquè a mi sí que m'és igual
que la ciutat de Tarragona
per Nadal llueixi
no com diu el senyor Valar
a mi sí que m'importa
que hi hagi
que hi hagi
un escalf de Nadal
i que d'alguna manera
la potenciació de la ciutat
via el seu comerç petit
el comerç
aquest
més proper al ciutadà
se segueixi potenciant
per tant
escolta
vull dir
a mi em sembla perfecte
com s'ha fet aquests darrers anys
que se segueixi avançant
i si s'ha de fer un esforç
vull dir
escolti
segur que l'ho farem
tots l'esforç
Xavier
ens queda un minut o més
no no
jo valorar concretament
i una manera definitiva
el que el senyor de los Rios ha dit
és una mena de via
és un canal
i que també en certa mida
doncs demostra una mica
el que el senyor Ricomà deia
sembla que
aquest ens botigué
del que tenim aquí a Tarragona
doncs li costa una mica
jo recordo fa uns anys
fa uns anys
que efectivament
el que va passar
és tot el contrari
que no hi havia
passaven els dies
arribava el dia 25 de desembre
i no hi havia llums
i això va provocar una crisi
i tal
bé
això ens tenim que enfortir més
però bueno
hem trobat aquesta via
aquesta mena de recolzament
i esperem que
el criteri seria
que esperem
en l'esdevenidor
doncs
si és una cosa
més fàcil
més ferma
i amb una certa categoria
en fi
doncs veurem què passa
de moment aquest any
l'Ajuntament continuarà pagant
però això
amb l'advertència aquesta
que els botigues
també es posin les piles
per veure si poden
contribuir d'alguna manera
a les despeses
que suposa
tot el tema
de l'ornament
nadalenc
senyors
acabem aquí la tertúlia
avui hem parlat
de comissaries
de Banc d'Espanya
i de Llums de Nadal
una cosa ben variada
per aquest divendres
gràcies al Lluís Badia
senador de Convergència i Unió
al Javier Terres
regidor
tinent d'alcalde
d'Urbanisme
de l'Ajuntament
Francesc Ricomà
diputat del Partit Popular
i Lluís Valar
president local
d'Iniciativa i exregidor
gràcies a tots quatre
i fins la propera tertúlia
bon dia
gràcies
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia