.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Aquest so, què diríem que correspon a la festa gran de Mataró?
Doncs això és el so del bou de Mataró que es diu Mumarota i que en el carnaval de Mataró era una peça molt tradicional i que des de l'any 1979 va ser traslladat a la festa de les santes.
Llavors ha estat incorporat d'una manera natural i tradicional.
També té la seva... Ara, mira, no, no, faig trampes, ho estic mirant a la web, no és que jo ho sàpiga, però ara m'ha cridat l'atenció perquè, clar, una miqueta, com passen moltes festes a Catalunya, veiem, Mumarota i Mumaroteta de Mataró.
No, perquè també tenen el seu ous seguici petitet, no? I és com a boniquet.
Bé, en tot cas, aquest CD que estem escoltant és un CD creat pels infants i explica les diferents músiques que van sortint a la festa.
En servirà una mica de fil i està tot ple de versets, no?
Que, doncs, per exemple, diuen, la Mumarota és molt juganera, vigila, no t'enxampi, no?
I, doncs, surten els dibuixets i expliquen als nens, de partir de cinc anys, doncs, les diferents elements que porten aquestes peses.
L'escut, les banyes, la boina dels seus portadors, bé, una mica les bruses, una mica les característiques.
I és que, de fet, tot i que hi va haver aquesta Diada Castellera molt important dins del calendari castellanual i dins de la Diada, també, dins de la Festa de les Santes,
doncs, realment, les jornades més tradicionals de les Santes són del 24 al 29 de juliol, sobretot, però, en especial, són aquests dies que són els que se celebren, doncs, les jornades de les Santes juliol i xampruniana.
És el que t'anava a dir, que no havíem dit les Santes, les Santes, però diem les Santes pel seu nom.
Sí, sí, sí.
Juliana i xampruniana.
Sí.
Bé, són dos sants d'aquestes...
Hi haurà moltes xamprunianes a Mataró?
No, no, però fan una recepció...
O com a qui tecles?
Més o menys.
Més o menys.
Hi ha una recepció que dediquen aquests personatges, o no?
Hola, personatges, jo ho dic.
Els personatges, vull dir, a les Santes, pròpiament, a les Santes, una recepció dedicada a les Santes,
en què participen les senyores i noies, que, doncs, també s'anomenen avui en dia d'aquesta manera.
Deuen haver-hi més julianes que semprunianes, no sé per què em dóna a mi, perquè Juliana és un nom molt més comú, no?
Sí, sí. Bé, de fet, són unes Santes que van fer tants miracles que va haver de moment que van decidir, doncs, incorporar-les al calendari de Mataró,
perquè antigament no eren les patrones.
Llavors, es veu que per força de miracles, doncs, les van, l'any 1852, el Vaticà va oficialitzar aquest patronatge sobre la ciutat de Mataró.
Segur que el sant anterior, el copatró, el sant desideri, no tenia tanta prèdica.
No tenia tanta xispa, eh?, tant d'atractiu.
No, d'això.
Però quin tipus de miracles, allò, coses de pestes, que plogui, coses així.
Sí, aquestes coses boniques.
Hi ha un fet que és important, també, que és el 1772, que aquestes relíquies arriben a Mataró,
llavors, és quan comencen a agafar, doncs, importància.
Les treuen en processó, les relíquies de les Santes?
Les treuen en processó, ara sentirem també algunes coses que acompanyen aquesta processó,
i, de fet, jo diria que juntament amb les relíquies hi ha uns altres personatges que també són molt antics,
que també tenen una altra música que està enregistrada en aquest...
No, vull perquè ha de preguntar, Aire, però què són les relíquies, si ho sabem?
Ui, això ja no ho sé, ja no t'ho puc dir, no ho sé.
No, com que aquí tenim el braç.
Però són ossets, normalment.
Ossets, també.
Però que en aquest cas no tenen...
No saps la part de l'escalet de les Santes.
No, no arribo aquí, no arribo aquí.
Si vols, m'intento mirar.
Escoltem la cançoneta aquesta, que segur que serà com a més il·lustrativa i més interessant.
Fins demà!
I quin moment de la festa deies que era aquest?
Bueno, això és un...
El ball que es fa realment davant de la porta de l'Ajuntament, es fa diverses vegades,
és un ball de gegants, perquè precisament els gegants de Mataró en roba faves
i la seva companya van ser creats l'any 1851,
tot i que hi ha notícies anteriors a la festa del 1683,
que ja hi havia anteriors precedents de gegants.
Són molt famosos, aquests gegants.
Que són dels més famosos i dels que tenen més seguidors en el món, també, dels gegants.
Són d'aquestes imatges que es fan respectar,
que tenen una gran importància històrica,
perquè han tingut una llarga continuïtat
i que, doncs, a mi em fa una certa gràcia quan parlem d'aquests gegants,
perquè precisament, tot i que no se sap si en certesa són del 1851,
però aproximadament cap aquell any, any amb un any avall,
van ser també, són coetanis, diguéssim, dels nostres gegants moros de Tarragona,
perquè van ser, precisament, concedits en l'any 1851.
Alguna cosa ha de tenir a veure aquesta coincidència
que encara no hem aconseguit esbrinar del tot.
De totes formes, estem sentint un ball de gegants de quatre,
que es diu el ball de quatre,
que és un ball que les dues parelles de gegants pròpiament ballen,
és a dir, una, la Robafaves i companya,
i després hi ha dos gegantons petitets.
Aquí també tenim una certa comparació amb els neguitos tarragonins,
no són negres, són uns gegants blancs, en aquest sentit,
que són en Maneló i la Toneta,
que han acompanyat també les figures aquestes més grans des de fa molts anys.
De fet, primer hi havia la geganteta,
i després l'any 1951 es va casar amb aquest gegantó,
que és en Maneló.
Per tant, han completat, diguéssim, aquestes dues parelles.
De fet, la geganteta, s'entén notícies d'allà,
des del mateix moment que neixen els gegants grans,
és a dir, semblava que figurava la seva filla, podríem dir,
i el gegantó s'hi va afegir posteriorment.
Una de les altres coses curioses,
que fa molt singular la Festa de les Santes,
és la pervivència de la música que hem sentit de Flaviols,
aquesta música que es va sentint,
és una música molt singular,
que s'allunya de tota la gralla,
a diferència, per exemple, de la mumerota que iniciàvem,
i que ens manté un so, jo diria, com molt ancestral i atàvic,
de la festa de Mataró i, en general, de les festes catalanes.
El Flaviol és un dels elements,
precisament perquè amb un únic músic pots tenir dos instruments,
que és, per una banda, el Flaviol de vent,
i per una banda, el tamborí de percussió,
permet tenir molta música amb pocs recursos,
i amb un músic tenies dos instruments,
per tant, és com si te n'estalviessis un.
Això és una de les coses característiques
que s'ha aconseguit mantenir a la Festa Major de Mataró,
i que la diferencia i la fa singular respecte d'altres.
Tot i així, inevitablement, ens hem d'anar també amb una altra so,
hem sentit gralles, hem sentit flaviols,
i hi ha una altra so molt important,
que està present... avui som dia 24...
24, no?
Avui som 24.
No, 23, 23.
23, 23, avui som 23, per això.
Fatal.
24, demà 24, es comencen a sentir aquestos sons
pels carrers de Mataró,
i també aquests que ens han tirat a l'ostre tècnic.
a l'ostre tècnic.
Com es nota que el nostre tècnic, com deies,
el Joan Maria té moltes ganes de festa.
Sí, sí.
Ja se li nota ja.
Sí, sí.
Això és la banda de Mataró,
que és una de les bandes també habituals
a la Festa de Tarragona, en aquest cas.
L'estructura de les festes majors a Catalunya
ve a ser una mica la mateixa,
tot arreu, amb les seves particularitats.
Sí, bueno, aquesta és una mica diferent,
perquè realment,
el que podríem dir el primer acte
de tots els elements de la festa,
nosaltres demà passat, és el 25,
dimecres 25,
i és el moment que surten
totes les figures de Mataró.
Mataró el segueixen
i s'anomenen figures normalment.
A la nit té lloc
la sortida nocturna d'aquests elements,
que van acompanyats d'aquesta peça
que està sonant,
que és el Bequetero.
El Bequetero és un pas doble
que va introduir a la festa major de Mataró
la banda de música de les Gaianes,
que les Gaianes és un poble valencià,
i que avui en dia s'ha popularitzat moltíssim.
Vindria a ser la nostra empariturroca.
Sí, aquesta té una cosa que és el 15,
aquest nom d'aquesta associació que ha editat això,
que és el nombre de vegades que es canta,
bueno,
que és un moment que comença,
un, dos, tres,
quan van passant els compassos,
fins a 15,
llavors 15 és un gran esclat de joia i alegria.
Veus que bonic.
Llavors és aquest Bequetero,
que a partir de la festa major de Mataró
s'ha popularitzat en moltes altres festes catalanes,
però que realment és un pas doble dur.
És que és molt alegre, eh?
Sí, sí, sí.
I té molt de...
Això el nostre tècnic estava...
Desitjant de posar-ho, clar.
Això és el dimecres a la nit, no?
És a dir,
és un acte que jo els recomano bastant,
s'assembla una mica la baixada del dia 21 a la nit aquí
amb l'àliga, la molassa, els gegants,
té una mica aquest aspecte,
també té els problemes de la massificació
que té la baixada d'aquí,
compartim doncs problemes
i en guany també tenen un treball important
d'anàlisi de com sonarà això,
perquè precisament els músics ja ni se sentien, no?
És una de les coses que sembla que es farà
és sonoritzar tota la banda
en un recorregut prou llarg
que va des de la plaça on ahir es feien els castells
fins a l'Ajuntament,
que és el que se'n diu La Riera,
que és el carrer principal
per on baixaven les aigües antigament a Mataró
i avui continuen baixant d'una manera o altra, no?
Bé, en tot cas,
aquest acte és un dels més importants,
és el primer acte nocturn pròpiament
i quan tu deies s'assemblen,
doncs s'assemblen i no s'assemblen
perquè la diada de Sant Anna
fa una inflexió el dia 26,
hi ha una inflexió en quant als actes,
podríem dir, tradicionals de la festa
i no és fins al 27
que té lloc pròpiament la diada de les Santes
en què és l'altra gran jornada,
doncs podem dir,
de la festa major de Mataró
que s'inicia amb un soc
en aquest cas sí que és molt igual al de Tarragona.
aient la
Veus, és que, clar, amb aquest so,
amb aquest, és el que dius, l'estructura potser
no és la mateixa, però, clar...
La de la jornada, pròpiament, sí.
Però hi ha aquesta pausa
intermitge, que jo diria, una pausa per agafar
força realment, però que
significativament és diferent, no?
No hi ha la vigila i el dia
principal de la festa
seguit, sinó que hi ha un intermitge al mig.
És a dir, podrem dir que les dos grans diades
serien el 25 i el 27 realment a Mataró
i antigament la festa
era del 25 al 29, només
ara, avui en dia, hi ha una gran polèmica
per començar abans, perquè ells sempre havien
marcat aquestes dates, 25, 26, 27, 28, 29,
aquests cinc dies de festa
i, bueno, el fet
d'ampliar-la per davant per la primera
diguéssim, diada castellera
va generar tota una controvèrsia
però important. Quants dies d'actes tenen
com aquí, també, que no ens ho acabem?
Des d'en Guaix ho viu que han començat dissabte
i fins al diumenge, no, perdó, fins al diumenge
que és 29, sí, sí, són els dies importants.
Bé, en tot cas, això que sentíem en les sortides
de coets, d'aeris que es llancen a les matinades
i evidentment sentíem aquest to de matinades
que sí que és el to conjunt.
De fet, a les matinades de les Santes de Mataró
hi ha la característica que van moltes colles de grellets
o algunes colles de grellets del Penedès i del Garraf.
és una cosa que, en aquest cas, lliga, curiosament,
el camp de Tarragona, el Penedès i el Maresme
perquè la gràia no havia arribat, podríem dir,
d'una manera tan viva fins a les comarques
al nord de Barcelona.
I, en canvi, en aquesta població hi ha una sèrie d'elements
que són molt característics.
Quan tu dius, hi ha una estructura comuna,
doncs no et pensis, eh?
Jo diria que Mataró marca el nord d'un model festiu
que està basat en aquesta sortida d'elements de seguici o de figures
o seria una mica la part nord.
Després hi ha alguns casos excepcionals,
com per exemple la ciutat d'Olot,
que està molt més al nord, on surt la faràndula,
que és una barreja de seguici de bous.
És a dir, Olot combina els dos elements,
és a dir, els bous de les Terres de l'Ebre,
podríem dir, amb el seguici del camp de Tarragona del Penedès.
Per tant, Mataró ve a ser una mica el límit del nord d'entrada,
és a dir, en aquest model, no?
Tot i així, doncs hi ha detallets
que també tenen la seva particularitat.
Per exemple, la processó de Mataró no és a la tarda,
és al matí,
i precisament sona un toc,
que és el toc de Barram,
que és aquest.
El toc de campanes és molt diferent al nostre.
Sí, sí, sí.
Les campanes de Mataró són importants,
però el món de la campana té tota una altra filosofia.
Em van parlar una vegada,
però jo crec que s'imposa un altre programa de campanes.
Sí, sí, sí.
De fet, podríem fer un recorregut pels països catalans
amb els tos de campanes que avui en dia estan enregistrats.
Bé, en tot cas, sonen en diferents moments de la festa.
Hi ha qui, en lloc de sentir les campanes,
prefereix esmorzar en una casa centenària,
que és el Callaro,
està molt a prop de l'Ajuntament
i és el lloc de concentració dels elements,
de les persones que integren bona part dels valls populars.
I sabem que esmorzan, o...
Sí, sí, esmorzan, de veritat,
i és un esmorzar d'aquestos que ja pot dir etnogràfic,
també de Forquilla i Gariment.
És molt interessant.
Bé, en tot cas,
les campanes estan intimament relacionades
amb un altre element clau de la festa de Mataró,
que és la missa d'ofici,
la missa de glòria, que se'n diu,
que és una missa romàntica del segle XIX, del 1848,
en què hi ha, diguéssim,
una barreja entre devoció i exuberància.
És a dir, no és una música gens austera,
sinó que és una música, doncs,
que podríem dir,
molt impregnada de l'arribada de l'òpera
a les nostres contrades.
És una missa operística,
podríem dir,
amb un to, fins i tot a vegades,
profà, italianitzant,
molt curiós.
No es pren tot això que dius ara?
Sí, no, les missas abans no eren com ara.
Les missas tenien una part d'espectacle
molt més gran que les d'ara,
i, precisament, una de les coses,
a banda de, per exemple,
convidar un bon orador
perquè fes el sermó,
també tenien uns arrenjaments musicals
molt importants.
Hi ha una cosa molt curiosa,
que és que quan els elements
arriben al final de tot,
fan la seva tanda de lluïment,
hi ha un crit que es produeix,
diguéssim, perquè els gegants
no se'n vagin a dormir.
A Mataró, com a altres llocs,
quan deixen d'haver-ho,
saps que els gegants se'n van a dormir.
A més, allò que diem sempre a la canalla,
que se'n van a dormir a l'Ajuntament,
i aquelles coses.
Sí, en aquest cas,
hi ha una cosa que és molt característica
que sona així, no?
I no se'n van a dormir?
Bé, el no n'hi ha prou és el crit de guerra
que fan les nenes i els nens de Mataró,
perquè els gegants,
quan estan a punt d'entrar a l'Ajuntament,
els tornen a treure els seus portadors,
els seus gegants,
i una vegada darrere a l'altra,
doncs, van fent aquesta operació
que pot tenir,
doncs, depèn de lo inspirat que estigui.
I sempre repeteix cada any,
és un ritual també,
quan estan a punt d'entrar,
és allò com els visos dels grups de rock
que saps que han de tornar a sortir
i que diguin que marxen, no?
Exacte, exacte.
Doncs és molt característic,
doncs, aquest no n'hi ha prou,
no en tenim prou, no?
Que és el que diguéssim,
la part final, diguéssim, de la festa, no?
Hi ha un, lògicament,
una cosa, doncs, important,
també és el Mataró,
és el Castell de Focs,
que ja no està dins d'aquesta dinàmica
de figures populars de carrer,
que té lloc a la platja
i que és un dels més interessants
que té lloc també
en el panorama dels països catalans.
El Castell de Mataró
és un castell de gran importància,
en què s'entrada en la dinàmica
també de canviar cada any
o cada dos anys
la presa pilotècnica que el dispara
i es veu una bona tria
normalment cada any, no?
Hi ha un element molt característic
en el castell,
que és el Gloria a les Santes,
és aquest cartell,
aquí t'ha recordat,
per exemple,
al final de l'altre
que és el Gloria a Santa Tegla,
és el Gloria a les Santes
que es dispara encara
seguint el sistema antic
a la meitat del castell, no?
Hi ha molta gent que no el veu
perquè lògicament
la distància ho impedeix,
però té un cert sentit
també comunitari important.
És un dels castells
que és molt recomanable
per veure que si entren a la web
tindran els horaris
d'aquesta festa
molt detallats.
No és habitual
que una ciutat
tingui dues patrones
de la ciutat,
que se celebri simultàniament,
sempre és un patró,
una patrona,
que són dues,
el Jordi,
persona delicada com és,
no l'ha volgut explicar
que aquestes santes
van ser decapitades,
que va ser...
Però no tenen els caps, eh?
No,
però jo no ho he dit
perquè els caps
siguin la relíquia,
que eren deixibles
de Sant Cugat
i el que he vist també
és que es veu
que hi havia baralla,
entre Mataró
i la localitat
de Sant Cugat,
perquè totes dues
les volien tenir
com a patrones,
doncs a 22
que se les haguessin repartit,
Santa Juliana
per un
i Santa Semprunyana
per l'altre.
Els robatoris
de les relíquies
i les batalles
entre els pobles
per tenir una relíquia
és un dels episodis
més divertits
que sempre s'ha produït
en la història.
Doncs mira,
per on tenim
un altre programa pendent.
Tu no saps
que en el fons
totes aquestes enveges
de vegades
de Santa Poblacions
venen d'aquest fet
puntualment.
I que ens han robat
Reus i nosaltres.
Oh, doncs vés a saber,
millor darrere hi ha una amagada,
una història amagada, imagina't, imagina't.
No venia d'allò de Turquia,
la relíquia de Santa Tecla,
sinó que venia
d'un raconet del Baix Camp.
A millor resulta
que Sant Pere
també estava vinculat
a Tarragona.
No res,
s'imposa a fer
una miqueta
d'investigació
i treball de recerca
sobre aquesta qüestió.
La relíquia
de Sant Pere de Reus
va ser robada
del barri pescador
de Tarragona.
T'imagines
quin titular.
Això s'ha de treballar,
això s'ha de treballar
i preparar un programet.
No he dit el serraio
perquè aleshores
va produir el patronatge
de Sant Pere de Reus.
Jordi Bertrand,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana.
Adéu-siau.
A ritme de festa.