Com cada dimecres, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ens corem en salut en col·laboració amb la xarxa social i hospitalària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Maria Txarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui ens acompanya el cap d'Urgències de Tarragona,
és el doctor David Castaner. Bon dia, doctor.
Hola, bon dia.
Benvingut. Com estem de grip? Parlo en general.
Bé. El pic que vam anunciar fa 15 dies, més o menys, s'ha produït.
Ara jo diria que està en una situació d'estacionalitat i a la baixa.
i el brot de grip en general, parlo d'una estadística històrica, no?
L'habitual que hi ha a la nostra demarcació és que la segona o tercera setmana de gener
sol compareixer i habitualment la segona o tercera setmana de febrer ja va a la baixa.
Aquest mes sol ser el cicle que fa el virus, no?
Per la nostra demarcació. A més, més, gairebé no falla mai.
Hi ha alguns anys que s'avança una mica, algun any, però molt, molt,
d'una manera molt anecdòtica a finals del mes de desembre,
però és molt fidel en aquestes dates, eh?
No té una particularitat, virulència, enguany respecte a altres anys,
ni afecte en general, eh?, que no és moment d'apuntar xifres.
Encara estem immersos en aquest moment de la grip,
però les campanyes de vacunació sembla que estan fent el seu efecte
en forma positiva. Malgrat que, tot i que et vacunes,
potes agafar la grip, que moltes vegades ja sap vostè que millor que jo,
oh, em vaig vacunar i he agafat la grip. Bé, esclar que es pot agafar, però bé.
Molta de la gent que té un quadre respiratori no és grip.
Sol ser un procés de viatres respiratòries altes,
de viràcies respiratoris, que en aquests dies n'hi ha igual.
El virus de la grip és un virus respiratori i, a més a més,
és sistèmic, té afectació de trencazzo, que diu la gent, no?
Dolors musculars, però el virus de la grip és un virus d'etiqueta respiratòria,
vull dir, sense tots no hi ha grip, per dir-ho d'alguna manera.
El que passa és que quan ve ell hi ha molts més altres virus,
de menys intensitat, també respiratoris, que surten al mateix temps.
El virus de la grip, la gran sort que tenim és que
hi ha cada vegada més consolidada un percentatge molt alt
que la gent gran i la gent amb patologia prèpia
ja està molt sensibilitzada amb la vacuna.
I amb algunes, per exemple, la nostra àrea bàsica d'aquí d'Allevant,
doncs altra dia ho preguntava, van arribar al 90% de la gent
amb, diguem-ne, d'etiqueta de recomanació de vacunació,
amb vacuna posada.
Per tant, estem parlant d'un èxit tremendo de la vacuna.
I això fa que la mobilitat d'aquestes persones,
les malalties que tenen de base,
que s'agreugen amb la grip,
doncs això es pot portar i pràcticament es controla.
Precisament quan hi ha aquestes afectacions de vies respiratòries,
jo no sé si vostès veuen incrementat el nombre de persones
que van a urgències.
És un dels moments de l'any en què hi ha més persones
que es visiten en aquest servei hospitalari?
Sí, sí, evidentment.
Tot quan comença el fred ja se sap que comencen les infeccions
de vies respiratòries altes, com ha comentat el doctor Serà,
i lògicament tots els serveis que tenim,
pacients amb aquest tipus de patologia,
doncs hem augmentat el nostre nombre de malalts.
De tota manera, aquest any, respecte a l'any anterior,
sí que hem notat un cert increment
en quant a nombre d'urgències ateses
i fins i tot de pacient que ha hagut d'ingressar al centre hospitalari.
Això, de tota manera, com hem comentat aquí,
és una cosa molt estacional
i és molt difícil predir si tindrà més o menys repercussió
a la població quan comença a haver aquest tipus d'infecció.
De tota manera, des de la nostra part,
des de l'àrea d'urgències,
el que tractem és de donar aquest servei
i tractar que no es col·lapsin els serveis d'aquest tipus.
Més enllà de l'estrella del moment, que és la grip,
els serveis d'urgències jo m'imagino que tenen èpoques de l'any
i moments de la setmana i fins i tot del dia
que veuen més incrementada la seva feina a l'estiu,
en aquesta època de fred.
No sé si hi ha més persones que van a urgències
als caps de setmana que no pas la resta de dies laborables.
Hi ha moments, dies i hores
on els ciutadans utilitzem més els serveis d'urgències?
Home, és difícil, però sí que és veritat
que hi ha una tendència a que el dilluns
sigui el dia més conflictiu de la setmana.
El dilluns?
Sí. Jo crec que és que probablement la gent s'espera
si no té una patologia massa complicada
i fins i tot a vegades amb patologies complicades,
el dilluns perquè sempre al cap de setmana
com que costa més venir a...
Clar, però això fa pensar que a vegades
utilitzem el servei d'urgències
com un circuit paral·lel
al que són els centres d'assistència primària
perquè el dilluns sí que podem anar
al metge capçalera, com diem col·loquialment.
Fora més lògic que si és una urgència
que anéssim dissabte o diumenge...
També hi ha els que venen conduïts del propi centre d'atenció primària.
Hi ha aquells que han anat al centre d'atenció primària
i han detectat algun possible risc d'alguna complicació
i llavors el deriven.
O sigui que és un dia que se solen sumar tots.
I també la primària és un dels dies que tenen més gent.
O sigui que el fet del dissabte i el diumenge
acumula d'alguna manera necessitat
que s'aboca tot el dilluns, tant en un lloc com en l'altre.
O sigui, nosaltres el que pensem
és que els centres d'atenció primària
estan realment...
També tenen aquesta atenció continuada, eh?
Estan realment en alguns moments de l'any
amb una...
Diguem-ne...
Amb menys recursos dels que caldrien.
Tenim una zona de creixement,
tenim una zona...
Estem en una zona, afortunadament,
d'una qualitat de vida excepcional,
que és la nostra demarcació,
Tarragona i tota la costa.
I això està portant a un allau de gent
que fuig de la metròpoli de Barcelona,
que busca una segona...
Transforma les segones residències
en primeres residències.
I ja no parlo de la immigració de fora,
que també existeix, de fora de l'Estat,
sinó fluxos migratoris dins la mateixa Catalunya,
dins de les mateixes províncies,
on a nivell de qualitat de vida,
però també el preu de les vivendes
i de tot plegat,
de la vida, transports, escoles, etcètera, etcètera,
doncs fa que hi hagi un creixement
molt desproporcionat del nostre entorn
respecte amb altres comarques de Catalunya.
i això es genera un conflicte segur,
que també parléssim amb els d'ensenyament,
ens dirien el mateix,
però que en el nostre cas genera un conflicte
d'adaptar suficientment aquests espais,
aquests centres d'assistència primària,
fonamentalment,
i les dotacions de professionals
en aquesta nova demanda creixent que tenim.
Quan tots alguna vegada hem anat al servei d'urgències
i la nostra experiència,
doncs sempre pensem que és la norma
i sempre és una experiència subjectiva.
Des d'aquest punt de vista,
hi ha opinions per a tots els gustos,
persones que tenen un nivell de satisfacció,
com estan atesos, el temps d'espera, etcètera,
d'altres que poden estar queixosos també
per la seva experiència.
Per tant, no particularitzarem,
sinó parlem una miqueta en general
i fora bo explicar als oients
quins criteris se segueixen
quan una persona va a urgències,
perquè a vegades diuen
aquesta persona ha arribat abans que jo
i no tenia aspecte d'estar tan malament
i ha entrat després.
I al contrari, no?
Es crea aquesta cosa tan subjectiva, no?
Que sempre pensem que el nostre
és el que té prioritat.
Quines són les prioritats
i com funciona el servei d'urgències,
en aquest cas de Santa Tecla Tarragona?
Sí.
Nosaltres el que tractem
és que el servei sigui el més àgil possible
i que la gent estigui el més bé atesa possible, evidentment.
Llavors, el primer filtre que tenim
és per decidir si el que refereix
la persona que ve al servei
requereix una atenció, diguéssim,
més profona
o una atenció perquè la patologia és més banal
que podria donar-se també als caps.
Llavors, fet aquest primer, aquesta primera, diguéssim, selecció,
seleccionem una part que és la que diem atenció continuada,
que és la patologia relativament banal
amb la que tracten dos metges
en consultes similars als que hi ha a l'atenció primària.
Que podria ser així com a...
Posem algun exemple.
Doncs la persona que ve, no sé, amb un mal de queixal
o ve amb una tos refredat
però que ha tingut una miqueta de febre
però el seu estat general és bo.
Són patologies que perfectament es poden veure al cap.
Això ens fa que
reservar un espai
per altres persones
que lògicament necessiten una atenció
amb unes proves complementàries
per, bueno,
per el seu maneig
i que s'han de...
o que potencialment són pacients
que poden quedar-se ingressades.
Llavors, el fet que hi hagi persones
que puguin esperar més o menys
està molt en funció de la patologia que tenen.
Que hi ha dos nivells, aleshores, diríem, no?
Exacte, exacte.
El fet de la gent gran, els nens,
les persones adultes també,
diguem-ne que tenen un tracte preferent,
i subratllem la paraula preferent en aquest sentit,
en el cas dels nens
o de les persones grans
que sabem que són més vulnerables
en determinats aspectes de salut.
Evidentment, això en el primer triatge
d'aquest tipus de pacient
tenim molt en compte la seva patologia crònica
que pot suposar, lògicament,
una situació de més risc.
No és el mateix una infecció respiratòria
en una persona jove i sana
que una persona que té una diabetes,
que s'hi pertensa
i que sabem que cada any
requereix un ingress hospitalari
perquè quan li agafa aquest tipus d'infecció
el seu cos no respon de la mateixa manera.
Cada ciutat i cada centre té les seves característiques,
insistim, i no es pot generalitzar.
A vegades per la televisió
veiem imatges d'hospitals amb llets als passadissos,
això no ho hem vist aquí,
això també fa en funció de quin hospital és,
però així per terme mitjà
hi ha temps d'esperallar-se aquí a la tecla, urgències?
Bé, jo crec que el que deia el doctor Castander és això,
no? O sigui, si...
O sigui, quan dèiem les puntes d'arribada,
a més dels dies de la setmana,
nosaltres, bé, nosaltres i en general a tot arreu,
hi ha una gràfica horària del dia
on ja es pot reproduir tot l'any
i fins i tot en l'estiu hi ha una mica de modificació,
però molt poca,
on a primera hora del dematí,
a partir de les 9 aproximadament,
de 9 a 11,
doncs hi ha el 25-30% de la gent que arriba,
després baixa,
torna a aparèixer un altre pic al voltant del migdia,
sobre la una o les dues del migdia,
fins a les 4 de la tarda,
torna a baixar
i torna a haver-hi un altre pic tremendo
d'arribada de gent
al voltant de les 7 de la tarda.
Què vol dir això?
És com quan vas al mercat, no?
Anar al mercat,
i depèn si vas a les quarts de 8 del dematí,
doncs t'atenen el moment,
no tant per res,
sinó perquè estàs sol.
Però si vas al mercat a les 12 del migdia,
doncs segurament a cada una de les parades del mercat
et toca fer 20 minuts o 25 minuts de cua
perquè hi ha gent al davant.
La cadència, que en diem, no?
La quantitat de resolució que pots fer en una hora
és la que és,
per molts recursos que hi posis.
I per tant,
en aquests hores de màxima afluència de gent,
allí t'esperaràs més
i en aquells moments de menys afluència de gent
t'esperes menys.
I després està aquesta segona part.
de la diferència entre agafar hora i un darrere de l'altre
o aquesta selecció i aquest triatge
és que aquella patologia de baixa intensitat,
que a mi m'agrada dir-lo de poc greu,
de baixa intensitat,
que no vol dir la gravetat percebuda de la gent.
A vegades un dolor és molt important,
com que justifiqui ser atès.
Però no li va la vida.
I en una altra, quan és de baixa intensitat,
doncs estem parlant de les urgències
i les emergències, que encara més,
en aquelles que és risc vital a la persona.
Per tant,
és difícil trobar algú
que pugui dir mai
que ha anat a un servei d'urgències hospitalari
amb una emergència vital
i no ha sigut atès instantàniament.
I és difícil trobar algú,
si tot aquest filtratge s'ha fet bé,
que realment està amb dificultat respiratòria
i s'ofega
i està esperant-se sentat a la sala d'espera
perquè demà n'hi va un que té mal de cap.
Aquest serà molt ràpid
i l'altre, millor, serà molt lent.
Que en algun moment,
punta de l'estiu,
doncs a les esperes d'urgències,
en aquesta situació que estic explicant,
de baixa intensitat
i de gran afluència de gent,
pot ser que estiguin més temps
del que nosaltres voldríem,
fins i tot hem arribat a trobar
dues o tres hores,
és possible.
Però el normal no és això.
Saben que és exactament el que provoca
que aquestes puntes d'urgències
es produeixin entre les 9 i les 11 del matí
i a partir de les 4 de la tarda.
Jo li diria que a l'estiu
és molt clar la gent que va a la platja.
Però si estàs per anar a urgències,
com és que vas a la platja?
Sí, però...
I perdoni la innocència,
però clar, és que...
Però a la nit,
doncs li ha passat alguna cosa...
Si et trobes malament a les 4 de la matinada,
se suposa que has d'anar a urgències
a les 4 de la matinada
i no pas a les 9 del matí.
Si veu, la nit se comporta molt bé.
La nit,
la nit,
que és el que nosaltres,
per entudir un altre tema després,
de dir la necessitat d'optimitzar els recursos,
que crec jo que és molt important,
els casos que hi ha,
que són els professionals que hi treballen,
la nit se comporta molt bé.
La nit és difícil,
una mica a vegades,
una mica més fripolament a l'estiu.
Però, en general,
la nocturnitat,
i també els festius,
bastant,
però la nit,
la gent que va a un servei,
a un dispositiu d'urgències,
és que realment ho necessita.
Perquè és difícil que algú surti de casa
i busqui un mitjà
i truqui, no sé què,
per poder anar a urgències
si no ho necessita.
Llavors,
el comportament de la nocturnitat
sol ser un comportament
que quasi tothom
que va i truca per la porta,
per definició,
penses que realment ho necessita.
Jo no sé, doctor,
que estàndard,
si la televisió ha fet molt de mal
en això de les urgències,
que quan algú arriba,
doncs visualitza
determinats serials televisius,
en els que a mi m'han explicat
que fins i tot
apliquen unes tècniques
i unes coses
que ni existeixen,
que ni es fan servir
en l'actualitat
als hospitals.
I moltes vegades
el pacient,
que és molt impressionable,
arriba,
no demanant
ni de bon tros,
però potser dient
no m'estan fent
tot el que fan
a les urgències de la tele.
No sé si estic dient
una bajanada,
però són molt influenciables
les persones, no?
Sí, sí,
és cert.
És cert que
les imatges
que reben per la televisió
no s'adapten
a la realitat.
En general,
el que vol
la televisió
és vendre
i que la gent
s'acabi
fixa el televisor
i que li agradi
el que veu.
la realitat
és molt diferent.
Nosaltres,
lògicament,
no som
com els metges
que surten a la tele.
D'entrada,
espero que no tinguin
tants problemes.
De totes les especialitats.
Exacte.
Aquesta és una altra
que li volia preguntar.
Aquí s'orienta
de manera que
si necessitem
que vingui
una persona
especialista
en segons quin àrea,
ho fa després
que s'hagi valorat
per el metge
que té les urgències.
que en general
té una visió
més global de tot.
Hi ha una especialitat
que és urgències?
Ara per ara no.
No.
Ara per ara no.
Se n'ha parlat
que seria
una cosa factible
però ara per ara
no està reconeguda
com a tal.
Per tant,
el que hi ha
és un metge
que fa aquesta
primera avaluació
i si necessités
d'un especialista
no és un especialista
que està ubicat
constantment
en urgències
sinó que està fent
la seva feina
i en un moment determinat
desvia
la seva atenció
cap a urgències.
Així és com funcionaria.
Efectivament.
El metge
que rep el pacient
habitualment
és un metge
amb una
visió
més generalista.
Habitualment
són metges
de família
o metges
internistes
i a partir d'aquí
si
hi ha
un tipus
de patologia
que és més concreta
i que ha de ser
atesa
per l'especialista
és quan se li crida
perquè el pugui
valorar.
Jo crec
que la pregunta
de si
som metges
especialistes
d'alt d'urgències
és molt oportuna
perquè aquest debat
en aquest moment
està
molt al carrer
i jo el suportaria
en què sí
que hauria de ser
perquè
també és cert
que al final
l'experiència
fa
que
els malalts
greus
greus
greus
greus
qui primer els veu
són aquests professionals
perquè sí que és cert
que la conducció
d'aquestes persones
d'una ambulància
doncs va directament
al servei d'urgència hospitalari
normalment no s'atura
amb un servei
d'atenció continuada
d'un CAP
i ja fa bé
perquè requerirà més coses
que no pas la visita
aquest pacient greu
i aquests professionals
són els que
habitualment
paren la primera estropada
d'un pacient greu
que després
doncs amb el suport
del traumatòleg
del cirurgià
de l'anestesista
o de la intensivista
i el condurant
i se'n faran cas
però aquesta visió
que explicava el David
de tindre
aquesta primera valoració
sobre la intensitat
i la gravetat
de la persona
i intuir
patologies
que realment
són
a vegades
de risc
l'experiència
és molt important
i en molts casos
doncs trobes
que metges
en els centres de salut
potser no en veuran mai
o la veuran
una l'any
d'un quadre greu
o agut
com pot ser
una meningitis
i en canvi
el metge d'urgències
doncs
és allí
on aniran a parar
i és molt més fràcil
que tingui
accés
a veure
i trobar-se
i tenir que diagnosticar
aquestes patologies greus
jo crec que
els metges d'urgències
els hem de posar
en valor
els hem de
ajudar
a que
la seva
la dificultat
que tenen
ho diem molt senzill
això
ho veuen una mica tot
i llavors
són els que tenen
aquesta visió
integral
i criden
a l'especialista
però
això és difícil
això és difícil
és difícil
perquè
saber
amb profunditat
una mica de tot
i sobretot
com dic
no de tot
tot
però
detectar
les patologies
de cada una
de les especialitats
que poden ser de risc
això sí que és
fonamental
que ho puguin detectar
i això és difícil
és allà de l'ull clínic
que té tanta fama
i formació
i estudi
i col·laboració
dels altres
aquesta necessitat
permanent
de consulta
amb altres especialitats
els va formant
cadascú
diu
ja
l'especialista
de ginecologia
doncs
incideix
en el seu problema
l'especialista
de traumatologia
també
el cirurgià
també
i el cardiòleg
tot això
acaba fent
una memòria
històrica
de tot un paquet
de casos
problema
que realment
és difícil
trobar
en un altre lloc
que no sigui urgències
aquesta també
pel professional
és la gràcia
d'urgències
és el risc
és la dificultat
és l'udú
però
és on
se realitza
molt
hi ha una formació
molt complerta
esclar
a través de la pròpia experiència
i la pràctica mèdica
jo crec que els hem de posar
en valor
de veritat
perquè són
un eix clau
en la seguretat
del nostre sistema sanitari
doctor
que es veuen
moltes coses
urgències
sí
sí que es veuen
moltes coses
coses que en una consulta
ordinària
probablement no es veuen mai
en tota una carrera mèdica
segurament
això de l'ull clínic
que abans
parlava
és una barreja
entre el que és
els coneixements
i l'experiència
evidentment
jo me recordo
el meu avi
que era cirurgià
ell sempre deia
que
ell s'estimava més
que li operés
un cirurgià
diguéssim
mediocre
que hagués operat
mil vegades
el que ell tenia
que no el millor
que no hagués operat
deu
vull dir que
l'experiència
sempre és
molt important
i aquí a l'àrea
d'urgències
el fet d'haver vist
molta molta patologia
fa que agafís
una manera de fer
que
està molt
en el que la gent
coneix
com l'ull clínic
ja veu
allò que dèiem
de la televisió
tan aviat fan
un trasplantament
de cor
com curen un cremat
o posen un guix
escolti allò
és increïble
això és la televisió
és la televisió
quant de mal
fa a vegades
hem de terminar-se
professional
en tot cas
jo crec que
i una vegada
perdoni doctor
et serà
una doctora
em va comentar
que feien servir
una prova diagnòstica
no sé si era
un tema coronari
o què era exactament
amb un aparell
que feia dècades
que no es feia servir
i que per la televisió
sortia aquest aparell
no em faci dir quin era
però que em va cridar
molt l'atenció
a dir
home doncs
a vegades
això sí que hauria
d'anar amb molt de compte
i buscar
assesorament professional
no?
sí
bueno
jo crec que
la televisió
és la televisió
sí però ja s'ha postat
la influència
que té
entre nosaltres
però mirant
a buscar
el cantó positiu
jo crec que
ha ajudat
o ajuda
a posar en valor
aquest
aquest sistema
nosaltres
jo torno a dir
no?
o sigui
jo
crec
i a més a més
jo m'estimo molt
el meu ofici
per tant
jo soc metge
i moriré
com a metge
perquè
perquè m'agrada
el que és
l'esperit
de servei
a les persones
i em sap
molt de greu
o sigui
em fareix el cor
i em fareix
la sensibilitat
meva
quan
algú
fa una crítica
descarnada
a vegades
del sistema sanitari
dels professionals
sense pensar
que el primer interessat
en fer les coses
és el professional
que s'hi dedica
i si
en algun moment
no es resol
amb la rapidesc
com voldria
o amb l'encert
com voldria
o amb la
miabilitat
com voldria
és perquè
hi ha coses
que ho impedeixen
que moltes vegades
estan fora
de les seves possibilitats
no?
la gent que es dediquem
a aquest ofici
no només
els metges
també el personal
d'infermeria
hi ha un cert
grau vocacional
que això
avui
no sembla
que no és de moda
que diuen ara
però jo hi crec
i crec
i ho visc
amb les persones
que s'hi dediquen
o sigui
l'entorn
dels nostres
professionals
és un entorn
jo ho he de dir
en veu alta
vocacional
la gent s'estima
el seu ofici
s'estima
les persones
si no
moltes vegades
no entens
com
en moments durs
la gent està allí
i se comporta
d'aquella manera
perquè si no és
amb aquest
rerefons
de valor
no ho farien
de veritat
és en molts cops
aquesta tensió
a urgències
l'atenció a urgències
l'atenció a intensius
el doctor Castander
és especialista
en màgia intensiva
i ens ho pot explicar
la duresa
de la realitat
quotidiana
amb circumstàncies
de la vida
les has de viure
i diu
és que el professional
ja està acostumat
a tot
no és veritat
no és veritat
no és veritat
jo porto molts anys
és un professional
però
i treballa
però no vol dir que
estigui acostumat
però està aquí
per aquest desig
aquesta vocació
i ho fa
amb aquest amor
amb aquest sentiment
alhora'ns
no és justa
moltes vegades
la desautorització
i descalificació
que en algunes
mitjans frivols
surt
no es fan acudits fàcils
del tema d'urgències
i aquest tipus
de coses
oi si vas
i estaràs
no sé quantes hores
evidentment
que tot és millorable
i segur
que hi ha coses
que es podrien millorar
entre altres coses
amb més mitjans
que és el que
sempre es reclama
no?
sí
més mitjans
que tots ens conscienciem
ciutadans
polítics
professionals
que tenim un sistema
que no pot morir-se
d'èxit
que l'hem de cuidar
l'hem de mimar
el nostre sistema sanitari
d'accés universal
i gratuït
és un luxe
en el món
en el món
en el món sencer
són anècdotes
els països
avui en el món
en què això es dona
però molt pocs
de l'estat
de la Unió Europea
i prou
en el món
no més
que a més
amb un alt nivell
de qualificació
molt alt
de resultats
això que deia abans
el doctor Castander
que el que compta
són els resultats
un alt nivell
d'èxit
en els resultats
altíssim
per les dificultats
en què està
i una cantera
de professionals
ha entregat
el servei
a les persones
jo crec que això
també cal
aquest cop
a l'esquena
de dir
gràcies
de dir gràcies
a les persones
que estan fent això
com probablement
també s'ha de dir
gràcies
al mestre d'escola
que està aguantant
unes classes
molt complexes
en aquest moment
i tot aquest col·lectiu
que es dedica
a atendre
les persones
jo li sempre
és que porto
molts anys
amb això
nosaltres som
quasi dos mil
en la nostra organització
i l'únic que em sent greu
és a vegades
no conèixer-los
tots en profunditat
però el meu pensament
permanent
és de sorpresa
una vegada
darrere a l'altra
amb l'entrega
amb què la gent
se dedica
al seu ofici
realment aquest col·lectiu
que també expressava
els mestres
i els metges
són col·lectius
que han de recuperar
el prestigi social
que els hi pertoca
que per diferents circunstàncies
doncs han anat
perdent
en els últims anys
ja tots som
ja tots som prou grandets
per saber
el que hem de fer
però no estaria
de més
aquella darrere
recomanació
de
quan hem d'anar
a urgències
i què és el que
no són
les urgències
és difícil
eh
jo ja ho sé
perquè els criteris
són molt subjectius
com dèiem
a l'inici
de la conversa
sí
això és evident
està clar
que la percepció
de la malaltia
és una cosa
subjectiva
i evidentment
una persona
quan se sent malalta
ha d'acudir
amb algú
que li pugui ajudar
el servei d'urgències
lògicament
està obert
per tractar
tota la gent
que s'ho demani
tinguin raó
o no
evidentment
lògicament
hi ha coses
hi ha
maneres
de percebre
la malaltia
que estan molt
en funció
de l'educació
i dels hàbits
culturals
però
això no
no treu
el fet
que
que una persona
quan se sent
malalta
doncs
hagi d'acudir
amb alguna persona
que li pugui ajudar
aquí després
el debat
estaria
en si
hi ha d'anar
al cap
del centre
d'atenció primària
o ha d'anar
a l'hospital
això a vegades
és difícil
donar una resposta
lògicament
com abans
comentava el doctor
Etzerà
els hàbits
han canviat
i nosaltres
hem de fer
una tasca
d'adaptar-nos
al que fa
o al que
la societat
ens demana
en aquest sentit
lògicament
el servei d'urgències
mai podrà
tancar les portes
per cap tipus
de pacient
però
sí que és cert
que hi ha
patologies
que a priori
seria desitjable
que es tractessin
preferentment
abans
al centre
de salut
hi ha dades
que concretin
els temps d'espera
i aquest tipus
de coses
que sempre es posen
en evidència
nosaltres
tenim monitoritzat
vostès
per exemple
en el cas
de les urgències
hospitalàries
de Tarragona
a la sala
avui actualment
és molt fàcil
perquè quan arriba
algú
se'l registra
a l'ordinador
i registra
a l'hora d'arribada
hi ha una mitjana
de temps d'espera
aproximada
aproximadament
nosaltres
estem una hora
de promig global
una hora
una hora i mitja
com a promig global
és el que
no és molt
una hora i mitja
jo crec que estem
amb uns resultats
òptims
també depèn
de la patologia
evidentment
si és una patologia
que requereix
un
és immediat
exacte
no té per què esperar
i de fet
nosaltres
aquell mal de caixa
el canell
em fa mal
perquè crec
que me l'he torçat
aquí parlaríem
d'aquest temps d'espera
globalment
com a mitjana
i del registre
de l'ordinador
per això
com que
avui
els ordinadors
aquestes coses
ho fan molt fàcil
com que
quan algú arriba
tens l'hora d'entrada
i quan el marxa
dius adiós
gràcies
passa pel taulell
i el donen d'alta
per tant
en aquell moment
hi ha l'hora de l'alta
és per aquests mecanismes
que tenim registrats
les puntes
horàries
d'arribada
les puntes
de març
de quan algú marxa
els temps mitjos
amb atenció continuada
que diem
patologies
de baixa intensitat
doncs
pot haver-hi
una mica més
de temps d'espera
perquè és allò
que li explicava abans
doncs que
quan aquestes persones
estan
seleccionades
prèviament
un és instantani
i l'altre
passa
a una consulta
ara bé
allí que hi ha
dos professionals
passant visites
arriba un moment
en què
realment
és la zona valle
doncs
se l'aten
pràcticament
immediatament
jo crec
que en aquest moment
excepte alguna situació puntual
que es pot produir
o aquestes puntes
que insisteixo
es donen
en general
el temps de resposta
és molt correcte
doncs moltíssimes gràcies
per venir una vegada més
a la ràdio
doctor Atzeran
doctor Castander
quan li deixin
sortir d'urgències
doncs ja sap
que estarem encantats
de continuar
parlant
d'aquesta qüestió
que probablement
és un dels aspectes
més visibles
de la nostra sanitat
és una porta d'entrada
els hospitals
tenen una porta d'entrada
que és urgències
l'altre
és la consulta programada
però l'urgència
arriba a fer
en alguns moments
més del
quasi el 60%
de totes les persones
que ocupen
un llit
en un hospital
aproximadament
de gran número
el 60%
han entrat per l'urgència
doncs moltíssimes gràcies
i molt bon dia
gràcies