Sintonia de Tertúlia, temps al matí de Tarragona Ràdio
per donar una ullada a les notícies més destacades d'aquest dimecres
amb els tertulians a punt o que estan a punt d'arribar.
Per exemple, ja tenim Rafael Muñoz, inspector d'ensenyament.
Rafa, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya la botiguera i presidenta
de l'Associació de Veïns del Serrallo, Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia.
Acaba d'arribar just a temps.
Vols un cafè, Carles?
Sí, gràcies. Bon dia.
Carles Gossalvez, company periodista del diari de Tarragona.
i esperem que arribi també de seguida la quarta convidada a la tertúlia,
Maria Mercè Martorell, regidora de l'Ajuntament,
portaveu del grup municipal mix al Consistoria.
Amb aquests quatre convidats avui farem la tertúlia
i, en fi, comentarem algunes de les notícies destacades a la jornada.
En fi, avui hi ha una de ben destacada.
Tota la premsa ho destaca en portada.
Ahir us ho avançàvem a mig matí en aquest programa.
Aquesta resolució judicial que absol els 11 imputats
del cas Terras Acabades,
un cas que, des del punt de vista del jutge, queda arxivat,
tot i que és una resolució que és probable que sigui apel·lada,
que presentin en recurs la part de les persones
que havien presentat la querella contra aquestes 11 persones,
entre les quals, recordem,
hi havia l'exregidor d'Urbanisme,
Àngel Fernández, o el promotor José Luis García.
Una resolució esperada ja des de fa temps,
perquè estem parlant d'un cas judicial que arrenca fa molts i molts anys.
Carles, tu com a periodista,
que a més avui hem vist que el Diari de Tarragona publiques,
doncs, en fi, fas una mica d'història del cas.
Què et sembla la resolució judicial?
Bé, com sempre es diu en aquests casos,
doncs les resolucions judicials s'han d'acceptar, no?
En fi, el que es veu una mica darrere,
si entres una mica en el tema,
és que potser la part dels querella
ja ens no han portat massa bé aquest cas, no?
Amb independència de la decisió del jutge,
també hi ha la segona vessant,
que és la política que és la que va afectar
a qui era tinent d'alcalde d'Urbanisme, el senyor Fernández, no?
En fi, és un cas complicat, no?
Que en un principi s'ha resolt,
favorablement a les persones que havien estat demandades,
i ara l'únic que cal esperar és veure
com es presentarà un recurs,
aviam cap a on camina aquest recurs.
Més opinions.
Rafa.
No, el problema de la judicialització de la vida civil
és que estem permanentment sota aquestes decisions judicials
que tarden el que tarden,
i que acaben dient el que diuen,
però el que diuen és que,
vaja, per el que he llegit,
perquè hauríem de llegir la sentència abans d'opinar,
i amb això s'ha de ser molt prudent,
perquè les sentències són una font d'informació importantíssima
quan se llegeixen la seva totalitat.
però, d'entrada, el que diu aquesta sentència,
o crec que entén el que diu aquesta sentència,
és que s'absol els sons imputats
de la presumpció de delicte penal.
per tant, i penalment estan absols, perfecte, res a dir.
Però també crec que hi ha una part de la sentència
en què parla d'ètica pública.
Molt bé, doncs potser hauríem de parlar també d'ètica pública,
perquè, si no,
tendim a confondre les resolucions judicials
amb les resolucions ètiques,
i una cosa no va lligada amb l'altra.
Dit d'una altra manera, jo hauria preferit
que en la major part de la vida ciutadana
no serem els jutjats,
perquè no és bo,
però també preferiria que l'ètica pública
quedés pel damunt de les altres actuacions
de personatges públics.
Carme.
A veure, en el cas de Terrescavades,
jo trobo que el que diu el Muñoz,
que l'ètica és molt important.
I en aquest cas, potser,
fora el que s'hagués hagut de posar més incapia,
com s'hi diu en castellà,
en el cas de la compra o de la venda d'aquests terrenys,
home, a veure, ningú vent si no vol vendre.
Vull dir que aquestes coses
que si els han fet obligar-ho a vendre,
els han fet enganyats o així,
home, jo em sembla que abans de vendre una cosa
primer t'interesses, no sé, busques opinions
i veure que la gent no s'enganya tan fàcilment,
sinó és que fórem molt tontos,
vull dir que no...
Que vaja.
Això ha tingut una repercussió política,
va tenir en el seu moment una repercussió política,
claríssima la dimissió de l'exregidor d'urbanisme.
En fi, ara que amb la perspectiva del temps
i amb aquesta resolució absolutòria,
i tenint en compte que a més és una decisió judicial
que arriba a dos mesos de les eleccions,
això creuen que políticament té algun efecte?
No, no, no, jo no he dit això.
Dic que, en fi, fa tres anys,
això va ser al setembre del 2004,
aviat farà tres anys,
ell va dimitir com a regidor d'urbanisme
i ara, en fi, la resolució judicial diu que...
Tot i que parla de qüestions d'ètica,
com comentava ara el Rafa,
en fi, diu que no hi ha delicte.
Com ho veuen?
Són dos casos diferents, eh?
Una qüestió és la implicació en el cas,
una altra cosa és el que va succeir a l'Ajuntament.
L'Àngel Fernández va votar en un plenari
a favor de l'ampliació del projecte de Terrescavades
quan s'hagués hagut que abstindre de votar.
No ho podia votar perquè després,
posteriorment es va demostrar que era per implicada directament
a tenir una societat junt amb el seu germà
per construir allà 107 pisos.
Per tant, des del punt de vista polític és una qüestió
i des del punt de vista judicial és una altra molt diferent.
És el que dèiem de l'ètica, no?
Clar, potser en aquest cas,
doncs, això és una cosa que s'havia de mirar molt.
Ja ho sé que ha passat amb altres municipis també
i que també part implicada
i regidors també han votat
siguent part implicada,
però bé, nosaltres hem de mirar el nostre, no?
I llavors jo trobo que en aquest cas
s'hagués hagut de votar, evidentment.
I avui mateix, perdona,
es publica amb un mitjà de comunicació
un cas també similar
que afecta amb un conseller de la Generalitat
que és regidor d'un poble de...
em sembla que és de la Cerdanya o del Pirineu.
Del Pirineu, sí.
Sí, del Pirineu,
i que també és per un canvi d'usos d'un edifici,
en fi, i ell com a regidor pot votar.
Lògicament, el seu pare implicada no pot votar,
això ho diuen al reglament municipal,
normalment, en fi,
i encara que no ho digués,
per una qüestió d'ètica,
doncs si tu has de votar una cosa que et favoreix,
doncs clarament et favoreix,
qüestió de propietats de terrenys,
qüestió de propietats d'immobles,
doncs no has de votar,
jo crec que no has de votar.
No, repercussions en aquesta campanya,
la que li vulguin donar,
però en principi no la de tenir cap.
En tot cas, el tema de terrescavades
és un tema que té molts vessants,
i té un vessant urbanístic,
i el vessant urbanístic i de creixement de la ciutat
no s'haurà de tocar en el seu moment,
i aquí, doncs, bueno, s'haurà de...
Però vaja, no crec que sigui el moment ara,
ni que tingui res a veure aquesta sentència.
Digues, digues, Carles.
No, no, perdona, jo penso que,
aviam, que en el conjunt,
si parlem d'eleccions,
en el conjunt de la societat arraonina,
a mi m'agradaria saber,
si avui parlem de la gent de peu,
qui sap què és exactament el tema de terrescavades,
què va passar, què no va passar.
En tot cas, aquest cas ha plantejat una sèrie de dubtes
que per mi, amb independència de la resolució judicial,
no han quedat resoltes ni molt menys.
En fi, els dubtes sempre existeixen,
i, per tant, continuaran,
per molta gent, continuaran estant per allà,
navegant per l'aire de Tarragona.
És que el fet d'això que deia el Carles,
segurament aquest cas aquí a Tarragona,
però en molts altres casos,
en altres municipis de l'estat,
sí que ens han deixat,
o ens estan deixant en els últims anys,
una imatge de corrupteles,
irregularitats,
vinculacions entre urbanisme i polítics,
i requalificacions de terrenys,
que segurament estan donant una imatge,
no precisament gaire positiva, no?
Perquè d'escàndols urbanístics, en fi,
n'hi ha hagut i han aparegut en els últims anys i molts, no?
Clar, i a més això és perillós,
perquè pot arribar a crear en la consciència col·lectiva,
en allò, en l'imaginari popular,
en aquella creença de dir,
bueno, doncs és normal, no?
Clar, tothom ho fa, això, no?
I és lògic, no?
Els ajuntaments, i acabem lligant política amb urbanisme
i corruptel amb urbanisme i corruptel amb política,
i és un joc perillós.
I això creuen que està molt instaurat en la gent de carrer?
Home, jo penso que sí,
perquè les informacions que van arribant darrerament,
ja no parlem del cas de Marbella, no?
Que és, en fi, fa molts anys que dura,
fa molts anys que ho sabem,
i fa molt pocs anys que la justícia va ficar en mà, estranyament, no?
En fi, hi ha molts casos, lògicament,
els mitjans de comunicació,
si comences a parlar d'un tema, del que sigui,
doncs acaba creant una consciència
i, lògicament, ja entre molta població,
doncs hi ha aquesta sensació, no?
Forma que desapareix aquesta sensació
és actuar amb contundència
des del punt de vista judicial i polític.
Carme?
És que es veu amb molts diners,
però moltíssims, amb el que és la construcció, amb l'urbanisme,
i llavors, clar, miren de fer les trampes que puguin,
dissortadament, no?
Però que, clar, és tot el problema dels diners.
Però tu creus que la gent del carrer
té aquesta sensació de polítics barrejats
amb corrupteles urbanístiques?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Perquè, a més a més, clar, tenen informació privilegiada,
inclús, a veure, hi ha els polítics,
inclús gent que hi pugui treballar a l'Ajuntament
i que després, fora de l'Ajuntament,
poden treballar amb altres despatxos,
llavors, tot això, aquesta gent ho saben abans que uns altres,
per desgràcia, sí.
I a més és que s'ha demostrat, eh?
Perdó, jo us puc explicar relacionat amb Terrescavades
una qüestió que, si més dos, és bastant curiosa.
Es va convocar els propietaris en una primera reunió a l'Ajuntament
per explicar-los el projecte.
Quan van sortir de la sala de l'Ajuntament,
a la cantonada, a la plaça de la Font,
una persona ja estava oferint preus per la venda.
Llavors, clar, en fet,
parlàvem de dubtes, no?,
de que hi ha coses que generen dubtes,
doncs, per exemple, a mi aquesta és una.
I això m'ho va explicar un amic meu
que era propietari de la zona,
o sigui, que no és allò de Terceres Veus, no?,
que era informació de la primera mà.
En tot, que és una cota, si el que deia el Carles Rosaldes,
la justícia s'ha de pronunciar sobre aquests temes,
però s'ha de pronunciar ràpidament.
El que no pot ser són aquests processos eterns,
que probablement els dona el propi sistema judicial.
El que passa és que això passa a tots els temes, no?
Exacte, que fa que sigui molt lent.
però jo entenc, i clar, ho dic ara,
el que hauria de dir és el Parlament, no?,
que és qui té capacitat legislativa en aquest país,
però de la mateixa manera que es van instaurar
els judicis ràpids,
segons quins temes del Codi Penal,
aquest és un dels casos en què potser s'hauria d'instal·lar
algun tipus de judici ràpid.
Perquè, si no, són aquells temes que es podreixen
i que, al final,
van alimentant tot això que hem dit abans.
I, d'altra banda,
al marge de la justícia,
que no sempre depèn que interveni,
hi hauria d'haver un codi deontològic
que s'hauria d'autorregular els propis partits.
Perquè, si no,
la guerra pot ser una guerra d'aquestes caientes.
I urbanísticament,
què farien amb el tema, amb el projecte?
El recuperarien?
Creuen que és recuperable?
Creu que l'Ajuntament ho ha de recuperar?
Jo el revisaria.
Perquè jo,
el poc que he vist de fotos,
bueno,
d'infografies,
a mi no m'acaba de lligar,
no m'acaba d'agradar aquest model
de ciutat,
que és una mena de barri dormitori de luxe.
Jo crec que estem fent
una ciutat
molt gran
amb un únic centre.
i això és molt perillós,
perquè al final
acabarem sent 200.000 persones
venint tots a la Rambla Nova.
I no és el mateix
la ciutat de 50.000 persones
a la Rambla Nova
que una de 200.000.
S'estan creant barris perifèrics,
de luxe o no de luxe,
però barris perifèrics.
No estem creant
trama ciutadana urbana
amb el sentit clàssic de la paraula.
Carme,
tu el recuperaries,
el projecte,
urbanísticament?
Jo no,
jo el deixaria com està.
Però és que a més a més
això que diu el Carles
que no té la seva raó,
però és que la majoria
de barris ho són així.
Barris,
per exemple,
no sé,
l'urbanització llevant,
per dir algun,
són dormitoris,
són residències dormitoris.
I llavors,
doncs,
fan la vida a la ciutat
i llavors van a dormir
a la urbanització.
I són la majoria.
A més,
és que és molt difícil
perquè això ja s'ha de portar.
Fer la vida,
diguéssim,
aglutinar com si fos un poble,
o sigui,
dintre de la ciutat,
com si fos un barri,
ara ja és molt difícil.
Això només queda el serrall i la paranta.
No, no,
tampoc és això.
Jo fa uns dies,
perdona,
fa uns dies li feia una pregunta
a un arquitecte,
dic,
com és que ja no es fan places
porticades a les ciutats modernes?
Porticades o no porticades?
Places com la plaça de la Font,
ja no es fan.
On la gent es pugui reunir
a fer el vermut,
ja no es fan places així.
En fi,
això necessitem preguntar-li
a un arquitecte.
Deixa'm saludar la Maria Marce Martollet,
que ha arribat.
Maria Marce, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàvem parlant de Terrascavades.
A veure, Rafa,
des del punt de vista
de projecte urbanístic,
el recuperaries?
És que ja n'hi ha igual a la Mallorca.
Primer,
abans de parlar
del projecte urbanístic
de Terrascavades,
jo vull dir,
saber quin és el projecte urbanístic
d'aquesta ciutat?
i, esclar,
i després ja en parlarem
de Terrascavades.
Que la ciutat ha de créixer,
si és que de créixer,
d'acord,
que segurament Terrascavades
és el lloc on
s'ho poden fer habitatges,
probablement també,
però quin és el projecte urbanístic
d'aquesta ciutat?
Perquè, clar,
és que si no estem parlant
de coses parcials
abans de parlar del tot.
I primer,
ha de ser el projecte general
de la ciutat.
És a dir,
que Terrascavades
hauria d'anar
en el pla general
d'ordenació urbana.
Jo entenc que sí.
Maria Mercè,
tema Terrascavades,
comentari?
Bé,
doncs amb enllançant
amb el que ara estàveu dient,
doncs evidentment,
jo crec que sí
que s'ha de recuperar
el projecte
perquè era tal com estava previst.
Si no hagués hagut
tota aquesta dilació,
jo diria que
utilitzant termes jubrídics,
dilació indeguda,
perquè després de tres anys
hem tornat a quedar
exactament al posto que estàvem
i per tant,
jo crec que sí
que s'ha de recuperar
perquè en definitiva
tots,
com deia la Carme,
tots els barris
són una mica
barris dormitoris,
sobretot els primers anys.
Després van agafant
tot un ritme de vida,
si recordem,
per exemple,
la zona de la Vall de la Rebassada,
quan es va començar a fer,
era exclusivament dormitori
i avui en dia tenim,
també perquè hi ha hagut
tota la instal·lació de Santa Ticle,
pot tenir llars d'infants,
tenim restaurants,
tenim cafeteries,
tenim no sé què,
i a poc a poc
anirà agafant la vida
i deixarà de ser
una zona de dormitori
per convertir-se
en una zona
en la que la gent
també hi anirà a treballar
amb tot allò
que hi hagi
de llocs de treball,
però en definitiva
és una ciutat
inicialment dormitori.
Pensem que a Tarragona
només queden dos llocs
per on créixer,
una és terres cavades
i l'altra
és el camí de la Budellera,
no queda res més.
Home, hi ha més llocs,
el que passa és que potser
les habitatges serien més barats,
no?
No, jo no crec que sigui
tampoc aquesta qüestió.
Perquè si mirem una foto aèria
per la zona de Camp Clar
queda molt d'espai
entre el polígon de Riu Clar
i els barris de Ponent
queda molt d'espai, molt.
Tampoc n'hi queda tant.
El que passa és que, clar,
són zones diferents.
Aquella és una zona,
que és una zona
que a més a més
depèn del tema urbanístic
es faig
i depèn de tot el tema
de, per exemple,
del nàstic,
d'una sèrie de coses,
no pensem que siguin vivendes
tan barates.
A lo millor, de repente,
comencen i se disparen totes, no?
Però al marge
del que podria fer aquesta zona,
que aquesta zona
ja està en construcció,
jo me referia
de nova construcció,
aquesta zona ja està en construcció
i va creixent
i a més a més
ha arribat un punt
que cada un dels barris
quasi-quasi no saps
on comença un i on
acaba l'altre
perquè es van enllaçant.
Però al marge
d'aquesta zona,
una zona diferent,
com en el seu moment
va haver-hi la Vall de la Rebessada,
també ja hi havia
tota la zona de Camp Clar, etcètera,
i és aquestes dues zones
que és que no queda
no queda res més, no?
Per tant, jo crec que sí
que és important recuperar-lo
perquè si no,
doncs clar,
obliguem que la gent
se'n vagi a comprar vivendes
fora de la nostra ciutat.
Per tant, crec que és important.
I respecte a que us venia escoltant
amb tot el que hi ha hagut fins ara,
doncs home,
totalment d'acord
amb el que tu comentaves,
aquesta obsessió
de judicialitzar
la vida política.
O sigui,
hi ha certes persones
que curiosament
sempre són les mateixes,
amb sempre els mateixos advocats,
sigui el tema que sigui,
i pensem tots els temes
que hi ha pendents
en aquests moments,
sempre hi ha darrere
les mateixes persones,
els mateixos lletrats
o els mateixos grups de persones
que tenen un desfici,
un desfici
per portar els temes als jutjats
i perquè tot el tema municipal
siguin els que siguin
acabin als jutjats.
I es guanya una vegada,
es guanyen dues,
es guanyen tres,
i se n'arxiva una,
i se n'arxiva una altra,
i aquelles persones
segueixen, segueixen, segueixen,
obstaculitzant
i jo diria
desacreditant la vida política,
que és el que abans deieu
i estic totalment d'acord,
vull dir,
hi ha coses que sí
que estan a les mans dels polítics
i ens les guanyem a pols
al tindre a vegades
aquest descrèdit,
però hi ha altres que no,
i clar,
és una miqueta
jo no vull que me lleven,
clar,
si posen una demanda
no tens cap més solució
que personar-te
i tirar-la endavant,
doncs bueno,
aquell mateix senyor
d'aquesta demanda
i tot això,
per exemple,
a mi em va posar
un acte de conciliació
pel tema de la paret del fòrum,
i tu, Carles,
també hi estàs posant
com a diari,
perquè jo vaig dir
que recolzava una cosa,
unes vigues al fòrum
quan estava arreglant
la casa de baixada del Roser,
i és la mateixa,
es fa abogats,
i tornem,
i tornem,
i tornem,
després els canvien,
perquè durant el procediment
amb l'Ara amb la Carella
és un altre advocat,
però el que estava aquell dia
al jutjat és el mateix,
sempre hi ha al darrere
les mateixes persones
i els mateixos equips legals,
per tant vol dir
que hi ha una unitat
amb aquestes persones
que estan actuant
destorbant,
podríem dir,
la vida municipal,
i que finalment acabem
amb arxius,
per tant,
és una maniobra
d'entretindre,
de dilatar,
d'entorpir,
que realment jo crec
que ja comença a ser
una miqueta evident.
O una especialització
de la carrera dels lletrats,
no?
És que necessiten feina.
Igual que hi ha matrimonialistes,
al final hi haurien politicistes,
no?
Eren de Madrid, eh?
Venen de Madrid.
I en tenien el català?
Home,
el lletrat en qüestió...
O és que encara
es parla castellà als jutjats?
No, no,
es parla el castellà,
es parla el català,
es parla de tot,
però bé,
el lletrat en qüestió,
jo crec que no té problemes.
En fi,
queda llevat de moment
el tema de Terrascavats,
totes les maneres de la qüestió,
segurament encara en parlarem
durant el dia d'avui,
durant els pròxims dies,
encara segurament durarà
molt que parlar,
perquè sens dubte
és un tema
que pot remoure
el panorama polític local,
ara que estem a dos mesos
de les eleccions,
i un altre cas
que déu-n'hi-do també,
el que ha remogut
les aigües tranquil·les,
podríem dir,
del panorama polític,
és el cas,
si em permeten l'expressió,
el cas Agustí Mayol,
el cas del regidor
de l'Ajuntament de Tarragona,
que divendres passat,
abans del llarg cap de setmana
de la festa de Sant Josep,
anunciava en conferència
que donarà suport
als socialistes
en les pròximes eleccions,
va explicar tot el que ha fet
en els últims 15 anys
com a regidor de Medi Ambient,
va explicar els motius
que l'han portat
a donar-se de baixa convergència,
i anunciava en la mateixa conferència
que demanarà el vot
pel cap dels socialistes,
Josep Félix Ballesteros.
Què els sembla?
Carme.
Jo em sembla
que els socialistes
s'han equivocat, eh?
L'havien de posar
de cap de llista.
Però totes, totes,
perquè surt cada dia
els mitjans de comunicació.
I estem fent una propaganda
al senyor Mayol
impressionant.
Impressionant.
Vull dir, home,
a veure,
jo soc convergent,
vull dir que ho sap...
I del serrallo
com Agustí Mayol.
Molta gent.
Llavors, a mi,
aquestes coses
m'han dolgut molt.
Perquè,
si aquestes persones
són les que mi van
de donar la sang,
més val que no me la donguin,
perquè potser
estic entoxicada.
A veure,
que no ho ha fet elegantment.
Si ell diu
que va entrar
amb el senyor Nadal
i volia sortir
amb el senyor Nadal,
doncs ell el dia 27 de maig
havia de sortir
amb el senyor Nadal.
I no fer el que ha fet.
Vull dir,
això és una altra
de les vessantes
segons quins polítics.
Això vol dir, no?,
el caire polític
que té aquest senyor
i que jo particularment
m'assento
molt dolguda amb ell.
Perquè, a més a més,
per això
està arrastrant
altra gent
que potser
no haguessin fet
els passos
que estan fent.
Jo sí que estic segura
que darrere
hi ha el Partit Socialista.
A mi me poden dir
que no el posen a les llistes.
Jo, potser,
crec que no el posen a les llistes
perquè en aquest moment
potser estan molt pressionats
per altres partits
perquè, no sé,
potser els d'Iniciativa
i els d'Esquerra van dir
que fa un transfogar,
però que segur
que alguna coseta
l'hi donaran.
Seguríssim.
Perquè, si no,
el senyor Mallol
no fa aquest pas
i deixa convergència
per res, no?
Jo n'estic segura.
Diu que està decepcionat.
Jo és l'única raó
que vaig sentir
o vaig llegir
que està decepcionat
i que la il·lusió
no és la mateixa
de l'any 91.
Deu ser la seva il·lusió.
I dels altres
que no parli.
Deu ser la seva il·lusió.
Ho dic tot d'una carretella
perquè després
ho dic tot.
I
el del tarragonisme
això sí que em fot.
Clar,
perquè jo també
sóc tarragonina.
I al damunt
faig una fenya
i no la cobro.
Home,
jo sé tant tarragoní,
tant tarragoní,
tant tarragoní,
tant serallenc,
tant serallenc,
però jo a final de mes
tinc un bon sou
perquè sóc regidor
de l'Ajuntament.
Home,
el tarragonisme
fa el que porta
la molassa,
el que porta els gegants,
el que porta un esbar,
que treballen també
per Tarragona
i no cobro en un duro.
I llavors això.
I el de polititzar
el nàstic,
hòstia,
hem anat de creuer
i hem portat
la sabarreta del nàstic
des que hem pujat
al barco
fins que l'hem baixat.
Hem anat a no sé on
i amb la sabarreta del nàstic.
Ara,
ell potser no és polític.
Potser polític
només l'alcalde
i això l'alcalde
no ho pot fer.
Però jo sí que ho puc fer.
Bueno,
i és que aniria parlant
i parlant i parlant
i es nota que estic
com una miqueta...
Sí, sí, sí.
A veure,
la Carme coneix molt
l'Agustí
i el Carles
Déu-n'hi-do també
perquè fa molts anys
que no...
Tants que el vaig conèixer
abans que es dediqués
a la política
quan era àrbitre de futbol.
Aquesta vessant
no la coneixia.
I jo feia
periodisme esportiu.
Molt bé.
Aviam,
a mi tot el que ha passat
aquests dies
no m'ha sorprès
en absolut.
Per què?
Perquè fa el febrer
de l'any passat,
fa més d'un any,
jo fent el vermut
al teu barri,
al Serrallo,
amb un matí solejat
molt bonic,
em vaig trobar
a l'Agustí Mallor
i vam començar
a fer petar la xerrada.
I tot el que ha passat ara
ja m'ho explicava llavors.
Ja m'ho explicava
que dins de l'equip de govern
hi havia gent
que li feia la cama.
El llit, perdó.
Que li feia amputades
parlant clarament.
Que no tenia clàssi
i continuaria.
Que no sabia
cap on aniria.
Tot això
fa més d'un any
que a mi m'ho va dir.
Per tant,
tot el que ha passat
no m'ha sorprès
en absolut.
Però et sembla coherent
el que ha fet?
Donar-se de baixar
de convergència
i donar-se poros.
Això ja és una altra qüestió.
Això ja és una...
Aviam, jo evidentment
no ho hauria fet mai així.
Aviam, jo primer
no pertanyo
a cap partit polític
per alguna cosa serà.
No?
Perquè m'agrada molt
la independència
de pensament.
I si estàs
en un partit polític
ja no pots...
Per què?
Perquè has de tenir
una obviència
a aquest partit.
Sí, però quan un parla
a vegades ja es nota
cap on va.
Encara que no sigui
de cap partit polític,
a vegades la gent
en general,
quan parlem
ja es nota
cap on anem.
Tots tenim opinions polítiques.
i sempre diem
jo no estic
en cap partit polític.
Però clar,
ja es veu cap on se va.
Per tant,
perdona, vull dir...
Encara que un de dir
per algú serà
que no sóc de cap partit polític.
No, no, no.
Però ja es nota.
Jo ho dic perquè
si no ho sóc
és per una qüestió
de convenciment
que no...
En fi,
de llibertat de pensament.
Jo no puc estar
en un partit polític
si he d'anar
ficant pals a les rodes
amb aquest partit polític.
El que jo perdé.
jo no...
Llavors,
com és una incoherència,
doncs no hi soc, no?
Per què?
Perquè si un dia
arribo a ser militant
d'un partit,
escolta,
a obeir el que em diguin.
Si no, no hi soc, txec.
A veure,
que ens queden pocs minutets.
Rafa.
Bueno,
a veure,
jo en tot cas
no sé
si el Partit Socialista
li donarà
en algun carrer.
Jo soc militant del PSC,
també ho he dit per la Carme, no?
Però
espero que no.
Espero que no.
Espero.
però, bueno,
en política
coses més grosses
se n'han vist.
En tot cas,
com que estem en temps
cuaresmal,
home,
jo recordo allò
que hi ha més festa al cel
per un pecador
apena dit
que per 99 justos, no?
Bueno,
però si ja està bé.
No obstant,
com que jo soc veterà
de aquesta tertúlia
i he coincidit
moltes vegades
amb l'Agustí Maiol
en aquests micròfons
i gairebé
sempre
la seva obsessió
ha estat
dir-me
és que vosaltres
socialistes
haurà de fer
una gran tasca
de reconversió mental
interna.
Que reclames una tertúlia
amb l'Agustí Maiol
ara?
Amb la que
gustosament
l'ajudaré
perquè
penso que s'ha d'ajudar
sempre el proisme.
Però com
el que ha fet
en els últims dies?
Alguna valoració?
Bueno,
a banda de metàfores
celestials?
El que ha fet
en aquests dies
jo penso
el que he pensat sempre
vull dir
que l'ètica pública
l'ètica política
hauria d'estar
pel damunt
d'aquestes coses
jo no ho hagués fet.
Maria Mercè.
Bé, home
jo ja vaig dir
des del primer moment
i ho vaig dir
amb la roda de premsa
quan ens van expulsar
de l'equip de govern
arreu precisament
del que va fer
l'Agustí
que jo no valoraria
que ell quan d'hi arribés
faria
les valoracions
que cregués
i diria
el que cregués dir
no?
Bueno,
ell sembla que ha fet
un viratge
realment important
perquè no ha sigut
passar-se
inclús que diguéssim
no sé
d'una iniciativa
a un partit socialista
o viceversa
sinó
un viratge
important de partit
a tots ens va sorprendre
mentre estàvem
a Pompei
amb el tema dels nens
la Carme
també l'altre dia
ho comentàvem
vull dir
a tots ens va sorprendre
aquest demanar el vot
finalment
tot i que sí que és cert
com tu dius Carles
que fa potser
un any i mig o dos
que el tema rumorejava
però bé
també rumorejava
que anava de dos
a la meva llista
jo vaig estar repetint
fins a la sacietat
que no hi anava
tu recordaràs
que amb la inauguració
de casa Castellarnau
de l'exposició
em vas dir
comença a parar mal
el nom del teu dos
i et vaig dir
no és Agustí Maiol
o sigui clar
que com que aquesta rumorologia
per exemple
a la meva llista
hi ha anat absolutament
mitja Tarragona
tampoc és Muñoz eh
tampoc és Muñoz eh
tampoc és Muñoz
i tampoc és el meu germà
que es diu Martorell
bé
clar
és una qüestió
d'aquelles
que clar
que arriba un moment
que veus
que això
que la rumorologia
de quan en quan encerta
però és que encerta
perquè ne diu
tants de disbarats
que al final
n'hi ha algun que encerta
per tant
jo crec que
en qualsevol cas
a l'Agustí
a mi no m'agraden
les formes
a mi no m'agraden
les formes
no m'agrada
deixar anar la bomba
des de Qatar
que l'Agustí
se'm va enterar
que estava fora
de l'equip de govern
perquè jo vaig trucar
a l'Esteve
una vegada
me'n vaig enterar
que nosaltres
també hi estàvem
perquè li digués
no m'agraden les formes
sabeu que jo sempre he sigut
de les que he intentat
donar la cara
amb els bons
i amb els mals moments
i a mi això no m'ha agradat
i no m'ha agradat
tampoc que no valorés
que era evident
que el que ell va fer
motivaria
el que va passar
i que de rebot
ens faria mal
a dues persones
que
la nostra
sortida del partit
va ser totalment diferenta
va ser privada
confidencial
confidencialitat
que no es va guardar
per part
en aquest cas del PP
i que finalment
nosaltres vam estar
tres mesos
tres mesos
dient que faríem
el que faríem
i ara seguirem fent
si hi ha un plenari
o n'hi ha dos
o el que sigui
el mateix
per tant nosaltres
en cap moment
vam obstaculitzar
res
i n'hi havia res
que motivés
que nosaltres
no poguéssim acabar
la nostra tasca
i per culpa de l'Agustí
de rebot
així com si fos una carambola
se li va donar al PP
l'ocasió
del que feia
tres mesos
que estava demanant
que era
que ens tallessin
el coll a nosaltres
i poder agafar
dues àrees
com eren relacions
i com era patrimoni
que amb les que
els altres dos regidors
que tenien
no li havien donat brillo
i havien agafat
dues àrees que justament
no tenien
per tant
a vegades
les coses s'ha de valorar
el que tu fas
i el que implica
pels altres
i jo crec que això
l'Agustí
no ho va valorar
crec que no hi va haver
i mala fe
també ho crec
crec que senzillament
no ho va valorar
ell va tirar pel dret
i bueno
i damunt
ho va fer des de Qatar
amb la qual cosa
la capacitat de reacció
a 8.000 quilòmetres
de distància
és molt poca
a veure Carles
breument
digues
amb aquella conversació
que vaig tenir fa un any
l'Agustí em va dir
jo soc dels regidors
que més treballo
que més hores estic al meu despatx
altres s'estan posant les medalles
si no em reconeixen
la feina que jo estic fent
segurament no aniré a les llistes
Carme
anaves a dir alguna cosa
no
no
corramos un tupi de vella
no
Rafa
tampoc
no ha donat més
el tema de ciut
hi ha entres més importants
que el Mallol
que els han deixat
en fi
doncs
ara sí que no el podrem tractar
perquè s'acaba
la tertúlia
però avui sí que hem parlat
de Terrescavades
i d'Agustí Mallol
que ens agradi o no
els periodistes
els mitjans de comunicació
els polítics
són dues d'aquelles qüestions
que han centrat
l'interès
d'aquests últims dies
a la ciutat de Terrescavades
acabem la tertúlia
avui amb el periodista
del diari Carles Gossalvez
amb la botiguera Carme Pedrol
amb l'inspector d'ensenyament
Rafa Muñoz
i amb la regidora
de l'Ajuntament i advocada
Maria Mercè Martorell
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta mitja hora
amb els oients de Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia