Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Avui el Jordi Bertran no el tenim aquí.
Vostès diran per què no és a la ràdio o en directe.
Doncs senzillament perquè ha agafat la motxilla
com si d'un José Antonio Labordeta es tractés
i ha anat a la recerca seguint les passes de diferents santets.
Perquè fa temps que no parlem de sants.
És veritat, és veritat.
I ja he dit al Jordi Calla que encara ens volem guanyar un lloc al cel.
Anem a buscar alguns santets.
Quins santets ens prepares per avui?
Aquells que tenen a veure amb el calendari de la setmana?
Sí, sí, sí.
Avui tenim precisament un sant una mica caminador, podríem dir, d'entrada.
Perquè demà dimarts, en deu de juliol, és Sant Cristòfol.
Sí, senyor, patró dels automobilistes, no?
Entre altres coses, entre altres coses.
És un personatge que tenim una mica oblidat
i està bé de tant en tant recordar-lo.
Ho tindries oblidat tu, perdona,
però molts cotxes porten la imatge aquella enganxada amb un imant.
O això ja no es porta pel món?
Sí, sí, sí que es porta, sí, sí.
Potser és una versió més moderna, però també porten el Sant Cristòfol, no?
La idea és que ell no tenia cotxe, eh?
No era un personatge que tingués cotxe.
El que passa és que...
El movia molt.
Conduïa altra gent, era un, diguéssim...
Més que un conductor, era gairebé una mula de càrrega.
Era la realitat d'aquest sant.
Per què?
Doncs mira, ens hem de situar a la Palestina del segle III
i hi havia un element, no?, que no era sant,
un personatge que es deia rèproga.
Rèproga era una persona gegantina, no?
Les seves grans dimensions, doncs, el singularitzaven, no?
I això és una mica allò de la fira dels monstres,
doncs, era una mica aquest personatge, no?
Llavors, com mantenia aquesta especial, doncs, configuració, constitució,
doncs, feia funcions una mica del que feien,
salvant, doncs, les distàncies,
però del que feien els animals en aquella època, que és traginar, no?
I, doncs, un personatge, doncs, que era un traginer, en el fons,
portava, doncs, altres persones.
Al principi, doncs, va estar al servei,
diu la llegenda de la tradició d'un rei, no?
Però ell, doncs, sempre volia estar una mica al servei de persones molt poderoses.
Tenia, també, una certa, uns ganes, doncs,
que la seva presència gegantina estigués relacionada amb els personatges,
doncs, més importants, no?, del seu entorn, no?
I, clar, un dia va veure que el rei de la seva zona,
doncs, quan sentia anomenar el diable,
doncs, li tremolaven les cames i, per tant, va decidir canviar d'amo.
És a dir, jo me canvio de partit i me'n vaig, doncs,
a servir aquest personatge que era el diable, no?
Ah, mira.
I, llavors, va estar, doncs, fent, doncs,
lògicament, diverses malicetes al servei d'aquest personatge
que tantes vegades hem parlat en el programa, no?,
que és el Dimoni, no?, que és el diable, un altre rei,
el rei de les tenebres.
Bé, en tot cas, un dia va veure, se'm va donar compte,
repruda, que no era tonto,
se'm va donar compte que el diable al dimoni
també li feia por una cosa,
que era un símbol, la creu, no?
Llavors va decidir canviar
i va buscar qui era, doncs,
aquest amo, que era diferent, no?,
que era Déu, però no el trobava, no el trobava, no?
I fins que un dia, doncs, va trobar algú
que s'hi podia semblar, no?,
que era una ermità.
Llavors, l'ermità que portava la creu
i podia, doncs,
combatre el diable
va ser, doncs,
a l'amo d'aquest rèpoca, no?
Com es va posar al servei d'aquest ermità?
Doncs, aquest ermità vivia a vora d'un riu
i no hi havia ponts, no?,
en el riu aquest.
Llavors,
va fer una mica de barquer,
però en lloc de tenir barca, doncs,
carregava a coll,
doncs, la gent que volia passar...
Perquè era molt fort, no?,
físicament diuen que era un tros d'home, no?
Sí, sí, era un tros d'home
que per fer-nos les dimensions
la iconografia medieval,
també en altres més moderna,
el representa, doncs,
a l'alçada d'un arbre, no?
Aquest arbre depèn del país,
depèn de la zona,
doncs, pot ser un d'unes característiques
o un altre.
Si anem, doncs,
a països, doncs,
amb poca vegetació,
més que un arbre és un tronc sense pulles, no?
I, en canvi, si anem, doncs,
cap a la Mediterrània,
l'arbre es constitueix, doncs,
amb una palmera.
De fet, la Palestina és un territori,
mediterrà, en aquest sentit,
i la palmera, doncs,
és un arbre molt habitual, no?
En tot cas,
aquest tronc de palmera
que li feia de bastó,
doncs,
i que l'ajudava, doncs,
a ser,
a no ser empès
per la força de l'aigua
d'aquest riu Cavalós,
doncs,
va ser una mica
el que va acabant
identificant aquesta iconografia
de Sant Cristòfor, no?
Un dels moments, diguéssim,
més importants,
que també ha quedat
marcat amb la seva
iconografia,
tant en la teatral,
quan es fan representacions
de teatre popular,
com en la pròpiament artística, no?
És que la idea
que una nit
mentre el gegant dormia, no?
Mentre reprodueix dormia,
doncs,
una nit a més
amb moltes tempestes,
una nit d'aquestes,
allò,
molt particular,
va ser despertat
per a un nen, no?,
que li demanava, no?,
passar el riu, no?
El gegant va quedar,
doncs,
una mica esturat,
no?,
fa aquest nen
aquestes hores per aquí, no?,
i a més a més
m'ha despertat,
ja,
bueno, en fi,
en definitiva,
com era una nit
especialment complicada,
perquè,
com havia plogut,
estava plovent bastant,
doncs,
baixava més aigua pel riu,
no?,
però el gegant va decidir,
doncs,
acceptar aquest pas,
no?,
aquest servei també per al nen,
no?,
però el nen,
que era una mica així,
nyigo-nyigo,
no?,
anava fent una mica,
jo era una mica irritador,
li va dir,
escolti,
vostè,
poqueta cosa,
a més a més,
no?,
i vostè era capaç
de passar-me a mi
amb aquesta,
jo peso bastant
i amb aquesta força del riu,
i tal,
i el gegant gairebé
es va enfadar més,
encara, no?,
aquelles hores de la nit,
i tal,
bé,
total,
que resulta que quan el carrega coll,
aquest nen pesava més
del que realment aparentava,
no?,
i hi ha una frase
que explica en la literatura popular,
diu,
te peses més que el món sencer,
gairebé tu,
i realment,
llavors el nen,
doncs,
quan acaba de travessar,
li revela,
diu,
efectivament,
jo peso més que el món
perquè jo he fet el món,
no?,
el gegant va quedar flipat
i el nen va desaparèixer,
no?,
miraculosament,
no?,
llavors aquest gegant,
en reprovés,
va donar compte
d'aquell amo que buscava,
no?,
i que l'ermità,
doncs,
havia,
doncs,
servit,
doncs,
per ubicar-lo en un lloc
i per fer de barquer,
i va dir,
doncs,
algun dia,
fer de barquer,
potser trobaràs en aquest amo
que tu busques,
doncs,
era aquell nen
que havia aparegut,
no?,
a partir d'aquell moment,
doncs,
reprovés,
deixa el seu nom,
diguéssim,
més pagà
o més precristià
i adopta aquesta idea
del nom llatí,
Cristòforus,
no?,
que vol dir realment,
etimològicament,
el portador de Cris,
no?,
i queda,
doncs,
estigmatitzat d'aquesta manera,
no?,
com la persona que va travessar
el riu portant a Coll,
doncs,
a Cris,
un Cris,
en aquest cas,
infant.
Però més bonic a Cristòfor
que a Reprova,
no?
Sí,
és una mica,
però a Reprova és un nom de gegant,
no?,
és el que els tenien,
no sé si,
una mica curiosos,
no?,
més aviat,
més propers,
doncs,
a,
sempre,
un altre personatge
o personages meteorològics
com el Cíclope,
no?,
que us tenen noms d'aquest tipus
una mica estrany,
no?,
vull dir que...
De totes maneres,
aviam,
no estranya,
perquè això dels patronatges
va com va,
no?,
però sembla que fos més adient
que fos,
doncs,
patró dels tragines també,
dels barquers,
jo tinc entès que qui es banya
el dia de Sant Cristòfor,
vull dir,
no té perill de morir-se ofegat,
segons la tradició.
Aquesta no la sabia,
però té la seva lògica.
Vaja,
no me la invento, eh?,
diguem que l'he llegit
en alguna banda
i diu que sí,
que qui es banya,
en un dia com el d'avui,
doncs,
que té aquesta cosa,
no morirà ofegat.
De fet,
Sant Cristòfor no va morir ofegat,
sinó que va ser perseguit
per la seva devoció cristiana,
martiritzat,
i finalment va ser decapitat.
Li van tallar el cap.
Li van tallar el coll.
Realment,
els patronatges,
lògicament,
són molt moderns,
perquè de vehicles,
doncs,
no n'hi havia antigament,
no?,
llavors,
podem dir que és un sant
del segle XX,
i que va arribar
el patronatge de Catalunya
a partir d'una història
que es va organitzar a França,
no?,
a partir d'aquí,
doncs,
és quan comença,
diguéssim,
a muntar-se
aquest patronatge,
no?
hi ha un detall curiós
que no té a veure pròpiament
amb la geografia del sant,
però que és divertit,
en aquest cas,
deia jo que l'havien tallat el cap,
no?,
doncs,
hi ha molts sants,
no?,
per exemple,
doncs,
Sant Pau,
que al voltant de la seva celebració,
doncs,
sorgeix un postre,
no?,
del dia de la festa,
en què representa,
doncs,
és un sabre,
no?,
per exemple,
hi ha un altre,
per exemple,
a Sant Simó,
a Mataró,
que és un matrimonio que també se celebra,
també té aquest sabre,
no?,
no sé,
hi ha d'altres,
a Sant Eloi,
per exemple,
en algunes poblacions té un postre
que és un martell,
no?,
i en el cas de Sant Cristòfol
hi ha en alguns llocs
que hi ha un postre
que és un volant,
el volant de conductor,
no?,
el volant de Sant Cristòfol,
no?,
que en el fons
no té altra cosa
que un producte de pastisseria,
d'aquest us que pot ser similar
a qualsevol tortell de,
ja sigui de Reix o de Sant Antoni,
una coca de Sant Joan,
una coca de Sant Pere,
de Sant Jaume,
és a dir,
una mica aquest tipus de,
doncs,
de massa de briois,
no?,
farcida o no,
de massa paia,
amb fruites confitades
i sucre al damunt,
no?,
per tant,
el patronatge al principi
devia ser d'altres coses
i va sorgir una mica,
si va sorgir l'automòbil,
sempre que surt alguna cosa nova,
es necessita un patró,
patrona,
mira internet amb la tecla
i aquest gran debat
de qui ha de ser patrona,
clar,
tota innovació
necessita d'un patronatge
i aquest Cristòfol,
com que anava tragin en gent,
diu,
calla,
que aquest dia ja ens està bé.
Exacte,
aquest va ser el que necessitaven
en aquell moment,
no?,
no és l'únic que tenim aquesta setmana,
ja tenim un altre,
un altre també divertit,
no?,
és a dir,
aquesta setmana va de sants
que tenen coses divertits.
Demà hi haurà benedicció
d'automòbils a tot arreu
i a Tarragona també,
al Montepillo i aquestes coses
i fan el de la benedicció
dels automòbils,
no sé si haurien de venir
també els carnets per punts
o alguna cosa així,
però, vaja,
aprofitem-ho,
aprofitem-ho,
ho preguntarem,
a veure si es pot beneir
això del carnet per punts.
Sí, sí,
aquesta setmana es beneeixen
també altres coses,
concretament el diumenge
és el dia de la festa
del quadre de Santa Rosalia.
Això és Torre d'en Barra?
Això és Torre d'en Barra
i en aquest cas no va de volants,
sinó que va de quadres,
la cosa, no?
Però un quadre,
un quadre,
com si diguéssim.
Sí, sí,
jo els recomano el diumenge a la tarda
que se'n vagin a la Torre d'en Barra
i veuran com passeja un quadre
pels carrers,
no és broma.
Un quadre amb la imatge
de Santa Rosalia.
Santa Rosalia,
la seva festa
no és el 15 de juliol,
perquè aquesta és la dia
de la festa del quadre,
sinó que la seva festa patronal
és a principis de setembre.
però, curiosament,
en aquesta població,
a banda d'aquesta festa
del 4 de setembre,
que és la titulara de la patrona,
es commemora
la festa votiva,
és a dir,
que la va votar el poble,
d'anar a buscar
un quadre de Tarragona.
És a dir,
en l'any 1640,
ja dic la història,
va arribar un quadre
a Torre d'en Barra
perquè hi havia una gran plaga,
una gran pesta,
i va ser l'única solució
per curar-la.
Aquest quadre té el seu origen
a unes golfes de Tarragona
que van acollir
un quadre abandonat
durant molts anys
i que tenia com a imatge principal
la Santa Rosalia.
La vila de Torre d'en Barra
estava afectada
al segle XVII
per una greu pesta
i no hi havia manera
que això s'arreglés.
Diuen les veus populars
que el 15 de juliol
de l'any 1640
a un hostal
que es deia Calçaia
va arribar a un peregrí
que, a diferència
d'ara que et demanen
el carnet d'identitat,
quan entres a un hotel
sembla que en aquest cas
no ho feien,
que portava,
ho va portar al Remei.
Allò amb una tertúlia
amb els propietaris
de l'hostal
va explicar
a casa d'un comerciant
de Tarragona
que es deia Sarraïma
i al carrer Cavallers
hi havia un quadre
que podia salvar
a la població.
Els de Torre d'en Barra
que ja estaven molt apurats
van decidir
anar a Tarragona
i buscar
en aquest immoble
del Sarraïma.
Però aquest senyor
deia que ell no tenia res.
Aquest senyor
no tenia
de cap manera
el padre,
no?
Ellia que no.
Llavors aquí
es veu que
més i menys
amb tot aquest tema
fins que al final
es va trobar
i es veu que
en aquest...
Bueno,
si ens situem,
si vostès van avui en dia
a la casa Canals
o van a la casa
al mateix
al mateix
carrer de Cavallers
i al Conservatori
per exemple
de la Diputació
o
la casa Castellarnal
per exemple
que són una mica
imatges
d'aquella època,
no?
És a dir,
com aquests sostanjes
fan pedars
eren molt grans,
no?
És a dir,
no en tenim
en aquest cas
un edifici petit
sinó que tenim
una gran casa,
doncs en el pis superior
a les golfes
doncs hi havia
allà abandonat
i ple de pols
doncs aquest quadre
de la Santa,
no?
Que sembla
doncs que
va ser el que va fer
el Miracle.
Es va organitzar
una gran processó
entre
Tarragona
i Torredembarra
això us hi podríem
suggerir ara
els de Torredembarra
que muntessin
aquesta processó
per la nacional
a veure
com vinen
dient els Mossos
i...
No toquis les carreteres
que no està...
Com era allò
la magdalena
per a tafetanes?
Ara que parlim de saps.
Sí, sí, sí.
En tot cas
van organitzar
aquesta processó
que això era molt habitual,
és a dir,
quan hi havia
alguna història
d'aquest tipus
doncs la gent
feia
processons
i perquè plogués
era molt habitual
i van organitzar
aquesta processó
que va acabar
desembocant
a Torredembarra
i
curiosament
des d'aleshores
Santa Rosalia
que és una santa
mediterrània
també en aquest cas
hem parlat
de dos sants
mediterranis
avui
que era siciliana
d'origen, no?
Exacte, sí, sí.
És una santa siciliana
que encara té
molta prèdica
a Sicília
i hi ha moltes festes
que se li dediquen
i té una gran importància
la participació
com en el cas
de
de les festes
de la Mediterrània
catalana
tot el tema
de la pirotècnia, no?
És a dir,
coneixem
doncs també
moltes elements
similars
com les entrades
dedicades
a Santa Rosalia
i processons
també similars
a les que podem veure
a Torredembarra
bé, en tot cas
avui en dia
cada 15 de juliol
a la tarda
els habitants
de Torredembarra
doncs passegen
enmig
d'una jornació
també jo et diria
de turistes
que no acaben
d'entendre
el que passa
és un quadre
molt bonic
però dius
home, tant com
per treure un processó
doncs sí
perquè hi ha el miracle
del guariment
de la pesta
exacte
que és aquest quadre
que ben bé
no se sap
fixeu-vos que
aquestes arribades
d'elements
miracles
a les comarques
tarragonides
són molt habituals
perquè per exemple
a Salomó
també arriba
a aquella imatge
del Crist
amb el pirata
aquell comerciant
i aquelles coses
doncs això és el que
encara segueix passant
avui cada 15 de juliol
a Torredembarra
i jo em pregunto
que això hauríem de fer
un dia
algun programa
Jordi
tantes pestes
que han guarit
les creus
els quadres
les imatges
les verges aparegudes
les verges trobades
tot aquest tipus de coses
al final
segur que hi ha molts treballs
que expliquen realment
per què es va acabar
amb la pesta
científicament
home
ah, que tu creus
que va ser el quadre
si tu m'ho dius
va ser el quadre
que va guarir
els malalts
d'acord
si tu ho dius
jo no t'ho discutiré
pas
a tot un
tot un espera
el cas va coincidir
va coincidir
sí
però jo t'ho dic
que seria
un treball de recerca
xulo
de mirar
realment
què va guarir
la pesta
als pobles
de la Mediterrània
bé, no ho sé
en tot cas
la història
és una
i la tradició
és una altra
però avui en dia
jo no voldria
fer aquesta informació
davant
de cap torrenc
una mica
de vot
perquè podria sortir
una mica
en globo
i a més a més
també et diré
una cosa
segur que
quan es fa
la processó
del quadre
de Santa Rosalia
internament
les persones
que són
creients
i devotes
de ben segur
que demanen
a la Santa
algun tipus
d'ajuda
per algun tipus
de malaltia
que puguin tenir
les persones
o els familiars
perquè això
també és molt
propi
a les persones
que tenen
devoció
en aquest cas
ja has vist
que hem tingut
avui
dos sants
mediterranis
dos sants
viatgers
perquè en el fons
uns travessaven
l'aigua
i l'altre
anaven de Torredembarra
a Tarragona
i en tot cas
uns i altres
van tenir
bueno
curiosament
doncs
van ser
sants
d'una altra zona
més de la mediterrània
oriental
podríem dir
que van acabar
desembocant
a les nostres
comarques
aquests patroganys
cosa
que
penso que és interessant
perquè demostra
aquesta voluntat
que sempre ha tingut
doncs
el poble
els pobles
banyats per la mediterrània
d'entendre's
no
és a dir
avui en dia
amb la situació complexa
doncs
que es viu a nivell internacional
hi ha una cosa
que penso que és important
no oblidar
no
que és aquesta relació
doncs
humana
cultural
política
comercial
que tenien els pobles
de la mediterrània
la religió
no és altra cosa
també que un exemple
d'això
sí però diguem
diguem que no sóc optimista
però d'una altra manera
però jo crec que això
no ho arreglen ni els Sants
avui en dia
però en fi
avui tocava fer un programa
de Santets
i
saps una
jo t'ho agraeixo
perquè feia molt
que no
tocàvem els Sants
i saps que m'agraden molt
no és un acudit
avui saps quin sen és?
no
Sant Bertran
què dius ara
Sant Bertran?
això ho deixem per un altre any
que rima i tot
quasi
bé tu ho deixaràs per un altre any
però jo no em perdo
buscar a través d'internet
ni que m'estigui
ores la vida
i miracles de Sant Bertran
Sant Bertran
per cert
Sant Cristòfol
tu has tingut mai
el teu cotxe
un no corris
papà
amb la imatge
de Sant Cristòfol
al costat?
no
jo porto una mira
de Sant Magí
ah també
però no sé jo
si això té a veure
amb el cotxe
sí
Sant Magí
té a veure
amb moltes coses
amb l'aigua
i també amb el tema
de la conducció
és que és un acaparador
aquest home
aquest s'han
ho vol tot per ell
en fi
Sant Jordi Bertran
dic Jordi Bertran
gràcies per acompanyar-nos
i ens retrobem
la propera setmana
en directe
i tant que sí
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau