Un minut i mig, en dos quarts de 10 del matí.
Estem encantats que ens pugui acompanyar avui Yolanda Escot,
és la directora de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona.
Yolanda, bon dia.
Bon dia.
Fic encantats perquè a l'Escola Oficial d'Idiomes
de moment no feu vacances, feu classes, feu cursos d'estiu.
De fet, tu a les 10 i poc tens una classe ja, no?
Sí, fem cursos d'estiu,
sempre fem una tongada de cursos d'estiu al mes de juliol
de 4 hores intensives de classe, 4 hores, eh?
Diàries.
Sense aire condicionat, o sigui que té mèrit, això.
Si només fos allò de l'aire condicionat
i heu de seure els alumnes a la falda,
com passa durant els cursos de l'hivern o a l'estiu sou menys?
Som menys perquè ja ho controlem nosaltres,
o sigui, clar, els cursos d'estiu són a l'escola oficial,
però no són de caire oficial, diguéssim, és una cosa extra
i, per tant, nosaltres podem posar els límits
amb el nombre d'alumnes i tal,
i ja procurem que no hi hagi més alumnes dels que, diràs,
tenim i que puguin tenir una mica d'espai
perquè, si no, amb la calor que fa i tot plegat
i 4 hores al dia podria ser mortal.
Jo diria que a l'escola oficial d'idiomes
no parlem de l'espai físic,
parlem del concepte, parlem de l'escola en si.
Vaja, és una cosa que ara em passa pel cap,
no sé si vaig equivocada o no.
té una particularitat en respecte a altres tipus d'ensenyaments reglats,
que és un espai molt obert en el sentit
que no cal una qualificació acadèmica alta per accedir-hi,
em penso que és només amb allò que dèiem el graduat escolar abans,
que avui dia, no sé, penso que és fins a segon d'ESO.
El que passa és que aprofito l'ocasió,
per si la gent també està escoltant,
per dir que hi ha moltes novetats en l'aplicació de l'Aloe.
Ah, sí?
És a dir, el curs vinent això canviarà
i justament on fins ara es podrien matricular
amb segon d'ESO aprovat,
ara l'aplicació de l'Aloe diu que
una persona que està estudiant un idioma
com a idioma principal a la secundària
no es pot matricular en una escola oficial d'aquell idioma fins als 16.
Tinguin el nivell que tingui,
sigui segon, tercer, el que sigui.
Però sí que es pot matricular donant-te l'idioma amb 14 anys.
És a dir, si estan fent anglès es poden matricular en alemany.
Alemany, francès, o si estan fent alemany o francès d'idioma principal,
que són poquíssims,
es podrien matricular d'anglès amb 14.
Però la immensa majoria que estudien anglès
no es poden matricular d'anglès
fins que no tinguin els 16 anys complerts.
Les lleis d'educació que són tan transcendents i tan importants
no tenim tendència a conèixer-les ni a llegir-les.
I, per exemple, això que acabes de dir
era quelcom que es rumorejava ja fa algun curs o dos
però que encara no s'havia concretat,
si més no cara a l'opinió pública.
Bé, a l'escola oficial ja s'aplica l'any vinent
i això implica també uns canvis en l'estructura dels cicles d'estudis.
Fins ara era de primer a tercer, que era cicle elemental,
i quart i cinquè, que era cicle superior.
Que equivalia al famós PET, no?
El PET seria segon.
El tercer ja anàvem cap al first certificate,
que seria realment a quart,
i llavors el cinquè es quedava, diguéssim,
a mig camí del proficiency,
si estem comparant amb els exàmens de Cambridge.
Ara, l'any vinent, al final de segon,
hi haurà un certificat que es dirà el nivell bàsic
i la gent que s'examina de segon
podran obtenir aquest nivell bàsic.
En un any més, que era l'antic tercer,
faran l'examen que es dirà nivell intermig, intermedi,
i aleshores l'any vinent no,
però l'altre ja s'aplicarà el substitut del superior,
que serà el nivell avançat,
que serà també dos anys.
O sigui, hi haurà dos anys nivell bàsic,
un any nivell intermedi,
dos anys nivell avançat.
La qual cosa vol dir que no se canvia
l'estructura de cinc anys d'estudis
per arribar de zero, diguéssim,
en un nivell de competència prou o,
però ja no tindran els noms que tenien abans
i, eventualment, perquè ara hi havia un tope
a l'acabar cicle elemental,
no podies passar al cicle superior
si no tenies el certificat de cicle elemental.
Això, quan s'arribi a l'aplicació
plena de l'ALOE, desapareixerà.
I també els alumnes que tinguin títol de batxillerat
podran accedir directament a tercer.
A tercer, directament.
No hauran de fer el famós examen de nivell.
Ho han d'acreditar amb un examen de nivell.
Una altra cosa que també volia dir,
perquè el test de nivell,
nosaltres, la matrícula a les escoles oficials
és una mica tercer mundista, de moment.
Ui, aquelles cua estan...
No sé si fa més cua pel carnet d'identitat
i el passaport o per la matrícula de l'AI.
Home, nosaltres ho intentem agilitzar
i, com a mínim, qui vingui i faci cua,
la tenim aquell dia.
Això és ben cert.
Però s'ha de fer cues.
I llavors, clar, s'està treballant des de la Generalitat
de fa molts anys amb un programa informàtic
que permeti fer totes aquestes coses online
o agilitzar-les més.
S'està treballant molt.
El que passa és que són molts i molts
coses a tenir en compte.
Que si és un alumnàntic,
que si és actual,
que si és el pla d'anterior,
que si moltes coses
a conjuminar amb un mateix programa
que dificulten bastant,
no és fàcil d'elaborar.
No és...
Els horaris, com...
Per exemple, tu diràs,
bueno, però si poden gestionar
un institut gran
o una escola de primària gran,
per què no una escola oficial?
Clar, una escola secundària
o de primària,
la gent té el mateix horari,
més o menys, no?
I nosaltres no.
Tenim horaris des de les 9 del matí
fins a les 9 de la nit.
Gent que volen simultanejar
estudis de dos idiomes.
La cosa és molt complexa.
Si està treballant.
Mentrestant,
nosaltres fem tot el que podem
per evitar aquestes coses.
Enguany hem decidit
que pot ser una catomba o no,
ja ho veurem,
que en comptes de fer,
perquè fins ara
un s'ha pre...
feia la preinscripció,
si tu sabies que anaves a primer
o ja tenies un nivell
d'una escola oficial,
la nostra,
perquè havies estudiat anteriorment,
anys anteriors,
o d'altres escoles oficials,
te podies preinscriure
directament amb un nivell.
Si no,
havies fet la prova de nivell,
perquè nosaltres et diguéssim
quin nivell et correspon.
I després el sorteig i tal.
Clar,
primer anaves un dia
i et feies la preinscripció.
Anaves un altre dia
i feies la prova de nivell.
Anaves un altre dia
a veure els resultats
i finalment,
si te tocava plaça amb el sorteig,
un quart dia per matricular.
Aquest any
volem provar,
fem una nova fórmula,
de fer test de nivell
tot el dematí
cada dia que hi hagi preinscripció.
De manera que tu arribes
i si ets test de nivell,
te'n vas a una aula
on et faran el test de nivell
i et donaran la papereta
dient quin nivell
i tu ja et preinscrius
directament al nivell
en comptes d'haver fet
aquests tres passos previs.
Ho volem provar
a veure si humanament
ho podem entomar
perquè són molta gent
sobretot d'anglès.
El problema és més aviat
perquè francès i alemany
anem fent
però en anglès
quan fèiem els test de nivell
un únic dia
pensa que teníem
500 persones
en cada torn.
A veure,
les persones que són usuàries
de l'escola oficial d'idiomes
en què a través dels mitjans
es parla sovint
el tema de l'espai
i tot plegat,
el que sí és cert
i no ho diem
perquè estigui aquí
la seva directora
és que el personal
és el més valuós
que té l'escola oficial d'idiomes
perquè amb les limitacions d'espai
i altres tipus de limitacions
que hi ha
tiren endavant
classes
per a quants alumnes
aproximadament?
Nosaltres per llei
podem tenir
un màxim de 30 alumnes
a classe.
Però en conjunt
l'escola?
L'escola són
dos grups
des de primera hora del matí
fins a l'última del vespre.
Sí, gairebé 3.000 alumnes.
És a dir,
3.000 persones
que passen
per a aquest espai
de l'antic col·legi
dels Caputxins.
Per tant,
val a dir
que no és fàcil
i per tant,
us honora
el fet que encara
intenteu esmenar
aquestes dificultats.
En quant als canvis,
és allò de la retroactivitat
de la llei més favorable
que diuen els advocats
de quina manera
afecta les persones
que ja fa temps
que estudien a l'EOI.
Perquè tots aquests
canvis
d'inscripció
i tot plegat
afecten exclusivament
a les persones
que es pre-inscriuen
per primera vegada.
Sí.
Per tant,
les persones
que ja han fet
anteriorment,
primer o segon
o tercer,
diguem-ne que faran
la matrícula normal
com a...
Normal com fèiem fins ara.
I tot això
en el que esteu
amb el 20è aniversari
a punt de celebrar-ho.
L'any vinent,
el curs vinent.
20 anys.
20 anys d'existència
de l'Escola.
Ana va dir,
no sabia si dir-te
deser, quinzer,
perquè 20è em semblava molt,
però clar,
20 anys,
i quan vam fer
el desè aniversari,
que jo ja era
directora de l'escola
aleshores,
parles una mica
per fer la presentació
i tal,
i jo vaig dir,
a veure si quan fem 20 anys
ja estem instal·lats
al nostre propi edifici.
Ai, que bromista que ets,
ets bromista.
I quan ho vaig dir,
i acabat de dir després,
vaig pensar,
com t'has passat?
20 anys.
20 anys estarem de sobres
i mira on estem encara.
A veure,
Iolanda,
això,
salvant les distàncies
i amb tots els aspectes,
és una mica com
la façana marítima.
Jo també recordo
que en iniciar
en aquest ofici
ja feien bonica
estaula rodona
sobre la façana marítima
i ja fa uns quants anyets.
L'Escola Oficial d'Idiomes,
cada any
hem tingut la nova
Escola Oficial d'Idiomes.
Sí, una mica,
a vegades,
i penso que a vegades
jo m'enacepento
de les coses
perquè per vosaltres,
pels mitjans de comunicació,
periodistes i tal,
que em truquen i et diuen
què et sembla
la nova proposta?
I dic,
me l'expliques
i et diré
què em sembla.
Però ara sembla,
a veure,
jo vull pensar que...
Has vist el projecte
de la Charteria?
El projecte
el van presentar
fa qüestió
més,
més i mig,
que va vindre
el senyor Maragall,
el conseller d'Educació
i l'arquitecte,
el gabinet d'arquitectes
que ho està fent
de Barcelona,
que és del Víctor Seguí,
van fer una presentació
PowerPoint superxula,
vam estar donant voltes
per allí,
intentant imaginar-nos
com seria allò
quan estigui acabat
i tal,
molt bonic.
Ara,
jo no tinc notícies
que ja s'hagi encarregat
el projecte definitiu,
hi havia un parell de coses
que havia d'intervindre
a cultura,
etcètera,
perquè és un edifici històric,
no tinc notícies
que la cosa
hagi avançat,
però això no vol dir
que no hagi avançat,
perquè a vegades
jo me n'enacepento
després.
però sembla
que les coses
es mouen
o es mouen més
que en altres ocasions.
Esperem que en el discurs
que òbviament
hauràs de fer
pels 20 anys
no hagis de dir
espero que d'aquí 10 anys
estarem
els 50.
De totes maneres,
Yolanda,
aquesta presentació virtual,
aquesta imatge
que et dona l'escola,
què et va semblar?
És a dir,
el projecte
de com feia patxoca,
que dius que maca, no?
Sempre hem dit
que nosaltres preferíem
una escola
que fos construïda
per ser una escola,
perquè les adaptacions
a edificis
a vegades són problemàtiques,
a vegades no són exactament
el que tu vols,
perquè t'has d'adaptar
a l'edifici que existeix
i més
si és un edifici
de patrimoni històric,
que hi ha coses
que no es poden tocar
i alterar.
Però, vaja,
dintre que això
no ha pogut ser,
perquè no hi ha terrenys
i no...
Perquè, de fet,
seria molt més econòmic
i molt més pràctic
si hagués hagut un terreny
en aquests anys passats,
construir que no pas
el que costarà
una adaptació d'aquest temps
i esperem
que quan gratin
una mica el terra
no comencin a sortir
ruines romanes
i coses d'aquestes
que aturin tot.
És complicat.
Però, vaja,
per contestar
la teva pregunta,
dins que no ha pogut ser
un edifici propi
nou per nosaltres,
doncs va quedar...
Jo, la presentació,
si realment acaba quedant així,
doncs,
Déu-n'hi-do.
Quins terminis van dir,
aproximadament?
Més o menys...
¿2008?
2010.
10, 10.
Instal·lats allà el 2010.
Si no,
hi ha res,
i no surten...
Més que res,
a part de ruines romanes,
també,
és que quan toques
un edifici antic
poden sortir problemes
que tu no has previst
que impliquen
un increment
de la despesa.
Clar,
hi ha un tema tecnològic,
perquè es treballa molt
en les aules
d'informàtica,
per al tema
de l'aprenentatge,
de l'autoaprenentatge,
i a laboratoris.
Home,
doncs,
alguns que estaven
delerosos
per estrenar
l'escola oficial d'idiomes
o hauran de repetir curs
allò expressament,
o bé matricular-se
en una altra llengua,
perquè,
escolta,
si hi ha un exemple
de diversitat
és l'escola oficial d'idiomes,
vas per aquells passadissos
i hi ha gent
que parla mil idiomes diferents,
perquè són originaris
d'altres països
i aprenen anglès
o aprenen castellà,
altres que aprenen àrab,
en fi,
hi ha molta població
d'immigradar
com a estudiants
de l'AOI,
oi que sí?
Això és xulíssim.
Sud-americà,
moltíssim.
Això m'encanta,
perquè fins ara
el tema dels estrangers
estava una mica limitat
a espanyol per estrangers
i català,
i allà on sí,
evidentment,
trobaves tot i quanti
de tot arreu.
Però ara ja estem
trobant-nos
a les aules d'anglès,
de francès,
d'alemany,
que també hi ha immigrants
que s'han vingut a viure aquí.
A totes les aules,
hi ha russos,
àrabs...
Sí, sí, sí.
Sí, però jo penso
que això és estupendo
per una escola oficial,
és una riquesa bestial,
o sigui,
ens dona molta vidilla.
Doncs la veritat
és que sí,
un dia has de venir,
perquè si no,
utilitzaríem tot aquest temps
a parlar de l'escola
i a parlar de la feina teva,
i escolta,
però un dia has de venir
per començar a explicar-nos
com o de quina manera
voleu com a mínim
commemorar aquests 20 anys
de feina
a l'escola oficial,
i demà us ho deixarem
per un altre dia,
si et sembla, Iolanda.
Sí, perquè hi ha un munt de coses
i ocuparíem un munt.
Estem treballant amb això
des de fa sis o set mesos,
o sigui.
Dediquem un espai
a parlar d'aquesta qüestió
mentre es vas combinant
el projecte de la nova escola,
les classes a l'estiu,
que tu també dones,
tot i que ets la directora
de l'escola,
també fas classes,
fas de professora,
i a tot plegar
la vida normal
dels homes i les dones,
sobretot a l'estiu,
amb la canalla,
amb els nens,
colònies,
aquí, amunt i avall,
i vinga,
i tomba,
i els estius són esgotadors,
eh?
Sí o no?
Jo quan arribo a l'agost,
això de les famoses
vacances de mestre...
Però no perquè la canalla
molesti,
sinó perquè, clar,
has de fer doble esforç
per tot, no?
Nosaltres,
jo quan m'hi diuen,
ai, ets professora,
quina sort,
quines vacances,
dic, no, no,
jo només faig l'agost
i quan hi arribo
estic tan esgotada
que necessito mig més
per relaxar-me prou
per poder gaudir
de l'altre mig més,
perquè després
quan tornem al septembre
és brutal
perquè tenim tota la matrícula
per davant,
famílies que tenen fills
amb algun tipus
de dificultat afegida,
algun tipus de trastorn,
ja sigui una malaltia crònica,
ja sigui alguna discapacitat,
encara, doncs,
la preocupació
i el col·lapse familiar
encara s'accentua més.
Abans comentàvem,
abans d'iniciar
la mirada d'avui
al tema de la llei de dependència,
tu estàs a l'associació
de nens i nenes
amb cardiopaties
de Catalunya,
de fet ets mare
d'un nen
que té un problema
de cardiopatia,
i em comentaves
el tema
de la llei
de la dependència,
fa que moltes persones
que esteu
en entitats familiars
d'aquest tipus
parleu amb altres tipus
d'entitats
i sou molt més coneixedores
de la problemàtica
probablement
i amb tots els respectes
que els propis legisladors,
no?
Sí, sí, sí.
Bé,
perquè el problema
et toca el vora viu
i no estàs fent decisions
polítiques
en un despatx
sense massa coneixement
del tema,
sinó que el tens
al dia a dia,
24 hores al dia
i tota la vida,
no?
I llavors,
jo parlava
de la llei
de la dependència
perquè soc mare
d'un nen
amb cardiopatia,
però a més a més
aquest nen,
com moltes cardiopaties
estan associades
a problemes,
altres problemes,
altres malformacions,
retrasos,
síndromes,
és molt típic
que la síndrome
de Down
produeixi
una cardiopatia
i aleshores
molts dels nens
que jo conec,
això no vol dir
que tots els nens
amb cardiopatia
tinguin síndromes
ni tinguin problemes
però a vegades
es combinen
i llavors
vol dir que tinc
bastanta relació
amb gent
que estan
en la mateixa situació
que jo,
el meu nen
també és de necessitats
especials
i ens trobem
i comentem
que la cosa
està com a molt
molt desengelada.
Però veus
quan es va parlar
de la llei
de la dependència
semblava
que estigués
tot,
es parlava
del finançament
perquè clar,
cada comunitat
autònoma
doncs ha de treballar
el seu finançament
però en principi
semblava que s'havia
posat fil a l'agulla
però sembla que hi ha
un cert retards
i que a l'hora
de valorar
qui sí
i qui no
hi ha retards
i després
si llegeixes
tota la lletra petita
doncs resulta
que al final
com amb moltes altres ajudes
qui realment
pot accedir
a aquestes ajudes
ja està en una situació
tan paupèrrima
que si no l'ajuden
doncs ha d'anar
a viure sota un pont
vull dir que no és
no canvia gaire
massa realista
del dia a dia
que tenim
i a més a més
la llei de la dependència
evidentment
primer passa
per ajudar
econòmicament
i etcètera
les famílies
perquè és el primer
tema que tens
però també hi ha
moltes altres coses
relacionades
són nens
que s'han de poder
si parlem d'integració
si parlem
que realment
puguin ser
el dia de demà
ciutadans
una mica
funcionals
dintre de les seves
limitacions
i tal
necessites
tota una sèrie
de coses
al voltant
i també
les famílies
necessiten
l'altre dia
parlàvem amb una mare
i dèiem
és que nosaltres
no demanem
no anem
pràcticament
de vacances
si no anem
amb la criatura
penjada
perquè demanem
a una altra persona
que te la cuidi
doncs és molta feina
i llavors
arriba un moment
que per molt
que t'estimis
el fill
i etcètera
doncs tu necessites
un respir
uns dies
per carregar piles
la figura del cuidador
o algun lloc
que puguis enviar
aquest canalla
de colònies
jo per exemple
el meu fill
tinc tres
l'any passat
la gran i el petit
van poder anar
a les colònies
de la Generalitat
aquestes que has de passar
un sorteig i tal
van aconseguir plaça
i al mitjà
ja no el vaig poder inscriure
i parlant
amb els de la Generalitat
em deien
no, no són
nosaltres
política integradora
que vostè apunti
i tu dius
però és que el meu fill
no pot anar
amb unes multisportives
perquè si no em garanteixen
algú
o d'anglès
perquè ell
no pinta massa
cosa allí
i ja serà
ell ho passarà fatal
els monitors
que el tinguin
segurament
el passarà fatal
i integrar-lo
amb els altres nens
per tant
feu alguna cosa
per aquesta canalla
el mateix
a nivell municipal
no hi ha res
de res
de res
o sigui
els nens
possiblement
estiguin integrats
a les escoles
algunes escoles
més que d'altres
etcètera
però quan arriben a casa
no tenen res
el petit
ja et dic
va a escola de música
va aquí
ballar
que si et judo
que si no sé què
aquesta canalla
dius que l'escola de música
per exemple
que és municipal
podrien tenir una aula
per nens de necessitats especials
que no necessàriament
han de seguir el currículum
sinó que
jo no sé
quatre instruments
de percussió
una mica de
de musicoterapia
una mica d'expressió corporal
que en tots
aquesta canalla
els agrada
ara que han obert
el pavelló del serrallo
doncs
unes classes de natació
o alguna coseta
estàs per a nens amb dificultats
sí
perquè a part d'integrar-los
amb altres grups
també és cert
que els nens
que estan fent
els nens normals
que no m'agrada gens
aquesta paraula
però els nens
que no tenen dificultats
problemes d'aquests
clar
moltes vegades
amb equips i coses
són molt competitius
i no és que
no vulguin
que aquests nens juguin
sinó que no volen
cap nen que no sigui bo
perquè ells volen guanyar
i llavors
clar
aquests nens
els acaben aparcant
si és que els volen
per tant
a sobre els estàs creant
un problema
un equipet
d'aquests nens
senzillament
que puguin posar-se
una samarretta
Jolanda
jo penso ara
per exemple
avui el Consell de Ministres
ha d'aprovar
a veure de quina manera
es farà efectiu
en funció de cada
comunitat autònoma
el pagament d'aquests famosos
2.500 euros
que vaja
dius home
2.500 euros per fill
no crec que animi molt
això que pugi
la taxa de natalitat
no
si fan números no
aleshores a vegades
amb això de la llei
de dependència
i se suposa que hi ha gent
que sap moltíssim més
que nosaltres
dius home
potser tanta ajuda
directa econòmicament
és convenient
en determinats casos
però potser
caldria més
doncs
crear
una xarxa
d'espais
d'equipaments
d'infraestructures
que facilitessin
la vida dels nens
i les seves famílies
perquè no oblidem
que les famílies
tenen els tres fills
que també
doncs
d'alguna manera
repercuteixen
la qualitat
de la relació
que poden tenir
amb els altres fills
perquè el pare
o la mare
han d'estar molt pendent
del nen o la nena
que té dificultats
més que l'ajuda directa
sí
no
això també fa falta
perquè moltes vegades
una altra mare
que m'estava explicant
que pràcticament
és una nena
que ha d'anar
amb cadira de rodes
perquè no es pot moure
i pràcticament
es va haver de sentar
al despatx
del metge
i dir
jo no em moc d'aquí
fins que no em donin
una cadira de rodes
perquè li volien donar
una d'aquestes
que es plega
de tisora
clar
la meva filla
es passa tot el dia
i avui una cadira de rodes
en condicions
se sembla que estiguis demanant
com a caritat
o robant fins i tot
no dius
bueno però la pagues tu
i no veus la nena
que la necessites
és que és molt fort
i a part del desgast
que tens
evident
d'un nen
que requereix més atenció
i tal
que li fem amb tot l'amor
i carinyo del món
no és que sigui
és el teu fill
i punto
però clar
si a més a més
t'has d'estar barallant
amb ungles i tal
com si tu estiguessis demanant
jo què sé què
per coses
de vida quotidiana
no estàs demanant
luxes asiàtics
però a veure Iolanda
en principi
no es demana més
que no tingui qualsevol altre ciutadà
per exemple
com és un mitjà de transport
que pugui funcionar
com són unes colònies d'estiu
qualsevol nen o nena
d'aquest país
té dret a unes colònies
el teu fill per exemple
no
amb una escola musical de música
poder anar a un pavelló municipal
per tant no demanes res
que no tinguin els altres ciutadans
que pugui normalitzar
la seva situació
punto
no és res especial
i aquests nens
amb això
guanyarien
no és a dir
és que llavors
l'aparco una hora més
no no no
és que
molts dels pares
no ens movem d'allà
mentre es fan alguna activitat
però és
això és tan enriquidor
pel nen
o sigui
quan tu aconsegueixes un lloc
jo per exemple
el meu fill
la setmana que ve
marxarà amb l'esplai
que sempre sap de colònies
s'han portat encantadorament
amb ell
però perquè volen ells
i perquè són voluntaris
és el taranà dels monitors
que ja sabem
que qui es posa en un esplai
normalment ja té un taranà
tal
i ell torna d'allí
superenriquid
molt més independent
molt més
surt una mica
i al final
això també repercuteix
positivament en la seva malaltia
clar
i amb el seu funcionament
en la societat
i en el col·le
o sigui
a mi amb el col·le
m'hi diuen moltes vegades
és que es nota molt
que aquest nen surt
i fa coses i tal
perquè està habituat
no sempre està enganxat a la mare
no sempre no sé què
una miqueta més independent
del que seria segurament
si no pogués sortir de casa
però hi ha moltes famílies
que potser els seus fills
no assoleixen aquesta autonomia
aquesta independència
jo crec que tots
tots
tots em beneficien
no no no
però crec que tots em beneficien
jo he vist nens
fins i tot
o sigui
amb paràlisi cerebral
que semblava
que n'hi estiguessin
en aquest món
per dir alguna cosa
i està en situacions
d'una activitat
o el que sigui
i veus
que aquell nen
poc o molt reacciona
i llavors
possiblement
aquest nen
aquesta reacció
no li fa integrar-se
a la societat
però sí que fa
que tingui una mica
més de qualitat de vida
i que no se la mereix
avui
llegíem un article
de l'antropòleg
Manuel Delgado
al diari
El País
al voltant del barri
del Raval
de Barcelona
i esmentava
un informe
que s'ha tret
molt realista
que és un informe
que ve
una mica
a reclamar
que cal ser polítics
que l'Ajuntament
fonamentalment
esmeni les polítiques
que es duen
a terme al Raval
un barri
en el que
un 45%
si no recordo malament
és població immigrada
un 15%
és la classe mitjana
un barri
en el que
diuen
que és el paradigma
de la natalitat
perquè un percentatge
elevadíssim
és població
menor de 16 anys
aleshores
el que plantejava
aquest
antropòleg
Manuel Delgado
era dir
a veure
per què tenim
unes dades
tan reals
per què
coneixem
ara tan perfectament
perquè s'ha fet
un treball
de carrer
perquè tot un conjunt
d'antropòlegs
s'hi han tirat
no sé quants mesos
visquent allà
al Raval
coneixen la realitat
de primera mà
el món dels nens
i nenes
per exemple
amb problemes
de discapacitat
amb malalties cròniques
és un tema pendent
en quant a coneixement
és a dir
realment
quan es legisla
es coneix la realitat
d'aquestes criatures
perquè ningú no pensa
que es faci
que passi ningú
ningú passa
d'aquest tema
sinó probablement
el que hi ha
és desconeixement
jo crec que
s'aduc
desconeix
i crec que la part
o sigui
hi ha una part aquí
que jo crec
que té a veure molt
amb el que t'he dit abans
que normalment
són les famílies
que en tomen tot això
i aguanten
i fan
i pugen
i baixen
i arreglen
i demanen
o sigui
s'ho munten
perquè és que no tenen
altra solució
que muntar-s'ho
com que s'ho munten
i clar
tu ja tens prou feina
a muntar-te la solució
per aquell nen
aquell dia
o si tu
un parent malalt
el tens hospitalitzat
i llavors
qui cuida d'aquella criatura
llavors ja t'ho muntes
perquè com que no hi ha serveis
no hi ha maneres
o sí que hi ha serveis
però són tan minsos
i tan difícils d'accedir-hi
que en aquell dia
que tu necessites allò
no pots accedir-hi
perquè has d'anar a veure
l'assistent social
fer 4.000 papers
no sé què
i doncs clar
com que la gent
ja s'ho munta
doncs no és un problema
tan real
i tan evident
possiblement com
doncs els problemes
dels emigrants
que els tens allà
asseguts davant
del govern civil
i si no els hi poses
una casa
doncs estaran allà
asseguts fins que els hi posis
possiblement nosaltres
hem pecat d'això
hauríem de dir
doncs més
doncs traieu el temps
per anar a protestar
exacte és això
no tens temps material
per anar a protestar
i a més a més
ja tens tant esforç
mental i físic
fer tot això
que dius
mira és igual
i hem pecat una mica
d'això jo crec
però clar
també és molt fort
que si tu tens un problema
sempre hagis d'anar
a queixar-te
i a manifestar-te
i tal i qual
que si és un problema
que es coneix
i que no sigui
el propi estat
o la pròpia
la gent que està en el poder
en diferents nivells
o diferents estaments
que diguin
bé
hi ha un problema aquí
o jo per exemple
quan
allò de les colònies
jo vaig fer una carta
a benestar social
i a joventut
dient
fins avui no
fa un any
fa un any
i no tenen respost
no m'han contestat
i ara l'estava traient
perquè els recordaré
que la llei d'administració pública
diu que has de donar
com a mínim
una resposta
perquè ho vaig passar
per registre
i tot
fa un any
no m'han respost
i no hi ha colònies
en guany
per nens d'aquest estil
vull dir que
han passat
olímpicament
del tema
perquè hi ha altres temes
doncs que
clar
també és una altra cosa
que és molt brutal
de dir
però jo crec
que són nens
que no voten
moltes vegades
no voten
llavors
és molt més fàcil
i molt més
compensatori
favorir
segons quina secció
en sectors de la població
que no estic dient
que no se'ls hagi d'ajudar
però tots iguals
que els nostres
també existeixen
m'entens
però ara jo penso
tu escrius aquesta carta
i aleshores
doncs el que dius
la pròpia llei
de les administracions públiques
obliga a l'administració
a donar-te una resposta
aleshores tu i Holanda
què has de fer?
no anar a treballar
o anar amb el teu fill
amunt i avall
per demanar una resposta
que només sigui
una satisfacció
diguem-ne administrativa?
sí
suposo
o has d'anar al síndic de greuges
o has d'anar aquí
o sortir per la tele
que això sempre és
la manera moltes vegades
d'aconseguir coses
és haver d'anar
és que senyor
és com a mínim cortesia
de contestar aquesta mare
i quan ho fas
llavors te diuen
ostres haver vingut
per què has muntat
aquest pollo
a la tele
si m'ho haguessis dit
i dius
és que ja t'ho vaig dir
fa un any
saps
exacte
efectivament
és ser, Iolanda
que cada cop més
tradicionalment
quan hi havia
una criatura
o una persona gran
perquè aquests nens i nenes
es fan grans
i es fan homes
i dones
generalment
sempre era la mare
la cuidadora
i cada cop més
mica en mica
també els pares
assumeixen els papers
de cuidadors
i els germans
perquè clar
arriba un moment
per llei de vida
normalment
els pares
hi ha un moment
que desapareixen del mapa
abans
esperem
que aquest nen
que té el problema
i llavors
els germans
moltes vegades
els familiars directes
són qui en toma
i moltes vegades
els avis també
vull dir que els avis
Déu-n'hi-do
si ja són molt útils
amb famílies
amb nens sense problemes
i veus avis
muni avall
portant alcohol
i tal i qual
doncs els avis
també amb aquests nens
són pedra angular
i realment
els fa falta
tota la gent
que els hi puguin estimar
perquè el tema
del rebuig
també continua sent
molt present
clar, parlem dels polítics
i els funcionaris
políticament correcte
és que tots integrem
i tal i qual
però jo m'he trobat
personalment jo
no t'estic parlant
de terceres
de per exemple
la piscina
doncs clar
i el meu fill
ell no es pot canviar sol
és un nen
per tant no pot anar
el canviador dels senyors
jo no puc anar
els canviadors dels senyors
evidentment
i el canviar
però el de les senyors
doncs em van fer fora
em van dir
que era un nen
massa
té nou anys
i que se mirava
a les senyores
i a mi
ja m'explicaràs tu
i jo vaig dir
home
vaig explicar
és un nen
amb problemes
m'he da igual
aquí no té
que estar
això diguem-ne
una senyora d'allà
no la persona
de l'entitat
sinó una senyora
que estava allà
una senyora que s'estava canviant
una usuària
i amb aquest
taranà
normalment la gent
quan
a veure
la gent
és bastant
comprensiva
a vegades el comportament
d'aquests nens
els pot sobtar
sobretot si és un nen
com el meu
que físicament
no se li veu
perquè tu veus una cara
d'un nen amb síndrome de Down
i la cara ja t'avisa
que pots esperar
un comportament diferent
el meu visualment
no es veu res
aleshores
clar
no s'espera
en un comportament diferent
i llavors a vegades
els hi sobta
però normalment
oh quin nen més mal educat
o per què fa això
o per què no m'hi contesta
i llavors
quan tu ho dius
normalment la diuen
ah vale vale
i ja està
però més sovint
del que a mi m'agradaria
pensant que som una societat
per tant no és una excepció
i ho han d'actituds
com aquella senyora
que fa aquí canviant el nen
i així
i justament
quan vas als llocs
i dius
home podríeu fer
podríeu fer alguna activitat
per aquests nens
doncs ningú et diu que no
directament
però se't treuen de sobre
home això no és l'activitat
potser per ell
has mirat d'un altre lloc
que no sé què
que dius home
és a dir
t'envien a una altra finestreta
no?
aquí no
directament
sí
i llavors això
oh és que fa falta
gent especialitzada
no sé què
jo sempre dic
no, el que falta són ganes
i gent especialitzada
si cal
en un moment donat
ja la buscarem
ja la demanarem
però jo penso
que hi ha molts recursos
que no els utilitzem
per exemple
el Vidal i Barraquer
fan uns mòduls
de canalla
d'infantils
de no sé què
de gent
de serveis socials
de gent amb problemes
no només nens
gent amb problemes
que poden ser
immigrants
etcètera
doncs per què no
aprofitar
fer pràctiques
d'aquests nois
muntant alguna activitat
unes aules a l'estiu
o durant el curs
vull dir
la qüestió és buscar
gent que estigui disposada
o que els hi serveixi
com aquests estudiants
del Vidal i Barraquer
que el fer
les pràctiques
fent
muntant una activitat
o gestionant-la
o posant-la
o simplement fent el projecte
i després passant-li a l'Ajuntament
o qui sigui
dient
mira
nosaltres hem fet aquest projecte
val tants diners
es podria posar en tal lloc
i tal i tal
doncs això ja és molt
aprofitar recursos
imaginació
ganes i treball
no?
que és el fonamental
per tirar endavant
ganes sobretot
i Holanda Escot
directora de l'Escola Oficial d'Idiomes
sempre és un plaer
parlar amb tu
ens obres els ulls
cosa que és necessària
de tant en tant
moltíssimes gràcies
i que tinguis un bon matí
de quin curs són els alumnes
que tens ara?
de cinquè
Déu-n'hi-do
això ja és un nivellàs
moltíssimes gràcies
bon estiu
vale, gràcies
a vosaltres