Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Avui la sintonia no és gaire dient al programa.
Ai, felicitats, que ahir et vaig felicitar,
però avui et felicito públicament.
Gràcies.
Ostres, disculpe.
Doncs avui el que deia, que la sintonia no és molt a dient al programa d'avui, no?
Per què?
Aquesta sintonia no està de l'espai.
És a dient a tot.
Sí, home, jo ara estic visualitzant, sense saber ben bé,
perquè ara quan comencis a parlar del tema ja ho acabarem de perfilar,
però jo visualitzo determinats ambients orientals
que em penso que avui anem cap aquí amb aquesta música,
veig determinades túniques i coses i no em lliguen, eh?
No, no et lliguen, però vaja, tampoc es tractava de fer aquí
una tesi doctoral sobre el món que tractarem avui,
sinó una petita sessió d'introducció, en tot cas, no?
Avui parlem d'una festa que s'anomena Besac.
Besac, sí.
Avui parlem del Besac.
És una d'aquestes festes que de tant en tant fem aquí en el programa
i que s'escapen una mica del que seria el nostre àmbit
més immediat, i quan vull dir el nostre àmbit més immediat
em refereixo ja fins i tot a la Mediterrània, no?
És a dir, se n'anem una mica més lluny, no?
Ja n'hem fet algunes altres.
Avui viatjarem cap a les terres de l'Índia,
cap a les terres del Budisme,
i ens situarem en una festa que precisament truquem avui,
perquè avui és l'últim programa del mes d'abril,
la setmana que ve ja està, no hi haurà programa,
perquè em sembla que és el dia 1,
però el següent ja estarem en ple maig,
i no sigui què se'ns passés.
Aquesta festa se celebra
durant una de les llunes plenes
que hi ha al cavall de maig-juny, no?
En tot cas, per assegurar el tiro,
fem-lo ara que comença el mes de maig,
i així no ens oblidarem i se'ns passarà, no?
I realment és una festa,
és una festa que pertany a aquesta religió,
que és el Budisme,
i és una festa que commemora el dia
en què Buda, precisament,
és a dir, Buda seria en aquest cas,
doncs el déu, no?,
d'aquesta religió,
va assolir el que ella anomena la il·luminació, no?
Clar, això és la definició,
però, evidentment, de la festa,
és el dia que Buda es va adonar
que s'havia il·luminat espiritualment.
Mira, Lluís s'ha il·luminat també
i ens ha tematitzat.
El programa va creant ambient,
és necessari, eh?
Perquè, clar, aquest tipus de temes
i de mots ens remet a un cert relaxament,
un cert recolliment...
Aquí estem, clar,
estem al quite, no?
Si us tenia una bona quadrilla,
Margot Torero, no?
Doncs sí senyor, sí senyor.
A les 5 de la tarda...
Continuem parlant, doncs,
d'aquest moment que va ser un moment
realment brillant de Buda
i mai millor dit,
perquè es va adonar qui era, realment, no?
Per això, potser el que caldria fer prèviament
és saber pròpiament
què és la figura de Buda
o què representa, no?
I què vol dir aquest concepte d'il·luminació, no?
Que defineix aquesta festa del Besac, no?
D'entrada,
ens hem de situar cronològicament.
Buda és un personatge
que neix...
ara ens hem de guiar necessàriament
per l'era cristiana,
és una mica incoherent, no?
Però si ens traslladem al nostre calendari,
seria cap a l'any 563 abans de Crist,
és a dir,
al principi,
Buda és un personatge anterior
al Jesucrist
i és un personatge que neix,
no neix com a Déu,
sinó que neix com a home, també.
És a dir,
neix en aquest cas,
a diferència del cristianisme,
neix dins d'una família rica,
d'una família amb possibilitats
i concretament de sang reial, no?
És un príncep indi,
és l'altra ubicació important,
estem a les terres de l'antiga Índia,
podríem dir,
i té un nom,
com el cas del cristianisme,
doncs també té un nom propi,
no en aquest cas és Siddhartha Nkautama, no?
Que sonarà per la novel·la de Germán Gés.
Aquí sempre hi ha, clar,
sempre hi ha la confusió,
que es diu igual que el títol d'una novel·la, no?
Siddhartha.
Ves que de fet és un nom,
llavors com a nom,
per tant,
es pot tenir molts usos, no?
Bé, en tot cas,
malgrat aquesta reialesa
o aquestes possibilitats econòmiques,
Buda és el rebel de la família,
és un personatge
que s'escapa dels paràmetres
que la vida li havia assignat.
ell se n'adona
que volia saber
quin era el sentit veritable de la vida
i com es podien superar
tota una sèrie de tràngols,
podríem dir,
com són el dolor
motivat per les malalties,
la bellesa,
la mort...
Bé,
bàsicament en aquest trànsit
per arribar a descobrir
aquest sentit de la vida
i aquesta superació del dolor
és el procés que podríem dir
que el condueix cap a la il·luminació,
és a dir,
el moment en què Siddharta
deixa de ser pròpiament Siddharta
i esdevé, doncs, Buda.
De fet, Buda vol dir el gran mestre, no?
És a dir,
és el mestre que ensenya
a la resta de la ciutadania,
del poble,
quin és el camí de la veritat.
Coses concretes de Buda.
Doncs Buda no és únic,
a diferència de Jesús.
És a dir,
Buda no és un personatge
que neix l'any 563,
s'acaba aquí.
No,
sinó que han existit diversos Budas
al llarg de la història,
al llarg de la vida, no?
I encara n'han d'existir més.
Per això,
el món, doncs,
de la cinematografia
també n'ha explicat, no?
Sí.
De històries al voltant
del món dels Budas.
És un món que sempre
ha fascinat moltíssim,
a Occident.
Sí, sí, sí,
és un món, en general,
tot el món india ha fascinat, no?
I hi ha, de fet,
moltíssims escrits
i també moltes llegendes
que narren les diferents vides,
no?, del Buda,
podríem dir.
Però totes hi ha
un tronc comú, no?
És a dir,
hi ha un tronc que és el que ens permet
explicar aquest procés
d'il·luminació, no?,
de Buda, no?
Nosaltres avui hem triat
aquest tronc comú
i l'hem situat,
podríem dir,
en els orígens del Budaïsme
i explicarem més
la narració,
la tradició, no?,
que dona origen
a l'existència de,
podríem dir,
del primer Buda, no?,
o un dels primers Budas.
Realment,
es fa difícil,
quan parles de narració
i de tradició, no?,
d'ubicar cronològicament
doncs si aquests personatges
són o no són
els que pertanyen al primer
o són del tercer
o se repeteixen
entre el primer
i el desè Buda, no?
En tot cas,
nosaltres l'explicarem,
és una versió, diguéssim,
bastant narrativa,
bastant novel·lada,
amb el que té de bonic,
no?,
i el que té,
més aviat,
de divulgació
que no de purisme budaïsta,
eh?
Això també s'entengui
des d'aquesta manera
i des d'un absolut respecte,
com sempre fem aquí
en el programa,
a les religions diferents
que es tracten aquí, no?,
hem fet des de l'islamisme,
no?,
a altres temes, no?
Bé, en tot cas,
per situar-nos
en aquesta família reial,
el personatge,
la mare,
la mare triada,
és la reina Maya,
és una reina
que viu en una ciutat índia,
en una ciutat reial
que es diu
Capilabastu,
i s'ha de tenir present
en aquest sentit
que la Índia, no?,
o sigui,
en aquest país
històricament
hi han conviscut
dues grans religions,
per una banda,
el pròpiament
anomenat hinduisme,
que és una religió
doncs molt vigent
avui en dia
amb molta força,
i per altra banda
el budaïsme, no?,
en general,
aquestes religions,
igual que passen
en altres països
de l'Orient,
conviuen d'una manera
prou natural
i,
a diferència
d'altres
qüestions
més properes
que ens va tocar
viure a nosaltres,
no?,
amb temps pretèrits,
en aquests països
hi ha hagut,
en general,
una bona convivència
interreligiosa.
I això que són bastant
antagòniques
en alguns aspectes,
però...
Sí, sí, sí,
el mateix passa
en el cas del Japó
que parlàvem abans
de començar el programa
entre el que seria
el sintuisme
i el budaïsme,
no?,
és a dir,
són dues religions
que no són el mateix
ni molt menys,
tenen dos tipus
de temples diferents,
dos tipus
de creences diferents
i hi ha una certa
bona convivència
entre aquestes religions.
Bé,
en tot cas,
la mare triada,
doncs,
pels éssers divins,
no?,
per generar
el punt de partida
d'aquesta història,
Maia,
un dia se'n va adormir
i té un somni,
no?,
una sèrie d'àngels
la treuen de casa seva,
del seu palau,
fins a una muntanya,
una muntanya
que és la muntanya
de plata, no?,
en aquesta muntanya,
doncs,
la banyen,
la geuen
sobre uns coixins
fantàstics,
la cobreixen
de flors celestials,
no?,
i en una muntanya
propera
apareix un elefant,
un elefant blanc
sobre una muntanya
d'un altre color,
que és la muntanya
daurada,
no?,
aquest elefant
daurat,
perdó,
aquest elefant blanc
en la muntanya daurada
és realment Buda
que està encarnat
en aquest animal,
no?,
que té també
uns sentits màgics
molt importants.
Pensen aquí
que no només
els té aquesta religió,
eh?,
fins i tot,
si vostès
de vegades
tant en tant
doncs veuen
alguns dels pessebres
veuran que
alguns dels reis
mags
van sobre elefants,
no?,
és un animal
que en general
ha tingut sempre
una sensació
o una simbologia
de trànsit
entre el món espiritual
i el món terrenal,
no?,
és a dir,
és un més enllà,
no?,
fins i tot ben recollida
de vegades
pel cinema
del segle XX.
Bé,
en tot cas,
aquest elefant
amb la seva trompa
cull una flor
de lotus blanca,
la lotus blanca
és una flor que té
també tot en uns sentits
simbòlics
molt especials
en el món oriental,
igual que quan parlàvem
dels passos,
no?,
de la Setmana Santa
Tarragonina
les flors tenen sentits
aquí també
tenen un sentit
molt especial
i el blanc
té aquest sentit
també molt espiritual,
no?,
aquesta flor
de lotus blanca
és la que li permet
a l'elefant
encarnar-se realment
a través del costat
dret,
diu la llegenda,
dins de la seva mare,
no?,
de la mare escollida,
és a dir,
l'elefant
a través de la flor
esdevé infant,
podríem dir,
no?,
és aquesta...
Bonica,
és bonica,
és la llegenda
d'aquestes boniques,
no?,
situant-nos estem en un somni,
la reina quan se desperta,
doncs la reina Maia
li explica al seu marit
el que ha somiat,
no?,
i el marit,
doncs compungit
i més tant esturat,
doncs crida a 66 sacerdots
per interpretar
aquest somni,
no?
Però vols dir que el marit
no sospitava d'alguna cosa?
Què res tenia a veure
amb la divinitat?
No ho sé,
en tot cas,
aquí queda la llegeta
d'abans de la taula,
el cert és que els 66 sacerdots
certificen l'estat
de gestació
de la mare.
I l'autenticitat?
de l'esperit
d'aquesta gestació?
Sí, sí, sí, sí.
I adverteixen
que el fill
deixarà en un futur
més o menys llunyà
el palau
i esdevindrà
el gran mestre,
el gran Buda, no?
O sigui,
el Consell aquest de Sacerdots
doncs certifica
que s'ha produït,
doncs indir,
de paraules,
diguéssim,
nostres,
un cert miracle, no?
Aquí també hi ha
unes connexions
doncs molt clares,
no?,
amb la nostra religió,
no?
és a dir,
el mola.
Sí, sí, sí,
tot se va semblant,
no?
Anem a parar al mateix lloc.
Tot se va semblant.
Bé, en tot cas,
la reina, doncs,
va fent de, diguéssim,
de mare gestadora
i hi ha un dia que
se'n va
en un viatge proper
a una ciutat veïna, no?,
per veure uns parents
i en el camí,
doncs té el nen,
no?,
té el que serà el...
Doncs fixa't,
hi ha un altre
que també va néixer
pel camí,
també hi ha
una altra mare gestant
que es va posar
de part camí
del lloc.
Fixem-vos la relació
absolutament clara,
no?,
que hi ha entre una
i altra religió, no?
Novament,
quan neix,
el rei és advertit
del futur religiós
i sagrat
que li espera
el seu fill,
però ell no el vol perdre,
no?,
pesa més el poder
de pare, no?,
que, diguéssim,
en aquest cas,
doncs la devoció
cap a una religió,
no?,
i els sacerdots
li indiquen
els quatre signes
que seran
el símbol
que permetran
al príncep
fer el pas
cap a la vida
del mestratge,
no?,
seran quatre símbols
que són,
en aquest cas,
quatre persones,
un vell,
un malalt,
un mort
i un monjo,
no?,
clar,
el rei
quan veu aquests quatre,
quan,
endevina
que aquests quatre personatges
quan hagin,
doncs,
pres contacte
amb el seu fill
i ell per del seu fill,
el que fa
és donar ordres estrictes
als seus exèrcits
i a la seva cor
perquè
sempre
que surti
el seu infant
de les muralles
de Palau
hi hagi una prohibició
molt estricta
perquè aquest tipus
de personatge,
especialment
els vells,
els malalts
i els seguissis
funeraris
perquè els monjos
es trobaríem
els dos elements
en un mateix moment
perfectament,
amb el mor i el monjo.
No,
perquè els monjos
normalment
s'assenyeixen
en aquest tipus
de religió
en els àmbits
dels temples,
llavors era molt més fàcil
de cuidar-ho,
els seguissis funeraris
en principi
no tenen
el mateix caràcter
que podríem dir aquí.
Bé,
en tot cas,
la situació aquesta
condueix
a que
emetin
una sèrie
de dictes
prohibint
aquesta presència
pels carrers
quan
el príncep
sortia
a passejar,
passejava amb carrossa,
passejava...
Sí, sí,
allò que feien
els prínceps indics.
Exacte.
Llavors,
què li porta?
Li porta,
doncs,
amb un gran coneixement
de les arts de la guerra,
a les arts militars,
és a dir,
el futur que vol el seu pare,
hi ha un gran desconeixement
de la realitat
com pot ser
la malaltia,
l'amor...
El patiment, no?
Però,
com evidentment
totes les històries,
hi ha un dia
que això canvia.
Però un dia...
I un dia
l'infant
es creu
amb un home
amb el cabell blanc
i queda
esturat d'allò
i li pregunta
al conductor
de la gausa,
escolti,
per això,
com és possible?
Llavors,
li explica
el sentit
de la bellesa.
Un altre dia
li passa el mateix
amb un malalt.
Un tercer dia
li passa el mateix
amb un seguici funerari
on porten un cadàver.
I finalment
apareix el quart signe
que és el signe
del monjo.
Un dia
entra en contacte
amb el món
dels temples.
Per tant,
la profecia
podríem dir
que es compleix
i fa reflexionar
el príncep
Siddhartha
sobre el seu futur.
Ell decideix
fugir de nit
a cavall.
En aquest cas
s'ha d'entendre
que hi ha un element
encara que serà,
com en totes
les narracions
d'aquesta època,
un element
que encara
és la darrera arma
molt important
en el món antic
que són les muralles.
Les muralles
tenen portes
i les portes
a les nits
estan tancades.
Per tant,
el príncep
trobarà
les portes
barrades.
Però,
malgrat això,
vostè situant-se
a la part alta
de la ciutat de Tarragona,
portals de Sant Antoni
i del Roser
no fa massa anys
que tenien encara portes.
Aquestes portes
a les nits
es tancaven
i per tant,
en principi,
oficialment
no es podia transitar
ni entrar ni sortir
de les ciutats.
En aquest cas,
el cavall
del príncep
travessarà també
les portes
de la muralla
que s'obriran
contribuint
a que es produeixi
el compliment
de la profecia.
Aquí comença
una nova vida
de Siddhartha,
es talla els cabells,
es posa a l'hàbit de monjo,
es dedica
a malviure
i a fer de cap taire
perquè vol
connectar
amb tot això
que se li ha amagat
al llarg
de la seva vida.
Fins al punt
que es passa,
perquè aquest ascetisme,
aquest misticisme
el porta
en més d'una ocasió
a morir.
Hi ha una paràbola
molt bonica
que li explica
en el punt mig
de les coses
i és una paràbola
que té lloc
en el riu.
En el riu
té molta importància
també en el budaïsme.
De fet,
l'escena
és un pescador
que
s'estava
ensenyant
a tocar
amb un infant
el lleut.
El lleut és un instrument
de corda
i li explicava
la diferència
entre
les cordes
estibades
que poden
trencar
la corda
i poden
impedir
que es produeixi
la música,
les cordes fluixes
que evidentment
no sonen
i per tant
impedeixen
d'entrada
la música
o les cordes
afinades
que són
les que
realment
permeten
que es produeixi
la música.
I a través
d'aquesta
paràbola
el jove
Siddhartha
se n'adona
que potser
s'està passant
és a dir
que ha anat
d'un extrem
de confluència
absoluta
a un nivell
d'una duresa
tan forta
que ha de trobar
el punt
intermig.
Bé,
de totes formes
anàvem el camí
llavors
ell estava meditant
allà a la vora
del riu
llavors
s'apropa
una noia jove
que el confon
realment
amb un déu
i li ofereix
un plat d'arròs
amb llet
en una plàtera
d'or
amb uns coberts
d'or
ell
s'almenja
i llença
el plat d'or
al riu
en un sentit
amb un gest simbòlic
i diu
si he de convertir-me
en Buda
que el plat
remunti
el corrent
del riu
hi ha una llarga tradició
que diu
que hi ha una zona
en un riu
hipotètic
del món oriental
en què
tots els
tots els plats
dels Budes
hi fan cap
perquè com els Budes
van a la inversa
no baixen
pujen
exacte
pujen
és aquesta història
bé
però aquí hi ha l'última
l'última temptació
podríem dir
que és una deessa
que és la deessa dels somnis
i de les il·lusions
que també aquí és la dona
la que tempta
la que mostra el perill
i la part més negativa
Déu-n'hi-do
però en aquest cas
és una deessa
bé
sí
però
va tocar
la pera
aquí ja ho va fer
més una mica
en tot cas
és la deessa
la deessa mare
la deessa mare
és la deessa dels somnis
i les il·lusions
en aquell món
prebudista
podríem dir
aquesta deessa
vol impedir
que Siddhartha
es converteixi
en el Buda
i per tant
redimeixi
a tot el món oriental
llavors
hi ha les tres proves
les tres darreres proves
que ha de superar
Buda
o que ha de superar
Siddhartha
que són
la primera
la temptació carnal
amb les seves tres filles
que evidentment
no hi cauen
el perany
el que jo et deia
la dona
i la carn
el segon
la segona temptació
seria
la temptació
del poder
diví reial
alhora
és a dir
el convida
a ser el rei del cel
també s'hi nega
Siddhartha
i la darrera
és la de la por
la por de les tenebres
i l'aterreix
amb un munt de monstres
mitològics
que llança
contra el jove
meditant
tampoc hi cau
ell en realitat
s'adona
que totes aquestes tres proves
en el fons
no eren més que il·lusions
que havia generat
la deessa
mare
per intentar
barrar el pas
en la seva darrera fase
que és
la fase
de la il·luminació
un cop ha superat
aquestes tres proves
doncs
la narració
la tradició
oriental
diu
que Buda
és il·luminat
que és el que es commemora
en el mes de maig
quan hi ha lluna plena
i per tant
Siddhartha
deixa de ser
hi ha Siddhartha
i és d'haver Buda
i per tant
és d'haver Mestre
abandonar la seva condició humana
per entrar allà
en la condició divina
exacte
i això es commemora
cada mes de maig
en aquesta festa del Basac
que té una sèrie
d'ofrenes
és una festa
molt senzilla
una festa
on s'ofereixen
flors
amb l'austeritat
que caracteritza
el budisme
és una religió
molt austera
en quant a aparència
però molt monumental
si van a un temple budista
veuran la monumental
dic en quana gasto
en quana gasto
són flors
fruites
que es porten
en llocs sagrats
on hi ha l'estàtua del Buda
i poden ser
tant
des de grans temples
monumentals
fins a petites habitacions
que tenen
els habitacles familiars
on hi ha una figura
de Buda
és una religió
que és capaç
com també una mica
el cristianisme
és capaç
de compatibilitzar
el gran temple
amb la petita ermita
doncs seria una mica
el mateix aquí
home
i no sé si recordes
que encara es fan
alguns pobles
aquella verge
que va de casa en casa
això continua fent-se
en alguns pobles
i abans aquí a Tarragona
també es feia
i ciutats
també
a Vilafranca
Sant Fèlix
peregrina
de casa en casa
durant tot l'any
igual que passa
en molts llocs
hi ha determinades cases
i van salvant les distàncies
i al final
quina història més bonica
la història
de Siddhartha
que és de Bebuda
i que es commemora
en aquesta festa
del Besac
feia molt de temps
que no sortíem
una mica
del nostre àmbit geogràfic
la qual cosa
fer-ho de tant en tant
és molt saludable
i tant
ens agrada molt
aquesta història
la propera setmana
no tindrem entre nosaltres
Jordi i Bertran
perquè és el dia del treball
estarem de festa
que això també és cultura popular
fer festa
per què no dir-ho
cultura no sé
però popular molt
perquè ens agrada a tots
fer festa
i en tot cas
ens retrobaríem
a l'altra setmana
moltes gràcies Jordi
a vosaltres
adeu