Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
la sintonia que torna aquesta setmana
després del parèntesi que hem tingut de Nadal,
en fi, un parèntesi d'aquells en què hem canviat una mica l'horari
i algunes de les seccions i dels espais habituals.
Aquesta setmana ja tornem a la normalitat, com la majoria de gent,
així que saludem els contartulis.
Avui tenim persones relacionades d'una o altra manera
amb el món del comerç, la botiguera i presidenta
de l'Associació de Vents del Serraio, Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia.
També tenim el llibreter, jubilat ja, no?
Però llibreter, sempre serà llibreter.
Ramon Marroán, Ramon, bon dia.
Bon dia.
El botigué, aquest xionatiu, Antoni Guas.
Tot un bon dia.
Bon dia, bona hora.
I ens queda, no sé si vindrà, a veure si s'incorpora a la tertúlia,
l'arqueòleg Joan Menchon,
perquè amb ell també volem comentar algunes de les notícies de la jornada.
En fi, dèiem que aquesta setmana torna a la tertúlia,
entre altres coses perquè torna a la normalitat quotidiana
i, en fi, tothom hem tornat segurament a les nostres activitats habituals.
Després d'un parèntesi, el de Nadal, Cap d'Any i Reis,
que cada vegada, jo no sé si els contartulis reafirmaran o no aquesta impressió,
cada vegada es consolida més com un període de vacances,
encara que els botiguers segurament és una època en què es treballa molt,
però en què cada cop hi ha més gent de vacances,
en què ja no són només vacances escolars,
sinó que hi ha molta gent, doncs això,
que aprofita per tenir dies de descans
i que en bona part el país atura bona part de l'activitat,
no la comercial, però si l'altra.
Tenen aquesta impressió?
Sí, sí, i a més cada vegada es consolida aquest període vacacional
en el que no solament l'aprofiten el sector secundari,
o sigui, la indústria,
sinó que el terciari també, d'alguna manera,
l'aprofita per fer un període de vacances.
És curiós perquè també coincideix amb l'època
en què les estacions d'esquí estan en ple apogeó.
D'alguna manera, doncs, també hi ha molta oferta de viatge
en aquestes èpoques de l'any.
Els que tenen agències de viatges, doncs,
consideren que aquesta és una de les èpoques importants
per vendre paquets de viatges
i que sí, que evidentment es consolida
aquesta situació de període vacacional.
De fet, si us hi fixeu,
cada vegada menys les vacances duren 30 dies.
Com que estan repartides en aquestes setmanes,
inclús els horaris estan canviant
perquè hi ha un sistema d'horaris europeu
que el que dona és molta flexibilitat d'horari
i no solament això,
sinó acumular les hores de tota la setmana de treball
en els tres o quatre primers dies
i deixar els altres últims dies de festa,
doncs, tot aquest sistema està provocant
que d'alguna manera aquest període,
aquest solstici d'hivern,
es consideri també com una època de vacances.
Molta gent descansa, menys els botigues, no?
Que treballen al màxim.
Sí, però jo amb això també volia dir
que a mi el que em sap greu en aquest cas
és que es va perdent el sentit de la festa aquesta,
o sigui, del per què es fa aquesta festa, no?
I cada vegada es va perdent més.
Vull dir, la gent...
El sentit religiós.
El sentit religiós, perdó, sí.
El sentit religiós de la festa, no?
I cada vegada es va perdent més.
I la veritat, jo que soc una persona
que m'agrada i que ho practico
i que valoro el sentit que té,
no sé, trobo aquesta mancança
de que cada vegada se celebra menys
la nativitat del Senyor i més les barrios.
Perquè ara parlarem justament del consumisme, no?
Que envolta les festes i les postfestes,
perquè ahir començaven les rebaixes i Déu-n'hi-do.
Ramon, digues.
Sí, home, que hi ha una evolució
de la festa de Nadal,
en un sentit està molt clar.
I una qüestió que ha fet al comerç, per exemple,
és que aquí la tradició,
la festa és el dia de Nadal
i com que les dues festes grosses a l'any
eren la festa major i Nadal
i les Pasques,
aquí la tradició sempre és que tenen dos dies de festa
i aquí per això es fa festa a Sant Esteve,
cosa que a fora de Catalunya no es fa, no?
Però què passa?
Que d'ençada de la immigració fonamentalment castellana, no?
Doncs hi ha hagut una certa tendència
que el dia 24, doncs, sigui un dia determinat.
I tant és així,
que d'una manera...
A mi m'ho vol fer veure amb un fill, això.
D'una manera absurda, eh?
Per exemple, els comerciants vam rebre una consigna
d'obrir el dia 24, però la tarda no.
La tarda es veia tancar.
Esclar, això, jo, els que hem vascut aquí,
tota la vida, el dia 24,
ha estat un dia normal i corrent com tots els altres.
És que és un dia que no es veia,
perquè a la nit sí que...
El que passa és que, per raó,
la gent anava a la missa.
Enguany era diumenge.
Hi havia tota aquella polèmica que com que era un festiu...
Però està clar, posats així, no...
Recorda, per exemple, la Vigília de Reis,
la Vigília de Reis, per exemple,
les grans vendes,
les botigues que tocavem algú de joguina o algú...
Per això es feien després de sopar, la vigília.
És que la gent anava a comprar les joguines,
avui és inconcebible.
És a dir, nosaltres tancàvem a les 12 de la nit,
la Vigília de Reis.
Nosaltres tancàvem a les 12 de la nit.
I això ara ja s'ha perdut.
Mica a mica a les 11, a les 10,
i ara tancàvem a les 9, o quasi a 10,
però hi ha una evolució,
a part d'això del diumenge.
Però és que sense aquesta pressió de...
No ho sé, la majoria de gent d'aquesta ciutat,
el dia 24 és un dia com un altre,
que coincidia aquest any i diumenge, això és una veritat,
però naturalment la majoria de botigues
van obrir tota la tarda.
És que és normal,
perquè a més a més,
des del punt de vista comercial,
va ser molt bo el dia 24.
I el tema dels horaris comercials,
ara què estem amb això?
Horaris comercials, consum, rebaixes,
ahir, en fi, cues i moltíssima gent a les botigues,
sobretot de roba i de calçat.
Aquesta mena d'eufòria o histèria col·lectiva
per anar a comprar,
primer durant el mes de desembre,
previ a les festes de Nadal
i previ a les festes de Reis,
i ara post-Reis amb el tema de rebaixes,
tot això, com ho veuen?
És excessiu?
En fi, perquè tot sembla que es concentra
en una època molt determinada de l'any, no?
Jo penso que aquest any això ha estat afavorit
perquè el clima ha fet que, per exemple,
el tema de la roba, en general,
s'ha comprat menys del que és la gent
no necessita l'abric,
i aleshores ara aprofitarà més millor les rebaixes.
Però, esclar, en canvi,
si el mes de novembre hagués estat fred,
doncs moltes de les compres que es fan ara
ja s'havessin fet.
Hi ha una qüestió de calendari aquest any en real,
a part de que és veritat tot.
Carme.
És que no sé per on començar.
El dels horaris comercials,
jo sempre dic que jo prohibiria,
terminantment,
que s'obriguessin els dies de festa.
Tots.
Tots.
O sigui, jo considero que el dia de festa...
Ni el dia 24, per exemple.
Si cau un dimensi.
24 de desembre, que va caure en guanyes.
Si cau un dimensi, no.
O si cau...
No.
Perquè, a veure,
jo considero que a la gent també se'ls ha d'educar, no?
I ells ja saben
quan està obert i quan no està obert.
Clar, si els facilites
que estigui obert
fins a les dues o les tres de la nit,
et vindran a comprar,
encara que sigui un mocador de butxaca
a les dues o les tres de la nit.
Estem dient dels europeus.
Jo tinc sentit que les botigues
tanquen a les sis i les set de la tarda.
Aquí sabem que el que s'ha passat per això
han sigut les grans superfícies.
Els que són obligats a fer això
han sigut les grans superfícies.
Les botigues, per exemple,
com la meva, que és petita,
t'emous molt amb clientela.
Llavors, la clientela ja ho sap, la clientela.
Jo me'n recordo que la primera vegada
que van tancar les tintureries
els dissabtes a la tarda,
bueno, la gent semblava
que haguessin d'anar a buscar la roba
el dissabte a la tarda
que tenien a la tintureria.
La gent ja es van acostumant.
Vull dir, a veure,
es parla molt del consumidor,
però és que jo...
suposo que la gent ja ho saben,
que els comerciants també són consumidors.
Llavors, com s'ho hem de fer?
A veure, vull dir,
jo això és una cosa que no sé.
Llavors, quan no la rebaixes,
doncs, bueno, vull dir,
ja em semblen bé.
Torno a dir el mateix,
que quan tractes amb un comerç petit,
tens els teus clients
i els teus clients els mimes molt.
I els mimes tot l'any.
No només a les rebaixes.
Tot l'any.
Llavors, clar,
potser aquestes rebaixes van molt bé
per les grans superfícies,
per treure els estocs del davant,
perquè després l'any que ve
no els hi servirà res.
i el petit comerç,
jo crec que com que durant tot l'any
ja els cuides
i si una cosa t'interessa treure,
li dius, mira,
escolta'm, això no és d'aquests anys
és l'any passat,
però li faré un bon preu.
Sigui el més que sigui, no?
Bueno,
per les grans superfícies
ja els hi va bé.
Jo, com que crec molt
en el petit comerç,
i dic petit,
petit,
doncs,
jo considero que és el que mima
la clientela.
Deixa'm saludar el Joan Menchon
per fer constància que ha arribat.
Joan, bon dia.
Bon dia, bon dia.
A veure, Ton,
del tema aquest de comercial,
d'horaris,
de rebaixes,
de consumisme desenfrenat...
A veure, jo estic completament d'acord
tant amb el Ramon com amb la Carme,
i penso que
hi ha hagut una pressió,
evidentment,
diguem,
política,
per a que
es faci
el que les grans superfícies
volen fer.
Fixat el que ha dit la Carme.
La Carme té una petita botiga
en la que viu
d'una clientela
i d'una gent,
doncs,
més o menys que ja saben
que està allí i tal,
i que té un producte determinat
que en un moment concret
pot anar a buscar
a la botiga de la Carme.
A casa nostra passa exactament el mateix.
I nosaltres vam prendre
una sèrie de decisions
ja fa algun temps,
i és
d'acord
que hi havia
aquests canvis
tan bèsties
en el món del comerç,
en el món dels horaris,
amb les obligatorietats
o les permissibilitats
que hi havia
a través del
ouri-dumenges,
dies de festa,
no respectar
el que són
les 40 hores
de treball
d'un treballador
perquè s'han de respectar.
Clar,
què passa?
Que una gran superfície
pot respectar
aquest horari
substituint
la persona
que,
diguéssim,
l'horari de matí,
l'horari de tarda,
etcètera, etcètera.
Nosaltres això
no ho podem fer.
La rebeldia
que nosaltres vam implementar
a casa
va ser la següent.
Molt bé.
Els centres comercials
estan guanyant
la batalla
dels dissabtes
i això
ho tenim
més clar
que l'aigua.
Però és que no solament
guanyen la batalla
dels dissabtes,
sinó que també guanyen
la batalla
d'aquests dos dies
de festa
en els que se'ls permet
obrir.
I per tant,
ja no cal...
Per tant.
Ja no li feu competència,
ja no obriu.
Ja no obrim.
D'acord?
Per què?
Perquè d'alguna manera
s'ha estudiat
i s'ha vist
que la gent
a on va
els dies festius
és en aquests centres.
Però quina pena
en fa aquesta societat?
Quina pena en fa?
Perquè d'alguna manera
significa
que aquell dia
que tenen
per disfrutar
de
ciutat,
rambla,
carrers,
llum,
varietat...
A l'estiu platges.
A l'estiu platges
què fan?
A un centre comercial.
Agafen
i se'n van
a un centre comercial.
Això
que dius
home,
tot són ventatges,
tot és alegria
i tot és un viva
la virgen,
d'acord?
Què fa?
Que d'alguna manera
tota la família
agafa i se'n va
a un centre comercial.
Per què?
Perquè l'oferta d'oci
allà és completa.
Des del cine,
des del parc infantil,
des de les botigues,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Però bueno,
és que la societat
ja és el que ha triat.
I què ens trobem amb això?
Perdó,
deixa'm fer només un parèntesi.
Sí.
Només una cosa.
Sí.
Si imagineu una ciutat
sense comerç...
Els cines els porten allí
per força.
A veure,
un moment.
Si imagineu una ciutat
sense comerç.
Horrorós,
horrorós,
però si no solament això,
si la desorientació
inclús va a través del mateix...
Si hi ha comerç en Montserrat.
A veure,
Joan,
que parli el Joan.
El Joan em sembla
que no té relacions
amb el Montbotiguer,
no?
Com a consumidor.
No,
amb el Montbotiguer,
amb els Botifles,
sí,
però...
Aviam,
això en temps de Franco
no passava,
perquè no hi havia centres comercials,
no?
Sí que n'hi havia.
Sí,
però eren diferents.
Era el Corte Inglés,
hi havia...
Hi havia les galeries comercials,
sí que n'hi havia.
Però vaja,
i jo,
no ho sé,
potser ja m'estic donant en compte
que soc un bitxo raro,
perquè soc dels que
el divendres a la tarda
o el dissabte al matí,
sigui quan surt la canalla
de l'escola
o sigui el dissabte al matí,
que amb la meva senyora,
jo i els quatre xiquets,
i ens n'anem a la plaça
al mercat a comprar.
I anem al pla de ball
i comprem l'embotit,
amb l'Àngel
i comprem el tall,
fem el tallat
amb el Carles
i cometem la jugada
i arreglem l'omón,
amb la carmeta del peix
fem d'això,
igual mon fill
s'escapa
a la llibreria del Ramon
que és amic del seu net
i es compra
el llibre de torn.
Vull dir,
hi ha una relació,
hi ha un tracte humà,
dius,
escolta'm,
ja t'ho pagaré demà
o guarda'm per la setmana
que ve això o allò,
que ho sento
però jo
ni a l'Eroski,
que també hi vaig
a buscar segons quines coses
o el pric
que vaig a buscar
segons quines coses,
no la tinc.
I quan vull ser ben atès
i vull tenir un producte
d'una certa qualitat,
d'unes certes característiques,
tinc claríssim
on no he d'anar,
que és en una gran superfície.
I et cotxeràs un bitxo raro?
No ho sé.
Home, sí,
ell ho diu amb el sentit
que no segueix la pauta
que segueix la majoria.
Quasi bé tothom.
I aviam.
I esclar, vull dir,
això és important.
I a les 8 de la tarda
quan em falta
el quilet d'arròs
vaig al partit,
sí,
és una cadena
que és el Suma,
que està al costat de casa,
que m'obren fins a l'esòl de la nit
i em va molt bé.
Ara,
anar com un boig
a centres comercials
a mirar ofertes
que aquí és un duro
més barat o més car,
escolta'm,
el que perd un temps
en gasoil
no compensa.
No, clar,
jo diria una cosa,
esclar,
depèn del tipus de...
tu has tocat una mica el tema,
depèn del tipus de comerç
i així, esclar,
per exemple,
ara per ara encara
les llibreries,
llibreries,
les grans superfícies
no competeixen amb les llibreries.
No és que no vengui llibres,
però venen llibres
amb un tipus de gent
que no els necessita
perquè no els llegeix.
Això,
generalitzar,
es fa una cosa,
és consumisme pur,
no és...
És a dir,
el comprador de llibres
és inimaginable
que vagi amb una gran superfície
a comprar llibres.
Jo dubto que...
no vull dir que ho digui,
no faci un pecadet,
però no, no...
El que passa és que aquí
hi ha una...
Dubto que el pricament
i la barna en metge.
Sí,
bueno,
doncs és això.
Però aleshores podríem arribar
a la conclusió
que són compatibles
les grans superfícies comercials
i el petit comerç
i que, en fi,
el client i el ciutadà
tria en funció
també del que necessita.
Sí,
però també, clar,
aquí s'ha tocat
l'oferta d'oci,
clar,
quan una ciutat
permet que li treguin
els cinemes
i els portin allí,
esclar,
és que és una cosa...
Els aficionats
als cinemes
haurien fet vaga
el dia que van treure
els cinemes de la ciutat.
És que és una cosa...
És que s'ha de protestar.
Qualsevol altre servei públic
que es tregui,
la ciutat protestarà.
El cinema no,
te'l porten allí
i la gent allà a consumir.
Després,
jo, francament,
aquest senyor
que agafa la família
i que se'n va allí
i aprofita així
el diumenge obre'n
i anar allí
disfrutant amb la família,
amb el cotxet,
allí,
tot plegat com a propietari,
que se senten en aquell moment
i jo,
és que, francament,
francament,
poguem anar al Montsant
o poguem anar a la platja
o puguem passar-nos-ho a casa tranquil·lament
o, estic,
francament,
francament no els envejo gens,
no?,
els que fan això,
que realment n'hi ha,
però sort no són majoria, eh.
Ara, una altra cosa
quan els horaris...
Tom deia que sí,
però, en fi,
digue-sí, Ramon.
Quan els horaris,
jo entenc
que això...
S'hauria de regular,
els horaris?
Hi ha hagut una pressió del lobby,
que és un lobby,
del lobby de les distribuïdores,
aquestes grans distribuïdores,
que ells...
Ells és com una màquina
que era una fàbrica que necessita tots
per rendir més.
I això ens hem venut...
És a dir,
això ja s'han parlat aquí
altres vegades d'aquest tema,
això és un peix que es mossega la cua
i hi ha una fal·làcia darrere de tot això.
I jo trobo que
el que s'ha de fer
el que s'ha de fer
és primer
l'horari dels treballadors,
començant p'algunes botigues,
no?
Pels botigues,
aquí hi ha algunes botigues
d'immigrants
que senzillment s'ho salten
com que
no paguen seguros socials,
no fan més el que sigui,
estan tot el dia oberts.
Ara n'hi ha,
passem-me aquí,
hi ha una aquí davant del monument
dels castellers
que cada diumenge
la veig oberta.
És que és una cosa
que tranquil·lament
ningú ens hi diu res,
això,
i infringeixen la llei,
no?
Etcètera,
etcètera,
no?
És que és un tema
que no...
Els horaris,
la gent pot fer...
Ara, Ramon...
És que la gent no va
a l'Ajuntament
a reclamar una multa
el diumenge,
perquè sap que no trobarà
cap funcionari treballant.
És que no va...
A l'Ajuntament
no hi anem els diumenge.
És que no va a la va a la caixa
a reclamar un error
en un saldo
o qualsevol cosa
perquè sap
que els empleats de banca
no treballen.
Etcètera,
etcètera,
pot ser el mateix.
És que quan se t'espatlla...
Que sempre s'espatlla
els dissabtes.
Les màquines...
L'electrodomèstic.
Els electrodomèstics
de casa
que sempre
al fi de setmana
fins al dilluns
no tens manera
d'arreglar-ho.
Doncs és igual.
És que és el mateix.
I no t'esocoreixi
trobar algú
perquè et cobren
un de la cara.
A veure, Joan,
què volies dir?
O se t'ha anat al cap?
És que el que veia
el Ramon
d'aquestes botigues
de tot a ser,
no com se li diguin,
aviam quin producte
i quina qualitat
de producte
ens estan venent
aquestes coses, no?
Quins materials,
quina qualitat...
Què vas a buscar allà?
Runa.
Majoria de vegades
també, no?
Però hi ha espai
per tothom, no sembla?
Sí, hi ha espai
per tothom,
però ostres,
jo quan vull un producte
amb unes certes característiques
i una certa qualitat,
sí, vulgui o no,
que m'he d'anar
a un petit comerç.
Jo me'n puc anar
a un gran centre comercial
que hi ha a les Gavarres
que venen
producte informàtic.
però l'altre dia
hi vaig anar
per una urgència
i vaig preguntar
i no em van aclarir res
ningú.
I ja sé on he d'anar
quan vull,
segons el què.
Segons quins materials
de batalla,
sí,
i després una altra cosa.
Jo al final no sé
si els diumenges s'obre,
no s'obre,
quin horari hi ha
i deixa d'haver
perquè ja porto
un batibulltal
d'horaris
que aquests obren,
aquests no obren,
que al final decideixo
anar a comprar
de dilluns a divendres
o els dissabtes
als matins
que sé
que estarà obert
i la persona
que en volta.
que vam fer,
Catalunya marca
una pauta diferent
a la de la resta
de l'Estat
perquè les rebaixes
van començar a Catalunya
ahir dilluns
però a la pràctica
totalitat
de la resta d'Espanya
ja van començar
diumenge,
és a dir,
l'endemà de Reis
diumenge ja
tothom estava comprant
de manera desaforada.
Deixi'm posar
una petita anècdota,
jo ara deu fer
tres o quatre mesos
un dia,
que és coses
que demà
explicats que fem
em vaig posar
a arreglar
uns patis de casa
que no anaven,
i em feia falta una peça
i vaig baixar
una ferreteria allà
per el mateix
i vaig mirar
i vaig trobar
la peça que em faltava
i vaig tornar a pujar
i anava
i pujava l'ascensora
amb dos panys a la mà
i així de porta
i allò que passa
que se posa un veí
i diu
hombre,
diu,
de bricolaje,
eh?
Dic,
sí,
mira,
dic,
se m'ha espallat això,
dic,
dic,
i he rogat,
diu,
pues yo también tengo
que hacer esto,
eh?
Diu,
mira que,
a ver,
es que no encuentro un momento
a ver si un día
de estos cojo el coche
m'ho veia aquí a les Gavarres
perquè me falta un formón
perquè tengo que
amb tota cara
i jo me'l miro
i dic,
escolta,
i per un informador
dic,
has d'anar a les Gavarres,
dic,
mira,
tu baixes aquí baix
que hi ha la ferreteria Martí,
dic,
i el trobaràs
al mateix preu
o més barat,
dic,
però si et són antipàtics
i no hi vols anar,
camines una mica més,
vas a l'enguela
i tot plegat,
dic,
i trobaràs això
per un informador
i podràs fer el bricolaje,
li vaig dir,
i ella em mira,
diu,
quina és raó?
Clar,
això que diu el Ramon
és una anècdota,
però...
Que significa que molta gent
ja mentalment
pensa només...
Exactament,
és a dir,
ja no sap ni el que té el barri,
és a dir,
es converteix casa seva
en un dormitori
en el que,
d'alguna manera,
la referència és amb lliure.
Sí, sí,
és curiosíssim el tema aquest.
Després,
en relació també
a aquesta qüestió
hi ha el tema
de la falta de dependents
o de gent
que es vulgui dedicar al comerç,
no sé si ho han notat,
però en els últims anys
proliferen els rètols
que es necessita
de dependent
o de pendenta,
sobretot en aquestes èpoques
de l'any,
potser segurament
perquè la gent,
molta gent,
no s'hi vol dedicar a això
entre altres qüestions
perquè ni es deu cobrar gaire
i els horaris,
a més,
són infernals.
No sé si tenen
aquesta sensació també.
Dient això,
abans mentre estàvem parlant
jo pensava,
aquestes noies i nois
que han preparat les rebaixes,
jo no sé
el que els hi han hagut pagar,
però segur que els hi han pagat
quatre xavos.
I s'han passat allí
hores i hores
remarcant el gènere.
A veure quina persona és...
Després d'una campanya
encara he estat
quasi cada dia.
I després d'anar,
segurament a hores,
bueno,
a qualsevol hora,
perquè clar,
si van obrir el diumenge
a les 9 o les del dematí,
segurament,
o que se'n van anar a dormir molt tard
o que les van fer
a les 6 del dematí.
Qui vol una feina així?
A veure si...
És el que deia el Menchón.
La majoria de gent
el que volen és plegar
el divendres a la tarda.
És que hi ha moltíssima gent
que el divendres a la tarda
ja pleguen.
I els únics que som,
així com una miqueta tontets,
és el comerciant.
Estaríem, per tant,
davant d'una baixada
de la qualitat també
del comerciant,
és a dir,
del que ten,
perquè, en fi,
és gent que...
És a dir,
això ens portaria
una cosa a l'altra?
Perquè hi ha molta gent
que no s'hi vol dedicar,
perquè és això,
ha de treballar dissabtes
segons com, perdona,
m'aniré contra petit botiguer.
Aviam,
jo utilitzo una roba talla gran
per qüestions òvies.
Vaig a segons quines botigues
i em despetxo segons a qui.
Normalment són gent joveneta.
És que no me l'encerten
ni la de tres.
Ara, jo puc dir...
No tenen idea,
per dir-ho d'alguna manera...
No, quan m'enganxa l'amo,
me mira així només a entrar
i em enganxa.
I a mi, per exemple,
fa molta gràcia anar,
perdoneu la marca,
al corti anglès de Diagonal
o de plaça Catalunya.
Quan pujo de la talla
és d'home,
escut de 25 anys
al servici del corti anglès
i només veure'm...
Diu, què vol, camises?
Ja n'hi ha un que em coneix.
Vostè, en guany,
talla 8 i tal.
És que me les encerten totes.
Inclús a l'alçada de pantalon.
Llàstima que no tinc botiga d'home.
Perquè, a veure,
el botigué, botigué,
també ho encertes totes.
I aquí a Tarragona...
No, però clar,
el que diu el Joan
és que s'està perdent això, no?
I de...
T'acordes botigues aquí a Tarragona
que només veure't entrar
la xura aquesta
que se talla de cama
i no sé què.
m'estalvia un tema,
m'estalvia un problema
i té la franquesa de dir-me
no et posis aquests pantalons
que et queda com un Sant Cristo
amb dues pistoles.
I aquí jo estic cansat d'anar
al meu senyor
o a la meva germana
o a la meva amica
i així li queda molt bé
però dius
Xec, mira't el mirall.
Home, que te l'estan fotent.
Faria per això
que pugué explicar per la ràdio.
Per la ràdio
hem vist el menjón
amb dues pistoles.
Arribarem, eh?
Però, aviam...
I estic dient...
Soc corti anglès
perquè és d'aquests llocs
que hi ha gent amb 25 anys
però hi ha botigues aquí a Tarragona
que hi ha gent
que en sap molt
i no cal dir noms
perquè llavors sí que estem
entrenant en competència
i et trobes a botigues aquí a Tarragona
i no sé què
no és que no tenen punyeter
d'assessorar-te.
Però considerant que un problema
és aquest
que justament hi ha falta de...
En fi, escoltem...
De qualitat.
Si tens un bon comerciant
t'emportes els pantalons,
la camisa, els calçotets
i roba per tres temporades
content
i l'utilitzes.
No, el que passa...
Doncs ben xons...
El que passa és que el comerç
no dóna per pagar bons sous.
Aquesta és la realitat
i la formació...
És que pensa una cosa,
un comerç forma una persona
perquè n'hi ha que es diguin a formar
la gent que entra allí
però està clar
el cap de...
Quan la té formada
aquesta persona
troba un bon sou
a un altre lloc
i se n'en va
i se n'en va
a la competència.
És que aquesta és la realitat
del comerç en general
és un problema real
la formació de la gent.
Anem a la plaça La Font.
Quants cambrers?
Però això ha passat amb el tofici.
Tenim que ens sàpiguen despatxar.
Per començar,
que sàpiguen entendre
una llengua romànica
que es diu català.
Perquè jo m'he trobat més d'una vegada
que m'han tuc contestat
a tres quarts de quinze
perquè he parlat en català
i em sembla que en gaire tindrem dret.
I que sàpiguen
servir-te un tallat
amb la llet freda
o un te amb llet
o que et sàpiguen servir
un altre cot al punt.
Cada vegada n'hi ha menys, eh?
I cada vegada costa més
que t'atengui a l'hostaleria.
Els anys 60
hi va haver una destrucció
dels oficis aquests
de l'hostaleria, claríssim.
Aquell moment
tothom era camarer
i ja està
i tothom era cuiner.
Però això...
Jo penso que en el món dels camarers
els últims anys
hi ha una certa recuperació
de l'escola de turisme.
Jo penso que es comença a notar
el món de l'hostaleria, eh?
Però vaja,
hi ha molt que fer.
Per exemple,
mentre un tarragoní
vagi a un cafè
i digui un cafè
i sempre has de respondre
la mateixa pregunta.
Solo?
Què cony solo?
Jo vull un cafè.
I jo els dic
no, solo no.
Amb cullereta,
amb tassa i amb sucre.
Hòstia,
a Tarragona
dic cafè
és un cafè.
Tots ens entenem,
no?
Tots ho has de respondre
per força.
I si fossin de Tarragona
de veritat
demanaríem un xafendí.
Em diuen els gitanos.
I llavors la gent
s'agraeixi
però sí,
cafè solo
de no,
amb una tassa.
Jo només
per acabar de redonir-lo
dels horaris comercials.
jo a l'horari comercial
que cadascú
dintre d'aleshores
fes el que li interessés
amb ell.
Vull dir,
a veure,
si hi ha algú que diu
no, no,
és que jo venc
a les 12 de la nit.
Perfecte.
O per exemple,
amb aquestes festes
de dir no, no,
no tanquem al migdia.
O sigui,
jo més que d'horari comercial
és dels dies de festa.
Els festius.
Els festius.
L'horari comercial
cadascú se'l pot posar,
això és com les festes,
hi ha gent que tenen
la botiga petita
i que tanquen un dia a la setmana.
N'hi ha que podem tancar
dissabte a la tarda
perquè diu no,
és que estic en un bar
i puc tancar dissabte a la tarda
i n'hi ha que dir
no, a mi em va més bé
el dilluns al dematí
pel que sigui.
L'horari aquest es pot,
bueno,
el que sigui,
però en quant als festius,
aquests haurien de ser
començant pels grans superfícies
evidentment,
perquè clar,
també els de tontos
que si el del costat té obert
jo no tancaré,
això és evident.
Per a mi els estancs.
Sí, però el Tore
el que deia abans
és que justament
els festius que no...
Jo dic una cosa,
per exemple,
a l'Alemània
això està molt més clar
perquè hi ha
un lobby,
en certa manera,
que són les religions
que protesten.
Jo dic una cosa,
s'han recordat
el Cristo que es barbà
quan es va elaborar
el nou calendari
ja fa anys
i el nou calendari festiu
i es va treure
la puríssima?
El Cristo,
el Cristo que es barbàà
a l'Església,
l'Església catòlica,
apostòlica,
romànica,
per aquesta qüestió,
barbà un Cristo tremendo
i el govern
va haver de baixar
els pantalons
i tornar a canviar
les festes.
Jo dic una cosa,
com és que el dia
del Senyor,
que és el diumetge,
que és el dia
més important
de la religió catòlica,
no l'Església
ni ha protestat
l'Església espanyola
que es trenqui
el descans dominical.
Per què?
Perquè això
no ho posa el govern
sinó que és pressió comercial.
Jo trobo que seria més sa
acceptar
el govern
i no pas el que diuen
els interessos comercials.
Però és que ara ja és inútil,
eh?
Perquè ara et diran
que el govern
és laic
i que això no s'hi posa,
que aquí hi ha
moltes religions.
Home,
quanta comencen,
segons quins
quins parts d'Espanya
que han tret els pessebres
perquè...
Que no expliquen el Nadal
per no ofendre...
que no es posen el Nadal
per no ofendre.
Per favor,
que no ens agafarem
amb un paper de fumar.
Això és cultura, eh?
Deixem que ens dà la religió.
Això és cultura, eh?
Això no faç-la amb un paper de fumar.
Home,
per favor,
a Saragossa mateix...
Algú reclamava
que a la Petum de Berga
no fessin el bar
al Vall de Turs i Cavallets
perquè era ofendre els musulmans.
Home,
aquí podríem arribar.
Sí, sí.
Sí.
Escolta'm,
a mi de petita
em van ensenyar
aquella cançó de l'Àfrica
Minyons a Matamoros
pels racons.
Sí, sí.
Després m'he dedicat
a l'arqueologia islàmica.
No té res a veure
una cosa amb l'altra.
Hi ha elements culturals
que els hem de saber mesurar.
Ara,
ostres,
vingueren que de casa
es cregueren.
Ara digueu-me racista,
no?
Però,
per favor.
Jo dic realista.
Abans deia la Carme
al principi de la tertulia
que s'havia perdut
segurament una mica
el sentit de la festa.
En fi,
hem entrat en aquestes
èpoques
plenament consumistes
en què bàsicament
doncs això,
ens dediquem a comprar
i anar de vacances.
És que,
què és la festa?
Però també això
segurament ho podríem
parlar de la Setmana Santa,
no?
De Pasqua.
S'ha perdut molt
el sentit que fa.
Bueno,
i el corpus.
Bueno,
el corpus ja no és festa.
Definim
des d'un simple
de vista
no religiós
o que sigui
què és la festa.
Estem basant-nos
en la festa
des d'un punt de vista laboral
que és treball
o no treball.
Escolta,
la societat tradicional
s'hi treballava
de 167 dies a l'any
i la festa
eren aquells dies a l'any
determinats
en els quals
la gent feia
una sèrie de coses
que no es feia normalment,
que podia ser
treballar menys hores,
anar a ofici
i fotre's un àpat
en reunió
amb altra gent
perquè no podien fer
el cap de l'any
perquè no tenien
que fer.
Què vull dir amb això?
La festa és en aquells espais
en el temps
al llarg de l'any
que et serveixen
per diferenciar-te
dels altres
i identificar-te
com a grup
i fer una sèrie
d'activitats
que aglutinen
la col·lectivitat.
Des d'anar a la missa
o d'anar a un ball.
que facin altres festes
que facin el dia
de la Constitució
que facin aquests dies.
Ara hi obrirem
un altre debat.
La festa que és
un dia del calendari
en el qual
no és laborable
i no és escolar
que l'estem utilitzant
pel consum.
Em sap greu
però és que hem d'acabar
la tertúlia
però ara obriríem
segurament un altre tema
molt interessant
sobre els tipus de festes
que tenim
al llarg de l'any
en el calendari
però en fi
avui hem parlat
molt de comerç
segurament perquè
és una de les notícies
a l'inici
de la campanya
de rebaixes
i tot el que envolta
el consumisme d'aquests dies
i entre altres coses
perquè teníem persones
relacionades
amb el món comercial.
Gràcies a l'Anton Guas
a la Carme Pedrol
al Ramon Marroat
i a l'arqueòleg
al Joan Menchon
gràcies per compartir
aquesta tertúlia
de principis del 2007
que vagi molt bé
i fins la propera.
Bon dia.