Continuem endavant. Al matí de Tarragona Ràdio
i ho fem amb la cita clàssica,
ens atrevaríem a dir, de cada dimecres
a aquesta hora, com gairebé
un quart de 12 del migdia
que fem en col·laboració amb la xarxa
sanitària i social de Santa Tecla.
Ens acompanya un dia més el seu director
gerent, el doctor Zerà. Doctor Zerà, bon dia, bona hora.
Hola, molt bon dia. Saludem la nostra
convidada, després parlarem amb ella,
és la Vicky Avellán. Vicky, bon dia,
benvinguda. Ella és infermera,
porta una consultoria
relacionada amb la diabetes
i aquest és el tema d'avui
i no és per casualitat. Hi ha capricis
del calendari que avui ens porten a parlar
d'aquesta qüestió, doctor. Sí, avui
és el dia mundial de la diabetes,
com saben els oients que ens escolten
habitualment, si hi ha una...
coincideix amb un dia d'aquestos
que l'OMS fixa
per posar ajuda
i èmfasis en alguna malaltia,
doncs nosaltres ens hi apuntem.
Avui és el dia mundial de la diabetes
i també l'OMS cada any
en cada un d'aquests dies
mundials intenta, per no parlar de tot,
concentrar els esforços en un element
de la malaltia.
I enguany
fa èmfasis en la diabetes
d'instauració
primera dels nens, dels joves,
que seria entre menys...
nens i adolescents entre menys de 14 anys,
diguem-ne, no?
què és la diabetes tipus 1?
La diabetes insulino-dependent tipus 1
és una malaltia crònica
de per tota la vida
i per tant és d'un impacte brutal
quan diagnostiquem
la diabetes amb un nen
per ell, per les seves famílies
i tot el que això comporta.
jo crec que la paraula diabetes
tothom la coneix.
Jo voldria sintetitzar
cinc cèntims
què vol dir
i diferenciar el que és
una cosa d'una altra.
La paraula diabetes
és una malaltia
que ha existit
tota la vida,
o sigui,
dels egipcis la coneixem.
De les poques coses
que diagnosticaven bé els egipcis,
els metges egipcis,
era la diabetes
perquè agafaven l'orina,
la bevien,
la tastaven
i si l'orina era dolça
sabien que la persona era diabètica
i totes les conseqüències que tenia,
la ceguera
i totes les conseqüències que tenia
perquè no tenien tractament
de la diabetes.
Per tant, probablement
sigui de les malalties
més històriques
de tota la humanitat,
coneguda,
i de les malalties
que totes les seves conseqüències
han estat conegudes de sempre.
Gràcies
que van poder sintetitzar
i fabricar
la hormona
que regula el sucre,
que és la insulina
i el glucagon,
a partir del segle passat
es va començar
a poder controlar
les desgràcies
que arribava a provocar
aquesta malaltia.
I diu,
i per què això del sucre
i el dolç?
La gent diu,
és que té sucre,
sí,
la malaltia diabètica
és que té sucre,
amb el sucre en tenim tots.
Sucre en tenim tots
perquè aquesta és
la bondat
del pàncreas
que és l'ordinador
que regula
el sucre
i és per un motiu
molt senzill.
Nosaltres necessitem,
és com el dipòsit d'aigua
o de benzina
del cotxe,
necessitem
una taxa
en sang
sostinguda
de sucre.
Per què?
Perquè tot el nostre
sistema nerviós,
el cervell,
els ulls,
els nervis,
tot el sistema nerviós,
és tan finet,
és tan,
és tan,
és tan allò,
és com un nen malcriat,
que només s'alimenta
de sucre.
No li serveixen
les proteïnes,
no li serveix el greix,
i ell,
per estar viu,
necessita el sucre.
Per tant,
quan aquest sucre
baixa
d'aquesta taxa,
del voltant de 100,
té un marge,
però quan baixa sobretot
i ratlla els 40,
50,
60 mil·lígrams,
la persona pot perdre
la consciència,
perquè el cervell
és tan xulo
que llavors no vol res més
i es queda sense aliment.
I aquest és
el drama agut
de la diabetes,
que és que algú,
per culpa d'excessiu esforç
d'haver-se posat a insulina
o de manca d'aliment
d'haver-se posat a insulina,
caigui
per sota de la taxa
i perdi el coneixement
amb el que és la crisi
hipoglucèmica,
poc sucre.
I què passa
si això ho solucionem fàcil,
doncs miri,
escolti,
mengi molt,
no passa res
i sempre estarà per damunt.
Malament.
Podem pagar l'accés també.
Clar.
Quan estàs per damunt
tens dos problemes.
Un problema immediat,
que és que si et passes
de molt agut
pots fer
un quadro hiprosmolar,
que en diem nosaltres,
un trastorn,
un desgavell
dels electrolits de la sang,
i si et passes
crònicament,
no molt, molt, molt,
però crònicament
sempre estàs per damunt,
tens uns efectes
a mig i a llarg termini,
que són les conseqüències
aquelles que explicava jo
dels egipcis,
que un se torna a ser,
que té infarts de miocardi,
etcètera, etcètera, etcètera.
Per tant,
l'única manera
de tindre
aquesta malaltia controlada
és jugar
permanentment
amb tres coses.
Què menges,
jo,
conèixer-te a tu
i quanta medicació
et poso
per ajustar
permanentment
tot això?
Per no passar-te mai
d'aquests d'aquests
d'aquesta xifra
que vostè
s'acaba abans
al voltant del 100.
Exacte,
és com el cotxe
de la benzina
que no es pot quedar
sota
perquè el xivà
t'ho diu
eh,
que et pararàs
el cotxe,
que és el coma hipoglossèmic,
ni passar-te
de posar gasolina
perquè llavors
sobreixeix tot
i et pot cremar
el cotxe.
Has de tindre
la taxa aquella
permanentment.
I aquesta és
la gran dificultat
que es pot tractar
que fins i tot
de mica en mica
doncs podem veure
com les persones
que la pateixen
poden conviure
amb ella
amb certa tranquil·litat
i és una imatge
quotidiana
la injecció
d'insulina
és una malaltia
que podríem dir
doncs que s'ha
acceptada
en línies generals
de la mar de la societat
però avui
podríem dir
que seguint
les recomanacions
d'aquesta de l'OMS
que indicava abans
el doctor Zan
ens volem centrar
especialment
en la detecció
d'aquesta malaltia
en nens
i joves
no?
les persones més petites
que aquí sí
que estem entrant
en moltes ocasions
en una situació
més complicada
per a l'entorn familiar
jo crec que és important
avui
el programa d'avui
jo es celebro
moltíssim
que això coincideixi
amb el dia d'avui
perquè de veritat
que és una malaltia
molt important
des del punt de vista
o sigui
pensem
que hi ha 150 nens
nous
a Catalunya
cada any
per tant
no baixaran
això no es cura
queda
150 nens nous
vol dir que tot això
que estem dient
és possible
però és possible
amb l'esforç de tots
que puguin conviure
normalment
i que puguin anar
igual que els altres nens
a fer esport
vol dir
que aquest nen
no pot fer un esport
o sigui
ho pots fer
sempre i quan
tothom sàpiga
que ha de fer
el nen sàpiga
que ha de fer
els pares sàpiguen
que han de fer
i el professor
que està amb ells
o l'ensenyant
que està amb ells
sàpiga que ha de fer
en tot moment
per calcular
el nivell d'esforç
o sigui
has de calcular
els quilòmetres
del cotxe
que gasta
amb la benzina
que li poses
i això
si hi ha un incident
has de poder actuar
immediatament
per tant
que aquest nen
pugui tindre
una vida
normal
que com vostè
diu molt bé
la pot tenir
necessita
de l'esforç
de tots
no només
del malalt
que al damunt
és un nen
i no sap
no només
dels pares
sinó
i no només
del sistema sanitari
que també
tots aquells
també
sinó
molts altres
com per exemple
els ensenyants
els tutors
els monitors
d'esplai
tota aquesta gent
han d'estar
conscienciada
i amb ganes
de poder-ho
jo crec
que amb l'obligació
de fer-ho
també
Miqui
espanta
quan es diagnostica
els pares
queden espantats
quan es diagnostica
la diabetes
sí
mucho
les crea un trauma
una tristeza
es algo tremendo
porque además
les explicas
lo que es la diabetes
y claro
les dices
que es para toda la vida
entonces esto
les espanta
y muchas veces
incluso ellos
se sienten culpables
de que su hijo
tenga diabetes
y les tienes que hacer
entender
que no
que es una enfermedad
autoinmune
que ellos
no tienen nada
que ver en ello
y bueno
esto tiene su proceso
de duelo
de aceptación
de negación
es un proceso
hasta que
finalmente
lo aceptan
y después
todas las complicaciones
que te encuentras
con un niño
porque un niño
es muy difícil
de controlar
¿vale?
entonces
porque
para hacer
como lo hacemos
habitualmente
de la manera
más didáctica
más divulgativa
posible
para un niño
y más accesible
también supongo
para las personas
adultas
de forma concreta
¿cuáles
precauciones
como ha de hacer
aquel niño
esas precauciones
que abans
hemos comentado
una cosa
que quería destacar
que hoy en día
se están diagnosticando
muchos niños
con diabetes tipo 2
debido a los cambios
alimentarios
que hay
expliquemos esto
doctor
de la diabetes tipo 1
y de la diabetes tipo 2
sí
para decirlo de una manera
que se pueda entender
muy bien
la tipo
no la podemos evitar
es una diabetes
que neixes
con esta malaltia
de alguna manera
neixes con la predisposición
el día de nañamiento
no la tienes
porque el teu ordinador
la CPU
está bien
pero por un tema
de
tú estás predisposado
a tener una malaltia
immunitaria
que destrua
el teu ordinador
que es el páncreas
llavors
això
té toda una connotación
de per vida
de tener que jugar
amb aquestes hormones
que avui
que no tenemos
altra medicación
que hacer lo del páncreas
que fa
y darlo desde fuera
y por tanto
conduirem
en esta persona
al llarg de toda la vida
intentando evitar
las complicaciones
después si de casa
les comentem
la tipo 2
d'alguna manera
és com si
aquest ordinador
está fard de treballar
dius
escolta
n'hi ha prou
jo no estic fet
per treballar tant
vostè es passa
es passa un quilo
aquest
que és el que es passa un quilo
va molt lligat
a la dieta
i a l'obesitat
és el que va lligat
als nens
d'excés de pes
molt grassos
amb dietes
no aconsellables
d'excés
de greixos
de greixos
de baixa densitat
de tot
el que són
les xocolatines
els entrepans
bolleries
les pastisseries
aquestes industrials
i tot aquest enredo
aquest nen
gras
d'obesitat mòrbida
aquest
el seu pàncreas
el mateix que passa
amb l'adult
però amb l'adult
és el dels 60 anys
aquest nen
desgràcia d'avui
que el que han de fer
és anar al carrer
i córrer
i deixar-se de menjar
xurrades
i que corri
i que faci esport
aquest
té la desgràcia
de que
per tota aquesta societat
de consumisme
que tenim
haver-lo convertit
en un diabètic adult
i és aquí on suposo
que augmenta
encara més
el sentiment
de culpabilitat
per part dels pares
és en aquest cas
bueno en aquest cas
la tenen
aquí la tenen
aquí la tenen
aunque luchan
luchan por ello
pero bueno
los críos
no dejan de comer
las chuchas
escondes las chuchas
y por más que hagan los padres
eh
pero
hi ha un entorn
eh
hi ha un entorn
familiar
casi mai trobes
casi mai trobes
un nen
tipo 2
d'aquest estil
amb obesitat
mòrbida
obesitat
desmesurada
sense
un entorn
un entorn
familiar
igual
eh
quasi sempre
o sigui
aquest nen
no nascut així
tindrà la predisposició
que tingui
però hi ha un entorn
familiar
d'hàbits i costums
que ho provoca
o sigui
això no cau del cel
cau de que
a la casa seva
a l'escola
l'avi
el pare són iguals
i
tres quarts de 15
llavors
diem-ne
aquesta sí que és un fet
que
que
que baixant el pes
que educant
que fent
fer esport
que fent
totes aquestes coses
es pot
resolt
i es pot
resoldre
i pot
aquesta persona
tota la seva vida
haurà d'estar
tindrà aquesta predisposició
per tant
està matent
tota la seva vida
a que realment
no pot
no pot
ha de controlar
el seu pes
i ha de fer
totes aquestes activitats
però no té
en absolut
l'agressivitat
i la beligerància
de la malaltia
diabètica
tipus
un cop
un cop diagnosticada
aquesta diabetis
quines indicacions
donen els metges
els especialistes
els nens
i sobretot els pares
per poder conviure
amb aquesta nova malaltia
de la millor manera possible
una ves diagnosticada
es el endocrino
qui pone la pauta
de insulina
qui ajusta
la pauta
de insulina
etc
entonces ja
llega
la infermera
normalment
el paciente
sempre
demuestra
sus emocions
a la infermera
i és ella
qui
té que tranquilitzar
l'agressivitat
doncs
primero explicarles
què és la diabetes
que va a ser
una enfermedad crònica
que va a ser
per a tota la vida
que això no es va
no es va a curar
tranquilitzar
al paciente
i a la família
i a partir de ahí
vam a empezar
una educació
diabetològica
aquesta educació
durant el ingresó
és una educació
de supervivencia
per a que se poden
anar
a casa
i que es
enfrenten
en su hábitat
cotidiano
a ella
entonces
se les explica
la administración
de insulina
como debe
se administra
la técnica
de autoanálisis
la prevención
y actuación
ante las hipoglucemias
y conocimientos
básicos
de la alimentación
esto sería
la supervivencia
después
les das el alta
y al cabo
de dos días
o de un día
Són els pares
que han de posar
en pràctica
tot això
que s'havia ensenyat
el dia a dia
constantment
les 24 hores
Y después
ya va reforzando
aulatina
porque no se lo puedes
enseñar todo de golpe
porque no pueden
asimilar la enfermedad
la administración
de insulina
el problema
de la alimentación
la dieta
es la estrella
en la diabetes
Per l'experiència
que teniu vosaltres
quin és el problema
o la major dificultat
en què es troben els pares
en aquesta primera fase
un cop
els primers dies
després que es diagnostica
la malaltia
en què es va a casa
quin és el principal problema
els principals dubtes
que tenen aquests pares
Todos
porque una vez salen
primero tienen esto muy claro
pero después ya te aborden
a preguntas
Cuando parles con el metge
si dius que sí a todo
lo entens
y después cuando estás a casa
sense l'emparada
de la profesional
se te cae todo a suca
Claro
Claro, claro
y sobre todo la dieta
con la dieta
tienen bastantes problemas
Aquest suport
que estem explicant
és importantíssim
o sigui
és un dels exemples claus
on el paper i el rol
de l'enfermeria
és tremendament important
perquè com molt gràficament
il·lustraves
se't cau la casa a sobre
i llavors
els centres de salut
nostres
que és el paper
que fa la Vicky
hi ha una consulta
no més monogràfica
per això
on han de tindre
lliure accés
a aquestes persones
per poder trucar
per telèfon
escolta
em passa això
i que puguis contestar
i fer una resposta telefònica
d'aquestes petites consultes
a més de vindre
a fer el seguiment
i el control
i totes aquestes coses
en molts casos
són petites consultes
petits dubtes
però que necessites
la resposta immediata
exactament
aquest telèfon
diguem-ne calent
és absolutament important
per donar-li
aquesta tranquil·litat
en aquests pares
que poden trucar
petites dubtes
que van sortint
perquè clar
quan estàs al davant
en un despatx
no te'n recordes
i no ho saps tot
sempre tienen
la puerta abierta
pueden venir
los primeros días
sin pedir hora
sin nada
o sea
ante cualquier complicación
ya les dices
puedes venir
tranquilamente
porque es verdaderamente
ellos tienen
una angustia tremenda
¿vale?
una vez hecha
la supervivencia
lo que se hace
por supuesto
es un seguimiento
y se les va ampliando
los conocimientos
¿vale?
conocimientos y habilidades
por supuesto
que aprendan a tratar
y a reconocer
niveles elevados
de glucosa en sangre
que sería
la hiperglucemia
y sobre todo
que reconozcan
las causas
es muy importante
lo mismo se hará
con la hipoglucemia
la bajada de azúcar
sobre todo
que sepan
las causas
todo esto
tú se lo vas explicando
pero ellos
tienen que saber
las causas
potser has arribat
a X nivell
saber detectar
si això és conseqüència
de l'hapa
anterior
exacto
al ejercicio
o a la falta
de insulina
o que te has olvidado
de ponerte la insulina
¿vale?
es la única manera
que ellos pueden actuar
entonces
prevenir
si saben las causas
de por qué sucede
la hiper
o la hipo
¿vale?
podrán prevenirlas
y podrán actuar
en consecuencia
¿de acuerdo?
la diferencia
es aquesta
que
la diferencia
yo creo que
es important
remarcarla
entre la
masa sucre
y poca sucre
una y la otra
tenen problemes
pero
sobre todo en esta edad
que ahora
estamos hablando
la
más sucre
tiene problemas
a largo termínio
excepta
que no en posis
i no te'n donguis insulina
i faci un coma
hiperglocemic
que no estem parlant
que algú faci
aquesta barbaritat
que és no posar-se
bueno
algú us dona
baixant
ho comentàvem
que hi ha algun pare rebel
que diu
que ell de què va
igual que vacunes
que hi ha gent que diu
això de què va
jo em dedico a anar a fer
medicina paral·lela
i no l'hi poso
i coses d'aquestes
ens passen
desgraciadament
ens passen
i clar
doncs
el primer és dir-li
escolti miri
vostè
faci el que vulgui
en la seva vida
però en la vida del seu fill
sigui una mica acadèmic
i no pot fer
aquestes barbaritats
excepte alguna excepció
d'aquest estil
el normal és
que la hiperglocemia
has de tranquil·litzar
i pensar
que és el control
que has de tindre
però les conseqüències
seran
lesions vasculars
amb l'edat adulta
per tant aquest criu
és difícil que ara
tingui un altre problema
que no aquest
i sí que pot tindre
un problema important
amb la hipoglocemia
perquè el nen
va a escola
juga a futbol
corre
salta
balla
puja
fa
i això és
el cotxe
que l'acceleres
l'acceleres
estem parlant
la gasolina
del cotxe
i el cotxe
que estàs
gastant gasolina
això
és on et té un risc
per la pèrdua de coneixement
parlem precisament
Vicky
d'aquest canvi d'habitat
perquè arriba un moment
en què els pares
doncs poden assimilar
aquests coneixements
que expliqueu als metges
que expliqueu a les infermeres
però clar
els pares
no es poden estar
les 24 hores
doncs
tenint cura dels seus nens
els nens van a l'escola
els nens fan altres activitats
i aquí s'enceta
suposo
un procés
veritablement complex
com ho afronteu
què recomaneu
als professionals
en aquest sentit?
a los profesionales educativos
bueno pues
muchas veces
son los propios padres
quienes van
y explican
la dieta
cómo hay que actuar
ante una hipoglucemia
y los maestros
lo aceptan
yo tengo
algunos colegios
que esto
no hay
no está el profesor
o sea
no hay nadie
que se haga responsable
si un niño
tiene una bajada
d'azúcar
això es un problema
molt important
eso es un problema
muy importante
porque si hay un problema
puntual
el mestre
tiene que saber
actuar
ante una bajada
d'azúcar
i hi ha escoles
m'estàs dient
que hi ha escoles
que no es volen
fer responsables
d'aquests casos
yo he tenido casos
que no
igual que
cuando se me
he tenido
un debut diabético
he ido a muchas escuelas
a hablar con
el tutor
con las tutorías
para que se hagan cargo
això dit a la llavogera
les paraules
se les poden
endolvent
però si ho pares a pensar
és molt greu
que a les escoles
on els nens
passen 5-6 hores
al seu dia
doncs no es poden
fer càrrecs
els professors
tendrían que
tenen una educación
això genera
un neguit
pels pares
de forma claríssima
igual que si un niño
padece epilepsia
sense el tutor
el que és molt important
és que a través
del centre de salut
o a través dels pares
els primers pares
han de donar informació
al mestre i a l'escola
que aquest nen
té aquesta malaltia
això és obligatori
hi ha un paper molt important
que no n'hem comentat
que és l'Associació Catalana
de Diabetes
o sigui
totes aquestes malalties
i entelles la diabetes
o per exemple
la malaltia celíaca
algunes d'aquestes malalties
hi ha un paper importantíssim
estàvem parlant
del rol de l'enfermeria
però hi ha un paper importantíssim
del conjunt de persones
que també tenen la malaltia
o sigui
això passa amb molt
també passa amb el càncer
per exemple
és un exemple
tonto
la millor persona
que convenç
una noia
que s'ha de fer
o una senyora
que s'ha de fer
una intervenció
de treure l'impid
i de les conseqüències
d'això
és algú que ja li ha passat
jo metge
vaig allà
li explico
li explico a un professional
no passa nada
i em dirà
tu què diràs
tu no et passa
però contactar l'experiència
amb una persona
que jo ha viscut
és el millor convençament
és el millor convençament
llavors l'associació
de malalts
que són els pares
que ja tenen nens iguals
que puguin parlar
amb aquest pare
que té un nen
i que li expliquin
que s'expliquen entre ells
jo ho he arreglat així
jo ho he fet així
això és super important
és tan important
que aquesta associació
té l'encàrrec
de la Generalitat
d'editar
i fer
els consells
té uns manuals
uns llibres
té assessorament
formen
l'altra cosa
que recomanem
és que aquestes pares
se posin en contacte
amb l'Associació Catalana
de Diabetes
perquè tot això
que estem dient
tot això
ja està molt articulat
i ja entres
en una manera
articulada
i d'experiència prèvia
de com
poder fer
totes aquestes coses
reprenent el que comentàvem
abans
de l'escola
els mestres
però legalment
tenen l'obligació
de fer-se càrrec
d'atendre
aquests nens
si hi ha algun problema
puntual
amb la Diabetes
que és el cas
que estem parlant actualment
no ho sé
no sé contestar
jo crec que
que
si
és obvio
que el sentit comun
diu que sí
això està clar
jo crec que és una cosa
que a més a més
és tan senzilla
de fer
i és humà
que és tant
que no
o sigui
la situació
ells responsables
de la dieta
i d'això
no poden ser
de cap manera
a més no els hi pertoca
per tant
el nen arriba a l'escola
amb la insulina posada
i havent fet el control
i tenint
cura
de què pot menjar
lògicament
el col·legi
i el menjador escolar
han de saber
que és un malalt diabètic
i s'han de saber
què li han de poder donar
i què no
i han de fer una dieta
jo crec que aquesta
per llei és així
ho han de fer
però obligatoriment
els menjadors escolars
adaptada a aquest cri
fins aquí
serien les normes
ordinàries
que jo crec que és lògic
que tothom
tothom ho accepti
i ho tingui
i ara se demana un plus
que és mínim
però és un plus
que és
és molt important
que aquest mestre
aquest ensenyant
aquest tutor
simplement
ha de saber
que hi ha una cosa
que es reconeixer
però és tan fàcil
de reconèixer
perquè si un nen
perd el coneixement
no comença a suar
i es posa d'una manera
que és claríssim
clar
no s'ha de ser molt científic
per veure això
i el tractament
no fa cap mal
o sigui
no li pot provocar
cap altra cosa
que és simplement
punxar-li
l'hormona contrària
que és el glucagon
o sigui
estem parlant
d'una entrada
i una sortida
un polo positiu
un polo negatiu
la insulina baixa el sucre
i el glucagon no el puja
llavors aquests nens
sobretot els làbils
ja porten
i tenen
en una boceta
aquest vial
llavors és injectar-lo
injectes el glucagon
i li has tornat
a pujar el sucre
i dius
i què passa
quan perd el coneixement
home
una cosa
és que a més a més
pot fer mal
si cau
o segons on t'està fent
de quina activitat
doncs podria tindre
una lesió
important
i l'altra
és que
independentment
de la caiguda
que seria l'accident
quedar-se sense sucre
quan tots els minuts
que passen
que aquest nen
està
en pèrdua de coneixement
que vol dir
que es té poca sucre
a la sang
les lesions cerebrals
són
creixents
per tant
tot el temps
que aquest nen
està
en coma
són minuts
de lesió cerebral
que es van produint
aquesta suposo
viqui
que és la principal
preocupació
que tenen els pares
que es produeixi
aquesta pèrdua de coneixement
i les conseqüències
que pot arribar tenir
si no es actua
de forma immediata
claro
cuanto més bajades
tengan
és un nen
cuanto més bajades
tengan
a lo largo de la seva vida
el cerebro
va a resultar
més dañado
eso és important
i per exemple
en cuanto a les bajades
de azúcar
els pares
tenen que tenir
molt, molt, molt
en compte
el que és la dieta
jo pongo ejemplos
tengo un
tuve
tengo un paciente
que bueno
la madre
ese día
el niño
pues
se comió
huevos fritos
porque no quería
comer pan
no quería comer
patatas
bueno
pues su madre
le puso la insulina
comió huevos fritos
nada más
al cabo de un rato
el niño
se quedó inconsciente
o sea que los padres
tienen que tener
muy en cuenta
que los hidratos
de carbono
no pueden faltar
nunca de la dieta
ha de ser
molt estricto
y si no
saber lo que come
y administrar la insulina
a lo mejor
después de la comida
tornem amb el cotxe
si tu poses oli al motor
poses aigua al radiador
aigua al no sé què
que és tot això
és necessari perquè el cotxe corri
per tant
això és necessari per la vida
però
estem parlant
de la gasolina
només pot ser gasolina
i la
que és els hidrats de carbó
i la insulina
i el glucagon
no
parlen amb els olis
ni amb l'aigua del motor
parlen amb la gasolina
per tant
a la dieta
el control
i això va
pels menjadors
escolars
i va per totes aquestes coses
el sapiguer
que un nen
que es posa insulina
que és una bomba
de rellotgeria
necessita
i que vol dir
que estàs accelerant
el cotxe
vol dir
que necessita
que hi posis gasolina
és elemental
i no
totes les altres coses
que hi posis
fantàstic
però no m'arreglen
que no hi hagi gasolina
hem parlat
del paper dels pares
hem parlat
també del paper
dels mestres
de les escoles
però aquí el nen
òbviament
hi juga un paper
capdalt
protagonista
és ell la persona
que pateix aquesta malaltia
i no sé si
aquesta càrrega
afegida
de responsabilitat
també modela
a mitjà
o a llarg termini
el caràcter
d'aquell nen
perquè arriba un moment
que els pares
li expliquen la malaltia
i hi ha d'haver-hi un moment
en què el nen
el noi
aquesta persona
doncs
pren consciència
realment del que té
no sé si Vicky
amb l'experiència
que teniu
parlant amb nens
pares
heu notat
que el nen
pren consciència
actual d'una altra manera
té un caràcter diferent
fins i tot
que alguns nens
de la seva mateixa edat
jo crec que
tots aquests esforços
que sigui
el més normal possible
a la seva vida
fa que siguin nens normals
jo em veig
n'he viscut
i en conec
de dos tipus
del que afortunadament
ha tingut una família
que ha relativitzat
les coses
sense dramatitzar
i que ho ha portat
amb una certa
i aquí
torno a dir
és molt important
el paper de les associacions
i altres pares
i poder-te desfogar
i treure't aquestes pors
dels pares
perquè són aquests pares
amb por
que el transmeten
a aquest nen
aquest nen viu
de la por del pare
perquè ell no en té
viu de la por del pare
per tant
la por aquesta
s'ha de poder treure
perquè a aquest nen
se li ha de donar
aquesta sensació
de normalitat
a tot arreu
i que si va a l'escola
l'ajudin
però perquè és normal
que l'ajudin
no perquè sigui
una excepció
ni un bitxo raro
i les famílies
han de treure aquesta por
perquè tinguin
la formació
el coneixement
saben d'altres
perquè tot sigui normal
i el producte
d'aquest nen
serà de tot això
quina personalitat
la que aquest entorn
li doni
i hem viscut nens
que són apocats
temerosos
permanentment
es van fent grans
que no poden fer res
sotmesos
en aquesta por
i d'altres
que han pujat
i són escaladors
i saben com fer-ho
i escalen
la Vicky va dir
que sí amb el cap
coincideixen
aquests diferents
jo en conec
tenia un noi
que era escalador
diabètic
que jo el coneixia
i quan tenia un cas
d'aquestos més joves
el convidava
venia
s'ho faria voluntari
estaven d'aquests
a explicar-li
als pares
i a l'altre criu
que escolta
tranquil
que el pujo a les muntanyes
ensenyava les fotos
de les muntanyes
que estava escalant
ser diabètic
i mai
m'he perdut el coneixement
perquè sé el que
tot això
fa que aquest
sigui
un noi lliure
que escala
a muntanyes
i que l'altre
sigui un temerós
que no es pot moure
de casa
el producte final
és aquest
avui és 14 de novembre
avui és el dia mundial
de la diabetis
i hem volgut analitzar
una de les facetes
que n'hi ha moltes
d'aquesta malaltia
Vicky Bellana
infermera
moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
Doctor Azzerà
ens retrobem
dimecres vinent
fins la primera
Dimecres vinent
gràcies a vosaltres