This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Javier Terres, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Encantats de saludar una vegada més
a un dels col·laboradors d'aquest espai
del matí de Tarragona Ràdio, aquest en particular.
El fem en estreta col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Amb Javier Terres avui volem parlar
d'una qüestió que està al dia.
És una qüestió de la que se'n parla molt.
De la que es parla del delicte
quan es parla dels presumptes culpables.
Caldria, des del punt de vista no legal però ètic,
també aquells que consumeixen aquest tipus de producte
també quina responsabilitat tenen, no?
És el de sempre.
Ara se'n diu pirateig
però això potser ve una miqueta a tom
amb el tema de les noves tecnologies
perquè tota la vida ha existit
el delicte de falsificació.
Sembla que sigui una cosa nova
perquè ho vinculem molt
amb la falsificació de material audiovisual
amb material dedicat a les noves tecnologies
però de fet la falsificació
avui en dia funciona
amb molt tipus de productes, no, Xavi?
Tot això que ens està passant
sobretot darrerament
amb el que són les pel·lícules
i productes musicals, CDs, DVDs i més
en el Stop Manta
és una barreja de drets, d'obligacions
i de diferents normatives que la regulen.
D'entrada, i si per exemple
avui fem una lectura a la premsa
trobarem que és el Codi Penal,
és la justició penal
la que està regulant
el que és aquesta venda
de productes
respecte a mons originals
i que són còpies, no?
El que passa és que si seguim fent
una lectura dels netejos
ens adonarem com, efectivament,
i per intervencions i entrevistes
que fan els propis membres
de la Seguretat de l'Estat,
com no és aquest últim venedor
el responsable
o el que potser està més farcit
de diferents responsabilitats.
Si no, fan una certa diferenciació
en tota la cadena de producció
de tot això, entre qui fa la còpia,
qui té els cestris per poder copiar,
qui està venent al carrer
i, en definitiva,
el valor que s'està protegint.
I per últim, com deia la Iolanda,
nosaltres, els consumidors,
que també des de certs punts
de vista i tribunes
doncs, si se'n permet una mica l'expressió,
se'ns posava una mica de por al cos.
Però jo, des d'aquí, vull tranquil·litzar
els consumidors d'aquestos productes.
A veure, quan parlem de productes,
com bé has dit,
els compactes de música,
els DVDs,
però, clar, tots sabem
que hi ha moltíssims productes
falsificats al mercat
i que, fins i tot,
podem veure presumptes primeres marques,
qualsevol article, en principi, de luxe,
perquè és d'una marca important
que en el mercat et pugui costar
una bossa a 300 euros,
la trobes per 8 euros.
Efectivament, sí, sí.
Òbviament, no és el mateix producte,
però amb aquesta fal·lera
que tenen moltes persones
de les marques,
doncs, escolta,
diuen, oh, calla, que cola, cola.
Aquí també parlem de productes falsificats.
Aquí també estem comprant
un producte que tots sabem perfectament
que és il·legal.
Sí, efectivament.
El que passa és que...
Tots ho sabem.
Sí, sí.
El que passa és que després tenim la llei.
La llei,
que és molt estricta
i molt detallista,
a vegades per algunes persones
massa, massa concreta,
defineix exactament
el que s'ha de entendre
per falsificació.
Falsificació tindria que ser
un producte exactament igual
i que produís una confusió
concreta, determinada,
i que així, en tot moment,
quan a tu t'ho han venut,
t'hagessin fet creure
que tu estaves comprant l'orígina.
Clar, aviam,
jo soc un col·leccionista d'art
i em venen
una falsificació
d'un Renoir
i jo no tinc ni idea
que allò és falsificat.
Estic comprant
un Renoir autèntic,
imagina't l'accelerada,
ja no vol ni pensar-hi.
Impressionant, sí.
O em compro un boli
d'una boníssima marca
suïssa o francesa
baratet.
Jo sé que allò no és veritat,
Xavi, per favor,
que no em poden vendre
una ploma
d'aquesta marca tan important
per 3 euros.
I en el lloc
on ho compres
també és un element més...
El que passa és que moltes vegades,
i si tornem, per exemple,
a aquestes pel·lícules
o a aquests CDs de música,
veiem com moltes vegades
són imitacions molt burdes
on efectivament
ells mateixos
ni tan sols,
més que copiar exactament
aquell producte,
el que estan copiant
a vegades
és mitjançant
una fotocòpia
en color,
doncs la caràtula,
si és que
a vegades hi són
perquè últimament
i per el que nosaltres veiem
en els jutjats de guàrdia
ja per possibles complicacions
ja ni la fiquen.
A veure,
aquí també després
podríem parlar
de la diferenciació
entre el que és
la propietat intel·lectual
i el que és
la propietat industrial,
que són dos delictes
que en el Codi Penal
es recullen
però que encara que són
cosins i germans
estan protegint
dues coses diferents.
I després també,
doncs, bueno,
una mena de doctrina
que els jutges,
els mateixos jutges
d'instrucció
que veuen
en aquests casos
i concretament
a la nostra província
d'una manera
molt determinada
doncs estan postulant
com que, bueno,
per exemple,
creure que això
és un delicte,
un delicte
que tenen aquelles conductes
de la societat
més greus,
doncs és portar-ho
per uns camins
massa contundents
quan la normativa civil
que és aquella
que es produeix
entre particulars
per negocis,
per diners,
per productes
que potser
són correctes
i llavors
neixen les obligacions
per poder, doncs,
rescindir,
per poder, doncs,
parar,
tot això
és un apartat
i un bano
de possibilitats
que dona
a vegades
inclús més,
més, més, més
contundent
que el que dona
la via penal,
no?
Per tant...
Però ara,
actualment,
aquestes aprehensions,
per exemple,
van per la via penal?
En principi?
D'entrada sí,
d'entrada sí,
però per exemple,
per exemple,
aquestes persones
que estan al carrer
venent amb una manta
tots aquests productes
normalment...
No són els productors.
No són els productors
i normalment
s'arxiven
les accions penals
contra ells
perquè ells
no estan cometent
cap delicte penal.
El que sí que estan cometent,
per exemple,
és una prohibició
de venda
ambulant
en el municipi,
en el carrer,
com, per exemple,
avui els diaris recullen.
És a dir,
que si venguessin altres coses
que no fossin falsificacions,
diguem que seria igual
el procés.
Sí, exactament.
Llavors,
en tot moment,
el que fan és,
a vegades,
els propis ajuntaments
o en poblacions locals
on estan produint
aquesta venda
i imposar-los
unes sancions
administratives
com qualsevol altre
comerciant
o ciutadà particular.
Aquest senyor
que ven...
I parlem...
Avui veurant
que l'espai
té un caràcter
així com a més planer,
que no entrem
en articles
ni en coses,
sinó que parlem
una miqueta
de tema quotidià.
La persona que està...
Avui estem posant
el javi a prova,
realment,
perquè són coses d'aquelles...
la persona
que està venent
les còpies falsificades
de DVD o CD,
diguem-ne,
que poden rebre
la mateixa sanció
que la persona
que el dimarts
o el dijous
podem veure
a la plaça Corsini
venent
alls,
alls,
per exemple.
Per exemple.
Seria la mateixa
figura legal
el que els hi cauria...
Jo entenc que sí,
és una figura administrativa
que entra dintre
de l'àmbit
dels permisos
de venda
ambulants
o bé si són fixos
que pot haver-hi
i que tot comerciant
ja tingui un negoci
fix a mitjançar
en un local
o bé són paradistes
han d'obtindre
del corresponent
consistori.
Seria aquesta qüestió.
Perquè aquí
el delicte
qui promou
o qui diu
a qui s'ha de controlar,
a qui s'ha d'atindre,
a qui s'ha d'investigar
i qui està cometent
el que és el delicte
en si.
Doncs el que fa
les còpies.
Qui a casa seva,
qui en el seu local,
qui en el seu àmbit
està agafant
aquell producte original,
l'està copiant
mitjançant
una sèrie d'estris
que normalment
avui en dia
veig que són
els ordinadors
que crec que popularment
se li diuen
les freïdores,
que són aquests
que treuen
no sé quants
DVDs
o CD-ROMs
alhora.
Aquesta gent
és la que
segons el redactat
de l'article
objectivament
i directament
estan cometent
el delicte
perquè són els que
realment estan estafant
el propietari,
estan afectant
en tot moment
a la companyia
de cinema,
a la companyia
audiovisual,
a la discogràfica
que està produint
aquell disc.
Però no el consumidor
que sap el que està
comprant.
Exacte.
i el consumidor
parem el carro
que vostè sap
que s'està comprant
un producte il·legal.
Per tant,
ha d'assumir
les conseqüències.
Per tant,
la persona
que es té
la manta
al terra
passaria
per aquesta
sanció
de tipus
administratiu
i quan a vegades
veiem
que la Guàrdia Civil
generalment
és la cosa
de la Guàrdia Civil
que fa
aquestes aprensions
en detecten
un pis
5.000 còpies
aquesta persona
sí que entraria
ja en tot un procés
per la via penal.
Aquesta persona
ja sí seria
objecte
de detenció
en virtut
de l'article 270
del Codi Penal
que és que protegeix
tot això
perquè és directament
el subjecte
que sí que està cometent
punt per punt
el que el delicte
està protegint
i és que
mitjançant
els seus propis
medis de producció
està estafant
concretament original
i a més a més
està distribuint
per lucrar-se
en un principi ell
utilitzant
a persones
a vehicles.
Clar,
aquests que estan
en el top manta
d'entrada també
són detinguts
i així ho fan
també són detinguts
sota aquests conceptes
per part de les forces
de seguretat
sóc totalment
coneixedor
d'aquesta funció
perquè cada dia
la trobem
en els jutjats
de guàrdia.
Ara bé,
després quan estem
en via judicial
que no s'estranyin
molts botiguers
molta gent
del món
de l'audiovisual
que quedin
en llibertat
en tot moment
és per aquest precepte
perquè no s'ajusta
el subjecte
a la persona
que directament
el codi penal
regula
que s'ha de protegir
que això potser
ha sigut
un fallo
del legislador
a l'hora
de no contemplar
aquestes darreres
persones
de la cadena
de venda
il·legal
doncs potser
però penalment
el que es diu
penalment
no estan considerats
per això
entra en lloc
moltes vegades
a l'àmbit
mercantiló civil
per exemple
una sanció administrativa
i poca cosa més
i generalment
són persones
insolvents
normalment
i amb tots els respectes
persones estrangeres
i moltes d'elles
immigrants
que no tenen un domicili
i que en dos segons
desapareixen del mapa
això facilita
aquest mercat negra
exactament
que no tenen un domicili
o que no tenen una identificació
tot això ho complica molt més
per exemple
en un altre àmbit
que és l'àmbit
de la propietat industrial
que també és
cosina germana
com dèiem
veiem que cada dia
un pleit habitual
i normal
que podem trobar
en qualsevol jutjat
és entre les grans empreses
que fan productes
d'aquestos
quan elles mateixes
consideren
que algun producte
que han tret
està sent copiat
o amb una certa similitud
per una altra
que fa una altra empreseta
que ha sortit
doncs
tres anys després
això
si agaféssim
els mateixos preceptes
podria estar
potser
dintre del que és
la justició penal
i no hi va
per aquests camins
va directament
per un pleit
particular
civil
i mercantil
on allà
una mica
doncs es resolen
aquestes diferències
i un jutge
ha de considerar
si és una falsificació
o si és una còpia
i si és fet
algun cert tipus
per exemple
ja més complicat
espionatge industrial
clar
però és que en aquest sentit
quan parlaves
de la llicència
per la venda ambulant
que pot ser
l'argument jurídic
amb el qual
es pugui detenir
una persona
ens podem trobar
i ho hem vist
en mercats
de tot arreu
una parada
d'un mercat
qualsevol
no parlo només
de Terrona
podem adreçar-nos
a qualsevol mercat
que aquella persona
òbviament
té la llicència
de venda ambulant
és un venedor habitual
i té aquests productes
que no et diria jo
que tinguin
el cartell
de soc una falsificació
però que òbviament
és el que dèiem
utilitza
anagrames
dibuixos
noms
i marques
i sembla
en descredament
que són falsificacions
és de colònies
fins a cinturons
passant
per bosses
tot això
com ho regulem
perquè clar
això ho veiem cada dia
i aquella persona
té tota la disposició
per fer venda amb volant
però no està atemptat
també contra la propietat industrial
el d'entrada
el que en tot moment
seria
si ell és coneixedor
del que està venent
directament
sí que és
un atemptat
contra aquesta propietat
industrial
i fins i tot
intel·lectual
però
potser
sent un paradista
sent un botigué
sent un comerciant
que té tots els papers en regla
i ell està venent un producte
doncs es pot excusar
que ell el compra
o bé
de les seves factures
i tot
de les persones
que en tot moment
que en tot moment
doncs són majoristes
o vendedors
a l'engròs
que es diuen
i que li estan venent
aquest producte
a lo millor
aquest senyor
doncs sí
efectivament
doncs portar-ho
a través d'un procediment
penal
o d'instrucció
mitjançant un jutjat de guàrdia
no trobaríem
cap mena
de respaldo
però en canvi
dintre del
per exemple
que és la normativa
de consumidors i usuaris
que hi ha una llei
en aquest país
molt comprata
o bé doncs les diferents
normatives
que estan regulant
la compra-venda
de qualsevol
vent moble
les ulleres
per exemple
és un vent moble
doncs també
aquella persona
que es considerés
afectada
aquell col·lectiu
que es considerés
afectada
jo crec que trobaria
molts més
elements
moltes més circumstàncies
per poder demanar
a aquella persona
els dants
perjudicis
i fins i tot
el rescabalament
perquè aquesta és
una altra situació
no?
tenim que diferenciar
exactament
i ja ho sé
que soc molt
molt impertinent
en aquest aspecte
no?
del que diu una llei
o del que diu una altra
però és que
la normativa penal
el que promulga
sobretot
és
bueno
unes penes
unes penes
que poden comportar
no només
unes multes
econòmiques
importants
sinó també
la privació
de llibertat
i clar
arribar
en un àmbit privat
a demanar
per aquella persona
en una mena
de comerç
habitual
com tenim avui en dia
una pena de pressó
tindria que ser
una cosa molt greu
una cosa molt greu
que aquesta versió
de la gravetat
d'aquesta situació
l'estan defensant
qui?
els autors
les estan defensant
les grans productores
de cinema i audiovisual
i inclús
estan intentant
i tenen una batalla
en aquest aspecte
molt molt important
a treure
una llei
que els empari
fins a aquest punt
tan dur
el que passa
que
aviam
i això és una opinió
molt generalitzada
al carrer
que estem
en una societat
absoluta
d'imitadors
els uns als altres
s'imiten
les cadenes
de televisió
només cal que
una marca
de cotxes
tregui una línia
perquè totes
les altres
marques de cotxes
treguin un cotxe
que si no és igual
se li sembla molt
és a dir
les grans empreses
les grans
companyies
les grans
multinacionals
de fet
s'imiten
unes a les altres
i saben
quin és el mecanisme
per tocar
allò que
que no els faci
caure
en una
il·legalitat
són temes
diferents
però també
es jutgen
causes
de grans
companyies
cada dia
cada dia
potser
els nostres
jutjats
de la demarcació
doncs no són
jutjats
que reben
aquest tipus
de pleit
però per exemple
en les grans
capitals
on estan
els domicilis
socials
d'aquestes
grans
empreses
i ja no et dic
a nivell
europeu
molt
molt
i a vegades
en diferenciacions
en connotacions
com he pogut jo
moltes vegades
doncs veure
en alguns casos
particulars
que per al consumidor
habitual
són quasi
ben ben imperceptibles
però ells
tenen un estudi
tenen uns patrons
tenen uns dibuixos
de producció
tenen una línia
que està
doncs registrada
que està protegida
dintre dels registres
de la propietat
intel·lectual
o mercantil
que hi ha
en els diferents
llocs i ciutats
del nostre país
i per això
doncs els hi van
molts diners
i que la competència
no competència
una altra persona
doncs
pugui treure
un producte similar
bé
els hi van
milers i milers
d'euros
Déu-n'hi-do
els oients
no ens perdonarien
que no féssim referència
ja sé per on va
la següent pregunta
a l'intercanvi d'arxius
aviam
aquí no fem apologia
de res
per favor
a veure si encara
tindrem un problema
no fem apologia
de res
però de moment
s'ha de demostrar
que intercanviar
arxius
amb algú
o amb alguns
milers de persones
del món mundial
sigui un delicte
exactament
tal com estem
avui en dia
i no fem apologia de res
insisteixo
no
la veritat és que no
perquè gairebé
tal com està la cosa
jo no dic que no canviï
o amagar
o disfressar
que ningú
faci avui en dia
és quasi
és quasi
una qüestió
com
aquest roquet
hi ha gairebé
totes les cases
i no parlem
del roc català
precisament
no
és que fins i tot
no diré
quina administració pública
però l'altre dia
una administració pública
precisament
per poder
obtindre
una sèrie
de documentació
i de programes
en concret
doncs
ens incitava
els que estàvem
visitant aquella
plana web
a que féssim això
o sigui
vull dir-te
arriba fins i tot
aquest grau
i no ho diré
fins a dia
com estem parlant
és lamentable
però bé
tal com està
avui en dia
la normativa
jo vull tranquil·litzar
qualsevol consumidor
que estigui baixant
aquests productes
d'entrada
no pot ser
mai
objecte
d'una investigació
no pot ser
mai
objecte
d'una instrucció
per part de les forces
de seguretat
o per part d'un jutjat
ara bé
hi ha un límit
sí
tenim que entendre
que hi ha un límit
i aquest límit
també està en discussió
està en discussió
per tots aquests
grans lobbies
de la comunicació
empreses i mercantils
que estan
fent valer
el seu pols
quin és
doncs que tu
utilitzis
aquelles gravacions
que és una mica
les notícies d'avui
en els diaris
per lucrar-te personalment
és a dir
si tu tens un negoci
muntat
mitjançant aquest intercanvi
d'arxius
estàs robant
directament
i tu treus
i es pot demostrar
com si voleu
explicaré
certes especialitats
que ens hem trobat
als jutjats de guàrdia
estàs lucrant-te
i obtenint
habitualment
d'una manera continuada
unes quantitats econòmiques
no fa falta
que siguin importants
unes quantitats econòmiques
i t'hi guanyes la vida
i llavors estàs cometent
un delicte
ara tu et baixes
la teva pel·liculeta
per veure-la diumenge
i ja està
res
no anirem a la garjola
per això
cosa que aquestes
grans societats generals
d'autors
entenen que també
és un delicte
us ho dic
perquè
sembla que nosaltres
juristes
ho tenim molt clar
però la societat
i les persones
que venen
aquests productes
no ho tenen tan clar
Javi
perdó per la ironia
però la societat general d'autors
i avui ho llegim als diaris
que algú li digui
que les presons
estan sobresaturades
com haguessin d'engarjolar
tothom que es baixa
material
a través d'internet
pel·lícules
música
i jocs
per l'ús particular
és una barbaritat
hi ha un altre tipus
de reglamentació
jo no dubto
que l'hauran de fer tard o d'hora
és en relació
amb el que parlàvem
en un principi
hi ha un
d'intre de l'àmbit penal
que és aquest de les presons
hi ha una màxima
que precisament es diu
principi d'intervenció mínima
del dret penal
el dret penal
no pot influir
en qualsevol relació
per molt que
es consideri tremenda
per la societat
han de ser
qüestions molt greus
on venen aparellades
una proporcionalitat
en el càstig
i si realment és greu
doncs sí que està a la presó
però engarjolar
a tota la societat
quan hi ha mitjans de consum
que te l'estan posant a l'abast
és una qüestió
que ha de ser molt mesurada
i molt, molt, molt regulada
d'una manera àmplia
haurien de posar reixes
al continent
per això
ja us ho dic
jo la meva sorpresa
i per casualitat
aquestes experiències
que comentaves
abans que has comentat
el jutjat
sí, per exemple
per exemple
podem trobar
i és una qüestió
que pot ser
un avís pels pares
com els ordinadors
i a tot el món
de la informàtica
hi ha cada dia
més accés
dels menors d'edat
i a més a més
amb una quasi
podríem dir
professionalitat
perquè realment
els manipulen
amb una gran audàcia
i precisament
són generacions
que han nascut
possiblement
amb aquests estris
si utilitzessin
la intel·ligència
per coses bones
doncs aquestes persones
són un nucli
són un col·lectiu
dintre de la població
que fan molts intercanvis
i precisament
no és difícil
no és difícil
trobar-te
que molts menors d'edat
han establert un negoci
es guanyen uns diners
amb això
per què?
perquè
tenim capacitat
per poder contactar
amb qualsevol persona
i avui en dia
en l'aldea global
imagina't
amb gent molt millor
doncs jo què sé
de Wisconsin
per dir-ho d'alguna manera
i a través dels mecanismes
per exemple
de correus
a través dels mecanismes
de la venda
que ells mateixos
utilitzen
a través de
però què fan exactament?
doncs per exemple
contacten
a través d'aquestos
famosos messengers
i demés
o qualsevol altre
tipus de correu electrònic
diuen que tenen
aquest tipus d'arxius
amb unes qualitats
i els venen
i els venen
però clar
per poder fer una venda
ha de veure
doncs un dipòsit de diners
però clar
hi ha un canal paral·lel
perdona Javi
perquè sí que hi ha
legalment constituïdes
empreses
que et venen
les pel·lícules
a través d'internet
i la música
a través d'internet
legalment
vull dir que estan fent
aquesta gent no
aleshores sí que estan fent
un negoci
al·legal
no?
exactament
no sé si legal
perquè tal com està
la legislació
però al·legal segur
totalment
inclús ells
hem trobat
com moltes vegades
el Sapiguer
que podien ser investigats
a través de
els diferents camins
d'internet
que es poden utilitzar
doncs ho fan
a través de diferents
àmbits
que eren molt antics
per exemple els giros postals
com per exemple
doncs el que és
la venda
contra els rambols
que dèiem
i bueno
s'han trobat
per part de la policia
i estic parlant
de la nostra província
per la nostra província
doncs autèntiques
enginyeries comercials
de menors d'edat
quin talent que tens
de menors d'edat
doncs utilitzant això
i com molts pares
bueno
la sospita
va començar a arribar
quan veien que
el seu fill
no els demanava diners
no?
tenien unes quantitats
de diners
en la butxaca
i bé
i sí
i per altra banda
doncs es passaven
moltes hores
davant de la pantalla
com era possible
així
després
les investigacions
són molt curioses
perquè en un lloc
també doncs
quan tractes amb menors
al final trobes
doncs
la puerilitat
de l'estratègia
l'innocència
en el fons
innocència
com per exemple
havien guardat
tots els reguardos
dels acusos de rebut
doncs allà
amb els deures
s'ha de destruir
la prova del delicte
sempre
però trobem
fins i tot
com arribar
a aquelles persones
que no són majors d'edat
que potser no tenen
aquesta imputació
com pot ser un major d'edat
però que estan dintre
d'aquest món
Déu-n'hi-do
interessant el tema
i un tema d'aquells
que de tant en tant
anirem tractant
sobretot
si hi ha algun canvi
en la legislació
que tard o d'hora
s'anirà produint
hi ha una batalla
parlarem d'això
però hi ha tot un seguit
de delictes
relacionats amb
l'utilització
de la informàtica
últimament també
hem assistit
a detenció
d'individus
absolutament talentosos
i genials
que jugaven
en comptes bancaris
d'altres persones
i que es feien
amb molts i molts diners
en fi
continuarem parlant
d'aquestes
i altres qüestions
que puguin ser
de l'interès
dels oients
del matí
de Tarragona Ràdio
des d'aquest espai
que fem
setmanalment
en col·laboració
de Javier Terrés
a qui li agraïm molt
una vegada més
que ens hagi acompanyat
Gràcies Javi
Com sempre
moltes gràcies a vosaltres
Adéu-siau