Primer que tot, com cada any, aquest espai sorgeix
amb una voluntat, sobretot, de fer divulgació
de temes que els puguin interessar.
Això vol dir que el número del programa,
el directe del programa, sempre resta a la seva disposició,
el 977-24-4767.
Poden trucar en directe, plantejar qualsevol tema,
si és un tema molt concret i en aquell moment
no es pot donar resposta, perquè cal estar ben segur
de quina fora la resposta,
doncs s'ajornaria per una altra setmana.
I el que és molt interessant és que,
si volen, vostès mateixos poden proposar temes
que els nostres especialistes poden abordar
en propers programes.
Avui no és per donar-los el dia,
sinó més aviat en funció de l'actualitat.
Hem estat remenant tot l'estiu el tema
de la pujada dels interessos, les hipoteques,
i tant de bo que no sigui cap dels seus casos,
però es pot donar el cas que no paguem alguna quota.
Què passa si no paguem una quota?
Què passa si no en paguem tres?
Què passa si hem avalat? Si ens han avalat?
Si ens hem separat i la meva parella havia de pagar
la quota de la hipoteca i no la paga.
Parlem d'hipoteques, parlem d'impegats,
de tot plegat, no?
Sí, d'entrada, com tu molt bé dius,
és un tema d'actualitat.
Sembla ser que no només serà un tema d'actualitat
durant aquest estiu,
que en principi la previsió,
en funció del que ens van anunciant i dient
els agents econòmics,
Banc Central i totes aquestes institucions,
va per llarg.
D'entrada dir, això m'imagino que tothom ho sap,
que una hipoteca no deixa de ser un contracte
que s'uscriu qualsevol persona o qualsevol família indirectament
a un banc,
a una entitat bancària,
banc o caixa.
Què significa això?
Que com a contracte,
una part adquireix unes obligacions
i l'altra part adquireix unes altres.
Des de la perspectiva del ciutadà,
de la persona que s'uscriu aquesta hipoteca,
no pagar una quota significa un incompliment contractual,
motiu pel qual hi ha uns procediments judicials específics,
normalment de caire executiu.
Executiu significa contundent,
potser no entrarem en massa detall,
és difícil d'explicar,
però contundent significa que amb l'incompliment
o amb algun incompliment de diversos pagaments,
però bé, un ja ho podria representar,
significa que poden anar al jutjat
i amb un temps relativament curt
ja sol·licitar-te fins i tot
l'embargament de béns, etcètera.
Això no treu que no tinguis la possibilitat
de defensar-te
i d'oposar-te però amb causes taxades i mínimes.
Dic això perquè,
això és el pa nostre de cada dia,
es diu i sembla ser que hi ha una tendència natural
per aquest increment de tipus d'interès
i aquest ofegament de moltes famílies de no arribar-hi,
jo sempre sugereixo que abans d'impegar
o quan un preveu
o quan una família preveu que no pot arribar
encara que, òbviament,
s'ha acordat
o s'ha signat un contracte que vincula
però que es dirigeixi a l'entitat bancària
i intentar parlar-ho.
Bé, que pacti ocupar-li
o que parli de mitjans de refinançament
o que intenti preavisar
perquè amb aquest preavis
possiblement evitarem molts problemes.
Però, en principi, això és perquè
si l'entitat bancària vol parlar
o vol pactar o refinançar el que sigui.
Però, si l'entitat bancària no vol fer res,
a partir de quin moment?
És a dir, jo estic pagant una hipoteca,
imagino que com tothom en aquest país,
aquest mes no pago,
ja puc començar a tenir problemes?
Pots començar a tenir problemes.
El que passa és que a partir de tres mesos
és quan directament et portaran al jutjat.
El que passa és que als bancs
no els interessa tenir cases.
Perquè tenen massa matriponi immobiliària, no?
No els interessa gens,
perquè perden diners.
Llavors, el que els interessa
en guanyen diners són amb els interessos.
El que ens interessa és mantenir la hipoteca.
Llavors, habitualment,
i no m'he trobat cap cas,
excepcionalment gent que no té cap recurs,
llavors no tenen altre remei,
però habitualment et refinancien
o et donen algun altre crèdit
o t'allarguen una mica,
en fi, et diuen...
El problema és posar-se en contacte amb el banc.
És un problema de negociar amb el banc, no?
Amagar el cap sota l'ara no funciona, en aquest cas.
Si ja en vindran a buscar, no?
Sí, no, no.
Si dones la cara i vas a parar amb el banc,
a ells no els interessa tenir pisos allà per subestar.
No els interessa en absolut.
Llavors, el que passa és que
quan no pagues per molt que ho intentis
i no hi ha altra manera de refinançar
perquè no tens altres ingressos,
el banc et portarà jutjat.
Llavors, no valdrà que paguis una...
Ara ja puc pagar cada mes.
No valdrà això.
Hauràs de pagar el valor de la pis, etcètera, etcètera.
I tindràs un problema greu.
A veure, som una família, diguem-ne,
característica classe mitjana, eh?
Res de grans fastors.
Amb una hipoteca, dues criatures,
una feina més o menys estable,
un salari mitjanet, normalet.
La típica família d'aquest país, eh?
I hem comprat el pis, allò que podíem pagar.
No hem estirat més el braç que la màniga.
En fi, el cas és que fa una pujada d'interès terrible.
No pago, no aconsegueixo que el banc refinanciï amb mi aquest deute.
Aleshores, que arriba el desnonament?
No, l'execució de la hipoteca.
L'execució de la hipoteca.
Procediment executiu.
És a dir...
Jo tinc criatures, no tinc on anar-hi,
i em puc quedar al carrer.
Explica'm aquest procés, com funciona.
Molt bé, molt bé.
Aquesta ejecució, o aquest procediment judicial,
ja he dit, és contundent.
Es diferencia d'un procediment ordinari o normal,
perquè pràcticament, amb aquest impagament,
òbviament amb una mínima reiteració, com deia abans Laura,
doncs el banc, l'entitat, pot portar-te al jutjat,
requerir-te de pagament,
i de moment, d'entrada, es produeix un primer problema.
Si tu deus 3 quotes, 1.000 euros...
Normalment passa això, quan deus 3 o 4 quotes,
que et porten al jutjat?
Poden portar-te.
I per l'experiència...
A veure, en moltes ocasions, és que, esclar,
tot és veure i valorar-ho, no?
Hi ha hipoteques i hipoteques.
En moltes ocasions, com una hipoteca s'uscriu a una entitat,
doncs potser és l'entitat del teu barri,
amb la qual el director o interventor et coneix,
et truca o t'envia una carta i et fan anar a l'entitat.
Escolta'm, que deus 2 o 3 rebuts d'hipoteca,
precisament perquè al banc o a la Caixa
sempre li interessa que es pagui,
més que tenir un patrimoni brutal, no?
Encara que després pugui tenir certa sortida,
però tot no surt.
Aleshores, et porten al jutjat.
Problema, si parlant amb el banc
no hi ha manera de refinanciar-ho,
de dir-te, escolta, paguen les quotes en 6 mesos,
o el que sigui...
Sí, perquè he perdut la feina, per exemple, a més a més.
El banc te pot posar un procediment judicial.
Primera problemàtica que es genera.
Si es deuen 3.000 euros, 4.000, 6.000 euros,
anem a posar per cas,
una quantitat també estàndard,
com la família que t'ho deies abans,
pot automàticament,
aquests 6.000 euros,
més els interessos,
que normalment no són judicials,
sinó els pactats...
Del propi deute.
Encara que és un tema discutible,
perquè hi ha sentències
de les altes instàncies judicials
que consideren aquests interessos,
a vegades excessius,
encara que es pactin.
Però és igual,
d'entrada ja t'ho demanen.
I les costes,
és a dir,
les despeses d'advocat i procurador
ja no només teves,
sinó de la part contària,
és a dir, del banc.
I que t'apliquen les tarifes d'advocats a recetar.
La conclusió,
aquests 6.000 s'han convertit potser en 8.000,
i la pilota es va fent gran.
I els interessos són diaris,
és a dir,
cada dia 10 euros més,
5 euros més,
4 euros més.
I quan pot durar un procés d'aquest,
segons la vostra experiència,
home, si arriba fins al final,
a veure,
clar,
arribar fins al final vol dir
que t'embarguin el pis i te'l subastin.
El que passa és que si és vivent d'habitual,
si és vivent d'habitual,
és més flexible,
és més difícil fer-te fora,
i es pot intentar arreglar el tema,
però sempre pagant
o arribant a un acord amb el banc.
Normalment els bancs arriben a un acord.
I en moltes ocasions,
si es deuen 6.000 que es converteixen en 12.000,
doncs potser truques,
es fa una proposta de 8.000
i el banc transigeix,
o d'un pagament haplaçat.
Però,
si no és vivenda habitual,
pràcticament no hi ha causes d'oposició.
És a dir,
si t'embarguen,
o et posen un executiu
que pot acabar amb un embarc
i un,
òbviament,
una subhasta de l'immoble,
d'una segona vivenda,
pràcticament no hi ha cap causa d'oposició
si el banc no vol
que tu paguis
i acceptar aquell pagament.
Aviam,
si us he preguntat bé,
perdona, Laura,
són processos molt estereotipats
que no tenen cap sorpresa
ni cap novetat, no?
No, no en tenen.
No hi ha elements objectius.
Exacte,
que un jutge
sempre fa unes sentències
i que se mantengui
estàndards
perquè no té cap cosa
que faci variar
aquest tipus de procediments.
S'ha de pagar.
El que passa és que
el que molta gent fa
i això és una opció que té
és que quan no pot pagar
intenta vendre la casa a ell.
Sempre sortirà guanyant.
I es pot vendre una casa
que estigui dins d'aquest procés
que hagi ja entrat l'executió del títol?
Sí,
es pot vendre la casa,
pagar el que deus,
més interessos,
més tot el que et reclamin
i sempre tens més guany
que no passi subastra en la casa.
I el comprador d'aquella casa
ha de tenir ben clar
que el que està comprant, no?
Que està comprant una casa
que està a punt de la casa.
Però segurament
per aquesta raó
li sortirà millor de preu.
Sí que això s'aprofita
moltes vegades, no?
Diuen.
Vaja, no ho sé.
De tota manera,
jo recomanaria
que qui es trobi
en aquesta situació,
encara que moltes vegades
la intervenció
dintre del procediment judicial
de l'advocat
és inútil
perquè està bastant
lligat de peus i mans,
però assessorar-se
amb un professional,
en aquest cas amb un advocat,
per què?
Doncs perquè,
com molt bé esteu dient,
hi ha una solució,
a vegades alternativa
i s'ha produït a vegades
doncs embargaments
per un impagament
d'hipoteca molt reiterat,
a vegades de 60.000 euros,
de 70.000 euros,
de 90.000 euros,
amb el qual pràcticament
està esforçat
en una venda
i a treure
quatre duros,
però,
òbviament,
amb la intervenció
de l'advocat
sempre millor,
perquè un pobre ciutadà
en particular
es veu indefens, no?
negociant-ho a tres bandes,
tant amb la part
del comprador
de la vivenda,
del que adquireix
i de l'entitat financera
que té,
doncs,
agafat,
doncs,
amb aquesta
cara molt a tres bandes,
jo m'he trobat
que ho deixes,
doncs,
a la noteria
o a l'entitat bancària
del que s'escriu
la nova hipoteca
o a subroga,
és a dir,
a l'entitat del comprador
i normalment
no hi ha cap tipus
de problema.
El banc antic,
el que té
el procediment judicial
a favor,
una vegada està fet,
sol·licita judicialment
que s'aixequi l'embarc
i no hi ha cap tipus
de problema.
El que passa
és que ja són operacions
que sempre recomanen
la intervenció
d'un advocat,
d'un director,
d'un que intervingui
a l'hora
que això sorti
o tiri endavant.
No només embargar una casa
quan no es deixa
de pagar una hipoteca,
que recordar
que en qualsevol
deute personal
que tu tinguis,
és a dir,
jo m'he comprat un cotxe,
no el puc pagar
i resulta que
no el puc pagar
de l'inici,
aquell cotxe no té valor,
el que fan
les financeres
d'aquestes
de les marques
de cotxes
és notar
el risc de la propietat
una notació
d'embarc
sobre la teva casa.
Sí,
perquè al cotxe
ja no els hi surt a compte.
La gent que fa
automàticament
intenta pagar
com sigui
perquè, clar,
normalment no executen
això,
perquè no t'executaran
per valor
de, no sé,
de 12.000 euros
una vivenda
on vius
amb la teva família,
però, clar,
és una manera
de portar la gent
i la gent paga.
Hi ha un aspecte
a mi que,
francament,
em crida moltíssim
l'atenció
i que sempre
que veus casos d'aquests
dius
però com pot ser
que això
no pot ser
el tema dels avaladors.
Tu avales algú
aquell algú
passa de tot
si em permeteu
l'expressió
i després
aquella persona
que amb la millor
voluntat del món
li ha donat suport
a l'altre
ha d'assumir el deute
i en moltes ocasions
sabent-hi
que aquell
que no paga
pot pagar.
El que passa
que és allò
que heu comentat
moltes vegades
no té res
al seu nom.
El que passa
habitualment
són avaladors
que són familiars
habitualment
perquè no avalen
la gent habitualment
ja sap on es posa
però és molt perillós
l'avalador
hauria de saber
en tot moment
hi hauria de tenir
capacitat suficient
com per fer front
amb aquestes deutes
perquè si no
la poden amargar amb ell
i jo sempre dic
que algú ve
és que el meu
haig avalat el meu fill
perquè s'ha de comprar
una casa
i jo sempre dic
compte amb qui estàs avalant
perquè només és el teu fill
potser és la seva dona
etc.
I jo sempre
quan em venen a preguntar
m'he dic
tu tens capacitat
econòmica per fer front
amb això
si aquesta persona no paga
doncs sí
doncs si vols endavant
si no
és un gran parell
i avales
amb els teus béns
amb el teu patrimoni
sí
i tant
a més tenim en compte
que moltes vegades a la vida
segons quin tipus
d'operacions jurídiques
o d'actes jurídics
és a dir avalar
no deixa de tenir
una reparcació jurídica clara
i evident
prové de relacions
d'aparentiu
d'amistat
jo t'avalo
no hi ha problema
el tema jurídic
i el tema emocional
i no pregunto res
jo per tu faria qualsevol cosa
jo ara no estic fent
no estic apelant
a la desconfiança
de les persones
no avalin
per ser de cas
no
si avalin
a veure
si avalin
el que passa
és que
el que sí que voldria
posar en preavís
fins i tot
a vegades
en vincles molt estrets
és que qualsevol acte
que facis amb aquesta vida
i
torno a dir-ho
jo sóc dels que crec
potser és
una miqueta romàntic
el que diré
però
que les relacions personals
sempre han de primar
i que has de
depositar la confiança
en les persones
però
que quan facis alguna cosa
siguis conscient
de la possible repercussió
que pugui tenir
perquè molta gent avala
i jo
per aquest senyor
donaria la mà
però és que després
la vida et pot donar
segons quins cops
i acabar amb aquesta situació
volia fer un segon comentari
canviant absolutament de tema
però potser
el tinc que fer
perquè és una crítica
moltes vegades
per impagaments
en aquest cas
estem parlant d'hipoteques
però també heu tret
el tema dels préstecs
qualsevol tipus de deute
i està intervenint
en moltes ocasions
ho diré ben clar
no
tindria justificació
el que estic dient
però en ocasions sí
una sèrie de
d'espatxos
o de
anem a dir-lo
professionals
entre cometes
que es dediquen
al cobro
de morositat
no estic parlant
del cobrador del frac
sinó a vegades
o normalment
o últimament
els bancs
més que encarregar
la gestió de cobro
normalment
extrajudicial
prèvia a la interposició
d'un judici
perquè al judici
sí que hi tens
que anar amb advocats
colegiats
però encarreguen
el tema
segons quins despatxos
i jo tinc que dir
que així com en algunes ocasions
torno a dir
el que diré
no està justificat
i són gent
advocada
o no advocada
que realment
genera
un respecte
clar i evident
però en moltes ocasions
són despatxos
que ratllen
les males
exactament
les males artes
i jo sé que hi ha
el que deu deu
això està claríssim
tot i que digui
si jo em veig implicada
que em vénen a cobrar
des d'aquests despatxos
des d'aquesta manera de fer
no podria jo posar una denúncia
tot i que a mi al banc
també m'iniciés un procés
l'entitat de crèdit
ha demanat
amb aquest despatxos
que intenti el cobro
extrajudicial
això és correcte
el problema és que
quan per fer aquest cobrament
t'estan coaccionant
t'amenaça envaladament
etcètera
com ho demostres també
normalment són converses telefòniques
perquè
quan tu veus un escrit
ja et dones compte
moltes vegades
els advocats
quan fem el típic escrit
reclamant
un deute en don d'un client
a vegades ja generem
una reacció adversa
i escolti vostè
m'està amenaçant
i coaccionant
perquè nosaltres utilitzem
una fórmula molt normal
que sisplau
el meu client
diu que li pagui
que li deu
mil euros
i en el cas de no fer-ho
amb un plaç prudencial
acudirem
a la via judicial
o ens fem la reserva
d'accions que corresponguin
això hi ha molta gent
no és una cosa objectiva
molt bé
hi ha cartes que no són objectives
que són amenaçadores
i aquí sí que posen el jutge
i a vegades
ho podem confondre
fins i tot
amb un document legal
perquè a vegades
tot el que vingui així
com amb un llenguatge
i una terminologia
a vegades et generen
o et creen
una mica de dubte
és com quan reps una carta
del jutge
que potser no
no té cap
i de seguida
et poses en guàrdia
sense que hagis fet mai res
doncs ve a ser el mateix
una mica
a més
torno a dir
un deutor
un deutor
és un deutor
i francament
moltes vegades
es vol justificar
l'injustificable
escolti jo no pago
i hi ha gent una mica romancera
tot sigui dit
que no paga perquè no vol
hi ha gent que no paga la casa
papa paga el cotxe
però com a mínim
si tu estàs reclamant
professionalment
en nom d'una entitat
com a mínim
escolta't aquella persona
tu ja de seguida
ja el tallaràs
i diràs
escolti miri
a mi no m'expliquis romansos
però precisament
el que diu Laura
és que
jo a vegades m'he trobat
amb clients
que truquen
amb aquests despatxos
normalment
externs
absolutament
a l'entitat bancària
només tenen una relació
a vegades van a quota
a tant per cent
sí
a quota
a tant per cent
i
escolti miri
truco per allò
qui és vostè
escolti
llavors
et venen a queixar-se
ja no
respecte al que deguin
no la deguin
perquè és una dada objectiva
com deia Laura
sinó a les maneres
és a dir
escolti vostè
o paga
llavors
no és manera
i això
està proliferant
i efectivament
deure no és agradable
i aquella persona
ha de ser perseguida
civilment
però
són procediments
més que dubtosos
d'això no hi ha dubte
ja no parlem de legalitat
en tot cas
des del punt de vista
d'altre punt de vista
és dubtós
breument
una darrera qüestió
en una sentència
de separació
el jutge
determina
que un dels conjugues
ha de pagar la hipoteca
independentment
que visqui o no
que a vegades
no es correspon
un viu i l'altre paga
les coses com siguin
el que passa habitualment
és que el marit
era muller
o en aquest cas
marit i muller
tenen un pis en comú
llavors
i l'hipoteca
també és en comú
què passa
que li donen l'ús
i disfruta de la vivenda
a la dona
o a l'home
aquí es queda els nens
habitualment
l'altra marxa de casa
no només ha de pagar
la meitat
de la hipoteca
sinó
un lloguer
o una altra hipoteca
què passa
que molta gent
que marxa a la casa
diu
escolta
tu pagues tu
jo me'n vaig
i no pago
la persona que es queda a casa
no ha de pagar
la meitat de la hipoteca
l'haurà de pagar sencera
perquè el banc
tant li dona
que pagui un
que pagui l'altre
o que pagui el veí
i si aquella altra persona
el que ha marxat
o la que ha marxat
resulta que realment
els seus ingressos
no li arriben
per pagar
la hipoteca
la pensió
i el lloguer
parlem que és una persona
en condicions
que no té propietats
ni res d'això
en teoria
ha passat un procediment judicial
de separació o divorci
i la jutgessa
o el jutge
hauran sigut
mínimment justos
perquè pugui pagar
a vegades no passa
però en teoria
hauria de poder pagar
si no pogués pagar
perquè en canvi
a les circumstàncies
que s'ha quedat sense feina
etcètera
hauria de fer una cosa
que es diu
modificació de mesures
i canviar
els termes
de la sentència
de separació o divorci
perquè per sobre
d'una manera
d'operar
del banc
hi ha una sentència judicial
que això sempre
és una
diguem-ne
que és
és determinant
de tota manera
encara que la sentència
contempli un compromís
d'on pagar
la part de l'altre
o la hipoteca
de l'altre
és el que diem
el banc
el contracte
si la hipoteca
signa meitat i meitat
el contracte pot anar
solidàriament
i la solidaritat
és un terme
que sona positiu
però acostuma a ser negatiu
és a dir
indistintament
i per la totalitat
del deute
contra qualsevol
dels dos
és que després
l'altre
pot repetir
aquella deute
contra el seu marit
perquè deu la meitat
de l'hipoteca
i si em permets
una qüestió
que crec
molt important
i potser
una miqueta escandalosa
per qui ens està escoltant
que no hem dit
respecte al tema
d'hipoteques
quan es passa
una reclamació
d'una
execució
d'un procediment
executiu
arrel d'uns 5 pagaments
d'unes quotes
és el que dèiem abans
si demostres
que és vivenda habitual
pagant les quotes
que deus
te pots quedar
i tal
però
si no
es té que pagar
la integritat
del que queda
d'hipoteca
si el banc
no arriba
en un acord
podem parlar
de molts mils d'euros
i aleshores
és quan la gent diu
d'on tinc que treure jo
100.000 euros
o 200.000
o no dic més
perquè actualment
no me preu que van els quesos
tela
en fi
que la relació
amb els bancs
avui dia
són com els matrimonis
d'abans
per tota la vida