Jordi Bertran, bon dia.
Benvingut.
La cultura popular té cap justificació
per aquest fred que encara no ha arribat i que ha d'arribar?
Home, aquesta setmana...
Començàvem la setmana passada per Sant Antoni.
No em diguis allò dels barbuts,
que ja estan passant i el fred no arriba.
Aquesta setmana, dijous,
és una festa d'aquestes que sempre fa fred,
que és la Sempera d'Arribes.
Ah, doncs aleshores sí, eh?
I fa molt de fred també, eh?
Doncs sí, sí, sí.
Al final sempre ens dona la raó.
Aquesta setmana és la setmana de fred.
Tens raó. Ahir es va presentar el programa
de Carnaval per enguany a Tarragona.
En parlarem en el seu moment,
moltíssims actes, canvis que,
vaja, per l'opinió que recollim cada any
dels autèntics protagonistes del Carnaval
agradaran, no?, perquè estem ampliant espais
de participació, per tant...
En tot cas són canvis que decideixen
amb els comparses i, per tant, sempre acostumen
a tenir, com a mínim, comptar
amb la complicitat d'aquestes comparses, no?
Les seves actuacions musicals,
en fi que està tot dia a punt i preparat.
Estem ja...
Hi haurà moltes comparses, també,
guanyin moltes disfresses i molta cosa.
Sempre hi ha una mica, no?
Sempre augmenta.
No, jo crec que...
En fons de l'augment de la natalitat, també.
No, no, hi ha una certa estabilitat,
tampoc no s'entra en una guerra de xifres,
no crec que aquest sigui l'objectiu principal
de la festa, no?
Però, en tot cas, sí que hi ha
un bon volum, no?
Tampoc cal fer les coses més llargues
del que toquen, no?
Però, vaja, les xifres sempre queden bé, també.
Parlem d'un altre carnaval, avui.
Perquè ja amb el Jordi, ho dèiem l'altre dia,
que, d'alguna manera, el mes de gener,
bé, gairebé, quan acaben festes de Nadal,
ja es comença a preparar el carnaval.
Hi ha tot un seguit de festes
que són el precedent d'aquesta celebració,
l'antesala de la Quaresma, etcètera, etcètera.
I, en aquest sentit, doncs,
el Jordi ens proposa fer un recorregut
per altres carnavals
que, probablement, ens siguin una miqueta desconeguts.
Sí, avui no anirem a cap carnaval
en quant a masses de gent,
sí, en quant a història
i en quant a rituals, no?
Anirem cap a un carnaval gallec, no?
Que és un dels carnavals
que està, doncs, més ben considerat
a nivell d'endogràfic i a nivell d'història.
És un carnaval d'una població
que no és molt gran,
que es diu Xinxó de Límia.
Xinxó de Límia.
On és, això?
Això...
A quina província?
Ostres, això de les províncies, a vegades, jo em perdo, eh?
Ara també.
No sé si a Galícia ho tenen per províncies
o per concejos, o exactament,
que tenen o desconec.
És un concejo.
Un concejo, no?
Que en diuen ells.
Un concejo, sí.
I és un dels carnavals
com a més importants
que hi ha en aquesta zona.
No l'únic,
perquè hi ha d'altres, doncs,
que també tenen el seu interès
en la zona de Llega,
però aquest és un dels que podríem destacar
de manera més grossa, no?
Molt bé, doncs en parlarem,
però tot carnaval precisa d'una banda sonora, no?
Sí, i avui he començat amb un tema...
L'altre dia estàvem de Sant Antoni,
i vinga, comencem el carnaval galler,
que precisament veurem que comença molt aviat
per una sèrie de raons,
doncs comencem amb un cant galler
que està recollit en una antologia dels anys 50,
que és un cantar duarriero, no?
Que és el cantar dels traginers, no ho podríem dir?
Escoltem-ho, doncs.
El cantar dels traginers, no ho podríem dir?
que és un cantar de la reina i la madre.
Ai la la la, ai la la, ai la la, ai la la, ai la la, ai la la, ai la la...
Aviam, els lingüistes segur que ens explicarien
la particularitat d'aquesta manera de parlar,
perquè no és un gallec estàndard,
el que podem sentir a vegades a les notícies
i als programes de ràdio de Galícia, no?
No, no, no.
En absolut, és...
No, és una tornada, jo diria, pre-normativa.
Sí, sí, jo també ho diria.
I a més, a més, és una tornada que combina el cant, no?,
que sempre és un dels elements particulars de la festa,
en aquest cas amb aquest tall que de quan en quan realitza el cantó, no?,
i el cantaire, vaja, i parla amb, en aquest cas, la mula o el cavall, no?,
és a dir, els arrieros, no?, els traginers,
els personatges que de la setmana passada
eren els protagonistes de les festes de Sant Antoni,
i aquest cap de setmana, doncs, també ho eren, no?,
doncs una mica serveixen per caminar cap a aquest xinzo de límia, no?
Aquest és un carnaval que l'hem volgut tocar avui,
perquè és un carnaval que comença molt més aviat que els altres, podríem dir.
Sí, realment, la festa del carnaval a Galícia no es diu carnaval,
té un nom que és l'entroido, l'entroido vol dir l'entrada, no?,
la gran entrada, que en el fons ens explica,
o ens rememora una de les escenificacions més importants que té la festa.
O sigui, el carnaval entra, el carnestoltes entra,
com a paròdia de les grans personalitats.
Quan una població rebia una personalitat, se'n deia,
la primera vegada que arribava, que entrava, no que arribava, no?,
això és a dir, les entrades de personalitats il·lustres,
de tipus religiós, de tipus civil, de tipus militar.
Per tant, l'entroido ve una mica en aquest doble sentit de mofa,
d'enriure-se d'aquests personatges importants.
Realment, el nucli central és el diumenge, dilluns i dimarts,
és els dies ancestrals del carnaval, el 18, 19, 20 de febrer, per tant, enguany.
El que passa és que el carnaval de Xinzó de Límia ha mantingut una proposta
estructurada en caps de setmana, no?,
que comença precisament el dia 28 de gener i acaba, doncs, el 20 de febrer, no?
És a dir, aquesta setmana?
Estem ja de diumenge a Carnestoltenc, no?
Cada diumenge té una peculiaritat específica, no?,
que el distingeix dels altres dies, no?
I després hi ha alguns personatges que veureu que es van,
que hi ha un moment determinat que ja no deixen de sortir, no?
Cada diumenge té un nom determinat en funció de l'element ritual que li dóna la festa, no?
Alguns són molt ancestrals i alguns ens sonaran a coses properes, no?,
perquè també hi ha connexions, no?
D'altres no tenen res a veure i són molt allunyats, no?
El primer diumenge és el Domingo Fareleiro,
el Domingo Fareleiro és el dia que realment esclata el carnaval del carrer en aquesta població
i es caracteritza, en el fons, per un gran escampall de farina pel poble, no?
Però ja surten disfressats, o no?
És un dia que el protagonisme principal és la farina com a element que purifica, en aquest sentit.
Ah, clar, d'aquí lo de Fareleiro, el fari.
Exacte, i llavors, en aquest sentit, els carnavals europeus han estat molt esteses, també.
Aquí a Tarragona va existir en una època determinada, sense que hi haguessin antecedents històrics,
però s'ha anat, doncs, reduint en poblacions que tenen uns carnavals molt ancestrals.
En el cas de Shinzo, és la població que realment té més protagonisme,
perquè, com a mínim, els carnavals gallecs, perquè té una jornada estrictament dedicada
a aquest ritual de la farina, no?
Per tant, poden estar-s'hi tot el dia, o bé...
És una mica... Això d'aquests actes, sempre en les poblacions més aviats rurals,
funciona una mica al marge dels estructures que entenem aquí com a actes formals, eh?
Per tant, dubto que es pugui dir-se, això va de tal hora a tal altre, eh?
No és l'element de la farina només un element que aparegui en aquest carnaval.
En els carnavals del Pirineu, per exemple, doncs, quan hi ha les danses d'ossos,
sempre hi ha uns personatges que porten farina, no?
Això està una mica vinculat a aquesta idea que els etnògrafs encesos van voler,
identificar amb el cicle lunar, no?
I dir que, bé, una mica el pintar, doncs, o tacar de blanc a les persones,
en el fons és una mica la relació amb el desig que hi hagi lluna plena, en aquest sentit.
En aquest altre cas que deies, probablement m'equivoqui, eh?
Però una vegada vas parlar d'aquest carnaval i no tenia també un cert ritual d'aparellament, de...
Sí, en els carnavals dels Pirineus hi ha...
Aquells que es disfressaven d'ossos cercaven les noies...
Sí, bé, més que d'aparellament, jo et diria de transgressió absolutament de les proximitats.
Jo ho deia una mica, etnològicament parlant...
Sí, té un component sexual, diguéssim, aquest carnaval del Pirineu.
L'os, en el fons, no té res més que això, no?
Hi ha la vinculació que el que intenten, doncs, bé, el joc del blanc o el negre
explicava també en quin moment l'os sortia o no sortia del cau, no?
Diguéssim. Bé, en aquest cas, a Xinsó seria el primer element, no?
Que hi ha el...
El fareleiro.
Aquest seria el fareleiro, el dia de la farina, podríem dir, no?
El segon diumenge, que seria el 4 de febrer enguany, té un altre nom, que és el diumenge oleiro.
És una altra cosa absolutament diferent a l'anterior.
En aquest cas estem parlant d'un joc absolutament ancestral, que té diferents noms en funció de quins de les poblacions.
Per exemple, a Portugal també es realitza una jornada semblant i es refereix a un joc que pròviament és el joc de les ones, no?
El que en diuen allà, doncs, de...
O l'ereiro ve de les oles, no?
Però aquí en diríem, doncs, les ones.
I, bàsicament, són un joc que té lloc a la plaça del major de l'Ajuntament,
que els joves, sobretot, és una festa, en aquest cas, aquest diumenge dedicat als joves,
se situen en uns cercles, no?
I el que van fent és, podríem dir, aquestes ones de gent, no?
Aquestes cercles, que la figura del cercle és una figura de les més màgiques que hi ha en la dansa i tal,
doncs aquesta s'utilitza.
En aquests casos s'intercanvien diferents productes i hi ha diferents jocs, no?
Que es van produint des d'aquest joc genèric de les ones, amb vi, amb llepolies, amb aigua,
també escaducerament amb farina aquest dia i amb elements més moderns també com el confeti, no?
Sobretot, tots aquests elements es col·loquen en recipients que cal no trencar del cercle
i te'l vas passant una mica d'una banda a l'altra, no?
Aquest recipient, no?
Normalment tot això va acompanyat, doncs, de moltes consumicions, podríem dir, alcohòliques, que en aquest cas...
Ja estem com allò de l'aparellament i el sexe, vaja, que agafen unes bufes impressionants, no?
No, però no és el mateix el sexe que el...
No, no, indiquen l'utilització d'eufemismes.
Sí, bàsicament és mantenir el cercle i passar-se aquests recipients que estan plens, no?
En forma, doncs, rodona també, però amb diferents...
Poden ser cantis, o...
Sí, bàsicament és que no es trenqui, eh?
Vull dir, sobretot és això, no?
No sempre s'aconsegueix, no?
No sempre s'aconsegueix, de quan en quan es trenca, no?
És aquest recipient, però la idea és cercle concèntric i element, doncs, més o menys també en forma, no circular,
sinó un dipòsit, diguéssim, en forma, doncs, rodona, que serveix, doncs, per col·locar diferents coses i que no es trenqui, no?
És a dir, podríem dir que és un joc de l'olla, per entendre'ns, però en lloc de penjar-lo, que ja veurem que després ve això,
en aquest cas es van passant, doncs, una sèrie d'elements, no?
El diumenge següent, en aquest cas passaríem a l'11 de febrer, passem al diumenge Corredoiro.
El Corredoiro.
Corredoiro, no?
Deu ser alguna cosa de córrer, m'imagino, o no?
Bueno, en aquest cas, un dels elements característics de la festa són el que anomenem cossos, no?
Cossos de, no de la figura humana, sinó del cos del bou, és el lloc on corren els bous a Tarragona,
precisament per Carnaval.
En el cas d'aquesta població, el que es feia era un altre tipus de curses, no?
Realment es corria, o es donava toms més aviat, darrere, o es dona toms, vaja, es donava i es dona toms,
darrere d'un nino, que és el ninot característic, també un altre dels emblemes propis de la festa,
que això s'ha mantingut, eh? Se'n diu el meco, el ninot de xinxó es diu meco, no?
I és, en el fons...
Diria si un rei carnestoltes, o no?
És un rei carnestoltes.
És un rei carnestoltes.
El que passa és que no apareix la paraula rei, realment, fins molt més modernament.
Però és la mascarada, és la...
És el protagonista principal de l'element, no? És a dir, això actualment se'n diu rei, extraordinàriament,
doncs d'una manera... doncs es pot anomenar, en alguns casos, amb un nom encara més singular o més especial,
però jo diria que la...
Però representa aquesta figura.
Sí, és un ninot que representa el rei, en aquest cas el meco, no?
I aquí hi ha, i apareix també un dels altres elements essencials de la festa de xinxó,
que és el... les pantalles, no?
Les pantalles són una mica l'escorta que té el meco, no?
El meco, gent diu o meco, és o, l'article seria,
és el personatge que comença i acaba la festa,
és el personatge que normalment té, en aquest cas, una imatge humana,
així com d'altres poblacions, per exemple, Tarragona, el ninot,
s'ha adoptat aquesta configuració de sàtir,
aquest cas és una configuració, doncs, humana, plenament,
està ple de palla, com si... bueno, fos un espanta-ocells una miqueta,
podríem dir, seria aquesta la imatge,
i està penjat d'un bastó, no?
Que s'aclaven al centre de la plaça de xinxó,
i l'últim dia, doncs, és el final també de la festa.
En aquest cas, avui en dia, podríem dir que hi ha una pervivència
d'un parell de mecos, en funció també d'alguns barris d'aquesta població,
però antigament, sembla que fins i tot el rei aquest no era un rei
que tenia un domini absolut en una petita població,
sinó que hi havia, com de jo seria, regnes de taifes, més aviat,
aquí hi havia bastants o mecos, no?,
que anaven fent, doncs, tota la celebració, no?,
en cada, podríem dir, suburbio, cada barri de la població.
Actualment hi ha el de la plaça Major i el del barrio de Baixo, no?
Podríem, si t'exigim a Torre d'Embarra...
La part alta i el serrallo.
Sí, o si t'exigim a Torre d'Embarra, Baixa Mar, no?,
Baixa Mar, aquesta paraula es manté molt característica, no?
Bé, l'omeco està acompanyat sempre, al seu voltant,
sempre hi ha uns personatges que són les pantalles.
Les pantalles no són les pantalles d'ordinador, les pantalles de televisió,
res de tot això.
És el símbol per excel·lència del carnaval gallec, podríem dir,
en general, ja no només d'aquesta població, hi ha endògrafs que situen
aquesta presència en el món celta.
Jo et diria que, en el fons, és un personatge estès, com a mínim,
per tot Europa, en cada lloc, adopta la seva posició.
És un personatge amb màscara, amb la qual cosa, doncs, ens dona
aquesta idea, doncs, de personatge sagrat.
Precisament, la pantalla és, podríem dir, la traducció, no sé exacta,
però la traducció de màscara, seria una manera d'anomenar-la en gallec,
no?, i en l'argot del carnaval aquest personatge.
Hi haurà dos elements fonamentals, un fuet que porten en una mà
i una bufeta que porten en l'altra, la bufeta onflada, de restes del tocino.
Això s'ha utilitzat. El dia que, em sembla que aquell dia no estaves tu,
que parlàvem d'alguns carnavals, no, perdó, d'alguns carnavals,
d'alguna festa al voltant de les dates de Reis,
el que estàvem en el Joli Solinià, que aquell dia al programa
parlàvem d'una festa d'alguna petita població en què també apareixia
algun personatge que s'anomava Butarga, no?, i apareixia amb aquest element comú.
Això és una característica també amb molts personatges d'aquests.
En aquest cas, les pantalles, les pantalles, porten aquest fuet
i aquesta bufeta onflada, no?
I després, bé, amb aquests elements el que fan, doncs,
és obrir pas a les diferents comitives, on hi ha gent que porta disfresses
més o menys, podríem dir, genèriques, de les que es poden trobar en altres carnavals,
i, en el fons, també hi ha totes les comitives en què apareixen els mecos, no?
Els reis o regles de taifes, doncs, de cada barri, no?
És un personatge multitudinari, en quant a presència a la festa, a Shinzo,
en poden comptabilitzar més d'un centenar, és un personatge molt important,
i això és una característica també allunyada amb el temps, la seva presència en aquesta població,
segurament els documents més antics parlen d'aquesta població,
evidentment no ens parlen dels ritus celtes,
perquè els celtes no van documentar totes aquestes informacions,
però sí que hi ha altres èpoques històriques més properes que les han documentat.
Màscara, pantalla a la cara, calçotets antics d'aquestos llargs blancs,
camisa blanca, sabates negres, polaines negres,
amb cintes vermelles per lligar-les a les cames,
una capa de seda vermella amb diferents cintes de colors,
un mocador al coll i un cinturó amb campanetes,
que també és un dels altres elements característics d'aquests elements tan antics,
que són les pantalles i els personatges dels carnavals.
Tot això acompanyat, evidentment, d'algunes músiques, no?
Evidentment, les músiques del Carnaval de Galícia
tenen poc a veure amb les nostres músiques
i en posarem dos exemples així com a molt ràpid, no?
Un, per exemple, aquell que serveixen per destapar
o despertar la festa cada dia, no?
Que són les alborades, no?
Per exemple, pot sonar coses d'aquest tipus, no?
Aquest sol és el que et pot despertar al matí?
Sí, normalment els carnavals ancestrals.
els sons són ancestrals.
Et despertes, eh?
Més que sonar...
Una mica, com l'altre dia parlàvem de Sant Antoni,
parlàvem de la Xemaria,
Xeremies, que són les gaites de Mallorca.
En aquest cas, doncs...
La gaita gallega.
La gaita gallega és un dels elements característics
que acompanyarà aquesta...
Això desperta, això desperta, no hi ha dubte.
Bàsicament ens porta, en el fons,
a parlar dels tres dies principals,
que són diumenge, dilluns i dimarts,
en què aquestes peces,
que s'hauran començat a veure aquest diumenge
del MECO, aquest diumenge de Corredeiro,
realment hi entrem als dies 18 i 19-20,
que serien l'essència pròpiament
del nucli central del Carnaval.
I aquí podem dir que el que és estrany
és veure algú que no vagi disfressat, eh?
Així, és a dir,
si tu vas allà de turista,
més val que vagi disfressat,
perquè si no,
les pantalles...
Acoden fer alguna cosa.
És una presència, jo diria,
multitudinària del Carnaval
en què totes les desfilades
són precedides per aquests personatges
de les pantalles, no?
Realment,
hi ha carrosses,
hi ha comparses,
que tenen la seva gran eclosió,
el Dimarts, no?, podríem dir,
però és una mica una festa constant,
en aquest sentit, no?
Suposo que, entre altres coses,
per la dimensió bastant petita
de la població
en què aquesta presència
és absolutament massiva, no?
També hi ha una altra so
que acompanya
aquests elements
de més ancestrals, no?
Que són les panderetes, no?
Ah.
Això se'n diu pandeirades?
Sí, aquest tema
és una pandeirada antiga.
Els temes que estem escoltant
no són temes pròpiament de Carnaval,
són temes de la música
que es poden interpretar
aquests o altres.
Avui els hem posat aquests
perquè són unes gravacions
prou històriques dels anys 50
i valia la pena també
rememorar-se una mica
ja que anem avui a Galícia
doncs parlar una mica
d'aquests temes més antics.
Fixis, doncs, a l'Oient
que realment
l'altre dia teníem
l'Aiximbomba
que era el so de percussió
mallorquí
i avui tenim el pandeiro, no?
El pandeiro.
Que és el so
diferent, no?
Però també comú, no?
En aquest sentit.
És a dir, el so és molt semblant, no?
És a dir, és una percussió constant, no?
Per tant, comencen aquesta setmana
per informacions que hem vist
per Sant Internet
ja que parlem dels païs de cultura popular
diu
O Entroido de Shinsu
o Maix Longo d'Espanya
és el carnaval més llarg
però clar, si comença aquest diumenge
imagina't.
Sí, sí, sí.
Bueno, és una cosa...
Sí, i realment no s'acaba, eh?
Després hem parlat el dimarts
però el dimecres hi ha l'enterrament
que es poden dir
pròpiament de la sardina
molt a veure amb el carnaval
podíem dir en aquest més ancestral català
però continuen i continuen
Plurones, Sagristanes
un terrament clàssic
podríem dir
dins del bon clàssic que pot ser, no?
En aquest cas
a Shinto sí que s'enterra
una sardina
és a dir, no és un...
realment es crema
una representació d'aquest peix, no?
I per tant, doncs
en aquest cas el nom li és molt propi, no?
també hi ha els versos satírics
que acostumen a acompanyar
aquestes representacions
però realment la festa acabarà
el diumenge posterior
que igual que passava
en els carnavals antics catalans
el domingo de piñata
és el diumenge
que realment és el darrer
diumenge d'entroido, no?
És la gent que, diguéssim
es resisteix a acabar
aquesta festa especial
torna a sortir a les pantalles
quan realment ja s'enterra la sardina
i, bueno
podríem dir que
és un moment menys
entre cometes turístic
aquesta festa
igual que la festa de Santa Tecla
està declarada d'interès turístic nacional
en el sentit estatal
és a dir
està declarada per l'estat espanyol
com a festa d'interès estatal
i el diumenge posterior
hi ha un acte d'aquestos
clar, que el domingo de piñata
no venen ja els turistes
diguéssim
és una cosa més interior, no?
i, bueno
en el fons succeix
es diu de piñata
perquè piñata
igual que abans parlàvem
de les oles aquestes
que es trencaven
els cantis aquests
sí, ola en el sentit de cercle
i de sentit de canti
l'oleiro
exacte
en aquest cas
es diu de piñata
però realment
també s'utilitzen
les oles
això també caldria veure
aquesta paraula
estem parlant de gallec
però jo crec que aquesta paraula
com a moltes altres
del carnaval mediterranis
té un sentit
bàsicament italià
em sembla
però bé
en tot cas la piñata
és una olla
que es col·loca
amb una corda
es puja
i es trenca
és a dir
és la piñata clàssica
hi ha llaminadures
o regals
o farina
o aigua
i aquí realment
és quan s'acaba la festa
quan es trenca
aquesta olla fina
doncs nosaltres
hem de trencar també
la piñata
de l'espai d'avui
tot i que continuarem
la propera setmana
parlarem de mites de Catalunya
ara Jordi
deixarem aquest municipi
de les Ries Baixes d'Orense
Xinsó de Límia
per tornar a Catalunya
perquè volem parlar
d'un llibre
que ha fet el Magí Sunyer
que també tindrà
molt a veure
em sembla
amb la mitologia popular
jo m'imagino
que si
en parlarem
després
moltíssimes gràcies
i ens trobem
la propera setmana
i ja saben
si volen agafar
un menjar típic
de Xinsó
em sembla
que el Lacón
va
amb els grelos
corresponents
va però
a torn i a dret
pels carrers
d'aquí un
ei
si entrem al Carnaval
hem de fer un programa
de gastronomia
apunta tu
va Jordi
fins la propera setmana
adeu-siau
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies