6 minuts passen de dos quarts d'una.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja saben que els divendres tenim una parella, de fet,
en aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio.
El primer integrant de la parella és el David Serra.
Ja l'hem acomiadat avui telefònicament.
I l'altre integrant d'aquesta parella és en Pep Calvet,
que ens acompanya a l'estudi.
Pep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Que a més avui vens molt ben acompanyat.
Sí, sempre procuro portar gent que porti moltes coses.
I ara d'aquí uns instants saludarem a diferents integrants
de l'associació Tarracó Patina.
Ara en parlarem, ara els saludarem.
Però abans, molt ràpidament, Pep, perquè avui tenim teca,
podríem dir, repassem l'agenda d'activitats interessants
per aquest cap de setmana.
D'acord.
Doncs comencem aquest cap de setmana, el dia 9 i 10.
És el segon raid a Ribargosse, a Trem.
L'agenda del raid ja més o menys ho tenen previst
dintre el seu calendari.
Amb BTT a Vic tenim la Baica Vic 2007.
Aquesta cursa és una miqueta ja més controlada,
perquè se n'ha de saber.
És amb llibre de ruta o GPS.
Què vols dir, maixa?
De què se n'ha de saber?
Se n'ha de saber perquè et donen el llibre de ruta
i amb el GPS has de posar totes les coordenades que et donen
i no hi ha camins, sí, camins sí són, però no estan marcats.
Busca't la vida, vaja, necessitem tenir nocions d'orientació.
Molt bé.
Paral·lelament a aquest, perquè no sigui massa gran els 75 quilòmetres,
n'hi ha un altre, que és el Baica Vic Chic,
que són 30 quilòmetres.
Després hi ha la primera marxa femenina en BTT,
que es diu La Dona de Ferro, a Mollerussa.
Hi ha un circuit de 45 quilòmetres, bastant exigent,
o sigui que no només la bici de muntanya són per als homes,
sinó que les dones deixen el pavelló sempre ben alt.
El títol aquest de La Dona de Ferro és bé tret,
m'enllevat de moltes competicions en nom anglès,
que és allò de l'Ironman o l'Ironwoman,
que és la traducció literal, de fet.
Sí, els Mossos d'Esquadra també van fer una,
que deien el Mossos de Ferro, també va per aquest estil.
Llavors també, per la gent que no estigui tan preparada,
les mosses aquestes,
hi ha una cursa popular paral·lela de 13 quilòmetres.
Sabeu que aquestes poblacions que organitzen competicions
per tots els nivells, no?
Qui vulgui anar en un nivell exigent,
en un nivell elevat, doncs té el seu lloc
i per completar la festa, doncs un punt més participatiu.
Sí, perquè així pots acompanyar
amb el que realment s'hi posa de cap i peus
i tu vas sortint, no?
Així ningú t'excusa per quedar-se a casa.
Molt bé.
I llavors, per la gent que li agrada el Pirineu,
doncs recordar que també els dies 22, 23 i 24 de juny
hi ha la festa dels Pirineus,
que és Pirineu 2007,
no confondre amb Pirineu, sinó Pirineu 2007.
La Pirineu és la de festa dels Pirineus,
que quan per falta de neu es va haver de suspendre,
no ho confondrem.
Molt bé. Doncs és una gran festa
que cada any, per exemple, l'any passat
va ser a Salardú i fa dos anys va ser a Trem.
O sigui, està molt bé.
I bueno, donarem pas, si vols.
Aquí he dixit una miqueta
una marxa que es pugui fer,
que anava a parlar d'ells,
que és el Camí de Cartuixans.
Tenim una ruta, però segurament la deixarem
per d'aquí 15 dies,
perquè la setmana vinent no tindrem,
no ens acompanyaran ni el Pep,
ni tampoc ens acompanyarà el David Serra,
perquè estarem en aquests moments
des del Pati del Reu i Jaume I
fent un programa especial,
coincidint amb l'últim dia del mandat
de Joan Miquel Nadal com a alcalde de la ciutat.
Per tant, deixem la ruta,
la guardem al calaix per d'aquí dues setmanes.
I si et sembla bé,
saludem ja els quatre convidats que tenim avui.
Avui l'estudio de Tarragona Ràdio
està ben replet.
Són integrants, tots ells,
de l'associació Terracopatina.
Ja n'hem parlat, ja ens han acompanyat
alguns ells en alguna altra ocasió.
Saludem, en primer lloc,
l'Agustín Calvatxe,
que és el president de l'entitat.
Agustín, a l'amor, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanyen la Núria Estrada.
Núria, benvinguda.
Gràcies.
La Luyo, l'Arte, hola, què tal?
Hola, benvinguda.
I el Jesús Orno, benvingut també.
Hola, bons dies.
No sé si alguna vegada
els oients de Tarragona en ràdio
han vist a la nit
pels vols de les 10,
quarts 11,
un grup de 8, 9 persones,
alguns dies més,
alguns dies menys,
doncs tots convenientment uniformats,
visibles,
allò que s'esvegin,
amb els seus patins en línia
desfilant per la ciutat.
Què feu a aquelles hores, Agustín?
Bona pregunta.
Bàsicament el que fem és
passar-ho bé,
fer una ruta per la ciutat,
damunt dels nostres patins,
i visitar la ciutat,
i fer una miqueta d'esport.
A la vegada que reivindiquem,
doncs el poder anar en patins
per la ciutat,
i tot això.
Anar patins per la ciutat,
això sí,
suposo que aquestes sortides
són majoritàriament
en horari nocturn,
per dos motius,
un, per disponibilitat,
perquè les agendes
avui en dia són molt exigents,
i l'altre,
perquè anar ara mateix,
per exemple,
a les 12 i 41 minuts
en patins per l'Avinguda Roma,
pot ser una mica perillós.
Podria ser una persona,
però quan parlem d'un grup
de fins a 23,
que hem arribat a ser,
doncs sí,
efectivament,
és millor fer-ho en hores
que no hi hagi tant de tràfic.
Quina és la vostra experiència?
Com us vau enganxar?
Com va néixer l'associació?
A veure Núria Lui,
què ens explica una miqueta
d'on va néixer aquesta iniciativa?
Lui nació a raíz
de que nos conocimos
a Gusillo patinando
i, doncs,
pensàmos que un deporte
que ens gustava tant
podria tenir
en la ciutat
una representació
i tenir més gent
que podria venir
amb nosaltres,
doncs,
pensàmos en crear
un projecte.
Això després
va coger
una mayor,
com diria jo,
amplitud,
etc.,
perquè ja pensàmos
també en el transporte
alternatiu,
en la ciutat,
pensàmos en les vías verdes,
pensàmos,
cogemos exemple
d'autres ciutats
en les quals ja estan
implantades
altres asociacions
que es dediquen
al patinaje,
en fin,
ja cogió
una dimensió
distinta
a la que és
solamente patinar
por la ciutat
o fer deporte,
etc.
Cogió
otro tipo
de magnitud.
I fa
un any
aproximadamente
que nosaltres
creamos
una asociació
en la qual
estamos
ja prácticamente
50 persones
i està
cogiendo
d'un auge
importante
en la ciutat.
I cada quan
que deu,
Núria?
Doncs la veritat
és que això
depèn ja dels
teus horaris,
perquè hi ha una ruta
el dimarts,
a vegades es fa una ruta
el dimecres,
el dijous
normalment es juga
a hockey,
el dissabte al matí,
bueno,
ara és a la tarda,
es fan les quedades
novell
per ensenyar
els que no en saben
prou encara,
i el diumenge
al matí
es fan conos.
Llavors,
clar,
depèn,
si pots anar
a tot
o a la meitat,
això ja depèn del que...
jo hi sol una bastant.
La gent és complerta,
per tant,
les opcions són moltes.
Per exemple,
una cadada
aquestes del dimarts,
la cadada estàndard,
podríem dir,
quins itineraris feu,
quin recorregut
seguiu?
Doncs mira,
sortim de l'Ancla,
que és una rotonda
que hi ha allà
anant cap al faro
al principi,
i llavors,
per exemple,
un recorregut típic
és pujar
pel carrer
del Mar,
passar pel carrer
Vidal i Barraqueda
davant de l'Eroski,
passem per l'hospital,
llavors tirem
per la Rambla,
per exemple,
fins al balcó
del Mediterrani,
entrem al casc antic,
després de fer una volta
per la plaça del Rei,
plaça de la Font,
on hi ha molta gent,
hi ha, clar,
en les terrassetes i tot,
i després,
a vegades,
allarguem una mica més
la ruta
i a vegades ja
tornem a baixar
cap al port.
N'hem fet
algunes més llargues
fins i tot
anant a Sant Pere i Sant Pau.
Jesús,
aquesta ciutat,
amb perdó de l'expressió,
està molt malparida
per anar amb patins.
Ja ens referim
al pendent,
ens referim
a la inclinació,
no és una ciutat agraïda,
no estem parlant
de ciutats del centre Europa,
Bèlgica, Holanda,
que en moltes ocasions
són el referent
de la bicicleta
o dels patins,
mitjans de transport,
doncs molt més utilitzats,
molt més comuns
en la vida quotidiana.
En aquesta ciutat,
algun d'aquests esforços,
pujar, per exemple,
des del port,
exigeix un esforç extra
per part dels associats,
no?
Pues la verdad
es que sí,
lo pasa que Tarragona
no era patinable
hasta que no nació
Tarracopatina.
A partir de nacer
Tarracopatina
hemos demostrado
que es patinable
y bien es cierto
que hay que estar
bien preparado
para patinar
por Tarragona
porque como dices
de nivel del mar
hasta la catedral
hay que subir,
pero bueno,
como tampoco vamos
en plan de carrera
que vamos muy suave,
pues llegamos a todos lados.
Ahora, como tú dices,
ciudades como Aster
tan como París
donde hemos estado
patinando en marzo
y hicimos casi
en cuatro días
180 kilómetros,
eso sí que es muy patinable,
pero nosotros
haremos patinable
a Tarragona también,
claro.
Ahora continuaremos
parlant
amb els integrants
de Tarracopatina,
tenen diferents
projectes,
projectes per aquí,
tenen sortides
pendents a fora,
ens explicaran
alguna de les sortides
que ja han fet,
però Pep,
com definiries una miqueta
com veus
aquesta iniciativa?
Bé,
jo aquesta iniciativa
tiro també
pels demés
esports,
quasi quasi
per demostrar
políticament,
no?,
la gent que
està tot el rato
debatint
que si se pot
fer un carril bici,
si no es pot
fer carril bici
i a Tarragona
i tot això,
ells pugen
des de baix,
des de la cota zero
per dir alguna cosa,
a dalt a la cota 50,
com pot ser la catedral,
amb patins,
o sigui que
amb bici
se pot pujar igualment.
No tenen pinta
superherois,
els veiem ben cuidats
físicament,
a tots quatre,
però no van a ne'en cap
ni coses d'aquestes.
Sempre hi ha
vies alternatives
que són més planeres
i van pujant
a poc a poc,
clar,
si els fem pujar
directament
pel carrer Podaca,
Capdalt,
Rambla,
o pel J.
Brian,
tot i que hi pujaran igual,
però costa,
però ells mateixos
ja han parlat,
Vidal i Barraquer
i tot això,
és més suau,
llavors jo crec
que és una bona,
un toc d'atenció
als nostres polítics
per dir que
Tarragona
s'amou
a nivell
de tots els esports.
Se li pot impulsar,
de fet,
és una de les promeses,
va ser una de les promeses
de molts dels partits,
també segurament
dels partits
que segurament
formaran
l'equip de govern,
la potenciació
de l'ús
de la bicicleta
i per què no
dels patins.
Creieu que Tarragona
pot disposar
d'una xarxa
de diferents quilòmetres
de carril bici
que segurament
serien les vies
en què vosaltres,
els amants del patinet,
ja podríeu disfrutar
també aquests camins?
Doncs,
sí,
efectivament.
El que passa
és que lògicament
no es pot fer
un carril bici
que vagi des de la plaça
dels carros
fins a l'Ajuntament.
Com deia el Pep,
pel carrer Podaca,
carrer Unió,
evidentment,
és inviable.
però Tarragona
té gran part
de la seva població
que està en barris
inconexos
de la ciutat
i tots aquests barris
estan en una situació
bastant plana,
o sigui,
no hi ha grans muntanyes
i tots aquests barris
nosaltres pensem
que haurien d'estar
connectats
per el que nosaltres
anomenem
carrils verds.
A què anomenem
nosaltres carrils verds?
Doncs,
els carrils bici,
però,
els anomenen així
perquè ens agrada,
o sigui,
verd ecològic
i verd
perquè sigui
per bicicletes,
per patins
i per qualsevol mitjà
de transport
sense motor.
Perquè moltes vegades
es parla de carril bici,
tenen aquesta denominació
i no sé si el petit
també és un mitjà
de transport útil
i viable.
Sí, sí,
hi ha moltes ciutats
i hi ha molta gent
que fa les seves gestions
i el seu transport
per anar
de la feina a casa
amb patins,
com pot anar en bicicleta
o com se pot anar
en transport públic
o de qualsevol altra manera
o a peu.
Parlem d'aquests viatges
que heu fet
quan heu anat a patinar
d'altres ciutats,
comencem per exemple
el cas de París
o d'altres ciutats europees,
el mite aquest
que la gent
va amb bicicleta,
va amb patins,
realment és cert?
Realment aquests mitjans
es veuen
dia a dia pel carrer?
En París
és molt típic
veure gent patinant
i París és molt patinable,
inclús les aceres
estan preparades
per patinar
perquè són aceres
molt amplia
i no hi ha baldosa,
no hi ha juntes,
no hi ha rayes,
és molt lisa
i la gent està
molt acostumbrada
a veure-te,
la gent no se asusta
quan ve a una persona
en patins,
allà no ves a una,
ves a muchas
perquè hi ha una salida
organitzada
els viernes
d'una associació
de París
on lleguen a ser
fins i tot 13.000
persones patinant
i els domingos,
nosaltres hem estat
el domingos
perquè el viernes
nos llovió
13.000,
13.000,
sí, sí,
con sus patins.
però la policia
va en patins,
els que van en la ruta
i dirigen la ruta
van en patins,
hi ha ambulancias,
està tot preparat.
està tot molt preparat,
clar,
nosaltres som 20,
fins i tot arribem a 13.000,
i la que hicimos nosotros
el domingo
éramos unos 4.000
con policia,
con ambulancias,
con todo
i està bastante bien.
Aquí a Tarragona
la gente aún
se asusta un poco
cuando te ve patinando
porque yo
solo salir de casa
a hacer gestiones
patinando.
Yo creo que se sorprenden
más si se asustan.
Sí,
pero se van a ir acostumbrant.
Ens han rebut molt bé
a la ciutat,
el fet que l'associació
tingui aquest nom
Tarracopatina,
jo crec que
el fet que per exemple
les rutes dels Gemmes de la nit
que li diem fosforito
anem tots amb xalecos reflectants.
És que se us veu moltíssim.
És inevitable.
No està fet
perquè se'ns vegi,
sinó que està fet
sobretot
per un tema de seguretat,
perquè no per tot arreu
que anem...
No és que tingueu ganes
de cridar l'atenció
que sigueu espacialmente
benidosos,
és que és una mesura de seguretat.
Seguretat
i una responsabilitat.
Heu d'anar
per la vorera,
heu d'anar
per la carretera,
com us reben vianants,
com us reben cotxes,
com és una miqueta
la convivència
amb les persones
amb vianants,
amb conductors,
Llui, per exemple.
Bueno,
nosaltres intentamos
ir
con la mayor seguridad
posible
para el grupo
y para las personas
que vayan en coche
o peatones,
etc.
Entonces,
intentamos siempre
cuando hay algún problema
que tenemos que pasar
a la calzada,
ir en línea de uno,
muy pegados a la derecha.
O sea,
la ruta está muy controlada,
llevamos walkies,
llevamos personas
que en un momento dado
se ponen
no a parar el tráfico,
pero pues en las zonas
más conflictivas
para que los que van
en coche
nos puedan ver,
los automovilistas
nos puedan ver.
O sea,
que en ningún momento
siempre intentamos
que no haya ningún peligro
para nadie.
O sea,
llevarlo todo
muy controlado
y el grupo
se lleva muy controlado,
en fin,
intentamos esto.
De totes maneres,
a mi m'agradaria
dir que ara
la gent que
anant en cotxe
es troba
a un o més patinadors
que,
evidentment,
depèn del nivell
que tinguis,
però no tens
la mateixa estabilitat
anant en patins
que anant en bicicleta.
Necesites
una base més ampla,
et pots trobar
una pedra
o algo al terra
que et faci caure,
no tens
la mateixa capacitat
de frenada,
simplement advertir això,
que potser si vas
en un cotxe
i tens pressa
i ens has d'adaventar,
potser deixes més espai
que el que deixaries
en una bici.
Perquè aquí,
al mínim,
la possibilitat
de causar rossin,
gairebé pot implicar
un risc elevat
de caiguda,
ja és de per si
en una bicicleta
però anant en patins
de línia,
doncs...
Això sí,
una bici o un patin,
pues claro,
es lo mismo,
en este caso,
podemos caer.
Senyors,
què tal parlemans?
Ui,
esto del alemán
es una pasada,
porque bueno,
aparte de hacer
visitas turísticas
como por París,
por Ásterdam,
por Vitoria,
por Zaragoza,
el año pasado
ya estuvieron,
que yo aún no pertenecía
a Tarracopatina,
porque yo entré en Tarracopatina
hace cinco meses
sin saber patinar
y ahora voy a hacer
las 24 horas del alemán,
con lo cual,
con ello se ha aprendido mucho,
pues bueno,
pues vamos a iniciar
otra vez esta aventura
de ir al alemán
de un equipo
de hasta 10 corredores,
dándole vueltas
al mítico circuito
de Bogatí
del alemán
donde se hacen
carreras de moto,
carreras de coches,
pero nosotros
lo vamos a hacer
en patines,
una vuelta cada uno
durante 24 horas,
que debe ser una pasada.
Y bueno,
yo también me he metido,
aparte de hacer
otro tipo de deportes,
que yo vengo
de otro tipo de deportes,
me he metido
en esta aventura,
pues bueno,
porque estoy disfrutando
mucho con los patines
y me gusta.
Y para promocionar
un poco
Tarracopatina en el alemán,
yo le dejaría
la palabra
al AUS
para ver si es capaz
de buscar un sponsor
que no facilita
un poco
de traslladar.
A veure,
a Uf,
sí,
t'han penjat aquí
el mort,
podríem dir la responsabilitat.
Primer que tot,
explica'ns una miqueta,
quan és enguany
la iniciativa
quan es fa
aquestes 24 hores
de l'aliments?
A veure,
si no m'equivoco,
és del dissabte
30 de juny
a les 4 de la tarda
fins al diumenge
1 de juliol
a les 4 de la tarda.
Quan parlem de 24 hores,
són 24 hores corrent
aquest equip
de 10 corredors
per a cadascun dels grups.
Sí, efectivament.
Tarraco Patina
vol fer un grup.
Ja el té fet.
Ja el té fet.
Ja som 10 patinadors
amb una incorporació
recent que hem tingut
i ja tenim
l'equip format.
també ens acompanyen
dues persones
de suport logístic
i el que deia el Jesús
és el tema
que tot aquest muntatge,
lloguer de furgonetes,
inscripcions
que són caríssimes
a França,
manutenció,
equipament,
etcètera,
té un cost molt gran
i estem intentant
que si hi ha alguna empresa
que ens volgués
patrocinar
les samarretes
o la lloguer
de les furgonetes
o alguna cosa així,
estem molt oberts.
a qualsevol ajuda
i patrocini.
I nosaltres posaríem
a la nostra web
durant un any sencer
a la primera pàgina
el logo
i l'enllaç
d'aquesta empresa
com a agraïment
a la seva ajuda.
Això és una cosa
que deixem anar aquí
a l'aire.
Molt ràpidament,
si algú es vol posar
en contacte amb vosaltres,
com pot fer-ho?
Doncs a través
de la nostra pàgina web
www.terracopatina.net
o el correu electrònic
info.terracopatina.net
Ben fàcil.
i si hi ha algú
que ho ha sentit
però no ho ha pogut
apuntar bé
o se n'ha sabent
l'endemà,
doncs que truqui
a Tarragona a ràdio
i que nosaltres
els facilitarem
les dades.
L'Agustí va anar
allà l'any passat
a Le Mans.
El Jesús
no coneix
l'experiència
d'oïdes,
l'Agustí la va conèixer
de primera mà.
Com va ser?
Quants grups
s'arriben a plegar
en aquest mític
circuit francès?
Bé,
val a dir que
dels equips espanyols
que van anar
l'any passat
a Le Mans,
Terracopatina
va quedar
en el segon lloc.
I això
que no som
un equip
de pro
que diuen a França,
de professionals,
sinó que som
un equip
popular.
Però l'any passat
teníem un equip
bastant fort,
aquest any
penso que també,
però sobretot
anem a passar-ho bé.
Tu em preguntaves
quantes persones
hi ha allí.
Doncs mira,
l'any passat
eren 6.000 patinadors.
6.000 patinadors
de tot el món.
Se'n parlen
de 600 grups,
per tant,
aproximadament.
S'ha de tenir en compte
que hi ha grups
que no són de 10,
són de menys,
hi ha persones,
i és una tendència
que va cada vegada més,
que fan les 24 hores
sols.
És la modalitat
solo,
que això
ja ha reservat...
Aquesta és la modalitat
d'aquestes que li agraden
al Pep,
aquestes podres de resistència.
Ja m'estava mirant
el Jesús,
aquest sí a ferra,
però ja.
Sí, sí.
Bueno,
és que està reservat
per a persones
que siguin atletes populars
de nivell mitjà,
com a mínim.
Allò de l'aeronman
que dèiem abans,
doncs...
Sí,
és el meu objectiu
per l'any que ve,
un aeronman.
Tu ara vens aquí,
ja ho feia un parell
de relleus
per prendre les mides
i l'any que ve...
Sí,
el meu objectiu
per l'any que ve
és un aeronman.
I per aquest any
és la Paris-Bres Paris
de 1.200 quilòmetres
en bici.
Bueno,
i no ho explica'ns-ho ja.
Ja ho vendré el otro dia.
Bueno,
quería hacer
una mención especial
a Pedro,
un chico malagueño
que viene dándole
la vuelta a España
en patines,
que tiene mucho mérito,
que esta mañana
acabo de hablar con él
y está averiado
con la furgoneta
en Cambridge.
Que necesita
que alguien le eche la mano,
que le abran un taller
y que la releguen un poco
con la furgoneta
para poder continuar
porque está teniendo problemas.
Pero vamos,
es...
Vamos,
si el valiente
es lo que hacemos...
Explica'ns això
d'aquesta persona
que està fent la vuelta
a España
en patines.
Sí,
sí,
és un chaval,
un malagueño
que viene dándole
la vuelta a España
en patines
haciendo etapas
de 40 a 45 kilómetros
con un amiguete suyo
de asistencia,
con un arbolot
y el hombre
pues ha tenido problemas
con unos patines,
que rompió unos patines,
tuvo que esperar los suyos
y justamente
hoy que tenía que hacer
la etapa
de cambrirse
a Torredembarra
pues la vería
la furgoneta
y está en cambrils,
espera que le puedan
reparar la furgoneta
y a la espera
de que nos podamos unir
a él
para acompañarle.
Así que Pedro,
ánimo, hijo,
que es lo tuyo ya.
Aquestas cosas
en la bomba,
si fas la vuelta a España,
te estás un munt de setmanes
i tens problema
amb la furgoneta
que es pot arreglar
i la furgoneta
és després
el que t'acaba fallant.
Doncs déu-n'hi-do
també aquesta aventura
déu-n'hi-do
supera fins i tot
això de fer el solo
alemans, eh, gairebé?
Sí, sí, sí, sí.
I lo que yo he hecho
que yo me fui a ir
en bicicleta
pero vamos,
no es lo mismo,
podían patines.
No me podían patines, eh,
que yo con tiempo...
Doncs avui
de la mà del Pep Calvet
hem recordat
l'existència
d'aquesta successió
del tàrraco patinar.
Insistim, eh,
si l'horari és més o menys
a partir de les 10,
quarts d'onze o no,
aproximadament, Agustín?
L'horari de?
Les vostres sortides.
Les de les dimarts
comencen, bueno,
quedem a les 8 i mitja
però acostumen a començar
a 9, menys quart,
9 de la nit.
A partir de les 9, vaja,
insistim, eh,
se'ls pot veure...
Partint del Port de Tarragona,
una mica més endavant
d'on està la Creu Roja.
Se'ls pot veure perfectament
i, vaja,
ja ens ho ha comentat abans
la Núria
que hi ha diferents activitats
i hi ha grups d'iniciació,
o sigui que
només que hi hagi ganes
no hi ha cap excusa
per no apuntar-se.
Sobretot,
volver a recordar
la classe d'iniciació.
Los sábados
a las 5 de la tarde
en el faro
para la gente
que quiera convencer.
Sin ánimo de lucro, eh,
que en este país
si no paga
no te enseña nada.
Nosotros sin ánimo del cru.
Para que la gente aprenda, eh,
que es el paso previo
a la forforita.
O sea,
venir a la Nobel
y la forforita
del primer martes de cada mes
es muy fácil
para que la gente
pase de la Nobel
a la forforita.
De todas formas,
yo querría recordar
que en la página web
www.tarracopatina.net
en Quedamos,
en el foro Quedamos,
tenemos la agenda
semanal.
En esta agenda
se refleja
todas las actividades
semanales.
Si algú no ho recorda,
doncs,
a través de la xarxa
pot prendre nota.
Doncs,
Lui,
Jesús,
Agustín,
Núria,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
Moltes gràcies
també al Pep.
Deixem la ruta aquesta
definitivament
per d'aquí
dues setmanes.
I, vaja,
esperem que tingueu sort
amb aquesta aventura
d'elements
i després, òbviament,
els vostres micròfons
a la disposició
perquè vingueu
una altra vegada
i ens expliqueu.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.