Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora, bona any per tu.
I bon any també per tu, que ara ens vam veure la setmana passada.
Abans de donar pas al contingut del programa d'avui,
ara ens han agafat que estàvem fent comentaris d'un programa
que ahir va emetre per primera vegada TV3,
els Caçadors de Paraules,
i ens van cridar, a mi particularment, molt l'atenció,
que van fer un petit reportatge sobre el tema de la pilota,
el País Valencià, els Trinquets, els Genovés,
i clar, em va fer gràcia, particularment,
i m'imagino que alguns oients d'aquest programa també,
perquè fa poquetes setmanes el Jordi Bertran, perquè sí,
perquè va pensar que era una manera de retrobar-nos
amb els jocs tradicionals,
ens va parlar de la pilota, el País Valencià,
de la importància que té el joc,
ens va apuntar tota una sèrie de paraules
relacionades amb la terminologia del joc,
i també va esmentar el que és la figura, l'estrella,
el gran jugador de pilota al País Valencià,
que és el Genovés.
I no ho van contradir ahir, eh?
No ho van contradir, al contrari.
Tot allò que ens va explicar el Jordi,
curiosament, ahir ho vam poder veure en un programa
que a nosaltres particularment ens va agradar molt,
ja veurem què diu la crítica televisiva,
i ens va fer gràcia, va dir, mira, calla,
això fa quatre dies ho comentàvem aquí
a l'Espai de Cultura Popular.
Avui ens portes de torner, no?
Sí, l'altre dia, que tu no hi eres,
però jo i el Sorinyac vam fer
una petita explicació
vinculada a Reis,
avui serà en aquest petit cicle
de Sant Antoni,
d'altres festes que potser
no hem tocat anant aquí en el programa,
sinó que són de poblacions més aviat
de la zona, doncs,
de parla castellana, normalment,
i que algunes tenen a veure
amb la nostra tradició,
però que tenen particularitats.
N'altre dia parlàvem d'una representació
que aquí no es realitza,
que és una representació dels Reis Mags
de forma teatral.
Aquí no té lloc,
sinó que tenen llocs d'unes cavalcades
més o menys estandaritzades.
i avui parlem d'un sant
que normalment en aquest programa
sempre fa la seva aturada al voltant
de gener,
que és Sant Antoni, no?
És dels sants
més predicació arreu,
i que provoca moltíssimes festes.
Aquest cap de setmana
és el tret de sortida dels Trostoms,
en aquest cas avall,
lògicament.
Sí, una de les més importants
que sempre recomanem des d'aquest programa.
Començaran les festes també
importants relacionades amb Sant Antoni
de Vilaseca,
que en parlarem aquí aquesta setmana
amb el Josep Graset de Vilaseca,
amb les curses de cavalls,
les d'Escó...
A Cambrils,
Escó també, Déu-n'hi-do,
amb les curses de cavalls d'Escó,
n'hem parlat...
L'encamisada de Falcet...
Que és l'altre cap de setmana...
I, bueno,
aprofitant aquesta paraula
de l'encamisada,
doncs resulta que
alguna vegada ja ho hem dit,
però avui explicarem
això de les encamisades,
però no la de Falcet,
sinó les encamisades
d'altres territoris
de l'estat espanyol,
doncs pobles molt petits,
com de Menes Salves,
a Toledo,
anava al billar de Pela,
Badajoz,
Estercuel,
a la zona fronterera
de l'Aragó,
a Terol,
i precisament d'aquest poble
d'Estercuel
hi ha hagut històricament
uns dulceiners,
uns dulceineros,
que amb un instrument
molt semblant a la gralla,
en aquest cas,
doncs a la zona aragonesa,
doncs han tocat temes
d'aquestos que porten
com a títol,
doncs l'encamisada
d'Estercuel.
Ah, doncs els escoltem.
a la veg。
A l'animaizada
d'aquest Timg Chiu
d'at drift premium
geddonús
d'aquestское
com a títol,
que la McKenna
és inflexable
a la liberal
de l'Aragó,
l'idyérenové,
Estercuel.
게u,
espsòricament
d'animaizando
de l'Aragó,
elqü�,
queu.
Fins demà!
Dolceina autèntica, autèntica, eh?
Sí, en aquest cas, de la zona, diguéssim, de l'Aragó,
on històricament, per les condicions geogràfiques d'aquest territori,
se n'han fet famosos alguns dolceiners que anaven de poble,
o van, vaja, no anaven, van de poble en poble,
doncs, tocant aquestes tonades, no?
En aquest cas, els dolceiners del Canyiz,
en aquest cas, amb una gravació ja prou històrica,
de dues persones que actualment, que jo sàpiga, ja no estan en actiu,
però que van estar, doncs, durant molt de temps, no?
Tocant, acompanyant diferents pobles.
En tot cas, aquesta era la tonada que cada Sant Antoni,
en aquesta població d'Estercuel, es pot escoltar, no?
Una mica, la idea avui és, sempre hem comentat la festa dels Tres Toms,
o la festa de Sant Antoni, des de l'àmbit dels Països Catalans,
però la festa té una realització clara en molts altres llocs, no?
I, curiosament, apareixen terminologies semblants, no?
Això de l'encamisada, doncs, que aquí, doncs, ens apareix a la zona de falset,
Curiosament, doncs, té una llarga trajectòria
que no només està vinculada a les festes de Sant Antoni,
sinó que es troba en altres moments de l'any, no?
Per Sant Antoni en trobem algunes molt clares, eh?
Per exemple, aquesta tonada d'Estercuel, doncs, ho és, no?
Però es podien fer encamisades, doncs, en diferents llocs,
d'Estercuel mateix, amb motius, per exemple,
d'una celebració, doncs, de la proclamació d'un rei, no?
Així tenim notícies, doncs, des del segle XVIII, perfectament,
doncs, en què, doncs, surten les encamisades a passejar pels carrers.
I aquestes encamisades, bàsicament, el que són,
són desfilades de gent que porta torxes, no?
I aquestes torxes, normalment, en aquestes poblacions,
van a cavall i porten una certa indumentària.
Moltes vegades s'ha dit que aquesta indumentària és blanca,
camises blanques, i, de fet, en algunes poblacions es manté,
però hi ha d'altres casos que no, no?
I, a partir d'aquestes torxes o d'aquesta desfilada de gent,
doncs, més o menys uniformada, s'hi afegeixen alguns elements.
Per exemple, en el cas d'una celebració pel rei espanyol,
la proclamació del rei Fernan VI,
apareixen uns carros en què hi ha, doncs,
diu la crònica, les fragues de Volcano, no?
Ah, sí, sí, sí.
És a dir, més o menys el que seria l'infer, no?
O hi ha una altra carrossa triomfal, no?,
en què hi ha una alegoria, precisament,
al nou rei que és proclamat.
Però, en plan, carrossa-carrossa?
Sí, sí.
Busca balcada, com si diguéssim.
Sí, però al segle XVIII o al segle XIX o a aquestes èpoques,
doncs, normalment són carrosses estirades per cavalls.
Llavors, en el fons, podem dir que és una cavalcada,
una cavalcada B, que hi ha cavalls,
o una desfilada en cavalls,
i que pot sortir tant per una festa popular,
cas de Sant Antoni, per exemple, a Falset,
o amb altres poblacions, com és Tercuel,
o pot sortir amb motiu de la visita d'una autoritat
o la commemoració d'algun fet històric important.
Que no necessàriament ha de caure el mes de gènere,
la seva sortida.
Exacte, no. Aquesta última,
que s'estava descrivint jo de Ferran Sisè,
es va fer el dia 7 de novembre.
Per tant, té...
L'any 1746, això, segle XVIII,
té poc a veure, no?
És a dir, amb la festa de Sant Antoni.
Però això era molt habitual reproduir
les festes més importants d'un municipi
amb motiu de grans fets històrics.
Diguéssim que els actors ja estaven assajats,
perquè cada any ho feien,
i l'únic que calia
era canviar el tema, no?
Això encara, en aquest cas,
la població d'Estercuel es manté,
es manté d'una manera, doncs,
organitzada la vigília de Sant Antoni.
Sant Antoni és el dia 17,
la setmana que ve.
També en parlarem de Sant Antoni
i amb altres elements,
però actualment encara, doncs,
es realitza i té les mateixes característiques,
amb els doceiners,
que són els que obren la comitiva.
hi ha uns veïns que porten
tota una sèrie de torxes
que il·luminen la festa.
A continuació hi ha, doncs,
els cavalls, pròpiament, no?,
que són també un dels elements fonamentals
vinculats tant a la celebració de Sant Antoni
com a protector dels animals,
però també molt especialment en aquesta festa.
Després veurem per què en alguna altra població, no?
I després, darrere, doncs,
hi ha uns personatges alegòrics,
interessants,
que són el procurador, el rei, el comte,
els majorals,
que són uns personatges que tenen,
diguéssim,
com una mena de...
tenen càrrec de l'organització
anualment de la festa,
van canviant
i normalment el configuren set parelles, no?
O sigui, són set matrimonis
que són renovats anualment, no?
I que realitzen, doncs,
aquests personatges que tenen
una mica, suposo,
una vinculació alegòrica a fets històrics, també,
però que, bàsicament,
surten a comemorar la celebració de Sant Antoni.
Curiosament,
doncs,
aquesta celebració
pot ser molt semblant
a la que es pot veure a falset, no?
És a dir,
també hi ha un pes molt important dels cavalls,
en aquest cas,
on no hi ha són aquests personatges alegòrics
tan marcats
que sí que estan a Esther Cuell.
De fet,
si anem reseguint una mica
aquestes celebracions
històriques d'altres poblacions,
doncs, bueno,
en trobem d'altres
amb característiques
més o menys semblants
a pobles ben allunyats, no?
Toledo,
Badajoz, no?
Per a pobles petits, no?
Pobles petits,
o bastant petits.
Per exemple,
a Badajoz
hem trobat aquest naval billar de Pela
5.000 habitants, no?
Déu-n'hi-do.
Deuen sortir tots
a l'encamisada.
Bastants.
A Toledo,
que a Toledo no té lloc
per Sant Antoni,
sinó que es fa
al motiu de la Candela.
El 2 de febrer?
El 2 de febrer,
o la vigília en aquest cas,
té 3.000 habitants,
però les característiques
són molt semblants.
Evidentment,
cada població
té algun element
que és el que destacarem
una mica
i que li dona
una certa gràcia, no?
En el cas
d'aquesta població
de Toledo,
hi ha
una indumentària
molt específica
que
els historiadors
han permès
ubicar-la
en el segle XVII,
amb la qual cosa
seria una de les
poblacions
que té unes notícies
més antigues
d'aquest tipus
de celebració.
Bàsicament és perquè
la indumentària
és una indumentària
podríem dir
paramilitar,
no?
O amb
voluntat
de reproduir
uns fets històrics
del segle XVII,
no?
Ningú més pensi
que van vestits
de camuflatge,
estem parlant
d'aquella època.
La indumentària
està clarament
transmet
diguéssim
de manera
de generació
en generació
i apareix
aquesta
ubicació
concreta
que ens porta
a una de les
que podrien ser
els orígens
de la festa
en aquest segle XVII
perquè
doncs com
depèn de cada població
s'ha anat donant versions
però aquesta seria
una de les
més antigues
que es coneix.
tant
en aquesta població
com en la població
que us comentava
de Badajoz
s'encenen
en un itinerari
les encamissades
originalment
es fan de nit
això no ho hem dit
abans
hem dit que
hi ha torxes
però les torxes
tenen una funcionalitat
d'il·luminar
i es fan
de nit
i la tradició
explica
que en el fons
el que
en tots els pobles
cadascú ha aplicat
el seu personatge històric
o pare històric
que s'hi troba
la voluntat dels habitants
és commemorar
un triomf
en una batalla
és a dir
s'encenien
aquestes fogueres
i la gran abundància
de foc
distribuït
en tot
un circuit
en el poble
concretament
aquests pobles
que us estic dient
fins i tot
s'han fet
algun estudi
aèri
que demostra
que el circuit
històric
pel qual
encara
van donant
toms
en la cavalcada
aquesta
té una forma
rodona
que més o menys
coincidiria
amb el que serien
les antigues defenses
del municipi
amb la qual cosa
sembla que realment
podria respondre
aquesta
gran abundància
de foc
a voler
incrementar
una mica
el que eren
els habitants
o l'armament
o la dotació
militar
que tenia
aquest poble
en una batalla
concreta
la gran abundància
de foc
de torxes
significava normalment
un gran poder
o més poder militar
que l'habitual
aquestes defenses
estarien muntades
d'aquesta manera
això
hi ha gent
que s'hi ha dedicat
a fer
coses curiosetes
sobre
aquest
possible
origen militar
de fet
hi ha
una llegenda
darrere
que és evident
però totes les
poblacions
cristianitzen
la festa
és a dir
el que
hem anat veient
en
tant
Esther Cuel
Navalvillar
on aquesta població
de menys alves
que no Sant Antoni
sinó que és la Candela
s'ha anat veient
que hi ha un sant
al darrere
en un moment
terminat
la festa
es vincula
a una celebració
què vol dir això?
que de seguida
ens apareix
un
panó
o un abanderat
amb la imatge
de Sant Antoni
o de la Mare de Déu
que corresponent
que
obre
la comitiva
cada població
aquesta comitiva
li dona
un aire particular
per exemple
en aquesta població
de Navalvillar
a Badajoz
té molta importància
les indumentàries
en què es vesteixen
tant els genets
com els
com els
cavalls
i
fins i tot
hi ha una cosa curiosa
que és que
molts dels genets
només
tenen el cavall
per aquestes dates
i fins i tot
es podeixer
un fenomen curiós
que és
comprar el cavall
i després
tornar-lo a vendre
ja tot
un cara
a la broma
lògicament
i és un
per aquells
que s'ho compren
només
per sortir un cop l'any
i la resta de l'any
el mantenen
en algun lloc
sí
però forma part
del ritual
una mica
i curiosament
en aquestes poblacions
doncs
s'ha anat donant
la circumstància
doncs
que precisament
els cavalls
tenen un pes
molt important
no només
en aquestes
encamisades
avui
en aquest viatge
doncs
amb altres celebracions
de Sant Antoni
per exemple
hi ha
una població
una petita població
d'Àvila
que es diu
Sant Bartolomé
de Pinaris
que popularment
es coneix
com Sant Bartolo
aquest poble
els cavalls
tenen un pes
molt important
perquè
també
la festa
tot
Sàvila
té molt de pes
és el cavall
per la festa
aquí
aquí hi ha
una pràctica
malgrat que ha desaparegut
molt
el tema agrícola
aquí hi ha
una sèrie de gent
que fins i tot
cuida
els cavalls
molt a propòsit
per aquesta festa
en aquest cas
no té res a veure
amb les encamisades
en el sentit de nom
però sí que té a veure
en el sentit
que tot el poble
aquest petit poble
de Sant Bartolo
genera
una festa
que en diuen
les luminàries
de Sant Anton
perquè
aquests cercles
que es van generar
en el poble
en aquest cas
amb unes 20 fogueres
són atreveçades
pels cavalls
és a dir
els cavalls
xafen el foc
ho dèiem dir
això és una cosa
que un dia
vam explicar
en un poble
relativament proper
a Castelló
a Vilanova
del Còlea
que encara també es produeix
aquesta mateixa celebració
sense cap referència
cap encamisada
però en el fons
fent un circuit
per un poble
al qual se van donant voltes
això coincideix
bastant
en el cas
de Valvillar
se'n diu
l'encamisada
també se'n diu
carreres
perquè entre foguera
i foguera
que en aquest cas
no travessen
només il·luminen
una mica
la població
o entre els punts
on hi ha
aquestes torxes
que parlàvem
fan com una mena
de simulacre
de carreres
sense premi
i sense
que realment
estiguin organitzades
això formaria
una mica
part també
de la ritualitat
de la festa
la competició
més o menys
enmascarada
l'exemple més clar
a nosaltres
Vilaseca
o Escó
és a dir
els temes
es van
reproduint
i després també
la vinculació
santural
en el cas
aquest d'Anaval
Villar
per exemple
és molt curiós
que el 16 de gener
que és la vigília
de Sant Antoni
que és quan realment
se celebren
se celebren aquestes
encamisades
hi ha un sant
que adquireix
molt de protagonisme
que normalment
ens passa
desapercebut
perquè evidentment
la celebració
que s'honora
és la del sant principal
que és Sant Antoni
en aquest cas
el 16 de gener
és Sant Fulgenci
i Sant Fulgenci
és un sant
que té
molts vives
rep molts vives
molts visca
Sant Fulgenci
viva Sant Fulgenci
en aquest cas
a la comitiva
perquè realment
la comitiva
es fa
la vigília
de Sant Antoni
i el sant
de la vigília
adquireix
un protagonisme
molt especial
no és per cap mèrit
de Fulgenci
sinó per el fet
de coincidir
en el calendari
s'honora també
el sant
de la vigília
en el sentit
que la vigília
també té una importància
i després
popularment
Sant Anton
també
en aquest poble
és anomenat
Sant Antoni
normalment
perquè són imatges
petitetes
i té una certa gràcia
finalment
el que serveix
tot
aquestes encamisades
les torxes
les fogueres
que s'encenen
per marcar
els recorreguts
o
com el cas
de les poblacions
que es travessa
per damunt
com aquesta població
de Sant Bartolo
d'Àvila
serveixen
també per menjar
i normalment
sobre aquestes fogueres
el que es fa
és un sopar
posterior
en el mateix
recorregut
que normalment
ajuda
a més a més
també a passar
el fred
que fixeu-vos
les poblacions
que us he dit
home
Terol
Badajoz
Toledo
Priorat
doncs
Àvila
aquí
molta calor
no fa
molt fred
últimament
tampoc
però bé
no seran
poblacions
de les que
més o menys
puguin marcar
una temperatura alta
si es tractés
d'una miqueta
la cronologia
xinesa
podríem dir
que el mes de genès
el mes del cavall
aquí a la nostra
cultura
la nostra tradició
perquè hi ha
moltíssima activitat
relacionada
amb el cavall
per cert
fins al 2 de febrer
no hem de treure
el pessebre
no?
Segons la tradició
cadascú que el tregui
quan vulgui
només faltaria
però segons la tradició
fins la candelera
no hem de treure
el pessebre
tu l'has tret
ni els vas fer
sí
jo tinc un pessebre
adaptat
a l'espai
no a l'espai
lògicament
però
hi ha pessebres
adaptats també
amb figures
menys espectaculars
però prou originals
més fàcil de treure
i posar
de roba
i cosetes
aquestes
que són boniques
són sobretot
són la versió infantil
aquesta
però el tens encara
ahi estava
no sé avui
en principi
l'has d'aguantar
fins a la candelera
tu com a mínim
l'has d'aguantar
allò que
vens aquí
a parlar
de tradicions
i cultura
popular
recomanació
ja que dius
si aprofitant
no parlarem d'això
els que
suposo que s'haurà fet
moltes vegades
perquè un dia
som el que amb tu
comentàvem
els pessebres
de l'agrupació fotogràfica
i de l'agrupació
de l'associació pessebrista
per favor
no se'l perdin
són especialment importants
preciós
bonic perquè sí
molt bonic
hi ha també
alguns quadres
amb cavalls
i amb animals
veuran que
tenen una certa presència
ja que parlàvem
no seran tonis
molt bé
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
com sempre
ens retrobem
la propera setmana
i mica en mica
ens haurem de col·locar
ràpidament
en el carnaval
perquè és el que
això ja són una mica
fixa't que aquestes
encamisades
ja parlen una mica
ja estem en desfilades
ja sortim al carrer
ja comencem
a tematitzar-nos
el dia que vam parlar
el bisbetó
ja estava invertint els papers
la propera setmana
continuarem parlant
de tradicions
i cultura popular
amb Jordi Bertran
que com sempre
l'agraim moltíssim
que aquest any 2007
encara decideixi
acompanyar-nos
bon dia i gràcies
ja s'haurem de col·locar
ja s'haurem de col·locar