...
Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio
com cada divendres en directe, dissabte enregistrat
després d'emetre la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
aquest espai que realitzem en col·laboració
amb les àrees de serveis socials
i d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i que compta amb el suport de l'escola de la Fundació Catalana de l'Esplai
Naturalment, aquest programa fora impossible
si no hi hagués la participació i l'esforç
de diferents centres educatius de primària de la ciutat de Tarragona
i en particular els seus mestres i els seus alumnes
perquè aposten per anar més enllà del que és l'activitat reglada de l'escola
i també fan que els nois i noies participin directament
d'aquesta aventura de la vida
i aquesta feina que ens agrada recordar que es fa durant tot el curs
es materialitza un cop per cada centre educatiu que vol venir a la ràdio
justament amb un programa de ràdio
ve a ser un tast, una mostra de tot allò que es treballa a l'aula quotidianament
avui ens acompanyen alumnes, una bona representació d'alumnes de quarta
de primària de l'escola Joan XXIII de Bona Vista.
Estem encantats, ens trobem molt a gust perquè estem envoltats de nens i nenes
que han treballat amb moltíssims temes com el valor de l'esforç, la responsabilitat i la sinceritat.
Nois i noies del col·legi Joan XXIII de Bona Vista
que han vingut acompanyats de la Mònica i el David Mestres, els seus tutors
que han atreginat també aquí uns murals
i en fi, que volen donar tot el protagonista
tot el protagonisme, volien dir, a aquests nois i noies
que ens faran entrar en aquest món dels valors.
Bon dia a tothom. Som un grup d'alumnes del col·legi Joan XXIII de Bona Vista
de quart A i quart B, de la classe dels nanos i de la classe dels llegants.
Els nostres noms són en Dani Pérez, la Marina Jordàn,
L'Odra, en José Luis, la Cristina, l'Inma, en Marc, l'Eva, la Seida,
l'Aila, en David Vargas, en Daniel Carrasco, en David Jiménez, en Josep i l'Anabel.
Des de la ràdio volem saludar els nostres companys i companyes de classe
que no han pogut venir, però que han participat tant com nosaltres
en la preparació d'aquesta activitat.
A tots ells i a tota l'escola Joan XXIII, una salutació.
També volem agrair a Tarragona Ràdio l'oportunitat que ens dona de poder participar
en aquest programa i a l'equip de l'aventura de la vida.
A més de passar-ho bé i viure una experiència única,
a través de la ràdio podem explicar a altres nens i nenes les nostres inquietuds,
que potser també són les seves,
i explicar als grups dels consells per resoldre petites preocupacions
que se'ns presenten o bé per veure problemes que tenim
com a petits contratemps que ens ajuden a créixer.
És la Seida qui continua ara, després del David.
El tema de què parlarem són els valors, comportaments i principis
que hauríem de tenir i a vegades ens costa una mica portar-los a terme.
Els valors que hem treballat són la responsabilitat, l'esforç,
la confiança, l'honestitat i la sinceritat,
així com l'importància d'utilitzar l'imaginació i creativitat.
Hem treballat dos contes, un pal amb un puntet i les estrelles.
Hem conversat sobre els contes, hem fet rubulins, murals, gràfics
i fins i tot hem après dues cançons,
però sobretot hem reflexionat sobre l'importància
de l'esforç que ens ajudarà a créixer com a persones.
Doncs d'aquestes reflexions que heu fet en parlarem,
però potser vosaltres heu treballat molt aquest tema,
però els oients que ara ens escolten des de casa seva,
des de la feina o des del cotxe en alguna d'aquestes retencions
que hi ha a les carreteres no s'han situat molt bé.
Què us sembla si els convidem a escoltar aquest conte?
És el primer que ens proposeu avui.
Si no m'equivoco i si m'equivoco em rectifiqueu,
és un conte que es titula Un pal amb un punt, sí?
Doncs l'escoltem.
Avui a L'Aventura de la Vida
escoltareu un altre conte dels meus.
Sóc la Marta. Benvinguts.
Diu L'Aventura de la Vida
Un pal amb un punt.
Jo reconec que els ratolins em fan pànic,
però que un pal amb un punt tan petit al damunt
em fes tanta por era desconcertant.
Sabeu de quin pal i de quin punt us parlo?
Ho sento, Marta.
Has de venir a la classe de recuperació.
Tens una I en matemàtiques.
Una I d'insuficient.
No m'ho podia creure.
El primer que vaig pensar
va ser en la cara que farien el meu pare
i la meva mare quan els ensenyés les notes.
Estava tan espantada
que quan vaig arribar a casa
no ho vaig poder dissimular.
Que et passa alguna cosa, filla?
Jo no vaig dir res.
Marta, que m'escoltes?
Que et passa res?
Els vaig fer creure que no passava res
i no els ho vaig explicar.
Però cada dia que passava
em semblava una eternitat.
Al final no m'ho vaig poder aguantar més
i al cap de tres dies vaig deixar-ho anar.
Pare, la setmana passada
em van donar les notes
i vaig treure una I en matemàtiques.
Insuficient?
Sí, pare.
Espero que ho entenguis.
És el primer insuficient que trec.
Reconec que no havia estudiat prou.
A més, ho diu els polinomis.
Els què?
Els polinomis!
Oh!
Em pensava que mai més en ma vida
no tornaria a sentir aquest nom.
Tampoc no t'agraden els polinomis, pare.
A ells mai no els vaig agradar, jo.
Espero que el temps hagi curat les ferides.
Què vols dir, pare?
Porta el llibre de matemàtiques.
El tinc aquí!
Molt bé.
Els polinomis no podran amb la família Martínez.
Som-hi, doncs.
Prepara't perquè estudiarem junts.
Em sembla que va valer la pena
haver tret una I en matemàtiques.
M'ho vaig passar molt bé estudiant amb el meu pare.
I sobretot,
vaig aprendre que la I d'insuficient
és la mateixa I d'intel·ligent.
I puc ser molt intel·ligent quan m'ho proposo i demano ajuda.
Oh, oh no.
Intel·ligent s'escriu en VAC.
Pare, tu saps d'ortografia?
Orto què?
Un pal amb un punt és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb una altra.
Fins aviat.
Et diu l'aventura de la vida.
Es fan molta por els puntets i els palets i tot això.
La I, la lletra I, us fa molta por o què?
Aila.
No.
No? Perquè no en treus, Is.
Per això no et fan por.
Josep.
Jo com no he tret mai una I, doncs no ho sé.
No, però a vegades pot passar, eh?
I el món no s'ensorra, però a vegades pot passar.
David Jiménez, a tu et fan molta por les Is?
De les notes?
No, perquè les notes normalment les fem en números.
Bé, aquí ja tenim el perfeccionista, eh?
Sempre ens ha de passar això.
Però a veure, quan un resultat d'alcohol no va bé,
costa dir-ho a casa, o no?
Sí.
Sí, i què penseu que passa?
O què passa quan dieu que alguna nota ha anat malament?
Daniel Carrasco.
Que a vegades ens renyen el pare o ens castiguen a la paret
o ens diuen que ens han de forçar més o...
Clar.
I per què us castiguen?
Perquè són dolents?
No.
No.
I per què s'ho espanyen?
Perquè no ens hem esforçat prou?
No.
Perquè no ens hem esforçat, segurament, no?
Odra, què vols dir?
Que a mi, jo una vegada vaig treure un... un cinc...
Paladet.
En... en matemàtiques i el meu pare i jo ens vam posar a estudiar.
T'agraden les mates?
Una mica.
A qui li agraden les matemàtiques d'aquí?
Oh, hi ha uns quants, eh? David, a tu t'agraden les matemàtiques?
A mi sí, perquè aprenc a multiplicar, a dividir... I estem en la mitja aritmètica.
I treus bones notes, esclar, no?
Sí.
A algú més li agraden molt les matemàtiques?
A l'Aila ja ens ha dit abans que ella això de les is, que no li...
Daniel Carrasco, a tu també t'agraden les mates.
Sí, a mi m'agraden molt.
Ah, bé, doncs aleshores xales.
Jo sé que heu fet uns rodolins, no?, sobre aquesta qüestió.
Per què no els sentim que... Vinga, Marina, comences tu.
La Marta hauria d'estudiar més perquè no suspengués.
Si treus un insuficient, a casa has de ser molt valent.
El seu pare li digués, si t'esforces et sortirà bé.
Si vols aprobar, hauràs d'estudiar.
A poc a poc aniràs fent i treuràs un excel·lent.
Vinga, el Dani Pérez.
S'ha de dir la veritat i ser valent, per així demostrar la teva bondat.
Per resoldre els problemes i preocupacions que van sorgint, bona cara i confiança amb els familiars i amics que tenim.
Si vols creixer i fes de gran, els contratemps de cara s'han d'afrontar.
La Imma?
La Marta ha tret un aïd insuficient, però si s'esforça, treurà un aïd excel·lent, un aïd intel·ligent.
Si suspens, no passa res, però si t'esforces, el pròxim examen treuràs un excel·lent.
Si treus un insuficient, no t'ho callis i siguis valent.
Si deus la veritat, sempre et creuran.
La Odra ens farà un altre rodolí.
Viu l'aventura de la responsabilitat i seràs respectat per la teva honestitat.
Fes el que cal fer i seràs estimat i valorat.
El David Jiménez?
Si un pal amb un punt tens, un insuficient es tret.
Quan es divisa a casa, no et callis i veuràs el que passa.
Els pares no et castigaran i amb tu estudiaran.
Serà el més divertit perquè el pròxim control els teus punts seran infinits.
Molt bé.
Déu-n'hi-do, estan molt treballats aquests rodolins.
Què us agrada fer rodolins?
I les poesies us agraden.
Jo he vist que parleu molt d'excel·lents, d'insuficients, de tot això,
però aquests rodolins m'he fixat que sobretot parleu de dir la veritat.
Perquè què li passava a la Marta?
Que va estar uns dies allò amb la I a la butxaca sense atrevir-se a dir-ho
perquè clar, dir la veritat, quan la veritat no ens agrada és una mica complicat.
Què passa quan no diem la veritat o l'amaguem?
Quins problemes ens podem trobar?
A veure, Eva.
Al final acabem que no ho sabem i no ho entenem.
Se'ns complica la vida.
Vosaltres ens podeu posar, digues, Josep.
Que també, si no dius la veritat, quedes amb la veritat i no ho sents bé.
Ho passes fatal, oi que sí?
I també pots tenir molts malsons, si tot això.
Clar, i la consciència.
José Luis.
Que n'hi ha dues mentides.
Les mentides piadoses i les mentides que fan mal.
Però això vols dir que no és com l'enveja,
que diuen que hi ha enveja verda i de l'altra i l'enveja és enveja?
Tu quina distinció faries entre les mentides piadoses i les que fan mal?
No ho sé.
Una mica la piadosa potser és perquè, mira,
perquè no se senti malament algú i aquella és aquella que li pots fastiguejar la vida a una altra.
Podria ser així, què et sembla?
Digues, Odra.
Que quan dius moltes mentides petites es converteixen en una de gran.
S'engreixen.
Fa una bola tremenda.
Teniu algun exemple, algun conte, alguna faula que ens pugui entendre les conseqüències
que pot tenir dir mentides i vinga, però no una, perquè una mira i una altra mentida
i sempre el mateix.
Tu saps algun conte, alguna història que ens il·lustri?
José Luis.
No, però l'Aila sap una cosa i començo jo.
Molt bé, doncs comença tu i que continuï l'Aila.
Perfecte.
Només mentides, s'ha de dir la veritat i ser valent.
És una bona manera de resoldre un conflicte o problema.
Penseu això, quan algú diu una mentida, el nas no li creix,
però la confiança que li tenen els seus amics i familiars, segurament cada cop més petita.
Les mentides tard o d'hora acaben descobrint-se.
I quan passa això, la persona que ha estat enganyada comença a pensar
quantes mentides li deu haver dit l'altre i quantes mentides s'haurà d'aguantar encara.
i a partir d'aquest moment deixa de confiar en la paraula del mentider.
Ara l'Aila completarà això que ens estava explicant el José Luis,
que Déu-n'hi-do si heu parlat i reflexionat i pensar sobre aquestes coses.
Quan vulguis, Aila.
Segurament alguna vegada us han contat l'història d'un pastor
que un dia va inventar-se una mentida
per burlar-se dels bons sentiments dels seus veïns i familiars.
El pastor d'aquest conte estava a la muntanya cuidant el seu ramà Naborret
i si li va ocórrer l'idea de baixar corrents cridant
«Auxili! Ajudeu-me! Un llop està atacant les meves ovelles!».
Els veïns, com que eren bona gent,
van deixar la seva feina i van agafar pels i pedres per ajudar el pastor.
Quan van arribar a la muntanya,
van trobar-se el pastor rient i dient-los que s'havia tractat d'una broma.
Els veïns es van enfadar i li van aconsellar que no ho tornés a fer.
Passat un temps, va tornar a enganyar-los de la mateixa manera
i els veïns es van enfadar molt.
Però un dia, de sobte, va aparèixer un llop enorme i famolent.
El pastor es va espantar i va cridar
«Auxili! Auxili! Un llop! Un llop!».
Els veïns el van escoltar, però no van anar
perquè es pensaven que es tractava d'un altre de les seves mentides.
Al final, el llop va acabar menjant-se tres de les seves ovelles.
Els contes són històries màgiques i fantàstiques
creades per la imaginació.
Quedem per viure moments d'il·lusió.
S'assemblin o no a la realitat,
però les mentides sempre ens perjudiquen o fan mal a algú.
Com a recepta, posem atenció a aquest ensenyament.
No s'ha de mentir.
Si no, ens pot ocórrer, com el pastor,
que quan diguem la veritat, ningú ens creurà.
Doncs és veritat.
Si tu un dia dius una mentida
i un altre dius una altra,
el tercer dia ni que diguis la veritat
ja no confien en tu.
Els altres perden la confiança en tu, no?
El problema no és la mentida, que pots dir una,
sinó la pèrdua de confiança.
Tots hem dit o diem alguna mentida alguna vegada.
Ja sigui pietosa, com deia José Luis,
aquestes vegades no les podem evitar.
Algú recorda alguna mentida que hagi dit recentment
i que es pugui explicar que aquí no volem problemes amb ningú.
Cristina?
Jo, quan era petita,
i tenia la varicela,
tenia un gra casi a l'ull
i jo em rascava i li deia a la meva mare
que ho feia amb l'almoada.
Clar, diuen,
ai, no, no, no et rasquis,
això que diuen amb les malades.
I tu, no, no, si no he estat jo, no?
Clar, mentides d'aquelles,
una mica de supervivència, eh?
Podríem dir.
Algú recorda alguna mentida?
Oi, que sincers i que bons,
que són tots i totes,
que no diuen mai mentides,
quina sort, Odra?
Jo una vegada a la meva mare
li vaig dir
que no tenia deures
perquè no m'havien recordat
de posar-les a l'agenda.
I al cap d'un dia,
el dia següent,
vaig arribar a classe
i la senyoreta
em va dir que
tenia d'haver fet els deures.
Clar, però és que l'agenda
és com la prova del Cotafluix.
Tu dius que no,
però després la Mònica
o el David mirant l'agenda
i diuen, què?
Que a nosaltres no ens pots enganyar.
Daniel Carrasco.
Que jo una vegada
vaig treure una mala nota
i només se la vaig ensenyar
a la meva mare
i el meu pare
em va preguntar
i la nota
i jo li vaig dir
que havia tret un 10
i se l'havia quedat
la professora.
Clar,
et vas complicar la vida
d'una manera?
Eh, que sí,
quan diem la veritat,
clar,
en el mateix paquet va
que hem d'assumir
les conseqüències
si el que hem fet
està malament.
Però també ens quedem
com a descansats
i tranquils.
Si hi ha males notes,
si ho deu als pares,
clar,
el bo és que
en la mesura del possible
si poden i tenen temps,
que us donin un cop de mà.
Però a vegades
és que tenim molta feina
els pares
i vosaltres esteu
tot el dia jugant
i no feu res
i deixeu tot
d'enredus pel mig,
sí o no?
Sí.
M'estic equivocant
o dic veritat?
Veritat.
I no hauríem d'ajudar
una miqueta a casa?
Sí.
Home, no dic
que us poseu a netejar
tots els vidres
però hi ha cosetes
que podeu fer, no?
Dic jo.
Sí.
Com a mínim
recollir les xuguines,
fer el llit,
la roba bruta,
deixar-la al lloc.
Jo sé que fins i tot
com a les pel·lis
heu posat una mica
de banda sonora
tot això, no?
Odra?
Sí, jo a la meva mare
li he ajudat
a fer el dinar
i al meu pare.
Qui s'ha fet el llit
aquest matí
abans de sortir de casa?
Molt bé, David, Marc,
qui més s'ha fet el llit
i la Odra?
Només tres, quatre.
Josep, tu em penso
que m'estàs enredant
una miqueta.
Ai, no sé.
Un altre dia potser
però avui no l'has fet.
És que no?
Perquè avui tenia molta pressa.
Anaves de pressa.
Tres només han fet el llit
abans de sortir de casa avui?
No teniu vergonya.
Cristina.
Que els pares
com que tenen molt de treball
a classe
hem fet una llista
i hem treballat
aquest tema
per coses
perquè els pares
estiguin més
més temps
amb nosaltres.
I l'he portat
la llista aquesta?
Podem parlar-ne?
Sí.
Doncs vinga, quan vulgueu.
Fer el llit.
Fer el llit.
Ajudar el teu germà
si té deures.
Molt bé.
Entretindre el teu germà
el diumenge
o algun dia
recollir les joguines
i moltes coses més.
Algú vol afegir
alguna cosa més?
Per aquí
em penso que era la dret
que parlava
d'ajudar a la cuina.
Marc?
No sempre podem ajudar
els pares
però donar-los
la teva estima
i afecta
de totes les formes
que se t'ocorreixen.
si hem estat
més revoltos
o trapella
que de costum
dóna'ls
una forta abraçada
i tot quedarà compensat
tot inclús
una ida insuficient.
Doncs sí senyor
perquè per sobre
de qualsevol
ida insuficient
hi ha l'estima dels pares
només faltaria
que un insuficient
tregués aquesta estima.
Què més vol dir
quines coses
podem donar
o podem ajudar
els pares
perquè els tinguin
una miqueta més de temps
i ens donin
un cop de mà
als estudis?
I per què no ens odieu
cantant?
que em penso que en sabeu.
No?
A més porten aquí
el David
que els farà
de guitarrista
vull dir que
tindrem música
en directe i tot.
Aquesta aventura
de la vida
cada dia
és com a més complerta
no ens falta
en detall.
Heu preparat la cançó
la lletra
l'heu fet
a la classe?
Sí?
Molt bé
doncs
el David comença
i vosaltres
continueu
quan vulgueu.
És
una miqués
una persona
que estima com tu
que no fa prèdiques
d'aquelles dràstiques
sinó
que et diuen
les coses clares
puxen l'ànima
perquè ja saps
que tu ja saps
el gust amar
que té la veritat
però que han dit
de la
ufà-me al cor
obert
és a mi
creo
i no t'acord
perquè
és una miqués
que compta
com més en te
mi jo és
mi jo és
al surriure
que transmet
un chit de música
a cantar
la som aquí
tu i jo
tu i jo
és
una col·lèix
que compta
com més en te
mi jo és
mi jo és
oh
oh
oh
oh
a cantar la som aquí
tu i jo
tu i jo
Molt bé
magnífic
Això està molt currat
eh
Déu n'hi dos
si has notat
clar tan currat
que heu portat
més contes
més coses
però a mi m'agradaria
molt sentir-vos
a vosaltres
més que un conte
enregistrat
us sembla si ens saltem
el guió
ràpidament saltem
el conte de les estrelles
i parlem nosaltres
que crec que és molt més interessant
escoltar-vos a vosaltres
perquè els contes
estan enregistrats
i sempre els podem tornar a posar
parlàveu d'un amic
perquè de fet
el que
els amics
són molt importants
i podem passar
molt bones estones
i potser millor
estar amb un amic
que està mirant la tele
sí
moltes hores
una miqueta la tele
també està bé
no?
però és com tot
una miqueta
però que n'abusem
de la tele
sí
sí
sí
sí
quantes hores
veieu la tele
més o menys
home
suposo que hi ha dies de tot
a veure
David Jiménez
quant diries
més o menys
eh
tampoc no cal
jo n'estic
liat entre
dues o tres hores
cada dia
cada dia
perquè
el
perquè al cap de setmana
n'estic jugant
com s'haurà
sempre
és a dir
la pantalla davant
no?
sí
ai senyor
Odra
jo
jo veig
una hora al dia
una per matí
una altra per la tarda
i una altra per la nit
Daniel Carrasco
jo més o menys
veig la televisió
de tres a quatre hores
i els
i els
caps de setmana
de cinc hores
o així
això és molt no?
tu creus que és molt o no?
sí
bastant
què t'agradaria fer
en lloc de mirar la tele
quatre hores?
jugar més a bàsquet
a bàsquet
i amb els amics
potser
sí
però és complicat no?
jugar amb els amics
perquè no es pot sortir al carrer
així com així
probablement
no ho sé
pregunto
sí
Josep
que nosaltres
a classe
hem fet com unes gràfiques
sí
i de mitjana
de tele
perquè si comptem
els videojocs
ens podria sortir
una mitjana
de quatre hores
és a dir
davant d'una pantalla
sí
però de televisió
dues hores i mitja
però de mitjana
al cap de setmana
sortiria
uns cinc hores
és clar
més els jocs
de televisió
més el playstation
a mi em sembla molt
no sé
és una opinió
no dic que jo tingui raó
ja perquè
et pot treure
hores de son
hores de fer els deures
i d'imaginació
i de crear coses
digues Eva
a classe
hem parlat
de l'abús de tele
i sobre les hores
que els nens i les nenes
veuen la televisió
més de la meitat
de nens i nenes
veuen la televisió
d'una mitjana
de dues hores i mitja
al dia
a més a més
la tele
treu hores de son
que són necessàries
també treuen hores
per fer deures
temps per estar
amb la família
etc
més de la meitat
de persones
tenen dos o més
televisors a casa
Déu-n'hi-do
eh
David
Dani Pérez
que per no veure
tant
tant
en la tele
podem dir
als pares
que ens
gravin
els programes
que ens agraden
i també
podem fer altres coses
que no veure
a la tele
com per exemple
llegir
fer un dibuix
escoltar música
hi ha moltes més coses
a més de mirar
a més a més
de mirar
la televisió
i també ens podem
interessar
per la premsa
la ràdio
i jugar
jugar tal qual
jugar pilota
jugar amb els clics
bueno
jo dic amb els clics
perquè són xulos
no?
cadascú que jugui
amb el que vulgui
els legos
els mecanos
hi ha un munt
de coses
que es pot jugar
a jocs de taula
no us agraden
els jocs de taula?
sí
diguem algun joc de taula
que us agradi
vinga va
Josep
ah no és el Daniel
m'heu mogut els cartells
Daniel
el parxís
el parxís
José Luis
joc de taula
les dames
les dames
Aila
els escacs
els escacs
Seida
hundir la flota
hundir la flota
el dominó
el dominó
David Vargas
loca
ah loca
dic quin és el joc aquest
no?
de loca
esclar
Marc
també aixecaves la mà?
era el mateix
la Cristina?
no?
Dani
Dani Pérez
quin joc t'agrada
de taula?
el parxís
el parxís
algú més?
Daniel?
el bingo
el bingo
sense quartos
amb cigronets
no?
no
amb quartos
mira aquest va fort
Aila
les cartes
les cartes
i tu David Jiménez
la mena és un jo
perquè sempre
sempre
l'estic pedint
a la meva mare
que jugui a mi
perquè
m'avorro
a mi
en la televisió
que sempre veig
el mateix
però
ella està cansada
sempre
ja que parles de mare
d'aquí era
el cumpleanys
de la mare del Josep
no?
avui és l'aniversari
de la teva mare
em penso que la volies felicitar
sí
si vols felicitar
com es diu la teva mare?
Felicitats mare
com es diu la teva mare?
Lucia
Lucia
ja s'ha dit el Josep
avui per molts anys
no direm l'edat que fa
perquè potser és molt coqueta
i no vol que diem els anys
però Lucia
mira el teu fill
et vol felicitar
i tots hem sabut
que avui fas un any més
Odra
que jo només tinc
tres amics de veritat
doncs escoltes molt
si som de veritat
està molt bé
i estan aquí
a la ràdio
veus que bé
fins i tot
te'ls portes a la ràdio
els amics de veritat
quins programes de la tele veieu?
dibuixos o què?
José Luis
Smackdown
bé com si m'haguessis dit
Aila
Los hombres de Paco
això ho fan a la nit
hola
tu Daniel
què veus?
El cor de la ciutat
El cor de la ciutat
això ho fan al migdia
Odra
Jo veig el mateix
que el José Luis
Smackdown
no sé què és
David Jiménez
tu deus tenir un repertori
pel que explicaves
Jo veig el CSI cada nit
que deus ser el CSI?
Ala
M'obliguen els meus pares
Sí
au au
t'obliguen
t'obliguen
Ai quin cuento que tens tu
t'obliguen els teus pares
a veure el CSI
Apa
aquesta la prendré
com una mentida pietosa
David
tu què mires?
Jo miro
dibuixos animats
variats
per al dematí
al migdia
i a la tarda
Detectiu Conan
t'agrada?
Sí
Marc?
El Simpson
José Luis
Xinchan
Xinchan
Daniel?
Aquina que en viva
Una altra
Josep
La ruleta de la suerte
Nil
Sí
Que és un concurs
és un concurs
David
No, el David molt de tele
no li preguntaré
perquè ens farà la programació complerta
Imma, tu què mires?
Dibuixos animats
i vent del pla
O i el vent del pla
com està filla
però s'està complicant molt
això del vent del pla
no?
Sí
Tu creus que trobarà el fill
o no trobarà el fill?
Tu què creus?
No ho sé
No ho saps
Jo no, jo tampoc
Marina
Tu què mires?
Jo veig dibuixos animats
i per la nit veig
camera café
Igual que jo
Tu de nit?
Los 40 principales
Per la tele també
Cristina
Arrayant
Que són dibuixos?
No, és una sèrie
que fan per la nit
en el Canal Sur
José Luis?
Manuel Benito Corporation
Ja veig
El que sí trobo
és que cap de vosaltres
i això és molt interessant
us heu fixat
que quan fan entrevistes
a la gent així adulta
tots miren els documentals
de la 2
i vosaltres
doncs heu contestat
amb absoluta sinceritat
oi?
Sí
que era una de les coses
que parlàvem avui aquí
Eh que sí?
Sí
Tot i sabent
i que potser
a la nit
no he de veure la tele
doncs dic el que veig
perquè soc sincer
perquè dic el que faig
i no enganyo a ningú
No tenim temps
i ens sap molt de greu
Algú vol afegir alguna cosa més?
Perquè ara passarem
al capítol de felicitacions col·lectives
tenint en compte
que dilluns és el dia del pare
tots volíeu felicitar els pares
i algun pare que es diu Josep
com el del Josep
o amb el del José Luis
però farem una mica
de felicitació col·lectiva
perquè si no no ens donarà temps
a que tots feliciteu
Voleu afegir alguna cosa més
abans d'entrar en el capítol
de felicitacions?
Què us sembla?
De les sèries
o com sigui
Del que vulgueu
Ara tots callen
en silenci
No, de les sèries
podríem estar parlant
10 dies
Seida
De el que hem parlat
fa un...
fa un...
no sé
Bueno
Al començament
Fa un moment
sí
d'això d'ajudar els pares
a casa
a netejar
Molt bé
La meva mare
treballa tots els dies
i jo ajudo
la meva àvia
quan puc
els capítols de mà
Ah, perquè tu tens
molts deures també
del col·le
i així
és normal
L'ajudo a parar la taula
a netejar
el terra
a...
en...
Bueno
a moltes coses més
Això està molt bé
eh
Seida
David
El meu pare
quan arriba a casa
és dutxar-se
i tombar-se al sofà
A veure la tele amb tu
no?
El fer-se-hi
Mira
anem a deixar el programa aquí
perquè podem crear
un conflicte familiar
i no és l'objectiu
d'aquest programa
Odra
molt ràpidament
Que el meu pare
m'ajuda a fer-ho tot
i
jo una vegada
vaig
no m'han dit res
i vaig estar
fregant
i barrent
la seva habitació
i la meva
I quan van arribar
i van veure
van dir
Ai l'Odra
com ajuda
A veure
a tots els pares
els que es posen al sofà
els que se'n van
els que no
els que seuen en una taula
en una cadira
voleu fer una felicitació
no?
Doncs feliciteu
Bé
Felicitats
pare
Felicitats
jo sé que teníeu
una altra cançó
li demanarem al David
aviam si és tan amable
eh David
gràcies
i què us sembla
si acabem
amb aquesta altra cançó
que és
si tu vols
i que parles justament
de col·laborar a casa
eh
David Jiménez
Odra
Daniel Carrasco
Josep
José Luis
Aila
Nabel
Seida
David Vargas
Marc
Cristina
Eva
Dani Pérez
Marina
Ima
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
ha estat un plaer
compartir amb vosaltres
aquesta estona
i també d'alguna manera
amb la resta de companys
del col·legi
de Joan XXIII de Bonavista
i en particular
els alumnes de Quart
i tot i que
no han obert la boca
volem agrair moltíssim
la feina que fan
que han fet
i la que han portat avui
a la ràdio
a la Mònica i al David
gràcies
i és fantàstic
poder acabar el programa d'avui
amb una cançó
interpretada
pels protagonistes d'avui
de l'Aventura de la Vida
quan vulgueu
Si tu vols
calapau
sigui un lloc
que no s'acaba
vine a mi
i en farem una de bona
ja veuràs
que bonic
guanyarem
pilons d'amics
i estaràs
més content
que a mi
somriure
i veus
i veus
si t'esforces
cantaràs la pau
amb la vida
fes-li un espai
no la deixis mai
si tu vols
que tot vagi bé
que tot vagi bé
estima tothom
estima tothom
i tothom
i tothom t'estimarà
sorgirà
un món fantàstic
semblarà
semblarà
que tot és magic
i podrem cantar
la pau
és aquí
la pau
és aquí
la pau
és aquí
si tu vols
que tot vagi bé
estima tothom
i tothom
t'estimarà
sorgirà
un món
fantàstic
semblarà
que tot
és magic
i podrem
cantar
la pau
és aquí
la pau
és aquí
la pau
és aquí
fantàstic
molt bé
Déu n'hi do
la primera vegada
que ve a la ràdio
a l'aventura de la vida
a l'escola
Joan XXIII
de Bonavista
i Déu n'hi do
s'hi ha deixat
empremta
gràcies
nois
noies
que tingueu
un bon cap de setmana
Gràcies
Adéu
Gràcies
Adéu