...
Doncs ja el tenim aquí entre nosaltres, Jordi Bertran.
Està delicat avui, eh?
Està delicat.
Tampoc te passis, tampoc te passis.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
No deixa acabada.
Està encostipats.
Però estàs delicadet, perquè ara parlàvem 3 o 4 minuts i ja s'ofegava, té aquests encostipats,
escolta, que sorrots, que no marxen.
Aquí a la redacció està la meitat de la gent.
Sí, vull el Jordi Sorinyà, que està fatal, eh?
No sé si t'hi has fixat, té una tos.
Amb un mocador casteller.
Amb un mocador casteller, perquè jo ja sé que és del món casteller, que és casteller,
però vols dir, ara que ja no estem en temporada, allò...
No, no, però es veu que és que té mal de gola.
És una altra aplicació popular del mocador casteller.
Mira, un altre tema per l'any vinent.
Parlar de tota aquesta cosa del mocador, de la barretina, si està, si no està, de quins usos li podem donar a moders.
No et queixaràs, eh?
Que t'ajudo molt a fer els deures.
Jordi, no només vens encostipat, sinó que avui vens reivindicatiu.
Sí, sí, avui hem rebut un e-mail, no és broma...
D'aquí?
D'una persona, doncs, no sé si es pot dir els noms, que dono...
Ah, no, no, doncs...
Jordi Rius, que ens envia un e-mail sobre el manifest dels Reis Mags.
El manifest dels Reis Mags.
Sí, sí.
Doncs el llegirem.
Sí, el comentarem.
El comentarem.
No havíem rebut mai un manifest en aquest espai de...
Aleshores, la proposta d'avui és a partir d'aquesta e-mail del Jordi, que ens envia un manifest dels Reis, farem el programa.
Però un programa en el que també hi posarem música.
Li vam agafar el gust, escolta, en aquella vegada que el Jordi va començar a proposar fer programes.
Per exemple, se'n recorda, hem fet programes de cantants cubanos.
Que t'encanten.
M'encanten.
Hem fet programes de boleros, que mira que no vam riure.
T'encanten.
M'encanten.
Hem fet programes de... jo què sé, però hem fet molts programes de rumba.
En guai hem fet molts programes de rumba.
Perquè sempre hem estat molt reivindicatius amb la rumba.
I aquí s'han escoltat, en lloc la gent que va de moderna i estupenda, aquí hem escoltat a Los Amaya, hem escoltat al Peret, a Los Chichos, Los Chichos, Los Chunguitos també, no hem arribat?
També hem arribat a Los Chunguitos i naturalment a tots aquests gitanos lleidatans.
els... com eren aquests que han fet aquest disc?
Garrotant.
El Garrotant, per exemple.
Total, que el Jordi diu, mira, no sé si se diu molt o no amb les festes, però potser que donéssim un to rumbero.
Quina és la primera proposta?
Sí que se diu.
Sí que se diu, va.
Això és una excusa, ja que aquest cap de setmana entre les tradicions...
Jo crec que la democràcia ha incorporat dos elements tradicionals a la festa de Nadal.
Diràs el mateix que va dir el senyor Escribano, director de TV3?
que forma part de la cultura popular, la Marató.
Un va dir la Marató.
Jo no el vaig sentir el senyor Escribano.
Doncs jo vaig sentir el senyor Escribano i diu, això ja forma part de la cultura popular.
I vaig pensar en tu.
Dic, mira, el Jordi ho haurà d'analitzar, això.
Doncs mira, no ens ha subvencionat avui la corporació, ja estic.
Mal fet, mal fet.
Trucarem al Paco Escribano i li diré, Paco, no anem bé.
Una miqueta de subvenció, home.
Al senyor Escribano li diuen popularment Paco, eh?
Sí, no, no, és que el Jordi tingui...
Oh sí, potser sí que tens una bona amistat, no?
Sí, que el conec.
Jo no tinc així que va venir a fer unes xerrades a...
És igual, va, continua.
I l'altre són els sopars de Nadal.
Oh, els sopars de Nadal.
No, molt bé.
És veritat.
És veritat, relació amb els companys, bonic.
Aquest tema l'hem deixat.
El jefe es treu allò, aquella cosa, i és com a més campatxano.
Són preciosos els sopars de Nadal.
Aquest el deixem per l'any que ve.
M'encanten els sopars de Nadal.
Bueno.
A tu també.
Entre les coses divertit.
A Joan Maria sí, perquè s'atipa com un lladre i li encanta aquest sopars.
Són dues tradicions que no existien abans.
No hem parlat dels sopars de Nadal, que també s'ha incorporat a la cultura popular.
Sí, però no...
No hi som a temps.
No hi som a temps.
Perquè són aquest cap de setmana i aquest divendres, aquesta setmana, en definitiva.
I en guany, tots a l'espai de la cultura popular cauen tots els dies festius.
Clar.
En guany no podem parlar.
Tema pendent, eh?
Per l'any que ve parlarem dels sopars de Nadal.
Avui parlem...
Un personatge al qual li vam dedicar un programa,
un personatge denostat durant molts anys i reivindicat en guany.
Menys per nosaltres.
Menys per nosaltres.
Menys per nosaltres.
Que a més a més en aquesta ciutat va acabar venint.
I bueno, com la Marató en guany es dedicava a les malalties del cor,
o es dedica,
doncs el paret té un tema que es diu Vine amb mi,
que els hi ha de sonar moltíssim.
Que a més en aquesta ciutat.
Que a més en aquesta ciutat.
Que a més en aquesta ciutat.
que a més en aquesta ciutat.
Fins demà!
El millor és que cada vegada canviïn els colors
i agafen de la vida, que la vida és or,
or que el nostre cor siga sort.
Molt més fort, sempre fort.
Doncs sí que ens farem una mica els xulos.
El Peret fa temps que el reivindiquem
i va ser últimament que es va recuperar
per les televisions i per tot arreu
i ens encanta que li vagi bé
i que continuï fent coses i que continuï sent al Peret.
Life is life, és aquest tema.
Opus, es deia el grup original que cantava.
Això no era d'un festival d'Eurovisió?
Més o més ha de ser.
Però això el són a les barrenes.
Perdona, un moment.
Hem parlat dels festivals d'Eurovisió com a cultura popular.
Un altre tema que hem de tractar.
Difícil aquest, eh?
No, no és difícil.
Això hauràs de buscar algun especialista ja amb el tema.
Ja tinc especialistes.
Diu Jordi Bertran.
Escolta, Festival d'Eurovisió.
Poca broma,
perquè quan nosaltres érem joves,
jo més que tu,
sortíem bones cançons del Festival d'Eurovisió.
Bé, és això que acabo de dir.
No té fonament.
Lluís Aguilé, no?
No va anar Lluís Aguilé.
No, no, perdona, a veure.
Abba.
Abba.
Abba.
Cliff Richard.
Improviso perquè això no estava preparat.
Ara el tècnic et tirarà.
Si em dones...
No, no, no.
Jo Maria et tirarà.
El tècnic té el cap posat en el sopar de Nadal.
No pensa en altra cosa des de fa dies.
Parlem del manifest.
Que és avui el sopar vostro.
No.
Bé, he tret un tema així pelut, això.
Bé, el Reis Mags es veu que han decidit...
El títol del manifest és
Campanya de suport als nostres estimats Reis Mags
marginats, menys tinguts i oblidats
per culpa d'un invasor gras i llardós
producte del consumisme compulsiu.
Molt bé, així m'agrada.
En fi.
Reivindiquen la figura dels Reis Mags
perquè llavors donen una sèrie de raons.
N'hi ha 16, no sé si arribarem.
Són divertides, eh?
Una, els Reis Mags són un símbol de la multiracialitat
i la bona convivència.
Mai han tingut cap problema d'immigració.
Molt bé, mestissatge.
Primer punt.
Es va inventar fa molts anys.
Clar.
Per tant, un exemple.
Això de les coses aquestes és més propi
d'aquesta edat contemporània que no pas del passat.
Exacte, curiós, curiós.
Dos, els Reis Mags són fashion total.
Doncs sí, perquè van així amb lluentons i coses.
I la seva elegància en el vestir
no ha passat de moda en dos mil·lenis.
Bé, això seria discutible perquè els arminyos,
aquell clar, també és cert que la imatge
dels Reis Mags són de cavalcada.
Bé.
Perquè es posen els vestits aquests
quan venen a les ciutats.
Fashion total.
Caldria veure com es vesteixen a casa seva
a l'Orient durant tot l'any.
Però quan arriben aquí sí que van empolainats.
Són fashion, fashion total.
Fashion, vinga, estan...
Marquen tendència.
És una mica allò fangori, això, eh?
Sí, és fangorià, és Alaska.
Si no existissin els Reis Mags,
les vacances acabarien el 2 de gener.
Doncs sí, senyor.
Aquesta és molt bona.
Boníssim, boníssim.
Estan per la conciliació de la vida laboral i familiar.
Un altre punt que el podem traslladar a l'època actual,
clar que sí.
Quatre.
Els Reis Mags són ecològics.
Utilitzen vehicles de tracció animal
que amb els seus fems contribueixen a fertilitzar el sol.
Doncs sí, senyor.
Res de trineus volant ni toca acollonades que no existeixen.
Camells, que tots en coneixem algun.
I no gasten combustible.
No, aquest punt no el comento.
Jo no el comento.
Cinc.
Els Reis Mags generen una pila de llocs de treball
entre patges, carters reials,
multitud de gent que els acompanya a la cavalcada.
I tant, sí, sí, sí.
I el Pare Noel amb dos cèrvols ja s'arregla.
I quatre elfos que els té esclavitzats allà al Pol Nord
amb un fred capella.
Malament, malament.
Sis.
De Papa Noel en pot fer qualsevol ximplet,
però per fer de Reis Mags es necessiten almenys tres
que treballin en equip.
I que estiguin d'acord amb tot, cosa que és difícil també.
Difícil, difícil.
Tres que treballin en equip, és un altre màxim important.
Transversal, aquí falta la paraula transversal.
I sostenible.
I sostenible podria ser l'ecologista.
Això de l'equip seria transversal.
Molt bé.
Multidisciplinar també, perquè cadascú fa una cosa.
Un porta l'or, l'altre l'ascens, l'altre la mirra.
Els Reis Mags fomenten la indústria del calçat
i ensenyen als nens que les sabates i les botes
s'han de netejar almenys una vegada a l'any.
Ben, al contrari, el panxarrut exigeix que es deixi un mitjó,
fer-se procliu a servir d'acòmodament de la brutícia
i la pastilència o d'indecorosos tomaquets.
Molt bé.
Està bé, aquesta, les sabates.
Vuit.
Els Reis Mags planifiquen a consciència el seu treball
i es retiren discretament quan acaben la funció.
Clar, són sistemàtics, organitzats.
I arriben a tot arreu.
I quan surt el sol ja no hi som.
Molt bé, molt bé.
Molt organitzat, clar.
Nou.
Santa Claus viu al Pol Nord i per això és un amargat.
Els Mags són d'Orient, bressol de la civilització
i per això d'una elegància no decadent.
Tenen un tarannà més mediterrani, més de sol,
més sol, més sols.
De calor, d'alegria, de ritme, és una altra cosa.
Aquell home sol allà al Pol Nord tot l'any.
No, no va bé.
10.
Els Reis Mags van tenir un paper destacat en el Nadal.
Santa Claus és un trepa que tracta d'aprofitar-se del negoci
i que no va participar en cap dels fets històrics de Nadal.
És veritat.
He vist que aquesta dada l'hauríeu pogut comentar
en el programa anterior.
Ah, quan parlàvem del temple d'August.
No crec que trobin un gorro de Papa Noel a sota la catedral.
No, no, però en aquest cas el mossèn ens hauria pogut avalar el tema.
Sí, sí, sí.
11.
Els Reis Mags són dels poquíssims usuaris
que mantenen en peu la mineria del carbó al Berguedà.
No han canviat per gas natural ni per bombetes orteres.
Clar, estan evitant la descolai...
La de què?
Clar, que marxin les empreses i aquestes explotacions.
La deslocalització.
Deslocalització.
Gràcies, Jordi.
Bona, bona, bona.
12.
Els Reis Mags ho saben tot.
Santa Claus no sap altra cosa que agitar estúpidament una campaneta
i diuen...
Ho, ho, ho, ho!
Quina conversa, diuen.
Sí, no té conversa.
Però als Reis Mags pots parlar de la situació de l'Orient Mitjà.
Pots parlar de moltes coses.
Són persones, a més, il·lustrades perquè venen del bressol de la civilització.
Són mags.
Són mags.
Bé, això ja ho havíem explicat alguna vegada, que són savis.
O sigui, que no eren mags.
No, eren savis.
Eren savis.
I llavors la paraula màgia...
Doncs amb tres savis pots tenir conversa...
Sí, sí.
Era un sinònim mag de saviesa, no d'encantadors ni coses d'aquest tipus.
13.
Santa Claus és un cap cigrany que no respeta els drets ni els sentiments dels rens,
de nas vermell, rens dels animals.
Pobre dur Rudolf.
No es troba documentat cap cas de maltractament físic o psicològic
per part dels reis mags cap als seus camells.
És veritat, fixa't.
Les imatges de Santa Claus sempre...
És veritat, eh?
Cop.
Però els camells, els reis van allà a xinutxar, no hi arribarem, tu.
No tenim pressa, allà està l'estrella, ja ho trobarem, no?
Anem, anem, anem.
Sí, sí, és curiós, eh?
14.
Els reis mags són agraïts.
Sempre endrapen totes les llaminadures que els hi deixem al plat.
És veritat?
Sí, perquè, escolta, es posen llaminadures i el moscatell i el xartrés i tot el que els hi deixes, eh?
Ara has deixat xartrés, també?
Jo sempre deixo cava i xartrés.
Cava i xartrés.
Sempre ho deixo.
Polvorons, torró i quatre neules.
Ja tenen prou.
Les neules, les neules són importants.
I tu què deixes a...
Jo...
Ah, i l'aigua pels camells.
Jo tradicionalment deixava taronges i mandarines, no sé per què.
Una mica pagès, en el bon sentit de la paraula, no?
No ho sé, ara he pensat.
Però les taronges i les mandarines, Jordi, a veure, jo crec que has de revisitar la teva infantesa.
Vols dir que no era pel tió perquè cagués més?
No sé, sí, però se m'equivoco.
Jo crec que la taronga, el món taronga i mandarina, és aquests dies pel tió.
Sí, sí, el tió del meu nen té allà una...
Ja té les taronges i les mandarines, que no li posis sobretot coses que siguin estringents,
perquè si no, no cagarà res.
No, no, això està claríssim.
Sí, sí, sí.
Bé, continuem al manifest dels Reis Mags.
Quinze.
Sense els Reis Mags no s'hauria inventat el torteig de Reis.
És veritat.
Aquí el gremi de pastissers, content...
Oh, i els que ens ho mengem, també.
També, també.
I no s'hauria inventat la figureta...
A mi se'm surt el rei.
Quina sort.
Sí, sí, sempre, de tota la vida.
Sempre em surt el rei.
Un dels Reis.
Com un.
Jo només tinc un.
Només surt un al torteig.
No surten els tres, no?
Acabaries amb les dents trencades a te'n mossegar figures.
Vull dir que tu no has canviat la tradició, només surt una figureta.
No, només surt una figureta i la fava.
I a mi em surt la figureta.
Això també és tota una mentida, perquè la figureta no sortia antigament.
No.
No, el important era la fava.
Això ho van canviar els pastissers un any.
Però està bé.
Sí, surten dos.
Ha de ser dinàmica, la cultura popular.
No ens podem quedar fent el mateix que es feia fa 500 anys, Jordi.
El tortell ve del rei de la fava.
El rei de la fava era el més important.
I la fava era un sinònim de fertilitat i de bons augurs.
I ara té connotacions negatives, perquè és qui ha de pagar el tortell.
Sí, o no, perquè és content.
Content i després, que pot ser un de voler pagar el altre.
Home, a mi em surt el rei i el pago cada any.
Però mira, es canvia la tradició.
Setze, finalment, Santa Claus es passa la vida cridant, ho, ho, ho, ho.
Riure forçat i sense sentit.
Senyal d'estupidesa.
Es nota fals.
Sí, sí.
Es veu fals.
Per aquell somriure que tenen els reis quan baixen de...
Eh, aquí a Tarragona, quan arriben al moll de costa, les escales reials,
aquell somriure, aquella cosa.
Sí, sí, sí.
És bonic.
Llavors hi ha un proclama final que diu...
Comencem la campanya de solidaritat amb els nostres estimadíssims i antiquíssims reis mags.
Aquest ha de fer-se i mancat del més mínim sentit de l'elegància en el vestit,
amb aspecte dipsumant, envellit i multireincident en la violació dels domicilis pel mètode de l'escaló.
És un invent de la multinacional, més multinacional de totes les multinacionals.
No dic el nom.
Els anys 30 van agafar el Sant Nicolau de la tradició centre-europea i nòrdica, això és veritat.
Sí, ho vam explicar l'any passat.
Que originalment es passejava vestit de bisbe o de foll una mica garroner
i li van enfondar un avillament amb els colors corporatius vermells i blancs.
Des d'aleshores, generacions de tendres infants de mig món han estat massacrades per la publicitat,
alienant-se fins a l'extrem que pensem que un toca boires publicitari representa tot allò bo de l'ésser humà.
Però ho reivindiquem, les nostres senyes d'identitat, fora Santa Claus i visquin els raïs mags.
Jordi Rius, jo crec que es mereix un aplaudiment d'aquests enllaunats que tenim.
Ara el buscaran.
Voleu deixar ja de parlar del sopar de Nadal?
Ara, aquest aplaudiment és expressament dedicat al Jordi Rius, que ha tingut aquesta gràcia d'enviar-nos aquest manifest.
Em sembla que l'autor original, perquè això és un tal Jordi Folk...
Molt bé, doncs...
Jordi Folk que l'autor, Jordi Rius ho envia al programa i Jordi Bertran...
Tres Jordis, com el Reis Mags.
Sí, el Reis Mags.
Exactament igual.
Una mica... Ai, escolta, és veritat.
Això no ens havia passat mai.
No ens havia passat mai.
És veritat.
És curiós.
Una cosa que et volia dir, és que, de totes maneres, els tan denostats últimament amb allò dels horaris comercials dels basars orientals,
ja han començat aquesta campanya de Reis Mags.
Sí, sí, la vam anunciar.
La vam anunciar nosaltres perquè va ser el Jordi Bertran, en primícia, que va descobrir que els basars xinesos de Tarragona...
En un basar.
En un basar, que ara hi ha...
Després hi ha un munt, ara hi ha.
Sí, sí, fins i tot al mercat de Nadal de la Rambla, hi ha els reis aquests que s'enfilen per les cases.
S'ha anat multiplicant, això, eh?
Els primers dies només se'n ve.
Jo vaig veure un munt, vaig anar buscant i no.
Entre tu i jo.
A mi no m'agrada, però aquests reis semblen puxinelis.
T'hi has fixat?
Així com molt desmanegats.
Hi han de tot tipus, eh? Grans, petits...
I hi ha la cosa més horrible, i ho sento, són aquests paranuels enormes, tamany natural...
Que fan ho, ho, ho, ho, ho!
Que bellíssim, ho, ho!
I que ballen, ballen amb una poca gràcia.
I a més, és de plàstic fantàstic o tot, no?
És... En fi...
En fi, ja saben, si volen fer manifestos al programa...
Ah, nosaltres encantats, perquè a més ho comentem amb més o menys gràcia i fortuna, però ens agrada molt això.
No, de fet, reivindiquem els reis mags.
Cadascú que celebri les festes com vulgui, però a nosaltres això dels reis ens agrada, no?
Sí, sí, sí. I de fet, no sé, aquí la majoria de la gent també fa el tió més que no això del paranormal, no?
Crec jo, però vaja.
No sé, eh, què dir-te, Jordi? El paranormal cada cop està més instal·lat, eh?
No, jo crec que no, eh?
A més, hi ha gent que fa de tot, que fa el tió, el paranormal i els reis.
Sí, sí, sí.
Això no està gens malament.
Però bueno, en tot cas, sàpiguen això, que si són amants de la Pepsi-Cola, doncs haurien...
Tenen un motiu més per pensar que el Pare Noel no és el seu amic, perquè aquest és de la Coca-Cola, vull dir que tinguin present això.
Doncs escolta, Jordi, ho deixem aquí, posem una mica més de música, un altre grup rumbero.
Sabor de gràcia has agafat ara, no?
Hem agafat Sabor de gràcia i Patriarques de la Rumba.
Oh, i els Patriarques de la Rumba en van parlar, també fa temps.
Sí, sí, i l'altre dia vaig riure molt, veient quan sortíem pel programa aquest, perquè un dels tios, aquestos, que ara no recordo quin era,
oh, és que no saben fer playback, eh?
Perquè són autèntics, perquè no van pels puestos, allò.
Són molt autèntics, són molt autèntics.
Són de veritat, ells canten al barri i ells canten allà a casa seva, eh?
Sí, sí. Bueno, és un tema que a més me fa molt especial gràcia, perquè és un tema del Gato Pérez,
i que el va gravar amb un àlbum de l'any 1990, que és deia Fenícia,
i, mira, han decidit recuperar aquesta gent de l'Acadèmia Rumbera, del Sabor de Gràcia i dels Patriarques de la Rumba.
I no sé, jo com el Gato Pérez i el Paret en company, em sembla que tenen una certa gràcia.
A més, es dona la casualitat que en aquest enregistrament hi ha un dels palmeros del Paret.
Ah, també, en aquest amb els Patriarques.
Però vull dir que, sí, sí, en els Patriarques hi ha un palmero del Paret,
que és aquell senyor que surt així bastant demacrat, però que és un crac.
Un dels palmeros que a mi em cridava molt l'atenció, històric, també de tota la vida,
era aquell que portava unes ulleres de color verd.
Vols dir que no és aquest?
Sí, el de...
Hi ha dos, aquest i el...
Hi havia un que portava unes ulleres així molt característiques i molt grosses, allò de conxa.
Bueno, aquests els portava... Jo crec que els portaven tots, eh?
No, però aquest els portava també més contemporàniament.
Bueno, potser és aquest.
És com quan obres un calaix a casa i hi ha ulleres de l'àvia o de la mare,
que és un de l'any de la Picó.
La formació històrica del Paret, hi havia aquest que et dic, que és un tio,
que no me'n recordo ara, com li diuen el tio no sé què,
i el tio Ramonet.
El Ramonet no és, i és l'altre senyor, però jo no me'n recordarà del nom.
Molt bé.
Jordi Bertran, t'agraeixo molt que hagis vingut avui,
sobretot tenint en compte el teu estat de refredament.
cuida't molt, millora't.
Això és la redacció també que va contagiant tots els...
És veritat.
És un microclima de virus aquí.
Aquí tenim de tot, fins i tot virus.
Estan en màniga curta al control.
Sí, sí, són així.
És que són rarots.
Sé què vols que hi fem.
Escolta, Jordi, la propera setmana, a l'hora d'aquest espai,
estarem preparant els canelons a casa.
Tu a casa teva, jo a casa meva.
No ens veurem.
No.
Bones festes.
Bones festes.
Vam dedicar un programa al caneloni.
Sí, amb si aquí dediquem programes.
Aleshores, sí, serà per seccions i per programes.
Jordi Bertran, una abraçada ben forta, radiofònica.
Sí, senyor, perquè ja ens veurem a entrar l'altre any.
Bones festes i millor 2008 a tots els ulls.
Millor, millor encara.
Si aquest ha estat bo, el que ve serà fenomenal.
Gràcies, Jordi.
Gràcies, Jordi.
Gràcies per rumber-ho, també.
Vinga.
Después de la tormenta, acaba saliendo el sol.
Después de la oscuridad, nos alumbra un nuevo amor.
Después de un terremoto que conmueve el interior.
Un paisaje nuevo, nos descubre la pasión.
Después de la sequía y la tortura de la sed.
El páramo reseco se convierte en un vergel.
Frota un agua cristalina entre las piedras del ayer.
Y un nuevo horizonte trae un bello amanecer.
Gràcies, orazón.
Gràcies, orazón.
La fe, la vida y el amor me has devuelto.
El pasado se derruba entre los recuerdos.
Escombros de un ayer en el sufrimiento.
Gràcies, orazón.
Ay, cora, corazón.
Gràcies, orazón.
Gràcies, orazón.
Gràcies, orazón.
Gràcies, orazón.
Gràcies, orazón.
Una grieta luminosa el conocimiento Mi alma canta con agradecimiento
Después de la tormenta acaba saliendo el sol Después de la oscuridad nos da un gran nuevo amor
Después del terremoto que conmueve tu interior Un paisaje nuevo nos descubre la pasión
Gracias corazón, gracias corazón Lo que hay en la vida ni el amor me ha devuelto
El pasado se derruba, llega un recuerdo Escombros de un ayer y de sufrimiento
Gracias corazón, gracias corazón Un nuevo camino se abre en el tiempo
Una grieta luminosa el conocimiento El alma canta con agradecimiento
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Gracias corazón
Gracias corazón
Gracias corazón
Gracias corazón
Gracias corazón
Gracias corazón
Gracias corazón
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias corazón!
¡Gracias corazón!
Gracias corazón
Gràcies, gràcies, gràcies, corazon.
Gràcies, gràcies, gràcies, corazon.
Gràcies, gràcies, corazon.
Gràcies, corazon.
Y un paisaje nuevo en el interior.
Gràcies, gràcies, gràcies, corazon.
Gràcies, corazon.
Gràcies, corazon, corazon, corazon.
Gràcies, gràcies.