Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Ens disposem a repassar algunes de les informacions que tenen a veure amb l'actualitat de la llengua.
Enric, bon dia.
Bon dia a tothom.
Benvingut. Estàs content, això sempre és positiu.
Bé, ho intueixo.
Sí, sí.
Bé, diguem que sí.
Més no perquè, en certa manera, el centre és protagonista de l'actualitat, amb una previsió.
Sí, efectivament.
Demà mateix, a les 6 de la tarda, i a la sala d'actes de l'Ajuntament, farem l'entrega del premi de la quinzena edició del Premi de la Normalització Lingüística de Tarragona,
corresponent a l'any 2006, el veredicte el vam explicar aquí poc abans de Nadal, perquè va ser el novembre,
i ara fem l'acte de lliurement demà, dijous, 1 de març, a les 6 de la tarda, a la sala d'actes de l'Ajuntament.
L'acte consistirà, vindrà el secretari de Política Lingüística, que també és president del Consorci de Política Lingüística, Miquel Puello,
i diguem que serà el president de l'acte i ens farà una xerrada breu, no allò una hora, no, una cosa d'un quart d'hora, 20 minuts,
sobre el tema amb el títol de Català, Empresa i Comerç, un triangle impossible?
Pregunta.
Ah, en pregunta.
Sí, és una pregunta.
Era una afirmació de com visca l'optimisme, no?
És una pregunta, és el peu de la desertació.
De fet, pròximament també parlarem del Miquel Puello, perquè ja he sabut que ha publicat fa poc un llibre que es diu El Fantasme,
una cosa així, i el tinc a la nevera esperant de poder-lo llegir per explicar-lo, com que no és gaire llarg, doncs...
Te'l pots llegir senzill.
Sí, tinc intenció de fullejar-lo, llegir-me'l i explicar-lo aquí.
Però de moment la cosa és aquesta.
Això dels Premis de la Normalització Lingüística, aquí a Dragona ja anem per la 15a edició.
des de diferents llocs de Catalunya, en diferents centres de mobilització lingüística, s'organitzen Premis d'aquest tipus.
Quinzena edició a Tarragona?
Tarragona vol dir que fa 15 anys que fem el Premi.
Quinzena edició?
Quinzena.
Quinzena edició.
I no només a Tarragona el fem.
Sabran per què insistim.
A Tarragona és la quinzena, però al nostre centre ja fa uns quants anys també, a part de fer-ho a Tarragona,
el fem també a la Conca de Barberà i a l'Alcamp.
Alcamp i Conca de Barberà també.
A l'Alcamp i a la Conca tenim servei comarcal de català i allí aquest premi és d'abast comarcal.
A Tarragona l'abast del premi és només local del municipi, però ja seria la comarca del Tarragonès.
De fet, algun dia podria ser que el premi fos comarcal, però de moment és de Tarragona, comarca de Tarragonès,
i també fem aquest premi a l'Alcamp i a la Conca de Barberà.
No sabria dir si en un d'aquests llocs és la cinquena edició, la que hem fet el 2006,
i l'altre la setena o una cosa així, però aquests premis pretenen distingir les empreses
que fan un esforç per utilitzar i fer del català la seva llengua de Deus habitual.
Diguem, la d'aquí Tarragona, la guanyadora, m'ho estava dicant, és la nou Habitat Confort,
que és una empresa immobiliària que en el seu moment, quan vam parlar a l'Alberica,
ja vam destacar el fet que sigui una immobiliària perquè és un sector que només cal anar pel carrer.
Veient immobiliàries i els aparadors i tots els anuncis de les revistes reduïts i tot això,
la publicitat de tot això costuma ser el castellà és el idioma majoritari en aquest sector.
En canvi, hi ha empreses com Nova Habitat Confort que es distingeixen precisament
per la seva singularitat en què ho fan tot en Gadalà, tant la feina externa i la publicitat
com la cosa interna, els seus documents, els contests i tot això ho fan en Gadalà.
Hem aplicat un to una miqueta distès quan parlàvem d'alguns aspectes d'aquest premi
perquè recordin que com cada dia hi ha la qüestió,
aquella pregunta que formulem en forma de concurs i a través de la qual poden aconseguir
una motxilla avui també, de la queta?
Sí, avui portem un lot.
Boníssima, a més la de color taronja, que és molt maca.
Avui toca de color carabassa, amb el corresponent...
Tu dius carabassa i jo dic taronja, però és el mateix, no?
Estrictament no, però grosso modo sí.
Jo li veig més tonalitat mandarina, mira què et dic, o pastanaga, fins i tot.
I fins i tot botanito.
També. En fi, que hi ha la motxilla i a dins hi ha el panjol aquell, el buf, el clauer per al mòbil i les claus,
uns quants adhesius de la queta d'aquests trucalats, un parell d'olígrafs...
Per cert que una oient...
I un calendari li heu d'afegir.
Una oient que va guanyar un premi comentava, diu, ai, també vau dir una ràdio,
en cap moment s'ha dit que aquesta temporada regalem una ràdio.
La regalàvem la temporada passada, però Déu-n'hi-do el tros de regal que fem en aquest concurs.
Sí, no és que de fet de ràdios d'aquelles a mi no me'n queden.
Ja no em puc ferir.
És que aquesta temporada és un altre tipus de regal, per tant la nostra oient es devia confondre segurament.
Més coses, Enric.
Doncs, recentment he estat a Tortosa.
Veus que bé?
Què té a veure això amb la llengua?
Feia una calor ahir a Tortosa, jo no hi era, m'ho han dit aquest matí, uns convidats que hem tingut a l'hora anterior.
Doncs el diumenge fins i tot va ploure.
Perquè ja eres tu, portes virosta.
Fins i tot va ploure.
Però vull parlar no de Tortosa sinó de l'arròs.
Ah, de l'arròs.
I com que Tortosa és la capital de l'arròs del Delta, és la denominació d'orígens d'això.
Doncs bé, parlem d'arròs, perquè la Plataforma per la Llengua, en la seva dinàmica de fer estudis de com estan les coses etiquetades i tal, després d'haver fet estudis sobre telefonia, sobre cinema, sobre...
Els caves també ho ha fet, no?
Els vins i caves, tot això.
El de les aigües envasades.
L'últim estudi que ens acaben de presentar, justament en parlem avui perquè la presentació dels resultats d'aquest estudi es va fer dimecres passat, com sempre.
Mentre nosaltres estem aquí, els de la Plataforma fan les rodes de premsa.
El de l'agull i cuita no el tenim.
Llavors, l'estudi es diu exactament...
Un moment.
La llengua catalana en l'etiquetatge dels arrossos catalans.
L'estudi s'ha fet durant el mes de novembre del 2006.
Suposo que en aquest cas no és tan complicat perquè es tracta d'anar als supermercats a veure quins arrossos hi ha.
I suposo que han anat a una sèrie de supermercats, aleshores ells han estudiat com estava l'etiquetatge dels paquets d'arròs.
Per una banda, l'estudi pretenia dues coses.
Una, veure quin és el comportament dels productors amb els seus arrossos de cara a com ho etiqueten.
I l'altra, si les marques compleixen el que diu la llei de política lingüística.
Entren marques blanques en aquest estudi?
Sí, aquí han fet...
Perquè sospito que hi ha una que sí que etiqueta en català.
Sí.
I en Euskera.
I en Gallec.
Sí, la que és Eroski.
Però no només això, sinó que justament l'estudi conclou que el que són les marques blanques
majoritàriament, pràcticament totes, fins i tot les d'empreses que no...
Empreses de fora de Catalunya, però quan venen aquí, el producte...
La marca blanca.
La marca blanca, l'etiqueten en català.
L'única marca blanca que no etiqueta en català és el Campo.
Però la majoria de marques blanques sí que etiqueten en català.
Per exemple, Bonpreu, Capravo, Condies, El Cota Inglés, Eroski, Sorli, Discau...
Totes aquestes etiqueten en català.
L'única que no etiqueta en català és el Campo, de les de marca blanca.
Però el problema apareix justament on no hauria d'aparèixer.
Les que no són blanques, les que són d'aquí.
Les que són d'aquí, i que a més a més acostumen a ser o denominació d'origen o denominació de qualitat.
Que són de l'Ebre.
En qualsevol dels dos casos, la llei de política linguística obliga que els productes de denominació d'origen
i de denominació de qualitat obligatoriament han d'anar etiquetats en català.
Doncs bé, resulta que aquestes marques són les que no hi van.
Incompleixen la norma.
Són els que incompleixen.
Concretament, les marques Montsià i Bayo, són dues d'aquestes que,
tenint denominació de qualitat o d'origen, no etiqueten en català.
Han estudiat les marques, diguem, les grans marques catalanes que no són blanques,
que són Nomen, la de Rosaires del Delta de l'Ebre i la Cambra Rossera del Montsià,
les seus productes resulta que en la majoria de casos no etiqueten en català.
Nomen jo ja ho sabia, però el de la Cambra Rossera tampoc?
Cambra Rossera del Montsià, que em sembla que és l'arròs Montsià, doncs no.
De fet, jo el gasto i no, eh?
No, no.
I després hi ha una altra marca que els últims anys ha aparegut bastant,
és Bayo, que tampoc compleix la normativa.
La cosa, el resum, és aquest.
Se suposa que, vista això, doncs...
Doncs, home, importem arròs de la Xina o de la Índia?
Dius, que vingui en xinès o en hindú, però, clar, si l'arròs el fem aquí,
que no estigui etiquetat en català, sobte.
Sí, sí, sí.
El resum és aquest, esperem que, com sempre passa en aquests casos,
després vindran els del WICAC, que a més a més estan en conveni amb la plataforma,
els del WICAC són aquells que fan el rànquing de webs i tot això,
i també faran la seva amb el tema de les webs d'aquestes empreses,
i també deuran descobrir coses semblants,
i amb el temps i una canya, potser estaran en català.
Per cert, que l'Agència Catalana de Consum ha aplicat 200 sancions
a comerços i empreses per no rotular en català.
Estem parlant de l'any 2006, no?
Sí, ara, tu veus, tant els arròssos com això,
tots són temes que van més o menys lligats.
Parlem del món del comerç, del que es ven i el que no es ven.
Per una banda, teníem l'etiquetatge, ara tenim el tema de la rotulació.
Això és una cosa que surt avui a la premsa,
de fet, només surt en un diari,
jo ho he pescat amb aquell buscador que tinc de notícies,
i espero que pròximament aparegui algun informe més ampli,
per exemple, el ràdio català i aquestes coses,
que sempre es fan ressò d'això, no?
Però és que això era d'avui mateix, de la premsa,
només surt en un diari, que és La Vanguardia,
i el resultat és aquest.
De fet, resulta que el grup parlamentari del PP
va presentar una qüestió per escrit,
preguntant sobre quines sancions ha imposat
l'Agència Catalana de Consum en temes d'aquests,
i la resposta arriba en forma de l'Agència Catalana de Consum,
i el resum seria aquest.
L'any 2006, l'Agència Catalana de Consum
ha imposat 194 sancions,
això diu quasi 200, 194 sancions,
per la vulneració de drets lingüístics
amb el tema de la retolació dels estreliments,
que no compleixen la norma que han de retolar en català.
Això és molt o és poc?
Deixa'm fer-te una pregunta només.
Aviam, 200 a tot Catalunya,
durant el 2006,
sense entrar a jutjar el fet que,
sancioni o no,
que aquest no és un tema que ens ocupa a nosaltres,
tu vas pel carrer i veus que la majoria de rètols
dels establiments,
o bona part, estan en castellà.
Per tant, per què a un comerç
se li sanciona i a un altre no?
Perquè hi ha prèviament un informe,
una denúncia, una inspecció...
Bé, això, insisteixo,
que això és l'Agència Catalana de Consum.
Per tant, és una denúncia que ha fet algú prèviament?
Sí, no, no, l'Agència Catalana de Consum
és la que inspecciona
les empreses, comerços
i a tall d'il·lustratiu,
podem dir que durant l'any 2006,
durant l'any 2006,
Bé, l'informe fa una comparació
des del 2003 fins al 2006
de l'evolució d'aquest tema
en qüestió de retolació, val?
En tots aquests anys,
des del 2003 al 2006,
s'han imposat 337 sancions
amb un total de 225.000 euros de sancions, val?
L'any, els últims dos anys,
el muntant de sancions per temes de llengua
ha sigut de 95.400
i això només és un 4,36% del total
que ha captat la Generalitat
de l'Agència Catalana de Consum
en sancions del món de consum
per tot tipus de qüestions.
L'Agència Catalana de Consum
no mira només les qüestions de papers,
de qüestions sanitàries,
qüestions administratives.
Per tant, en aquest temps,
l'Agència Catalana de Consum
ha ingressat 2.187.000 euros.
Només un 4,36%
correspon a qüestions d'aquestes de retolació.
Només un quadre.
Perquè ara el tema ha sortit avui a la premsa,
els pròxims dies segur que sortiran
els típics articles
queixant-se de les sancions
perquè això no s'ha de sancionar, etcètera,
però és una part molt menor
de les coses que sancionen.
Tot això s'ha d'explicar bé
per no crear confusió, no?
Exacte.
I si la comparació respecte als últims anys
això ha anat creixent.
L'any 2003 es van posar dues sancions,
el 2004, 22,
el 2005, 119,
i el 2006, 194,
per al tema de la retolació.
A la TAMÉs, doncs, eh?
Només això, sí, clar.
Per què?
Perquè l'Agència Catalana de Consum
va començar a inspeccionar
l'aspecte lingüístic a partir del 2003.
Abans no ho inspeccionaven a partir del 2003,
sí, perquè el 2003 era
quan ja s'havia acabat
totes les moratòries
de la llei de política lingüística,
que en alguns casos
l'agraven als cinc anys.
L'any 2003 es van acabar
els terminis, diguem,
per adaptar-se a tot això.
A partir del 2003 ja és sancionable això,
ja hi ha hagut cinc anys
perquè els comerços s'adaptessin,
tot això.
Per això és a partir del 2003.
L'increment respecte a l'any anterior
és d'un 63%.
L'any 2005 va ser 119 sancions
i el 2006, 194.
Per tant, un 63% d'increment.
I no només això,
sinó que en aquella resposta parlamentària
també expliquen que encara hi ha
311 establiments o empreses
que tenen en tramitació
un expedient sancionador
per les qüestions d'aquestes ratolacions.
Vull dir, 194 estan ja tancats i sancionats,
però encara queden 311 expedients oberts
respecte a l'any 2006.
Molt bé, parlem de cinema
abans de fer una pausa, ràpidament.
Anem a les coses alegres.
Fins ara això ha sigut
que si etiquetes, que si ets ratolos,
tot molt negatiu.
Tu anem a les bones vibracions.
Cinema en català,
aquest dissabte tenim al Corral
una festa molt animal
dintre del cicle V
de cinema infantil en català,
tant a Tarragona com al Vendrell.
El dissabte, al Corral,
una festa molt animal.
A Tarragona a les 4,
Vendrell a un quart de 5,
en tots dos casos,
cinema d'Òscar,
3 euros l'entrada.
Amb un blanc,
la mateixa pol·lícula,
però el diumenge,
a les 5 de la tarda,
al cinema casal,
3 euros i mig.
I a l'esplor de Francolí,
també diumenge,
també al cinema casal,
però a les 6 de la tarda,
i també a 3 euros i mig,
al Corral,
una festa molt animal.
no només això,
sinó que aquest divendres
s'estrena una nova pel·lícula infantil
que es diu
Un pont cap a Teravítia,
que la millor manera d'il·lustrar-nos
és en l'onda i l'estil
de les cròniques d'Anàrnia.
L'estètica sembla que és així.
Pel que hem vist a la web
del cinema en català,
la idea és aquesta.
Jo dic perquè aquesta setmana passada,
a Tarragona,
a les sales de cinema,
no hi havia cap pel·lícula infantil
en català.
Tret d'aquestes, no?
Excepcionals de 5.
Tret de les del dissabte
de la cicle 5,
però diguem-ne de normals.
Em sembla que l'únic que hi havia
era la nit al museu
i encara que no és ben bé
una pel·lícula estrictament infantil.
Per tant, aquesta setmana,
com a mínim part del cicle 5,
hi haurà una estrena en català
per a tots els públics.
Molt bé.
Doncs fem una petita pausa
i de tornada plantejarem
la qüestió,
la pregunta d'avui
que els pot facilitar
la possibilitat
d'aconseguir el premi
de la motxilla
i tot allò que porta dins.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a egarriga
arroba cpnl
punt org
o truca a l'Enric Garriga
al 977-24-3527
i t'ho tornarà a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
La història dels avuis
sempre ha aplaudit
l'urgència de l'agulla secundària
davant la parsimònia
de l'agulla horària.
La fauna diversa
ens ofereix diàriament
mostres de sincronització.
I aquesta és una de les seves sofremes.
Hola, vida!
Hi ha molts cargols
i moltes formilles.
Doncs aquesta és la història
d'un cargol
i d'una formilla.
Són els xerrameco tiquismiquis.
tiquismiquis
actuaven ahir a la festa
que donava com a avançadors
en grups
com ara
Antònia Font,
Conxita,
ara estic parlant de memòria,
qui més hi havia?
El Feliu Ventura?
Uns quants, no?
Que han resultat premiats
a la festa d'Anderra.
A veure,
ahir actuaven
el Jofre Verdesí
amb la Beth,
el Jofre Verdesí
millor lletra
per Jo faig cançons
del 2006,
la Beth
millor artista
en altes llengües,
Eduard Canimes
millor disc
de cançó d'autor
segons la crítica,
Conxita,
millor disc del 2006
segons la crítica
del que vam posar
la setmana passada,
Joan Miquel Oliver,
compositor d'Antònia Font,
millor artista
i grup de rock
segons el públic,
xerrameco tiquismiquis
que són els que estem sentint
que tenen el premi
millor cançó
per tombar-me al teu costat
i Quimi Portet
també actuava,
no havia de debut premi
però és probable
que el rebien guany
perquè on acaba
de presentar el disco
i avanço
que pròximament
estarà aquí a Tarragona
però el dia que toqui
ja el posaré.
S'ha d'escolta'm atenció
aquest disc
que és una mica
línia Quimi Portet, eh?
Quina línia ha de tenir
el Quimi Portet
sinó la seva pròpia línia?
Efectivament.
Però d'això
en parlarem d'aquí dues setmanes
que actua aquí a Tarragona.
Que al Quimi Portet
li agradava molt
que li diguessin
que era el guapo
de l'último de la fila.
No ho havia sentit això?
Sí, sí.
A mi m'agradava molt
que em diguessin
que era el guapo
de l'último de la fila.
Pregunta, Enric.
Pregunta.
Pregunta.
977-24-47-67
la primera persona
que truqui
i respongui correctament
guanya la motxilla de la Queta
amb tots els seus complements a dins.
Tinc dues ofertes de pregunta.
Espero que truqui
i no la dic ja.
Espera que truqui.
Doncs va.
No ajudarem, eh?
Que ho hem dit claríssim.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
En l'Andreu Bori.
Què tal, Andreu?
Mira, treballarà.
Tria.
Pregunta A o pregunta B?
La que vulguis.
Doncs la que vulguis tu, Enric.
Doncs la A.
Vinga, la A.
En quines comarques
del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
es convoquen premis
a la normalització lingüística
en l'àmbit socioeconòmic?
Jo.
La pista...
Oh, ho hem dit, eh, ho hem dit.
Una pista.
Són tres.
Sí.
I ho hem repetit moltes vegades
per dir, ei, atenció.
Quines comarques
del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
es fan premis
a la normalització lingüística
en l'àmbit socioeconòmic?
Ai, Déu meu.
Oferta.
Pregunta B?
Bé.
La pregunta B.
Quina edició
és la que donem demà
al premi a Tarragona?
del Premi
a la normalització lingüística
de Tarragona?
Demà donem el premi
corresponent a l'edició 2006.
Quina edició era aquesta?
Doncs...
Doncs...
Com vaig entrant
i sortint de la furgoneta
com que no.
Ai.
No ho sé.
No ho sé.
No ho saps.
Bé, no.
Trucans un altre dia, Andreu.
No, estàs bé.
Vinga, gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Ai, llàstima.
És que ho hem repetit
diverses vegades
i hem dit, eh, atenció.
Però, clar,
l'Andreu treballa en temes
de repartiment
i és el que ell diu.
Entro i surto
i us escolto així
de manera, doncs,
no...
de manera esporàdica
i ara entro
i ara surto.
I una altra trucada
que entra
al quart del català.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Jordi Porta.
Què tal, Jordi?
Doncs molt bé.
Doncs vinga, la OLA bé.
Doncs clar, mateix.
Vinga, oi, que valent ell.
Va, vinga.
Aquest era la difícil.
En quines comarques
del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
es convoquen premis
a la normalització lingüística
en l'àmbit socioeconòmic?
La pista que li he dit a l'Andreu
era que són tres comarques.
Una és a la Conca de Barberà.
Sí.
L'altra, al Camp, no?
Sí.
I l'altra, doncs...
L'altra, doncs...
Aquí em mates, no?
Sí, està.
Com, com?
Aquí, doncs aquí no n'estic segur.
Espera't.
Demà donem un premi, no?
Sí, és a quinzena edició que ho feu.
Sí, aquesta és la resposta de la pregunta bé.
I de quina quinzena edició, d'on?
De Tarragona mateix.
Doncs, i això en quina comarca és?
Bueno, aquí, això és com se diu ara,
el Tarragonès, no?
Això són els nervis del concurs.
Sí, senyor, molt bé, molt bé.
Aplaudiments i tot, eh?
Amb el regal.
Molt bé.
Enric, fas els honors
i li dius tot el que hi ha dins de la motxilla.
És que jo no me'n recordo.
Passo llista, passo llista.
És igual que acabessi llista.
El kit de l'aqueta és la motxilla.
Sí.
Que amb butxaquetes, porta mòbil de tot.
El mòbil.
La mare de bé.
Ideal per anar a fer una mica d'esport
o anar de pícnic.
Va bé.
Un buf, que és aquella espècie de bufanda
sense costures, eh?
Que es posa pel coll i serveix com a gorra,
com a bufanda de moltes coses.
Un parell de bolígrafs,
un clauer d'aquests que es pengen al coll
per portar el mòbil i les claus
i uns quants d'esigüets.
I també un calendari.
Treu l'entrepà en teu.
L'entrepà el trec.
Treu, perquè a veure si el deixaràs d'entrepà
i se l'emportarà també el Jordi.
L'entrepà, no cal, que després en greixem.
Molt bé, doncs aquí tens el teu premi.
Jordi, gràcies per trucar.
Bon dia.
Gràcies per trucar.
Bon dia, adeu.
Adéu-siau.
Molt ràpidament, novetats editorials i informàtiques.
Avui parlarem d'una novetat editorial
que és una mica...
una mica...
tangencial.
No tens paraules.
Tangencial, però és una cosa curiosa
que m'ha fet gràcia.
A veure, es tracta d'una magna obra
d'August Rafanell, filòleg, historió de la llengua,
ha fet una magna obra que es diu
La il·lusió occitana.
Un estudi de 1.500 pàgines
publicat per Quadents Crema en dos volums
que el que fa aquest llibre
és repassar la relació que han tingut
al llarg de la història aquestes dues llengües,
el català i l'occità.
Què direu, què té a veure això
amb la normalització lingüística?
Té a veure, perquè és que avui en dia
ho tenim molt clar,
sembla, quin és el domini lingüístic del català,
un espatla, què és una llengua que ve de llatí,
però això no era així ni tan sols fa un segle.
A principis del segle passat encara es creia
i de fet hi havia un corrent important
que defensava i creien que el català i l'occità
eren una mateixa llengua,
que eren diferents variants d'una mateixa llengua
i llavors des de fa uns quants segles
hi ha hagut una tradició pan-occitanista,
i des de la renaissència catalana al segle XIX
que és paral·lel a la renaissència occitana
al llenguador i tot això,
hi havia aquesta idea
que això que ara en diem països catalans
hi havia una idea similar però com a països occitans,
que hi havia la pan-occitània
que abraçaria tot el que és l'occitània,
per entendre's políticament el sud de França,
i tot el que nosaltres en diem països catalans.
que diem la Catalunya Nord.
No, no, la Catalunya Nord és una part de Catalunya.
Occitània és un espat de l'occità,
l'occità és el segle IX-X a França
i hi havia dos grans grups lingüístics,
l'occità i la llengua d'oil,
que és el que després és el francès
i que és el que s'ha menjat tots els altres.
Però bé, tot això,
els que hem estudiat història d'oil i tot això ho sabem,
però grosso modo no és tan sabut.
I quan anàvem al col·legi ens deien
que l'edat mitja i la renaissència i el segle XIX
i no només això, sinó que fins i tot,
de fet, fins a pràcticament la Guerra Civil
hi havia un grup important d'intel·lectuals
dels dos costats dels Pirineus
que defensaven aquesta unitat.
Tot això ho explica amplíssimament en aquest llibre.
Home, si són 1.500 pàgines.
Més dos volums.
No és un llibre que recomani que se'l compreu pel Sant Jordi,
excepte a algú que li interessi molt.
Però com a mínim que sàpiguen què hi és i què existeix.
Exacte, i és interessant.
I qui vulgui entrar una miqueta en aquest tema,
només una miqueta,
a la revista El Temps,
això sí que es pot veure a la web,
a la revista 3b12.altemps.net,
a la revista El Temps del 20 de gener,
hi ha un article de quatre pàgines
justament sobre aquest tema
que es diu
L'Estreforulari Somni Catalano-Exità,
d'un autor que es diu Robert Lafont,
que de fet és el que fa l'epílag d'aquest llibre del Rafanell,
on explica precisament això,
com va acabar tot aquest mite de la pan-occitània,
és a dir, justament a principis del segle XX,
quan es van editar llibres,
com la gramàtica pedagògica de la llengua catalana,
en què hi havia un mapa lingüístic
en què es veu el lligístic que ens hi ha a la Iolanda,
es veu com el mapa lingüístic era tot Occitània
i tots els països catalans junts amb un sol paquet.
Va estar un 30, un 40% bo bo del que és la França actual, eh?
Sí, sí, i això va durar fins als anys 30,
quan els gramàtics modernes com Pompeu Fabra i Corumines
van acabar de posar els punts sobre les ceres
i van demostrar que el català i l'occità són llengües diferents,
totes venen a dir, però són diferents, etcètera, etcètera.
I aquest mite, diguem, va acabar als anys 30
i també ja va morir definitivament amb la Guerra Civil.
En fi, doncs, si no arriba en el llibre aquest article del Temps,
té molt bona cara, fa molt bona cara.
Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística,
moltes gràcies i que demà vagi molt bé
aquest acte de lliurament del Premi, d'acord?
Dimecres ho explicarem una mica.
Una miqueta.
L'assegurança del cotxe, la hipoteca, últimament ho pago tot jo.
En què et gastes tu els diners?
De fet, carinyo, era una sorpresa, però...
te l'explico.
Marxem de viatge amb el Com Viatges.
L'autèntic dos per un del Com Viatges.
Si reserves del 25 de febrer al 3 de març,
paga un viatge en dos.
El Com Viatges, la forma més intel·ligent de viatjar.
Hola, cariño, ¿qué tal el día? Mucho trabajo, yo no he parado.
Reunión a las 9, reunión a las 11, reunión a la 1, comida con inversores, gimnasio,
reunión a las 4, entrevista con el nuevo comercial, recoger a los niños...
Descubra Toyota Express, un nuevo servicio que le ofrece la oportunidad de realizar el mantenimiento
de su Toyota en menos de una hora, porque el día es muy largo y hay que aprovecharlo.
Servicio postventa Toyota.
A Tarragona, l'urbanització, la alba del costat de l'autovía Reus-Tarragona
y a Reus-Carreter al Colea 136.
Puede perder peso o mantenerlo ganando vitalidad y bienestar
con la garantía de un sistema aprobado durante 21 años,
con asesores nutricionales que ofrecen un servicio personalizado gratuito.
Llame al 900-123-600 o póngase en contacto a través de nuestra página web
www.nutricare.es
y un asesor NutriQer le hará un informe nutricional personal sin compromiso.
Com? Que encara no ho saps?
McDonald's ha obert les seves portes a Parc Central Tarragona.
Vinc a gaudir de les millors hamburgueses,
amb els menús més saborosos i equilibrats
i tota la qualitat i garantia d'una marca líder.
Passa-ho, digue-ho a la teva família, als teus amics.
McDonald's ha obert a Parc Central Tarragona.
Et sona?
La nit de Sant Joan.
Una calçotada.
La sardana.
Doncs encara hi ha més.
Després de la nostra arriba la nova telepizza de l'àvia.
Amb ingredients de la cuina catalana.
Tasta la de l'àvia amb espinacs, formatge de cabra, all, pinyons, panses i salsa carbonara.
La telepizza 100% nostra.
Tens gana?
Truca a Telepizza.
977-22-1919.
Hi havia un temps en què l'accés a internet era per uns pocs.
On els correus electrònics estaven plens de virus i carregats d'espam.
Quan a les web tot era publicitat i on els blog i la publicació a la xarxa eren una utopia.
Tinet, la xarxa ciutadana et proposa una connexió fàcil i gratuïta a internet amb espai web i e-mail.
Tinet, un servei d'oasi de la Diputació de Tarragona.
Coneixes Anem Per Feina, oi?
I tant!
Si necessites alguna dona de confiança per treballar a casa teva o a la teva empresa, els pots trucar.
Netejes industrials i a domicili, internes, atenció a gent gran i malalts, cuineres i ajudants de cuina, cambreres de pisos, dependentes i caixeres...
Doncs mira, prenc nota.
Anem per feina.
Telèfon 695-694-373.
Tenen dones preparades i de confiança.
I ofereixen un seguiment garantit.
Has pres nota?
Anem Per Feina, arroba pengea.org
O truca al 695-694-373.
Amb el suport de Caixa Tarragona i l'Institut Català de les Dones.