És el moment de retrobar-nos, com cada setmana, amb Jordi Tinyena
i obrir el punt de lectura.
Un punt de lectura que continua incidint aquestes setmanes
en l'aspecte més jove del món de la literatura a casa nostra.
Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Fas una cara de fred?
És que fa fred, eh?
Home, tant de temps reclamant el fred,
ara li hem de fer els honors, no?, i patir-lo una miqueta.
Jo tampoc, ara ho dèiem també amb algun oient que ha trucat abans,
que ja tocava i que ens encanta que faci una miqueta de fred.
Fas i fred, que plogui, força, que obli els embassaments
i que tinguem aigües.
I tindrem bon gra, eh?, quan arribi el moment, si plou.
Continuem parlant d'autors, a veure, quan parlem literatura infantil, juvenil,
creiem que aquestes alçades tampoc no cal justificar si és infantil,
si és juvenil, si és per adults, diguem-ne que són autors, autores,
que dediquen la seva creació a un públic més jove,
tot i que les persones adultes la poden llegir, evidentment.
Avui ens quedem amb la figura d'un home del Camp de Tarragona,
l'Andreu Sotorra.
Del Baix Camp, sí.
Del Baix Camp, i que en l'actualitat viu a Barcelona,
i que es dedica directe i indirectament a temes relacionats
amb el món de les lletres.
Sí, es pot dir que és un professional del món de les lletres.
Cosa que pocs poden dir avui en dia.
Sí, pocs poden dir.
No només de la literatura, ja saben vostès que la de literatura
hi ha molt poca gent que en pugui viure, però...
Sembla que sigui un hobby, que els escriptors teniu un hobby.
Sou el que sigui i com a hobby escriviu.
Hauríem de rescatar o crear la figura del patrocinador literari.
És a dir, aquestes grans fortunes que deuen córrer per aquí,
perquè tota aquesta gent que es dedica al totxo
i que s'ha fet la barba d'hora aquests últims temps,
doncs podríem dedicar un percentatge a dir,
bueno, vinga, va, una beca amb aquest senyor
perquè escrigui una obra de lletre.
Hauríeu de ser, interpreten bé, uns mantinguts.
En el bon sentit de la paraula.
En el sentit renaixentista de la paraula.
Exacte, renaixentista més aviat que algú,
es pot equivocar i no voldríem caure en aquest error.
Estaria molt bé.
T'imagines que arribés demà un senyor patrocinador
i dius, senyor Tinyena, vull que em faci uns llibres,
vull que faci això, tingui.
Què?
Encantat.
Jo crec que sí, el que passa és que la inspiració
la tindríeu la mateixa
i el que sí que és cert és que tindríeu
un horari i unes hores per escriure,
que això és molt interessant, no?
Un mecenes no posa horaris.
Ah, ni posa límits?
No, no, clar, la crec.
Hi pots estar deu anys sense...
Home, jo sí que m'ha de tocar un mecenes
que em toqui un mecenes així.
Per tant, tu vols mecenes
i aleshores sí que treuríeu allò de les musses i la inspiració, no?
Clar, perquè si m'ha de donar una feina
i dir, escolti, vostè de nou un escriurei
i de 4 a 6 també ja en tinc una de feina.
En necessito de mecenes, llavors.
El bon número que no falti mai,
i menys quan parlem de literatura,
Andreu Sotorra.
En principi, s'hi dedica a les lletres,
no li cal de moment aquest mecenes?
No, ell és crític literari,
escriu amb regularitat els mitjans escrits,
és radifonista també i participa sovint
i a més a més escriu llibres.
En algun moment també es va dedicar a la docència,
d'adults també.
De literatura?
No, no, de docència.
Docència.
També en va fer en algun moment, ara no, eh?
Ara es dedica exclusivament a escriure
i a col·laborar amb els mitjans de comunicació.
I fonamentalment escriu per a joves només?
Ha escrit molt, ha escrit molt
i ha estat una de les primeres veus de...
Tu parlaves del Jordi Serra,
que va venir aquí la setmana passada de Tarragona.
Sí, va estar aquí dilluns.
Va estar aquí, doncs bé,
Jordi Serra efectivament és el número 1,
per dir-ho d'alguna manera,
pel que fa a la quantitat de llibres publicats
i pel que fa a la seva presència
a les escoles d'aquest país.
Jo seríem capaç de dir quants títols té el Jordi Serra.
No, no, jo tampoc, no m'atreviria.
Segur que ens en deixem alguns.
Sí, sí, sí.
Jordi Serra és un autèntic professional de l'escriptura,
de la literatura pròpiament dit.
Amb una experiència que Déu-n'hi-do.
Sí, quan dèiem abans que hi ha poca gent
que pugui viure de la literatura,
doncs bé, el Jordi Serra sí que pot viure de la literatura.
Viu, vaja.
Doncs si ell és el número 1
i és el més conegut
i el que té més presencial a les escoles,
l'Andreus Sotorra és també
un dels que van començar
a donar títols
en això que avui n'hem anomenat
literatura infantil o juvenil.
Quins són els temes?
Perquè jo tinc l'entès que l'Andreus Sotorra
tira per aquesta vessant no tant de fantasia
sinó de realitat
a l'hora de fer les seves novel·les per a joves.
Sí, sí, sí.
Així com la setmana passada parlàvem del Jordi Folk.
Jordi Folk que tira de la fantasia,
que tira de la fantasia,
que és una meravella.
Tant com vol.
Doncs bé, no, l'Andreus Sotorra
està una mica més lligat a la vida,
a la realitat i a la vida.
I aquí veig títols com, per exemple,
la filla del rali,
surt a la portada una noia negra,
m'imagino que la cosa deu anar a pal de car.
Sí.
No cal tenir molta...
És un tipus de literatura d'aquesta
que més enllà del fet literari
i de la història,
sovint pot ser utilitzada
i és utilitzada per posar sobre la taula
a temes d'actualitat,
el racisme, en fet,
coses d'aquest estil.
Però ha escrit molt
i va ser un dels que, ja heu dit,
que van ser dels que van començar.
Potser unes 25 novel·les
que, esclar, són moltes.
25?
25 novel·les són moltes.
Més després una gran quantitat
de relats que estan publicats
en llibres col·lectius,
amb altres autors.
Intervé molt a través de la xarxa,
també, relats digitals.
Sí, hi ha alguna...
Sí, ell és un dels primers, també.
No ben bé el primer,
però sí dels primers
que va començar a utilitzar
la xarxa d'internet
en benefici de la literatura.
Llavors,
estic parlant del començament,
i llavors ell era secretari
de l'Associació d'Escriptors
de Lleua Catalana,
de l'ELC,
i va ser quan,
sota el seu impuls,
es van començar a crear
les pàgines d'autors,
que ara avui en té gairebé tothom,
i la majoria estan vinculades a l'ELC,
ho ve directament o ho ve indirectament.
Doncs ell va ser el que va impulsar
des de l'Associació d'Escriptors
aquest nou servei,
aquest nou capítol d'atenció.
Que està molt bé,
perquè tens una referència
de tots els autors,
fins i tot els que ja no hi són,
molt interessant.
És una informació molt...
I va crear l'espai,
juntament en aquell moment,
em sembla que estava vinculat
a VilaWeb,
doncs va crear l'espai
i va posar el suport necessari
perquè els autors que volguessin
poguessin tenir la web.
s'encarregaven i es feien
des de l'Associació d'Escriptors
i amb un format uniforme,
una mica amb la marca.
Després això ha continuat
i avui, efectivament,
la majoria d'escriptors
tenen pàgina web
a través de l'ELC,
o ve directament escrita per l'ELC
o ve escrita per altres,
però vinculada com a accés
a partir de l'ELC.
Sigui com sigui,
vostès van al Google,
que és el més habitual
i cliquen en Déu Sotorra
i tenen no sé quantes entrades,
moltíssimes entrades,
no només com a autor literari,
sinó com que tu deies,
com a crític,
com a articulista,
com a moltíssimes funcions.
El Google és un,
com tots els buscadors,
que passa que el Google,
bueno, això és un altre tema
de discussió, però...
Això ho podríem parlar un dia,
el Google i la literatura, eh?
Sí.
Clar, el Google
és un buscador,
el que passa que aquest
és un discològic
que discrimina bastant
i organitza en funció
de llaços
que hi ha altres pàgines
que aquí,
també el mecanisme
és aquest.
Però, esclar,
aquí sortirà,
si ara busques
André Sotorra,
sortirà tots els títols
de llibres de l'Andreu,
tots els títols
en els quals ell participi,
encara que no siguin exclusivament seus,
tots els articles
que ha firmat ell
i a tots els diaris
o revistes,
etcètera, etcètera.
I tenint en compte
que fa crítica literària
i teatral constant...
Setmanalment,
doncs n'hi ha un gabadal,
n'hi haurà molts, no?
Ell mateix, però,
es va actualitzant
i, per tant,
els més antics
els va descartant, no?
Però n'hi haurà moltíssim,
sí, és un accés fàcil.
Parlant d'això d'internet,
també,
ell és un dels...
no el primer,
perquè sí el primer
és molt difícil dir
qui és el primer
i algunes coses
no ha estat el primer,
però sí dels primers
a escriure directament
a través de la xarxa.
I oferir-la a obrar als lectors.
Sí, sí.
Jo, per exemple,
vaig fer una cosa
amb l'ombra del coronel
que va ser la primera vegada
que es feia per internet.
No me'n recordo.
Sí, que era deixar-la llegir,
no oferir-la.
I vas tenir l'agosadia
de demanar l'opinió,
més o més.
Sí,
que era oferir la novel·la,
però ja estava feta la novel·la.
Jo vaig oferir la novel·la
als lectors
i vaig dir,
escolteu,
si els que estigueu interessats
a escriure una,
en parlarem,
us deixaré la novel·la i tal.
creant i la deixava a disposició.
Sí, sí, sí.
I la deixava a disposició.
Home, Déu-n'hi,
és una experiència de maca.
Clar, és una experiència de maca.
I també,
com una experiència diferent
i vinculada a la xarxa,
hi ha algun llibre,
em sembla que hi ha
un parell de llibres o tres
de l'Andreu,
que només es poden llegir
a través de la xarxa,
que no estan en paper.
Ell ha volgut deixar-los a la xarxa
i llavors s'han de llegir directament.
Home, és un acte generós.
Ara, aquesta experiència
d'anar escrivint
i que el lector vagi llegint
és una mica com seguir un serial.
Sí, sí, sí.
Perquè és a dir,
què passarà, què passarà.
I clar,
si l'escriptor no està inspirat
aquell dia,
tal,
a mi no t'estàs 15 dies
sense saber què passarà.
Una experiència ben curiosa.
No, perquè es poden recollir,
clar,
tu si vols escriure a moltes mans
i poses un capítol
i com ha de continuar,
cadascú et diu
el que creu que ha de ser.
Obrim un parèntesi.
Amb l'ombra del coronel,
no ho recordo bé,
que passen tantes coses
per aquesta...
per aquest programa.
És cert que donaves l'opció
de que et diguessin
què no agradava
o què s'hi agradava
i tu plantejaves fins i tot
la possibilitat
de fer algun canvi
si trobaves
que podia millorar la novel·la?
Sí, sí.
I ho vas fer?
No ho recordis,
ho vas fer?
Sí que ho vaig fer, sí.
Va haver-hi coses...
El que passa és que jo ja
tenia la novel·la
pràcticament acabada,
llavors,
i va haver-hi coses
quan eren coses de detall
o de relativament detall
sí que les vaig incorporar.
Ara, quan eren qüestions
que afectaven haver de refer la novel·la,
no, com és obvi.
hauria de revisar
perquè tinc tota la història
aquesta guardada, no?
Però és una experiència
per l'escriptor interessant, no?
Sí, sí que és interessant
perquè això
és una experiència compartida
per a tothom.
Quan tu ho escrius
arriba un moment
en què el llibre
l'has tingut tant amb tu
que ja no hi veus res.
És com quan tens un fill
i dius,
potser sí que és lleig
però ja no l'hi veig, no?
O potser sí que és molt maco
però tampoc no l'hi veig
o em sembla maco sempre.
Sigui el que sigui,
tu estàs tan acostumat a veure
que no ho veus,
que ja no veus res més.
Llavors, uns ulls nous
van molt bé.
Quan acabes un llibre
normalment el deixes
a alguns lectors
però acostumen a ser
companys teus,
amic teus,
acaben sent amics teus
en qualsevol cas
i per tant acaben sent uns ulls
que també t'estimen
d'alguna manera.
Clar, deixar-ho obert
a dir, bueno, ara...
Qui vulgui.
Clar, qui serà?
Qui serà?
Alguna persona que viu a Terrassa
i que és metge
i que li ha de llegir
i que et diu, mira jo,
doncs aquests són ulls nous
i llavors, home,
això sí que et serveix
sobretot per veure
fins on has aconseguit
allò que volies.
Sí, però jo no dic
amànim de falagar-te,
però realment
s'ha de tenir
una certa valentia
perquè generalment
això és el que expliquen
els escriptors,
jo no ho soc,
que en escriptora
diuen que quan acaben un llibre
primer costa molt
deixar-ho als altres,
és a dir, publicar-ho
no és que costi
materialment que costa,
que això ja ho sabem,
però dius, calla,
hi ha com una incertesa
fins que arriben
les primeres opinions
del lector,
és clar,
això és com el CIR,
més difícil todavía,
vull dir,
si ja em costa
el procés aquest
de publicació,
lectura,
crítica, literària,
imagina't,
a més a més
li afegeixo
aquest precontrol
de qualitat
que farien els oients
i els lectors.
però encara és pitjor no fer-ho,
perquè esclar,
tu,
a la millor,
és veritat que pots estar insegur
del llibre,
qualsevol autor
en un moment de treure'l
no sap com reaccionarà
el lector,
no sap si has aconseguit
el que volies,
però si ho fas
amb lectors previs
que no et coneixes de res
i tal,
tot és modificable encara,
encara el tens tu el llibre,
encara pots canviar,
millorar,
en canvi,
si no ho fas
i el treus
i ja està a les llibreries,
tot el que vingui
ja és...
El problema
és que et reclamin
una part dels guanys després,
perquè jo vaig modificar,
jo aquí tinc molt a veure
en com ha quedat guanys.
Normalment els bons lectors
estaven cada guanys.
Hi ha poquets,
és veritat.
Tornem a l'Andreu Sotorra,
comencem a parlar
de la seva obra,
alguns títols,
alguns,
perquè clar,
com bé deies,
estàvem parlant
de més d'una vintena,
no?
Sí,
ha escrit molt
i ha estat,
a més a més,
molt reconegut.
No sé fins a quin punt
això pot ser
de domini públic,
perquè la literatura
no és massa
de domini públic,
a no ser que sigui
el Premi Sant Jordi
o algun premi d'aquest
o el Ramon Llull,
però en el món
de la literatura infantil
i juvenil
sí que es reconeix.
A veure,
és que la llista
està en llarga,
la llista està en tant
extraordinàriament llarga,
que pot haver-hi 25 premis.
Imagina't.
Gairebé a cada obra,
un premi?
Bueno, dos,
quasi, quasi, sí.
Pensa que el primer
és de l'any 1977.
Clar,
l'Andreu Sotorra
va néixer el 1950.
És una mà
que ara té
d'uns 50...
Doncs ja jove, sí.
5 anys o 56 anys,
no?
56.
Doncs,
va començar a escriure
molt d'hora.
Amb 20 i pocs.
Amb 20 i pocs.
El primer del 1977
és el primer,
del 2006
és l'últim.
Imagina't,
l'any passat hi ha.
I al mig,
escolteu,
ho dic molt ràpidament,
però n'hi ha el 79,
el 78,
el 79,
el 80,
el 82,
el 83,
el 84,
el 85,
el 88,
el 92,
el 2003,
el 2006.
Clar,
van molt seguits,
és constantment,
constantment,
constantment.
Vull dir que,
clar,
això indica,
una,
que té una producció
molt constant,
perquè treu llibre
molt seguit,
molt seguit,
molt seguit,
molt seguit.
Imagina't,
si comença a escriure
a partir del 75
o del 76
i ha publicat 25 llibres,
més tota la resta
de la feina
vol dir que surt
el llibre per any
una mica més.
Hi ha llibres
que es torna a reeditar.
Sí, sí,
naturalment.
Dels primers
i tenen alguns
moltíssimes edicions,
la quarta edició,
la vuitena edició...
Sí, sí,
els llibres,
ja un hem parlat aquí
quan hem parlat
dels altres autors,
el llibre infantil i juvenil
és d'aquests
que passa sense fer soroll,
però que en canvi
té una vitalitat
extraordinària.
mou molt la indústria editorial.
I molt, moltíssim,
i dóna diners
i és un llibre
que funciona sempre.
Però en canvi
no té presència mediàtica,
és a dir,
els autors de novel·la
infantil i juvenil
rarament surten
a les portades dels diaris.
És a dir,
és una sorpresa
el dia que agafes
el diari Tarragona
i veus el Jordi Sierra
i dius,
ostres,
sí, sí,
dius,
oh, què ha passat?
a la portada què ha passat?
Perquè normalment
no hi són,
no hi són.
Els que surten
són escriptors
de novel·la
no etiquetada
com a juvenil
quan treuen llibre,
quan han guanyat un premi.
Tret que escriguis
Harry Potter,
la cosa canvia
si ets l'autora
de Harry Potter.
Sí, però el Harry Potter
no ha arribat aquí,
sí que és veritat,
però el Harry Potter
no ha arribat aquí
com a llibre infantil
i juvenil,
sinó com a un grap
benceler europeu.
Com un fenomen,
pràcticament.
Clar,
ha arribat així.
No és normal
que els escriptors
d'aquest tipus
de literatura
ocupin pàgines mediàtiques.
Sí, però fixa't
que en alguns,
i aquí ja entrem
en la literatura
anglosaxona,
que han passat a la història,
que han sobrepassat el temps,
que no tenen data
de caducitat,
tot i que puguin semblar
una mica carrinclons.
Ara penso
en tota la sèrie
de l'Eddie Blyton,
aquest tipus d'autors
que són carismàtics,
que han omplert
d'hores de lectura
a més d'una,
més de dues
i més de cinc generacions.
I que vas a les llibreries
i es continuen reeditant
i que continuen presents.
Clar,
ja parlem de fenòmens,
no parlem d'autors,
segurament.
Però tot i així,
fins i tot aquests fenòmens
no ocupen planes de diari.
No, no, no,
en absolutament.
Simplement no les ocupen.
És a dir,
és molt estrany
que tu tinguis informació
directa d'aquests autors
i d'aquests llibres,
a no ser que tu tinguis
un fill en edat escolar
i llavors...
I estiguis una miqueta a sobre.
Clar,
i llavors,
doncs perquè són llibres
que els hi compres amb ells,
però si no,
no ho tens.
I en canvi,
això que dèiem,
en canvi té una solidesa
des del punt de vista
de la venda
i de la presència
a les llibreries
importantíssima
perquè se'n venen molts.
Pensa que el canvi
d'hàbits de lectura
per part de la joventut
està aproximadament
als 14 anys
o una cosa així,
potser una mica abans,
però cap als 14 anys,
doncs esclar,
hi ha una franja
entre què es comença
a llegir a l'escola
fins als 13 o als 14
en el qual es llegeix bastant.
Es llegeix bastant
i, per tant,
hi ha un públic lector
que consumeix molts llibres.
A més,
hi ha llibres,
això ho estic veient ara,
textualment,
que han estat traduïts
a diferents idiomes,
a italià,
a anglès,
en el cas,
per exemple,
hi ha un títol
que és
Cor de Parellams
que porta 8 edicions
i s'està traduït
al català,
al castellà,
al gallec,
a l'eusquera
i al braile.
És com a curiós,
sobretot el braile
no és habitual
perquè sabem
que s'han d'esmerçar
molts diners
per tirar endavant
una cosa.
Aquest és un fenomen
també derivat
del llibre
Infatil i Jovenil,
curiosament,
pel que fa
a les traduccions.
La majoria
d'aquests llibres
estan traduïts
al castellà,
al gallec
i a l'eusquera.
Algun n'hi ha
que està descrit
a més a més
en una altra
llengua extranjera,
però normalment no.
I això s'explica
perquè les editorials
que es dediquen
al llibre infantil
són de caràcter estatal
i llavors,
esclar,
fan versions.
Si el llibre
els ha funcionat
amb una llengua
és fàcil que acabi...
I com que ha passat
pel circuit
de l'ensenyament mitjà,
doncs ja convé
que hi hagi...
N'hi ha uns quants
que estan traduïts
a totes aquestes llengües,
justament.
Donem algun títol, Jordi,
i expliquem alguna cosa
del contingut
dels llibres.
Doncs mira,
aquí hi ha una mica
de tot.
Alguns títols...
És que la llista
és enorme.
És enorme,
jo ja sé que és molt difícil.
No sap què quedar-se.
El violinista de Sacà,
Veig per aquí,
La medalla,
La sissi,
Viua Belvitge...
La filla del clan,
El club dels caps rapats...
Jo no me'ls he lleixit tots, eh?
Home, ja m'ho penso.
Com és lògic,
perquè és impossible
estar al dia...
Tot i que tornis
a una segona joventut, però...
Les llàgrimes de Ruell,
Corda per allà,
que deies tu,
La pell del llangardaix,
La sissi,
Viua Belvitge...
Hi ha una mica
tots els gèneres,
perquè hi ha des de novel·les
que tracten temes,
doncs això...
Realisme social.
També, també, també,
de multiculturalitat,
que ara està tan de moda,
tot i que en algun títol
és anterior
que estigués de moda.
Hi ha novel·les
que tiren més
cap a la novel·la negra,
hi ha una mica de tot.
Clar,
una persona que escriu
des de fa tants anys
i que escriu tantíssim,
doncs acaba tocant
totes les tecles
del pla.
Home,
i així és la manera
d'arribar a un màxim nombre
de lectors,
perquè dins dels adolescents,
lògicament,
lectors,
és com els adults.
Hi ha qui li agrada
el thriller,
hi ha qui li agrada
la novel·la històrica,
hi ha qui li agrada
la novel·la social,
per tant,
Andreu Sotorra
des d'aquest plantejament
fa el mateix
amb els seus lectors,
no?
Sí, sí.
Donen moltes opcions.
Sí,
és a dir,
si qualsevol
dels registres habituals
de les novel·les
infantils i juvenils
pot estar reflectit
en la producció
de l'Andreu,
no?
Dèiem abans
dels premis
i vull veure que,
esclar,
aquí hi ha una sèrie
de premis,
és que no n'he citat cap,
he citat els anys,
però no n'he citat cap.
No els vull citar tots,
perquè seria impossible.
És molt desigual
perquè hi ha premis
que són molt modestos
i locals
i d'altres més importants.
I tu,
algun dels que tenen
pel seu nom
una certa tradició,
no?
Per exemple,
tot i que és un conte curt,
va guanyar el 77
i el 79
el Premi Cavallfort.
Clar,
Cavallfort és una revista
amb una solera...
Home,
i tant,
té més anys que nosaltres.
En el món infantil,
no?
Va guanyar també
el Premi del Vaixell de Vapor
en 1992.
És un altre premi
també.
Aquest és un premi important,
sí,
és un premi important
de literatura infantil i jurídica.
El Premi Folky Torres,
el 92,
va quedar finalista.
Aquest també,
el nom de Folky Torres,
el creador del Patufet,
ja és important.
Va guanyar el Premi EDB 2003.
EDB també és un altre editorial
dedicada
a la novel·la infantil i juvenil.
Però també ha guanyat premis
que no estan adreçats als joves,
per això volia fer-ne un esment.
El 78,
ell va quedar finalista
amb un recull de narracions
del Premi Víctor Català.
Clar,
aquest era un premi
de prestigi
dintre del món de les lletres,
però que no està dedicat
a la novel·la,
a la literatura juvenil.
També va quedar guanyador
el 82
amb el Premi Joaquim Ruira,
també de novel·la.
En fi...
Per tant,
també ha fet intents
d'escriure novel·la per adults.
Sí,
o narracions.
Això no són bé...
Són narracions cultes.
Són narracions,
no són novel·les.
Són aquests premis tan...
La novel·la...
El de Ruira
és una novel·la breu.
Ja és una novel·la.
El del Víctor Català
són narracions,
perquè el premi ja és així,
ja és per narracions.
Però vaja...
I quin és el darrer títol, Jordi?
L'has dit tu,
l'has dit tu,
només que has començat.
He dit la de la...
El Cor de Parellams.
El Cor de Parellams, exacte.
Aquest és l'últim llibre
de l'any 2006.
De l'any 2006.
que va per la...
No sé si és...
Aquí, a veure...
Penso que és la vuitena, eh?
Espera't que t'ho confirmarí ara,
que no ens volem equivocar.
Vuitena edició, eh?
Déu-n'hi-do.
I és l'últim.
Déu-n'hi-do.
Bueno, doncs enhorabona,
enhorabona Andreu Sotorra,
que continuï en aquesta línia,
doncs omplint encara més
i dotant de més lectura
per als joves del nostre país.
Encara ens queden
algun que altre més autor.
i Jordi, potser que la setmana vinent
encara dediquem aquest punt de lectura,
aquest tipus de...
Sí, jo, la setmana que ve
podríem dedicar-lo a una autora
que fa també forts anys que escriu
i que es dedica a llibre
per més menuts,
pels caganers.
pels caganers.
Bé, doncs,
ho deixem aquí.
Sí, bé, ho podem dir el nom.
És l'Estrella Ramon,
que és de les Terres de l'Ebre.
Doncs l'Estrella Ramon
serà la protagonista
del punt de lectura
la setmana vinent.
Jordi Tinyena,
moltíssimes gràcies
i vinga,
a passar fred.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.