Com que de dilluns aquesta hora, ni que estiguem en ple mes de juliol,
obrim el temps dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui ens acompanya Roser, bon dia, Roser Lozano.
Hola, bon dia.
Directora de la Biblioteca Pública i Cristina Barber, tal com havíem anunciat.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Carregada de llibres i papers.
Tu és que sempre fas pinta de bibliotecària, Cristina,
perquè sempre vas amb llibres a la mà.
Que dolenta.
No, no, al contrari, si l'hi dic com una falat.
Allò del César, s'ho ha de ser i s'ho ha de semblar.
I s'ho ha de semblar.
I tu ho sembles perquè vas sempre amb llibres, remenant papers.
Calla, que he trobat aquest, que interessarà tot per portar-ho aquí a la ràdio
i familiaritzar amb els oients.
Tu has d'aprendre com ho va a falar, que ara la Roser diu que dolenta.
No, eh? Al contrari.
No, però a vegades els tòpics...
Tu saps que jo tinc devoció cap a les bibliotecàries i els bibliotecaris.
L'altre dia, una noia que treballa a la biblioteca,
es veu que estava en un bar, no?,
i diu que una usuària de la biblioteca es presenta i amb una amiga li diu
adivina, adivina, aquesta noia que treballa, adivina, adivina-ho, no?
Per què? Perquè és el menys semblant al tòpic de bibliotecària
com se pot semblar, no?
Podria ser una cantant de rob, qualsevol cosa, però no bibliotecària.
No, la Cristina també podria ser moltíssimes coses.
El que passa és això, sempre porta els apèndics,
que són els llibres, enganxats i dius, home,
o té un editorial, que no és el cas, o és bibliotecària.
Ves pels accessoris que porta.
Potser és perquè hi ha el mit aquell de la bibliotecària del conte infantil,
el segrest de la bibliotecària, que tots l'hem llegit alguna vegada
i aquell estereotip, no?, afortunadament avui en dia això s'ha acabat.
I precisament la Biblioteca de Tarragona té aquesta cosa del dinamisme,
la cosa oberta, que vostès ja saben, que sempre en parlem.
Avui ens ha donat molta alegria que hagi vingut també la Roser.
Diu, home, jo sé que informeu cada setmana de l'horari d'estiu,
però d'alguna manera m'agradaria explicar per què fem aquest horari,
perquè encara no hem posat els contenidors,
aquells que vam haver de treure perquè es destrossaven, etcètera, etcètera.
Doncs, com que el que agrada moltíssim a la Biblioteca Pública,
a la seva directora i al personal com a servei públic,
és explicar als usuaris què és el que passa,
doncs ha vingut avui per explicar-ho, cosa que li agraï molt.
Molt bé.
Sí, l'horari de la Biblioteca és un horari que ja tenim establert de fa uns anys.
No és l'horari que jo desitjo, sincerament.
Penso que és un horari molt curt.
A tu t'agradia com la ràdio, no canviar l'horari a l'estiu, fer el mateix.
Que no hauríem de canviar l'horari a l'estiu, sincerament.
Que necessitem, simplement, substituts per les persones que marxen de vacances.
I no en teniu substituts?
No, no teniu substituts.
És a dir, que a l'estiu amb les persones que van de vacances
heu de fer una feina, per tant, heu de reduir l'horari.
Hem de reduir l'horari i pràcticament tota la tasca de la Biblioteca
se centra exclusivament en l'atenció al públic.
Pràcticament es pot fer absolutament res intern.
Això vol dir que quan reprenem després l'activitat normal al setembre,
tenim un treball acumulat impressionant,
que són coses que a vegades la gent no és conscient.
Però pràcticament ens implica el no tenir substituts
i el que el personal, evidentment, pugui gaudir d'unes vacances,
com cal,
ens fa tenir que reduir aquest horari.
Ja fa molts anys que estem així,
fa molts anys que anem demanant, demanant, demanant,
i, bé, doncs, si alguna vegada se soluciona,
els ciutadans de Tarragona, tal com es mereixen,
tindran l'horari de la Biblioteca de les 10 a les 8.
I fins ara, doncs, recordar a tothom
que donem un horari d'obertura al públic de les 9 a les 3
i després, per les persones que no puguin venir al matí,
la tarda del dijous de les 5 a les 8.
Dissabte estancat.
Clar.
I vinculat amb això està el tema dels contenidors.
Abans teníem a l'entrada a la Biblioteca
unes bústies de devolució
que anaven molt bé, molt bé,
perquè, a més, amb aquest horari reduït,
moltes persones, quan havien de retornar el llibre,
simplement el deixaven allí i ja s'oblidaven.
Aquestes bústies van tenir uns actes de vandalisme
que fins i tot va donar lloc a un judici i tal.
Es va resoldre? Com es va resoldre el tema?
Amb una multa, crec jo, de 6 euros al dia.
Sí, no arriba ni per res.
Però és a dir, aquells presumptes jugues
que els havien enregistrat a través de les càmeres,
els van agafar, van passar al judici.
Sí, sí, sí.
I la ascendència va ser una multa econòmica.
Una multeta i ja està, sí.
Bueno, suposo que també a nivell d'antecedents,
espero que els hi compti per es fan una altra,
perquè és que hi ha multetes només.
Que eren menors?
No, no, no eren menors.
No eren menors.
No sé exactament com es va tipificar.
Jo vaig anar a declarar una mica...
El cas és que des d'aleshores els contenidors no hi són,
perquè a més heu estat d'obres al carrer i ha estat molt complicat.
Nosaltres hem buscat uns contenidors amb una mica més de seguretat,
ens ha costat una mica trobar-ho,
perquè quan buscaves contenidors de seguretat,
doncs deia, bueno, però home,
se suposa que és d'un servei públic, no?
Sí, se suposa que és un servei públic,
però, bueno, com estem en meitat de la marxa de la nit,
que aquest és l'altre, el barri de Fortuny,
carrer Fortuny, Apodà, que tal,
per la nit canvia completament...
És l'itinerari aquest, no?
Sí, tu veus després la càmera de vídeo
i després per la nit,
vaja, holgorio que arribava per aquells carrers, no?
Llavors, bueno, vam trobar els contenidors nous,
ja els tenim comprats,
però aleshores el carrer estava en obres,
no els podíem col·locar,
i ara, doncs, per ser legals, legals, legals,
hem demanat la que teníem,
però com les mides són diferents dels nous contenidors,
hem hagut de tornar a demanar
una llicència d'ocupació de la via pública
i, de moment, porta ja uns quants mesos l'Ajuntament
i esperem que aviat se resolgui,
i quan se resolgui, doncs,
tornem a tenir les bústies de devolució pels ciutadans.
Però no sabeu encara quan les podreu posar?
No.
Bé, doncs, ja ens farem ressò, no?
Estan comprades, eh?
Estan comprades i es tracta que us renovin
la llicència adaptada...
A les noves mides.
A les noves mides.
Una cosa molt tonta, però...
Parlem del llibre, Roser, et sembla?
Cristina, què ens has portat avui?
Ui, com tens la taula, eh?
Has portat molta cosa.
He portat uns llibres d'exploradors
i de grans viatges.
Això sí que és bonic, eh?
Aquests són bonics.
En consonància amb la taula que tenim exposada
aquest mes de juliol.
Però que no són només relats,
hi ha tot tipus de temàtica
però relacionada amb els viatges.
Sí, hi ha relats i pel·lícules,
no sé si t'hi has fixat,
hi ha dures i pel·lícules
que ens porten, doncs,
a ciutats mítiques,
en alguns casos,
ciutats somiades
i d'altres, doncs,
d'altres tipus de llibres d'aquests viatges
ens porten els llibres
dels primers exploradors,
tant de les primeres èpoques
com ara del segle XX.
I en consonància,
això he agafat un parell de llibres
d'aquests d'aquesta taula.
Al segle XVIII i el XIX,
sobretot,
hi havia una gran afició
per part dels lectors
als llibres d'exploradors,
de viatges,
de tot plegat.
I ara últimament també, eh?
Torna a haver-hi aquesta...
Ara hi ha el llibre de viatge,
però en aquesta taula
hem posat, doncs,
els llibres de viatge
que ara es fan, doncs,
molts en van,
doncs,
a països una mica exòtics,
potser per descobrir,
perquè potser ja està tot descobert.
Però també hi ha els llibres de viatge
dels exploradors antics, eh?
Dels primers exploradors
que tenien més dificultats per explorar,
perquè no hi havia tants mitjans.
Allà, la cosa del doctor Livingstone i Stanley,
tot aquest tipus de personatges.
I d'altres,
d'expedicions fetes dins del segle XX,
però a la manera dels vikings,
com més ara, per exemple,
un dels llibres que portem,
que és el viatge de la Contiki,
feta per un grup d'exploradors noruecs
portat a terme pel Thor Heyerdal,
ara fa 60 anys.
D'aquesta exploració de la Contiki,
que es va passar en un documental
i que també va tenir un Òscar,
molta gent ara no ho recorda
perquè l'edició era de l'any,
ja té uns anys aquesta edició,
i ara es reedita de nou, no?
Aquesta exploració de la Contiki
és un viatge de descoberta.
Fa 60 anys que un grup de noruecs
van voler fer una...
van voler demostrar
amb molt pocs mitjans
que els primers exploradors
de la Polinèsia
venien de Sud-amèrica
en contra de l'opinió
generalitzada científica
que anava cap a una altra banda.
Però el tema és la proesa
que ells van fer.
Van muntar una barca
amb troncs.
O sigui, sembla una nau vikinga.
Sí, sí, és que era...
volien demostrar
que ells...
és la seva procedència...
És una bassa amb el Valamen
i ja està, pràcticament, no?
I a més a més, construïda,
la van reconstruir
sense cap mena de peça metàl·lica,
perquè la cultura
que ells volien demostrar
que havien arribat
fins a la Polinèsia primer,
no tenien...
no coneixien el metall,
per això la classe científica
no els donava credibilitat.
En tot cas,
aquest del Heirdal
no van aconseguir la seva...
no van poder arribar
fins allà on volien,
però sí que van poder anar
a navegar pel Pacífic
amb aquesta bassa
que està posada
al Museu d'Oslo.
Una reproducció d'aquesta
van recórrer
8.000 quilòmetres
pel Pacífic.
Amb uns...
em sembla que,
pel que diu el llibre,
amb molt poca base
de coneixements nàutics.
és a dir,
que va ser tota una proesa
que després van relatar.
I aquest llibre,
la gent ja una mica gran
que el va llegir
la seva joventut,
que per això ara el portem
a veure si la reedició...
Si torna, no?
La gent s'hi agafa,
aquesta gent que busca
tanta aventura...
Però si ja van als aeroports,
ja tenen prou aventura
als aeroports,
també la gent...
No, no,
però la gent vol
molta aventura,
a vegades que és una aventura...
Els llibres també...
Hi ha molt llibre
aquest de bestseller
que venen una gran aventura
que després vas,
te'n llegeixes
i no n'hi ha per tant.
Però això és la narració
d'una gran aventura, no?
Que precisament el director
del Museu de la Ciència
a Barcelona,
el Jorge aquell...
Basenberg.
Basenberg.
És una lectura
que ell diu
l'ha tingut sempre de referència,
no?
L'exploració aquesta
la contiqui.
I per això ara,
al fet 60 anys,
m'ha semblat oportú
portar-la
i que a la gent
que li agradin
aquests viatges
de descoberta
no són inventats...
Un clàssic dels viatges,
podríem dir.
Un clàssic, sí, sí.
Que torna
perquè el rediten.
És una manera
de redescoberir-ho.
De la literatura
de viatges
i científica,
també, no?
Perquè ells,
el seu objectiu
era demostrar
una teoria científica
que encara hi ha
qui la qüestiona,
però bé,
sí que va poder navegar
fins allà
on s'havia proposat, eh?
Doncs un primer títol.
Es diu així, eh?
El viatge de la contiqui.
I altres llibres
del Hei Ardal,
d'aquest autor
que sí que tenim
a la biblioteca,
són, per exemple,
les Expedicions Ra
i les seves pròpies memòries,
que són memòries, doncs,
de gent d'aquesta
interessant.
Aquest senyor,
quan es va casar
i se'n va anar
de viatge a denovis,
ja se'n va anar
amb una illa d'aquestes
a menjar fruits silvestres
i a viure del que pescaven
i així es van
amuntar a la vida.
El que passa és que s'ha d'anar amb compte,
perquè, clar,
una cosa és la biografia
d'aquest senyor
que ha creuat
Oseans
i el Pacífic
i una altra
les filmines dels veïns
o els amics
quan tornen del seu viatge,
que volen amolar
aquests grans viatgers
i dius
quasi que no.
Com a que no.
Per tant,
no confonem, eh?
No confonem.
O programes de televisió
que també
ho han fet.
Qui diu el veí,
nosaltres a vegades
assumim també aquest paper, eh?
Qui estigui lliure de pecat,
que llanci la primera pedra.
Tots fem allò
tan insuportable,
tots ho fem de...
Calla,
que t'ensenyaré
les fotos del viatge, eh?
Val-li que et conviden
a un sopar,
però no sé
si realment compensa.
No sé
què convinareu vosaltres,
això ho han fet tots.
Avui estàs de dolentota.
Però no ho has fet mai,
i tu també ho has fet
i jo també ho he fet,
de...
Mireu que guapos
que estàvem aquí, no?
Perquè estaves moníssima
en aquella fotografia.
I el que sol fer
amb els amics...
Ara, el càstig va amb la penitència,
que diu.
Un sopar
en què tothom
s'intercanvia les fotos
dels viatges.
Llavors ens queda
com a més de si
la modelada de tot.
Això jo crec que és més democràtic
i és com a més equilibrat.
Tens raó, eh?
Jo crec que haurem d'anar
cap a aquesta opció.
Els viatges
que ens porta la Cristina
no són d'aquests,
són d'aquells
que realment
no cal que ens convidin
a sopar
perquè estem encantats
de llegir-los.
Home, és una mica perillós
muntar la barqueta aquesta
i intentar fer 8.000 quilòmetres.
Ah, no, no, no.
És més còmode
llegir-ho, eh?
Tranquil·lament a casa
i posar-te en la pell
dels personatges,
en aquest cas,
més que reals.
Què més tenim per aquí?
I després,
un llibre que...
que m'estic acabant de llegir,
que també va una mica
en aquesta línia
i és un llibre
també de...
jo diria que de descoberta,
és d'història
i és a l'hora de viatges.
Es diu...
És un llibre
de l'Hèctor Oliva,
és periodista
i llicenciat en dret
i es diu
Passatges a Amèrica,
la vida desmesurada
de cinc catalans
a ultramar.
I realment
explica la vida.
L'autor,
Hèctor Oliva,
fa el recorregut
que han fet
aquests personatges
dels que parlen al llibre.
Ell també va buscar,
buscant informació
i buscant les fonts,
a part de la documentació
prèvia que hi aporta,
doncs se'n va
a conèixer els escenaris
in situ, no?
Les vides
que surten aquí
narrades
són la de Facundo
Bacardí,
el fundador
del ROM,
de la casa Bacardí,
sí, senyora.
Que pràcticament
és una vida
narrada a l'Havana,
a començaments de segle,
se'n va buscar
les cases originàries
i és una història
de llums i ombres,
no tot és el...
Però és impressionant.
O sigui,
et quedes fascinada
en la lectura
d'aquestes vides
realment desaforades,
com diu el títol,
no?
Vull dir, són gent...
O sigui,
no hi havia els mitjans
que ara,
són gent que han muntat
grans potències
i la manera
com s'ho han fet
i també t'explica...
Home, mira,
el senyor Bacardí,
deixa-la anar sol, eh?
Perquè és un nom
conegut internacionalment.
I des de la fundació
fins a la lluita
per conservar la marca,
per exemple, no?
Que la marca
està registrada
a Suïssa,
que el logo,
no sé si el tenen,
la història finalment
ja una mica negra
que tenen actualment,
perquè és molt complexa.
Després també explica
la vida.
Els personatges
que cita són
el Facundo Bacardí,
el Fèlix Cardona,
el Ramon Mercader,
el Birra Llamat
i el Pepe Figueres,
el que va ser
per tres vegades
president
de Costa Rica.
és a dir,
que són vides
de gent
que han sortit d'aquí
però que han anat a Amèrica
per cases
molt i molt diferents.
No sempre
vides exemplars.
No, no.
La vida,
per exemple,
del Birra Llamat,
per exemple,
en l'època colonial,
doncs,
és una història
de llums i ombres,
però el Birra Llamat,
doncs,
per molta gent de Barcelona
és una parada a metro.
Doncs no.
Clar.
i doncs t'explica
com el Birra Llamat
des d'Amèrica
va ser molt estalviador,
diem-ne,
i es va fer construir
el Palau de la Virreina
que coneixem
de les Rambles de Barcelona.
El Palau de la Virreina
t'explica
que sempre és de la Virreina
quan en realitat
allà de Virreina
no n'hi va viure mai cap.
Va ser el Birra Llamat
que es va fer construir
amb els guanys
s'anaven construint
aquest segle,
aquest palau
del segle XIX
al prop de l'església
de Bethlehem, no?
La del Birra Llamat
t'impressiona
però doncs
potser és una cosa
molt històrica.
Això de ser un Birrei
a Ultramar
això és com a molt
molt d'abans, eh?
Molt d'abans,
molt d'allò de poder
i molt de...
Sona malament,
què vols que et digui?
Allò de ser un Birrei
a Ultramar no...
La cosa de l'explorador
és com a més romàntic, no?
Allò del Birrei
sembla així com a molt de poder
i molta cosa...
Uf, molt de liu, molt de liu, Cristina.
No era tan fàcil
arribar a ser Birrei.
No, no, per això t'ho dic
que molt de liu, molt de liu.
És curiós, no?
Ara, la que a mi m'ha impressionat molt
potser perquè el desconeixia
era la vida del naturalista
Fèlix Cardona.
Quan, no sé, per exemple,
quan veiem la història
del Heierdal
doncs no...
que és pseudocientífica
doncs el Heierdal a Noruega
és un heroi nacional.
Fèlix Cardona...
I aquí és un personatge
gairebé anònim.
de català del segle XX
pràcticament desconegut
i és de les persones
que va ser un cartògraf
i que va ser el que va descriure
per primera vegada
les fonts de l'Orinoco
a la sabana venezolana.
Però les dificultats
que hi va haver per fer allò
que van ser molts
els exploradors
que prèviament
ho havien volgut fer
i ell va treballar
amb el que finalment
va donar nom
al Salt de l'Àngel
que allí
la cascada més gran del món
és la primera persona
que la va veure
que la va retratar
l'accident que van tenir
a dalt d'aquesta
planura venezolana
amb la seva dona
a punt de tenir
una criatura
que la setmana següent
es posava de part
i van tenir un accident
amb l'avioneta
i el van sobreviure.
És a dir,
explica una sèrie
de coses històriques
que molts
no diria que tothom
però molts desconeixíem
i les anècdotes
a nivell personal
perquè de Fèlix Cardona
encara viuen fills d'ell
i estan afincats
alguns a Catalunya.
És a dir,
que és una història
impressionant
i a més a més
amb la curiositat
que ell va voler
posar el nom
del salt aquest
de l'Àngel
que finalment
se va dir així
però li va voler
posar el nom
de Francesc Macià
en aquestes fonts
de l'Orinoco.
I bé,
és una persona
que té molt de reconeixement
dins de la societat
científica
però fora
ha costat més, no?
I explica...
Doncs és un llibre
interessantíssim,
molt amè,
aprens moltíssim.
I molt d'estiu,
a més a més, no?
Perquè està entroncat
amb els viatges.
Sí, entroncat
amb aquests viatges
i el qualificatiu
és molt ben trobat,
aquestes vides
desaforades, ja diria.
Doncs recordem el títol,
és un llibre
d'Hector Oliva,
Pessatges a Amèrica,
la vida desmesurada
de cinc catalans
a ultramar.
Llibre interessant.
Em deixes que recordi
un llibre d'aquells antics,
aquest ja té uns quants
anyets,
però és que a mi
em va agradar tant
que crec que en el seu dia
també ho vam explicar,
aquell de les reines
d'Àfrica.
En aquest sentit,
també és a la taula.
En aquest sentit també,
perquè és tot un seguit
de dones exploradores,
segle XVII,
algunes, XVIII,
algun altre XIX,
dones que van a l'Àfrica
com a qualsevol altre home.
Algunes d'elles camuflades,
perquè era impossible
que una dona es mogués
per territoris,
que van passar de tot,
des d'antropòlegues
com la Margaret Mead
o dones que senzillament
el que acompanyaven
era el seu germà
o el seu pare,
que eren missioners,
però elles van a la taula
i van a emprendre
un camí, diguem-ne,
més autònom
allà als països llunyans.
És un llibre magnífic,
a més hi ha fotografies
i les veus allà
amb els seus salacots
i les seves faldillotes.
Jo crec que tenia
en respecte als homes
un problema frigit
perquè només de moure's
per allà
amb aquells faldillotes.
La reina és d'Àfrica.
No és una novetat,
ja fa temps que va sortir,
potser quatre, cinc o sis anys,
però és un llibre
que així a l'estiu
agrada recordar
i que...
El tenim també a la taula
i també a la guia
que hem fet
d'aquesta literatura
d'exploradors.
Laura, no recordo el cognom,
és una periodista també.
No recordo ara,
però a veure si ho teniu
allà a la taula.
O Cristina, exacte.
És que n'he fet dos,
ara no en ve massa nom.
Aquest va ser el primer,
el que jo dic,
és més antic.
Potser el que tu comentes
és un més de cap aquí.
Ara no recordo el seu nom,
però sé per fer...
Filla, és que per recordar
tots els noms dels llibres
que aneu recomanant.
Estan els catàlegs
de la biblioteca
informatitzats
per no tenir-ho tot al cap.
I que es pot consultar
a través de la web.
Jo no sé si s'utilitza
molt la web de la biblioteca,
però val la pena,
per fer pròrrogues
i tot plegat,
que a vegades no ho diem a això.
Demanar sugeriments
de compra
per oberta a les lectors,
fer les pròrrogues,
que és molt important,
poder-se pròrrogar els llibres.
Si un marxar de vacances,
abans de marxar de vacances,
entrar des de casa...
Amb el teu codi, clic, clic i ja està.
Això és molt important,
que no s'hagi sobrepassat
ni un sol dia,
perquè si s'ha sobrepassat,
encara que ja no deixa l'ordinador,
és l'única.
Però va molt bé.
Tenim més coses,
però tenim poc temps?
Com ho fem, això?
No, no,
jo us recomanaria aquesta,
perquè qualsevol història,
doncs jo recordo
la descoberta del cautxú,
que es fa a partir d'una substància
que només hi ha a la selva,
doncs la proessa,
les vides que ha costat això,
les vides humanes...
L'explotació dels indis.
L'explotació d'aquests indis
per aconseguir això.
És un llibre
que per mi ha estat una descoberta.
Doncs viatjarem,
viatjarem amb els llibres,
també viatjarem aquí a prop de casa,
des del concurs de la Ruta Amagada,
que començarà de seguida,
i la propera setmana
tornarem a parlar de l'activitat
que es genera dins de la biblioteca.
Si no vaig errada,
la propera setmana parlarem més de música
que no pas de llibres.
Ja veurem, no, Cristina?
Me sembla que sí.
Doncs, Cristina Barbi,
moltíssimes gràcies.
Roser,
moltíssimes gràcies de veritat.
Gràcies a vosaltres.
I aprofitem,
jo no sé si ja faràs vacances aviat o no,
per agrair-vos a la biblioteca,
ja que tu ets la directora,
però a tots els bibliotecaris
de la Biblioteca Pública de Tarragona,
per col·laborar amb nosaltres
fins i tot durant l'estiu.
Tot i que aneu justos de personal.
Sí, però penso que és un plaer,
i a part de ser un plaer,
penso per tots plegats,
realment és la manera
de poder arribar
a moltíssima gent,
moltíssima gent que us escolta,
i que sé que moltes vegades
han vingut a la biblioteca
seguint les pautes,
les directius que s'han donat
en aquest programa.
Així que moltes gràcies a vosaltres.
Molt bé.
Doncs molt bon estiu, sobretot.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.