El matí de Tarragona Ràdio comença un nou episodi
de l'Aventura de la Vida, aquest espai que realitzem
en col·laboració amb les àrees d'ensenyament
i serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona,
que compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i, naturalment, el treball més directe, intens i il·lusionat
dels centres educatius de Tarragona, de primària,
que participen en aquesta aventura de la vida.
Mestres i alumnes, i també pares que a vegades
han intervingut directament o indirectament en aquest espai.
Avui ens acompanyen alumnes de quart A i quart B
de primària del Col·legi de l'Escola Santa Teresa de Jesús de Tarragona.
Ens acompanya la seva tutora, Cristina Padrell,
que, com sempre, vol donar protagonisme, sobretot, als seus alumnes,
però que consti que és aquí, observant i atenta
a tot allò que està passant aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem l'Andrea, Mari Ángeles, Mercè, Irene, Álvaro,
Xavier, Marc, Clara, Anna Maria, Joan Miquel, Pau i Manel.
Bon dia a tots i totes.
Bon dia.
Benvinguts.
Em val a dir que venen en representació de la resta de companys i companyes
que en aquesta ocasió no han vingut, però la cosa queda prou equilibrada
perquè els seus companys i companyes de classe, que avui no hi són,
van venir l'any passat, quan eren alumnes de tercer.
Per tant, els companys i companyes que us escolten ja saben què és la ràdio.
Per ells no és una experiència nova, però sí per vosaltres.
Parlem avui d'una qüestió que preocupa a tothom.
Preocupa fa temps, però últimament en parlem més
perquè sembla que veiem que hi ha molt de perill
de tot el que està passant amb el medi ambient.
Jo sé que heu tractat a l'escola diferents temes que tenen a veure
amb el reciclatge, amb tenir cura del medi ambient
i a més a mi m'agradaria molt que parléssiu d'una experiència
de la qual dins del centre de la ciutat de Tarragona
en sou únics practicant-la i és que teniu un hort magnífic, ecològic.
De tot això parlarem.
Algú em pot explicar, a veure, com va sorgir la idea
de parlar de temes relacionats amb el medi ambient,
amb aquesta preocupació que sembla que tenim tots pel futur del planeta?
Qui trenca el gel? Qui s'atreveix? Vinga, va.
Vinga, Joan Miquel.
A Alemanya, un país molt civilitzat, més que el nostre,
es van donar compte que cada vegada les deixalles augmentaven
i s'havia de fer alguna cosa per reduir-les o tornar-les a utilitzar.
Per aquí va començar una mica la cosa, no?
Vosaltres per donar-li també un caire així lúdic
que vau triar un conte dels materials de l'aventura de la vida.
Algú em pot dir el títol del conte, si algú se'n recorda, Álvaro, per exemple?
Intervindreu tots després.
El títol és El cistell de moda.
El cistell de moda.
Us sembla que l'escoltem i després parlem tots plegats?
Sí? Sí.
Doncs vinga, escoltem El cistell de moda.
Hola, sóc la Yolanda.
Espero que us agradi la història que us explicaré avui.
Benvinguts!
Diu l'aventura de la vida.
El cistell de moda.
Cada setmana el meu germà i jo acompanyem la mare a comprar al supermercat.
Cadascú s'encarrega d'agafar una cosa diferent.
El Xavier els tomàquets, jo les llimones o les cebes,
i la mare les patates i les taronges.
Mmm, és temps de maduixes.
Em puc agafar unes quantes?
Fa poc ens vam adonar que passava alguna cosa estranya.
Les bosses que ens donaven al supermercat per posar-hi les coses
havien desaparegut.
No vam tenir cap altre remei que posar-ho tot al carret de les compres.
Però, a l'hora de pagar, ens vam trobar amb una sorpresa tremenda.
Porteu res més?
No, senyora, gràcies.
Quant li devem?
Heu portat bosses per endur-vos la compra o en necessiteu?
No, no n'hem portat.
Em sap greu, però heu perdut un descompte del 15%.
El supermercat havia iniciat una campanya per reduir l'ús de bosses de plàstic,
i nosaltres no ho sabíem.
Us agrada el cistell que he comprat?
Hem d'anar al supermercat amb aquest cistell?
Al començament, al meu germà no li agradava el cistell de la mare,
però després es va adonar que tothom en duia un de semblant.
Porteu bosses?
Sí, aquí tens el cistell.
Ara, cada vegada que anem al supermercat,
portem el cistell de moda i obtenim el 15% de descompte.
Però, a més, ens fixem en tot.
Evitem comprar els productes que porten dos, tres o quatre embalatges.
Són els més cars i els que produeixen més brossa.
El cistell de moda és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Déu-n'hi-do, coses que semblen tan senzilles
i a tots plegats ens costa moltíssim practicar-les.
Heu parlat molt a la classe sobre la recollida selectiva
i els diferents tipus de contenidors.
Primer que tot, a mi m'agradaria fer una rectificació d'un error
que jo he comès.
I és que tenim dues Andrees, l'Andrea Q i l'Andrea M.
I a l'Andrea M, que és el cognom,
li he dit, Anna, perdona, Andrea, ja no em tornarà a passar,
però em tapava l'auricular al teu nom
i no la direm pel seu nom, que per això és ben bonic.
Parlem de la recollida selectiva.
Què és la recollida selectiva?
En principi, podríem fer una definició que entenem per recollida selectiva.
així, eh?, planera, col·loquial.
Digues, Irene.
Recollida selectiva és, els residus que tenim,
els hem de...
dipositar, no?, segurament.
Amb contenidors diferents, així evitem els residus
i cada cosa va al seu lloc.
Clar.
Això implica que a casa hem de posar cada cosa en un recipient diferent.
I això a vegades diu, colla, a casa, amb la quantitat d'enredos que tinc,
i a sobre...
Quants contenidors hauríem de tenir a casa per fer-ho bé?
O quants espais hauríem de buscar diferents?
A veure, quants tipus de residus generem a casa?
Per exemple, Joan Miquel.
Deixelles orgàniques.
Aquestes anirien a un covell, com si diguéssim, no?
Sí.
Molt bé.
Vidre.
Un altre, ja en portem dos.
Plàstics, envasos.
Molt bé, tres.
I paper i cartró.
Quatre.
Això es tenen molts...
Digues, Maria Ángeles.
És que jo també tindria l'orgànic.
L'orgànic, clar.
Que és el primer que esmentàvem, l'orgànic d'una banda.
I dins de l'orgànic caldria separar?
Uf, ja seria massa, no?
El que passa és que si tens un or, per exemple,
i una compostera, no val la pena separar l'orgànic?
Què et sembla, Irene?
Jo crec que sí que s'ha de separar,
perquè normalment a la compostadora,
per exemple, de la nostra escola,
el que fem és separar la matèria orgànica animal
i la matèria orgànica vegetal.
Així, la nostra compostadora té matèria vegetal,
que són la resta de platens, de cols, de pomes...
De la pela de les patates, sí que...
Escolta, algú ha vist com funciona allò de la compostadora?
Álvaro, per exemple, ens ho pots explicar una miqueta?
A dins de la compostadora hi ha una espècie de bitxets...
Com uns cucs, no?
Sí, que es van menjant la fruita i la verdura
i deixen uns pols que serveixen per a adobar la terra.
I això és un adob orgànic, no?
Aleshores, les verdures que planteu a l'hort de l'escola,
aquí al centre de la ciutat,
són diferents a les verdures que podem comprar al mercat, en general?
Digues, Mari Ángeles.
Jo crec que sí, perquè les altres verdures
estan adobades en productes químiques
i les nostres en productes vegetals.
Clar, i aquests productes químics, vulguis que o no,
també van al nostre organisme, no?,
quan mengem les verdures.
I algú que em pugui explicar una miqueta la història de l'hort?
Jo diria que és l'únic hort ecològic que hi ha al centre de la ciutat.
Hi ha una altra escola de Tarragona que té un hort magnífic,
que és l'escola mediterrani de Camp Clar.
L'hem visitada i tenien...
Podríeu fer una mica de visites guiades, no?,
pels respectius horts,
ja que sou dues escoles que heu optat per aquest cultiu ecològic.
A veure, qui m'explica la història de l'hort?
Joan Miquel.
Doncs, tenim un pati llogat,
que és el pati dels Carmelites,
i allà hi havia espais per jugar i també hi havia un lloc que hi havia espais on tenia terra i estava ple de plantes i alguns coloms i cucs.
Els professors ho van preparar tot per poder plantar-hi plantes, van remoure la terra, van treure les herbes i ho van preparar tot i al final van plantar les plantes.
Molt bé. Irene?
Doncs que els encarregats de l'hort són diversos professors, no només un,
i els professors són el professor Jordi, la professora Lolita, el professor Lluís i el professor Enric.
Són els pagesos que teniu a l'escola, no?
I vosaltres diguem que sou aprenents de pagesos.
Andrea, a tu t'agrada això de l'hort?
Sí.
Què has fet a l'hort? Alguna vegada has fet alguna cosa?
Perquè tots hi participeu poc o molt en la mesura del possible, no?
Vam plantar un enciam, cadau, i després cadascú tenim una ampolla i un encarregat s'encarrega de donar-nos una cada dia per regar.
I com està el teu enciam? O ja està bé? Encara no te l'has menjat?
No.
I te'l menjaràs quan sigui gros?
Sí.
Sí.
Fa bona cara?
Com està de gran, més o menys? Un pam? O encara és petitet?
Un pam.
Un pam.
Qui més ens va parlar del seu enciam? L'he posat nom?
Maria Àngeles, has posat nom al teu enciam?
Jo no l'he posat nom.
Clar, per no encarinyar-te, no? Després et sabria greu menjar-te'l, segurament.
Sí. I llavors, doncs, cada classe tenim un tipus d'enciam i llavors els vam plantar en fila i cadascú cada dia el rega una mica.
i quan tornem els dilluns hi ha que regar-los més perquè no estan regats.
Clar, però s'assequen molt. Mercè, com és el teu enciam? De quina classe és el vostre enciam?
Oh, per... jo no ho sé.
De tu, de la cosa, de la verdura, tampoc no hi entens gaire. Ens ho diu l'Àlvaro, per exemple, així anem intervenint tots, d'acord?
Deia, alguna cosa semblant a Meravella.
Meravella, efectivament. Coneixeu altres classes d'enciams?
A veure, per aquí hi ha algú que no m'hagi intervingut encara. Andrea. Clara i Andrea. A veure, Andrea.
Els de quarta són Isabel i els de quart B són Meravella.
Per tant, tenim dues classes d'enciam, Isabel, que i Meravella. Clara.
Els de tercer no el sabem, però són d'una altra espècie.
Podria ser el romà, potser, no ho sé, que és aquell més estirat, més del de tota la vida, no?
Sí, sí.
Que guai. Què més teniu a banda d'enciams, Manel?
Patates.
Les patates, molt guai.
I més coses.
I més coses. I tu, Pau, ens pots dir una miqueta si t'agrada l'hort?
Què t'agrada fer de l'hort? O a tu la cosa de la pagesia no t'atreu gaire, o sí?
M'agrada regar el meu enciam amb una ampolla.
El teu enciam. Com el tens de gran? Bé, maco?
Un pam i quart.
I no s'asseca, no? Està bonic i verd.
Sí.
Aquest enciam te'l menjaràs, no?
Sí.
Deus tenir ganes, ja.
Una mica.
No t'agrada la verdura gaire?
No.
Ah, per aquest enciam sí que te'l menjaràs, segur, segur que sí.
I el Marc, com està el seu enciam?
A veure, que ara el Francis li posarà el micròfon al Marc.
Com està el teu enciam, Marc?
Bastant bé, però en tinc dos d'enciams.
Tu en tens dos, de la mateixa classe?
Sí.
Primer la senyoreta Lolita me'n va plantar un per saber com es plantaven i després vaig plantar el meu.
Ah, molt bé.
I està bastant gran.
Els dos estan iguals?
No.
El primer està una mica més gran.
Bé, qüestió de temps, perquè el teu va començar després, eh?
Però ja l'agafarà.
Segur que l'agafarà i estarà boníssim.
Xavier, i el teu enciam també és meravella, no?
Sí, però no tant com els altres.
No?
Que està més petitet.
Normal.
Normal.
Ja farà la seva.
Escolteu, els enciams i les verdures és com les persones.
Cada enciam és diferent.
I cada enciam porta el seu ritme de creixement, no?
Per tant, no ens hem de preocupar.
Maria Ángeles.
Doncs que alhora tenim plantats també alts.
A veure, patates, enciams, alls.
Plantes aromàtiques, com el romani.
Ai, que bo.
Hola.
I també tenim safrà.
Vosaltres sabeu que el safrà és caríssim?
Sí.
Algú sap quant costa el quilo de safrà?
Digues, Irene.
Vaig a anar a un lloc per Toledo i per Castilla-la-Mantxa
i normalment dos grams de safrà costen uns 99 euros per aquí.
Imagina't, dos grams de safrà, gairebé 100 euros.
Us fareu milionaris amb aquest or?
Us heu plantejat això?
Digues, Maria Ángeles.
Doncs que aproximadament un quilo són unes 120 flors de safrà.
És que és molt laboriós, això.
Digues, Clara, què ens vols dir?
Que nosaltres tenim alhora ancians perquè si algú se'ls mor,
tenim uns quants de recanvi.
Clar, hi ha de reserva perquè a les plantes també els hi pot passar això.
Perquè són...
Clar, si feu agricultura ecològica, si ve alguna petita plaga, alguna cosa,
i a més al centre de la ciutat, que l'aire no és el més pur que podríem desitjar,
pot haver-hi algun problema.
Per tant, sou previsors.
Digues, Joan Miquel.
Doncs que a mi el primer enciam que vaig plantar se'm va morir,
però sort que tenim uns enciams, que ni diem enciams adoptats,
que ara cuidem aquests enciams com si fossin els primers que van plantar.
Molt bé, perfecte.
I segur que tiraran endavant.
Digues, Manel.
També en tenim faberes.
També faberes.
I tomàquets?
No.
Potser no és l'època, o potser cal esperar-se les faberes i han donat faves?
Sí.
Què tal l'acollita en general, més enllà dels enciams?
Heu pogut tastar algun d'aquests productes de l'hort?
Encara no.
Encara no perquè han de sortir els enciams.
Aquest tema de l'hort és xulo, eh?
Us agradaria algú de vosaltres fer de pagès o de grans
dedicar-vos a algun tema que estigui relacionat?
No.
A tu, Mari Ángeles?
El temps lliure, si podria, sí que m'agradaria.
És xulo, eh?
És molt bonic, això de la terra.
Ja, dius, per dedicar-se i guanyar-se la vida està difícil que els hi diguin els pagesos,
però en el temps lliure és bonic.
Escolteu, una cosa, jo, clar, m'he entusiasmat tant amb l'hort
i no hem parlat del conte.
Jo no sé si els vostres pares o les vostres mares us ho han comentat alguna vegada.
jo recordo que quan tenia la vostra edat anava a buscar el pa amb una bossa de tela,
amb una bossa de roba, que generalment es feia a casa, eh?
De quadrets, sempre de quadrets blaus, de quadrets roses,
i anava amb la bossa del pa.
I a ningú se li acudia sortir de casa sense la bossa de pa a buscar el pa,
perquè a banda d'altres coses era molt higienic.
Es posava allà dins el pa i el pa quedava protegit, doncs, de tocar
i de les caixes dels supermercats i tot això.
Ara heu vist últimament algú que vagi amb la bossa de roba a comprar el pa?
Andrea M.
Ara tothom utilitza bosses,
però nosaltres, amb el conte, volem que no s'utilitzin tantes
i que portin carros.
Carros, assistell, Marc, digues.
A la classe, cada dia, tenim un menú per saber
cadascú qui porta el seu esmorzar
i procurem no portar paper d'alumini.
Per exemple, que ja sabem que el paper d'alumini,
que l'utilitzem absolutament per tot, fins i tot per fer-nos vestits d'astronauta,
després, quan el llences, és molt difícil reciclar el paper d'alumini.
Algú coneix aquest tema?
El tema del paper d'alumini?
Bé, com a molts altres i com als altres tipus de plàstic,
és molt complicat.
Digues, Àlvaro.
Jo vull dir una cosa, que aquest mes ningú ha portat paper d'alumini.
I en què ho ha embolicat, l'esmorzar?
Andriacú?
En paper de plàstic.
De plàstic. Irene?
També, a vegades, el que fem, hi ha alguns nens que,
per no portar residus, el que fan és portar una carmanyola
que es pot reutilitzar moltes vegades.
Ben fet. A vegades, això també moltes persones que fan,
que congelen els productes amb paper d'alumini o paper de plàstic,
també és molt interessant congelar els productes a les carmanyoles,
que després les rentem i les tornem a utilitzar.
Mari Àngeles, en què portes tu l'esmorzar?
Doncs jo, de vegades, no em porto
i si porto cereals, porto amb carmanyola
i si porto galetes o així, amb paper de plàstic.
Clar, jo després d'això, jo he de confessar una cosa,
em declaro culpable de portar l'entrepà amb paper d'alumini.
A partir de dilluns, l'entrepà que em porto aquí a la ràdio
l'hauré de portar en una carmanyola, també,
perquè si no em farà vergonya, me'n recordaré de vosaltres
i tindreu-me la consciència, m'heu complicat la vida, eh?
En fi, més vol que ens la compliqueu d'aquesta manera.
Més opcions per portar l'esmorzar al col·le o a la feina, Andrea, Emma.
Jo al principi portava paper d'alumini,
però s'ho vaig dir als meus pares
i els vaig dir que no utilitzessin paper d'alumini
i tots portem ara plàstic i paper i carmanyola.
Digues, digues.
I també podem portar paper o bossa de roba o plàstic o envasos.
Àlvaro, Irene, que volíeu intervenir, digues.
Hi ha dos nens de la classe que normalment porten bossa de roba
i carmanyola, les dues coses.
Irene?
I que normalment els nens de classe
es pensen que per portar bossa de roba
això és de nens petits
i al contrari que, per exemple, els nens de cinquè
normalment porten bossa de roba
i en que sigui de petits ho tens tot organitzat i ja està.
Clar, és que, a veure, tenim tants perjudicis absolutament absurds.
Doncs mira, potser jo m'apunto al tema de la bossa de roba
i a veure qui se n'enriu de mi de la ràdio
i em diu que soc petita a mi.
Ja veus, eh?
Aleshores sí.
Portaré bossa de roba perquè em diguin que soc petita.
Així em faré més jove.
És bona idea, eh?
A partir d'ara.
Ui!
Ja he trobat la font de l'eterna joventut.
Portar amb bossa de roba l'esmorzar.
Continuem parlant de coses
perquè jo sé que sou molt actius en aquesta qüestió.
Tinc entès que recicleu el paper i el plàstic
i ho feu a la classe, no?
Com ho feu?
Qui m'ho explica?
A veure, el Marc, que no ens ha explicat gaires coses.
Tenim una capsa allà a l'estanteria
on tenim un paper que hi fica paper per reutilitzar
i quan tenim un paper utilitzat i que es pot reutilitzar
el fiquem allí i quan, per exemple,
tenim que practicar o escriurem alguna cosa,
l'agafem d'allí, escrivim i si no s'hi pot fer res
el fiquem a la capsa de reciclatge.
Molt bé.
I tinc entès que al passadís de les aules
hi ha una capsa encara més gran, no?
Per exemple, a Mari Àngeles, ja anirem parlant tots, d'acord?
A classe tenim unes petites caixes on hi tirem el paper
i els nens de 6C una vegada, un dia per setmana,
l'agafen i la llencen al contenidor gran del passadís.
i les bosses aquelles les pesen
i hem recollit durant aquella setmana 50 quilos de paper
per reutilitzar un arbre menys que tenen que tallar.
Això és molt interessant.
Clara, volies comentar alguna cosa d'aquest fet?
Sí, que nosaltres a casa també reciclem
i jo a la meva habitació poso una capsa
i llenço totes les coses que siguin de plàstic
i també poso el paper,
poso els papers també per reutilitzar
i perquè, si alguna vegada tinc que fer alguna prova
d'alguna operació.
Clar, que no cal agafar un full de paper net per això,
per fer una cosa en brutal, Baró.
Els nens de primer o cursos inferiors
pinten un arbre i el peguem al mural
cada vegada que estava amb 50 quilos de paper.
50 quilos de paper és un arbre, dèieu, no?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Irene.
Doncs que el material que més es pot reciclar
és el vidre perquè es font i es torna a fer.
En canvi, els plàstics, els papers encara també
es poden fer altres vegades,
però els plàstics, a vegades només es poden fer altres vegades
bosses de plàstic del supermercat.
Vosaltres teniu la sensació, en general,
que les persones adultes, sobretot,
que jo crec que són les que més embrutem, en definitiva,
perquè prenem les decisions,
no tenim en compte tot això,
tot aquest esforç que esteu fent vosaltres,
que és molt important.
Si ho féssim tots, canviaria molt la cosa, no?
Sí.
Per què creieu que no ho fem?
perquè anem atabalats amb presses,
vinga, agafem i llancem, agafem i llancem,
tot ho llancem, no?
Tot, vinga.
És la pressa, és que no ho sabem,
és que no som conscients del que ens hi juguem.
Què creieu, Joan Miquel?
Jo quan em vaig adonar que s'havia de reciclar,
ho vaig dir ràpidament als pares
i de mica en mica ho estem començant a aconseguir.
Però ens costa als grans, no?
Sí.
Fer-nos càrrec, ai, no, no,
està molt bé que ens ho recordeu,
perquè a vegades oblidem les coses importants.
Marc.
Que la meva mare i jo vam tindre la idea
de posar una capsa de reciclatge
i una vegada el meu pare, amb la pressa,
va barrejar-ho tot amb la capsa de reciclatge
i vaig tindre que tirar la capsa de reciclatge
i posar-ne una altra.
Això ens passa, no?
Que, ai, ai, vinga, va, que anem atabalats.
Doncs hem de parar a compte
i parar un momentet.
Tots anem a comprar.
Digues, Álvaro, perdona, que volies intervenir.
Jo crec que no reciclem perquè no sabem el que pot passar amb la natura.
Clar, com que tenim de tot i tot ho veiem fantàstic,
però a la que rasquem una miqueta...
Com està el panorama, no?
Maria Ángeles.
Doncs, fins i tot, quan derrumben un edifici,
la paret i tot això també es pot reutilitzar.
I treuen els ferros i pots fer sement i coses així.
Clar, clar.
Joan Miquel.
A mi m'interessa molt aquest tema del reciclatge
perquè la natura és una cosa que de planeta Terra
només n'en tenim un i l'hem de cuidar molt.
I tant.
És que no tenim recanvi, no?
Vaja, de moment no hem trobat tant recanvi.
Pau, a tu t'interessa tot això del reciclatge i la natura?
Sí.
Ho tenim tot una mica deixadot, no?
O què? Com ho veus?
Tu com veus la ciutat?
La veus neta?
No gaire.
No gaire.
Què és el que més et crida l'atenció?
Els papers a terra?
Què és el que et crida més l'atenció?
Hi ha fàbriques que treuen fum i contaminen.
Doncs sí.
Manel, com veus la ciutat, tu?
La veus bruta?
Els carrers?
Hi ha papers per terra, allò que deixen els gossets, tan monos i que els amos no retiren.
Una mica brut.
Una mica brut, no?
I el tema dels contenidors a Tarragona?
Maria Àngeles, que et veig molt entusiasmada amb aquest tema dels contenidors.
A veure, ara estan ficant contenidors soterrats i llavors suposem que estaran tots ben junts i el que tenen de bo, que jo ja els he vist, que a les tapes tenen escrit el que tens que llançar.
Perquè a vegades ens equivoquem. Irene?
Doncs que això dels contenidors soterrats esperem que els posin ben a prop de les cases perquè, per exemple, si tens la casa i la tens lluny i els contenidors el tens a l'altra punta de Tarragona, has de caminar un munt per poder tirar la brossa.
I si a munt tens alguna cosa que t'impedeix fer això, costa molt de fer-ho.
I a vegades el que he vist, no sé si ho heu vist vosaltres en alguna ocasió, no sempre, és que vas a llançar, per exemple, vas amb les teves bosses plenes d'ampolles o cartrons i està ple i dius, tinc dues alternatives, deixar-ho ben col·locadet al costat o tornar-me'n a casa amb les meves bosses perquè estan plens, no?
No us ha passat alguna vegada, això?
Sí?
Álvaro, què volies dir dels contenidors soterrats? Volies parlar o de què volies parlar?
No, que també a Tarragona els contenidors esperem que estiguin junts perquè jo tinc els contenidors ben a prop, però hi ha gent que no els té tan a prop i ha de caminar molt.
A veure, que estiguin equilibrats, no? Així en el plano de la ciutat. Digues, Clara.
Que jo al meu carrer també estan construint els contenidors soterrats, que a cada contenidor posen el que estic a llançar.
Andrea?
Que és que jo pel carrer he vist molts mobles tirats pel... he vist mobles tirats a la carretera i serà que la gent no veu que es tenen que trucar a l'Ajuntament i dir que els recullin.
Clar, aquest tema em fa de molt, perquè així com dèiem que en determinades ocasions vas amb els teus cartrons, amb les teves ampolles, allò, bo, bo, bo, i arribes i està ple.
També és cert que tothom sap que hi ha un servei de recollida d'estris vells i que és gratuït, a més a més.
I que l'únic que has de fer és guardar a casa teva alguns dies fins que et toca la recollida i trucar i que vinguin.
Per tant, nosaltres tenim bona part de culpa d'aquest tema de trobar mobles vells i matalassos i tot això al carrer.
Això és culpa nostra, de les persones que ho llancen, no?
Andrea, Q.
Que jo davant de la meva casa tinc un bosc que ara està tot... hi ha mobles i cadires tirades.
Álvaro?
Que jo a la casa de la meva tieta, al davant hi ha un bosc on anem a passar el gos.
i hi ha un munt de televisions tirades i trencades, cotxes trencats...
Però això ho tira la gent, els propietaris d'aquestes coses ho llancen allà.
Però hi ha una deixalleria que en principi pots portar tu les coses i en determinats casos truques,
ho deixes, et diuen al dia que ho has de deixar, ho deixes i t'ho recullen i és gratis.
A més a més no pots tenir les cures, és que no tinc diners per pagar això.
Andrea, Emma.
Que jo quan vaig cap a casa meva amb el cotxe hi ha un bosc per al costat i quasi que no hi ha arbres
perquè és que hi ha un munt de brossa tirada a les plantes.
Efectivament. Marc?
Que també hi ha gent que, per exemple, té els contenidors soterrats i ho barreja tot amb una sola bossa.
Efectivament, també. Xavier, ja tenia ganes de sentir-te?
Que davant de casa meva, bueno, i també de la meva casa de la Mora,
doncs tinc els contenidors molt a propi sempre.
A casa de la Mora sempre, en els contenidors sempre ve ple de palla, tirada per allà al terra.
Això és el que diem, no? Som nosaltres mateixos que no tenim cura.
Clara.
Que jo, a vegades, quan no tinc, no sé on es té que tirar alguna cosa,
ho truco a l'Ajuntament i llavors ho venen a recollir.
Clar, i no cal deixar-ho tirat.
Perquè, a més, totes aquestes coses que comentava l'Andrea,
que quan va en cotxe, que veu tots els televisors,
abans que comentàveu totes aquestes porqueries que es veuen,
a banda de que embruten i tot plegat,
és un perill que ara els incendis forestals, no?
Perquè, clar, tot això pot provocar...
Són materials que són molt inflamables
i poden provocar un incendi en determinades circumstàncies.
Joan Miquel, digues.
Jo, una vegada pel Telenotícies,
vaig sentir una cosa d'una fàbrica que es diu Dau,
d'aquí Tarragona,
i em van dir que era impressionant
la quantitat de productes químics que el llençaven,
sigui a l'aire o sigui al mar.
Més coses sobre el reciclatge, sobre els contenidors, Clara?
Que jo, a vegades, al bosc hi ha ampolles de vidre
i, abans, que és de si fa bastanta calor,
es pot provocar un incendi.
Veus allò que dèiem i tant.
Álvaro.
Que el bosc que he dit abans,
abans era un bosc,
però ara ja no té que hi ha arbres.
És un descampat.
No hi ha herba.
Fatal, eh? Això ho portem fatal. Irene.
Doncs que a l'escola,
per tal de recordar que hem de reciclar i fer això,
doncs una nena de l'escola,
una de les tres anes que tenim a la classe,
es va inventar un lema,
que és reciclar i reutilitzar per millorar.
I les tres comencen amb R, no?
Són les tres R, no?
A dues R's.
A veure, aquí m'explica això,
de les classes i de les R's i de les sigles
i del reciclar, reduir i reutilitzar.
Joan Miquel, ho vols explicar tu?
Una vegada, fa molt poc temps,
va vindre la televisió a classe
i vam parlar també del tema del reciclatge
i vam inventar-nos una cosa de les tres R's,
que era reduir, reciclar i reutilitzar per millorar.
Molt bé, el que comentava la Irene i que la resta de companys
segur que també se'n recordaven.
Escoltau, una casa, hem parlat de moltes coses,
en podríem parlar de moltes més.
Hi ha dos aspectes de la nostra vida quotidiana
que jo sé que també heu parlat a classe
i crec que és un tema que ens interessa a tots.
Quan anem a comprar, generalment, i això ho fem tots,
anem amb les mans a la butxaca
i sortim de la botiga amb un munt de bosses.
Totes aquestes bosses, després què en fem a casa?
Aquells que no tenen la consciència del reciclatge.
Què penseu que es fan amb totes aquestes bosses?
Es llança a un únic recipient d'escombraries, no?
Generalment.
Què creieu?
Sí.
Sí?
Andrea?
Que jo a casa meva, quan anem a comprar,
agafem bosses, però després totes les bosses
que tenim les guardem en una més gran
i quan necessitem una bossa l'agafem
i la reutilitzem sempre que podem.
No és per donar idees,
però us sembla que si cobressin les bosses de plàstic
faria que ens ho repenséssim?
Seria una bona idea, no?
Sí, sí.
Si vols una bossa, la pagues.
I com que saps que te la cobraran,
doncs vas amb el carro de la compra o vas amb el cistell.
Potser és una manera que no utilitzem tantes bosses.
Maria Ángeles.
Jo crec que es tindrà que posar més de moda
anar amb carro o amb cistell.
Fem una moda, perquè com que som una mica tontets
amb això de la moda,
podríem començar a fer una moda d'anar amb el carro
que fos així molt glamurós, eh?
Ai, vaig amb el carro a comprar, no?
Que estupenda, que vaig amb el meu carro.
I potser tots aniríem amb el carro.
Què us sembla?
Comencem a portar carro.
A més, hi ha uns dissenys de carros, escolta.
No te'ls acabes, Andrea?
Què volies dir?
Que hi ha llocs que ja tens que pagar 9 cèntims per una bossa.
Clar, doncs tu penses, dius, si no em ve d'aquí,
dels 9 cèntims cada dia, cada dia.
Irene?
Doncs que, per exemple, hi ha uns supermercats que,
en comptes d'utilitzar bosses, també has de pagar,
però per capses de cartró.
I també, per exemple, la gent que agafa les bosses
i agafa un munt i se les posa a dintre per fer coses,
doncs jo crec que la gent...
Que això també ho hem vist, no?
Sí, que la gent no és conscient del que estan fent.
Per tant, la gent, però que els supermercats també
no donessin tanta facilitat per les bosses, segurament.
Marc?
Que jo a casa meva, al costat de la cuina,
tinc una habitació on hi ha la rentadora i tot això,
i hi ha un calaix on hi fiquem les bosses
i tot això que no...
Per tornar-les a utilitzar, clar que sí.
Escolteu una cosa, i quan comprem...
Jo, i moltes vegades ho hem parlat aquí al programa,
amb persones grans que també tenen a veure
amb tot això del medi ambient,
és el tema dels productes que comprem fets.
Jo l'altre dia vaig comprar una capsa de galetes
i tenia, a veure, la bossa del supermercat,
que em van donar gratis.
Hi havia com un paper transparent que embolicava el cartró.
Després venia la capsa de cartró.
Després hi havia diferents paquets de galetes dins de la capsa.
I finalment, després de molta estona desembolicant,
vaig trobar les galetes.
No posen massa paper i massa cartró i massa coses.
Què en penseu, Mari Ángeles?
Jo evitaria comprar aquests productes que tenen tants d'embolcals
perquè així faríem més petita la quantitat de residus
i ens gastaríem menys diners perquè valen molt més.
Som més econòmics.
També és veritat i el producte és el mateix
i probablement els que fabriquen aquell producte
que posen tants embolicals diran
que estem perdent vendes, espavilem,
deixem de posar tant de paper.
Marc.
Que envers d'anar a comprar galetes i tot això,
podíem anar, que no és tan difícil,
anar a una penaderia i comprar un croissant
que sol té un paper.
Un paper que a més és de molt fàcil reciclatge,
aquest tipus de paper.
Àlvaro.
Al Mercadona, per exemple,
hi ha magdalenes i croissants
que venen tots embolicats en primer una bossa
i després cada croissant està embolicat en un paper.
Vosaltres creieu que els embolicals,
parlem de menjar, però podríem parlar d'altres coses,
que els embolicals així, amb molt de paper,
fa com més atractiu el producte?
No.
No? No el fa més atractiu amb un paper de més qualitat,
amb uns colors més cridaners?
Voleu dir que no, que no se'ns fa a vegades, eh?
A vegades quan veus un envàs, ja no dic només de dolços,
sinó des de macarrons fins a cigrons,
el que sigui, un paquet amb un disseny
i amb molta cosa i molt de paper i llaços i de tot,
no ho fa com a més atractiu?
Andrea?
Que si ho fa més llampant,
però el que hi ha dintre és igual que els altres.
És el mateix, clar.
Irene?
A vegades també fins i tot fan un disseny del plàstic i tot això,
i fins i tot si compres no sé què,
et regalen no sé què i el regal també te l'emboliquen
en no sé quants paquets i més plàstics.
Sí, no, no, no és ben ser Mari Àngeles?
Doncs que hi ha supermercats que les bosses les omplen molt,
te les omplen la dependenta, te les omplen molt
i llavors només portes tres o quatre bosses i un munt de productes.
De productes, no cal.
Marc, ja anem a acabar.
Ui, si ens ha passat el temps gairebé.
Que hi ha un supermercat que es diu Macro,
que jo hi ve moltes vegades a comprar
i en vez d'haver bosses de plàstic que les tens que comprar,
hi ha allà un lloc gran on hi ha capses de cartró.
I capses de cartró que es pot reciclar millor.
Bé, a banda de la propaganda que heu fet,
que ja us apenyareu vosaltres amb les vostres propagandes,
veig que teniu molt clar això que feu
i el que és interessant és que ens feu memòria,
els grans que el que dèiem som els que anem al supermercat més sovint
i paguem i comprem i traginem
i està molt bé que de tant en tant ens recordeu
que hi ha coses importants i que passen desapercebudes.
Aquí a l'Aventura de la Vida és un dels objectius.
A través del vostre aprenentatge nosaltres també reciclem
les nostres idees que a vegades les oblidem.
Heu triat una cançó per acabar el programa d'avui.
És una cançó de Joan Manel Serrat,
però heu triat la versió d'un altre grup molt conegut i molt estimat.
A veure, qui ens presenta la cançó?
Entre tots una mica, Manel, per exemple?
Es diu Sau.
El grup es diu Sau.
I el Pau, què ens diria el títol de la cançó?
No me n'he recordat.
No te'n recordes? Fem memòria.
Pare.
Es diu Pare, efectivament.
Javier, un altre dels silenciosos.
Ens pots dir de què parla la cançó, més o menys?
Doncs de la contaminació i...
I de l'ecologia.
Molt bé, doncs.
Andrea Kuh, Mari Ángeles, Mercè, Irene, Álvaro, Javier, Marc, Clara, Andrea, Emma, Joan Miquel, Pau, Manel i la Cristina, la professora que ha estat aquí present.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Enhorabona a vosaltres, però també permeteu-me que doni l'enhorabona als vostres companys de la classe i companyes, perquè, lògicament, tot això que heu parlat aquí, ells també ho han treballat.
Moltíssimes gràcies i ens retrobem en una altra ocasió. Adéu-siau.
El riu ja no és el riu
Per abans que torni l'estiu
M'ha dit tot el que és viu
Pare, digueu-me que li han fet al bosc que no hi ha narbres
L'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-nos
Pare, que el bosc ja no és el bosc
Pare, abans d'aquest passifós
Plio David al rebost
Sense llenyes, sense versos
Ens cou una crema a la barca
I a una bat entre les llunes
I tancant tres pels la casa
I tallo vostè
Pare, si no hi ha pins
No es fan pinyons, ni cucs, ni ocells
Pare, on no hi ha flors
No es fan abelles
Seran i mel
Pare, que el camp ja no és el camp
Pare, demà del cel plourà sang
El vent ho canta purà
Pare, ja són aquí
Monstres de carn
En cucs de ferro
En cucs de ferro
Pare, no tingueu por
Digueu que no
Que jo us espero
Pare, que estan matant la terra
Pare, deixeu de plorar
Que això es pot salvar
Que ens han declarat la guerra
En cucs de ferro
En cucs de ferro
Encanny
En görünce
Música
¿ risks de ferro
Música
conomic
Música
L'orpresa
Soy
Música
Música
Música
Música
Gràcies.