Un dimecres més ens curem en salut
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
i un dimecres més ens acompanya
el seu director gerent, doctor Joan Mariet Serà.
Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Benvingut. La passada setmana abordam alguns temes
relacionats amb les lleis
i la pràctica de la medicina.
Parlàvem fonamentalment
de determinats codis ètics, dels drets
i deures dels pacients i també
de les persones que es dediquen
a la sanitat. Avui abordem un tema
una miqueta controvertit,
un tema d'aquells
una miqueta complicats, no?,
de resoldre els tribunals i també des del punt
de vista ètic, fins i tot, podríem dir.
Sí, completant el que vam anunciar
el dimecres passat, completant
aquesta doble sessió, diguem-ne,
avui voldríem parlar una mica
sense intentar puntificar ni arribar
a cap conclusió, sinó deixar sobre la taula
diferents aspectes del que
està en aquest moment sent cada...
Jo diria que cada cop més
i segurament còpia
del que per les pel·lícules hem anat veient,
del que són la medicina americana,
jo diria que una mica la judicialització
de la medicina, no?
Jo, per exemple, nosaltres, ara, abans de
començar la reunió, bueno, la sessió aquesta,
però amb el Pere Grau, que és el que ens
acompanya avui...
Ara el presentarem convenientment.
perquè, ara fèiem números i dèiem,
el Pere, quants anys fa que estem?
Segurament, jo estava fent un gran
número, però com a mínim fa 20 anys que el
Pere és el nostre advocat, no?
El responsable, ell, i de tot el que
seria totes les possibles
qüestions d'aquestes, demandes
judicials, etcètera.
Jo ara no tinc els números,
una menya els tindrà, però jo sí que tinc
una percepció que, amb una certa
assiduïtat, dius, home, Pere, què passa, no?
Que tinc que parlar amb aquest i l'altre,
quan a vegades, evidentment, la relació
professional hi era exactament igual
d'habitual, però en tot cas eren per
altres temes, molt més administratius
i molt més administratius, i no tant
per aquestes circumstàncies.
I jo diria, i això m'agradaria que
també ho confirméssim, que al final,
final, final, resultat, és el resultat
final de tot aquest procés, en nombre
de casos que realment s'ha demostrat
això, s'ha pogut confirmar, és minso,
però en canvi, per aquests minso
resultats, la complexitat del procés,
de l'increment de demandes per uns
resultats que al final se mostra que no
són, estan portant com a
conseqüència l'angoixa i l'agòvio de
molts dels professionals, per un
cantó i per un altre cantó, un creixement
de despesa tremendo del que estic dient
de la medicina de cobertura.
Pere Grau, bon dia.
Bon dia.
El doctor Atserà una mica, doncs, ja ha fet
la presentació, advocat, també avui en
qualitat d'advocat naturalment, però en
particular d'advocat de persona que forma
part del servei jurídic que treballa
amb la xarxa. Realment, des del punt de
vista professional, vostè també té aquesta
percepció de l'augment que hi ha hagut
de casos i, en tot cas, a partir de quin
moment es produeix aquest fenomen?
A la nostra societat, eh?
Sí. Bé, el doctor Atserà ja ho ha apuntat
una mica, no? Vull dir, no ens podem abstraure una mica de l'americanització, per dir-ho d'alguna manera, no? De la nostra societat en tots els àmbits. També en el judicial. No solament en el judicial sanitari, sinó en general. Vull dir, per una banda, l'existència de la pròpia Constitució i de l'estat de dret que, doncs, d'alguna manera s'ha normalitzat, ha permès que tots els ciutadans afortunadament puguin accedir lliurement a la justícia.
reivindicacions personals, legítimes, que en altres situacions no s'havien plantejat perquè la llei els hi ho permet, afortunadament, no?
Però, clar, també ens movem des d'aquest àmbit per modes, no? I darrerament, efectivament, doncs, la possibilitat, en molts casos, d'obtenir unes reparacions, per una banda, exigerades i, per altra banda, doncs, tots hem sentit parlar de quantitats absolutament astronòmiques,
que es condemnen als Estats Units per determinats casos i en tribunals, expliquen les primeres instàncies.
En els mitjans de comunicació no surten, després, les sentències d'apel·lació que apaivaguen notablement aquestes sentències escandaloses o aquestes quanties escandaloses, no?
Però, en qualsevol cas, aquesta és una onada que ha anat venint cap aquí i, d'alguna manera, ja s'ha instal·lat en la nostra societat.
I, per altra banda, tot i reconeixent el legítim dret de totes les persones a exercir els seus drets, com creguin i tinguin per convenient,
això no evita que es produeixi una situació d'angoixa, tal com apuntava el doctor Zerà, per una banda.
És a dir, el professional mèdic, en determinades situacions, actua sota una sobrepressió important,
pensant que el seu més mínim no descuit, però sí, no un satisfactori resultat d'aquella intervenció que està fent, per exemple,
el pot portar a seure's al banquillo del jutjat, no?
Això, per una banda.
I, per l'altra, s'han tingut que dotar tota una sèrie de medis adicionals
per detectar o corroborar diagnòstics i tractaments
que no serien necessaris si no existís aquesta pressió i aquest risc permanent.
I posaré un exemple molt clar.
Fa, això, 20 anys, vull dir, quan entrava algú per urgències,
el metge de portes expert, doncs ja veia que aquella persona,
simplement per l'aspecte i una lleu palpació del seu abdomen,
doncs ja constatava que, efectivament, hi havia una apendicitis
i, per tant, doncs immediatament se la pujava aquesta persona a quiròfan
i se la intervenia i aquesta intervenció d'apendicitis tenia un cost.
Avui també passa exactament el mateix.
I quan entra aquell pacient amb aquells mateixos símptomes,
el metge de portes ja ho sap, que allò és una apendicitis,
però no pot, per protocol i per protecció,
no pot directament passar-lo al quiròfan.
Primer els papers.
Li ha de fer una no sé quantos i una ressonància i una no sé...
I clar, aquesta apendicitis que acaba igual,
però costa 5 o 10 vegades més.
I clar, aquest encariment,
que no sempre és en benefici del pacient,
ha encarit el sistema.
I, bé, doncs és un dels costos que tots socialment
hem de pagar per aquesta situació.
És evident, i això ho hem dit moltes vegades,
quan tenim algun problema de salut,
no només en volem un tractament,
sinó que, en principi, independentment de la gravetat
de la nostra malaltia,
volem que el metge ens curi.
A vegades això no és possible, lògicament,
perquè la pròpia malaltia no ho permet.
Per tant, ens poden atendre.
Clar, quan no ens curen,
podem tenir aquest rampell de dies que aquesta persona no en sap.
Després em posaré a l'altra banda, eh?
Jo voldria aclarir una cosa que és molt important.
És a dir, el sanitari, el metge,
no està obligat a curar.
Per això que volem que ens curi,
no sempre pot ser.
O sigui, l'obligació del metge,
l'obligació de l'hospital,
l'obligació del centre sanitari,
és aplicar tota la ciència de les persones
i dels coneixements de les persones
que allí treballen
i dels mitjans mecànics,
científics que disposen,
aplicar-los
per intentar curar aquell pacient.
Però no existeix l'obligació de curació,
perquè hi ha coses,
vull dir,
afortunada,
a vegades ens n'oblidem,
vull dir,
no deixem de ser animals
i estem en el segle vital de tots els animals,
vull dir,
naixem, creixem,
ens reproduïm i morim.
I a vegades això,
doncs,
aquest segle no es pot trencar, no?
I la fatalitat existeix, eh?
O sigui,
que alguna vegada alguna cosa no vagi bé
perquè toca no anar bé,
estadísticament,
passa.
I això,
dins de tots els estudis científics
i totes les publicacions
que hi ha en tots els congressos,
de totes les especialitats,
qualsevol procediment quirúrgic,
poso el quirúrgic,
però també el mèdic,
veurà vostè que diu,
escolti,
amb un 70% de les vegades,
doncs,
això es resol d'aquesta manera.
Bueno,
el 30% no ha anat bé.
A l'altre procediment,
doncs,
aquest tipus de patologia
està indicat a aquest tractament
perquè respon a un 90% de les vegades.
És quasi impossible trobar
algun procediment quirúrgic
o algun procediment mèdic
que la literatura científica internacional
digui,
aconselli,
aquest tractament
o aquell altre
dient que un
és el 100% de garantia.
No el trobarà vostè.
De totes maneres,
doctor...
Perdoni,
el que està en el 10%,
diu,
escolti,
per què m'ha posat aquest tractament?
O, escolti,
perquè ho diu la literatura.
Diu,
home,
però no m'ha curat,
no?
Miri,
és que,
doncs,
malauradament,
aquest tractament,
la ciència mèdica
diu
que
dona una estadística
general
que és el millor
perquè
amb un 90% de les vegades
de les persones
ha anat bé.
Doncs,
clar,
aquesta persona afectada,
jo ja ho entenc,
no accepta
que amb ella
no li hagi anat bé.
No ho accepta.
Però no denuncia a tothom,
tota la gent
que no se li dóna
la solució al seu problema.
Vull dir,
que estem posant també
una mica al pacient
com que no en cura
denunciu.
No tothom ho fa,
afortunadament, eh?
La gent té bastant
més sentit comú
del que sembla.
Afortunadament,
afortunadament que no
i evidentment,
no, no,
pensi que
en aquests moments
poso una xifra, eh?
Nosaltres,
només actes ambulatoris
a xarxa Santa Tegla
al cap de l'any
passem del milió d'actes.
Passem del milió.
No estic parlant
d'operacions
que evidentment
no són tantes,
però les consultes externes
que es fan
a la nostra organització
superen el milió
d'actes individuals
en un despatx
que es fan
en un exercici
en un any.
Per tant,
d'aquest milió
d'intervencions
dels professionals,
si fem
un percentatge estadístic
és minoritari.
Però ara li poso
un altre exemple
i per provocar.
Amb això que ha dit
i per,
d'alguna manera,
també anar a la contra
amb el Pere
perquè es barallem
habitualment, eh?
perquè com a jurista
defensa
l'administració
de justícia,
jo també la defenso,
però crec que hi ha coses
que no estan bé.
Hi ha sentències
condemnatòries
i són condemnatòries.
Jo el que no trobo bé
és que
per una cosa
a la qual no hi ha hagut
una responsabilitat
de veritat
a la pràctica
de la medicina,
i posaré aquest exemple,
que és
una persona
que abans
de l'any 80
ha tingut
una transfusió
de sang
quan ningú
coneixia
que hi havia
unes malalties
que es deien
sida
i que es deien
un altre tipus
de malalties
infeccioses
i anys després
l'administració
de justícia
diu,
escolti,
és veritat
que aquesta persona
ha tingut un perjudici,
diu,
per cert,
se li és salvar la vida
però,
a més a més de salvar-se
la vida
ara té
un procés crònic
una hepatitis crònica
a conseqüència
de transfusió
diu,
escolti,
que es va fer tot bé,
sí,
que hi havia algun mitjà
tècnic que es pogués
conèixer,
no,
que hi havia algun sistema,
no,
però aquesta persona
ara té un petit perjudici
o un perjudici important,
salvar la vida
però té un perjudici,
diu,
doncs miri,
té dret a una compensació,
bueno,
jo fins aquí
estic d'acord,
no tinc cap problema,
però que això suposi
una condemna,
condemna penal
a un professional,
no hi estic d'acord.
Està parlant d'un cas
molt particular.
No, però li podria parlar més.
No, no, i tant.
Jo diria que en aquest punt
és on,
des de la nostra perspectiva
professionals,
el sistema,
el sistema,
si el sistema
creu convenient
i a mi em sembla fantàstic,
creu convenient.
Deixim fer d'usuària
entre els metges
com els mestres,
els advocats
i els periodistes,
lògicament,
hi ha gent molt poc preparada,
és una obvietat
que lògicament
hi ha casos
que sí,
que no s'ha actuat bé
i per això
l'administració de justícia
doncs ha condemnat
a qui havia de condemnar.
Afortunadament,
són casos excepcionals
i són minories,
però tot i així
no podem obviar
que hi ha una realitat
i hi ha casos.
El típic,
vostè posava
el tristament clàssic
cas de la transfusió de sang
d'una persona hemofílica,
el que sigui.
El típic cas
que et deixes la pinça
o el bisturí
dins de la panxa,
que això sembla
ja una llegenda urbana,
però bé,
és per exigerar
i fer una mica caricatura.
Això també ha passat
i em dirà
que un metge
que es deixa
part de l'instrumental
dins del cos
d'un malalt
que acaba d'operar,
home,
això que és
negligència,
error,
equivocació...
No, no,
això és una claríssima
negligència.
Claríssima.
No passa cada dia
i per això
sortrà als diaris,
perquè és excepcional.
Però que,
o sigui,
jo estic al 100%
d'acord amb vostè.
I jo amb vostè,
veu que bé.
A l'advocat
que posi ordre.
L'única discussió
que jo...
L'únic tema
que,
i evidentment,
jo crec que
la negligència,
que això és la negligència
i per tant la negligència,
ja ho explicaràs tu,
Pere,
com se defineix
negligència,
és punible
i per tant
la persona negligent,
doncs el que ha de fer
és que tindrà
la responsabilitat
que s'esdevinguin.
Cap problema.
No estic parlant d'això.
Estava parlant
que jo penso
que hauria d'haver-hi,
penso sincerament,
que hauria d'haver-hi
un instrument previ
a on
circumstàncies
que la societat
avui
està disposada a fer,
que és a dir,
escolti,
si una persona,
tot i fent les coses bé,
o com la ciència
ho diu,
i no es pot
determinar
la negligència,
fent-ho bé,
ha patit
una conseqüència
o té un problema,
doncs aquesta societat,
com també
decideix
un altre instrument,
com és ara
l'autonomia personal,
o decideix
donar una pensió,
decideix donar-hi
un suport
a aquesta persona,
doncs que tingui
uns diners,
un recolzament econòmic
que li ajudi.
No és tant
plantejar
la compensació econòmica
de la persona afectada,
sinó la condemna social
d'aquell professional.
Clar,
exactament,
la nostra agòvio
és dir,
per què s'ha de condemnar,
fent-ho tot bé,
a un professional,
simplement perquè
acabi tenint uns diners.
Jo d'entrada
volia dir,
permeti'm
que parli
d'estatística.
Oh, i tant.
perquè dóna la sensació
que, ostres,
això d'anar
a un centre hospitalàrico...
Que fa por
anar al metge, no?
Això el dir,
miri,
ara ho parlàvem,
jo porto 20 anys
amb la tecla,
no?
En 20 anys
només ens han condemnat
en dues ocasions.
En 20 anys.
I en camps
i en moltes.
Sí,
però n'hi ha hagut
centenars i centenars
en 20 anys.
M'explico?
vull dir que
del que s'està lamentant
d'alguna manera
del doctor Zerà
no és tant
d'aquest fet
puntual
d'una condemna,
sinó del fet
que s'està instrumentalitzant
la justícia
per intentar aconseguir
una remuneració
econòmica
injusta.
Moltes vegades
a costa
de la intranquilitat
d'un professional
que intenta fer
el millor que sap
i la seva feina
i que el fet
de tenir
la pressió
afegida
d'una possibilitat
d'una condemna penal
o civil
per l'exercici
de la seva professió
això pot perjudicar
el correcte resultat
de la seva feina.
De totes maneres
com vostè ve deia
hi ha tota una sèrie
de proves diagnòstiques
que es fan abans
d'una intervenció
i també hi ha tota
una sèrie de protocols
que el pacient accepta
i assumeix uns riscos
i dona
doncs
el seu consentiment
abans d'entrar
a un quiròfan.
Aquí
en principi
no s'ha de produir
cap problema.
A mi
el que m'agradaria
que expliqués
si és possible
és la dificultat
a vegades
que hi ha
per una part
o l'altra
davant d'un tribunal
de justícia
malgrat els informes
forenses
de poder demostrar
de determinar
què és una negligència
què és un error
què es considera
una equivocació
jo no sé
des del punt
de vista jurídic
com es pot anar
desgranant això
en un judici.
La manera més
la manera més fàcil
d'entendre això
és aplicant el sentit comú
és a dir
una negligència
no és res més
que la no aplicació
de tots els mitjans
de prudència
en fer una determinada cosa.
I això és objectiu.
Això és absolutament objectiu
i això serveix
per a totes les professions
i per a totes les activitats.
Qualsevol accident
que es produeix
de circulació
de treball
mèdic
en tots els àmbits
de la vida
es produeixen
com a conseqüència
o bé
un encadenament
de fets
absolutament lamentables
i que moltes vegades
escapen
a la disponibilitat
de les persones
que estan intentant
controlar això
o bé efectivament
per una errada humana.
Aquesta errada humana
és la que pot generar
l'existència
d'una negligència.
Des del punt de vista mèdic
l'existència
d'aquesta errada
ha de ser acreditada
perquè el que no pot ser
és que es doni
per suposat
que el fet
que no s'hagi produït
una curació
això suposi
que hi hagi
algun metge
que no ha actuat
adequadament.
La natura
té el seu curs
i a vegades
hi ha determinades
malalties
que tenen
una evolució
cap a un costat
o cap a un altre
prescindint
de la intervenció
que hagi tingut
el professional
perquè és el propi
cos humà
és la naturalesa humana
el que està reaccionant
davant d'una determinada situació.
Jo no ho veig tan fàcil
com vostè veu
perquè jo crec
que la negligència
i aquell error
involuntari
lògicament
és que partim
de la base
que lògicament
té una ètica impecable
on metges
de les professions
els metges i els mestres
jo crec que són
de les professions
més nobles que hi ha
clar
una errada
i una negligència
és diferent
un error mèdic
i una negligència mèdica
des del punt de vista jurídic.
Sí
miri
un error mèdic
pot comportar
potser
si s'acredita
el perjudici
la necessitat
de reparar
econòmicament
el mal que s'ha produït
en aquella persona.
La negligència
a més a més
de comportar això
pot comportar
una pena
per aquell
qui l'ha comès.
És a dir
estem diferenciant
dos àmbits
una cosa
és l'àmbit civil
que és el de la reparació
econòmica
i una altra
és el de la reparació penal
és a dir
el d'imposar
una pena
a aquella persona
que ha estat negligent
i amb la seva negligència
ha fet
ha ocasionat
un perjudici
a un altre.
Aquest és el camp penal
i aquest
en el camp penal
és el que
en el professional mèdic
més el pressiona
perquè
en el camp civil
doncs avui
afortunadament
les coses estan molt organitzades
i existeixen
unes pòlisses
de responsable civil
que
l'hospital
la xarxa hospitalària
Santa Tegla
hi està acollit
juntament
amb totes
els hospitals
públics
i també
el col·legi de metges
tots els metges
però
i per tant
aquesta responsabilitat civil
ve coberta
per aquesta pòlissa
d'assegurances
però la responsabilitat
penal
la que pot arribar
a cometre
aquell professional
per
fer
una cosa
que no
que no havia d'haver fet
o per no fer
una cosa
que havia d'haver fet
i que està descrit
en els protocols mèdics
quina ha de ser
la seva actuació
i el fet de desviar-se
d'aquesta actuació
ocasiona un perjudici
això
és susceptible
de ser
jutjat
per la via penal
i això pot comportar
fins a tres anys
de privació
de
de
de
de
de la possibilitat
d'exercir la seva professió
amb aquell professional
la publicitat
de molts casos
que donen determinats
mitjans de comunicació
no deuen fer cap favor
al sistema
en el sentit
que animen
persones que probablement
accepten la seva fatalitat
de la seva malaltia
però que
veient que es publicita molt
aquest tipus d'accions
a vegades
doncs
una mica reprobables
en alguns casos
en d'altres absolutament justes
això deu fer que creixi
també no?
sí
el nombre de demandes
els programes de televisió
que expliquen
i aquest tipus de coses
sí
però
però vull dir
el temps
tot situa les seves coses
en el seu correcte
en el seu correcte
lloc
és a dir
aquells que
inicialment
fent cas una mica
d'aquesta
d'aquesta moda
doncs enceten
la via judicial
afortunadament
avui
els tribunals
de justícia
que també
com tots
totes les professions
i també els jutges
cometen errors
doncs
però
bé
però el percentatge
és absolutament mínim
com en les altres professions
situen les coses
en el seu lloc
i per tant
bé
de la mateixa manera
que tots hem de tenir confiança
en el sistema judicial
perquè al final
la justícia preval
i la veritat preval
i que és la que es recullen
en les disposicions judicials
també l'actuació
en els metges
no?
vull dir
i
el fet que
algú pretengui
segurament mal aconsellat
intentar aconseguir
una reparació econòmica
que no li correspon
aprofitant-se
d'una desgràcia
que li ha succeït
que no és atribuïble
a les persones
que l'han curat
o que l'han atès
bé doncs això
el temps
tot ho posa
el seu lloc
no seria possible
o existeix
algun tipus
de sistema
de mediació
en el cas
de l'àmbit sanitari
quan alguna persona
vol fer alguna reclamació
a veure
la mediació
existeix
només
els efectes
del consum
des del punt de vista
de consum
però no
des del punt de vista
sanitari
el tema familiar
de la separació
em sembla que comença
a caminar una mica
també
està a les beceroles
encara però bé
no no
jo penso que
que tant des del punt de vista
de mediació familiar
per una banda
són instruments
molt útils
per la societat
i també
les mediacions
a nivell de consum
que es fan
a nivell de consum
que també
eviten una mica
aquest col·lapse
del que es queixava
és lamentable
el doctor
Zerà
des d'aquest punt de vista
com que això
escapa
de l'àmbit
del consum
tot i que també
té unes vessants
de consumidor
l'usuari
però bàsicament
depèn del departament
de sanitat
i des d'aquest
des d'aquest departament
no s'ha arbitrat
cap sistema
de mediació
en aquest sentit
també li he de dir
que dubto molt
que un sistema
de mediació
amistós
pogués prosperar
perquè
justament una mica
el que explicava
el doctor Zerà
és que tot el tema
és a dir
tot això
per arribar
a on
o sigui
quan s'enceta
un procediment judicial
bé sigui penal
bé sigui civil
el doctor Zerà
explicava
que és més fàcil
entrar en la via penal
perquè és la denúncia
i immediatament
es comencen a tramitar
unes diligències prèvies
immediatament
es disparen
els mecanismes
d'alerta
tant
per al professional
que és denunciat
pel centre
que és denunciat
per les asseguradores
i pels professionals
si es posa
tot un engranatge
en marxa
que és imparable
i tot això
representa
una pressió
sobre aquesta gent
per intentar
trobar
un acord econòmic
que eviti
la continuació
del procediment
i evitar
les eventuals
responsabilitats
panals
cap a aquell professional
que ha estat denunciat
i clar
aquesta pressió
que
no
tothom és capaç
de suportar
per dir-ho d'alguna manera
perquè clar
aquest metge
que ha estat denunciat
cada dia
aquella intervenció
la fa 15 vegades
aleshores
clar
amb quina tranquil·litat
per tant
això
genera
una intranquil·litat
en el professional
i per tant
remou
tota una sèrie de gent
que estan
anant amb un avall
cap a tot això
per aconseguir què?
doncs per aconseguir
una compensació
econòmica
és a dir
en la mesura
que el pacient
que se sent perjudicat
està posant-li
el dit a l'ull
al professional
serà més fàcil
que l'asseguradora
arribi a un acord
econòmic
per evitar
que aquest professional
se senti pressionat
i això
els advocats
que es dediquen
a aquesta mena
de feines
molt lluable
per altra banda
però
els pacients
ho saben
i per tant
van cap aquí
per intentar
amb aquesta pressió
psicològica
adicional
obtenir
una reparació
econòmica
que no s'obtindria
des del punt de vista penal
i que en el pitjor
dels casos
podria ser obtinguda
en l'àmbit civil
però al cap de molts anys
Tret d'alguna excepció
és un tema de diners
jo poso un exemple
que ara
me'n vaig a un altre entorn
que és els cotxes
haurem de continuar
la setmana que ve
perquè estem acabant
el temps
a mi va passar una vegada
que estava a Barcelona
i fa anys
que encara hi havia
els reiels
dels tramvia
i parat
ve un cotxe
pam
i em pica pel darrere
perquè va relliscar
pobra
amb els reiels
dels tramvia
que estaven mullats
i en sé
que un bon dia
necessito una citació judicial
dic
ostres, és una citació judicial
jo obviadíssim
nerviosíssim
perquè els que no són
del vostre ofici
es posen molt nerviosos
ens espantem molt
quan arriba un paper del jutjat
i quan vaig aconseguir
averiguar
què em passava
era això
dic
home, però jo
vaig anar a la companyia segura
vaig dir
escolta, jo
m'han picat
jo estava tranquil·let
no, no, però clar
hi ha el judici
no sé què
no hi ha el judici
espera't
busca el dia
se va plaçar tres vegades
la quarta vegada
que hi vaig anar
perdent evidentment
tot el dia
arriben allà un moment
i diuen
no, no, hi ha judici
i dic
home, ara tornem-hi
ja torno a tenir
que anar cap a casa
diu
no, és que hem arribat
en un acord
les companyies
dic
escolta, això no ho podia haver fet
fa dos mesos
diu
no, no
quan aquí ens trobem
doncs ja ho sabem
ja d'allò
ens trobem aquí
ja hem arreglat
ja li hem dit al jutge
que no cal que vagi a judici
dic
però aquest senyor
ha reservat la sala
clar, jo tot això
no ho entenc
el senyor Peregrau
deu estar acostumat
a tot això
tot això no ho entenc
però en aquest cas
l'administració de justícia
no té cap culpa
però tot això no ho entenc
jo crec que
el que estic reclamant
d'alguna manera
és a dir
algun instrument
que jo crec
que amb el sistema laboral
funciona i funciona molt bé
algun instrument
que faciliti tot això
que posi
el seny
i el sentit comú
les coses on són
i que evidentment
evidentment
no estalvii
aquella cosa
que quan alguna cosa
no s'ha fet bé
prosperi
segurament prosperaria
ràpid
bé
i tots estaríem informats
però l'allau
provoca problemes
no vull obrir un altre tema
el deixaríem per un altre dia
però ens queda pendent
a tot plegat
s'ha afegit
tot el tema
i ens hauríem a dir
problema
de les intervencions
de cirurgia estètica
cada cop més banalitzades
que això sí que
Déu-n'hi-do
està en odin
la sala dels jutjats
és un altre tema
és un altre tema
i que té una dinàmica
absolutament
diferent
aquesta sí
aquesta sí
que el professional
està obligat
a obtindre el resultat
en el que s'ha compromès
ui
doncs aquí
deu haver
un camp abonat
aquesta és la gran diferència
el món de la medicina estètica
és absolutament diferent
de la medicina assistencial
perquè
vull dir
és voluntària
per dir-ho d'alguna manera
no tothom
va
que li tractin
la pedra del ronyó
perquè vol
i ha sortit
però el que
supera el nas
és per una declaració
de voluntari
hi ha un tractament jurídic diferent?
absolutament
no haurem de parlar
un altre dia
perquè diuen
que l'estat espanyol
és el país europeu
on es practiquen més
intervencions
de cirurgia estètica
doncs en parlarem
un altre dia
deuen ser molts lletjos
jo crec que sí
que aquí devem ser
doncs escolta
jo
la cirurgia estètica
aquesta
que ja vaig dir
l'altre dia
que no confonguem
amb uns grans professionals
que són
els plàstics
i reparadora
que fan una feinada
tremenda i tremendament
positiva
per aquesta societat
sobretot
en temes de càncer
de ferides
de lesions
d'accidents
etcètera
i després
de la paramedicina
que després hi ha
tot aquest món
que es posa
amb el mateix calaix
de sastre
com és
el de la paramedicina
que també
realment a nosaltres
ens afecta molt
quan tot entra
amb el mateix calaix
i a tot
s'atracta igual
i després
han d'esmenar
el que altres
probablement han fet
malament
doctor Joan Mariat Zerà
gràcies
una vegada més
Pere Grau
advocat
avui ha vingut
en qualitat
d'advocat
de la xarxa
moltíssimes gràcies
fins la propera
amb vosaltres
moltes gràcies
Gràcies