de la Ràdio.
Amb la feina continuada dia a dia a les aules dels centres educatius de primària de la ciutat de Tarragona
que participen voluntàriament d'aquest programa L'Aventura de la Vida.
Tota una sèrie de continguts que es treballen a cadascuna de les aules
i tal com el mateix centre troba convenient.
Després reflecteixen a modus de mostra tota aquesta feina que es fa a l'aula, a la classe.
I trien moltes maneres per fer-ho, a través de murals, partint de la base d'una pel·lícula.
Cada centre, cada grup de nens i nenes amb el seu tutor o tutora, com vostès saben,
trien una manera de tirar endavant aquell projecte que es marca a l'inici del curs dins de l'Aventura de la Vida.
En el cas d'avui, els alumnes del col·legi La Salle que avui ens acompanyen
ja ens tenen acostumats a que siguin contes de creació pròpia
els que donen el punt de partida al tema que tractem.
Avui explicarem mentides o no, més aviat parlarem de les mentides
i ho farem a través d'un conte que van enregistrar prèviament.
Van venir un dia a la ràdio i van enregistrar un conte que justament il·lustrarà
la posterior tertúlia que esperem que sigui rica i molt animada que mantindrem.
Després ens acompanyen Janira, Lídia, Ignasi, Alejandro, Àlex, Sergi, Anna, Maria, Paula i Marta.
Però lògicament no són els únics alumnes de 5B de la Salle de Tarragona
sinó que venen en representació de la resta de companys i companyes.
Per nosaltres, com si estiguessin aquí a la ràdio, i els saludarem en uns moments.
En tot cas, que sigui la Marta qui faci els honors, ens introdueixi en aquest tema,
es presenti i també presenti als companys que ens escolten des de l'aula a través de la ràdio.
Els que anem aquí venim en representació de tots els nois i noies de 5B de la Salle de Tarragona
i els enviem una salutació a tots.
Jordi, Manel, Toni, Òscar, Felipe, Vanessa, Laura, Míriam, Carla, Natària,
Niana, Andrea, Francisco, Judit, Pol, Marc, Marina i en especial el nostre tutor, Josep Calero.
Molt bé, doncs estan tots saludats i saludades.
Jo m'imagino que ens estan escoltant, no?
Sí.
Dieu sí amb la boca perquè si no es pensaran que no hi sou, que no heu arribat,
que us heu quedat aquí jugant al parc de la ciutat i que jo estic sola i mira, jo sola en faig un programa.
A veure, heu treballat el tema de les mentides, l'heu titulat Donar la cara.
Sí.
Què vol dir Donar la cara?
Dir la veritat.
Dir la veritat?
Jo tots podeu parlar, Sergi, què vol dir Donar la cara?
Doncs que quan tu dius una mentida, doncs no dir-la.
És a dir, no dir mentires i ser sincer.
Àlex.
Assumir les responsabilitats.
Molt bé. Més opinions, Lídia?
Quan dius una mentida, doncs la reconeixes i si no l'has dit, dius la veritat.
Per tant, reconèixer la mentida és donar la cara. Alejandro.
Sí, jo crec que també reconèixer la mentida és donar la cara.
Anna.
Que quan tu dius una mentida, és millor no dir-la i començar a dir-la la veritat.
I donar la cara. Maria.
Enfrontar-se al problema.
Molt bé, això és donar la cara. Maria.
Ai, Paula, perdona.
Jo penso igual que la Maria, que és millor donar la cara.
Molt bé.
Trobem molts exemples, no?, de mentides que ens diuen, mentides que en diem, donem la cara a vegades, a vegades no la donem.
Escolteu-me un exemple molt concret, que és aquest conte que heu preparat, que heu enregistrat i que es titula L'Entrepà.
I hi havia una vegada una nena que no volia més entrepà.
Ella sabia que la seva mare li faria menjar i va pensar que si l'amagava, la seva mare no se n'adonaria i així estaria contenta.
Va pensar on amagar-lo i pensant, pensant...
On el puc posar perquè la mama no el trobi?
Ja ho sé, l'amagaré el calaix dels mitjons.
Així ho va fer. I com que no es veia, el va amagar al fons del calaix i se'n va oblidar.
La Neus va decidir convidar les seves amigues. L'Anna, la Mireia i la Marta hi van anar sense pensar-hi.
Una vegada a l'habitació...
No, no, té una olor estranya.
Sí, ara què ho dius? Una olor de...
Una olor... Una olor... Com de peix podrit.
Potser la meva germana petita s'ha fet caques.
No, no, aquesta olor és diferent. No la puc aguantar.
Marxem d'aquí!
I la Neus es va quedar tota sola. I molt trista, les seves amigues havien marxat.
Ja no volien saber res. Llavors, va ser quan la Neus decidia obrir la finestra per afrascar l'habitació.
Al cap d'una estona, la Mireia va notar la pudor i va decidir trucar per telèfon.
Hola, bon dia. Qui és?
És insuportable. Ja no aguanto més. Aquesta olor la tinc dins del meu cervell i m'estic tornant boig.
Què vol dir? Que aquesta olor ve de casa meva?
I tant! Del pis de dalt.
Doncs no pateixi. Vaig a mirar-ho.
I la mare va pujar a l'habitació de la Neus i va poder comprovar que la olor venia del calaix dels mitjons.
Oh! Ja havien entrepat tot florit.
Neus! Vine aquí de seguida. Què és això? Et penses que és normal?
Què tens dins del cap? Les teves amigues han marxat totes indignades.
I jo també estic molt trista perquè m'has enganyat.
Mare, no t'enfadis. Va ser idea de les meves amigues quan van venir a berenar a casa.
No m'encanyis, que et conec. Ets la meva filla i sé quan dius la veritat.
Ho sento molt, mare. Perdona'm. No ho faré més. Estic molt empenedida.
Ara trucaré a les meves amigues i els demanaré perdó.
Aquell dia va ser molt important per la Neus.
Va aprendre que les mentides no són bones, que no porten enlloc.
Hauria pogut perdre les seves amigues i, a més, que la seva mare no tornés a confiar en ella.
Però...
Les mentides són dolentes. Digues sempre la veritat.
Déu-n'hi-do, quin tràngol, la pobra Neus, no?
Us imagineu la pudor que devia fer aquella habitació amb l'entrepà?
Déu-n'hi-do.
Escolteu una cosa. Per què creieu que diem mentides?
Tots diem mentides, eh? Qui digui que no. Aviam, i després hi ha nivells, eh?
Nivells de mentides, l'objectiu de la mentida, mentides que fan mal, mentides que es fan per perjudicar, mentides que es fan per covardia.
En general, Sergi, per què diem mentides?
Que si tu dius... Bé, tu fas una cosa que és dolenta, doncs dius una mentida perquè els teus pares no et castiguin.
Àlex, per què creus que diem mentides?
Per intentar solucionar problemes, però, en veritat, amb una mentida no soluciones problemes.
Saps més grossos, a vegades, no? I tot? Alejandro?
Sí, jo crec que ho fas perquè no et castiguin i no et fiquis en problemes.
Per por, eh? Per por que...
Sí, per por.
Ignasi?
Jo crec que ho fem per salvar-nos a vegades d'alguna cosa dolenta que hem fet i cada vegada la mentida es va fent més grossa perquè una mentida cobreix a l'altra i al final, quan ens troben, ja...
Ja la cosa està, no perduda, però quasi. Lídia, per què diem mentides?
Perquè quan fem alguna cosa que nosaltres sabem que no està bé, intentem cobrir-la perquè no ens donin compte amb una mentida, però no ens adonem i aquest, en comptes de desllibrar-nos d'un pes, el fem més gros i al final ens acaben descobrint i llavors el càstig és més gros.
I potser si haguessis dit la veritat al principi, doncs no t'haurien castigat.
Clar, i tu, Janira, què en penses per què diem mentides?
Que si quan nosaltres fem una cosa malament, que per solucionar-la, nosaltres creiem que la mentida pot ser... pot servir per salvar-nos.
Una solució, de moment, allò per parar el primer cop.
Però es va fent més gros i si t'enxamplen, doncs...
Ara en parlarem i continuarem aquesta redonda de preguntes, però després te n'adones que és més senzill dir la veritat, perquè si no a vegades et poses en un embolic.
Marta, per què diem mentides?
Jo crec que diem mentides perquè han fet algú malament, no sabem com diu i diem mentides i així diem que no ens castigaran,
però això es va fent més gran, més gran, més gran, i al final aquella mentida es converteix en una mentida molt grossa.
Molt grossa. Paula, per què creus que diem mentides?
Si hem fet alguna cosa que sabem que no està bé i els pares saps que potser et castiguen o alguna cosa, dius una mentida i després, si t'enxampen, et castiguen més.
Maria?
Realment per salvar-te dels problemes que pot portar a cas, bueno, desconfiança amb la persona i que no t'empressin ja tant.
Però jo crec que quan dius una mentida ja dona cap a una altra perquè va estar-te amodejant i diu que jo no ho he fet i la cobreix una altra.
Anna?
Que quan diem mentides, que l'únic que aconseguim és un càstig, perquè dient la veritat acabes abans.
Tota l'estona, quan fèiem referència a la mentida, estem tots d'acord que dius una mentida per estalviar-te, el que penses que serà un problema més gran,
perquè tens la sensació que no has actuat bé. A vegades no és actuar malament, sinó no actuar bé, que més o menys...
Tota l'estona parlàveu dels pares. Entre vosaltres us dieu mentides? O sempre que penseu en mentida penseu en els mestres, en els pares, en el món adult?
Sergi?
Sí, que també diem mentides als amics.
Però aquestes, diguem que no et quedes tan malament o igual?
Igual.
Àlex, perquè l'amic no et castiga, però què et pot fer l'amic?
Doncs deixa de ser amic teu.
Això és greu, eh? Àlex?
Perquè sí, també és mal dir-li a un amic una mentida i aquell amic cada vegada no confiar en ti.
Clar, aquest és un altre problema, la fama, que ja en parlarem. Alejandro?
Sí, jo també n'he dit alguna i és pitjor perquè el teu amic pot deixar de confiar en tu i no és el teu amic.
I ja saps, qui té un amic té un tresor, eh? Ignasi?
Jo crec que a vegades diem mentides als amics també, perquè es cregui que són millors o alguna cosa així.
I tu, Lídia?
Normalment les mentides les diem als pares perquè ells et castiguen si fas una cosa que no està bé.
Però als amics també li diem mentides perquè potser un amic va prestar alguna cosa,
tu la vas perdre i li vas dir i li dius al teu amic que li has donat a un altre perquè se la carregui a ell, per exemple.
Per exemple, per salvar la pell una vegada més. Janira?
Sí, jo també he dit alguna mentida als meus amics i que cada vegada es va fer més grossa
i els amics deixen de confiar en tu o no et creuen o no van amb tu.
Partim de la base de tu.
Jo també he dit alguna mentida als meus amics i jo t'asseguro que tots hem dit mentides als que estem aquí, eh?
Tots els que estem els grans, els no tan grans, tots diem mentides i hem dit alguna mentida.
Marta, amb els amics se'ls ha de mentir o se'ls pot mentir? No passa res. Ha caigut per aquí alguna cosa però no passa res.
Se'ls pot mentir als amics?
Home, jo crec que les mentides no són totes dolentes perquè hi ha persones que són amigues teves
i diuen que t'agraden els meus pantalons i per tu són horribles però per no fer-ho tot.
Això és una mentida?
Una mentida però bona, que és per fer content a una persona.
Clar, i és que aquesta cosa que dius tu jo també tinc aquest problema perquè dius, home, una mentida,
allò de dir que fa mal a algú, que pot perjudicar algú, això clar sí que ho hem d'evitar,
per aquesta cortesia de dir, ai, mira, m'ha sortit un gran a la cara, estic molt lletja.
No, i ara estàs molt guapa.
Això és una mentida?
Això és amable, potser, no?
Sí, amable, però...
Perquè, clar, ser sincer i dir, doncs mira, estàs horrible i aquests pantalons que portes és que està fatal.
Home, potser pitjor, s'ha de ser sincer, però fins a un cert punt, no?
No confonem les coses molt bé.
Paula?
Doncs jo també he dit mentides i penso que...
Això sembla teràpia de grup, eh? Jo també he dit mentides, eh?
Jo també, ara explicarem mentides tots.
És pitjor perquè els teus amics perden la confiança en tu i després ja costa molt que tornin a confiar.
Maria?
Que si, bueno, que tu dius una mentira al teu amic, i jo crec que realment això tampoc és una mentira.
Més que res per no fer-li mal a ell.
A més que, si no, a ell, quan te descobreixi, li farà mal perquè ha confiat en tu i...
Però tu també et sentiràs malament perquè s'han guanyat un amic i...
Doncs clar.
Anna?
Doncs que quan dius una mentida a un amic, doncs que l'amic ja no confia més en tu i costa molt de recuperar la confiança.
Clar, perquè els pares, probablement, el que dèiem, et castigaran, però continuen sent els pares.
Amb els amics hi ha un altre tipus de relació i aleshores pot perdre alguna cosa més.
Perquè encara que vulguis tindre una relació, que vulguis, o sigui, no vulguis parlar amb ta cosina, continuarà sent la teva cosina.
Això de la confiança que heu dit és molt important. Imaginem que som un grup, no?
Allà poden ser de grans o de petits o del que sigui.
I algú, doncs, ha dit... Li han pescat en dues o tres mentides.
Si algú ha fet alguna cosa que no és correcta, ja tothom mirarà cap a aquella persona.
Perquè si sempre ha mentit, ni que no ho hagi fet, tothom l'acusarà, segurament.
Per molt que negui jo no hi he estat, diran sí, sí, tu, perquè tu sempre dius mentides.
Això passa, no?
I una altra cosa. Parlem de mentides. Els grans diem mentides?
Sí.
Més que els petits o més que els nens?
No.
Sí, depèn de...
Quan mireu la tele, teniu la sensació que algú diu mentides?
Sí, moltes vegades.
Les mentides només les diem a casa i així col·loquialment?
O ens diuen moltes mentides, per exemple, a la televisió?
Sí.
Marta, que et veig així amb el braç desitjant de parlar d'això de la tele.
Jo crec que molts productes...
La publicitat, per exemple, a vegades...
La publicitat, a vegades, la gent no compra i diuen, doncs farem alguna cosa que això se fa en un moment,
que no necessita res més que això, i ja la gent se pensa que va igual i quan el fan servir creuen que no.
És una mentida o un engany, vaja, també és allò s'hi hem de matisar.
Lídia.
Que una vegada vaig trobar per internet, per casualitat, un lloc que em posava que...
Per què es trobaran sempre per casualitat les coses a internet? A mi em passa igual, eh? Digues, digues, Lídia.
Que vaig trobar per casualitat a internet que a la televisió el 69% de les coses que diuen és mentida.
I tu què en penses?
Que és veritat.
Però només en la publicitat?
No.
O en els programes, els informatius...
Hi ha moltes coses que ens diuen mentides.
Ajà, Alejandro.
Sí, els programes o les pel·lícules també, perquè la majoria de coses són ficció.
Clar.
I sí, jo crec que hi ha moltes coses que són mentides.
Sergi.
Doncs que jo una vegada vaig veure l'anunci que hi havia una explosió i que un cotxe sortia volant.
i que això no pot ser perquè si hi hagués hagut una explosió amb molta foc s'hauria acabat la gasolina.
Clar, però és això com els contractes.
S'ha de llegir la lletra petita si a sota posen això és una ficció.
Diuen, això no és una mentida, no?
És una altra cosa.
I Anira, volies parlar de la tele també?
O que els grans i en determinats llocs es diuen mentides?
Jo volia parlar de la tele dels programes i els productes dels anuncis
que a vegades tu compres algun producte i és molt car i després no serveix per res.
Però vosaltres creieu que ho percebem com a mentides, això?
Perquè no li dius a la tele, demana'm perdó que m'has enganyat.
No, no, faig una mica la caricatura, però a vegades no ho intuïm com a mentides.
I no us quedeu estranyars quan ens diuen que no hem de dir mentides
i a vegades ens envolten les mentides d'aquesta manera?
Jo no sé, perquè creuen que és raro, no? Tot plegat. Lídia?
Que una vegada va sortir...
És que a vegades creiem que algú ha dit una mentida,
però hem sigut nosaltres que no ens hem fixat.
Perquè jo, per exemple, una vegada vaig veure a la tele
una dona que havia comprat a la seva filla un nenucó d'aquells que ploren
i el volia tornar a la tenda que s'estava tota l'estona plorant
i a la lletra petita posava...
i plora de veritat, i això...
Ai, no s'hi va fixar, la senyora.
Maria?
Però realment jo crec que els que diuen això a la televisió
crec que és perquè comprin aquell producte.
O sigui, crec que és la seva feina.
És a dir, no és tant la mentida com el tema que estem parlant, Anna.
Què en penses?
Que de vegades a la tele donen coses, donen anuncis que ho fan,
fan cuentos, o sigui, que no és veritat i ho fan per guanyar diners i dient mentides.
Un parell d'intervencions més i passem a una altra qüestió.
Ignasi?
Que a la tele, per exemple, aquell anunci d'un politono gratis,
dius serà gratis, no costarà res,
i després tenen dones que t'han pres el pèl.
Però relacioneu-me molt la mentida amb la publicitat, vosaltres, no?
Teniu aquesta sensació, la mentida amb altres tipus de coses que ens arriben,
per la tele, per la ràdio, pel carrer, des del món, allò que anomenen dels adults,
teniu aquesta percepció?
També us arriben mentides i maneres de mentir? Paula, per exemple?
Sí, perquè, per exemple, ja tu veus coses i totes són mentides.
Fan publicitat només per guanyar diners i això després no et serveix per res.
Marta?
Jo crec que ho fan perquè ells també tenen la seva feina i si ningú ho compra, llavors no...
Això continuem parlant de la publicitat.
Que no sigui de la publicitat, creieu que hi ha missatges que també ens fan veu?
hi haurà coses que probablement siguin mentides, Sergi?
Doncs que hi ha problemes de televisió com l'Operació Triunfo,
que és un home que sempre està insultant els que canten.
Home, això en tot cas és un tema d'educació més que de mentida, no?
I de maneres...
Parlem d'una cosa.
A veure, mentides dels adults, després entrarem en les vostres mentides.
Per exemple, a mi m'han trucat per telèfon i m'han dit, t'ha trucat no sé qui.
Buf, ara no tinc ganes.
I aleshores, després d'uns dies, aquella persona em truca.
Ai, que et vaig trucar i no m'has trucat.
Jo tinc dues opcions.
Dir, perdona, no t'he trucat perquè no he tingut temps, he anat molt atabalada.
O, ai, ningú no m'havia dit res.
I resulta que t'ha dit una persona.
Estàs fent quedar malament a una persona.
Vosaltres quina creieu que és l'actitud correcta?
Marta?
Jo crec que se m'ha oblidat i que no torna a la persona.
I l'altra persona es pot enfadar?
O potser l'altra persona no s'enfada si jo li dic que és que no m'han passat l'encàrrec?
Ja anirà.
Que potser és amable i li perdona, aquella persona.
Però està claríssim que aquesta hauria de ser l'opció.
de dir, no se m'ha oblidat, o no he pogut, o no he volgut.
Parlem de les vostres mentides.
Si voler, després parlo jo de les meves, però bé, compartim una mica informació privilegiada.
L'última mentida que heu dit, la recordeu?
No cal que poseu dia i hora, perquè podem fer veure que la vau dir fa 30 anys, com a mínim.
Parlem de mentides.
Algú recorda l'última mentida?
Anna, la valenta del grup, la primera en explicar mentides.
L'última que has dit.
L'última que he dit va ser una vegada que ma mare es va comprar un jersei i a mi, la veritat, no em va agradar gens.
I ella m'està bé, diu, sí, segur que m'està bé jo, home, i al final li vaig dir la veritat,
però al principi li vaig dir una mentida, que sí, que li quedava molt bé.
I a tu no t'agradava gens?
Però a mi no m'agradava gens, i mon pare també li va dir, home, sí, i al final li vam dir la veritat, que era horrorós, i el va tornar.
Més que mentides és que us l'estimeu molt, eh, diria jo, i voleu que vagi guapa.
Jo diria que la cosa va per aquí.
És que era molt lleig.
Era molt lleig el jersei, doncs escolta, li vas fer un favor a la teva mare, dir-li que no li quedava bé.
Maria, l'última mentida que has dit?
Home, jo no n'he dit moltes, però algunes sí.
Ah, dona, tots hem dit alguna.
Sí, sí, però jo no dic que no n'hi hagi dit, sinó que és que...
No, sí que és veritat, que la mentida té molta mala fama, però la gent no és tan mentidera com ens volen vendre.
A veure, digues, la recordes?
És que no sé, perquè n'he dit, però no m'ho recordo de ninguna.
Si et ve al cap la dius, i si no, tranquil·la, que trobaré molts exemples entre nosaltres.
Paula.
Doncs l'última va ser que a un amic meu li vaig dir que a un xica li quedava bé una camiseta que es va comprar i al final no li quedava bé, i a tothom no li agradava i tothom li deia que li quedava bé.
Aquestes mentides són el que dèiem amb la Marta, són mentides relatives, no fan mal a ningú, eh? Marta.
Jo li vaig dir una a ma cosina, que és més petita.
Aquesta té pinta de ser més emocionant, eh? Com a mentida? A veure, a veure.
I normalment estem jugant juntes, i quan ella vol jugar en un joc que a mi no m'agrada, dic, ai, és que em fa molt la panxa.
Quan troba la mentida, ja, te la treus de sobre si no tens ganes de jugar, no és comprensible.
Això qui més, qui menys ja ho fa ja.
I a Nira, ui, quina cara que posem, no te'n recordes de cap mentida.
Bueno, sí, sí.
El que te l'hagin dit a tu i l'hagis descobert, eh? El servei és també a la inversa.
Vinga, donem un temps, com als concursos de la tele.
Lídia.
Aquesta no és l'última mentida que vaig dir, però l'explico perquè em sembla que ho vaig fer molt malament.
Jo quan era molt petitona, tenia moltes amigues i em passava el dia dient mentides per divertir-me.
Per a veure com reaccionaven i així.
I vaig perdre totes les amigues, llavors ja fa molt de temps d'això que ja no he tornat a dir quasi cap mentida.
Ja et va millor ara.
Sí.
I doncs més tranquil·la, eh? I no tens tanta preocupació.
Ignasi, no recordes cap? O alguna que t'hagin dit a tu i l'hagis descobert?
Tampoc. Que bé. Però això està molt bé, no? Que no recordeu mentides que us hagin dit?
Alejandro.
Que una vegada jo vaig arribar a casa amb un entrepà que per esmorzar no me l'havia menjat.
No faries el mateix que la Neus?
No.
Ah, de posar-ho al calaix dels mitjons.
No. Llavors el vaig amagar a la moxilla del futbol, no?
I la meva mare al final em va pillar i vaig dir, no, jo no he sigut.
Sí, com que la teva mare no sabia que l'entrepà l'havia fet ella segurament o el teu pare, que no identificaria l'entrepà.
I com te'n va sortir? Que no et va fer ni cas.
Com que no ha sigut tot? Va, va, va, tira, no?
Li vaig demanar perdó i li vaig dir que me'l menjaria sempre.
I aquell no te'l vas menjar perquè devia estar ja?
No, estava florida.
Aquella sensació de l'entrepà, tret de la butxaqueta, més amagada de la motxilla, eh? Tot tubet amb el paper de plata, tot allò.
Vinga, álimo. Àlex, mentides? Que recordem o que t'hagin dit?
Sí, un dia fa una setmana que...
Ah, aquesta és recent. A veure, aquesta no ha caducat encara, n'hi ha prescrit.
Teníem uns deures que teníem que donar-li al professor per al dia següent i d'això que aquell dia n'hi havia un programa divertit a la tele i quan vaig llegar a casa li vaig dir al professor, a la meva mare, que no tenia deures.
Deures, va. I doncs vaig anar a veure el programa però quan vaig anar al col·le no tenia els deures fets i al final em van castigar per mentir a la meva mare i no portar els deures.
I quina mala estona devies passar al camí de casa al col·le? Perquè tots alguna vegada ho hem fet això i es passa fatal, oi que sí?
Jo crec que de les mentides el pitjor és això, aquesta sensació que no saps com t'ho trobaràs de sobre. I el descans quan t'ho trobaràs de sobre. Ja en parlarem també, Sergi.
Vull dir dues coses. I tant.
Doncs una, que una mentida que em van dir que hi havia per la tele, feien una pel·lícula, i com que jo sé d'un nen que és molt mentida del meu col·le, li vaig dir, has vist aquesta pel·lícula?
I diu, sí, l'he vist. I jo li dic, sí, perquè la fan avui a la nit.
Va, per aquesta mentida, si es tractava d'una pel·li, tampoc no. N'havies de dir dues coses, no, Sergi?
Quin és l'altra? Sí, i que una vegada, que quan, no sé, quan tenia set anys, doncs estava jugant amb el meu cosí, m'havia cansat, i com que hi havia gespa, li vaig dir, mira, mira, un euro.
I se'n van a corrents a buscar-los i jo me'n vaig anar.
A veure, mira, són maneres, eh? La Marta diu que li fa mal la panxa i tu dius, eh, mira cap allà, i aleshores t'escapes.
Maria.
Cada divendres al col·le tenim piscina, i clar, nosaltres, les meves amigues i a mi no ens agrada gaire fer piscina, i clar, vale, és xulo fer piscina, però...
Escolta, que quan a un no li agrada una cosa, no li agrada, la farà perquè és la seva obligació, però si no t'agrada, no t'agrada.
Clar, es pensa, ma mare, que és una obligació, no?, anar al col·le per fer piscina, i clar, jo, com que sempre em dirà que sí, li dic, mama, és que me fa molt mal de panxa, o una altra cosa.
Hi ha una epidèmia, eh, de mals de panxa, últimament.
Sí, sí, per això ho fa, i que...
Però cola o no cola, Maria?
Home, no gaire, però a vegades m'ha dit, bueno, no em facis, però el pròxim dia sí, eh?
Esperem que la teva mare no escolti el programa, si no t'has de buscar una altra excusa per la piscina.
Vés pensant, posa-hi imaginació, ja anirà.
Sí, que jo ara ja me'n recordo que quan estava amb un germà jugant a la guitarra, que ell té una de joguina,
doncs que diu, mira, mira, no sé què ens ho canto, i jo li vaig dir, sí, sí, toques molt bé, eh?
I s'ho va dir a ma mare, i jo li vaig dir...
El vas enganyar, ja de dir, mira, potser li he despertat una vocació i no, eh?
I ell content que sabia tocar la guitarra.
Imagina't, el pobre públic que buscava...
Ves que tenia la corda trencada i tot.
Bueno, dona, però ja li ha passat, ja ha deixat el tema de la guitarra.
Sí, és petit.
Per això t'ho dic, que ja li ha passat, ja trobarà una altra cosa.
Lídia?
Que a mi tampoc m'agrada gaire la piscina,
i ara la meva mare ja sap tots els trucs que faig,
llavors ja no m'aconsegueixo lliure.
I a tercer, que encara no...
Encara te'n lliuraves, no?
Sí.
Una vegada no va colar la trampa i vaig amagades per la nit,
vaig agafar el banyador i el vaig posar a una cuna d'un nadó que tenia,
que era de joguina, i la vaig amagar entre els bressols i sota el nadó.
No hi havia banyador, no hi havia piscina.
I vaig anar a piscina, i vaig esperar cinc minutets,
i vaig anar al professor de piscina i vaig dir,
profe, que no trobo el banyador.
Va començar a treure el profe tot el que portava la motxilla i no hi era.
Diu, pensa, papa, puja les grades i queda't ahí.
Mira, Maria, és una altra estratègia per no fer piscina, Ignasi.
Una vegada la meva germana volia jugar una cosa
i li vaig dir que la meva mare la cridava.
Vaig dir, mira que la mama et crida.
Va anar-hi i em vaig tancar l'habitació perquè...
És que els germans i les germanes petits i els cosins i les cosines petites
són un món a part, eh? Alejandro.
Que sí, jo també, això de la piscina,
jo també dic mentides, que em fa mal la panxa i tot,
però mai cola, o sigui...
No cola. Em penso que com que el tema de la panxa l'heu explotat massa,
el col·le no cola, el tema de la panxa. Àlex.
Jo li vaig agafar una cosa que li agradava a la meva germana.
Li vaig agafar d'una capxa que tenia clau
i jo sabia on estava la clau.
vaig entrar i li havia dit que abans li cridava una amiga
i vaig entrar ràpid, li vaig agafar la clau,
li vaig obrir i li vaig agafar una noteta
i quan me'n vaig anar a la meva habitació,
quan va vindre la meva germana,
estava buscant per la capxa, no trobava la noteta
i estava tot el rató mirant
i al final que em va trobar la nota que l'havia amagat sota el llit.
I tu vas dir que no havies estat tu?
No.
Jo sí que no colava.
Molt ràpidament, que se'ns acaba el temps, Marta.
Jo, nosaltres som sis cosins
i jo soc de la segona començant per baix,
llavors a mi sí que em toman el pèl, els grans,
però jo l'hi tomo a la petita.
Digue'm que és una cadena, no?
Sí.
I llavors la meva cosina petita
dibuixa una mica així.
Justets?
És molt imaginativa.
I m'ha preguntat, que és xulo?
Jo, sí, sí, xulíssim.
Va, dona, però això la fas feliç, no és una mentida.
Paula?
Jo li agafo les coses al meu germà
i després no li guardo, li deixo feria
i després quan ho veu i tu ho he de recollir,
m'ha dit, l'has fet tu?
I dic, no, no, haurà vingut alguna persona.
Jo crec que per aquestes mentides no us tancaran a la presó,
a cap de vosaltres.
N'estic convençuda, en tot cas,
perquè ja estem fora de temps com aquell qui diu.
Oi que us sentiu molt malament quan dieu mentides?
Sí.
Aquest de l'Àlex on explicava el tema dels deures,
que és un clàssic, el tema dels deures,
i aquestes agendes que posen en contacte el profe i els pares
que t'ho descobreixen tot,
et sents fatal.
I és més, és quasi com un descans, no?
Quan ja et descobreixen i tot s'acaba.
A vegades val la pena pagar el càstic,
però dius, em sento tan malament, no, Àlex?
Sergi i Alejandro, i ja hem d'acabar, pràcticament,
que fixa't, estem fora de temps, Sergi.
Perquè a vegades, i a tercer em sembla,
que em van ficar una nota perquè tenia tres punts negatius
i llavors em vaig sentir molt malament.
I quan vaig arribar a casa,
li vaig dir que me l'assignessin
i llavors em vaig treure un pes de sobre.
Ah, clar que sí.
Alejandro, i ja hem d'acabar?
Ja no tenim més temps?
Sí, jo crec que quan has dit una mentida,
tu estàs tot el dia pensant en aquesta mentida
i no te la pots treure.
Llavors, quan dius la veritat,
doncs ja t'has quedat més tranquil
i t'has treu un pes al damunt.
Acabem amb música.
Heu triat una cançó del grup Dober?
Sí, sí.
Algú ens pot explicar qui és aquest grup,
alguna cosa del grup, no sé, a veure,
algú pot parlar del grup Dober?
Qui, Àlex, que assenyales a Maria?
A Maria millor.
Bueno, jo no ho coneixo molt,
però quan l'hem sentit alguna vegada
i a les meves amiques i a mi,
ens han agradat molt,
les seves cançons, perquè són tan actives i...
Canten en anglès, però són d'aquí.
Sí, sí.
Està molt bé.
I heu triat una cançó en particular
o em penso que és el Lluís el que la tria.
Marta.
Nosaltres hem triat una que ara ha sortit com així,
que és...
que és...
que és...
Xula.
És l'última, la que se sent més avui en dia.
I es diu Let me out.
Let me out.
Doncs amb aquest tema de Dober,
us agraïm moltíssim el treball que heu fet,
la vostra companyia, avui a la ràdio
i esperem retrobar-nos un altre dia.
I això no és cap mentida,
ho esperem de debò.
I anirà Lídia, Ignasi, Alejandro, Alex, Sergi, Anna, Maria, Paula, Marta.
Un aplaudiment pels companys i companyes de la classe.
Vinga, va!
Vinga, va!
Plu.
Vinga, va!
Vinga, va!
Vinga, va!
Vinga, va!
Vinga, va!
Iة Mautica.
Ia Mautica.
Va!
Va!
Va!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!