.
Quatre minuts serà un quart de dotze del migdia.
Estem encantats de saludar Cristina Barber,
bibliotecària de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Ja saben que, com cada setmana, al matí de Tarragona Ràdio,
dediquem una estoneta a parlar de la biblioteca
des de diferents perspectives.
Avui tenim uns quants llibres damunt la taula per comentar-los.
Com dèiem amb la Cristina Barber, aquí saludem, bon dia, Cristina.
Hola, bon dia.
Benvinguda i ha vingut, com sempre, carregada.
Sap greu, després ho agraeixes, perquè tens els llibres damunt la taula
i no és el mateix que tenir una fotocòpia, ho agraeixes,
però, de fet, l'aplanyem una mica,
sobretot perquè avui ha portat llibres de gran format.
Un d'aquests, personalment, li agraeixo moltíssim
perquè ens ha donat l'oportunitat de veure'l.
Es titula, el tenim aquí, La Catalunya dels 60,
de Josep Maria Huertas, Jaume Fabra i Guillem Huertas.
La portada ja crida l'atenció perquè ara amb la Cristina dèiem
d'aquesta quinta, podríem dir, perquè és la Catalunya dels 60,
poc o molt a les nostres cases tenim, tu deies que la tenies,
jo també la tinc, una fotografia amb algun familiar i un 600.
Sí.
Qui no ha tingut un 600 d'aquesta generació?
Jo crec que tot amb qui ha tingut un 600
ha fet una fotografia amb els fills de la família,
al davant, a les vores, asseguts a dins o bé a dalt,
a la capota del cotxe, no?
Home, és que això era...
que en un altre cotxe no ha passat després.
No, però és que els 600 era allò,
un síndrome d'allò de progrés, no?,
que la família progressava,
que tirava endavant la classe mitjana catalana i espanyola en general
quan tenia els 600.
Després ja passaven el 850, el 5.000,
que ja era una cosa, un 1.430 de la Seat,
que ja era una cosa així com a més luxosa,
però en principi els 600 era el nostre cotxet, Cristina.
Doncs bé, com tu dius,
és aquest llibre de la Catalunya dels 60,
que és una traducció directa
del que els anglesos anomenen els 60s,
la dècada,
no és ben bé,
no fa referència únicament a la dècada exclusivament.
Els anys 60, com tu dius,
tenen una connotació especial
que fa referència també als sentiments
que han quedat empresos en la memòria,
en la memòria col·lectiva dels que van viure, no?
I tot un imaginari,
tota una sèrie de símbols, clar que sí.
Això és el que recull aquest llibre.
Les sueques,
que ja les vèiem aquí a la platja,
amb els primers biquinis.
De fet, l'autor, el Josep Maria Huertas
i el Jaume Fabra i el Guillem Huertas
han col·laborat amb altres llibres,
sobretot de l'estil,
un com a actor de textos
i l'altre com a autor de les fotografies.
És llibre de gran format, eh?
Sobretot amb llibres d'història de Barcelona.
I ara ho fan extensiu a un llibre...
De fotografies, fonamentalment.
De fotografies, però amb uns textos molt estudiats.
I fotografies molt de veritat,
des de baixar una mina
fins a cares conegudes com la Núria Esper
o els elements de la trinca,
escenes de vida quotidiana de canalla
preparant una foguera de Sant Joan,
les estacions de tren
amb aquelles maletes de cartró
lligades amb una corda...
És a dir, tot aquest imaginari...
al mercat del...
Al mercat, sí.
És de Barcelona, no?
Em semblava...
Jo ja les veig antigues.
Tu em dius que no.
Jo no, no, no.
Jo no les, perquè tu tens...
Força antigues.
Doncs tenies la mateixa edat que jo, eh?
I tant.
No, perquè nosaltres érem petitetes.
Tot just neixia, mama.
Tot just neixia llavors.
No, però jo, quan et deia
que no les veia antigues
és perquè és la generació
dels nostres pares i mares, segurament,
i, clar, les fotografies a casa
dels pares i les mares
són les que et tens, aquesta referència, no?
Aquest pantaló curt, aquesta monja,
el capellà jugant a futbol amb la sotana...
S'hi nota moltíssim, moltíssim
el canvi social, eh?
Sí, home, perquè afortunadament
han canviat molt les coses.
Mira, la fotografia sobre les Beatles.
Els Beatles a Barcelona.
Això ja era a finals del 60.
Algunes d'elles són molt familiars,
d'altres com a més anònimes,
més de vida quotidiana, com dèiem.
Totes són en blanc i negre.
Els juglars.
Un llibre de gran format,
deu ser una mica car de compra,
no és un llibre...
Però és d'aquells llibres
que a les biblioteques, doncs, bé,
tindrem exposats uns dies,
a la vitrina,
i com a llibre de referència,
mira, aquests nens amb aquests abriguets.
Els uniformes.
Sí, sí.
L'uniforme amb la...
Uniforme curtíssim, no?
Clar, amb la sabateta de xarol.
Per ser que anava a una escola de monges,
doncs...
Sí, amb la bandereta espanyola.
I les majorets, per favor.
Però què dir de les majorets?
Tenim l'autèntica imatge
de les majorets,
aquelles que triomfaven
a la meitat dels 60
amb les seves botes blanques de cordills
i la mini faldilla.
I vinga, ensenyar cuixa, no?
Que feien...
Sí, sí.
I el pantaló de pat a l'elefant,
que després ha tornat a estar de moda.
Sí, sí, senyora.
I el pantaló curtet, curtet, curtet
que portaven els nens.
Jo no ho recordo bé,
però jo he sentit a parlar
que era a partir d'una certa edat
que feien el canvi
i els nois passaven del pantaló curt,
molt curt,
no bermuda ara com es porta,
sinó molt curt,
el pantaló llarg.
Molt curt perquè deien
que enfortia les cames.
Clar, amb un fred que pelava
i amb ple i ver.
El sol, que l'aire,
deien que enfortia molt les cames.
En ple i ver,
la bufanda...
Però ara ja no es fa això.
La bufanda, l'abri...
I el criteri ara ha canviat.
I el pantaló curt.
I després ja,
quan l'època de la pubertat
ja els hi canviaven,
no?
El pantaló llarg?
M'assembla que sí.
Sí, no sé,
era els 14, 15 anys.
Sí, potser sí.
de tot això.
Com que nosaltres érem nenes,
no?
Sí.
Aquí, un llibre deliciós,
de veritat,
que sí,
amb uns textos molt centradets.
Les platges aquelles
estan despoblades,
no?
A diferència d'ara.
Amb una costa absolutament verge.
Estes coses sí que han canviat molt.
Bé,
de fet,
és un d'aquests llibres
com en castellal...
Ens ha despertat
la nostàlgia ràpida,
eh?
Déu-n'hi-do.
El Manolo Vázquez Montalbán
em va dir,
d'aquest període,
d'aquesta dècada,
el tardofranquisme,
dient,
d'una manera,
i és el record aquest,
que a pesar de ser
una època
amb moltíssimes mancances socials...
La immigració,
la immigració a Catalunya,
mira,
també hi ha fotografies.
És un llibre d'imatges
que ens recorden molt
tota aquesta època.
Això deu ser
de finals dels 50.
Finals dels 50,
començaments dels 60,
el boom...
Ja dic,
ni que es digui així,
és un llibre que abarca
una mica més de període
que el seu títol indica.
que teniu a la biblioteca,
de fet, no?
Que tenim,
d'aquests dies propers
el catalogarem.
Molt bé.
Un altre llibre
molt interessant
d'aquells
que abans em deia
la Cristina,
no és un llibre
que la gent compri,
però sí que és un llibre
que a la gent li agrada llegir.
Sí,
avui hem portat llibres
de recopilatoris,
perquè a la biblioteca
acostumem a fer aquesta feina,
quan ens demanen
per fer treballs,
per fer treballs de recerca,
per exemple,
si has de tenir
aquests llibres recopilatoris.
En aquest cas,
no t'espantis, eh?
Es titula
Catalana i criminal.
I no parla
de cap senyora
sospitosa de res, no?
Catalana i criminal.
La novel·la detectivesca
del segle XX.
El text
és fet
per Adolf Piqué Vidal
i Àlex Martín Escribà.
Escribà,
deu ser.
És una miqueta
un itinerari
per les novel·les
de Lladres i Serenos,
que hi ha molta tradició
aquí a Catalunya, no?
Per les novel·les
de Lladres i Serenos,
per la novel·la detectivesca,
per el que és la novel·la negra,
per el que és la novel·la policíaca
i dius i tot això
es refereix a la mateixa cosa.
Doncs aquest llibre
aclareix una mica,
ajuda a aclarir
aquestes múltiples denominacions
que té sempre la novel·la negra.
És un assaig?
És un assaig al voltant
de la novel·la negra?
Bueno, és un assaig,
no, no.
És una història
de la incorporació
de la novel·la negra
a la literatura catalana.
Ah, molt bé, molt interessant.
I comença
amb el naixement del gènere,
si era una literatura
o bé una literatura,
aquests temes
que són sempre
quan s'estudia un tema
es va a les baceroles del tema, no?
I després
tracta diferents aspectes
de la recepció del gènere
a Catalunya
als anys 20
i després
quan s'enforteix
als anys 40 i 50
de la mà de Rafael Tassis,
de Maria Aurelia Campmany
i després
amb la cua de palla,
amb la magnífica col·lecció
de la cua de palla
que va dirigir
Manuel de Pedrólo,
que també és un escriptor
que ha cultivat força
la literatura policíaca.
De fet, la cua de palla
és el referent
de la novel·la negra a Catalunya,
dels lectors actuals d'ara.
És quan es va popularitzar,
diguem-ne, no?
Després,
és la narrativa negra
dels anys 60 i 80
suposat als anys
de la consolidació.
I els autors
que s'inclouen
dins d'aquest capítol
són
Jaume Fuster,
Maria Antonia Oliver,
Isabel Clara Simó,
Josep Lluís Seguí,
Ferran Torrent,
Margarida Aritzeta,
també n'ha treballat,
Andreu Martín,
que potser ara
és conegudíssim
perquè s'hi està dedicant
moltíssim.
És el més popular,
perquè a més ha creat també
una nissaga
i un personatge
que va repetint.
Sí, a més a més
té la particularitat
d'Andreu Martín
que quan estudia un tema
fa...
Normalment es busca
un especialista
en aquell tema,
per exemple.
Fa novel·les
a quatre mans.
A quatre mans,
sí, sí.
És una cosa bastant curiosa
que es troba que
aquest autor
s'està destacant ja
en aquest tema,
no?
I ho fa perquè
dius,
doncs,
pot escriure una novel·la
sobre un atracament
o un possible atracament
que hi va haver
al Palau de la Virreina
a Barcelona.
Doncs bé,
va buscar la persona
que va estudiar
aquell tema
i junts fan la novel·la.
Digue'm que
ja amb molt bon criteri
s'estalvia la part
de la investigació
històrica
i la posa en mans...
per fer-ho semblant.
Ho posa en mans
d'un autèntic expert
i ells es dedica
a la trama policíaca
mentre que l'expert
apunta
a allò que és real.
I la darrera
l'ha fet de la mà
del Josep Maria Quílez,
que és una persona
que també ha tractat
casos de maltractaments
amb dones
i tot això
i ara han fet
junts una novel·la.
I bé,
per no descuidar-me ningú,
també hi ha
en l'apartat
de la narrativa
dels anys 70 i 80,
Josep Maria Palau i Camps,
Antoni Serra
i Guillem Frontera.
Alguns d'ells
són més coneguts
que d'altres.
I bé,
jo he pensat
que era curiós
i sobretot
l'apartat
que dedica
a diferenciar
entre novel·la policíaca
i novel·la negra
que realment
ho utilitzem
com a sinònims
però pels entesos
en la matèria
ja hi ha
una diferenciació.
La novel·la policíaca
en principi
una novel·la
on hi ha
un crim,
un assassinat
i un majordom.
I passa un detectiu
disfressat del que sigui
per allí
i resol el cas
d'alguna manera.
Quan a la novel·la negra
l'escriptor americà
Raymond Chandler
és el que ja va
la va treballar força
i a més a més
va posar les bases
per diferenciar-la
una mica
de lo que era
una simple
novel·la policíaca
on a vegades
dins la novel·la negra
el cas es resol
o no
i d'altres
implicacions
més socials.
I no necessàriament
ha de ser un detectiu
professional
qui el resolgui.
un detectiu professional
el que passa
que per fer via
no sé
potser
n'anomenem
novel·la policíaca
a tot
o novel·la negra
a tot
o novel·la negra
a tot.
La Biblioteca de Catalunya
que destaca
per ser especialista
en el gènere
de novel·la negra
és la Biblioteca
de la Bòbila
de l'Hospitalet
de Llobregat
per si algú
hi té molt d'interès
està especialitzada
en aquests temes
i tenen un fons
liguíssim
i a més a més
tenen sempre
a mà
guies de lectura
sobre el gènere
i ens
faciliten la informació
a tothom que vulgui.
Home, doncs
això és interessant
visitar la seva
plana web
que segur que la tenen
la Biblioteca.
La tenen
i a més a més
ens donen
un munt de referències
a d'altres
pàgines web
sobre
novel·la negra
gènere negra
l'altre dia
vaig visitar
que era només
inclús còmic negre
o sigui
còmic
de novel·la negra
Hospitalet de Llobregat?
La Biblioteca de la Bòbila
es diu
de l'Hospitalet de Llobregat.
Amb això
ja tenim prou
per trobar
la seva plana web
i qui estigui interessat
doncs és una bona cosa
saber-ho.
Home, és una biblioteca
especialitzada
en aquest tema.
Nosaltres
a la Biblioteca Pública
doncs
sí que també tenim
les novel·les
aquestes
primeres
més antigues
algunes d'aquestes
que venen dels anys 20
després la primera
edició
de la Cua de Palla
la tenim
i no ens en desfem
tot i que aquesta
s'ha reeditat
però és la cosa
aquesta sentimental
de tenir la primera
Cua de Palla
i després
tots aquests autors
dels anys
ja de consolidació
doncs
sí, clar
aquests els tenim tots.
jo recordo
que no
no està
no té a veure
però està
lligat indirectament
que alguna vegada
ens has portat
algun que altre llibre
que va despertar
molta curiositat
que eren
llibres que es basaven
en fets
en reals
de crims
famosos
comèsos
al territori
i que algú
es va dedicar
a recopilar-los
i a posar-los
en forma de llibre
alguna vegada
n'has portat
algun llibre d'aquests
els crims de Barcelona
o els crims
de no sé què
perquè també és un
recordo ara
un llibre
d'aquí
de la zona de Tarragona
era aquest llibret
ara no recordo
ben bé l'autor
és un autor
que també viu
crims famosos
des del 19
cap aquí
i viu per aquí
pel camp de Tarragona
nosaltres n'hem parlat
alguna vegada
amb ell
sí que és cert
bueno
ja ho buscarem
perquè
per no quedi malament
sí, sí
recordo
un crim
d'aquests molt famosos
era comès
per un tal
amorós
que el senyor
amorós
el Xavier Amorós
quan va visitar
la Biblioteca Pública
d'Arragona
sempre em va acordar
perquè sempre
li preguntaven
si era parent
d'aquelles
així
diu
no, no
no hi tinc res
a veure jo
en aquest cas
era terrible
dir-se d'aquesta
manera
mira
com veus
la bibliografia
està plena
d'adreces web
sobre novel·la negra
i policíaca
sobre pàgines web
dedicades
a novel·la policíaca
històrica
a les dames
del crim
a novel·la policíaca
d'humor
novel·la negra
de les mironiries
perdó
grans col·leccions
novel·la d'espies
un altre
vessant
dins de la novel·la negra
després
les associacions
d'escriptors
de novel·la negra
totes les revistes
que tenim
tots els autors
que s'hi dediquen
és a dir que
ja
com vols
pots veure
cinema negre
i cinema policíac
i còmic negre
és un gènere
que ara
torna a estar
d'una actualitat
i que té
moltíssims
lectors
i és un gènere
que es conrea
des de casos
de l'actualitat
fins a casos
històrics
lligant-ho
amb novel·la
històrica
vull dir
hi ha una autora
molt famosa
de novel·la negra
que aquest cap de setmana
sortia a les pàgines
d'un conegut diari
que explicava
que la novel·la negra
ajuda
a també
a proporcionar-nos
dades històriques
i molta cultura
sense adonar-nos-en
que és una manera
molt subtil
d'introduir-nos
a diferents àmbits
de la cultura
i és cert
és un gènere
que cada cop
està més prestigiat
que ha perdut
aquesta cosa
de subliteratura
que tenia abans
afortunadament
jo crec que els autors
a més a més
si han de narrar
per exemple
un crim
i ara
hi entra
tota la part
aquí del forense
i tot això
totes les noves investigacions
tot això
ho hem d'anar
incorporant
és a dir
que la força
s'ha de documentar
i força
com qualsevol
que fa un altre
es dedica
a un altre gènere
o més
potser per això
les novel·les
de l'Andreu Martín
també tenen aquest èxit
i que són molt contemporànies
Catalana i criminal
la novel·la detectivesca
del segle XX
d'Adolf Piqué Vidal
i Àlex Martínez Cribà
està a la biblioteca pública
i has portat
un altre recull
aquest ben diferent
a l'anterior
Catalanes del segle XX
Catalanes del segle XX
Catalanes del XX
vaja
és un recull
fet per
l'editorial
Eumo
i la Universitat de Vic
i és un recull
de diferents autors
cada autor
com el seu títol
l'indica
és la història
biogràfica
femenina
en llengua catalana
fins ara
ha estat pràcticament
un desert
i
les dones
o destacaven
o eren numerosos
o pràcticament
no sortien
a les grans
biogràfiques
aquest recull
sí que parla
de dones
que moltes
d'elles
potser
ni les coneixem
però que han estat
al darrere
d'esdeveniments
força importants
la presentació
la fa
la Pilar Godaiol
i
la novel·la
ai perdó
el llibre s'estructura
amb diferents apartats
dedicats
als diferents oficis
en els quals
han destacat
aquestes dones
i els apartats
són
actrius
i aquí posa
a càrrec de l'Eva Espasa
bibliotecàries
científiques
compositores
dramaturgues
esportistes
il·lustradores
ceramistes
i afins
intèrpretes de música
mestres
narradores
periodistes
pintores i escultores
poetes
polítiques
traductores
i diries
i qui surt aquí
no?
perquè dius
doncs mira
jo em vaig a mirar
l'apartat de les bibliotecàries
clar
per l'apartat de les bibliotecàries
si hi ha bibliotecàries famoses
a veure
aquí són aquestes bibliotecàries famoses
és com un branca
cap a casa
no
però
em picava la curiositat
sí
sortien una sèrie
de bibliotecàries
doncs que
dins el sistema de lectura públic
de Catalunya
doncs van ser les
les pioneres
no?
quan només ho estudiaven
en aquesta carrera
les senyoretes
de cases
bé
de Barcelona
fins i tot
la xiqueta que farà
o es casa
o es fa bibliotecària
no?
llavors també hi havia
anomenen les bibliotecàries
qui va haver
en el
en el front
de guerra
que hi va haver
un servei de biblioteca
d'això en sabeu molt
vosaltres
que nosaltres
guardem els llibres
i per tant
trobar el nom
d'aquestes bibliotecars
jo he entenit
alguna referència
per un llibre
que hi ha magnífic
sobre el servei
de biblioteques
al front
però ara
he retornat
a trobar
aquests noms
i m'expliquen
més coses
sobre aquestes
persones
o els
sí
sobretot
els primers anys
de la
comunitat
però també parla
de periodistes
i parla
d'una
senyora
que va ser
directora
de la Vanguardia
durant uns anys
després de la guerra
periodistes
n'hi ha moltes
però càrrecs directius
ben poques
si vols
te la busques
a la pàgina
243
i sí
ho va ser
circumstancialment
perquè em sembla
que no hi havia
cap home
que volgués
agafar el càrrec
i llavors
doncs clar
li van dir
doncs aquesta senyora
devia tenir
força coratge
jo crec
i va dir
doncs vinga va
ja m'hi poso jo
ni que sigui temporalment
i després
m'ha cridat l'atenció
al capítol
de les científiques
perquè dius
a veure
no tenim una
madame
curí
diguem-ne
però llavors
doncs
cita
pioneres
gent que s'ha dedicat
a la merendicina
per exemple
a finals del segle XIX
quan costava
que una dona
tingués un ofici
d'aquestes característiques
i llavors
els recalca
o ressalta
al llibre
la tenacitat
d'aquestes dones
per exemple
diu els noms
Dolors a Lleu
i Martina Castells
n'hi ha d'altres
que la tenacitat
doncs
sobretot
per superar
els obstacles
en una època
en què
en què
més aviat
a casa meva deien
se les es vacunava
vull dir
que volien
que anaven de
se les titllava
doncs
de
de semi-homes
a vegades
poc femenines
per dir-ho
sí
dones veronils
maris sabidilles
en alguns casos
perquè no
ningú
fèiem
que estaven fora
del seu lloc
no feien el petit
que
no hi ha aquí
personalitats
que hagin fet
potser
grans coses
sinó
les que
han vençut
les primeres dificultats
per arribar a tenir
una professió
de les anomenades
d'homes
doncs un llibre
jo pel que veig
està escrit
en un to
molt assequible
és un
així com a molt
de
què et sembla
no és un
no és un
una
com un glosari
no està escrit
a manera de glosari
que vols saber
és de l'actura amena
és de l'actura amena
és una mica
fa una mica
d'història
d'introducció
històrica
a cada una
a cada una
d'aquestes personalitats
doncs un llibre
molt recomanable
també
catalanes
del 20
diferents
dones
no són
famoses
no són mediàtiques
però són
la base
bona part
d'elles
del que és avui
la presència
de les dones
a la societat
i en els diferents àmbits
surten altres noms
que sí que són coneguts
sobretot en el camp
de la literatura
s'acaben amb la gent
nascuda
als anys 50
és a dir que
perquè surtis tu
i a l'any
haurem d'esperar
la continuació
tu també
perquè surtis
a l'apartat
de bibliotecàries
t'hauràs d'esperar
les del segle XXI
tens un altre llibre
per aquí
no Cristina
mira
volia portar un llibre
que no sé si
ja n'hem parlat
algun dia
potser jo no
però podria ser
alguna de les meus
companyes
volia portar un llibre
del Richard Kaputschinski
perquè és mort
de no fa massa
aquest gran periodista
i
no n'hem parlat mai
sembla que sigui
poc conegut
però la veritat
és que volia portar
algun llibre més
i només he trobat aquest
els altres
estaven tots prestats
perquè ha estat
arrel de la seva mort
s'ha fet molt de ressò mediàtic
i probablement
molts usuaris
de la biblioteca
han volgut acostar-se
a l'obra d'aquest periodista
sí perquè el tenim amb un expositor
es titula
un dia més de vida
és un referent
en el periodisme
sí
sí sí clar
tu saps més que jo
un dia més de vida
ens explica
ens diu
que al llarg
de la segona metod
del segle XX
allà on ha esclatat
una guerra
una revolució
hi ha anat aquest senyor
allà on s'ha produït
un cop d'estat
hi ha anat aquest senyor
realment
és dels pocs
que ha fet
periodisme
de guerra
i aquí
ens relata
que
després de la fi
del col·lunisme
portuguès
i es va
es va
proclamar
la independència
d'Angola
el dia 11 de novembre
de 1975
la gent
anava
marxant
d'allí
i ell va presenciar
com marxaven
totes les classes
dirigents
tots els blancs
marxaven
diu fins i tot
els gossos
i ell
es va quedar allí
es va quedar amagat
o com fos
però es va quedar
per relatar
els successos
que vindrien
posteriorment
i viure'ls
en primera línia
i és el que explica
en aquest llibre
i després
això ho ha fet
amb d'altres
aquests inicis
de la independència
del gol
a més són llibres
ni que sembli
allò
dècada dels 70
però que ens expliquen
perfectament
o ens poden donar
claus
per entendre
perquè
després de més
de 30 o 40
dècades
determinats
aquests països
africans
encara no acaben
de trobar
el seu lloc
en quant
a l'autogovern
això sembla
i ell pràcticament
s'ha dedicat
al tema
d'Àfrica
pràcticament
en exclusiva
és a dir que
doncs
i els interessa
és una novel·la
ai perdó
és un llibre
que pot estar
escrit
està escrit
per un periodista
però que es llegeix
pràcticament
com una novel·la
és una persona
que doncs
avui
ho ha viscut
en primera línia
tots els fets
hi ha altres llibres
d'aquest escriptor polonès
l'emperador
el xà
l'imperi o l'hébano
però clar
com que diu la Cristina
l'únic que quedarà
a la biblioteca
és aquest
i per què no el vam trobar
al seu dia
devia estar prestat aquest
i ara s'ha col·locat
el prestatge
perquè si estàs a l'aparador
doncs diem
que ja no hi seré
molt bé
doncs déu-n'hi-do
jo lamento
que has de tornar
a la biblioteca carregada
però te l'agraïm moltíssim
que hagis vingut
amb aquests quatre volums
una mica de recordatòria
avui ha estat això
no no
però molt bé
un to nostàlgic
però que no està
gens malament
perquè forma part
de la nostra cultura
començant
per aquestes imatges
de la Catalunya
dels 60
passant
per aquesta història
de la Catalunya
criminal
des del punt de vista literari
aquestes dones
del segle XX
i un record
cap a aquest periodista
referent
sobretot
de les corresponsalies
de guerra
Cristina Barber
com sempre
moltíssimes gràcies
i fins al proper programa
adeu