Com que cada dilluns al matí de Tarragona Ràdio
passem una estona per la Biblioteca Pública.
Bé, és un parlar perquè de fet són els i les diferents professionals
que treballen a la Biblioteca Pública de la ciutat que ens visiten
cada dilluns per explicar-nos tot el que passa per la Biblioteca
i entre altres coses, lògicament, passen llibres,
passen novetats que s'incorporen al fons de la Biblioteca
i avui em penso que parlem de novetats amb la Cristina Barber.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Mig-mig, no?
Mig-mig.
Una miqueta de cada cosa.
De novetats, sí.
Però avui parlem de llibres.
Però no un empatge de novetats.
No cal, no cal tampoc.
Espera't que arribarà Sant Jordi.
De totes maneres, ja ho diem sovint,
que últimament les editorials tenen una producció tan brutal
que tot arriba molt dosificat
i no s'esperen com a basnat al Sant Jordi,
sinó que tot l'any van sortir...
Demà ve Lluís Anton Baulenes a presentar...
Sí, que va a la llibreria La Capona, no?
Va a La Capona i abans passarà pel matí de Tarragona Ràdio.
I em sembla que després passarà per la Biblioteca.
També.
Aquí tenim una mena de conxorxa amb els autors.
Com que vei el Baulenes, avui no parlarem del Baulenes.
L'itinerari té Capona, Ràdio, Biblioteca.
I ja fan el bolo.
La Biblioteca té molta proximitat a la llibreria
i llavors quan vol l'autor el convidem i així ens coneix.
D'això parlarem avui precisament.
No de Biblioteca, sinó de Biblioteca.
És un gran entusiasta dels clubs de lectura.
Ah, sí?
Sí.
Doncs ja n'hi parlarem.
Ella considera que és una de les grans idees
i de les grans iniciatives que hi ha hagut en els últims anys
a Catalunya recuperar els clubs de lectura.
Bé, no deu ser sol perquè tenen força èxit pel que sembla ser, no?
Doncs ho tindrem en compte.
Molt bé.
Per incloure'l.
Què tenim aquí, damunt la taula?
Bé, portava unes referències primeres,
primeres referències sobre llibres que sortiran,
algun d'aquests que ja ha sortit, de llibres en català.
Volia parlar del...
Bé, ha sortit ja el llibre del Gabriel Gené,
que es diu Tigres,
que és el Premi Ramon Llull.
Ramon Llull, exacte.
I que és una novel·la que va sobre la història
de banquers d'aquests sense escrúpols
i a partir també de la investigació d'un assassinat, no?
Però normalment...
Vaja, cosa quotidiana.
Sí.
Però no...
La gràcia del llibre és que,
per comptes d'esbrinar la personalitat confusa de l'assassí,
aquesta vegada es fixa l'autor bastant
en definir la personalitat de la víctima.
Ah, diferent.
Diferent.
És la novetat així com a més...
De moment, l'obra premiada que està a tots els aparells.
Clar, i un premi com el Ramon Llull,
doncs ja és un aparador en si mateix
i un autor com aquest que ja és prou conegut i prou prolificat.
I després volíem parlar ja que som a la ràdio
de dones d'obres que potser no tenen tanta resonància
que també s'estan editant aquests dies.
Una és el Dia a dia 1988-1992 de Joan Brossa,
que és un volum que havia quedat inèdit
després de la mort del poeta
i que cronològicament correspon a l'època immediatament anterior
a la seva obra Passat festes.
És a dir, que ara s'edita una obra de Brossa.
I també s'edita una altra que es titula
El llast de Narcís Comadira,
que és un llibre de poesia.
I després també volíem parlar d'un llibre
que aquest potser se'n parlarà més,
perquè és de l'editorial La Campana.
Sí, a més ja sabem que la poesia
tampoc no té tants seguidors.
No té tants seguidors, però en té.
Llavors, doncs, volia recalcar aquests dos títols.
Una obra que l'ha adaptat el periodista Sergi Doria
i que es titula Boston Barcelona.
I és un llibre de viatges,
però també és un llibre de recuperació històrica,
perquè aquesta novel·la, Boston Barcelona,
narra l'aventura que va escriure Enric Blanco,
l'any 1931,
va publicar Boston Barcelona l'any 31,
i narrant una aventura
en la que havia posat ell, la seva dona i la seva filla,
havien anat amb un vaixell
des de Boston fins a Barcelona l'any 30.
I després dels esdeveniments polítics que van passar,
doncs, va tenir molt d'èxit aquesta obra
i aquest viatge d'aventura total en aquella època,
però després, doncs, la guerra i tot això,
tot això va quedar bastant tapat, no?
I anys després, la pròpia vida d'aquest senyor,
de l'Enric Blanco, doncs,
m'assembla que va tenir problemes d'algun tipus,
d'alguna mena, que no ho sé ben bé,
no sé si familiars,
va agafar el vaixell i es va perdre el rastre d'aquesta persona.
I ara la campana,
de la mà de Sergi Doria,
recupera, doncs, de nou aquesta aventura
que ja es va editar.
I d'aquest senyor no s'ha sabut mai més...
No, no, de l'Enric Blanco es va perdre el mar.
Mira, ja d'entrada és un misteri que convida, no?,
a conèixer aquest llibre.
Però em sembla que es tracta simplement de la reedició,
de l'aventura...
D'aquella que ja es va publicar en el seu dia.
D'aquella que ja es va publicar en el seu dia.
Aquesta sí que veig que tindrà més ressò, potser, no?,
per a la gent que li agrada...
Ja hi ha hagut després relats d'aventurers...
Ai, la literatura de viatges s'agrada moltíssim,
cada cop més, no?
Sí.
Home, i això ja són viatges, diguem-ne, que no...
Sí, perquè avui agafes l'AVE i no tens temps d'aventura.
Segons quin avió i on vas, dius,
és que no té res, però a les hores, en aquella època...
De tota manera, sí que he sentit de dir
que ja s'ha publicat una novel·la d'un assassinat a l'AVE, eh?
Doncs, escolta, rapidíssim...
Ara no recordo bé l'autor, però deu ser una cosa de vis i no vis,
perquè...
Acaba de sortir-se un autor que està allà,
ara no recordo ben bé el nom, eh?
No crec que sigui dels usuaris que estiguin tips de la Renfe
o alguna cosa d'aquestes, eh?
No, no crec.
En fi, què més tenim aquí?
I ara voldria parlar-vos d'un llibre
que a mi m'agrada molt,
els llibres d'aquest senyor m'han agradat,
i ara és un llibre sobre biblioteques.
És un llibre d'Alberto Mangel,
que és un autor argentí,
però que també té ascendència canadenca
i parla anglès, parla francès,
parla castellà, parla italià,
és una mena de senyor del món, jo diria,
perquè d'aquests personatges que no saps ben bé d'on veuen
i que quan escriuen sembla que siguin savis,
però potser per això que...
hi havia escrit anteriorment un llibre sobre la història de la lectura,
l'Alberto Mangel, un llibre força erudit.
I ara aquest es diu La biblioteca de noche,
i tinc molta curiositat per saber ben bé aquest llibre,
perquè parla també força dels bibliotecaris.
Però en principi que és un assaig, és un...
És un assaig, però ens parla,
una bona part dels llibres ens ve a parlar
de les biblioteques més importants del món.
O sigui, una part del llibre és una mica històrica,
però després...
Hi ha una part d'història i també de mitologia,
m'imagino, i de llegenda, no?
Sí.
Perquè hi ha determinades biblioteques
i sabem que estan envoltades d'una sèrie de llegendes
i d'històries ben boniques, algunes d'elles.
Sí, i d'això venia a parlar bé.
Venia a esmentar aquestes grans biblioteques
que potser això no ho hem fet mai.
Però ja que dius això de llegendes o d'històries curioses,
doncs, mira, una biblioteca força singular
és la de Buenos Aires,
que és l'única biblioteca al món
que ha tingut tres directors secs
al llarg de la seva història.
Un d'ells, Borges,
va ser director de la biblioteca durant anys.
De fet, la part administrativa
la passava al seu segon,
que era el José Edmundo Clemente.
i, de fet, des de l'any 1993
aquesta biblioteca té una sala per a invidents
que la va fer,
que part el nom de Paul Grosach,
que va ser un altre dels directors invidents.
Però és curiós, eh,
que es doni la circumstància
de tres directors invidents a una biblioteca.
Sí, i l'altre va ser José Mármol.
L'escriptor José Mármol
també va ser director
de la Biblioteca Nacional de Buenos Aires.
Ja veus, eh?
Jo també he pensat,
qui devien ser el Borges, sí.
Clar, perquè dius, home,
si és el Borges és igual, no?
Però dius que...
Ja tenia un nom, bé.
I al Borges, doncs,
es dedicava a atendre visites,
a planificar altres coses,
feia uns cursos d'anglosaxó,
feia una concepció,
potser una mica bastant diferent
de la que es té ara com a biblioteca.
Parla de la història de les biblioteques,
per tant, no contempla exclusivament
les biblioteques actuals, no?
No, com a biblioteca actual,
diríem que la que posa de referència
és la Biblioteca Nacional.
Bé, n'hi ha que encara funcionen, eh?
La Biblioteca Nacional Britànica,
que actualment,
doncs,
és una de les més importants del món,
per la quantitat de documents que té
i perquè tenen una gestió
molt oberta cap enfora
i quan algú busca un document
desesperadament,
doncs, ben de segur que ells el tenen, no?
No sé si l'autor contempla
la barbàrie que es produeix
en situacions de guerra.
No sé per quina raó veus, sí.
O sigui, tots ho intuïm,
les biblioteques sovint són objectiu militar
i més d'una biblioteca l'hem perdut.
Ara penso en la de Sarajevo, per exemple.
Parla de les biblioteques
que han tingut saquejos importants
i que, de fet,
per això han desaparegut.
Mira l'Iraq, ara...
La de Sarajevo,
la de Sarajevo,
que l'any, crec que és el 93...
És que la van cremar, literalment, eh?
La van cremar tota,
una biblioteca
amb un edifici construït el 1846
i, doncs, que
pel tema de la Guerra Sèrbia,
bueno, doncs,
un incendi el va cremar.
De fet, aquesta és la fi, també,
de moltes altres biblioteques, no?
I després la Biblioteca Nacional de Bagdad,
que també es va cremar
per les mateixes...
Sí, sí, sí.
...per l'any 90...
Sí.
El 2003, va ser la de...
Sí, sí, sí,
el inici de la Guerra de l'Iraq.
La Biblioteca Nacional de Bagdad
es trobava a Rajdi,
molt a prop del Ministeri de Defensa.
Abans de la cremada,
hi havia una gran estàtua
del Joseín a l'entrada.
Sí.
Amb la mà esquerra,
amb saludant,
i amb la dreta,
tenia un llibre.
Doncs, els dies 10 i 14 d'abril
de 2003,
es van produir
dos fets tràgics,
com van ser
el saqueig del Museu Arqueològic d'Iraq
i l'incendi
de la Biblioteca Nacional de Bagdad
i els seus arxius.
Els dos fets
que anaven lligats
i que, bé,
se'n va parlar molt
i hores d'ara
encara no sabem ben bé
qui es va endur
o quins es van endur
totes aquelles riqueses.
En aquest llibre apunta
que això va estar emportat
pels traductors de Kuwait.
Llavors m'he quedat una mica sorpresa
perquè els traductors de Kuwait
és allò que t'has d'acabar
de llegir el llibre
per es donar ben bé.
També ens ressalta
que això anava acompanyat
a aquests aquells
dels soldats nord-americans
i que el Ministeri del Petroli
a Bagdad va quedar intacte.
És a dir,
que el que es vol protegir
ja es protegeix.
Sí, sí.
Prèviament a l'incendi...
Home, però les riqueses
que es van endur
i que efectivament
es va comprovar
que hi havia part
dels soldats nord-americans
que després van comerciar
i traficar
amb el que era patrimoni
dels iraquians.
Això es va fer notable,
es va saber
i no va passar res.
No, no,
i se sap
que prèviament
a l'incendi
que va ser
amb granades
de no sé quin tipus
perquè no quedés rastre
i va haver
un saqueig important
i moltes d'aquestes obres
s'han venut
al mercat internacional.
És a dir,
que això va ser
una operació
ben pautada.
Home,
doncs quan entraven
a sang i foc
els exèrcits
i enveïn els països
i agafàvem els trosors
i les riqueses,
no?
Que això no és el que es feia
antigament.
Sí,
antigament.
No ho sé.
I encara.
I encara hi ha llocs.
Hi havia manuscrits
originals de Berroes
i d'Omar Jaiam,
traduccions d'aristòtils
i testimonis
de la vida civil iraquí
sota l'imperi
dels otomans.
Imagina't el patrimoni
cultural,
el valor històric
i cultural
i el valor econòmic
en el mercat internacional
d'antiguitats.
Alguns exemplars
es van salvar.
Una altra de les biblioteques,
la biblioteca
per excel·lència
de l'antiguitat
és la biblioteca
de l'Excendria.
Això sí que és
un mite dels mites.
Un mite molt gran
perquè fins i tot
també sempre s'ha cregut
que la va destruir
un gran incendi
quan ara l'autor,
el Mangel,
aporta dades
i testimonis
també,
bueno,
testimonis
escrits
sobre una teoria
diferent,
sobre que
hagués estat
cremada
en els anys
que es creu.
Ell menciona
una altra hipòtesi.
Es basa
en un document
cristià
basat en la crònica
dels savis
d'Ibn al-Kafti,
no sé si ho pronunciem bé,
que culpava
amb un general musulmà
que es diu
Am-Ibn al-As,
que l'any 642,
després de Cris,
va entrar a Alexandria
i ho va ordenar
amb un califa,
en concret el califa
Omar I,
de cremar
el contingut
de tot l'edifici.
Diu,
segons aquest cronista,
els llibres
es van utilitzar
per fer foc
a les estufes
dels banys públics
i únicament
van salvar
les obres
d'Aristòtil.
Però aquest incendi
no quadra
amb el que
suposadament
va passar
l'any 47
abans de Cris.
És a dir,
que encara hi ha
bastant de mites
sobre la biblioteca
d'Alexandria.
De tota manera,
aquesta biblioteca
s'ha refet
de mans
amb pressupostos
internacionals.
S'ha refet,
va obrir les portes
l'octubre del 2003
i té una biblioteca
virtual paral·lela
que realment
és la que està
creixent.
Es veu que la biblioteca
nova d'Alexandria
costa molt d'omplir
amb llibres
físics,
mentre que estan fent
una activitat
virtualment paral·lela
que té bastant
de mèrit.
La idea
aquesta primera
de la gran biblioteca
aquesta d'Alexandria
va ser
la idea
dels Ptolomeus
a finals
del segle
III
abans de Cris
i amb ella
naixia un nou concepte
de biblioteca.
En el llibre,
l'Alberto Mangel
recull
el document
fundacional,
diem-ne,
en el que
Ptolomeu I
va escriure
a tots els sobirans
i tots els governants
del món
en aquell moment,
de la Terra,
demanant-los
que fessin arribar
llibres
de tota mena,
d'autors
diferents
i de diferents
matèries,
endivins també
i historiadors
per nodrir
aquesta gran biblioteca.
És a dir,
que en aquell moment
sí que va ser
un puntal
de tot el saber
de la humanitat.
Aquest llibre
és magnífic,
jo diria que
ultrapassa
l'interès dels bibliotecaris.
Sí,
indiscutiblement.
Jo dic dels bibliotecaris
perquè ell també
fa unes reflexions
també fa unes reflexions
i ara,
després,
ja deixant a banda
les biblioteques
històricament,
de què està passant ara,
que l'espai
que ocupen els llibres
doncs
és moltíssim
i a Sant Francisco
fa uns anys
d'unes de les biblioteques
importants
doncs es va decidir
que els llibres
que durant deu anys
no s'havien consultat
doncs que s'havien de retirar,
retirar
i esporgar
o llançar
i que els bibliotecaris
doncs que
anaven a les nits
a treure'ls
no,
a posar dates
conforme s'havien consultat
ah,
falsificant dates de consulta
falsificant dates de consulta
per dir
que segons quines obres
marxessin
de les biblioteques.
en definitiva
estàvem fent una tasca
de salvament
d'un fons
i aquesta cosa
m'ha encuriosit
una mica
i és bonica
és com atendre
la història
i és un senyor
que tingui la paciència
de molestar-se
de recollir
tota aquesta història
de les biblioteques
i el que està passant
en diferents llocs
doncs ho he trobat curiós
doncs recordem l'autor
en tot cas
Cristina
i es titula
La biblioteca de noche
i està publicat
per Alianza
doncs un bon llibre
és un recull
de les principals biblioteques
del món
com a
la biblioteca entesa
com una casa sagrada
de lectura
això és una mica
que ara s'està ja escapant
perquè ja està perdent
si ajuntem
i tenim en compte
els serveis virtuals
que es poden trobar
i que també poden proporcionar
les mateixes biblioteques
però està perdent
el sentit aquest
de casa sagrada
doncs ell fa aquesta reivindicació
però la solemnitat
dels espais
es manté
sobretot en aquestes biblioteques
la Biblioteca Nacional
la Britànica
també parla
de la Vaticana
que no n'hem parlat
la Biblioteca Nacional
de França
perquè hi ha l'edifici que les acull
són edificis regis
i també la Biblioteca
de l'Escorial
fundada per Felip II
la més petita
la més petita
però amb importància
també la té
que cita
i esmenta l'autor
és la Biblioteca Infantil
de Birkinó
ell diu
que per ell
és una de les biblioteques
més celebrades
encara que tenia
vuit llibres
ens explica
que l'any 1943
els nazis
van crear
en el bosc
de Birkinó
una extensió
que era una extensió
del camp d'Auschwitz
on es van construir
uns barracons separats
amb el número 31
que eren preparats
per acollir nens
llavors
allí van haver
normalment hi havia
500 nens
i alguns
presoners adults
i
en aquest
minúscul
doncs
pavelló
hi havia vuit llibres
entre ells
ens diu
la breva història del món
la breva història del món
del Wells
que aquell llibre
ara s'ha reditat
un llibre de text en rus
i un de geometria analítica
aquests és els que sap ell
que hi havia
diu
al final de cada dia
els llibres
junt amb altres tresors
tals com
algunes medicines
o alguns aliments
s'encomanava
alguna de les nenes
que cada dia
ho desés
en un lloc diferent
per tal d'ocultar-ho
després també hi havia
alguns llibres
que circulaven
d'aquests que
s'havien memoritzat
la gent
tipus com
a l'obra
Fahrenheit 451
sí, sí, sí
que cremaven tots els llibres
doncs algun d'aquells
doncs representa
que entre ells
se'ls anaven explicant
aquesta és la curiositat
que aporta
el llibre aquest
doncs una biblioteca
amb vuit llibres
però que tenia
una importància
perquè potser era l'únic
que podien llegir
en ruta de l'Alexandria
al costat
tenen
com a
aquesta
una cosa són flors i violes
no?
potser
i l'altra
doncs són
realitats
no sé
què tindran els llibres
que sempre
han sigut
objecte
de canvi
de violència
de destrucció
al costat
d'objecte
de culte
per part d'altres
a mi m'he interessat
igual que em va interessar
la seva història
de la lectura
el que passa
que és un senyor
que
escriu d'una manera
força erudita
és a dir
que t'hi has de posar
amb ganes
perquè
t'ha donat tantíssima informació
en cada pàgina
hi ha tanta informació
que no pots córrer
per tant no diries
que és una lectura senzilla
i planera
aquesta
aquesta no l'he acabada
li parlo de l'anterior
de l'anterior
de l'història
de la lectura
no
és una història
molt ben documentada
però és un llibre
doncs com de referència
que exigeix una miqueta
d'atenció
que no és un llibre
allò que es llegeixi
senzillament
i aquesta està farcida
doncs d'anècdotes
perquè només explicant-te
una mica d'història
d'aquestes grans biblioteques
ja hem descobert coses
que no sabíem
home només aquesta referència
que ens has fet avui
al matí de Tarragona
a ràdio
jo m'imagino que a molts
vients els ha despertat
l'interès
de conèixer
més coses
bé i el títol també
suggerent
la biblioteca de notícia
és allò de dir
un lloc tan ple de sabidoria
i per metre quadrat
que ja ho passa allà
molt bé
Cristina Barber
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
ara estarem un parell
de setmanes
que no ens retrobarem
la propera setmana
dilluns és festiu
a Tarragona
per tant
doncs no tindrem
aquest espai
i l'altre
farem una programació
especial al matí
de Tarragona Ràdio
amb el 25è aniversari
de les escoles
bressols municipals
ara de moment
després jo espero
que tornareu
aquí al matí
després ja vindrem
amb les piles carregades
perquè hi ha a haver Sant Jordi
hi ha a haver Sant Jordi
i ens hem de posar en dansa
gràcies Cristina
bon dia
bon dia