Com que cada dimarts al matí de Tarragona Ràdio
ja saben que reservem una estona per abordar diferents qüestions
relacionades amb l'àmbit de la llei i la justícia.
Saludem Víctor Roca, Laura Picó, advocats, advocada.
Bon dia, benvinguts.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Avui parlem de...
Anava a dir de la violència en l'àmbit familiar.
Són termes violència en l'àmbit familiar,
violència de gènere, que potser ja sabem distingir,
però voldríem concretar una mica més
i parlar de la violència a l'entorn dels menors.
Quan els menors estan implicats en casos de violència,
generalment ho entenem quan són les víctimes de la violència,
a vegades són els agressors,
i això té un tractament legal que si convé parlaríem avui o un altre dia.
És conegut de tothom que per cada cas de violència general
que pugui sorgir als mitjans, que es pugui comptabilitzar,
que pugui arribar a la justícia.
Per cada cas de violència de gènere que arribi a la justícia,
hi ha molts casos de violència envers els menors
que no surten a la llum
i que tampoc no arriben a l'administració de justícia.
Són casos que queden sempre en l'oblit,
la majoria de vegades,
tret de quan són causa de mort
o una violència extrema que no es poden amagar més.
Hi ha molts casos de violència quotidiana.
diuen que arreu del món, però que al nostre país,
els nivells de violència contra els menors són extraordinaris.
Alguna vegada s'ha parlat d'entre un 30 i un 40% de violència
en l'àmbit de la llar, en els menors.
Sí, Holanda, moltes vegades diem que cada vegada
se denuncia més maltractaments contra la dona,
cada vegada més,
però molts queden dintre la família.
Imagina't quants són els menors
que no tenen la mateixa capacitat d'una dona
de sortir de casa i anar a denunciar.
moltes vegades són menors que reben pallisses dels pares
i que, clar, és que ni saben què poden fer, no?
Moltes vegades perquè són molt petits.
Fins i tot quan, dins del que és la violència de gènere,
no només la víctima és la dona,
sinó que també és algun dels fills o filles d'aquesta víctima,
sembla que també és com una víctima menor,
i no ho dic per l'edat, no?
No se li dona la rellevància,
probablement que se li hauria de donar.
És una percepció absolutament personal, eh?
Bé, bé, de tota manera,
quan es produeix un episodi de violència domèstica,
en aquest cas, envers a la dona,
el codi penal greuja les penes i les condenes
si aquest fet s'ha produït davant de menors.
Això volia recalcar-ho.
De tota manera, el que sí que és veritat
és que qualsevol persona submesa a qualsevol tipus de violència
òbviament és una víctima,
però com tu molt bé dius,
i crec que és el quit de la qüestió,
malgrat que hi ha moltes dones que no aixequen la veu,
perquè algunes estan atemorides
i no posen de manifest la queixa o la denúncia,
els menors...
És una cosa que es multiplica a l'anéssima potència.
És a dir, que hi ha molts menors que,
és clar, bé per sigui per l'edat,
alguns...
A veure, pensem que hi ha alguns casos,
si no estic equivocat,
avui o ahir hi ha un cas recent a prop d'aquí de Tarragona,
és que, esclar, no està ni a l'edat de parlar,
que això és ja gravíssim,
és a dir, de manifestar-se, no?,
aquell menor.
Són coses que, insisteixo,
a vegades és realment difícil valorar el grau de violència,
perquè per mínim que sigui ja és violència, no?,
però realment aquests temes de violència
i d'abusos contra menors és una cosa bé.
és que jo diria que innombrable,
perquè no té casi qualificatius, no?
Clar, el que passa és que és el que dèieu,
i vosaltres ho sabeu millor que ningú,
la majoria de dones que han estat víctimes,
no només de violència,
és a dir, que han estat víctimes mortals
de la violència sexista,
eren dones que havien denunciat prèviament,
i aquest ha estat el detonant moltes vegades
del que és, diguem-ne, l'agressor.
En el cas de les criatures,
no tenen l'oportunitat de denunciar,
i sovint són els progenitors,
el pare i la mare, o el pare o la mare,
i si un no és el que fa l'acció directa,
l'altre és còmplice,
perquè assisteixen generalment
el que és aquesta situació.
És de mal parlar,
a tothom li agafa mal rotllo,
i perdonin l'expressió col·loquial,
i clar, com que ens agafa mal rotllo,
és un tema que sembla que estigui amagat,
fins i tot a nivells institucionals,
no? No se'n pot parlar,
tothom té la pell molt fina,
no, no, perquè sembla que estiguis atacant,
no es tracta d'atacar,
sinó de fer una crítica constructiva,
en tot cas, de què fan les institucions,
o què podrien fer,
perquè tu no pots traspassar les parets de les cases,
i què pot fer la societat en general.
Sí, entre altres coses,
també volia dir que el cas de...
O sigui, passa molt semblant
a com passa amb la violència de gènere.
No comença amb una gran pallissa.
Per tant, clar,
si tu estàs d'una família, diguem-ne,
de les normals,
i apareix el teu marit o la teva dona,
i et passa una pallissa,
és molt...
Lo normal és que vagi a denunciar,
perquè tampoc t'ho esperes.
És que són petites coses
que van augmentant dia a dia.
El crit, el calbot, el no sé què...
Primer una espitjada,
després una espitjada i un tal.
I amb els nens passa molt sovint.
És a dir,
ho hem sentit moltes vegades,
o una bufetada de temps, no?
Doncs, si pegues una bufetada de temps,
a la propera seran dues bufetades.
A la propera,
potser li espitjaràs
i li donarà un cop contra la paret.
I la bufetada és un signe d'impotència
per part teva,
no és una signe de...
I, a més, està claríssim
i per milers d'informes de psicòlegs
que no serveix absolutament per res.
Home,
els psicòlegs,
amb tots els respectes,
poden fer informes,
però quan tu estimes algú
no li fas mal.
No, no, però és que una bufetada
no serveix.
No serveix per ara perquè
estàs ensenyant al nano,
això dit amb grans trets,
estàs ensenyant al nano
que la manera d'imposar-te teva
és amb la violència.
I això,
ells després ho traslladen
a la vida diària d'ells.
És un tema per parlar de lleis,
no de psicologia,
però de fet els psicòlegs,
i està bé que ho apuntis, Laura,
diuen que moltes vegades
els nanos tampoc no denuncien
perquè ho han viscut
des que van néixer
i consideren que és normal
que els seus pares
els hi peguin.
Com que ho consideren normal,
doncs per tant no diuen res,
ho assumeixen,
és la manera normal.
Hi ha nens que fins i tot
s'estranyen
que els seus companys de l'escola
a tu no et pega el teu pare
i ho pregunten
així com estranyats,
o a la teva mare,
perquè això no és patrimoni
dels homes només maltractar els fills.
De tota manera,
i hi ha de menors coses
anticipades pel que diré
perquè pot sonar una miqueta...
És que és difícil fer d'advocat
i no entrar en el carrer personal
quan es parla d'això.
Sí, en aquest tema és difícil,
perquè tots som pares i mares
i és difícil.
Sí, però jo volia fer el contrapunt.
Cuidado, és el que diem sempre aquí,
que també quan hem parlat
concretament de la violència de gènere
ho hem fet.
Sempre hi ha un contrapunt,
un contrapunt interpretatiu.
I ara m'agreix,
estic sent total i absolutament
advocat del diable,
i mai millor dit,
i òbviament és una anàlisi objectiu,
però crec que s'ha de fer
perquè també es produeixen
molts episodis de menors
o de menors no tan menors
o de pares o parents de menors
que detecten alguna cosa
i que utilitzen a vegades,
jo no diré inexistent,
però la violència en un baix grau,
ja no dic física,
sinó episodis
que no arriben a ser punibles
per fer petits xantatges.
Això ens hem trobat
i això està molt de moda
i insisteixo,
sempre es vol fer el contrapunt
en qualsevol anàlisi,
encara que òbviament
no és un contrapunt
per justificar cap actitud
totalment reprobable,
però a vegades,
per exemple,
estem cansats a veure
amb pares,
perquè passen pares,
amb escoles,
menors,
ja no tant menors,
que segueixen sent menors,
perquè fins als 18 anys
no oblidem que són menors,
que utilitzen arguments
per fer petits xantatges,
no?
De dir,
escolta'm,
m'has pagat
o fer veure
que han utilitzat la violència
per apretar i pressionar.
El fill o la filla
que diguin els pares
que els denunciaran
amb una denúncia falsa,
vols dir?
Correcte.
No,
és que és bo parlar,
exactament,
és bo parlar d'aquestes coses
perquè potser
si deixem això
exclusivament
amb el prisma
de que sí,
de que efectivament
és evident
que existeix maltractament,
que existeix violència,
però que tampoc
se me l'aprofiti,
clar,
això és molt fàcil dir-ho
i també ens dirigim
a un públic,
en aquest cas,
menor,
menor d'edat
i és molt difícil de comprendre,
però això s'utilitza.
I el pitjor,
a vegades en situacions,
no sé si la Laura
estarà d'acord amb mi,
en situacions
de separacions
i de divorcis
s'utilitza aquest xantaig
com dient,
escolta'm,
si mon fill torna
amb blaus,
que es pot haver fet
en un parc,
amb blaus
o amb cops,
que això els crius
així, no?
Interpretaré més
o interpretaré menys
a l'hora de tirar endavant
una separació
o un divorci.
Jo vull dir-ho
perquè això existeix
i que no se'n té
que fer un mal ús,
encara és potser més delicte,
quasi diria,
que la pròpia violència.
El que passa és que jo m'imagino
com a la violència
de gènere,
les denúncies falses
estan molt per sota
de les que són autèntiques.
Cal tenir aquesta reserva...
Efectivament.
Sí, sí.
Però partint de la base...
En aquest cas que sí
que estic tocando
amb el Víctor
d'utilitzar segons què
per les separacions
dels divorcis,
el jutge després
també analitza
i a més si no hi ha
una causa efecte directa
entre el blau
i l'acció
i el nen ho diu,
etcètera,
això no...
Això s'arxiva.
Però pot ser un nen molt petit.
A veure,
és que hi ha casos i casos.
Insisteixo.
Sí, però escolteu,
moltes vegades
una criatura
ha estat maltractada,
s'ha denunciat
i la criatura
ha tornat a casa.
Sí, sí.
Per tant,
el que fora interessant
i salvant
i amb tot el respecte
als professionals,
parlem del propi sistema
que no té prou agilitat,
que no té prou nivell,
diguem-ne,
tècnic
com per creuar dades
i per ser més operatiu
i més ràpid
i donar solucions
immediates al problema.
Això no es pot dir
que estigui passant ara.
Independentment,
aquí no s'està valorant
la feina de ningú,
només faltaria.
Tothom intenta fer
la seva feina
el millor que pot.
Però el propi sistema
no té uns recursos
que siguin operatius
i expertius.
És que, d'entrada,
falta recursos econòmics
de forma evident.
Clar, és que...
S'estan emprunt recursos
per unes matèries
determinades
que jo trobo
que es perden diners,
que s'han d'utilitzar
molts diners
per defensar les dones,
per protegir-les,
els nens,
els maltractats en general
i això no es fa.
I, a més,
no podem dir
que les treballadores
de la Generalitat
és que tot és lent.
És que no tenen temps
ni recursos humans
ni recursos econòmiques.
Els hi falta molt.
I els procediments
són molt lents
perquè des del moment
que en un servei d'urgències,
que generalment
és com es detecten els casos,
aquella criatura
pot ser víctima
de maltractaments
i fins que no arriba
a aquell límit
que va al servei d'urgències,
que els professionals sanitaris
sí que tenen
molts clars
els seus protocols
i saben perfectament
detectar els episodis
de violència,
no els cauen els anells
i immediatament
potser deixen a la denúncia.
A partir d'aquell moment
que fan la denúncia,
què on la fan d'entrada?
Ens podeu explicar
quin és el procés
ordinari
que se segueix?
La denúncia
et refereixes
per part
dels metges.
que són els que detecten
els maltractaments.
Podríem trobar
el cas d'un veí
o el que fos,
però aquest cas
és el metge
del centre hospitalari.
Partim d'una base.
Els hospitals
dintre dels seus protocols
tenen un sistema
no només
pels casos
de maltractaments
però en què hi ha
un partit de lesions
que pot
tenir
visos,
tenir
aspectes
o connotacions
que pugui haver-hi
hagut qualsevol tipus
de violència
el remeten al jutjat.
Que no sigui un accident.
Sí, sí, sí.
Que no sigui
que un nen ha caigut
o que ja...
Però malgrat tot
a vegades
tu saps que s'adrecen
perquè pot haver-hi
un altre tipus
de responsabilitats.
El cas que tinguin febre
i així
i una mica de tos
no,
però quan hi ha un cop
o una lesió
evident...
Al jutjat de guàrdia
directament.
Però no sempre, eh?
No, no, no.
Ho dic perquè
quan el meu fill
tenia dos anys
de cobre per l'escala
es pobra
i no va passar
absolutament res
i tenia blaus, eh?
I vull dir
que els metges
tampoc són ordinadors
que automàticament
ha blau el jutjat.
Però ho veuen.
Ho veuen.
No, però se poden
d'ofici...
És a dir,
en resum,
no només per aquests casos,
ho fem extensible
a qualsevol tipus
d'assumpte
fins a una caiguda,
els hospitals
poden enviar
als jutjats
als partes metges.
Aleshores,
el jutjat
tira endavant
una investigació,
crida als pares,
no passa res
si amb algú el crida,
pot a vegades ser un error
i hi ha gent
que s'espanta molt.
Escolta,
com és que m'ha cridat
el jutjat?
Qui m'ha denunciat?
Pot ser arrel
d'un parter metge
que comporti
algun tipus de dubte.
Hi ha gent que s'espanta
ja a l'hospital
que no han fet res lògicament
com deia la Laura
que el seu fill va caure
o se't fa un trau al cap
i quan et pregunten
com s'ho ha fet
et poses nerviós
i s'ha caigut.
D'això anar al jutjat
clar,
hi ha una diferència.
Sí,
però mira,
pot ser que sigui,
parlarem potser
d'un menor
ja una miqueta major,
doncs que sigui un noi
que va al col·legi,
a l'escola
i digui allà a l'hospital
i que potser no ho sàpiguen
els pares
perquè a vegades
el criu no els expliqui
i digui
escolta'm,
mira,
estava a l'escola
i m'han pagat una pallissa.
Clar,
automàticament
aquests senyors
normalment ho comuniquen
als pares
però pot passar
que passi el jutjat
o fiscalia de menors
i que fiscalia de menors
cridi a gent a declarar
i que cridi a vegades
el propi menor
i els propis pares
doncs perquè aclareixin els fets
Casos puntuals,
Víctor,
en general,
si hi ha un cas de violència
el metge fa la denúncia
al jutjat
i el jutjat que comenca
què fa?
Bueno,
el jutjat
obre diligències
per fer investigacions
sobre l'assumpte
correcte
i pot acabar amb arxiu
o pot acabar
considerant-se
que és un delicte
i obre diligències
les diligències
des del punt de vista
o amb terminologia profana
són investigacions
proves
instaproves
testimonis,
documents,
recaba documentació,
recaba informació
sobre aquells fets.
Però clar,
mentre passa això
a vegades hem vist
que aquests nens
tornen a casa dels progenitors.
Sí,
perquè és una cosa
que diu presumpció d'innocència.
Per tant,
hi ha presumpció d'innocència
aquella criatura
torna a casa dels pares.
Però quan les lesions
són molt greus
i n'hem vist moltes
automàticament
com a mesura cautelar
els nens es posen
a disposició
de la Generalitat
o el que sigui
es fan coses ràpides.
no sempre és tot lent.
Quan els nanos
estan molt fotuts
i això
ho hem vist moltes vegades
hem vist
a la televisió
moltes vegades
ja anem manillada
perquè resulta que el nano
han trobat a la sang
de torna de substància
o ha estat molt maltractat
i això és així.
Però...
I detenen els pares
immediatament.
Els detenen.
Els casos que surten
als mitjans de comunicació
de maltractament reiterats
que no se'ls ha retirat
la custòdia
als pares
i res d'això
diguem-ne
que són excepcionals
i per això són notícia?
Jo penso que...
Sí, el que passa
és que també
hem vist alguna vegada
alguna notícia
ara no recordo
d'una noia...
És a dir, que generalment
el circuit funciona
i quan no funciona
és l'excepció?
A veure...
Jo crec que sí.
el que passa
és que a vegades
hem de més que criticar
posar el petit gra de sorra
perquè tot això millori
però francament
es produeixen casos
sempre se'n produiran
i és inevitable
però efectivament
estic d'acord amb Laura
que hi ha una carència
de mitjans
i que...
No recordo...
Es posa un símbol
hi ha un nom
no recordo exactament
d'una noia
que va acabar morint
si no estic equivocat
a Barcelona
o no sé
a quin lloc de Catalunya
fa un temps
que havia sigut subjecte
de maltractaments
i que es va tornar
a posar una altra vegada
en custòdia dels pares
es va acabar morint
i a partir d'aquí
es va fer una mica
de crítica
als serveis socials
sempre es va criticar
perquè sempre es pot millorar
però jo francament penso
pel que veig
des de la meva feina
que actualment
hi ha dos grans
no diré oblidats
perquè se'n preocupa
però que potser
requeririen
una miqueta més
de recolzament
com està tenint
el tema de la violència
de gènere
i altres qüestions
que són els nens
i la gent gran
això també donaria
per a un altre programa
perquè la gent gran
té la marinera
que als hospitals
també se segueix
el mateix procediment
que amb les criatures
quan veuen
que hi ha
algun problema
de desnutrició
de deixades
d'higiene
també cursen
la denúncia pertinent
hi ha la llei
aquesta nova llei
d'assistència
es diu
fa poc
que es va
de la dependència
perdó
no em sortia l'expressió
les lleis
s'es fan
i ho hem parlat aquí
però que s'apliqui
perquè la llei
és una declaració
d'intencions
que es pot fer
al Parlament
ben portada
i ben feta
i es pot tramitar
els sis mesos
però si no és tan de mitjans
econòmics
sobretot
i humans
a les institucions
no serveix per res
és igual
que
i em perdoneu
fer paral·lisme
és igual
que amb les ordres
d'allunyament
jo
estic convençuda
d'això
les ordres serveixen
per a la gent
que potser
perquè no s'acosti
una persona
però tampoc
una persona que és capaç
de matar
amb una altra persona
no es quedarà enrere
perquè tingui
un ordre d'allunyament
de 500 metres
no ho farà això
i cada persona
que té un ordre d'allunyament
no té un policia darrere
lògicament
cap
directament cap
jo penso que això
no serveix per res
llavors
suposo
a veure
sí que serveix
serveix per la gent
que
abans s'acostava
i t'insultava
ara no s'acostarà
però la gent que és capaç
tu tens un ordre d'allunyament
i no et pots acostar a mi
cosa bastant inversemblant
clar
tu t'acostes
jo què he de fer
trucar a la policia
i et detindran
sí
però tornaràs a sortir de seguida
doncs si tinc
si tinc una pena sospesa
i resulta que me l'han sospès
perquè era menor
perquè era menys de dos anys
o una mesura
o una mesura
o una mesura
i la quebrant
potser vaig a la presó
ah mira
doncs ja
no no
és bastant contundent
això és contundent
però mira
tornem a ser-hi
i molt bé
i em trec el barret
a l'hora que es posin mitjans
i que sigui contundent
l'acció
de les forces de seguretat
i de la justícia
amb el tema
de dones maltractades
però
tornem a anar una miqueta
a el que és el tema d'avui
menors
sobretot
i nomenat a la gent gran
potser seria objecte
d'un altre programa
però és vides paral·leles
com deies tu abans
perquè francament
a veure
se'ls tindria
que mimar una miqueta més
perquè
a veure
l'altre dia
no sé qui sentia
no sé si era en aquesta emissora
que hi havia un interlocutor
que deia
que bé
que al cap i a la fi
la gent gran
és
com a mínim
li devem a algú
que ens ha fet
les carreteres que tenim
que ha plantat els arbres
que veiem
i que ens ha cuidat de petits
i que som el que som
gràcies als nostres pares
i els hi devem
perdó que me'n vagi de tema
però
aprofito també
la conyuntura
per fer aquesta
petita al·lusió
parlem de col·lectius vulnerables
i que no poden manifestar
els seus drets
el que passa
que
deies
es barregen moltes coses
perquè si parlàvem
dels menors
tot aquest procediment
diguem
que es troben proves
que aquella menor
ha estat maltractat
hi ha un judici
pot caure
una condemna
a aquests pares
mentrestant
aquesta criatura
doncs
queda sota la tutela
de la Generalitat
en el millor dels casos
se'ls busca
una família
d'acolliment
i resulta
que d'aquí un temps
aquells pares
hipotèticament
s'han rehabilitat
i aleshores reclamen
que són els pares biològics
i si volen tornar a tenir
la criatura
dius
home
hi ha gent molt més sàvia
que nosaltres
fent les lleis
i les coses
però des del punt de vista
absolutament emocional
dius
això
hi ha alguna cosa
que no quadra
després per la felicitat
d'aquella criatura
no ho sé
és difícil generalitzar
és molt difícil
en aquest cas
molt especialment
és difícil generalitzar
perquè és possible
els nanos
i ho hem vist
a la feina
el Víctor i jo
hi ha nanos
que encara que hagin estat
maltractats
que no n'hem vist
de gaires
són el papa i la mama
i en el fons
hi ha molts nens
que passa el temps
i volen anar
amb el papa i la mama
i que ho troben
tu abans has dit
una cosa molt important
és natural que els peguin
exactament
igual que els grans
que baixem al llistó
ells baixen al llistó
i a més d'una manera
molt més
molt més generosa
diguem
i molt menys rancuniosa
perquè no tenen
l'experiència dels anys
no han tingut temps
per acumular experiències
diguem
que els faci comparar
exacte
però el que està clar
i no som potser psicòlegs
per fer-ho
són carnet de cañón
és a dir
aquest tipus d'actituds
suposo que amb excepcions
vulguis o no vulguis
quan ja adquireixes
un grau de maduresa
es tenen que desenvolupar
negativament
el que era criatura
el que ara és adult
perquè si acostumes a la violència
de petit
insisteixo
carnet de cañón
per quan siguis gran
aquesta violència
que no he utilitzat amb tu
que es visqui
és normal
que tu l'utilitzis amb altres
que també es converteixi
en una qüestió normal
des del punt de vista legal
qualsevol persona
pot denunciar
un cas de maltractament
cap a un menor
sense tenir cap vincle
amb aquella família
sí
i com ho pot fer
si ho vol fer
d'entrada
per exemple un veí
he sentit com la nena cridava
com a tal
del primer tercera
que es diu tal
i llavors es comencen
s'obren diligències prèvies
sabeu què passa
que en lloc de lleis
estem deixant anar
el nostre parer
potser estem fent
un programa massa personal
però quan veus
els programes
de la televisió
aquell fet
aquella desgràcia
sempre hi ha
no una
ni dues
ni tres
sinó
tot el veïnat
tot el barri ho sabia
oh si jo ja sentia
que hi havia uns crits
i que aquella criatura
si marxaven
i la deixaven sola
escolti
si vostè ho sabia
i reiteradament
sentia això
perquè no deia res
és el que jo a vegades
em pregunto
és que no vull problemes
bueno problemes
escolti
a veure
problemes viure amb la consciència
que podies haver evitat
segons què
sí que es té que avisar
de totes maneres
una cosa és fer el xafarder
Víctor
i una altra cosa
és que si reiteradament
sens crits
no som tantos
és que és el que et deia dir
perquè a veure
crits
és que a veure
això no són només crits
ja és una nena amb un blau
però a veure
crits i discussions
en té tothom
el que passa
és que
nens en situació d'abandonament
que és evident
quan adquireixen un grau de reiteració
i venen acompanyats
de segons quin tipus de cops
perquè crits
els podem pagar
tots els aquí presents
en un moment determinat
uns menys i uns menys
encara que no és aconsellable
però
aleshores comença
a se sentir
segons quin tipus de cop
i ja no dic res
quan veus
l'estat físic
d'aquella persona
que pot tenir
qualsevol tipus de grau
no, si ja es veia venir
i amb les dones assassinades
igual si ja es veia venir
si és que clar
després hi ha aquells
que diuen
no, no, i tan bona persona
que semblava
jo no m'ho esperava
però després hi ha aquells
que diuen
no, no, uuuh
de tota la vida
i dius
a les càmeres
i dic que de tota la vida
i prèviament s'ha arreglat
a més per sortir guapa
o guapo
és que és increïble
i un altre col·lectiu
que també és molt vulnerable
que són també menors
que són les adolescents
que són menors
que tenen
els primers contactes
amb les parelles
des dels 15
els 18
no, 14, 15, 16 anys
i que són víctimes
de violència de gènere
i aquest col·lectiu
és molt vulnerable
perquè a més
no tenen les armes
que poden tenir
les dones adultes
per defensar-se
no, efectivament
i tenen el mite
del príncep blau
i tenen el mite
de com que és gelós
és que m'estima moltíssim
i per això no puc sortir
i per això no puc tard
i són menors també
són menors
i són objecte de violència
són nenes
des d'una perspectiva diferent
sí
i a mi
això em preocupa moltíssim
perquè a més
aquí lleeixo una dada
que diu que
281
de les dones maltractades
de l'any passat
eren menors
si això
quan va començar
a sortir a la llum pública
el tema dels maltractaments
a les dones
sempre es parlava
de dones
que superaven els 50 anys
per un tema educacional
era un dels arguments
clar
aquests perfils
s'han esvait completament
de la dona
semi-analfabeta
amb una edat avançada
ara tenim dones
amb un nivell acadèmic
magnífic
dones molt joves
com tu deies
per tant
és un fenomen
que potser
s'ha d'eixamplar
una miqueta
a l'horitzó
des del punt de vista legal
però també des del punt de vista
sociològic
a l'hora de valorar
aquestes coses
no i després el que realment
es té que valorar
és
això ja ho deixo
en mans dels especialistes
i homes maltractats
també estan sortint
ara
també
no però estan sortint
també com a
de totes maneres
com a col·lectiu
dic eh
de totes maneres
és que n'hi ha
és que n'hi ha
i denuncios n'hi ha
el concepte de maltractament
òbviament
és com tot
perdona
també s'amaguen
però per altres raons
sí
però una vergonya
mal entès
se n'enriuran de mi
d'allò calzonassos
que es deia abans
de totes maneres
el que jo anava
és que
i ho deixo en mans dels experts
i ho deixo a l'aire
i potser és el que dius tu
i fem un problema
amb poc rigor jurídic
però
no hi ha cap codi penal
aquí a la taula
però en fi
aquest tema
és especialment
sensible
però el que volia dir jo
és que després
el que es té a veure
i verificar
és
siguis menor
siguis major
siguis el que sigui
sigui som o dona
és on està
la frontera
del maltractament real
perquè òbviament
hi haurà persones
que contra
la seva voluntat
doncs mantindran
relacions sexuals
o es sotmetran
al seu marit
a la seva muller
o a son pare
o a sa mare
però clar
això sempre ha existit
i existirà
i no tot
té que ser
home
estrict o senso
o estrictament parlant
tot és maltractament
el que passa
és que clar
fins a on pot perseguir
la justícia
un maltractament
perquè certa submissió
molta gent la viu
i no és maltractament
propiament dita
però vols dir que no es pot
discriminar perfectament
el que és una
baralla
entre dues persones adultes
en igualtat de condicions
ja estem parlant d'una parella
d'homes o de dones
tant se val
una baralla
una discussió
de parella
es pot discriminar
el que és una discussió
de parella
el que és l'agressió
d'un cap a l'altre
perquè allà hi ha un factor
de superioritat
d'un cap a la vulnerabilitat
de l'altre
això les forces
es poden mesurar
sí però tu ja em poses
un cas
bastant radical
bastant contundent
una baralla
però jo ja em refereixo
a situacions
que s'han produït
es produeixen
i es produiran
d'un maltractament
que no té per què ser
un maltractament
en forma física
o en manera física
o psicològica
contundent
i en una actuació concreta
recordem que el Codi Penal
persegueix
la reiteració
la repetició
d'una sèrie d'actes
el que són
los maltratos
continuados
en el ámbito familiar
i hi ha moltes vegades
que hi ha
homes i dones
sobretot dones
que diuen
que han sigut maltractades
durant la seva vida
i pum
i un dia es cansen
i perquè algú
els hi diu
se'ls encend la llum
i van al jutjat
a denunciar-ho
i efectivament
en certa manera
han sigut maltractades
psicològicament
però s'hauria de valorar
i amb això
no defenso res
sinó
intento ser sempre objectiu
si realment allò
doncs ha sigut
una submissió
molt forçada
o poc forçada
moltes vegades
sense la intervenció
d'agressió física
aleshores clar
jo puc dir
escolta
porto 10 anys
que me maltracten
psicològicament
home
a veure si ens entenem
els homes
els homes que argumenten
que són víctimes
de maltractaments
generalment
segons diuen
els que ja en tenen
i a més
argumenten
que és que
és un
anar minant
constantment
l'autoestima
ets un inútil
no saps fer res
ets un desgraciat
és aquesta cosa
que també
es dona
a la inversa
acostuma a ser
maltractament
més verbal
que físic
també n'hi ha de físic
però
acostuma a ser
i sobretot n'hi ha de físic
i a més
moltes vegades
les dones
que maltracten
clar
quan
l'altre es torna
llavors van corrents
al jutjat
i això
no només
clar
si has estat 10 anys
aguantant
humiliacions
per part de la teva dona
a la primera de canvi
que intenta donar-te mufatada
tu la pares
i en aquell moment
li fas un blau a la mà
perquè l'he esperat la mà
quan anava
a donar un mastegot
és una situació
molt difícil
però ho deixo aquí
perquè és un tema
que podríem tractar
un altre dia
és que
si aquesta dona
va denunciar
segons l'actual llei
la manté
totes les de perdre
malgrat ser la víctima
ui que complicat
en parlem un altre dia
molt complicat
és un tema
prou ampli
i sucós
i sucós
moltíssimes gràcies
Laura Picó
i Víctor Roca
per acompanyar-nos
si no hi ha novetat
ens retrobem
el proper dimarts
gràcies
a vosaltres