Música
Ara són dos quarts de 10 del matí, mig minut, és el temps de la mirada, aquesta estona de conversa tranquil·la, en distesa, amb un convidat.
Avui ens acompanya Josep Sánchez Cervelló, és professor de la Universitat Rovira i Virgili, historiador. Josep, bon dia.
Bon dia.
Jo tinc la sensació, és sensació només, no és la certesa, que un historiador l'actualitat se la deu mirar amb ulls diferents.
Bé, bé...
Una mica contaminats en el bon sentit de la paraula, no?
Bé, sí, tu quan mires una notícia, en teoria, saps els antecedents i saps les conseqüències de la notícia, no?
Tu ets professor de l'AURB, en aquest cas estàs fent classes a comunicació.
Sí, senyora.
Per tant, el tema de l'actualitat, ja no només per interès personal que hi ha, sinó també per un tema docent, estàs al cas cada dia.
Els joves també ho estan?
És més difícil de percebre, jo crec que molts d'ells no lleixen la premsa, per tant, el primer missatge que els dono sempre és que la premsa s'ha de llegir,
que s'ha de mirar els informatius de les televisions, que conèixer la realitat és fonamental per entendre del que estem parlant.
Perquè tots els conflictes que després tu expliques a classe tenen antecedents en aquesta visió ancestral de les coses, no en aquesta visió d'antecedents.
T'has preguntat per què no la llegeixen tant com fora desitjable? Ho has pensat? Per què pot ser?
Perquè no diuen tindre hàbit a casa seva, perquè jo recordo que el meu pare sempre llegia a la premsa i jo vaig, pràcticament, vaig començar a llegir mirant les fotografies que portava a l'avantguarda en aquella època.
I, per tant, mires les fotografies, t'interessis per l'actualitat i acabes tenint tradició de lectura.
I després també una de tindre, doncs això, és a dir, el món del còmic abans ajudava moltíssim i, per tant, quan arribaves a edat adulta ja tenies sols,
en lectures infantils i en la premsa que veies per casa ja tenies una capacitat per continuar tu autònomament, no?
És l'hàbit, jo, això que dius a Sergi, hi havia revistes infantils de còmic i també, doncs, que portaven altre tipus d'informació.
Ara sí que n'hi ha algunes, però potser no hi ha tant d'hàbit, no?
I, a més, les venen sempre acompanyats d'un joc, que, a més a més, vull dir, no és la revista com ella mateixa,
sinó que sembla que t'hagin d'incentivar la compra o la lectura d'una revista perquè et regalen alguna cosa.
Clar, perquè ara l'espai, el temps d'oci, ha variat moltíssim des de quan nosaltres érem petits, no?
T'ho vull dir que ara, doncs, des de les Game Boys hasta los jocs d'ordinadors, els jocs del mòbil,
fan que el temps que nosaltres devíem dedicar a la lectura els facin altres coses, no?
Per cert, es diu que no es va fer prou difusió.
Nosaltres en vam parlar ahir al matí de Tarragona Ràdio d'aquesta campanya impulsada per associacions de consumidors
d'ahir no utilitza el mòbil com a protesta per la pujada del 25% que han fet les tres principals companyies de telefonia mòbil.
Jo no sé exactament quina repercussió haurà tingut a títol personal.
Conec persones que realment no van fer servir el mòbil, d'altres ni ho sabien.
Aquest tipus d'accions ciutadanes creus que aniran increixent?
Jo crec que sí, perquè això és l'autonomia.
Bé, l'OPP va convocar també ahir una manifestació per tallar la castellana contra el de Juan Achaus
a través de visatges de mòbil.
Me'n recordo que quan va passar el de les eleccions per protestar contra la manipulació informativa que havia fet l'OPP
també vam anar a les seus del PP convocats per...
Bé, jo no tinc mòbil, però algú m'ho va dir pel carrer.
Per tant, tu vas seguir la convocatòria d'ahir de no posar en marxa el mòbil.
Escolta, jo crec que et vindran a fer una entrevista a la porta.
Deus ser l'única persona que no té mòbil en aquest país o de les poquetes que queden ja.
Bé, jo a més en orgull, eh?
Clar, perquè no ho necessites, no?
Et poden localitzar perfectament.
Perfectament. I hi ha correu electrònic, tinc fix que surt de la guia telefònica,
per tant, si no és gens sofisticat trobem.
Però, a més, els personatges, jo què sé, si volgués a parlar en Largo Cavallero o en Negrín,
ja estan morts, per tant, té poc interès.
També tens raó.
Per cert, que tot el tema de Juan Achaos, tot el tema de l'11M,
que també ho esmentaves cada dia, els mitjans de comunicació escrits
i els altres encapçalen els informatius amb aquestes dues qüestions de gran transcendència.
Els fets s'utilitzen com a armes, sovint, no?
Entre diferents grups polítics, entre diferents grups socials,
no són els fets en sí, sinó que són autèntiques eines d'atac entre uns i altres.
Jo crec que aquest és el gran error que està fent l'OPP en aquest país, sincerament.
És una brutalitat instrumentalitzar un acte terrorista de la magnitud de l'11M
per treure rendiments polítics.
Això ho diu el govern i podria aparèixer molt governamental la meva anàlisi, però no ho és.
És l'únic cas en Europa, en la Badermeynhof, en les brigades rosses, en l'IRA,
és a dir, que l'oposició, sigui conservadora o sigui socialdemòcrata,
sempre s'han posat d'acord, sempre s'han posat d'acord perquè el terrorisme és una lacra.
Objectivament, el terrorisme s'ha de combatre en la unitat de les forces democràtiques.
Jo crec que el PP està passant la ratlla i això l'he de passar factura.
És a dir, està passant moltes ratlles.
Jo crec que el Rajoy és presoner d'una cúpula estrafal·lària, per dir-ho en poques paraules,
d'un que fa negocis immobiliaris, d'un altre que és d'una secta ultramontana,
dels guerrilleros de no sé què, són unes coses estranyíssimes.
Jo crec que el PP s'ha de centrar.
És a dir, a mi, al consell de parlar del Piqué,
ve que hi ha una dissonància i una sintonia molt diferent del que està dient la direcció estatal.
Sí, però el que va ser president del govern del Partit Popular,
Déu-n'hi-do, en els seus bolos que fa amb diferents conferències pel món,
deixa anar discursos que, d'entrada, et creen perplexitat,
per utilitzar un terme suau.
Després, doncs, la reflexió...
Clar, és el que dius, hi ha dins de la mateixa formació política,
hi ha maneres d'entendre la política i de fer diferents,
però hi ha determinades persones que sembla que estan fent un discurs
que no està en sintonia amb la societat actual, no?
Bé, ells diuen creure que sí, no?
Jo suposo que tenen estudis de mercat,
perquè ara la política és una mercaderia més que es pot consumir a les grans superfícies.
L'altre dia parlava amb Pitarc, un militar de la Unió Militar Democràtica, Valencià,
una persona d'una gran capacitat cultural,
i em diu una cosa.
Els guerrillers, els països comunistes, els països democràtics,
tothom té la consideració que han sigut ciutadans honestos,
que han combatut a la dictadura, etcètera, menys aquí,
que el PP se va oposar a que no se'ls tragués l'etiqueta de bandoleros
que els va posar a la dictadura.
És l'únic país, és a dir, que ha tingut una dictadura,
ni a Polònia ni a Portugal,
per posar dos exemples dels dos blocs diferents,
que hi hagi una formació que es negui a condenar la dictadura.
És a dir, no hi ha ningú a Polònia que no digui que el comunisme va ser una aberració.
No hi ha ningú a Portugal que digui que la dictadura de Salazar va ser gloriosa.
En canvi, ells se neguen sistemàticament a condenar la dictadura.
Aquesta és la primera prova del buit que han de fer, no?
És a dir, tallant el passat i veure més a lluny.
És a dir, ells no van fer la guerra, per tant, poden perfectament distanciar,
és a dir, això va ser un error, aquells que vinguin guanyar les eleccions,
vam fer el possible perquè l'exèrcit se sublevés,
o l'exèrcit se va sublevar perquè ja en tenia prou,
va ser un error perquè va acabar en una matança.
I a partir d'aquí fem un discurs que sigo conciliador,
que permeto, bueno, això...
Aquests llestos institucionals són necessaris.
Hi ha una bona part de la població que probablement diu allò
que això va passar fa molt de temps,
dediquem-nos a tirar endavant amb les nostres vides,
vull dir, no cal remenar tant aquestes qüestions.
Però tu saps que aquest és un altre discurs que en aquest cas
moltes vegades fa la societat, no?
Una part de la societat.
Sí, jo és que, clar, tinc 48 anys,
per tant, he viscut el final de la dictadura
i me'n recordo moltíssim les commemoracions quotidianes de la dictadura.
Per tant, ara ells parlen de reconciliació,
que ells es van reconciliar, però que es van reconciliar de què?
Si cada 18 de juliol era festa nacional.
Cada... t'he de dir, què?
L'alliberament de Tarragona era dia de festa.
Anaven celebrant-ho tot.
Jo, bueno, t'ho vull dir, trobo que la democràcia ha de servir
perquè no posar ningú a la presó, ni denunciar ningú,
i tal, ja ha passat, ja ha passat.
Ara, històricament, jo crec que això s'ha de parlar,
perquè és una teràpia segura.
És a dir, si tu parles dels teus drames quotidians,
acabes reduint-los a no res, no?
Jo penso que allò de la memòria històrica,
la funció que té és que els que no han pogut parlar mai,
i n'hi ha moltíssima gent que encara té por,
puc parlar de les coses sense que tinc cap.
La memòria més recent en determinats en molts països del món
tampoc no deixa, diguem-ne, no dona satisfacció, no?,
quan es posa, en aquest cas, davant d'un tribunal com el de l'ONU,
que aquesta setmana coneixíem la notícia que exculpava Sèrbia
del genocidi durant la guerra de Bòsnia.
Una notícia que, en principi, també, ja Ana va dir,
aquí perplexitat és massa suau.
Una notícia que, d'entrada, crea estranyesa,
perquè dius, home, ja en el seu moment,
quan va tenir lloc aquest terrible conflicte als Balcans,
sembla que tota la comunitat europea
i bona part dels països desenvolupats
li van donar l'esquena a les víctimes, eh?
Ja no parlo d'un allò dels bàndols que és tan lleig,
a les víctimes se li va donar l'esquena.
Ara hi havia possibilitat d'esmenar, com a mínim,
com a comunitat internacional,
allò tan lleig que van fer de deixar-los abandonats,
i tampoc no s'ha fet el gest necessari, no?
Probablement per la reconciliació, que deies.
La reconciliació només es pot produir amb gestos institucionals, no?
Jo no sé, la qüestió de Sèrbia és més complexa.
Molt complexa, de fet.
És molt complexa.
La qüestió balcànica és una qüestió
en la qual els primers que comencen a fer neteja ètnica
són els croats,
que tots els servis de la Krasina
els maten, els expulsen,
per això ho havien fet quan s'inicia la Segona Guerra Mundial.
Els servis fan el mateix,
sobretot en Sèbrenitxa,
que és el que s'estava jutjant l'altre dia,
en testimonis que van viure la matança.
Jo crec que el que fa Europa
és no deixar despenjar de Sèrbia,
a la qual, des de la caiguda de Iugos,
l'ha anat criminalitzant sistemàticament,
inclús l'ha bombardejat.
Els únics bombardejos per aviació militar
que s'han produït a Europa
després de la Segona Guerra Mundial
s'han fet sobre Sèrbia.
L'opinió pública de Sèrbia
està convençuda
que Europa el que perseguís
és la destrucció
per sempre més de Sèrbia.
És a dir, primer
van consentir la desmembració de Iugoslàvia,
després van consentir
l'expulsió dels sèrbis de la Creixina,
després van consentir
la separació de Montenegro.
Abans havien
consentit la separació de Macedònia,
que no va acabar en Guerra Civil
però hauria pogut acabar.
Ara els volen prendre
la zona Albano-Kosobar,
la de Kosovo,
que pels sèrbis és,
és a dir,
allà on la nació sèrbia
es crea, va ser en una batalla
al segle XIII,
la batalla de Montenegro-Kosovo,
que és la fundació.
És a dir,
que jo crec
que evidentment Sèrbia
té un programa genocida,
jo crec que l'ONU
l'hauria pogut condenar perfectament,
però la política internacional
és més complexa.
La política internacional
està feta d'equilibris
i, per tant,
convé rescatar a Sèrbia
d'aquest enrocament permanent
en l'extrema dreta militarista.
Però hi ha una certa perversió
en la informació
que ens arriba a la societat,
molt sensible
a les imatges,
diguem-ne,
violentes,
molt sensible
a les imatges,
no cal posar-hi adjectius.
Aquesta fotografia,
per exemple,
que tenim aquí
damunt a la taula,
veiem un grup de dones,
sabem que són familiars
de víctimes d'Esbrenica,
però també perfectament
podien pensar
que són dones de cervis
que també van morir.
Per tant,
quan veiem la imatge
de la víctima
tenim tendència
a se'ns enconjejar el cor
i actuem molt
amb les emocions.
Però ens deixem
una miqueta emportar,
no?,
per aquelles informacions
més generalitzades
que ens donen.
Jo crec que la informació
sempre és perversa
i sempre és subjectiva.
És a dir,
depèn del mitjà
que et dona la informació
que et dona una càrrega
en un sentit o en un altre.
Jo crec que la qüestió balcànica
s'ha de solucionar
en consens
dels propis veïns
que han de conviure,
que han de fer infraestructures
per a comunicar-se entre ells.
Allò sempre ha sigut
una societat
en què hi ha hagut minories.
El que s'ha de procurar
i això ha de ser
l'arquitectura
del segle XXI,
és a dir,
hi haurà minories
a tots els països del món
perquè la globalització
és això,
és a dir,
la facilitat
de les comunicacions.
I per tant,
hem de garantitzar
els drets
a totes les persones
que viscon
allunviscon,
perquè el dret
a la sanitat,
perquè el dret
a la salut
ha de ser
igual a tot arreu.
En qualsevol cas,
jo no sé si
em sorprèn molt
les imatges
violentes
perquè
violentes
anem tots els dies
als jocs,
a la Game Boy
als de...
per tant,
jo ja no sé
què sorprèn,
sincerament.
Ja,
però tu veus
les imatges,
per exemple,
avui de l'Irak,
on hi ha un mort
cada dues hores,
en penso,
nens,
homes,
aquesta setmana
mateix explotava
un cotxe bomba,
matava més d'una dotzena
de nens i dones,
dius,
home,
parlaves de minories,
és molt interessant
aquestes diferents cultures,
realment,
tots els conflictes
tan sagnants
que hi ha
i que hi ha hagut
al llarg
de la darrera dècada,
ara penso,
Tutsis i Utus,
Palestins i Israelians,
Xites i Sunites,
tot això
obeix a la diferència ètnica?
Bé,
jo crec que...
Ho podem sospitar,
innocentment.
Em de sospita.
Jo sempre els dic
als meus alumnes
que quan no us poguéssiu
explicar en un conflicte
busqueu les arrels econòmiques.
La pasta és el que ho explica tot.
És a dir,
els pobres iraquís
són víctimes
de la codícia
de les grans multinacionals
del petroli
i d'altres coses més,
és a dir,
d'una ubicació
en una zona geoestratègica
i de la voluntat
dels Estats Units
de fer segur
les fronteres d'Israel.
Però,
si no tinguessin petroli,
no haurien sigut bombardejats.
Això està claríssim.
Clar,
és això.
És una evidència
que tots sabem,
però hi ha una certa resignació,
no?
Fins i tot.
En quant al judici
de l'11M,
és difícil
seguir-ho?
Tu creus que com a ciutadans
és difícil seguir-ho?
Perquè sembla que ens quedem,
perquè és molt complicat,
és molt complexa
una investigació
d'aquestes característiques
i aquest judici,
però sobretot
ens quedem
amb aquelles declaracions
que fa el jutge,
que són així
com molt espectaculars,
determinats passatges
de les declaracions
dels presumptes culpables?
Jo crec que l'opinió pública
està cansadíssima del judici
i només ha fet més que començar,
perquè el judici
ja s'ha fet des del començament
quan s'ha intentat
involucrar ETA
en la trama islamista,
que per altre cantó
el terrorisme islamista
existeix per tot Europa,
hi ha més que evidències
des de l'explosiu
fins a la xarxa
que porta Afganistan,
fins a les connexions
amb els ihadistes
del Magreb,
per tant,
el que fa pesat
el judici
és el judici paral·lel,
que és que independentment
de les proves que porto,
independentment
de l'actitud
que prenc el jutge,
independentment
de tot això,
és a dir,
hi ha un sector
de l'opinió pública
que no s'ho creurà
el que està passant,
és a dir,
que negarà l'evidència
i que dirà
que allà no és veritat.
I avui també
una notícia del dia
i és que els bisbes
diuen que es mobilitzaran
i que fins i tot
de forma pacífica,
esclar,
i que fins i tot
aniran als tribunals
i es vulnera
el seu dret
a triar els professors
de religió
després d'aquests fets
d'alguns acomiadaments
que hi ha hagut
de professors i professores
de religió
al nostre país.
No sé com contemples
tu que et dediques
també a la docència
en un altre sentit
aquesta interpretació
que es fa.
L'Església catòlica
encara té un poder
i una presència
important
en la nostra societat.
Jo crec que
el que hauria de fer
l'Església catòlica
hauria de tindre
la decència
d'autofinançars,
és a dir,
de funcionar
en els seus recursos,
no viure
a l'empar de l'Estat,
però no sols
viure a l'empar
de l'Estat,
sinó que a més
cada vegada
que hi ha
que un govern,
que normalment
és un govern d'esquerres,
no l'he vist mai manifestat
quan hi havia cap govern
de dretes,
però això no d'ara,
ja ve des de molt abans,
ja ve de la Segona República.
que després se queixen
si hi ha un sentiment
antirreligiós
entre la població,
és a dir,
no respecten mai
la voluntat
de les urnes,
però sempre,
ja us dic,
no s'equivoquen mai,
sempre que governen
l'esquerra
ells surten al carrer.
Per tant,
jo penso que tenen
poca credibilitat.
Els ensenyants
de religió,
hauríem de discutir
en principi
si s'ha d'ensenyar
en un centre públic
religió,
que jo crec que,
com passi a França
i com passi a altres països,
que la religió
ha de ser
una opció personal
de cada comunitat,
de cada família,
de cada persona,
i, clar,
si s'ha d'ensenyar
religió a l'escola,
per què no s'ha d'ensenyar
religió dels Hare Krishna,
per exemple,
o d'altres
menories religioses?
Per tant,
això no seria possible.
Jo crec
que el que s'hauria de fer
és establir
de manera permanent
un estat laic,
que vol dir
que les lleis
s'han de respectar
perquè les fa
un Parlament
escollit entre els ciutadans
i perquè no cal
seguir cap normativa religiosa
perquè les lleis
són d'interès generals
i abrangixen
a tots els ciutadans
independentment de la religió.
En un cas així,
la religió
l'ensenyarien,
per exemple,
dins del que és la història?
Sí,
per exemple,
la religió
sempre s'explica
quan tu expliques història
o quan expliques
política internacional,
és a dir,
tu parlaves abans
les difícils convivències,
per exemple,
entre xeïtes i sunites,
això s'ha d'explicar
què és el xeïsme,
què és el sunisme,
com surt,
com se forma,
ja què sé,
l'exili del papa Vinyó
a l'època Mijabal,
etcètera,
tot el que comporta
part de la nostra civilització,
això jo no dic
la religió
com a religió
no s'ha d'ensenyar,
la cultura religiosa
i la civilització
i la història
que s'ha d'ensenyar
perquè això és el fonamental
de la nostra societat.
Però fixa't en el tema
de l'Església Catòlica
avui hi ha una altra notícia,
jo diria que detall
ben diferent
i és que
s'acaba d'editar
un llibre
que recull
el missatge del bisbe
Casaldà Ligà
a través de les seves cartes.
És un missatge
també religiós
però d'un tall diferent
o no?
No, sí,
a mi la religió
m'interessa molt.
Jo sóc una persona
agnòstica
però en un profund sentit
de la cultura religiosa
no es pot entendre
la nostra societat
si no entenem la religió.
Casaldà Ligà
pertany a un moviment
molt minoritari
dins de l'Església Catòlica,
molt minoritari
des del papa Oitila,
més minoritari
ho serà encara ara
perquè el Ratzinger
precisament va ser
el que
quan dirigia
l'Institut de la Fe
el que es va encarregar
de matxacar
a la teologia
de l'alliberament
per tant
són opcions
diferents
dins de l'Església
jo crec que són
molt interessants
és a dir
les cartes
de Casaldà Ligà
com qualsevol persona
que escriu cartes
que en principi
no han de ser publicades
tenen molt d'interès
perquè tu no estàs pensant
que un altre
rebrà el missatge
i tu vols quedar bé
que és el que fons
No hi ha autocensura
en aquest sentit
ara deies
que t'interessava
la història
de la religió
i tot plegat
i l'altre dia
llegia
no recordo exactament
àmpliament
la informació
de tot el tema
aquest fascinant
que és de l'estudi
del Geoma Humà
es plantejava
s'ha obert
una línia
d'investigació
si realment
els sentiments religiosos
en general
aquesta consciència religiosa
està imbringada
precisament
des de la biologia
des de la nostra part biològica
i no tant
del coneixement
dius
en Déu-n'hi-do
al final ja
ho sabrem tot
de l'home
i de la dona
bé
hi ha pràctiques
de línies d'investigació
que s'obren
són tan diverses
home
hi ha una part
hi ha una part
de la cultura
hi ha una part
de la cultura
que suposo
que se va assimilant
i que es va transmetent
los sentiments religiosos
jo no sé
si es transmet
o no es transmet
però és possible
podria ser
és a dir
l'home davant
de la soledat
de la misèria
quotidiana
de la desesperació
és a dir
necessita
un superheroi
que li puc donar la mà
i que el puc estirar
quan un moment
alguns més
i uns altres menys
Déu-n'hi-do
per cert
que
queden
pocs dies
per la commemoració
aquesta
del dia
de la dona treballadora
avui ja sortien
informacions
que ens recordaven
allò
que amb el mateix
treball
rep un salari
inferior
ho sabem
no cal dir
l'autèntica
no drama
sinó tragèdia
del que és
l'assassinat
de dones
a mans
dels seus companys
si no
va xerrada
som mediadors
de març
i portem ja
13 víctimes
és terrible
una altra mirada
ben diferent
de caràcter més positiu
podria ser
per exemple
que el congrés
va aprovar ahir
que els transsexuals
puguin canviar
el nom
i el sexe
en el DNI
sense operar-se
des d'aquest punt de vista
els últims anys
som una societat
molt tolerant
no?
la d'aquest país
va arribar a la llei
de parelles homosexuals
i no es va ensorrar res
ara arriba això
i jo no he vist
cap manifestació
pel carrer
vull dir que
també hem de ser optimistes
des d'aquest punt de vista
som una societat
molt permissiva
en aquests aspectes
jo crec que
bé
la llibertat
és fonamental
sempre que
sempre que
tothom
faci el que cregui
que ha de fer
però respectant
la voluntat dels altres
jo crec que això
està molt bé
som pioners
en esta matèria
a Europa
i no sols no passa res
sinó que tot el contrari
jo crec
tornant a refer
el discurs
d'abans de l'Església
s'equivoquen
les famílies
també han canviat molt
el discurs
que es fa
sobre la família
és un discurs
bastant ranci
això ha canviat bastant
i això no vol dir
que el que vulgui canviar
que canviï
el que no vulgui canviar
que no canviï
cadascú ha de fer
el que creu que és necessari
però trobo bé
que l'Estat
reguli
les capacitats
de cadascú
d'escollir
el seu model
de viure la sexualitat
i altres coses
com a historiador
no et sorprèn
que amb la història
que tenim a l'esquena
en aquest país
respecte a altres
països europeus
tinguem aquesta legislació
que és de les més avançades
per exemple
amb el tema
de les parelles homosexuals
o això mateix
que explicàvem
ara dels transsexuals
no et sorprèn
perquè hi ha d'una societat
des del punt de vista sexual
i tot plegat
plegat com a molt reprimida
però moltíssim
exageradament reprimida
jo crec que
que el govern
de Zapatero
va prendre mesures
que eren barates
de prendre
i que descol·locaven
a la dreta
que l'estava qüestionant
al començament
que va pujar
perquè el resultat
de les eleccions
dient que eren
unes eleccions trampa
i per tant
Zapatero
la llei de la memòria històrica
és una llei
que només és un debat ideològic
però que s'accege
a la dreta
li fa mal
perquè no és capaç
de reconèixer
que els seus
avampassats
més immediats
van participar
en el cop d'estat
dir condenar
però no està agradant
a tothom
aquesta llei
jo ho sé
jo soc conscient
d'això
i l'altra qüestió
era la qüestió
dels homosexuals
que també és una qüestió
que no cal posar cap duro
que és barata
de tal
que només és un debat
d'idees
i que això també
fa trontollar
l'Església
una de les grans
queixes
que ha fet
contra el govern
a part de l'educació
que és una llei permanent
i de la pasta
que troben que el govern
els hi paga poc
en contra de molts ciutadans
que pensem
que els hi paga massa
a part d'això
la llei
sobre la família
sobre els homosexuals
sobre els transsexuals
això els porta
un gran mal de cap
sí però
diguem-ne que poden ser
determinants noms propis
perquè tots sabem
que persones
de Tarantà Conservador
s'assumeixen
perquè elles mateixes
són homosexuals
i no passa absolutament res
avui hem vist
i ens ha fet gràcia
tant al Josep
com a servidora
a la contraportada
del diari
al país
no sé exactament
on és
en quin lloc
que no sé si és a Madrid
o alguna cosa
a Fontlabrada
a Fontlabrada
els semàfors
en lloc d'hi haver-hi
un ninotet
que és home
també han posat
una ninoteta
aleshores es veu
que ho canvia
a vegades s'encena
una senyora
i a vegades
un senyor
en el semàfor
és curiós
és boniquet i tot
mira
està molt bé
de totes maneres
la nostra societat
cada vegada
fa gestos
més
més complaents
i l'altre dia
parlava
en un uruguaià
que té un bar
a prop de casa meva
m'he dit
aquí discutiu molt
sobre coses banals
se nota que teniu
l'estómac ple
i bueno
i un altre
és veritat
i clar
ell ho té més complicat
i per tant
està més per la fenya
i el meu poble
diu en un refrany
que diu
que el qui no té fenya
el gat pintina
és veritat
de totes maneres
jo ja estic molt d'acord
en què hi hagi
a mi no em molesta
però diguem
que hi ha altres prioritats
no?
sí
segurament
i també aquest amic
té uruguaià
té tota la raó del món
el primer és
omplir la panxa
i quan la panxa està plena
doncs podem ser molt creatius
tenir moltes idees
i canviar el món
quan la panxa està buida
i hi ha gana
intentes canviar la teva vida
i no el món
probablement
des de la nostra comoditat
de la societat
en benestant
podem permetre'ns
el luxe de fer
grans discursos
no Josep?
segur
segurament
doncs mira
ja que m'ha entrat
en aquesta dinàmica
tan glamurosa
jo et volia comentar
una notícia
jo no si t'agrada
el món del vi
sí
és que he vist
una notícia
que dic calla
que la comentarem
perquè és bonic
també acabar
amb una notícia bona
sobretot pels productors
de vins
no sé si ara la trobaré
de totes maneres
si parlo de memòria
mira sí
aquí està
el crític
Robert Parker
puntua
el vi del Priorat
los Erasmus
com un dels millors
vins del món
diuen que els millors
vins del món
són espanyols
i en particular
surt també
aquest del Priorat
bé
tenim una gran tradició
vinícola
i m'agrada molt
el vi
jo continuo bevent
sempre que puc
és a dir
mentre menjo
i a casa
sempre veiem porró
perquè això
és a dir
nosaltres
teníem trull
bremàvem a casa
i jo pissava el raïm
en el meu pare
quan era petit
i jo et pregunto
si t'agrada el vi
és que tu us coneixia
aquesta faceta teva
clar
i per tant
nosaltres fem vi
a més un vi
que
allò està
entre el Priorat
i la Terra Alta
per tant
un vi de molt grau
i un vi molt fort
els vins del Priorat
són molt bons
els vins de la Terra Alta
són molt bons
i a més
com que tenen enòlegs
i en això
la URB
ha tingut
algun paper
essencial
la qualitat del vi
és tan diferent
és tan
hi ha una
panòplia
de possibilitats
hi ha un ventall
tan gran
de fruitats
de dolços
de secs
no em sorprèn
i a més
trobo que està molt bé
és ben seriat
aquests vins
són vins
de gran qualitat
de gran preu
però Déu-n'hi-do
els vins assequibles
per veure cada dia
que també s'estan fent
Déu-Monsant
Priorat
Terra Alta
s'estan fent uns vins
de consum diari
de taula
amb un preu
molt assequible
per tothom
i amb una qualitat
extraordinària
que no els podríem prendre
d'una altra manera
inclús la denominació
Tarragona
té uns vins
boníssims
i clar
comparant
és a dir
el preu
entre el Priorat
i el Monsant
és un abisme
per tant
els vins de Monsant
li faran ombra
en la mesura
del consum
podrà ser més gran
cada cop
hi ha més
més consum
del vi del Monsant
a banda de les modes
que sabem
que estan molt lligades
amb aquest món del vi
hi ha un aspecte
objectiu
que és el palada
de cadascú
que és qui tria
allò que es posa
a la boca
mira ara jo
parlaria del territori
com afavorir
tot el territori
aquesta història
del vi
parlaríem
de la llei del vi
de la ministra
que al final
s'ho ha repensat
encara sort
jo sento expressar
l'opinió personal
però encara sort
que s'ho ha repensat
però no tenim més temps
t'haurem de convidar
un altre dia
vindràs oi?
sí senyora
Josep Sánchez Cervalló
ha estat un plaer
com sempre
gràcies
moltíssimes gràcies
adeu-siau
són les 10 les notícies
Chereست
t'haurem a v pantaló
n'hies
m'en
entisem
Fins demà!