Comença l'Aventura de la Vida a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Tal com apuntàvem en el temps del sumari,
avui l'Aventura de la Vida, com que és la darrera del curs
en companyia d'alumnes, el proper dilluns seran els professors
els que faran la seva particular aventura de la vida
ja com a cluenda d'aquesta temporada.
Com el dèiem, com fem habitual des de la primera temporada
de l'Aventura de la Vida, el darrer programa,
el realitzem des d'un dels centres educatius
que hi prenen part en aquesta iniciativa de les àrees
d'ensenyament i de serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona
i que compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
El primer any el vam fer des del CEI Mediterrani, de Camp Clar.
El segon any, l'any passat, ens vam traslladar
al centre de la ciutat de Tarragona fins al col·legi de Sant Domènec
i en guany som a l'escola Sant Rafael.
Molt ben instal·lats perquè, la veritat, estem en un entorn magnífic,
molt ben acompanyats d'una nodrida representació
d'alumnes de l'escola de Sant Rafael
perquè, lògicament, és allò que dèiem sempre,
no poden intervenir tots en aquesta escola.
Ara parlarem amb la seva directora,
són més de 100 alumnes, fora impossible.
Per tant, els companys i companyes de Sant Rafael
estan molt ben representats pel Rubén, la Vanessa,
l'Adrià, la Nacira, la Noelia, Mar, bon dia,
a veure si m'ajudes perquè sóc una mica miopa,
la Dubin, Estefanía, Ainoa, Samira, Elías, Jonathan i Ginés.
Molt bon dia a tots i totes.
Bon dia.
Anava a dir-vos benvinguts però, de fet, som a casa vostra,
som vosaltres els que ens doneu la benvinguda.
immediatament saludarem també el Pep Alcanyiz,
també ell ens donarà raó i compte
i ens anirà guiant i participant en aquest col·loqui.
Però, primer que tot, volem saludar la Marc Cendra.
Marc, bon dia.
Hola, bon dia.
Directora de l'escola de Sant Rafael.
Jo dic, ostres, diu, heu fet obres, heu acabat?
Diu, no, no, hem fet obres però d'acabar res.
Aquí no s'acaba mai, no?
Aquí acabem de començar sempre, sempre estem a l'inici.
Esteu en un entorn magnífic.
És una escola privilegiada des d'aquest punt de vista d'espai.
D'altres coses ja ho comprovarem que també, no?
Sí, per la titularitat també, perquè la Diputació de Tarragona,
la veritat és que és una sort que sigui l'ens titular d'aquest centre.
És un centre d'ensenyament especial que abasta a edats
que van des dels 3 anys fins als 20, pràcticament?
Sí, 20-21 anys, sí, exacte.
I les línies, les propostes educatives, quines són, Marc?
Doncs mira, tenim una oferta de 4 unitats de primària adaptada,
que s'agafa el cicle inicial, el cicle mitjà i el cicle superior.
També ofertem un programa de transició a la vida adulta
i també tenim una aula amb alumnes amb trastorns greus del desenvolupament.
També tenim un programa d'habilitats socials
i tenim sis aules tallers d'aules obertes i garantia social.
Alguns d'aquells nois i noies han vingut,
després d'haver passat un temps de la seva formació de l'escola ordinària.
Es nota molt després, no?,
quan comencen a afegir nous continguts a la seva vida,
quan comencen, per exemple, aquest cicle que parlaves
de preparar-se per la vida adulta,
les possibilitats de fer determinats cicles formatius
que després els puguin donar aquesta autonomia.
Hi ha una diferència substancial en aquest sentit, no, Marc?
Sí, hi ha una diferència substancial perquè els continguts i els objectius
que treballem aquí, doncs clar, són diferents
que els que es treballen en un centre ordinari, no?
I ja anem més focalitzats en el futur dels alumnes.
Ja quan entren a primària, des del primer moment que entren al centre,
ja estàs pensant en quin serà el seu recorregut educatiu
i quin serà el seu objectiu professional, no?,
perquè el més important és la seva inserció en la vida social normalitzada
i, sobretot, en el món laboral.
Tret d'aquestes diferències de la línia curricular,
Sant Rafael té un funcionament pràcticament igual que qualsevol altra escola,
té la seva diversitat, com es diu ara,
té el seu servei de menjador,
per cert, ara és l'hora del pati, del recreo, com a tot arreu,
per tant, estem parlant d'una escola que té un funcionament
absolutament igual que qualsevol altra
amb les seves particularitats formatives.
Està ben definit així, Marc?
I tant, i tant.
Molt bé.
Mira, en aquest moment tenim la ràdio aquí,
tenim una escola ordinària que estan fent sabó
amb l'aula, taller d'hoteleria,
tenim una mostra musical amb un musicoterapeu,
tal saló d'actes,
vull dir que en aquests moments mira si és diversa l'activitat, no?
Avui mateix ens hi trobem i és un exemple.
I ho anirem comprovant a través de les converses que mantindrem
amb els diferents, insisteixo en dir, convidats,
com que estic acostumada que durant tot l'any veniu a la ràdio
i a l'últim programa sempre surtin fora.
Si et sembla, Marc, saludarem el Pep Aclanyit.
Pep, bon dia.
És el psicòleg del centre,
que ha estat treballant aquests temes també de l'aventura de la vida,
que en definitiva aquest programa,
com hem comprovat també d'anteriors emissions,
el que ve una mica és a donar eines als professionals també,
més eines encara de les que teniu,
que Déu-n'hi-do,
el que és que els joves, que els nois i noies,
aprenguin hàbits saludables,
que entenguin la convivència, el respecte,
valors i hàbits saludables, en definitiva,
que és el que l'escola ha d'anar formant també
en paral·lel amb les famílies.
És el més important de tot,
l'educació en aquests valors
i la capacitat per tenir una vida solidària, activa
i poder desenvolupar, bé, arreu,
la família, amb els amics, al carrer, a l'escola, al treball,
i això no dona més un currículum de competències en matemàtiques,
que són molt importants,
o en lectura, que són molt importants,
però si no hi ha aquestes habilitats
de saber desenvolupar en un context social,
doncs no anem enlloc ni serveix a gran cosa
tot el que puguem donar de formació.
Clar, i en el cas de molts joves,
amb la dificultat afegida des de l'exterior,
de que a vegades no es té en compte
que els valors, que les habilitats socials,
perfectament les desenvolupa qualsevol persona
independentment dels 10 graus de desenvolupament intel·lectual, no?
Sí, efectivament.
Tant que ens hem d'educar als que estem fora de l'escola,
de les escoles en general.
Eduquem a la canalla, però als adults també ens hem d'educar,
a la societat s'ha d'educar, no?
Sí. Jo crec que qualsevol acte educatiu
és tant educatiu pel docent com pel disseny, no?
És a dir, un acte educatiu de debò,
ens educa tothom, l'alumne i el professor.
Sempre n'aprens.
És el primer any que heu adoptat els materials
de l'Aventura de la Vida?
És el primer any que entreu al programa de l'Aventura de la Vida?
Sí, sí.
És la primera vegada.
Estava perquè a l'altre centre que he estat tants anys,
ja fa anys que ho fèiem, no?
Sí, a Sant Rafel és el primer any.
És el primer any.
Enguany, Marissa, que la tinc per aquí,
la Marissa i el Francis,
que ja és que on hi ha confiança fa fàstic,
no els presento mai,
però cada divendres l'Aventura de la Vida
estan presents, eh?
allò, sirviendo para un roto y un descosido, que diu l'editar.
Marissa, s'han incorporat més escoles en Guany,
a banda de Sant Rafael?
No, en Guany és l'única escola que s'ha incorporat.
L'any passat i que van haver-hi més incorporacions?
Van haver-hi noves, aquest any és Sant Rafael
i estem encantats que s'hagin afegit a aquest programa.
I que com les altres que es van incorporant,
que hi hagi continuïtat cara a l'any vinent, eh?
Us sembla que comencem a posar fil a l'agulla
com que és el primer any que s'incorporen
a l'Aventura de la Vida.
Et sembla, Pep, que sigui l'Estefania,
que és una revoltosa, eh?
La primera, ho hem pogut comprovar
qui aixeca el personal i l'esperit ràpidament.
Que sigui l'Estefania, en tot cas,
qui ens expliqui com han treballat
el quadern de l'Aventura de la Vida.
Què et sembla? Podem començar per aquí, no, Pep?
Sí, em sembla que sí que és un bon inici.
Estefania, hola.
Tu ja tens experiència com a resta de companys
de mitjans de comunicació.
Heu anat a ràdios, ha vingut la tele.
La tele no t'agrada gaire perquè engreixa.
I és veritat.
Tu quan et vas veure?
Et vas veure amb algun quilet de més o què?
El de la tele és verdad, no és una legenda urbana.
Realment engorden les càmeres.
Explica'ns, Estefania, com heu treballat
el tema de l'Aventura de la Vida.
Tens aquí un quadern, no?
Explica'ns una miqueta
quin és el contingut que té
i a veure si pots fer una descripció
als oients que ara estan a casa.
Més o menys, dona,
tampoc no cal entrar en detalls.
Que tiene cosas buenas y malas.
Sí? A veure.
Perquè què és el quadern de l'Aventura de la Vida?
Para aprender de las cosas buenas.
Molt bé.
I què heu fet amb aquest quadern a tutoria?
Perquè jo sé que l'heu treballat a tutoria.
Sí, hemos estudiado, hemos entrado los clomos
y hemos leído todas las cosas, lo que explicaba el libro.
Per tant, t'ho saps bé.
Sí.
I què és el més interessant d'aquest quadern?
Más interesante, a querer ser uno mismo.
A querer ser uno mismo como es cada uno, como es cada uno.
I a tu t'ha servit per saber com ets.
I tu què diries com ets tu?
Jo crec que ets una persona molt alegre, d'entrada.
Això sí.
Sí, no?
Què més, t'has vist a tu mateixa?
No, molt, però me veo bien.
A tu t'agrades?
Sí.
Això és important, no m'estranya que t'agradis,
perquè tens una energia i una alegria, noia,
que ja la voldríem molts per nosaltres.
I escolta una cosa,
a banda del que són les hores de tutoria, les classes,
jo no sé què estàs fent ara, Estefania,
aquí a l'escola, què estudies, què fas exactament?
Janería, estoy en el taller de Janería.
Ah, com el Rubén, després en parlarem amb ell, molt bé.
T'agrada el tema de la jardineria?
Sí, i tant, sí.
Però a banda d'això, aquí a l'escola feu altres coses.
Sí.
Per exemple?
La obra complementaria,
que la hacemos con las profes,
hacemos música, relegación,
y también hacemos juegos y todas esas cosas, y plástica.
I heu anat de colònies, no?
Sí.
Pep, on vau anar, de colònies?
Home, sí, ella va venir,
ella i un bon grup d'alumnes,
vam anar al parc de Collserola.
Ah, molt bé.
Quants dies vau estar?
Tres dies.
Tres dies.
Dels que esteu aquí,
algú més va anar de colònies?
Todos, casi.
Tots?
Sí?
I què tal?
Elías, què et va semblar les colònies?
A tu, Ginés, et va agradar?
Sí, sí.
Què recordes d'aquestes colònies de Collserola?
La part de la naturalesa, potser?
No ho sé, no ho sé.
No ho saps, tu saps que t'ho vas passar bé, no?
Sí, molt bé i ja està.
Elí...
Està molt a Barcelona.
Ah, clar.
I que vau anar...
Però de Barcelona recordes alguna cosa?
Que et crides l'atenció d'alguna visita que vau fer?
No.
No, tot en general.
Sí, ja.
És bonica, Barcelona.
Sí, sí, m'agrada, m'agrada.
Perquè la tenim a prop, pensem que Nova York, però Barcelona és molt bonica.
Sí, sí.
Elías, què tal les colònies?
Bé.
Et van agradar?
Sí.
L'Elías és d'Argentina, poca broma.
Clar, ell com que té un país molt bonic també, no?
Clar.
Però què et va semblar de Barcelona, què et va agradar més?
Que recordis.
Sincerament, tot.
Sí, tot.
Tot.
I és una ciutat molt bonica i...
Hi ha molta gent, no?
Sí, sí.
A mi em sap greu perquè la companya de la Noelia no li veig el nom i ara em sap molt de greu, eh?
Dovín.
Sí, perquè ella ha aixecat la mà també per dir que havia estat a les colònies i en tot cas ens podria expressar, té problemes auditius però immediatament podrem perfectament acompanyar la Dovín que està acompanyada de, no sé el nom de la...
Núria.
De la Núria, perdona, Núria, disculpa'm, eh?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Tu ens ajudaràs perquè la Dovín ens expliqui que li van semblar les colònies, no?
Sí.
De fet, jo sóc la seva logopeda i ella es comunica amb mi en llengua de signes.
Molt bé.
I ara tot seguit li pregunto, tu te va agradar anar de colònies a Barcelona, sí, què et va agradar més?
Més però què, què?
Pensa.
Li passa igual que a l'Elías i al Ginés, que com que li va agradar tot, li costa de...
En el cinema o l'església que vam veure, la Sagrada Família.
Ah, ella diu que passejar...
Què més?
Tot, tot el que va veure li va agradar molt.
Ah, l'església, la Sagrada Família, eh?
La Sagrada Família, que vam anar a dinar fora, amb un bufet.
Tot, està molt contenta que li va agradar tot.
Molt bé.
Us agrada dinar fora de casa?
Us agrada anar al restaurant, en general?
Sí.
Vanessa, tu de seguida has dit que sí.
T'agrada anar al restaurant, sí?
Què és el que més t'agrada que en vas de restaurant, postres o tot en general?
Comida, també.
A mi també m'agrada molt anar al restaurant.
Rubén, tu m'has dit que sí que també t'agradava anar al restaurant?
Sí.
També t'agrada anar, no?
Sí.
Després en parlarem, que el Rubén està traient herbes al jardí aquests dies que no para.
Estefania, a tu no t'agrada anar al restaurant?
No.
Per què?
Se come mejor en casa.
Bueno, como en casa ningú.
Pues mira, Estefania, yo cuando dicen en un restaurante,
porque a mi también me gusta ir al restaurant,
cuando dicen, comerá usted como en casa,
y digo, pues para comer como en casa me quedo en mi casa.
Que para eso ya como cada día, ¿no?
A ti que te den de comer en casa.
Que se come bien.
Fuisteis al cine, quina pel·lícula vau veure?
Algú recorda la pel·lícula que vau veure al cinema a Barcelona?
Dubín.
Dubín, què pel·lícula fue?
Digo, un signe.
De Taurons.
Taurons.
Era una pel·lícula en tres dimensions.
Ah, vale.
I després de la altra, que era la segona que vim, la Antártica.
De totes aquestes sortides, Estefania,
quin és el record que tens més present?
De totes les sortides que heu fet,
la de les colònies o qualsevol altra de l'any?
No, la de les colònies més.
Més.
I quin és el record que tens present?
La de la habitació.
Moment aquell que dius, oi que feliç que soc.
La de la habitació.
La juerga.
No, perquè dormia con gente de afuera.
Me dormí con compañeros del colegio.
Vas conèixer gent nova que no coneixies?
No.
Y además eran extranjeros y todo eso.
Claro, eso tiene un plus, no?
Molt bé, Ainhoa, on tinc la Ainhoa?
La Ainhoa la tinc aquí, que també tenia un bon record de les colònies, no Ainhoa?
Sí.
La Ainhoa és de Valls però viu a Tarragona ja fa molt de temps, oi que sí?
Ainhoa, abans ho hem comentat una estoneta.
Tu anaves a l'Institut?
De Sant Salvador.
I ara estàs aquí a Sant Rafael.
Què estàs estudiant ara?
Què estàs fent?
Estic fent el taller de jardineria.
Molt bé.
I trobes molta diferència de quan anaves a l'Institut a Sant Salvador, ara aquí a Sant Rafael?
Sí.
Ens pots parlar una miqueta d'aquesta diferència?
Quant de temps fa que estàs aquí a Sant Rafael?
Fa dos anys.
I estàs millor?
Estàs igual?
Estic millor perquè tinc més amics i m'agrada venir a l'escola.
Perquè a l'altra escola com et senties?
Malament, perquè no tenia amics i els barallaven molt.
Clar, et barallaves amb els altres i les altres amb tu.
Estaves una mica tipa ja, no?
No t'hi senties bé.
I ara, d'aquest ja ho deies, no?
Que el que més t'agrada són els amics i les amigues.
Sí.
Sense que ningú s'enfadi, quins són els teus millors amics i amigues?
Aquí a l'escola.
O tots són per igual?
Home, sempre hi ha alguna mica més...
Sí, Estefania?
L'Estefania és com la revista del cor del centre.
Em penso que ho sap tot, eh?
Tu series una bona periodista, d'aquestes del cor, eh?
Ai, Noa, quins són els teus millors amics?
L'Estefania.
La Vanessa.
Vanessa, que també està aquí.
La Nasira.
Molt bé, Nasira també.
Molt calladeta, ja li tocarà el seu tor, ja, ja arribarà.
Molt bé, i escolta, trobes a faltar alguna cosa aquí que t'agradaria més que fer?
O està tot bé pel teu?
pel teu parer.
Ja t'està bé tot?
Sí.
Sí, no?
I la jardineria t'agrada?
Què esteu fent ara de jardineria?
Què has après així que et cridi l'atenció?
Han sortit algunes plantes noves?
Ara és època de flors, no?
Hi ha alguna flor que t'agradi particularment?
No, estan totes.
Totes, clar que sí.
Però totes tenen alguna cosa, no?
En particular.
La Samira està al costat de la Hinoa,
Bon dia, Samira.
Bon dia.
D'on ets exactament?
Del Marroc.
Del Marroc.
I quant temps fa que vas arribar a Catalunya?
Tres anys.
Tres anys, doncs, reu-n'hi-do, eh?
Penso que parles molt bé el català,
però a mi m'agradaria, si pot ser,
és que clar, el Berber és una llengua tan bonica i tan dolça.
Si ens poguessis dir als oients de Tarragona Ràdio,
bon dia, en Berber, què et sembla?
Bon dia.
Bon dia.
Em contestes tu, en Berber?
Sí.
Quan vulguis.
Es baja el gai.
Molt bé, es baja.
Molt bé, molt bé, és una llengua molt dolça.
La parles habitualment a casa teva?
Sí.
I a l'escola parles el català, no?
Sí, català.
Et puc preguntar l'edat, tu ets molt coqueta.
Què?
Quants anys tens?
Quina edat tens?
16.
Clar, i tu fa 13 anys encara estaves al Marroc,
recordes alguna cosa de l'escola, de les escoles del teu país?
No, jo no he anat a ningú, no vaig.
No anaves a l'escola al teu país?
No.
És a dir, has començat a anar a l'escola des que estàs aquí?
Sí, a l'Institut de San Salvador.
A San Salvador.
Sí.
I aquí a Sant Rafael, quant fa que hi ets?
Un any.
Ah, molt bé.
I escolta, has après el català molt bé, no?
Sí.
I com ho has fet?
Hi ha persones que porten aquí 30 anys i encara no el parlen.
Com ho has fet?
Perquè vaig anar a l'Institut de San Salvador i aquí estic aquí i ja està.
Doncs que el parles perfectament.
i l'entens bé.
Sí.
I el castellà?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Per tant, de moment ja ets capaç de parlar 3 llengües.
Sí.
El català, el castellà i el berber.
Berber.
Que el parles a casa teva.
Sí.
Molt bé.
La llengua del teu país quina és, el berber?
Perquè aquí sempre diem àrap i no sabem res, després hi ha moltes diferències.
Berber i àrab.
El berber i l'àrab.
I a casa teva parleu el berber.
Berber.
Que és la vostra llengua original.
Sí.
I escolta, pots continuar estudiant, àrab, berber aquí o estàs més posada amb el català i el castellà?
Sí, més posada amb el català.
Clar, perquè és la llengua amb la que parles amb els teus companys i companyes i amb els professors.
Sí.
T'agrada estudiar?
Sí, molt.
Sí?
I què estàs estudiant?
Altaïr de cuina.
De cuina?
Sí.
T'agrada cuinar?
Sí, molt.
Què saps cuinar, per exemple?
Som fent les pizzas, els pastells, passolosquies, tot.
Heu tastat alguna cosa que cuini la Samira?
Sí.
Heu tastat els d'aquí de la taula, no?
Sí.
I què tal cuina la Samira?
Bé.
Bé, l'Estefania aixeca la mà, diu que bé, és entusiasta amb tothom.
És l'ànima, eh, del grup l'Estefania.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, Samira.
Elías, què és el que li surt millor a la Samira?
Les rosquilles, les pizzas?
Les rosquilles?
Sí, no?
Te'n recordes de la recepta?
Sí.
A la farina?
A la farina, les ous, l'oli, el levat, i sucre, i ja està.
I escolta, et surten d'aquelles dures o més aviat tubetes?
Què?
De les més dures o toves?
Més dures.
Més dures.
I l'oli, amb compte, queda ben calent, no?
Si no, queden una mica xungues, eh?
Sí.
Tècnicament parlant.
Elías, que t'agraden les rosquilles de la Samira, eh?
És a la Flaira i ella.
L'Elías està estudiant un ofici que, jo diria, i perdonin l'opinió personal,
que és dels oficis més bonics del món.
Sí, sí.
Fusteria.
Sí.
Mira que és xulo, eh?
Sí.
I què tal se't dona bé?
Perquè diuen que a banda d'estudiar s'ha de tenir una certa habilitat, no tothom serveix, eh?
Sí, això sí que és veritat, perquè tens que tomar una responsabilitat
que és molt, molt fort.
I tu tens traça, vull dir, a tu t'agrada fer-ho?
Sí, sí, m'agrada molt.
Per aquí els teus companys assenyalen que tens talent.
Què t'agrada fer amb la fusta?
Què t'agrada de la fusta, Elías?
Tot, tot, tot.
Perquè vols fer molt de treball, marqueteria, tot el que tu vulguis.
Hi ha algun objecte que hagis fet fa poc i que t'hagi agradat particularment?
Sí, amb una caixa.
Una caixa per guardar eines, per guardar les eines.
Sí.
A mi m'han dit, a més, que dibuixes bé, que hi ha hagut per aquí un concurs de dibuix,
Pep, que era un concurs que convocàveu a l'escola, més enllà de l'escola.
Sí.
Si el Pep ens ajuda a explicar-ho, potser?
Vam participar ell i algun altre en un concurs del Carrefour, no?
No sé.
Sí, sí, i he guanyat el primer premi.
El primer premi has guanyat?
Déu-n'hi-do.
Què vas dibuixar?
Ara mateix no recordo molt bé el que he dibuixat, però...
Però era bo, segur, perquè si t'han donat el primer premi, segur que ha de ser bo.
I el premi, recordes què ha estat?
Què t'han donat, de premi?
M'han donat amb un premi de 50... Un val de 50 euros.
Molt bé, molt bé. Escolta, enhorabona. Això de la fusteria és molt bonic, però fa una mica respecte a les eines.
Sí, perquè abans ho comentava amb ell, no? Preparant una mica aquest tema, i clar, té els seus riscos.
Has d'anar amb compte perquè es fan servir eines, no? I has d'anar amb compte, oi?
Sí, sí. Això sí que... Sense pressa i tranquil·lament, perquè si no, perquè si no l'eina, molt malament.
Això també és una cosa que treballa en el taller, és a dir, fer un bon ús dels instruments, no? I garantir la seguretat i protegir-s.
Ell és humil, no? Quan parla, no? Guanya el primer premi, i és que...
Sí, no, no, no li dóna importància.
I diu que fa una capsa, de fet, no només una capsa, fa una capsa, fa una gàbia, no?
Sí.
I fa un munt de coses més, eh? El que passa és que el dia has d'anar traient, eh? Perquè és així, oi?
Sí, sí. Fas moltes més coses al taller.
Sobretot, jo tinc a mi una sabidoria que no tenim més, que ho faig tot com la mà.
Passa que en l'Argentina ja he fet un treball de fusteria, amb un taller com aquest,
però com la diferència de que no tenim màquines, no tenim res.
I jo ho faig tot com la mà, com la mà, faig cenissers i tot el que jo vulgui.
Per tant, tens ja experiència? Sí.
Ja tenies experiència. Quant de temps fa que estàs aquí, Elias?
Dues anys.
Dos anys. Déu-n'hi-do.
Parlava al Pep del tema... Mai has tingut cap accident del tema de la seguretat?
Has tingut alguna vegada algun accident?
Quasi, quasi, sí.
Sí, quasi que tenim un accident com una serra, però...
Fa respecte.
De totes maneres, vosaltres, com deia el Pep, treballeu molt el tema de la seguretat,
de la prevenció, eh?
Dels riscos laborals i tot això ho teniu molt en compte.
Què feu per tractar aquests temes?
Treballar correctament i sense prisa.
Aquest és el mateix que nosaltres fem, perquè si no, no podem fer res sense treballar.
Treballem sense pressa, com dic jo, perquè és molt important treballar sense prisa,
perquè si no, el treball no sortirà bé.
Clar.
Sempre tenim en compte aquest, que és el treball.
I, sobretot, el professor, que és molt estricte, que ens digui a nosaltres treballem bé
perquè si no, el treball no sortirà bé.
i tenim herramentes que tenim calaixos, com un martel, claus i tot per treballar.
I jo, amb la mateixa diferència d'Argentina i d'aquí, és que s'aprèn més.
Clar, aquí vas aprenent a l'hora que vas fent coses.
Això del temps, la calma, la tranquil·litat i la seguretat també es pot aplicar a la cuina.
Ja es diu sempre, els professionals diuen que quan s'entra la cuina s'ha de llançar el rellotge.
Sí, sí.
Això s'ha mirat, ho hem de tenir en compte.
Quan cuinem, no hem de mirar el temps.
Calma, tranquil·litat, que la cosa es vagi fent a poc a poc.
Un bon guisat necessita el seu temps per coure, oi que sí?
Sí.
Elías, hem parlat de cuina, de jardineria, després continuarem parlant,
i de fusteria, que és la teva passió pel que veig.
Més enllà que sigui el que estàs fent ara, tens sort perquè em penso
que podràs dedicar-te a allò que t'agrada i això és un plaer que no té tothom.
És molt important.
Però hi ha altres tallers aquí al centre, a l'escola de Sant Rafael.
amb la muntanya d'electricitat, cuina, com has dit tu,
enquadernació i electricitat.
Abans amb l'Estefanía i amb la resta de companyes parlàvem de les colònies.
Feu altres visites i altres activitats fora del centre?
Sí, sí.
Nosaltres el que fem fora del centre és dibuixar, amb un concurs de dibuix.
i no sé, no recordo quin dia, però hem dibuixat, hem fet un concurs de dibuix de la naturalesa.
T'agrada sortir al camp i la naturalesa?
Sí, sí.
Penso que a tots us agrada, perquè hi ha molts companys teus que es dediquen a la jardineria.
Ara, que aquí tenim algú que li agrada, però de debò, em penso, és l'esport Jonathan.
Portes la samarreta del Barça.
Ja hem dit que tindríem un rifirrafe tu i jo, perquè jo soc perica i tu ets de culer.
Però ens portarem bé, no tindrem cap problema tu i jo, no?
No.
Molt bé. Escolta, t'agrada molt l'esport, no?
M'agrada moltíssim.
M'han dit que ets una persona que t'agrada però moltíssim l'esport.
Quins esports t'agraden?
El futbol.
Sobretot. Alguna altra més?
El bàsquet.
El bàsquet també. I què tal jugues?
Millor el futbol que no el bàsquet.
Millor futbol que bàsquet.
L'Estefania confirma, com a notària del programa,
que el Jonathan és un crac jugant al futbol.
Doncs parlem del futbol i de fer esports.
Jugues aquí a l'escola amb els teus companys o també feu competicions en altres escoles?
Semblen dues coses.
Quan arriba el moment, fem competicions, per exemple amb el Tortosa,
que hem estat tres partits visitant Tortosa i un de la local.
I què tal ha anat?
Bé.
Heu guanyat?
Sí, els quatre.
Els quatre? Déu n'hi do.
No? Doncs no m'estranya que diguin que realment portes bé això de l'esport.
Quant temps fa, Jonathan, que estàs aquí a Sant Rafael?
Dos anys.
I anteriorment on anaves? A quina escola anaves?
Els dies Combrils.
Anaves a un institut, doncs. I allà també estaves a l'equip?
Allí no fèiem equip.
No hi havia equip de futbol?
No.
Jugava espontàniament al pati?
Sí, jugava a futbol i a bàsquet amb els amics a l'hora del pati.
Però no participàveu en cap lliga, en cap campionat.
Home, a vegades és xulo participar en un campionat perquè és un estímul, no?
Sí.
Està bé.
I escolta, a l'institut on anaves abans, quines assignatures feies?
Què estudiaves allà exactament?
La llengua català, anglès, castellà, mates, informàtica, tutories, socials, naturals, educació física.
I ara aquí què?
Millor.
I què estudies aquí?
Construcció.
Construcció.
És un altre dels ensenyaments. T'agrada?
Sí.
Què és el que més t'agrada de la construcció?
Fer figures.
Ara estem a punt d'acabar una casseta.
Ah, molt bé. Així com pel jardí?
Sí.
Molt bé.
Però no és fàcil, eh?
Perquè amb el tema de la construcció com altres coses tothom s'hi atreveix,
però s'ha de ser un professional.
hi ha molta gent que no ha estudiat, que no s'ha preparat
i després mira els pisos que tenim.
Per tant, cal que estudieu força i que feu cases en condicions, no?
Quantes hores dediques al tema de construcció?
Doncs esforçem bastant.
Bastant, no?
Clar.
En tothom que es diu, Josep,
diu que sempre hem de treballar en equip perquè així ho fem millor.
i s'acostuma més a treballar.
Això és com el futbol, no?
Una mica, el tema de la construcció.
Sou un equip quan aneu darrere la pilota a marcar el gol
i aquí per acabar la casa també un sol, ja veus.
A banda de Déu ser avorridíssim.
Escolta una cosa, Jonathan.
A mi m'han apuntat aquí que estàs participant en altres activitats del centre,
com per exemple un taller sobre sexualitat.
Vas interessant o què?
Aquestes coses sempre fan una mica d'oi, oi, oi, no?
Ens agafa el riure quan parlem d'aquestes coses a tot.
I què tal? Va ser interessant?
Vas aprendre moltes coses?
Vau tenir oportunitat de preguntar?
Sí.
No fa més declaracions, Estefania?
No fa més declaracions, eh?
Que tu també vas participar en aquest taller.
Ui, i que vermella que em poso,
que no vaig participar en aquest taller.
perquè el Jonathan Riu em penso que aquest tema l'hem de deixar
perquè com ens passa a tots ens ruboritzem.
A l'escola, a banda d'aprendre el català, les tutories,
a banda d'aprendre una professió com serà la de paleta
o altres especialitats de la construcció,
tens la sensació que aprens altres coses aquí a l'escola?
Sí.
Útil per a la teva vida, per a la teva persona,
no d'aprendre a fer, sinó per relacionar-te amb els altres.
Sí, faig companys,
soc molt carinyosa amb els tutors,
amb els companys i companyes.
T'hi trobes a gust?
Sí.
Ja es nota.
Jo aquí a Sant Rafael
estic molt a gust com si estigués a casa.
Veus que bé?
És allò que dèiem.
Perquè aquí hi ha infermeria,
hi ha menjador...
Tens tot el que necessites
i estàs aprenent coses
i sobretot tens l'amistat, no?
Sí.
Que segurament és del més important que es pot tenir.
Segurament.
Quants anys tens, Jonathan, si no és indiscreció?
18 anys.
Hola Ginés,
jo ja sé que no t'agrada parlar gaire.
Però tens coses per explicar-nos
perquè jo sé que tu has fet pràctiques
a la Diputació i al Port de Tarragona.
Sí.
I què has fet exactament?
He fet allí ajudar i tot això, m'ha agradat.
Molt bé.
Tu què estudies aquí al centre, a Sant Rafael?
Electricitat.
Electricitat.
Jo no tinc ni idea de posar un endoll.
Ho trobo dificilíssim.
Un poc.
I què fas exactament?
t'agrada?
Sí.
T'agrada l'electricitat?
Sí.
I com feu les classes?
Us expliquen com funciona tot això?
Sí, ens expliquen i després la fem nosaltres.
I feu pràctiques.
Esquemas i tot això.
Què és el que més il·lusió t'ha fet?
Allò de dir,
ai mira què acabo de fer,
mira el que he après.
El que et va fer més il·lusió la primera vegada
que vas veure que eres capaç de fer alguna cosa així d'electricitat,
del que havies après?
Hacer esquemas i tot això.
Clar, molt bé.
Anar fent la teva feina, no?
Quants anys tens, Ginés?
18.
18, i tens ganes de treballar?
Sí, molt.
Molt, i guanyar un sou, no?
Però saps que quan es treballa i es guanya un sou
s'ha d'arribar a final de mes?
Sí, sí.
Aquest és el gran problema, eh?
Sí, sí.
Mira, si treballo i treballo,
però després s'ha d'administrar...
Ja has treballat mai?
No.
M'has fet aquestes pràctiques que deies?
No, però he ajudat a mi padre a fer remiendos,
que si pintar quartos de tot això,
de luz, hacer de tot un poco.
El teu pare es dedica al tema de l'electricitat?
No, el Gessero.
Ah, doncs ara, el que passa que tota la família i els amics,
ara quan tinguin algun problema d'electricitat,
ja saps que et tocarà.
Sí.
Que els hauràs de fer la feina,
i a més l'hauràs de fer gratis perquè és la família,
és el problema que té això, no?
Clar.
Va, però tu em penso que t'has disposat a ajudar sempre, no?
Sí.
Escolta una cosa, abans comentàvem que havies fet pràctiques
a la Diputació i al Port de Tarragona.
Et va agradar l'experiència laboral?
Sí.
Sí?
Sí, sí.
Ens pots explicar una miqueta què és el que et va cridar més l'atenció?
Una mica tot, no?, la relació amb la gent
i tot el que havies de fer.
Però t'ha servit d'alguna cosa, no?
Sí.
T'ajuda de, no sé...
Has adquirit experiència?
Sí.
d'aprendre un monton de coses i...
Clar.
Aquest pas, Pep, és molt important,
perquè tal com es veu i es va significant,
no només els nois i noies de Sant Rafael,
sinó en l'època de l'aprenentatge,
doncs sí, estàs una miqueta, no en una bombolla,
però sí que estàs a l'escola.
Després, quan has d'afrontar el món laboral,
la cosa canvia.
Per tant, aquest impàs, aquest període d'anar a fer pràctiques,
en aquest cas era la Diputació del Port de Tarragona,
és pràcticament imprescindible, no?,
per no sortir d'aquí i trobar-te en el món laboral de cop i volta.
Sí.
És que, com deia Mar, la directora,
aquesta perspectiva que estem formant les persones per viure
està des del primer moment.
o sigui, un nen de 3, 4, 5 anys,
doncs, ja tens aquesta perspectiva, no?,
que l'objectiu és aquest.
I una mica, doncs, és l'hora de la veritat, no?,
la majoria d'edat, el moment d'accedir al món laboral,
doncs aquí és una mica l'hora de la veritat.
I, per tant, l'experiència que els alumnes realitzen
amb les pràctiques, doncs, són tremendament útils
per cadascú, no?, situar-se
i hi ha sorpreses, generalment agradables, no?,
o sigui, de persones que potser no acabes d'estar segur
i sí que se n'en surten i la gent queda contenta
i això, doncs, dona també aquesta confiança en un mateix
que també és absolutament necessària de conquerir
de mica en mica per poder afrontar els reptes.
Està en la línia del que comentava l'Estefaní,
d'adquirir seguretat en ella mateixa.
Jo vull saludar el Rubén abans que es posi nerviós
que no ho està.
Hola, Rubén.
A veure, tenim per aquí el...
Li acostem.
Hola, Rubén.
Hola.
Hem estat xerrant abans del programa i deia
ei, que ho faré bé que estic nerviós
i deia, però escolta, tothom es posa nerviós a la ràdio
abans de començar.
Si m'equivoco, tu m'ho dius,
però jo crec que tu has fet la primària.
Primària.
Eh que sí que has fet la primària a Sant Rafael?
Aquí deu ser dels veterans, no?, de l'escola?
Sí.
És dels veterans, no, Pep?
Bueno, Estefanía, tu també ets veterana.
No? A veure, digues, tots dos sou veterans?
Sí.
Tots dos.
Vau anar junts a primària?
Em sembla que sí.
Ah, per tant, us coneixeu fa temps amb l'Estefanía.
Sí.
Què tal, l'Estefanía?
És bona companya, no?
Sí.
Molt, molt alegre sempre, ella, no?
Sí.
Em deies que amb el tema de jardineria estaves, doncs, amb el tema d'arrencar les herbes,
les males herbes, que s'ho mengen tot, no?
Amb el multicultor i amb la motaixada.
Que és una de les coses que t'agraden, no?, el tema del multicultor.
Ara dèiem que tu estàs al taller de jardineria, ho hem dit abans,
que estàs en aquest col·legi des de ben petit.
Tu recordes quan vas començar? Quina edat tenies?
Quan eren molt petits.
Tres anyets? Quatre? Cinc?
Tres anys.
Bueno, una miqueta més gran.
Sí.
Per aquí m'apunten que cap als deu. I ara quants en tens?
Si es pot dir, eh, que jo sé que hi ha gent que no li agrada dir l'edat.
Dieciséis.
Dieciséis. O sigui, clar, ets veterà com la resta.
I escolta, Rubén, aquí vas estar a la primària
i després has fet el que se'n diu la transició a la vida adulta.
La transició a la vida adulta amb la Maite i amb l'Àngela i amb la Montserrat.
Són companyes o són professores?
Són professores.
Professores. I amb elles és que has fet aquest pas i després els tallers.
Sí.
I com ha anat tot bé.
Bé.
Jo et veig content, eh?
Sí.
La cosa ha funcionat. Tu te'n recordes dels companys que tenies quan eres més petit?
L'Estefanía, però tenies altres companys, no?
L'Itxen, el Jaxon, la Guafa i el Rabbi. I a Zacarias.
Per això quan éreu petits.
Sí.
Ara ja ets gran.
Sí.
Et diuen que gairebé ets un home, ja, no?
Sí.
I tu saps què significa això?
que també, com dèiem amb el Ginés, eh?
Sí.
D'aquí no res t'hauràs de buscar la vida.
Sí.
Treballar t'agradaria treballar de jardiner.
Sí.
I què t'agradaria treballar amb el multicultor?
O fer altres coses, també, no?
Sí. Plantar coses i plantes.
Ara estan sortint, abans ho dèiem, amb els teus companys de jardineria.
Ara és un moment que està tot molt bonic, no?
Sí.
El que passa que quan fa tanta calor, hem de regar més sovint.
Sí.
No?
Les plantes semblen que cotxen al cap.
Sí.
Molt bé, Rubén.
A veure si un dia, quan feu algun fet així especial del jardí, ens aviseu i ho venim a veure.
Sí.
Molt bé, Rubén.
Et sembla que continuem parlant amb els teus companys, amb la Vanessa?
Sí.
Que la Vanessa, Déu-n'hi-do, eh?
Li agraden al restaurant, no?
Sí.
Però t'agraden altres coses, que ho sabem.
Amb la Vanessa parlarem una miqueta de la relació amb els adults, perquè tu aquí a l'escola has fet amics i amigues.
Sí, molt.
És fàcil per tu fer amics i amigues?
No.
No, i aquí ho has pogut fer.
Sí.
Quant de temps fa que estàs a Sant Rafael?
Este año entre.
És el primer.
I abans on anaves?
En una altra escola?
De campo, claro.
I aquí estàs millor.
Sí.
Ja et trobes més còmode.
Què estàs fent exactament ara que estudies?
Què fas?
Construcció.
I t'agrada la construcció, per tant, estàs amb el Jonathan, eh?
I esteu fent la caseta.
Sí.
Què t'agrada de la construcció, Vanessa?
Molt cosa.
T'agrada molt tot, eh? Pràcticament, com aquell qui diu.
i aquí pots ser, aquí, a banda de parlar amb els teus amics i amigues, també parles amb els professors, amb les professores.
Sí.
I de què parleu, deixa'm ser una mica xafardera, de què parleu?
de moltes coses.
De moltes coses.
De les coses que a tu t'interessen?
I què t'interessa, què t'inquieta?
Inquieta, què t'agrada?
De què t'agrada parlar, tu, sobretot?
De amiga.
De amigues.
Allò del que penseu, del que sentiu.
Sí.
I tu què creus que és ser una bona amiga pels amics?
Tu què creus que és l'amistat?
Ho has pensat alguna vegada, Vanessa?
No.
No?
Ser una bona amiga és ajudar, és divertir-te, o és tot?
Tot.
Què creus? Tot una miqueta, no?
Sí.
Per tant, que has trobat bons companys, que t'hi sents a gust i que bé que continuaràs, no?
Fins que acabis el tema de la construcció.
Sí.
I t'agradaria dedicar-t'hi, quan siguis ja més gran i entris en el món laboral, el tema de la construcció?
No.
No.
Bé, sempre estàs a temps de canviar, eh?
Sí.
I ara estàs fent això, potser trobes un camí que t'agradi més.
Sí.
La cuina, què t'agrada?
Sí.
Sí? Doncs mira, és qüestió d'anar provant.
Adrià, el rapero del grup. Bon dia, Adrià.
Hola, bon dia.
Jo sabia que hi havia un rapero i ara preguntaré, però no m'ha calgut perquè ja tens la pinta, eh?
Ja tens la pinta de rapero amb la gorra, la samarreta, algun que altre penjoll.
Bé, rapero i comparteixes afició amb el Jonathan al futbol.
Sí, a ver, al principi, quan el conocí comencé a competir con él,
a jugar al futbol i, bueno, íbamos poco a poco hasta que se convirtió en una estrella.
Sí, és bueno, és que sois todos muy modestos, eh?
Entre él y yo somos, no sé, Ronaldinho, macho.
Digues, digues, Jonathan.
Normalment, quan ell i jo juguem en el mateix equip...
Ah, clar.
I aleshores...
Me nombrem per parella estrella.
Sou la parella estrella, no m'estranya que hàgiu guanyat tots els campionats.
El futbol t'agrada moltíssim.
Per cert, que...
Sí, a ver, des de pequeño, madre mía, siempre.
Sempre, o sea, me ha gustado toda la vida el futbol y es el único deporte que me gusta.
Jo no vull posar-te en un compromís, però portes un look perfecte de hip-hopero.
Bueno, a ver, el hip-hop, també.
Las patillas, ostres, però és que...
El hip-hop, siempre, sí.
Me tiro horas en casa escribiendo, haciendo letras, y bueno, he estado también haciendo una letra sobre el tabaquismo y la vida sana.
Sí.
Y salí a la televisión y todo, y bueno, me salió de maravilla, todo muy bien.
Por aquí yo veo que sí, que has cantado hip-hop por la tele, y esto de toda la vida, ¿no?
Sí, a ver, comencé, me dijeron que comencé a hacer una letra, las comencé a escribir, y me tiré, bueno, varias horas escribiendo la letra, varios días también estuve, y no he parado de tirar hojas hasta que me salía.
Per tant, no és allò de, ui, la inspiració començo i ja està, no, no, t'hi estàs i t'hi estàs.
No parava d'escribir, volvería a comenzar, no parava d'escribir otra vez, y hasta que me salió, pues ahí la dejé.
Entonces, todo muy bien me salió.
Home, doncs això, entre altres coses, és un esperit de superació important, no?
La força de voluntat, que a vegades ens falta una mica, i de, ai, mira, això ja està bé així, ho deixo així, no?
I hem de fer allò que ens diuen que hem de fer, d'intentar millorar-ho tot.
Tu amb el hip-hop ho estàs fent, no?
Sí, a ver, al començar a escribir las letras, comencé, a ver, llevo bastantes años ya con el hip-hop,
lo llevo pues metido en la sangre, macho, no sé, es una manía que me ha cogido siempre,
es algo que se te queda en el corazón y no paras de escribir así un todo rato.
Saps que diuen, l'altre dia, com que estan fent aquest cicle del tema de hip-hop a Tarragona,
que avui hi ha un cantant, després en parlem, en tot cas,
diuen que el hip-hop, els cantants de rap i de hip-hop,
són com els cantautors d'abans, que són els que parlen de les coses que passen, del dia a dia.
Tu també ho penses, això?
Sí, a ver, la mayoría de letras que hago son...
De coses reales, no?
La vida, el tabaquismo, la adolescencia y todo lo que suele pasar sobre la vida,
o sea, profundamente el rap, pero así.
Lo tuyo es artístico, ¿eh?
Sí.
I feu alguna col·laboració de temes artístics, perquè clar, ja veiem Colònia,
Sortida, Cinema, Natura, els tallers, teniu feina, lògicament,
perquè esteu estudiant, fins que acabar el curs aneu una mica apretats,
però teniu temps per fer alguna col·laboració artística, alguna cosa així?
Bueno, no sé, a ver, sobre esto no sé ya qué decir.
Tengo un amigo allí en mi barrio también que compone las bases,
me ayuda a poner todo y bueno, pues sobre él y yo hemos hecho también varias letras
y bueno, estamos entre él y yo haciendo lo nuestro
y no sé, estaremos en ello para poder sacar una maqueta próximamente, no sé.
Aquest és el projecte més immediat, treure una maqueta.
¿Cómo, cómo?
Que és el projecte més immediat que tenéis, el de la maqueta.
Pues nos las dejaréis oír en la radio, ¿no?
O sea, estamos en ello, ¿sabes?
O sea, llevamos ya desde que comencemos, o sea, desde que éramos pequeñajos,
comenzamos ahí en la calle a rapear y no parábamos, dale que te pego,
hasta que no me llama mi madre para ir a cenar.
Venga, venga, venga, dando ahí la...
Madre mía, y entonces, luego aparte también tengo un tío que, aparte de mi familia,
que también canta Gijó, que forma parte aquí en Tarragona, tiene un grupo
y él, claro, me enseñó a comenzar a rapear, me enseñó y bueno, todo lo llevo bien.
Siempre va bien que haya alguien que esté vinculado, ¿no?, para que haga, hacer los primeros pasos, ¿verdad?
Sí, a ver, sobre todo lo que más me ha gustado del rap ha sido cuando salí a la tele,
que me animó, o sea, me ha hecho ser feliz, me ha animado y le quiero dar las gracias
a todos los profesores, sobre todo a la directora y bueno, no sé, que no sé,
que es algo que se hace ser feliz, ¿sabes? No sé, me ha gustado mucho, sí.
Que aquest és l'objectiu de tots, ser una miqueta feliços.
Adrià, molt ràpidament perquè hem de parlar també amb la resta de les teves companyes,
ui, acabo de mirar el rellotge per primera vegada i m'he adonat que ha passat el temps volant.
Jo et volia preguntar una cosa, tu estàs al taller de fusteria.
Sí, estoy en el taller de fusteria, sí.
T'agradaria més ser cantant de hip-hop que no pas fuster, però si ets fuster, bueno, també d'allò...
Anem fent i cantant, no?
A ver, desde que he començado el colegio he estado allí, o sea, ya voy a hacer 5 años aquí
y el año que viene otra vez vuelvo a estar en fusteria, cuando estoy haciendo el programa
de garantía social y eso, y bueno, también he pasado, he estado haciendo prácticas de trabajo
en el puerto de Tarragona y bueno, todo eso me ha ayudado a hacer prácticas en fusteria también
y bueno, he estado haciendo un montón, he estado haciendo un mueble, estuve haciendo una jaula
y bueno, no sé, que poco a poco vamos.
Y vas cantant mientras vas treballant, vas cantando mientras vas trabajando.
Sí, también.
Pues también a ver tus compañeros, yo espero que les guste el hip-hop, porque si no lo tienen claro...
Sí, bueno, a varios.
Bueno, pues si no les gusta, imagina que les gusta la ópera, ya te veo allí haciendo de mezzo-soprano.
Nasira, gracias, eh, Adrià.
Gracias, nuevamente.
A mí me gustaría escuchar la maqueta cuando esté, la traes a la radio.
¿Te comprometes a traerla?
Perfecto.
¿De verdad, eh?
Sí.
Muy bien, pues cuando esté la maqueta la tendremos en la radio.
Vale.
Venga, pues.
Nasira, hola.
Hola.
D'on ets, Nasira?
D'on eres?
Marroc.
De Marroc, com la teva companya Samira.
I quant temps fa que estàs aquí?
Jo, tres anys.
Tres anys?
I què fas als tallers?
Què fas exactament?
Què fa la Nasira als tallers?
En quin taller està, Pep, la Nasira?
Ella està al taller de jardineria i coneix molt bé les eines.
Les eines que hi ha al taller?
Sí, les coneix molt bé, les eines i l'ús que se'n fa.
T'agrada molt la jardineria, a Nasira?
Sí.
Per tant, quan el Rubén o algun altre company de jardineria et demana una eina determinada,
tu ja saps quina és.
Sí.
On és la tisora de pudar, per posar un exemple?
Doncs cap problema perquè la Nasira controla, no?
I sap on són.
T'agrada estar aquí a l'escola?
I tens molts amics i amigues.
Sí.
Més amigues que amics?
Estàs millor amb les noies?
No, moltes.
Moltes amigues.
I t'agrada estar aquí.
Sí.
I a l'escola també fa tres anys que hi ets?
Sí.
A l'escola ja, des que vas arribar aquí a Tarragona, pràcticament?
Sí.
Molt bé.
Doncs no res, Nasira, el mateix que li dic al Rubén quan tingueu el jardí a punt.
Esperem que ens hi convideu.
Per cert, t'agrada el rap que fa, el hip-hop que fa l'Adrià?
Sí.
Sí, ui, a tots, eh?
Em penso jo que és el líder mediàtic aquí de la classe.
I tenim més enllà a la Noelia.
Em penso que sí, perquè si m'aparteu, sisplau, el paperet.
Noelia, ja me'n recordava d'abans, però deixa'm assegurar-me.
Què tal, Noelia?
Bé.
Això de la ràdio, què?
No havies anat mai, no?
No, no havia parlat mai.
Què fas exactament aquí a Sant Rafel?
Estic al taller d'enquadernació.
Oh, mira, és diferent a la resta d'activitats que feu.
I què fas exactament, t'agrada?
Ara estem fent unes caixes i també hem estat fent unes arxivadors.
Molt bé.
I t'agradaria dedicar-te a aquesta feina?
Al que estàs aprenent ara?
Bé, jo, com...
L'any passat vaig estar a un altre taller, que estava al taller de cuina,
i que m'agrada molt.
I que si en principi vaig fer pràctiques de camarera,
doncs m'agradaria ser camarera.
Camarera t'agradaria?
Sí.
Doncs escoltes com tot, eh?
Quants anys tens ara, Noelia?
19.
Doncs ja pràcticament una mica com el Ginés o el Jonathan,
a punt d'intentar insertar-te en el món laboral.
Molt ràpidament, perquè ja des dels estudis m'estan dient
que tenim poc temps, afortunadament hem pogut conèixer-la
i parlar uns moments amb la Dubín, que fa cuina, no Núria?
Sí, sí, sí.
La Dubín fa cuina, i bé, amb l'ajuda de la Núria,
ni que sigui, doncs saber una miqueta d'on ve la Dubín.
Diu que a Amèrica.
D'Amèrica.
En quina ciutat vas néixer?
Ah, bé, ens diu el 1998...
No, 89, perdó.
Llavors, bé...
Ho hem de deixar aquí, se'ns ha anat el temps de les mans.
Gràcies, Marc, gràcies, Pep.
Gràcies a tots vosaltres per fer una aventura de la vida tan especial.
I gràcies a la Janina Santa Maria,
la principal responsable d'aquest programa a l'escola.