Víctor Rocca, en Laura Picó, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts, iniciem aquest temps dedicat al món de les lleis i la justícia
parlant de l'enduriment de determinades penes, no, Víctor?
Bé, els efectes del que has comentat abans de començar el programa,
el proper pont de la Puríssima sembla ser que entraran en vigor
una sèrie d'enduriments de les mesures relatives a l'alcoholèmia,
relatives a excessos de velocitat, en definitiva,
regular el que és la circulació de vehicles,
tema realment que està portant moltes desgràcies
a nivell d'accidents de circulació, a nivell de morts.
aleshores, clar, el plantejament del programa d'avui és
aquests enduriments solucionaran el problema.
Sempre s'està debatent pels dirigents i també pels legisladors
si realment endurir les penes, endurir la justícia,
endurir l'aplicació de la normativa serà la solució.
Bé, és un tema que potser porta cert debat i certa polèmica
perquè efectivament, perdó, doncs, els delictes d'alcoholèmia,
que abans no ho eren, fa uns anys enrere,
bé, doncs, en certa manera, hi ha un sector que considera
que sí que ha servit per mitigar el problema,
però hi ha un sector que diu que això no és la solució.
La qüestió és que el legislador, insistim, ha optat,
doncs, si no recordo malament en concret les mesures,
crec que accedir de 200 quilòmetres per hora
en una autopista o en una via d'alta velocitat,
110 per ciutat, no recordo exactament,
em falla la memòria, però aproximadament és això.
Accedir això podia considerar-se delicte, ja d'entrada.
També era una mica el tema aquest de les vegades,
ja no és el conductor habitual,
sinó aquestes curses que a vegades ens trobem
amb el qual, doncs, recordo imatges
d'haver passat, doncs, curses de cotxes de luxe
i que només eren objecte d'una sanció administrativa.
Això sembla ser que es vol considerar delicte.
Home, Víctor, un breu parèntesi.
Tu vas amb cotxe a 110 per la ciutat,
tu ets un delinqüent, directament, que vols que tinguin.
Perquè no tens cap necessitat d'anar a 110 pel mig d'una ciutat.
Sí, sí, a veure, és evident, eh?
És evident.
No, però jo ja ho enfocava...
No dic que siguis tu, eh?
Jo ho guardo, no?
A veure...
Ja no he quedat per anar a aquestes velocitats.
No, però, de fet, 110 per hora és una bestia...
Avui mateix...
Per tant, que no s'està dient cap cosa exigerada ni...
A mi, Víctor, em sembla bé.
A mi també em sembla bé.
Em sembla bé perquè sempre penso,
igual que amb altres delictes, que us parlarem, si voleu,
però penso que sempre hi ha excepcions
i gent que vulnerarà la llei
estigui al límit a 200, a 250 o a 180,
la vulnerarà,
però també penso que la majoria de gent
que correm o que corre una mica més
aixecarà el peu de l'accelerador.
Igual que amb l'alcoholèmia.
Abans, i era habitual,
quan teníem 20 anys o així,
la gent bevia, conduïa,
no hi havia problema perquè no hi havia controls d'alcoholèmia.
Quan es van posar els controls d'alcoholèmia
a la gent jove, la gent bevia menys.
És veritat que s'agafa molta gent,
que hi ha molts delictes d'alcoholèmia, etcètera.
Però també és veritat que molta gent
deixa de veure una mica per conduir.
Molta gent ha deixat de veure.
I això és així.
A veure, ha deixat molta gent de veure,
o alguna gent de veure,
no diré molt o poc,
també és cert que en els darrers anys
s'ha multiplicat el parc automobilístic,
és a dir, han proliferat els cotxes.
Avui en dia,
quasi tota la joventut,
als 18 anys,
o molta gent ja té un cotxe,
per petit que sigui,
aleshores, això no passava fa 20 anys,
per tenir un cotxe als 18 anys,
doncs era complicat.
De vegades la gent portava el cotxe de son pare,
però avui en dia,
o de sons pares,
però això en dia ha canviat, no?
A veure, és cert, no?
Però jo el que plantejava,
mireu,
quan assisteixes en algun cas d'alcoholèmia al jutjat,
que a part de fixar-te
en el que és el funcionament en si del procediment,
és a dir, la declaració,
com imputat,
acusat per un delicte,
preparar la qüestió,
intentar portar-li amb el client
de la millor manera possible,
es produeix la típica conversa amb el client,
fins i tot a vegades amb els Mossos d'Esquadra
o els membres de la Guàrdia Urbana
que puguin estar,
o Guàrdia Civil,
que hagin pogut estar presents,
estàs fa allí,
doncs una miqueta de xerrada,
i clar,
sempre ens plantegem el següent fet.
Efectivament,
doncs és trobar-t'hi, no?
És a dir,
un senyor que hagi donat una taxa positiva,
evidentment,
és un perill,
i jo soc dels que defenso
que es té que castigar.
Però clar,
a vegades la mesura
és com tot, no?
Sempre es produeixen dintre de la justícia,
no diré injustícies,
perquè pel fet de passar-te-te a la taxa
ja has de ser castigat i perseguit.
O si coneixes la norma,
l'has de complir,
i aquí no hi ha volta de funció.
Però jo em referia,
a vegades,
en segons quins casos congrès,
a que la llei pogués,
jo ho plantejo i deixo a l'aire,
és a dir,
la retirada de Carnet,
la multa econòmica existeix,
però la retirada de Carnet
és necessària?
Sí.
Sempre?
Perquè jo plantejo...
Laura, tu què dius?
No, i diré una altra qüestió.
No podria haver-hi unes mesures,
és a dir,
que aquella persona,
jo ho deixo a l'aire,
i no és que estigui...
És a dir,
jo soc partidari de castigar-ho,
partim d'aquesta base,
però jo deixo a l'aire
una sèrie de preguntes
per generar debat.
No podrien aplicar-se mesures,
dir,
escolti, vostè,
a part de la retirada aquesta de punts,
que és el primer que li preocupa a la gent,
crec que són sis punts,
entre quatre i sis punts.
Sis punts, no?
Sis punts per sobrepassar el límit,
0,25, 0,15, 6 novell.
Però no podrien aplicar-se mesures
alternatives,
jo no tinc anat a la presó,
però vinculades amb la retirada de Carnet,
de dir, molt bé,
li retirem el Carnet,
però no un any o dos,
com a vegades s'aplica,
que hi ha gent que,
molt bé,
a comès un delicte
ha de ser perseguible i punible,
però a vegades hi ha gent
que perd la feina per culpades.
Víctor, de totes maneres,
sis punts no és retirada de Carnet.
Sis punts,
si tu una vegada,
perdona,
fas una alcohoèmia,
surt positiu,
et retiren sis punts.
Parlem de retirada de Carnet
i vosaltres ho sabeu millor que jo
en situacions molt extremes.
Hi ha una segona part.
Però el delicte te'l retiren, eh?
Una cosa no treu l'altra.
Vull dir,
has de sancionar
i alhora educar.
Però el Víctor refereix al delicte.
El delicte, eh?
Si et condemnen...
Sí, sí, efectivament, Jolanda.
Hi ha una retirada...
És que no t'havia entès...
Et condemnen...
A veure, hi ha casos,
insisteixo,
jo no vull justificar
perquè parteixo de la base...
Que no fossis tu la víctima,
aleshores...
Efectivament.
I parteixo de la base
que es té que castigar.
Nivells de reincidència, Víctor.
Nivells de reincidència aquella.
Que vosaltres sabeu
que són molts reincidents.
Un senyor que una vegada
té un mal dia i fa això,
hi ha pocs que ho facin una vegada.
Generalment són reincidents
en aquests temes.
Delictes en la condició.
Però la primera vegada
crec que hi podria haver
mesures alternatives
que potser
que castiguessin
tant com es castiga ara,
però, per exemple,
que la persona pogués tenir...
Bueno, doncs obliga-la
a tornar-se a presentar
per treure-se el carnet.
personal durant un o dos anys,
a vegades per fets
que es té a veure, no?
Jo he tingut casos...
Es té a veure?
Tu ho has dit amb hagut.
Es té a veure el que es veu.
Sabien que no ho havien de fer.
Però jo plantejo
la possibilitat d'alternatives, no?
D'alternatives en això,
que potser siguin enduriments.
El que passa és que la llei
ha de ser igual per tots.
Llavors, és veritat
que cada cas,
cada persona és un món,
cada cas és diferent.
I, clar,
l'ideal jo crec que seria
que poguéssim analitzar cada cas,
veure la casuista personal,
la casuista laboral,
però això és impossible.
Llavors, s'ha de fer una llei general
per a tothom
que a vegades és més o menys injusta
socialment, diguem.
De totes maneres.
Però el que penso, Yolanda,
és que el perill de retirada de carnet
és molt important per a la gent
i penso que sí que és una manera
perquè la gent no facin aquests delictes.
Molta gent.
També et diré una altra cosa.
Si una persona veu,
accedeix al límit amb no gaire
d'alcoholèmia,
de tassa d'alcoholèmia,
no té cap accident
i la paren per un control habitual
i no cau
quan parlen, parla bé,
no s'entraebusa parlant,
no té l'alcohol, etcètera.
No té aquestes...
Sí, però sobrepassa el límit.
Però sobrepassa el límit.
Això no és delicte.
No, per això.
Perquè el fiscal retirarà l'acusació
i fer que sergi verdà.
El que passa és que
li retiraran els punts.
Els punts, sí.
Però li retiraran sis.
Sí, això és el que...
No li treuran el carnet.
Podran anar a treballar amb el cotxe.
És a dir...
Un any tot de la pot tenir tothom.
El delicte passa
quan posa en perill
la seguretat del tràfic.
Per això jo no estic d'acord
amb el Víctor.
Jo estic d'acord
en que aviam,
treuen els sis punts,
mira una nit tonta,
tots són febles, etcètera.
Ara, si tu comets un delicte,
perquè has begut,
perquè vas a una velocitat inadequada
i pots llevar la vida a algú.
És que estem parlant
de coses molt serioses.
És més important la vida
d'una persona que no pas
que un senyor es quedi sense carnet
o una senyora, no?
Sí, però la pregunta
que jo deixava a l'aire
és un delicte d'alcoholèmia,
amb el qual la Laura
ha dit molt bé abans
que la llei taxa,
tassa, limita
les penes o càstigs a imposar,
retirada de carnet,
bueno, presó,
si és reincident, etcètera,
però retirada de carnet
i multa.
A part de la retirada de punts
que és un tema administratiu.
La multa,
de totes maneres,
300 euros, no?
La multa va en funció
de...
Ah, no, no,
si la delicte,
300 euros és quan és només
l'alcoholèmia.
Sí, sí,
però bueno,
si és delicte
a partir de 720 euros
per amunt
i a vegades
els cops són
de 1.000,
2.000 euros.
Bé,
però la multa,
a més,
la multa,
si una persona
és insolvent,
doncs és difícil
que la pagui,
no?
Però la pregunta
que plantejava jo
és bloquejar-li
o deixar una persona
sense conduir
un any o dos
és la solució?
No podríem tenir alternatives
que la llei,
de primera vegada
i en segons quines circumstàncies,
imposés amb aquella persona.
Doncs,
si em permeteu,
bloquejant-li el carnet
durant un temps,
però dir-li,
miri, senyor,
vostè,
té que passar dos mesos
o tres
anant cada dia,
no ho sé,
doncs a classe
una altra vegada
o a fer una sèrie
de treballs
en benefici
de la comunitat
com s'està posant
bastant de moda
segons quin tipus
de delictes
o situacions.
És a dir,
intentar sempre imposar
penes i condenes
que rehabilitin
o que intentin rehabilitar
aquella persona
perquè al cap i a la fi
és un delinqüent.
De totes maneres,
Víctor,
amb la honestedat
que us caracteritza,
tots dos teniu experiència
en casos
que hi ha hagut delictes
en temes de conducció.
Amb la mà al cor,
pocs casos
haureu trobat
d'aquelles persones
que entrarien
en aquest perfil
d'aquella persona
que aquell dia
va tenir un mal dia
i que casualment
conductor o conductora
impecable
i que un dia
la cosa va anar malament.
Són pocs.
La majoria
solen ser reincidents,
si més no,
és el que diuen
les estadístiques
que no sé fins a quin punt
s'han de fer cas.
Què dieu vosaltres
per la vostra experiència
exclusivament?
Jo crec que hi ha de tot.
Hi ha de tot.
El que passa és que
per exemple...
Però és el que deia les tu,
la llei ha de ser
d'igua per tothom, no?
Sí, però el que passa
és que també
amb el que deia el Víctor
hi ha molta gent
que li passa això,
crec que ho siguis
dos vegades.
Tampoc, o sigui,
jo el que dic
és que hem de...
O sigui, no són delinqüents
perquè estan condemnats,
però no és el mateix
una persona que veu
i que supera
amb poc la tassa
però que resulta
que
s'ha equivocat
i s'estima
contra una farola
contra un fanal.
Un fanal.
Un fanal.
Ho hem entès perfectament, Laura.
Gràcies, Jolanda.
Doncs s'estima
contra un fanal
i resulta que llavors
com que ha posat
en perill
a la sota del tràfic
es condemna
que una persona
que tingui
una taxa elevadíssima,
que vagi a 200 per hora
per autopista,
etc.
i llavors
el que vull dir
és que
és veritat
que a molta d'aquesta gent
que li passa això
resulta que ha d'anar
a treballar cada dia
de Tarragona
a Salou
o a Valls
amb cotxe.
Llavors,
com va aquesta persona
a treballar?
Cotxe d'aquests
sense carnet
que també és una trampa, no?
Què passaria
si es traïs el carnet
els caps de setmana?
És a dir,
tu pots anar a treballar
entre setmana
i et treuen el carnet
donen 10 anys
si vols
al cap de setmana.
D'acord,
alternativa.
Ara,
a mi això que diu el Víctor
de l'examen
és una iniciativa,
és una mesura
que s'està intentant
introduir
però la demanda
és més gran
que l'oferta
per anar a fer
els treballs comunitaris.
Quin servei a la comunitat
a determinats persones
l'has d'enviar?
A on i a què?
Probablement això
que diu la Laura
escolti,
busta de dilluns a divendres
és perfecte
i dins d'un horari laboral
els caps de setmana
que el portin.
Mesures alternatives.
Però és que a més
es produeix una paradoxa
i si m'equivoco
que la Laura em rectifiqui.
A veure,
quan un senyor
se'l condena
per un delicte
fins i tot
parlaria a vegades
de robaments,
vull dir que robatoris,
perdó,
és a dir,
delictes
a vegades em ser gaire greu
que la pena no accedeixi
de dos anys
de presó,
aquell senyor
se li pot demanar
la suspensió
de la condena
la primera vegada
que delinqueix.
Un senyor
que li retiren el carnet,
una persona
que li retiren el carnet
no es pot suspendre
la condena.
No està a la presó,
està sense carnet,
Víctor,
no és el mateix.
D'acord,
d'acord,
però bé,
però al cap i a la fi
el que vull dir
és que,
torno a insistir
en el que plantejava abans,
considero
l'alcoholèmia
una situació gravíssima,
gravíssima,
i ho dic amb majúscules,
però precisament
si estem parlant
d'enduriment
des del punt de vista
del funcionament
del fet
de retirar el carnet,
home,
doncs,
un plantejament
alternatiu,
alternatiu,
a pum,
la retirada automàtica,
un any, pum,
te retiren el carnet
i no conduir aquella persona,
tampoc vull semblar utòpic
i dir que segons quin tipus de mesures,
com deies tu abans,
solucionin,
no,
però,
a veure,
el que deies tu,
precisament,
si els plantejaments són
que hi ha molts reincidents,
aquell senyor,
el que és reincident,
doncs,
li tornaran el carnet
i el dia següent
estarà cometent-ho una altra vegada.
El jutge també ho pot veure,
si és reincident,
si no és reincident,
les circumstàncies
que han aviat aquest delicte,
clar,
per tant,
el jutge també,
jo,
té un marge,
ho veiem moltes vegades,
davant de delictes similars,
les sentències judicials
són disperses
en funció de com l'aplica
la legislació
al propi jutge.
En el cas d'aquest tipus
de delictes relacionats
amb el trànsit,
el jutge també té
un cert marge
a l'hora de la sentència?
Però no n'hi ha gaire,
no n'hi ha gaire de marge.
No,
a més,
vull fer una pregunta a l'aire.
Ara es planteja
l'enduriment
de les alcolèmies.
Abans parlàvem
que si accedeixes
de segons quina velocitat,
però si tampoc recordo malament
i em falla la memòria
en base a aquest projecte
de reforma
del Codi Penal,
en definitiva,
que crec que entra en vigor
a partir del pont
de la Puríssima,
si una persona triplica,
em sembla que era això,
la taxa d'alcolèmia,
podrà anar a la presó.
És a dir,
automàticament posar-li
una pena de presó.
Si s'aixeca del terra,
perquè triplicar-les vol.
Bé,
és el 0,
0,75.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
A veure,
ja avancem que
d'aquí unes setmanes
emetrem un reportatge
sobre controls d'alcolèmia
a la ciutat de Tarragona,
que està realitzant
aquesta casa
i vam tenir oportunitat
de veure persones
que triplicaven
amb escreix
i s'aguantaven drets,
eh, Víctor?
S'aguantaven drets,
com tu i com jo, eh?
Que sí, que sí.
A més, hi ha gent
que té molta capacitat.
És una qüestió metabòlica.
Sí, però, bueno,
com deia abans, Laura,
també no és una qüestió només
de la taxa,
de la dada objectiva
de la taxa d'alcolèmia,
sinó que hi contribueixen
el que se'n diuen
els signes externs.
Però, eh,
l'halitosi,
els ulls,
l'equilibri,
etcètera.
l'havla balbuceante,
que se'n diu.
Molt bé.
Que sigui menys o més agressiu.
Molt bé.
De totes maneres...
O que plori,
es pot ser plorant
de manera desesperada,
que també s'ha vist d'això.
Alguna persona personal,
pobre gent.
Sí, però,
si em permeteu,
la pregunta que volia plantejar
és si realment ara
a qui triplica
la taxa d'alcolèmia
se li pot imposar
alguna pena de presó,
el tema és
si no es retira el carnet
i es posa una pena de presó
se li podrà suspendre
la condena.
M'explico?
És a dir,
abans estàvem dient
que qui retira el carnet
no es pot suspendre
aquesta condena.
Té que complir-la.
El que va a la presó
si no accedeix
de dos anys, sí.
La pregunta és
si en comptes de retirar-te
el carnet
t'imposen la primera vegada
un any de presó,
podrà suspendre aquesta pena?
O què passarà?
Encara no ho sabem.
Avui has vingut
amb gana de polèmica.
Jo penso que la gent
no canviaria tenir
un any de condena
de suspès
d'anar a la presó
per una retirada de carnet.
Jo personalment
no la canviaria.
Efectivament,
jo tampoc, però...
Víctor,
l'enduriment,
aquesta reforma
del Codi Penal,
preveu enduriments
de les penes
per altres delictes,
en principi?
Que es puguin anar
aplicant
en els propers mesos,
encara l'any vinent,
perquè en el tema
de maltractaments
també es parla
de fer alguna
que altra reforma.
Que jo sàpiga,
ara en concret
és aquesta.
La que entra
més immediata.
Parlant d'enduriments,
sempre es parla,
sempre es comenta
el fet de...
el tema famós
i també
molt de desgraciada
actualitat
dels maltractaments,
doncs,
de mirar d'endurir...
Home,
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do perquè...
Jo considero,
en aquest cas,
jo per l'experiència
que tinc als jutjats,
la llei és molt clara,
és molt dura
i penso que
la persona,
l'assassí,
el desgraciat
que mata
o que lesiona
greument
a la seva parella
o que és parella,
ho farà.
Amb la llei dura,
amb la llei menys dura,
amb un ordre d'allunyament
de 100 metres,
amb un de 200 metres
i amb el que sigui.
Però vosaltres sabeu perfectament
que les mesures aquestes,
terapèutiques,
de reeducació,
etcètera,
no estan funcionant,
no ho diuen
els propis pedagogs
de les presons
i que moltes vegades
s'apunten a determinats programes
justament
perquè es pugui minvar
aquesta pena.
No,
però és,
a veure,
si el delinqüent
ja té
una patologia concreta,
no?
Es comparar-se
amb els...
No és disuasòria,
la pena
per a determinats delictes,
no?
De delictes sexuals,
etcètera.
Ja és una patologia,
és a dir,
sempre diuen
o es diu
a vegades
que els violadors
ja no es poden curar.
És una cosa
que ja no es supera,
no dic que n'hi hagi
algun que pugui superar-ho,
però que no es pot curar
per molt que facis,
no?
Doncs molts d'aquests casos
també de maltractaments
ja formen part
d'una patologia,
no?
D'una malaltia personal
que tampoc,
pel fet que sigui malaltia
es té que justificar
més o menys,
però que forma part d'això,
no?
Però encara la llei està bé,
com està?
Laura?
El que passa és que
jo diria que la llei,
com que és molt dura,
hi ha molts casos de...
I això no és gaire
polític o incorrecte,
ho hem dit moltes vegades,
però hi ha molts casos
de denúncies no...
o falses,
o molt exagerades,
que s'estan donant
molt sovint al jutjat
i quasi bé automàticament
s'estan aplicant aquestes lleis.
S'estan aplicant lleis
en casos que probablement
no s'hauria d'aplicar.
Jo aquí crec que
aquesta llei el que està fent
és endurir
i s'estan aplicant
a gent que potser
no caldria,
i vull que tothom
entengui que
per suposat
es tracta de delictes
molt greus,
llavors s'estan aplicant
a maltractadors
que potser no ho són
o no ho són tant
i la gent
que realment
farà mal
a la seva parella
o la lesionarà
o la matarà,
aquesta gent
tant li fa
que la llei sigui
d'una manera o d'una altra.
Per tant,
és perillós això.
És el que tu deies...
Molts homes se senten
una mica correlats
amb això.
Se senten discriminats
i és el que tu dius.
No és políticament correcte,
no és la majoria
ni de bon tros,
al contrari,
perquè el nombre de víctimes
tots el coneixem,
però sí que és cert
que s'ha donat l'alarma
algunes vegades
amb la conseqüent reacció
negativa
de dir que
per treure determinats
avantatges,
per exemple,
en un procés de separació,
algú i aïlladament
hagi pogut utilitzar
aquesta lleu
o uns suposats maltractaments
quan no hi eren
en realitat.
Casos se n'han donat.
No és la generalitat
dels casos,
perquè ja sabem
i insistim,
les víctimes sobretot,
però justament
per afavorir
les víctimes
cal intentar depurar
aquestes falses denúncies,
que després hi ha casos
que també
s'ha seguit
un procés judicial
cap a la denúncia falsa.
Sí,
però el problema
no és exclusivament
la falsa denúncia.
I això és lleig dir-ho,
perquè és un tema
que no es vol parlar
perquè és molt...
però vosaltres
ho toqueu,
això que l'ha fetjat.
No,
a més a més els advocats,
bueno,
advocats,
els que ens dediquem a això,
no exclusivament advocats,
perquè això ho parles
amb fiscals,
ho parles amb jutges
i ho parles amb policies,
no?,
que som,
doncs,
o en forenses
amb qui formem part del sistema,
però el problema
no és una denúncia falsa,
perquè una denúncia falsa
és inventar-te quelcom.
El problema és
que una persona,
una...
bueno,
un fill,
o un pare,
o una mare,
normalment tots ja sabem
que aquest tema
fa més de dones maltractades,
però bueno,
també pot ser que hi hagi
algun home maltractat,
amb un part té lesions.
Per un blau,
és a dir,
un morado,
un cardenal
en el braç
o on sigui,
no?,
se'n va a urgències.
Diu que ha sigut
una agressió
de la seva parella
o de son pare
o de sa mare
i,
bueno,
compta amb un testimoni
que a vegades
no dic que...
La maquineria es posa en marxa.
No en marxa,
automàticament...
És que el detenen, eh?
Automàticament et detenen,
t'emmanillen
i et porten al protocol,
la policia es cura amb salut
i el protocol fa que estiguis
tota la nit al calabós,
bueno,
en manillat no,
òbviament no,
però en manillat el jutjat.
Davant de molta gent, eh?
Davant de molta gent,
el qual crea una situació
i no estem justificant.
Socialment hi ets un maltractador, no?
Molt bé.
I, a més,
cuidado que no estem justificant
l'actitud de ningú
que toqui amb una altra persona,
però estem dient que amb això,
i no volem donar idees,
amb això,
aquella persona
en manillat el jutjat.
Automàticament,
judici ràpid.
D'entrada,
aquest protocol,
aquest ordre de protecció
que es demana
per part de la policia,
hi ha d'entrada
és de fer un judici ràpid
i moltes vegades
el Ministeri Fiscal,
també,
perquè hi ha una sèrie de proves
que així siguin falses
o siguin el que sigui,
però proves són,
en un partit de lesions
i una declaració d'una víctima
tira endavant un procediment.
Ja no diem
si hi ha un testimoni
que,
i no vull acusar ningú,
però que pugui estar
amb connivencia amb la víctima.
A vegades,
doncs un fill
o una filla
que son pare no el puguin veure
o la seva mare no el puguin veure
i es crea tota la història.
Clar,
és aquesta la situació
de perill que deia l'Alde.
Però, curiosament,
tenim aquest senyor
perquè intuïm que serà un senyor.
O senyora.
Generalment,
el senyor.
No,
el senyor ha acusat falsament,
en aquest cas,
concret,
però, curiosament,
hi ha un munt de senyors
que poden matar la seva parella
impunament
i que estan al carrer.
Per tant,
potser que reajustem
una miqueta tot plegat,
no?
A veure,
en quant a l'ordre d'allunyament,
és important dir
que l'ordre d'allunyament
vincula a la persona
que no es pot acostar,
al marit
que no es pot acostar
a la seva exdona.
Passa moltes vegades,
i el Víctor segur que em diu que sí,
que tu vas a fer un judici ràpid,
moltes declaracions,
la gent està molt enfadada,
molt espantada,
tot,
al cap d'una setmana
tornen a viure junts,
amb una llei,
amb una ordre d'allunyament.
Exacte,
però la maquinaria judicial
ja està en marxa,
aquell home s'ha de mantenir
fora del domicili.
Si el cap de dues setmanes
a la senyora
se li gira la truita
i diu
no, no,
jo vull estar separada
i tal i qual,
només que vagi a denunciar
el jutjat
que estan vivint junts,
com que aquest home
no es podia acostar
a aquesta senyora,
encara que estiguin d'acord
els dos,
és vulneració
aquesta hora d'allunyament,
i això s'ha de tenir molt clar,
i la gent ho ha de tenir molt clar,
perquè et venen i et diuen
no, no,
si és que em va venir a buscar ella
i ara tornar a viure junts
perquè ella em va dir
que m'estil·lava.
Tu li has de dir
al teu client,
tu li has de dir
no,
fins dintre de mig any
no et pots acostar,
et digui el que et digui,
i això la gent no ho sap,
perquè és difícil d'entendre també.
Home,
és difícil d'entendre
que vulguis viure
amb aquell
qui et maltracta,
però bé,
és un món...
Passa sovint, eh?
És un món molt complex
i complicat,
i que s'ha de defensar
i que naturalment
la llei està per això,
però sobretot
és important
que no entrin
aquests casos
que no haurien d'entrar
perquè desvirtuen
la llei
i desvirtuen les víctimes.
Ja,
però jo he de reconèixer
i encara que
majoritàriament
els que estem aquí
fem de tot,
però abogats defensors
en general,
però
he de reconèixer
o confessar
que, òbviament,
un part té lesions
i una declaració
a vegades
contundent,
clara,
precisa i objectiva
d'una víctima
o d'una perjudicada
o d'un perjudicat
pot ser convincent.
Clar,
a partir d'aquí
la maquinària,
com tu has dit abans,
es mou
i com abans deia Laura
a l'hora de parlar
de les alcolèmies,
la llei és la mateixa
per tothom.
Pel pitjor dels
delinqüents
als quals potser
no li sortirà
afecte
perquè té aquesta
patologia concreta
pròpia d'aquella persona
que, bueno,
jo és el que dic,
és un desequilibri,
és un desequilibrat
el que fa això
i de gent
que...
No, la mateix
perquè era mía.
Bueno, ja,
però bueno,
no deixa de ser
un cert desequilibri,
no?,
perquè no és...
Però,
i de la persona
que potser,
bueno,
si és que a vegades
es dona la paradoxa,
jo no defenso
la violència,
però que pugui ser,
bueno,
que pugui haver existit
un cop,
i no dic un cop voluntari,
és que a vegades
veus cops involuntaris
la persona reacciona
quan em va a l'hospital
de Joan XXIII,
faia el partit de lesions
i es mou la maquinària,
no?
A més...
Un cop és un cop, Víctor.
Iolanda, però...
Vingui d'on vingui, eh?
No estic defensant...
Bueno, però que a vegades...
Bueno,
és que hi ha...
Però és que,
a veure,
clar,
com hem dit,
no és políticament correcte
i estem en una línia
molt prima,
però a vegades,
i a mi m'ha passat això
al jutjat,
la senyora
que es tira
al damunt del senyor,
el senyor l'agafa els braços
i l'aparta,
aquest dels blaus
és la dona,
no l'home.
Però això no és un cop,
és que l'home
l'ha agafat fortament
i l'ha apartat.
Clar,
però això és un partit de lesions
on hi ha dos blaus
a les mans.
És que...
Bé,
però jo parlava de cops,
no parlava d'això.
No, no,
però el Víctor...
A referir això,
el Víctor.
O, a veure,
és que...
O una empenta
per defensar-te,
perquè és el que tu dius,
et tira sobre l'altra persona.
El matí va s'ha d'endurir
perquè hi ha un problema,
però que es produeixen
moltes situacions,
la línia, no?,
que diu la Laura,
és molt difícil.
És que pensem que
és molt difícil.
Probablement no sigui endurir,
però sí que sigui
dedicar més recursos
i més temps a cada cas,
per poder escatir realment
el que hi ha.
Sí, sí, Jolanda,
però és que això és tan difícil
com diuen en castellà
com la vida misma.
És a dir,
és tan complicat
quan venen dues persones,
marit i muller,
o pare i fill,
o el que sigui, no?
I donen una versió diferent
d'uns fets,
i que una porta unes proves
i que l'altra porta unes altres
i que sí que m'ho has fet
i que no t'he fet res.
És tan difícil.
És que és tan difícil
perquè jo em poso...
Per això no som jutges nosaltres.
Ja, però jo tinc aquí
que reconèixer defensar la tasca,
bueno,
tant dels advocats
com dels fiscals,
però al cap i al cap dels jutges
que em pertengen justícia.
És a dir,
ara potser hi ha la tendència
a curar-te amb salut
en certs casos,
encara que a mesura
que ha anat avançant la llei
els jutges també
han anat una miqueta reciclant-se
en el sentit que
fan bastanta,
es cullen, no?
És a dir,
veuen ja de seguida
per on van els trets.
Però hi ha casos
tan complicats,
clar,
perquè simple,
amb algú tan senzill
com dues declaracions
contraposades
i un part té d'alesions.
És així de simple.
Però alhora,
com dèiem abans,
és com la vida, no?
T'ho han complicat
com la vida mateixa
que amb coses simples
se'n fan grans qüestions.
I és clar,
impartir justícia
és complicadet, eh?
Complicat.
No sé si estàs d'acord, Laura,
però francament,
doncs,
jo veia un tema
doncs difícil de...
El que passa és que,
esclar,
per això,
si el condenen
i és innocent,
doncs es fa una injustícia
i a vegades
que pugui passar
al contrari,
que no tinguin en consideració
l'aversió de la dona
i que l'absolguin.
Jo penso que la llei
de violència contra la dona
hauria de ser
llei de violència
contra la dona
i contra l'home,
això d'entrada,
ho crec fermament.
la majoria
de delicte
seran contra les dones
perquè és el que
per desgràcia estem vivint.
Però també hi ha noms.
El 90%.
Sí,
però també hi ha noms
que els estan vivint,
per tant,
jo trobo una discriminació,
però vaja.
I després,
que anem amb compte
amb el que diem
a les declaracions,
i això sempre els aviso
a la gent
quan faig
defensora de la víctima,
sempre els aviso,
aneu amb compte
amb el que dieu
perquè això porta
unes conseqüències
molt greus
cap a l'altra persona.
I si, efectivament,
i si hi ha hagut una agressió,
o hi ha hagut una amenaça,
hi ha hagut un maltractament,
s'ha d'anar per totes
perquè això no es pot consentir.
Però si hi ha hagut
una discussió
en la qual
la línia aquesta
que dèiem
és molt prima,
hem d'anar en compte
perquè les conseqüències
cap a l'altra persona
són molt greus.
És diferent
la violència exercida
des d'aquest sentiment
patriarcal,
masclista
contra la dona,
subllugant-la
durant tota una vida
o un curt període de la vida,
que una discussió
de dues persones lliures,
un home i una dona,
que en un moment de discussió
puguin tenir actituds agressives,
ja sigui verbalment,
els dos,
tant sigui l'home
o la dona.
Per tant,
a vegades sí que ser...
Però el tractament
de les agressions
cap a l'home
és molt diferent
que quan és al revés.
Probablement
haurem d'intentar
evolucionar cap aquí
i crear una llei
que no sigui discriminatòria
en cap cas.
Però, en fi,
és un tema, com dèieu,
políticament incorrecte
tractar-ho,
però és qüestió
d'arribar
a un punt d'inflexió
i escoltar sobretot
a la gent
que està cada dia als tribunals,
que vosaltres sí que canseu,
vosaltres,
els jutges
i els fiscals
i tot el que és
la comunitat
que treballa
en el món judicial.
Laura Picó,
Víctor Roca,
avui ens hem despatxat a gust,
avui no hem anat
amb el manual a la mà,
sinó que hem fet allò
una mica d'ambient.
Acostumem a fer-ho així.
Molt bé,
moltíssimes gràcies.
Fins la propera setmana.
A vosaltres, gràcies.
Víctor Roca,