Temps de tertúlia, temps per comentar les notícies d'actualitat
d'aquests dies a la ciutat, a les comarques de Tarragona.
Avui ho fem amb quatre convidats.
D'una banda, saludem el professor de la Universitat de Rovira i Virgili,
historiador Josep Maria Sabater Bosco.
Josep Maria, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
I també ens acompanyen avui, curiosament, tres botiguers.
D'una banda, la Carme Pedrol. Carme, bon dia, benvinguda.
Bon dia.
També ens acompanya l'Antoni Guas, que tot un bon dia, benvingut.
Bon dia i bona hora.
I també ens acompanya el llibreter Ramon Marrobat.
Ramon, què tal? Benvingut.
Bon dia.
Tenim diferents temes amunt de la taula.
Jo us proposo començar, si el sembla,
per a aquest cas que ha sacsejat una mica aquests dies la ciutat de Tarragona.
El cas del nadó, de només 18 dies a 3 setmanes, mort, sembla,
a conseqüència d'una circumcisió.
Les notícies d'última hora diuen que el jutge ha retirat el passaport
als pares d'aquest nen per evitar una possible fugida
i en qualsevol cas es continua buscant el responsable o responsables d'aquesta mort.
Com han seguit, com han vist, com valoren una miqueta
les notícies relacionades amb aquest fet, Josep Maria?
Pena.
Pena per manca de cultura, de cultura sanitària, de tot.
De tot.
Vull dir, que es produeixin casos d'aquest tipus al segle XXI,
a mi em sorprèn enormement.
Està clar, vull dir, aquesta gent venen amb una tradició al darrere,
amb uns costums i Tarragona no és un poblat en una tribu
en què hi ha l'echicero de torn, eh?
I no.
I això, havent com hi ha en aquests moments
l'oportunitat de participar en la sanitat pública,
que tenen l'oportunitat molta d'aquesta gent,
aquests tenien papers, a més a més.
Vull dir que em sembla que els pares eren legals, no?
Vull dir, d'alguna forma, això, no sé fins a quin punt,
s'ha d'obrir.
Ja s'obre, vull dir, se'ls dona l'oportunitat
de participar en els hospitals, amb els CAPs,
amb totes aquestes coses.
Hi havia una fotografia també en un dels diaris,
amb tota una colla de carretons de canalla
que esperaven que les mares els tenien mig aparcats allí.
Vull dir, s'ha d'informar amb aquesta gent, per què?
Perquè hi ha una sèrie de coses que,
a banda que estiguis d'acord del tot
amb procediments d'un tipus determinat
que afecten a la integritat física de la gent,
cas de circuncisió,
cas de la ablació entre els musulmans,
els islàmics, no?
Però, a banda d'aquestes coses,
que no m'hi posaré perquè respecto
les diferents idees religioses de la gent,
malgrat que amb algunes coses, evidentment,
no hi estigui més o menys d'acord, no?
Però a mi em fa molta pena que passin aquestes coses
en els nostres dies.
Això, avortaments, tot un seguit de coses
que és fonamentalment per desconeixement,
per manca de cultura, per manca de...
Fins i tot d'informació.
Carme.
Sí, a veure, com Josep Maria diu,
a mi també em fan molta pena.
Però és que també trobo que són gent
que no es valen integrar dintre de la societat,
que ells van a buscar,
perquè, vull dir, aquí no els hem cridat ningú,
han vingut perquè han volgut.
Llavors, ells no es valen integrar.
Ells fan els seus gretos,
fan les seves reunions,
i llavors no participen en res de la ciutat
en què estan, en aquest cas, d'Ans-Tarragona, no?
La prova és amb els col·legis
i la prova és si van a la sanitat,
que si no han de menjar car,
doncs els han de fer un menú especial.
Si la canalla, home, a veure,
jo sempre dic el mateix,
jo sóc catòlica, apostòlica, romana i practicant.
I se rellenca.
I se rellenca, molt bé.
I si els divendres de Quaresma
no he de menjar car, no em menjo.
Però si vaig a un bulloc i me'n donen,
no menjaré.
Ja m'espavilaré per un altre costat.
Clar, aquesta gent, vull dir,
nosaltres els donem totes les facilitats del món.
En canvi, ells no corresponen amb aquestes facilitats.
I després, evidentment, ells dius que van anar
a un centre social, no?,
per demanar ajuda econòmica.
També podrien demanar ajuda d'aquesta,
perquè segurament, a veure, potser m'equivoco, no?,
però en aquesta senyora o aquest senyor que li va fer això
no deu ser la primera vegada que se li escapa algú de les mans,
perquè no tenen mitjans per poder-ho fer, no?
Doncs, home, a veure, uns pares valen el millor
pel seu fill de dir, bueno, n'altres fem això,
com ho podem fer?
Vull dir, és que a vegades ells també són unes persones molt tancades,
perquè es veuen als col·legis i es veuen tot arreu.
De fet, congeniar les dues coses,
tradició i civilització, es fa difícil,
perquè el que estem demanant, en tot cas,
és que hi hagi una sèrie de coses
que se'ls pugui fer amb aquesta gent,
com tot el que heu comentat ara.
A mi em dóna la impressió
que és el mateix xoc de cultures que hi ha,
precisament Orient-Occident,
i que d'alguna manera
ells volen seguir les seves pròpies tradicions
amb un món que els hi és hostil,
completament hostil.
Ells, la seva religió no és aquesta,
el seu món de viure no és aquest,
la seva manera de menjar, de vestir, de tot,
no és aquest,
i llavors es troben, crec jo,
es troben amb un món
en el que tot els hi és hostil.
Trobo que llavors aquesta gent,
el que han de fer per seguir les seves pròpies tradicions
i seguir fidels una miqueta a la seva manera de ser,
han de fer les coses d'amagat,
d'una manera, diguéssim,
no correcta, o no oficial,
o no buscant les formes més correctes de fer-ho,
i llavors ens trobem amb coses d'aquest tipus.
Clar, estem parlant d'una criatura molt petita,
els pares tampoc poden jugar d'aquesta manera
amb una vida tan petita,
i em dóna la impressió que la responsabilitat que tenen
és tan gran com qualsevol de nosaltres
amb els nostres fills,
i se'ls ha de demanar aquesta responsabilitat,
perquè estan vivint aquí.
Ramon.
Home, a veure, el problema d'aquestes coses és generalitzar,
és que hi ha...
És veritat, hi ha unes diferències de cultura,
diferències de religió,
jo penso que les acollides de vegades cauen en l'excés de...
És a dir, s'ha de saber diferenciar el que és l'acollida
amb una persona que arriba sovint desvalguda,
que té problemes,
en aquest cas sense papers,
sense papers un nen també pot anar a la sanitat,
però hi ha unes altres situacions
que realment necessiten l'acollida,
per això hi ha l'assistència social i tot això.
De vegades hi ha algú que tendeix a acceptar
llavors tots els seus costums en el sentit d'això.
Jo penso que hem de saber diferenciar
entre allò que l'acollida demana
i també aquelles mostres
de diferencials
que trenquen amb aspectes
que aquí en aquest moment creiem
que afronten qüestions als drets humans,
perquè nosaltres també hem conegut tot això.
Nosaltres també hem conegut tot això.
Però ho hem superat.
Sí, sí, esclar, no, per això.
Amb cultura, Ramon.
Hem d'ajudar que ho superin.
Hem superat amb cultura,
perquè els que som aquí d'una determinada edat
sabem que a mi m'han curat d'espatllat.
M'asseien amb una cadira,
m'agafaven els braços per l'esquena,
et tiraven amunt i avall
o m'han trencat les engines.
M'agafaven el cap cap un costat o l'altre.
Ens han curat mal d'ulls
amb aigua timulada,
que era aigua amb farigola.
I avui en dia,
si estàs espatllat
o et fan mal els ossos,
et prens un voltarent.
O si tens alguna cosa als ulls,
saps que hi ha colírios a punta pala,
per què?
Perquè hem anat a informar.
Avui dia ja no anem amb un senador,
no anem amb un curandero.
Les nenes que tenen 14-15 anys,
segons quines,
han après que l'endemà hi ha una pastilla.
I es prenen la píndola del dia després.
No se'n van al cap de tres mesos
a casa d'una cosa rara,
estirar-se allí
i que hi hagi un matarífer d'aquells
que els obri la panxa i les desfaci.
Avui dia, d'alguna forma,
ho aprovem o no ho aprovem, com tot.
Però és un tema de cultura,
és un tema d'informació, de dir-los-hi.
Que encara hi hagi algú que cregui
que és millor anar,
doncs jo què sé,
cap allà baix a les Terres de l'Ebre,
que encara n'hi ha molts d'aquests
senadors i curanderos,
en lloc d'anar a la sanitat pública.
De vegades hi ha allò
que quan una persona s'ofega,
s'agafa on sigui.
I amb els d'aquells que en diem dolents,
i tots els mals són dolents,
si després ha voltat 40 metges,
i a 40 metges li han dit
que allò no té remei,
perquè hi ha, malauradament,
tot un seguit de coses
que encara no tenen remei,
s'aferren al que fos.
Però això,
tret d'aquests casos excepcionals,
vull dir,
s'ha de donar informació
i s'ha de dir amb tot el respecte
que respectant les cultures,
la cultura es pot millorar,
perquè no poden estar aferrats allà.
Aquesta gent no va despullada pel carrer.
Han superat tot un seguit de coses.
Sí, no, no,
el que em penso que hem de fer dir
és no generalitzar.
Hi ha gent de tota mena
de la gent immigrada.
Hi ha gent que participa,
s'integra més o menys,
però que participa
amb el que es fa aquí
i no troba també.
També depèn molt dels llocs on venen.
Per exemple,
parlaves de l'avalació
en països musulmans.
L'avalació no és un fenomen musulmà.
L'avalació és un problema
d'allò que ara se'n diu
sub-saharià,
que en els països musulmans
no es practica l'avalació.
pot coincidir que algun sí,
però no és...
Vull dir que
a l'hora de generalitzar
hem d'anar en compte
perquè cada cultura
és diferent.
És a dir,
nosaltres hauríem d'establir
una frontera
entre allò que els és permès
i allò que no els és permès.
Però la tendència a tancar-se
no és original, eh?
Jo,
perdona que expliqui
una cosa de fa anys,
fa uns anys,
devia ser l'any 70
o així,
doncs que
vaig estar en una...
Estava a viatge
i estava en una petita ciutat
a la mana
i era mitja hora de la tarda
i entro en un bar
i, hòstia,
em trobo primer de tot
la foto del Real Madrid.
A l'esquerra,
a l'esquerra,
la Lola Flores
i a la dreta
un cartell de toros,
Renoi.
I llavors vaig veure
que tots allí parlaven castellà.
I, esclar,
com que jo
havia deixat el cotxe al davant
amb matrícula de Tarragona,
clar,
oi,
aquests van venir de seguida allí
a saludar-me i tot això,
i ho parlaven.
I,
al cap d'una estona,
nosaltres anàvem a fer un entrepà,
vam fer així,
i al moment de marxar
jo li vaig dir
a un d'aquells,
home,
per què no sé què,
que allò explicava la seva vida
i tot això.
I jo li vaig dir,
home,
però ara,
el temps que heu estat aquí treballant,
era gent treballadora,
no?
Dic,
dic,
fareu,
clar,
perquè allò volia dir
que estaven allí en aquell bar
tots perquè era un clòs tancat,
és a dir,
s'aïllaven de la ciutat.
Dic,
ho haureu aprofitat per parlar alemany
i dic,
ho haureu après llengües
i em va fer una resposta
que encara avui no l'he entès.
I ho dic textual
perquè me la vaig escriure
i la tinc apuntada
i l'he vist.
Va dir,
jo, alemany,
què se han creído estos tíos?
És una resposta
que no l'he entès mai
què coi vol dir, això.
Però va ser textual
el que em va dir.
Jo, alemany,
què se han creído estos tíos?
O sigui,
ell anava allí
i què s'han cregut
aquells païos
que ell estudies alemany,
aquells que estaven allí a casa seva.
Aquesta reacció,
aquesta reacció,
vull dir,
segur que hi ha algú aquí
que la practica.
És una frontera.
No cal que vinguin de massa lluny, eh?
No cal que vinguin
del sud del Sàhara, eh?
Vull dir que
d'una miqueta més amunt
hi ha molta gent
que porta 40 o 50 anys
i et diria el mateix del català.
O sigui,
et diria que som curt de Can Vals.
A veure,
a veure,
jo si vaig a un lloc,
nosaltres a casa meva
hi havien pescadors
i nosaltres vam estar,
jo era molt petita,
però vam estar tot un any
pescant a Múrcia,
a Àguiles, no?
Vam estar tot un any
a veure,
donde fueras
es lo que vieres, no?
I nosaltres,
vull dir,
jo vaig vindre aquí
i hi havia coses en català
que no les sabia dir
perquè, doncs,
te moldes allí
amb els seves costums,
amb les seves maneres,
hi ha coses, evidentment,
que potser no,
però majoritàriament sí,
doncs,
home,
a veure,
jo crec que és així,
allà on vagis,
si t'acullen bé,
i a veure,
ets tu el que hi vas allí,
per tant,
ets tu el que t'has de moldar
les seves costums,
sense perdre la teva identitat
i les teves...
Això, evidentment,
la meva mare cada dia plorava
que volia tornar,
però doncs,
bueno,
però es va anar moldant
allò d'allí.
Una cosa,
si és que et sentis millor
amb els teus,
perquè aquesta gent s'ajunten
perquè fan cubeta,
d'alguna manera,
els catalans ho han fet
amb els centres catalans
a Amèrica,
a Mèxic,
a l'Argentina,
a tot arreu,
fins i tot a Madrid,
fins i tot,
i mantenim les sardanes
del retiro cada diumenge,
vull dir que d'alguna forma
encara hi ha
algunes cosetes d'aquestes,
per què?
Perquè allò que en diuen
la pàtria xica,
petitet o gran,
tira molt,
tira molt,
ara altra cosa
és que siguis
d'aquesta manera
recalcitrant,
que aixequis la paret
i diguis
no,
jo aquí
no m'intregui...
Bé,
això tornem-hi,
és cultura també.
Tornant una altra vegada
al cas aquest concret
del Nadó
i al fil del que deia abans
l'Antoni,
aquest cas
ha conjugat una mica
el debat
entre tradicions
i migració,
i civilització,
com vostè.
En aquest cas concret,
per exemple,
creuen que l'administració,
l'administració de Salut
ha de proporcionar,
per exemple,
la circumcisió,
ha de facilitar
que totes aquelles comunitats
que tradicionalment
ho practiquen
en els seus llocs d'origen
puguin,
doncs,
aquí a Tarragona
o en d'altres ciutats
de Catalunya
i de l'estat espanyol
practicar la circumcisió,
si així ho volen
els seus pares?
Jo suposo que sí,
i a més a més
suposo que això
es deu fer
des de fa molt de temps,
fins i tot,
et diria jo,
en temps de Franco,
perquè jo recordo
en temps de Franco
haver anat
a una sinagoga
a Barcelona,
al carrer Porvenir,
encara me'n recordo
del lloc,
i allí hi havia
una comunitat jueva
que vivia intensament
la seva fe
i la seva religió jueva,
i aquells,
estic segur
que quan naixia un
deurien anar
a la clínica de Toro,
val a dir
que els jueus
de Barcelona
eren aquells
senyors jueus
que tocaven diners
llargs,
també,
però
haurien de tindre
la seva clínica
i haurien de fer
les coses
amb condicions
higièniques
normals i corrents,
de la mateixa manera
com aquí a Espanya.
Abans hem parlat
d'avolació,
però podríem parlar
jo de vasectomies,
per exemple.
Vull dir,
aquí a Espanya
hi ha molts homes
que en un moment
determinat
es fan una vasectomia
i no se la fan
en una estació
com a la Índia,
allí,
com aquell que digui
passe,
passe,
o com la circuncisió,
que d'alguna manera
aquesta circuncisió,
digue-li circuncisió
o digue-li fimosis,
en temps de fa uns anys
els que anaven a la mili
i tenien problemes,
allò també els hi feien
d'una forma
bastant
salvatge,
l'únic que passa
que eren
unes èpoques,
avui en dia
tot això ha canviat,
hi ha cultura
i hi ha quantitat
de clíniques
que en un moment
determinat
es poden fer,
que hi hagin
materífes
i jo abans,
de tot tipus,
també n'hi ha
amb les clíniques
d'estètica
que posen
silicona
jo que sé
a ratx
i després passa
el que passa,
no?
I que obren
i tanquen
jo que és
per treure
grassa
o per treure
qualsevol cosa
d'aquesta,
això ens hi trobem
cada dia.
A mi el que em sorprèn
és que practiquen
la immoralitat
en els anuncis,
és immoral
jo els anuncis
d'algunes
que es veu
que disposen
la publicitat
enganyosa
és també una altra.
Sí,
però en el cas
d'en aquest cas,
és perquè juguen
amb la salut
de la gent
i la salut mental.
Perquè,
clar,
això vol dir
que es mouen
milions i milions
aquestes clíniques.
I tant,
no veus les clíniques
que hi ha?
que són clíniques
d'última tecnologia
amb tots els adelantos
possibles.
Jo no m'ho crec
que sigui ni última tecnologia
ni res.
Bueno,
escoltem,
estan treballant
amb l'àssers,
estan treballant...
No,
si no el diem tot
no tindrien tants calents
perquè s'ho haurien d'invertir.
És a dir,
jo crec
que la prova està
que d'entrada en tant
si persones tan importants
com l'Eduquesa d'Alba
la van deixar com està
vol dir
que juguen
amb la salut dels altres.
És que és així,
és un tema
que ens estrellava.
De fet,
jo el tema
aquest del Crio
penso que també
els pares
apel·lo a la seva responsabilitat
perquè en tenen
molta responsabilitat.
Quan tens una criatura
d'aquesta edat
el que no pots fer
és anar
amb aquestes històries
i menys tenint
els mitjans
que tens a la vora.
Llavors,
ens vull dir,
ojo,
manca d'informació,
manca de cultura.
Manca de cultura.
I llavors aquestes coses...
Aquesta gent al seu poble,
l'exicero de la tribu,
en un cas d'aquestos,
els diria
que algú els hi havia
posat mal d'ull
o alguna cosa
i aquesta gent
en el seu ambient
fins i tot
s'ho creurien.
Vull dir que
això és
reconèixer
unes situacions
molt diferents
i intentar
d'alguna manera
solucionar-ho
i superar
aquestes diferències.
És difícil
acollir-los
per una banda
i per l'altra.
És molt difícil.
És molt complicat.
Complicat.
És molt complicat
perquè és una cosa
que és el que hem dit abans.
vull dir, cadascú tendeix
a ajuntar-se amb els seus.
I allò de posar-se amb els altres
és difícil.
Els proposos, senyors,
canviar d'equació
si no hi ha cap altra intervenció
referida a aquest tema,
perquè avui també és notícia
recull en tots els mitjans de comunicació,
un estudi,
unes dades difoses
pel Departament de Salut
de la Generalitat
que expliquen
que més de 600 persones
van morir
durant tres anys
en un període concret
entre 1998 i 2001
directament
a causa del tabac.
Arrel d'aquestes dades,
arrel d'aquest estudi,
el Departament de Salut
vol fer una campanya
específica
al territori
del Camp de Tarragona
anti-tabac
per promoure
que la gent deixi de fumar.
Veig aquí
que el Josep Maria Sabatibos
ja està
fent una ostentació
d'un dels puros
que es fuma habitualment,
no sé si tenim
més fumadors aquí,
majoria de fumadors.
Home, jo no fumo, eh?
O tots tres
ja s'han tret el tabaco,
un puro,
l'altre un cigarrereta
i el Ramon ho està buscant.
Home.
És un tema molt sensible aquest,
però què en penseu,
Josep Maria?
Jo, perdó, no m'ho entenc.
Carme, digues.
No, potser haurien d'anar...
Jo no l'he vist,
però diuen que és una passada.
Potser hauríeu d'anar a veure
aquella exposició
que he posat a Barcelona, no?
Allò del bodis, no?
Que es veuen
les conseqüències
quan es veu un pulmó
que s'ha estat sotmès
durant molts anys
al fons del tabaco.
I diu que en cruus al costat
hi ha una caixa, no?
Que la majoria allà
llencen el paquet.
Potser quan surten
se'l tornen a comprar, no?
Com la canalla
que regalen el xupet i el reix
i després han d'anar
corrents a la farmàcia
a la nit a buscant.
Però es veu
que és espectacular
perquè un pulmó
d'una persona fumadora
amb una persona que...
que fumadora passiva
i una altra que gens
es veu que són els tres...
Sí, és el que hi ha
la comparativa
i que és molt clar.
Vos potser hauríeu d'anar
a mirar-ho, eh?
Jo només sé
que aquesta tertúlia
des que han començat
els tres fumadors
no hem estossegat
i l'única persona
que ha estossegat
aquesta tertúlia
ha sigut la Carme Pedrol.
Vull dir, a veure
a veure què passa aquí.
És veritat.
Jo baixaré una miqueta
el to de veu
perquè normalment tinc...
Vull crido bastant, no?
Aquí, què passa?
Jo estic de completament d'acord
que el tabac és dolent.
L'antitabac,
és que ella és fumadora passiva.
Però com que
des que hi van bé
les campanyes aquestes
ara fa un temps,
fixeu-vos que no es parla
de fumadors passius.
Perquè la realitat
és que es morren
igual que els altres,
els que no fumen.
I això,
aquesta és la realitat.
Evidentment,
això perjudica,
també perjudica anar en cotxe,
i la gent segueix
anant en cotxe.
Vull dir que
això,
la voluntat d'una persona
és superior.
És a dir,
si un mengés
fesols cada dia,
probablement és perjudicial
per si hi ha un
que li enganxar els fesols.
Home,
i pels companys passius
que estiguin al voltant,
també,
perdoneu l'escolta,
el tema escològic,
no?
És l'exemple que volia dir
que això,
això són coses.
El problema
de la campanya
anti-tabac,
per mi,
i parlo d'una manera general,
és que hi ha una hipocresia
al darrere.
i aquesta hipocresia,
per exemple,
quan surts al carrer
i respires el fum,
clar,
penseu,
és que nosaltres som,
per l'edat que tenim,
més o menys tots,
tots hem nascut amb fum
a dins la casa.
Tots.
És a dir,
les cases estaven plenes de fum.
De vegades,
amb fred,
havies de sortir al balcó
a respirar aire
perquè s'omplir de fum
el dia que feia vent
o les estufes,
el foc a terra,
la cosa.
I al carrer no hi havia.
Avui,
a les cases
no hi ha gens de fum.
I per primera vegada
a la història,
tu que ets historiador,
les coves,
com se sap si no
com has estat habitant?
Ramon,
però era contaminació sana,
era un fum sant.
Aquí tu has tret
la tabaquera,
però de puros,
jo també,
i el guàs
ha tret
les cigarretes.
Aquestes cigarretes...
ja no fa cara
de bona salut.
Aquestes cigarretes,
no sé què carall
hi ha de tabac
aquí dintre,
perquè aquí dintre
si s'analitza
no t'ho diran
tot el que hi ha,
perquè aquí trobaries
meravelles.
Meravelles.
En canvi,
el tabac normal,
la picadura
que fumaven abans
els avis
o els caliquenys
que fumaven els avis,
allò era...
vull dir,
a mi em diuen
ets fumador o no,
sóc vegetarià.
És fulla
d'un herbe.
Si tu mires així...
Sóc vegetarià,
vull dir,
bueno,
vegetarià,
que desfuma
fumucada,
bistec també,
que Déu-n'hi-do,
però,
i carnívor.
Veieu,
doncs,
que el Departament de Salut
ha de fer campanyes
de forma intensa
per consciència
de la gent
perquè no fumi,
per intentar
que la gent
que està fumant
actualment
deixi de fumar
o ha d'haver-hi
una certa
permissivitat,
s'ha de continuar
incidint
en aspectes
com la llei antitabac
que es va posar
amb el cerafón
per denunciar exactament
què redimonis hi ha
dintre d'un
d'un paquet
de cigaretes
d'aquestes
que posa
el tabaco mata.
Vull dir,
maten tantes coses
que d'alguna manera,
vull dir,
l'alcohol mata,
l'alcohol mata,
però,
d'una altra banda,
diran que
una copeta de vi
durant les menjades
ajuda,
jo què sé,
al whisky.
Doncs és basodilatador
si és un whisky
de categoria,
si no hi ha,
clar,
si et fums alcohol
d'aquell matílic
que a Galícia
de tant en tant
en sortia
alguna ampolla
o alguna cosa
d'aquestes
sí que et mataran,
però el normal
és allò d'aquí
les coses en mesura,
el món està fet
perquè el disfrutem
de la natura
i la natura
ens dona una planta
que es diu tabac,
que entre altres coses
té nicotina,
però que d'alguna manera
el tabac servia
per curar ferides.
Jo no he fumat mai
i no m'han molestat
el fum.
Vinga, va,
estossega.
Perquè a casa meva
eren molt fumadors
i molt fumadors.
Igual el meu avi
que el meu pare
i a vegades la meva mare
li feia,
perquè el meu pare
fumava molt
i a vegades la meva mare
li deia
no fumis tant
i li feia.
Quants anys tenia ta mare
quan s'hava a morir?
I feia 60.
Que fumava?
No.
I ton pare?
83 o 84.
Que fumava?
Fumava caliquenys
i a les puntes
a l'hivern
se les feia secar
i se les posava la pipa.
Vull dir que la concentració
aquella
a mi no m'ha molestat
mai el fum.
però
jo estic una miqueta
contra aquestes campanyes
de tant contra els fumadors
perquè penso
ja sé que és
que tots diem igual
però és que respiren
moltes coses.
És que respires
és que respires
de tot.
Respires
una olor a gasolina
una olor a petroli
una olor a les fàbriques
tenim uns mesos
igual a la part baixa
que una miqueta
cap aquí dalt
amb unes males olors
impressionants
que no sabem
d'on surten
respirem de tot
vull dir que no cal
tanta campanya
contra el tabac
o que dic
que jo no fumo
però és que no hi tinc res
en contra.
Abans us he dit bé
el problema
és que no és campanya
hi ha gent
que s'ho pren
perquè sempre
hi ha gent
que són
creuats
de la causa
sempre
que no és una campanya
anti-tabac
sinó una campanya
anti-fumadors
i aquí
aquí he arribat
perquè això
ve d'Estats Units
on el puritanisme
anglossexual
doncs l'hora
de perseguir una cosa
és deixar-la anar
i aquí he arribat
i s'ha barrejat
el puritanisme
anglossexual
amb l'esperit
inquisitorial llatí
i és una mescla
explosiva
clar
perquè aquí
la persecució
d'aquella persona
que pot disfrutar
la persecució
dels pecats
és a dir
ni l'amor
ni el menjar
el no sé què
és a dir
la hipocresia
el món
la gent del poble
aquesta hipocresia
en el fons
la tenia subida
i ho tenia subida
amb la figura
del caronja
és a dir
sabia que el caronja
feia tots els pecats
en una persona grasa
això és
l'estampa popular
una persona grasa
que tenia mans
que menjava molt bé
que
Rubí Kunt
de cara vermella
això és l'estampa
del caronja
personificava
però esclar
el caronja
de la trona
perdedicava
contra tot això
aquesta és
la hipocresia social
que m'ha presa
a viure
tots els pisos llatins
que és una cosa
esclar
quan arriba
el puritarisme
anglosaxu
aquí
per sort
que els set pecats
capitals
es van inventar
abans
que es descobrís
l'ús del tabac
d'aquesta forma
perquè si no
n'hi hauríem vuit
en l'actualitat
n'hi hauríem vuit
a veure Antoni
que no es dius res
encara
no no no
perquè
a veure
jo soc fumador
i considero
que les persones
que d'això
que no fumen
són majoria
i se'ls ha de respectar
aquests drets
és més
jo ja he après
que
com a fumador
que soc
he de tindre
els meus espais
i
doncs
bueno
bonitimament
he d'anar a fumar
a fora
he de fer una sèrie
de coses
que fins ara
no feia
bé
què ha canviat
ha canviat
que aquella persona
que no fume
no està obligada
a respirar
el fum
del tabac
que jo
en aquell moment
li podia estar tirant
en un local
tancat
és cert
el que diu ell
és a dir
és aquesta
confrontació
de cultures
en la que
aquest puritanisme
porta a dir
que la Coca-Cola
és fantàstica
i que una cigarreta
light
és light
no
atenció
amb això
perquè una cigarreta
light
el que té
és bastant
més producte
químic
que no pas
una cigarreta
feta de tabac
normal i corrent
a veure
són contradiccions
però
que com que nosaltres
ja les acceptem
perquè som així
i d'alguna manera
doncs pensem
que evidentment
el tabac
no és bo
doncs
fem tots aquests
esforços
tant
els que estem aquí
són fumadors
però els que estem aquí
no han fumat
durant tota la tertúlia
i jo recordo tertúlies
en els antics estudis
des que s'està
l'Avinguda Roma
hi havia el centré
al mig
i passaves la tertúlia
amb un cafetó
i anant fumant
el fum
i el tabac
era
vaja
a la menina arena
programes de televisió
i a qualsevol redacció
periodística
i tant
i tant
el diumenge és la tarda
entrar al cafè d'un poble
que se sentia
lluny la veu
del carrusel deportivo
i senties
a les fitxes de Domino
i a l'arrastro
senties
aquestes coses
però no veies
un fum
tot el cafè
el fum
tot el que veixes
la visió
d'un cafè
d'un cafè
de tota la vida
però jo
si vaig a dinar
a un restaurant
a un cafeternes
igual
a mi me molestarà més
una taula
que estiguin parlant
amb un to de veu
pujat
que no pas un que tingui
al costat
que fumi
a mi me molesta molt
que la gent
estiguin assentats
dinant
i que parlin
això em molesta
normalment la contaminació acústica
a restaurants d'aquest país
és
supera els decibelis normals
i això ho notes
quan estàs a fora
a mi me molesta molt més
això
que no pas que jo tingui al costat
i jo no fumo
ni he fumat mai
que no pas que tingui al costat
d'una persona
que estigui fumant
a mi no em molesta
home
me pot molestar després
perquè puc dir
oh
el gerçel
quan arribes a casa
però mira
en canvi això sí
l'altre sí que em molesta
doncs
vull dir
també hem de ser tolerants
eh
no
val a dir
que jo
l'espectacle actual
dels que fumen cigarretes
doncs sortir a fora
o fumar una cigarreta
això està clar
els que fumen cigars
com que
és una cosa més lenta
doncs
els que fumen cigars
en general
es poden passar
dos, tres, quatre dies
dues setmanes
sense fumar
i queden tan tranquils
perquè les circumstàncies
no em pedeixen
per exemple aquí
ara si sortíssim
si jo fumen cigarretes
doncs fumar una cigarreta
al sortir
no sé què
però esclar
l'acte de fumar un cigarr
ja vol dir
dedicar-hi un temps
és una cerimònia
és una situació
és una situació diferent
i de vegades
segons la circumstància
no pots
és a dir
no pots
senzillament
te n'estàs
és a dir
apres a estar-se
hi ha unes circumstàncies
diferents
perquè
aquella situació del fum
que deia jo abans
avui
i avui tothom entenc
que allò no havia de ser
no havia de ser ni el fum
ni altres contaminants
l'acústica
per exemple
l'acústica
ara estàs a la nit dormint
i passa una moto
i jo penso
que les motos aquestes
s'han de retirar
resumim
i diem
que per la canalla
que ens pugui escoltar
que sàpiguen
que es pot ser molt home
sense fuma
això sobretot
o molt dona també
així ho deixem
José María Sabater Bosch
Carme Pedrol
Antoni Guaz
Ramon Marrugat
moltes gràcies
i bon cap de setmana
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies