Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català, és que estàvem triant la cançoneta del final amb aquest tribut de sopa de cabra, no Enric?
Jo vull la Bet, jo vull la Bet, dic home, si vols la Bet, doncs posem-hi la Bet.
Tot i que a Natàlia ha passat, m'agradaria la Bet.
Sí, per favor, no ha canviat, jo dic calla, a veure si amb el temps...
Li has d'aclarir al Lluís, eh?
La cançó de l'Abet, L-A-B-Òstrof, Abet.
Vinga, doncs l'Abet de Nadal.
Però això al final, al final.
Enric, Enric, bon dia, benvingut.
Bon dia i bon any.
Ja t'enyoràvem, eh, de veritat.
Bueno, és que com que l'últim mes ens vam veure poc, entre pitos i flaudes.
I escolta, no t'ho diem per interès, tot i que sabem que la Queta ha estat molt generosa a aquests reis
i que a partir de la setmana vinent i fins i tot avui et portaràs molts regalets aquí a la ràdio per donar als oients, no?
Doncs sí, doncs sí.
Igual que la carta dels Reis, aquella que teníem dels consorci, hi havia els tres camells i dalt de cada mani hi havia una Queta reial,
una era la blanca, l'altra la rosa i l'altra la negra,
doncs s'han portat bé i han deixat un lot de productes de la Queta al Centre de Normalització Lingüística,
de manera que des d'ara fins al juny que acabem la temporada, cada setmana donarem alguna cosa.
Quan dius productes, a què et refereixes?
No, no, quin tipus de coses, dic.
Ah, allò que en diuen merchandising.
Merchandising, que deu tenir un símil en català.
Sí, ho mirarem al TenCat i la setmana que ve ho explicarem,
perquè ara mateix no vull pensar tant.
Me limitaré a seguir el guió i...
Tu necessites el teu ritme per adaptar-te.
En el primer programa no podem exigir tant.
D'aquí tres o quatre programes que ja hauràs agafat el ritme un altre cop,
doncs ja en parlarem.
La cosa la farem com ho fèiem a la temporada passada.
Cada setmana, cap a la meitat de la sessió,
farem una pregunta sobre algunes de les coses que ja haurem explicat
i qui truqui l'ençut dir que t'acroc.
Molt bé, un premi.
Que pot ser un calendari de paret,
no tan grossos com els de l'any passat.
Però són grossos, eh?
Són grossets i són la mare de monos i són en colors.
Què més vols?
I amb la Queta, 12 Quetes diferents,
ara podríem dir customitzades.
Doncs sí.
Cada mes hi ha una Queta diferent.
Fan una activitat, no?
Sí, sí.
S'ho tinc d'uny i sense la...
No ho direm, no ho direm.
No ho direm, però són molt boniques.
No ho direm, mira, ja està.
La pregunta d'avui serà que algú enxerti alguna de les...
de què pot ser alguna d'aquestes.
I fa activitats.
Sí.
Cada mes és una Queta diferent.
I l'aparença de la Queta,
de cada mes està relacionat amb algun esdeveniment...
D'aquell mes.
Que ja o té a veure amb les tradicions i les festes,
o bé amb la climatologia,
o bé amb...
Això em va assenyalant coses, clar.
Què és el més representatiu del mes de juny?
Què és el més representatiu del febrer?
O del juliol?
O del setembre?
O de la tardor?
Ens truquen, després, no ara,
i si l'encerten,
un d'aquests magnífics calendaris de paret,
preciosos, de veritat,
i un boli de la Queta.
Mira, ja, reserva-la aquí amb el calendari,
per allò que truqui.
Apa, ja està.
El bolígraf ja direm que ja podem dir
que cada setmana hi haurà un bolígraf.
A banda de l'altre regal.
I alguna altra cosa.
Les altres coses poden ser calendaris de paret,
poden ser samarretes,
i atenció que tenim diferents modalitats de samarretes.
I hi ha de noia, tipo...
N'hi ha de noia d'aquelles entallades,
com ara fent per Sant Degla a Tarragona,
que hi ha la samarreta model femení.
Jo no he vist cap home que se'l posi, el femení.
Perquè no ho voldrà.
No hauria de dir cap norma.
Jo ho trobo discriminatori, això.
Jo també.
Perquè els homes no es posen la de les dones,
i en canvi les dones es poden posar la de les dones i les altres.
Per què no porteu faldilles?
Els esposesos en porten, per exemple.
Molt bé.
I en altres cultures també s'emporten.
Samarretes, doncs n'hi haurà.
Clauers porta mòbil.
Els hi direm així,
i l'any passat dèiem clauers escapolari,
com que enguany el model ha canviat,
per no confondre,
doncs en direm clauers porta mòbil,
que com el nom indica s'ha de portar les claus i el mòbil.
Molt bé.
I són de la queta.
Bufs.
De la queta, també.
De la queta, de la queta.
Boníssims.
És allò que es posa al coll,
que no té postures.
Perquè també pots fer turbans i coses, i cintes.
Doncs és això.
Són de cotó, no són de llana,
vull dir que a l'estiu no faran calor
i a l'hivern no faran fred.
Són de cotó.
Molt bé.
Elàstics, llarguets, la mar de monos, etcètera, etcètera.
Molt pràctics, per a moltes coses.
Tant per a home com per a dona.
Són unisecs i per a qualsevol edat.
I de gratis tot això, eh?
I tot això.
I també tenim, què més havia dit per aquí?
Pot ser que donem alguna motxilla.
Aquelles de color tarantxa tan boniques.
De tipus macuto.
Que tenen per posar el mòbil i tot.
Sí, sí, i butxaquetes i tot allò.
N'hi ha de dos colors, de beige i de color crevassa.
Molt bé.
Coses d'aquestes són les que a partir d'avui i fins al juny
anirem donant cada setmana a qui ens ha dit la qüestió.
I l'únic que hauran de fer serà respondre a la qüestió
que plantejarà l'Enric, que si segueix la línia de l'any passat,
que encara no m'ho ha dit,
serà al voltant d'alguna tema que hàgim tractat prèviament.
Sí, allò que primer parlem d'informacions diverses,
llavors quan ja n'hem parlat una miqueta
fem una pregunta d'alguna de les coses que acabem d'explicar.
Doncs avui també regalarem el bolígraf
i aquest magnífic calendari de paret.
Més endavant, perquè ara entrem ja en matèria
i comencem amb les informacions diverses,
amb el balanç de l'ús del català a internet el 2006.
És el que toca fer balanç quan s'estrena un nou any?
Sí, de fet, a veure,
es tracta, això, aquest és exactament el títol d'un article
que han publicat a Soft Català el Joan Soler Martí,
que és un dels membres de l'equip coordinador de WICAC,
que són els webmaster independents en català de cultura i d'àmbits cívics,
que són aquells que fan el baròmetre de l'ús del català a internet,
que el fan cada mes des de fa quatre anys i mig, etc.
A part d'això, aquest xic ens ha fet un article
que es titula així
Balanç de l'ús del català a internet el 2006,
article que s'ha publicat, evidentment, a la web de WICAC
i també a la web de Soft Català.
Fareu una mica el resum de l'article.
A la web de Soft Català és molt fàcil de trobar l'article,
l'adreça de Soft Català és la que diem sempre,
no l'han canviat encara,
3bdoles.softcatalà.cat
i aquí a la part de l'esquerra on hi ha articles,
el trobareu i si no, agafeu el cercador,
poseu Balanç de l'ús del català a internet el 2006
o Balanç de l'ús o Balanç Català a internet,
paraules d'aquestes que de seguida apareixerà a la llista d'articles,
i si el trobareu perquè l'article és del dia 3 de gener d'enguany.
És una cosa recentíssima
i bé, ara explicarem una miqueta.
Un altre dia ja farem concretament el WICAC,
el baròmetre de l'últim trimestre i tot això,
que també és...
Aquí aquest article no parla només del baròmetre,
sinó parla en general del català a internet
en diferents aspectes, com ara de seguida ho explicarem.
Per exemple, en un article similar
que es deia La salut del català a internet el 2005,
publicat a finals del 2005,
Jordi Mas, un membre de soft català,
explicava que el català és la 26a llengua a internet,
amb 7.140.000 pàgines en català,
i que en la proporció de nombre de pàgines per parlant,
el català ocupa la 19a posició del rànquing mundial,
per davant de llengües que tenen molts més parlants que el català,
com són el castellà, el rus, el xinès, l'arap, el polonès, el romanès, el portugès o el grec.
Tots aquests idiomes tenen més parlants,
però en canvi la ràtio de webs en aquests idiomes és inferior.
La catalana és el 19è lloc.
Un altre aspecte important a l'hora de parlar d'internet en català l'any 2006
és el tema del domini.cat.
L'altra cosa que explique aquí,
hi ha un que explica que es va activar el 13 de febrer
i des del 13 de febrer al cap de 10 mesos ja hi havia 19.000 dominis.cat actius funcionant.
A banda n'hi ha molts més de sol·licites, però 19.000 ja estaven en actiu.
I el balanç d'això, de la campanya del.cat,
de la qual hi hem anat parlant en diferents ocasions a les últimes temporades,
és que el.cat és el més exitós dels dominis restringits.
restringits vol dir que hi ha els dominis de tipus genèric
com l'ORG o el .com o el .net, que són genèrics de tot el món,
però després hi ha dominis restringits que afecten només algunes activitats,
com per exemple el .museum, que utilitzen només museus del món,
o el .travel per a companyies de viatges.
Doncs bé, d'aquest estil així, d'aquest tipus de dominis restringits,
d'això el català és el que ha tingut més èxit, el .cat.
Entre altres coses, també recordem que el .cat és el primer domini genèric
que s'atorga a una comunitat lingüística i cultural.
Fins ara els dominis genèrics eren per activitats comercials, professionals,
però no per comunitats culturals.
El .cat ha sigut el primer, i com que està tenint tant d'èxit,
doncs resulta que ara ja hi ha algunes campanyes del mateix estil
per aconseguir dominis, diguem, culturals,
des d'Escòcia, demanen el domini SCO,
Gales, demanen el domini C-I-M,
C-I-Y-M, que és el seu nom,
és la sigla del galès en galès pròviament.
Galícia, demanen el .gal,
i Bretanya, que demana el .B-Z-N,
que també és en Bretó, per exemple.
Una altra de les coses sobre tot això,
per exemple, una altra dada curiosa de l'èxit del català a internet
és el tema de l'ús del català al fòrum,
de debat europeu a la web de la Comissió Europea,
és la quarta llengua més utilitzada en aquest fòrum de debat.
Per davant només hi ha l'anglès, el francès i l'alemany.
Per al darrere hi ha totes les demés,
com són el castellà, l'italià, per exemple,
són llengües amb molts milions de balans,
però en canvi al fòrum no hi participen tant en aquests idiomes.
Un altre aspecte seria el dels blocs,
les webs personals.
Doncs també aquí es veu que els que fem anar al català
tenim com una dèria,
perquè resulta que el català és la segona llengua
més utilitzada en blocs després de l'anglès.
Què dius ara?
Això ho diu un estudi nord-americà
d'una organització que es diu NITL.
NITL, imagines? NITL.
No ho sé.
És una cosa així.
Que ho he dit fàcil.
Doncs bé, l'estudi aquest pot ser opinable o discutible,
però en qualsevol cas que amb un estudi d'aquest tipus...
I fet per un nord-americà, no?
Fet per un nord-americà.
Que ni li va ni li ve en principi.
Exacte, que miren a veure com està el món,
que resulta que el català sigui la segona.
En blocs, clar.
En blocs.
Després de l'anglès i que no sigui el castellà.
Estem parlant d'internet, estem parlant del món mundial.
Pot ser que les dades siguin inexactes,
pot ser que les dades siguin exagerades,
però en qualsevol cas és la segona llengua per darrere l'anglès.
Bé.
N'hi haurà més, n'hi haurà més, però és així.
Després, també en aquest aspecte de normalitat de l'internet,
el català internet,
i té un pes especial a les webs de les administracions públiques,
sobretot a Catalunya,
no tant en altres llocs dels països catalans,
però en general sí.
Després, les iniciatives de l'estil de Vilagüep o softcatalà
que han contribuït molt a la difusió, a l'expansió
i a la distribució de programes i de coses i d'informació
a les publicacions digitals.
Per cert, avui en parlarem d'una de nova,
acaba de començar amb l'any,
una nova publicació digital,
de la qual en parlarem més tard.
També des de Catalunya,
no Catalunya, els països catalans, direm,
la comunitat internàutica
també té un pes important en projectes de programació lliure,
com són el cas del Mozilla i del Linux,
tot això en català s'hi treballa molt des dels països catalans,
el softcatalà és una prova mateix.
Què més tenim?
Tenim el baròmetre del WICAC,
que ja hem anat comentant,
en el qual amb quatre anys i mig d'existència
s'ha fet un estudi i s'ha evolucionat.
Resumidament, diríem,
com alguna dada destacable
de la història del WICAC, d'aquest baròmetre.
L'any 2002,
que és quan va començar aquest grup d'internautes
a fer aquest baròmetre i tot això,
l'any 2002 hi havia un 38,75% de català a internet,
l'ús global del català a les webs,
a les webs, els de WICAC estudien la llengua a les webs,
de les empreses, organitzacions, institucions, tot.
Doncs l'any 2002, quan va començar això,
era el setembre,
hi havia un 38,75% d'empreses,
de presència del català a les webs,
de les empreses, institucions, etc.
L'any 2006, el desembre,
són un 52,23%,
és a dir, hi ha una evolució de 13,48 punts percentuals,
és a dir, gairebé un 14%,
14 punts d'augment.
De totes maneres, des de l'autor de l'article,
considera que la cosa està bé, però que ha sigut molt lenta.
Que està bé, hi ha una progressió,
però que hauria de ser més notable, aquesta progressió,
i el gran punt feble i on fracassa més el tema
és en les webs de les empreses.
I aquí és on els de WICAC,
Joan Soler proposa l'article,
els del WICAC diuen que aquí és on encara hi ha molta feina a fer,
perquè les webs de les empreses,
especialment quan més grans són,
més passa això,
no tenen la presència del català.
Llavors, una proposta que fan
des de WICAC també per tancar aquest balanç i tal,
a banda de dir que cal incidir
amb el tema de les webs de les empreses,
és que també hi ha un altre aspecte
en el qual caldia incidir,
que és el nivell legislatiu.
Les lleis,
començant per la llei de política linguística,
que és de l'any 98,
quan internet i la informàtica tenien un pè social.
Poc a presència.
Poc a presència.
En canvi, avui dia,
amb aquests nou anys de diferència,
això ha canviat molt
i des de WICAC consideren que ja seria el moment
que hi hagués una introducció
d'un apartat complet dedicat al tema de la llengua
i les noves tecnologies de la llei de política linguística.
De totes maneres,
no perdem l'ànim
perquè hi ha novetats optimistes
en programari privatiu i telèfons.
Sí, a veure,
aquí que hi hagi uns punts febles a la web
no vol dir que tot ara,
la majoria de coses que hem fet d'aquest balanç
són positives.
I tant, i tant.
El que passa és que com que ha acabat
amb aquesta valoració més negativa,
la balança, tot és bastant més positiu.
Sí, sí,
la balança és molt positiva,
només hi ha aquests petits punts febles
que són els que ens donen encara feina
per tirar endavant.
Dèiem webs o programes
que s'afegeixen a la cosa del català,
doncs tenim que el Windows Vista,
que en versió professional ja va sortir el novembre,
però totes les altres versions
que hagin de sortir sortiran en guany.
I també el Microsoft Office 2007,
que ha de sortir aquest primer trimestre de l'any,
tots dos incorporaran la versió catalana
des de l'inici.
Serà la primera vegada
que l'empresa Microsoft faci una cosa així,
perquè normalment fins ara,
quan l'empresa Microsoft s'ha dignat
premi i pagament dels interessats,
fer alguna traducció dels seus productes
al català...
Que en aquest cas ha estat la generalitat.
Exacte, doncs en aquests casos
sempre era quan feia mesos
que havia sortit l'edició en castellà
i amb qual cosa les vendes sortien afectades.
Bé, per primera vegada,
ara es veu que sí que des de l'inici,
tu quan t'instal·lis...
Això no acaba d'estar clar
perquè hi ha diferents informacions
de la pròpia Microsoft
que es continuïna una mica.
No està clar si serà totalment
o hi haurà allò com teníem fins ara
amb el Windows IP,
un pedaç lingüístic per baixar-se'l,
però sí que el que sembla
és que quan tu t'instal·lis el d'això,
el Windows,
podràs triar en quina de les quatre llengües,
quatre llengües que hi ha oficials a Espanya,
t'instal·les la cosa en català, castellà,
eusquera o gallec.
Molt bé.
Una cosa que s'avançarà el Windows,
perdó, l'Office 2007,
Microsoft Office 2007,
doncs també fins ara l'Office no s'ha traduït mai.
A partir del 2003 hi ha un pedaç,
a l'Office 2003 hi ha un pedaç també
perquè te'l poses damunt de la versió espanyola
i pots funcionar.
Una altra de les novetats en aquests dos casos
és que fins ara,
per el Windows XP hi havia un pedaç de llengua
que ha aplicat damunt de l'edició espanyola
i només damunt de l'edició espanyola
de la versió professional,
em sembla, domèstica,
no sé quina de les dues,
o potser totes dues,
però només sobre la versió espanyola
et traduïa bona part de l'interfície al català,
però no del tot.
Això continuarà sent,
segurament continuarà sent així,
hi haurà un pedaç,
hi haurà,
no estarà totalment redit,
però sí que hi haurà un pedaç
que et permetrà que tinguis tot l'Office,
que fins ara no d'allò,
la tindràs en català.
Pel que fa a telèfons,
també hi ha alguna novetat, no?
Sí,
amb telèfons,
Nokia va assentar càtedra
a finals de l'any passat
i va dir que durant l'any any
tots els telèfons
anirien incorporant en català,
ara és Motorola
la que també se n'adona
que li interessa fer això,
i, per tant,
anuncien que també
durant el mes de l'any 2007,
durant l'any 2007,
tots els telèfons de la casa de Motorola
aniran incorporant el català,
i, de moment,
el model L6i
ja l'incorpora.
I un altre gran
abans
en aquest aspecte informàtic
en la informàtica
seria la casa
Adobe Systems Incorporated,
que són els de l'Acrobat Reader,
és a dir,
els documents en PDF,
com el guió del programa
que jo t'envio,
allò que per obrir un document en PDF
has de tenir l'Acrobat Reader.
És un programa gratuït,
però que l'has de tenir
i que és, diguem,
el més utilitzat al món
en aquest tipus de coses.
Doncs bé,
per fi,
la casa Adobe
ha decidit
que aquest programa
el traduiran al català
i aquest,
i el que es diu
Distiller,
que és el que et permet
fer aquests documents.
Casualment,
això s'ha donat
en el moment
en què l'administració
de la Generalitat
ha decidit adoptar
com a estandards
els programes d'Adobe.
Ja, clar.
Sol passar.
A veure,
seguim amb aquesta línia
internacional.
L'Institut Ramon Llull
ha signat convenis
amb universitats de referència,
poca broma,
de Londres i Nova York.
Sí,
amb Madrid encara no,
però...
De Londres i Nova York...
Bé,
és que ens fan més cas
a fora,
ens fan més cas
a fora lluny
que a fora a prop.
El senyor Josep Bergalló,
antic conseller primer,
o en cap,
ja no sé si primer o en cap.
Jo tampoc no me'n recordo.
Ara,
des del dia 27 de desembre,
que ho tinc per aquí,
jo pensava que ja
ho havia fet,
ja havia estat abans,
d'això,
però no,
el nomenament oficial,
ho havíem anunciat,
que segurament seria
el nou director
de l'Institut Ramon Llull,
doncs bé,
el nomenament oficial
és des del 27 de desembre.
Sí,
de fet,
ahir va lliurar
la carta de diputat
a la mesa.
Exacte,
vull dir que això
és superfresc.
I aquesta setmana mateix,
perquè la informació
és d'aquesta setmana,
se suposa que,
si ho vies dir bé,
doncs això s'ha produït dilluns,
va signar convenis
amb la London School of Economics,
que és a dir,
l'Escola d'Econòmiques
de Londres,
que és un centre
molt prestigiós
fundat el 1895,
en el qual es crearà
una plaça de professor
d'Economia Política
per impulsar la docència
i la recerca
d'història contemporània,
economia, sociologia
i cultura de Catalunya.
Ah, mira,
algú s'anirà treballant.
No faran una plaça
de lectorat de català.
No, no, no,
una plaça de professor
d'Economia Política
per tots aquests temes.
Això es finançarà
entre l'Institut Ramon Llull
i l'Institut Europeu,
que és un centre
de referència
d'Estudis Internacionals Europeus.
I una cosa semblant,
signada,
jo no sé si no crec
que fos el mateix dia,
perquè això era l'Ondes,
i també el dia abans,
el dia després,
el mateix dia a la tarda,
no sé com,
van signar també
un conveni
amb la Universitat de Nova York.
Amb el mateix tipus de...
Semblant.
De matèria.
Sí, més o menys,
però no.
Aquí el que faran
és que a la Universitat de Nova York
es crea un Catalan Center,
és a dir,
un centre català
dintre del marc
del Centre per als Estudis Europeus
i Mediterranis
que aquesta universitat ja té.
És a dir,
a la Universitat de Nova York
hi ha un centre d'estudis europeus
i mediterranis.
A veure,
igual que hi ha allò
un asseu de l'Institut Cervantes
a Nova York,
ara aquí hi hauria un,
diguem-ne,
del català,
a Nova York.
Però no de l'Institut Ramon Llull,
no?
No.
Dintre d'aquest centre
d'estudis europeus
que és de la Universitat de Nova York
hi haurà un centre català
que es dedicarà,
doncs sí,
en aquest cas sí que es dedicarà
a la difusió
de la llengua,
la cultura,
la literatura,
etcètera,
i estudis de món,
diguem també socioeconòmics,
socioculturals,
una mica com el que es fa l'Ondes,
però amb aquesta altra marc.
Anem fatal de temps, Enric,
ja t'ho dic ara,
perquè si et començo allò
a escapçar els temes,
després no te m'enfadis.
Fem una petita pausa,
si et sembla,
i plantegem la pregunta
que ens diguin aviam
algun d'aquestes disfresses
que porta la Queta al calendari.
Una pausa
i obrim el telèfon
977 24 47 67.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a egarriga
arroba cpnl.org
o truca a l'Enric Garriga
al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català et respon.
977 24 47 67.
Truquin si volen aquest embolígraf de la Queta
i el calendari preciós, magnífic,
de paper bo.
El poden enganxar a la paret
que no fa lleig,
al costat d'aquest Picasso original
que tenen.
No desmereixarà,
ja els hi diem ara.
Per embolicar l'entrepà
és massa gruixut.
No, és massa gruixut.
i massa gruixut.
És boniquet,
de paper bo,
satinat,
preciós,
de veritat.
Cada mes correspon
a una imatge de la Queta
que està avillada
una miqueta
en funció
de la meteorologia,
de la climatologia
del mes,
de la tradició,
del mes.
A veure,
per exemple,
posem un exemple.
El desembre,
doncs,
està vestida
del Tió,
eh?
Doncs,
els altres,
no és el Tió?
Jo diria que és una
queta caganera.
Ah, sí,
és una queta caganera.
És que jo,
amb tots els tions
que conec
duien barratina,
doncs,
ara m'ha semblat.
Donem-nos a una primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
David Taranda.
Què tal, David?
Com va tot?
Bé.
A veure,
el desembre ja l'hem dit.
Digues un més
i com creus
que pot anar vestida
la queta
en aquest magnífic calendari?
A veure,
Sant Jordi,
Sant Mars.
A l'abril.
A l'abril.
I com creus
que ara Sant Jordi
que té la queta?
Què porta?
Una rosa, potser,
o va a difessar
la de Sant Jordi.
Molt bé,
una rosa,
un munt de cors
que li surten del cap
i un plec de llibres
que té el terra.
Li donem per bona,
no, Enri?
I tant, i tant.
Molt bona la intuïció.
El de Sant Jordi
era la de l'any passat,
que sí que anava a difessar
de Sant Jordi.
Enguany va amb roses i llibres,
perfecte.
Molt bé, David,
doncs gràcies per trucar-nos.
Tens aquí a la ràdio
el teu calendari
i el teu boli
magnífic
de la queta
i bé,
esperem que ens acompanyis
al llarg d'aquesta temporada
també un quart de català,
d'acord?
D'acord.
Gràcies, molt bon dia.
D'acord.
Ei,
i tenim els ulls en forma,
Enric.
Sí, sí,
molt bé.
Quina perspicàcia
i quina agilitat.
Encara parlàvem
i ell ja estava trucant
i nosaltres parlàvem.
Sí, sí.
La setmana vinent
la qüestió
preguntes allò
molt concretes
per continuar
doncs regalant
no només calendari
sinó altres elements
promocionals
de la nostra queta.
No,
més trucades
ho sentim moltíssim.
Els ullents
potser no ho hem explicat bé
només admetien
avui una trucada.
La propera setmana
o un quart de català
continuarem obrint
els telèfons.
Quin èxit, eh?
Com ha arribat
l'Enric Garrig
als seus ullents
ja l'esperaven.
Ràpidament,
novetats editorials
i informàtiques.
Doncs sí,
allò que havíem dit.
hi ha un nou
setmanari digital
d'informació general
que acaba d'aparèixer
que és...
Mira,
la data...
Bé,
la data és la d'ahir.
La data
és la de la web
el dia que la mires.
És un setmanari.
Es diu
Eldemà
la web és
l'adreça
senzilla
3B dobles
punt
Eldemà
tot juny
sense accent
i el dimà
puntcat.
I això és
exactament un setmanari.
Vol dir que
els continguts
es renoven cada setmana.
De moment
no hi ha
fons de maroter
que diguem
però de mica en mica
n'hi anirà a vent.
es pot consultar
el trànsit,
els aeroports
i la cartellera
per una banda
i després
a la banda esquerra
de la pàgina principal
hi ha
les habituals
seccions
d'una revista
més o menys
com són
portada,
política,
esports,
societat,
cultura i espectacles,
música,
literatura,
opinió.
Allò que fa un setmanari.
M'agrada que
cultura i espectacles
sigui una cosa,
música una altra
i literatura una altra.
Això està bé
perquè sí
obliga a que hi hagi
continguts de tot tipus
perquè a vegades
posant tot al mateix sac
és la manera
que algunes d'aquestes coses
no s'acabin de tocar mai.
I a l'atenció,
a la banda dreta
hi ha
enllaços
amb un munt
de mitjans de comunicació.
RAC1, RAC105,
Ona Catalana,
Ràdio Flashback
i KTFM,
Com Ràdio Avui,
Vila Web,
Catalunya Ràdio,
La Malla,
El Punt i El Periòdico.
Tot això,
enllaços de webs en català
i al mig
evidentment hi ha les notícies,
els articles
i les informacions.
Fixat quina pregunta
ens hem perdut avui
que podíem haver fet
si haguéssim començat
el concurs.
Quants articles
en català té la Viquipèdia?
Ah.
Aquesta hauria estat
una bona pregunta,
però no cal.
50.000 articles.
Ja té 50.000 articles
la Viquipèdia en català?
Justament
el dia
que s'ha passat
la línia
dels 50.000
va ser el dia 4 de gener.
Vull dir que
comencem l'any
amb força,
amb bons informes
de balanç.
Estàs desconegut, Enric.
La setmana que ve
serà al contrari.
M'he guardat
les coses negatives
per la setmana que ve
i les preguntes
seran difícils.
Però avui tot és fàcil.
La Viquipèdia
és una cosa
que n'hi ha
250 edicions
en llengües diverses
per tot el món.
Doncs la catalana
que de fet
fa poquet
que existeix
fa un parell d'anys
em sembla
que va començar
a fer-se.
El 2002.
Mira,
el 2002 va començar,
el primer any
va arribar els 1.000 articles,
però és que resulta
que la progressió
és brutal
i és exponencial
perquè
el febrer
de l'any passat
se celebraven
que ja arribava
els 25.000 articles
i en menys d'un any
ho han doblat
i ja van
pel 50.000.
Què més dir?
Aneu a la web
de la Viquipèdia
que és molt senzill.
Si no la tenen els preferits
que l'haurien de tenir.
Atenció,
he dit que n'hi ha
250 edicions
per tant
li interessa
com a mínim
una que parlem
de la catalana
en aquest cas.
L'adreça
és sense les 3 B dobles?
El primer que posem
és ca.viquipèdia
amb doble B i amb K
viquipèdia
sense accent
punt o RG
i aquí tindreu
la pàgina principal
i veureu tot això
i a més
a la pàgina principal
avui hi ha la informació
aquesta
ja n'hi ha prou
Enric
que t'has menjat
bona part del temps
que no et tocava
t'ho cobrarem
la propera setmana
segurament
música per acabar
has triat una cançoneta
fins i tot
no?
La de Nadal
es fa el dissolicitat
i tot
la de la Bet
el tribut a sopa de cabra
Enric Garriga
benvingut
gràcies
fins la propera setmana
Rius de gent
mal ferida
corren sols
escopint el seu fracàs
ja vençut
esperaran
com sempre han fet
l'aventura d'una nit
mentre ploren
de ràvia i per amor
el nom inexistent
mentre riuen
dins novos passagers
cada dia més distants
corren sols
seguint pistes
per trobar
el refugi
de l'acció
un amic
que no estigui
massa vist
o no frena
de la cal
que a vegades
quan s'apaga
el primer foc
pot fer
encara més mal
i així
acaba
quan ja
tot ha passat
cremats
per la veritat
i cridant
puja
vidite
turna
enrere
quan estigui
massa niuña
pudite
turna
enrere
quan estigui
massa
tard
pudite
tum
urna
enrere
quan estigui
massa niuña
puja
fart
quan estigui
massa
tard
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada