Avui toca parlar de llibres que estaran a les parades de Sant Jordi,
encara que no siguin estricta novetat de Sant Jordi.
Vull dir, que no siguin d'aquests últims dos o tres mesos.
Vull dir, considerem que són per Sant Jordi els que van d'un any a l'altre,
de Sant Jordi del 2006, de Sant Jordi del 2007.
Tant alguns dels llibres que trobarem són llibres dels quals ja hem parlat aquí,
inevitablement, no?
D'altres són novetat.
Afortunadament, que n'hem parlat perquè s'ha fet resson.
No, hi ha frugui que vol dir que estan vius encara.
Per tant...
Doncs bé, hi ha una mica de tot, com tots els anys d'altra banda,
les editorials ja sabeu que quan arriba a Sant Jordi hi aboquen tot el que queda.
No sé quin percentatge deuen tenir ara, però llibreters i llibreries
cobreixen un percentatge molt alt durant aquest dia.
Els responsables de les editorials, Arola i Cossetània,
que feien la presentació conjunta als mitjans de comunicació,
comentaven que Sant Jordi representa el 35% del gruix de les vendes de l'any, el 35%.
Després tens Nadal i altres èpoques molt concretes,
però un 35% de totes les vendes en un dia o en una setmana és molt.
Sí, sí.
Clar, alguns diaris ara aquests últims dies, per exemple,
parlant de... ja sabeu que hi ha una fira, em sembla que és a Londres,
de llibre...
Sí, sí, a Londres.
Sí, a Londres del llibre.
i en el camí de preparar el desembarcament estel·lar,
que se suposa que serà a Frankfurt,
doncs parlàvem amb una mica d'enveja, o de la de l'Espit,
que també es va fer la setmana passada,
parlàvem amb una mica d'enveja d'aquestes fires,
que fires que passa un munt de gent i tal,
però esclar, això aquí a Catalunya és enganyós,
perquè la nostra fira del llibre,
que no és una fira per professionals, sinó per públic, és Sant Jordi.
Clar, no hi ha cap país que tingui un dia
en el qual hi hagi tantíssima gent
que passeja davant dels llibres i que compra llibres.
Com que té aquest caràcter patriòtic,
a vegades oblidem aquest aspecte que té de fira del llibre
pel lector, per l'usuari.
Sí, sí, pel lector, pel lector.
Clar, després tenim la setmana al llibre català,
després tenim altres events d'aquests al carrer, no?
I escolta, i es fa amb quatre taules...
Sí, sí, Sant Jordi és facilíssim de muntar.
I quatre senyeres, eh?
No necessita tanta parafernal i tanta reunió prèvia.
Ni Palau de Cires no necessitem res, no.
Sant Jordi és molt difícil, és molt fàcil de muntar,
es muntà arreu del país, està descentralitzat del tot,
factura una autèntica monstruositat,
el 35% és una barbaritat de facturació, per tant...
Defensem Sant Jordi per la indústria del llibre.
Sí, defensem Sant Jordi per la indústria del llibre,
pels escriptors, i tant.
Doncs partint d'aquesta base,
d'aquesta declaració de principis una mica casolana,
anem a parlar d'aquests autors?
Sí, llavors com que efectivament les editorials
tiren tot el que tenen, doncs hi participa tothom.
Aquest any aquí a les comarques de Tarragona
tenim, amb un predomini, com és lògic,
de les editorials d'aquí,
les que publiquen més llibres són sempre
Arola i Cossetània, la de Tarragona i la de Valls,
també hi ha Silva, que també publica uns quants llibres,
Pragma,
i després editorials que tot i no estan erradicades aquí,
doncs estan publicant autors d'aquí.
En general, hi ha algun editorial gran,
com és el cas de Proa,
però en el panorama aquest es mouen editorials
més aviat modestes,
Pagès de Lleida, per exemple,
Omicron, La Guineu, Ambuscall...
El panorama és ampli,
tot i que, ja insisteixo,
que són editorials modestes.
Però, esclar,
tal com està el panorama editorial d'aquest país,
és que ara només hi ha editorials modestes
i l'empori editorial,
és que no hi ha res més,
perquè, vull dir,
quan parlem de Proa,
parlem de Columna,
parlem de Planeta,
parlem d'Empúries,
parlem d'edicions 62,
escolteu, estem parlant de la mateixa cosa,
estem parlant del mateix grup,
això només és un grup,
i fora queden els petits i mitjanets,
que són la resta,
que són molts, eh?
I que també estan lluitant
per ampliar la seva variada d'influència
des de la perspectiva local.
Aquí al Camp de Tarragona
tenim bons exemples d'això, no?
Sí, sí, és evident,
és evident que aquí ha canviat el panorama
gràcies a l'existència,
sobretot,
d'Aroloi i de Cosetània.
A mi em costa molt d'entendre
el món editorial.
Fa uns anys,
bé, suposo que tothom,
fa uns anys ja teníem molt clar,
perquè, a més,
un editorial era el segell
d'un tipus d'edició,
des del punt de vista material,
de qualitat del llibre.
Hi havia un altre editorial
que tenia el seu punt
en llibre de butxaca,
llibre més econòmic.
Sabies que aquell editorial
dedicava els seus esforços
i els seus diners
i buscava benefici
cercant autors estrangers,
però que tenien...
Ara,
diguem-ne que aquest segell
no saps ben bé,
perquè,
potser,
aquell editorial que tu veies
que era tan alternativa,
tan alternativa,
ara és propietat,
doncs,
d'una gran multinacional
del llibre.
Això no afecta el lector?
És un procés
que ha corregut paral·lel
al del comerç,
en general,
jo penso que no és gens estrany.
És veritat...
o alimentari o qualsevol altre...
És veritat que les especificitats
de les editorials
s'han anat desdibuixant
i avui tothom intenta publicar de tot
per arribar als mateixos tipus de públic.
Tothom vol créixer en aquest sentit.
Hi ha moltes col·leccions
dins de les mateixes editorials.
Clar, llibres, per exemple,
d'autoajuda en publica gairebé tothom.
Llibres de cuina,
no cal ni dir-ho,
aquest en publica tothom.
Novela, gairebé tothom.
També poesia ja és més difícil trobar, no?
Però és, no ho sé,
paral·lel com al món dels cotxes.
Abans hi havia una sèrie de marques
que només tenien cotxes de gran luxe,
però avui tot terreny
ja en fabriquen totes les marques,
cotxes patins en fabriquen totes les marques.
És a dir, tothom vol...
Hi ha marques que no saps a qui pertanyen,
noves, que dius...
No, no, que són segones marques.
És a dir, que tu tens el Volkswagen,
que té la SEAT, que té l'Eskoda,
doncs amb el llibre passa igual.
És un procés normal del món,
aquest globalitzat en què vivim.
I més tenint en compte
que el llibre en les últimes dècades
és més que mai un producte de consum.
Si mirem les firmes alimentàries o cosmètiques,
és el que tu dius.
La mateixa firma cosmètica
està venent un producte d'altres cantandins
i un xampú molt popular.
I és la mateixa mare, com si digui així.
En el camp del llibre, per exemple,
l'edició 62 acaba de posar en marxa
un projecte de creació de grans bestsellers.
Fins ara a Catalunya això no existia.
És a dir, a Catalunya el que passava
era que es traduïen els bestsellers
publicats anglosaxons, sobretot,
i després traduïts al català
i traduïts al castellà
tenien aquí impacte.
Però ara, a Catalunya s'ha decidit
a crear bestsellers.
Crear vol dir que tu
tindràs un equip per pensar en una idea,
uns mecanismes que s'han de fer servir,
construir la novel·la
amb la intenció de convertir-la en un bestsellers.
És un procés diferent
que els anglosaxons fa molts anys que feien
i que aquí no s'havia fet,
però que també ha arribat.
Tota aquesta situació, en principi,
és bona pel lector,
perquè té un ventall de possibilitats per triar
i per llegir en la seva pròpia llengua,
per llegir quan dic pròpia llengua
dic el català, dic el castellà,
dic l'anglès o el francès.
Sí, contràriament al que es pensa,
mai no s'ha llegit tant com fins ara.
I pels autors?
Això és bo o és dolent?
Pels autors també.
Mira, jo penso que també
mai no havia sigut tan fàcil publicar.
El que passa és que, esclar,
el ventall de possibilitats de publicació
és saber tant
que bé, que hi ha un tipus de publicacions
que no satisfà les exigències
de determinats autors.
Però es pot publicar,
perquè naturalment tu pots acudir
a una editorial
i els filtres que les editorials
tenen d'assessors de lectura
decidiran si el teu llibre
es publicarà o no.
Això no ha canviat.
Això no ha canviat
i depenent del moment del mercat
tenen la mà més oberta
o la tenen més tancada.
Però al costat d'això
hi ha aparegut
tot un conjunt d'editorials
que publicen per comandar.
És a dir, que tu portes el llibre,
i dius, mira, en vull 500 exemplars,
doncs val tant.
Aquí els tens, no?
I això fins ara ja existia, eh?
Ja existia.
Però, clar, el problema d'aquest tipus d'edició
és que el llibre no sortia de la impremta,
pràcticament,
perquè te l'emportes a casa
i ara que en fa jo amb aquests 500 exemplars...
I ara també assumeixen la distribució.
I ara comença a haver editorials
que assumeixen la distribució.
La tecnologia ha jugat un paper capdalt
a l'hora de la impressió.
Efectivament.
Però, bueno, dels llibres que estem parlant avui
no són aquests,
són llibres que passen
pels consells d'editorials
que les editorials han decidit publicar
i que, per tant,
venen una mica avalats ja
per aquesta criba prèvia que fan.
Els assessors de lectura, en general,
i els d'aquí en particular,
la gent que llegeix aquests originals
i que diu a l'editorial
doncs mira, val la pena o val no,
són anònims,
perquè són en tenint la casa plena de pernils, no?
O són anònims?
Bé, són formalment anònims,
però jo en conec uns quants
i suposo que convia molta gent.
Ja, ja.
No calla, que és millor.
Anònim o anònim hi ha poca cosa.
Sí, avui dia d'anònim poca cosa.
Els que són confidencials són els informes.
És a dir, els consells d'edició
efectivament fan informes per escrit
sobre els que llegeixen
recomanant o no recomanant l'edició
i això sí que són confidencials.
Molt bé.
Parlem dels autors i les autores
i deixem aquests terrenys tan escabrosos.
Doncs mira,
en guany es publiquen molts llibres.
En realitat,
se'n publiquen una trentena, quasi,
entre totes les editorials del Camp de Tarragona.
Llavors,
a Bundner, com sempre,
la prosa,
que és el camp més abundant,
hi ha 14 de prosa,
de poesia n'hi ha 11,
que és per treure's el barret,
perquè aquest dia ho hem dit mil vegades
en un camp molt difícil
des del punt de vista de l'edició,
perquè és ben poc.
i, home,
el fet que s'atreveixin a publicar tants llibres
doncs és una cosa a celebrar.
Després hi ha dos llibres de teatre
dels quals jo en vull fer un especial èmfesi
per la significació que tenen
per la cultura en general del país
i de la cultura literària en concret.
I després hi ha llibres infantils i juvenils,
que no poden faltar,
que són una de les estrelles de Sant Jordi indiscutible.
i també traduccions,
alguna molt actualitzada,
molt actual i que convenia que existis.
Si vols en fem un repàs ràpid.
Sí, i tant, podríem fer un repàs.
Doncs mira, de prosa,
que hem dit que n'hi ha 14 i els més abundant,
hi ha una mica de tot.
A diferència dels 3 anys,
hi ha prosa de no ficció,
que aquesta vegada n'hi ha uns quants.
No és gaire habitual,
però aquest any hi ha un clàssic,
per Sant Jordi,
de la prosa de no ficció,
que és el nostre reusenc Xavier Morós.
Ah, sí, cada any tenim un llibre d'ell.
Continua publicant l'obra completa,
ara surt el volum 2,
de Tal dia farà un any,
que són Memòries,
el publica l'Ajuntament de Reus.
Són uns llibres benvinguts,
sempre molt benvinguts,
els de Xavier Morós.
Però després en tenim d'altres
que són unes petites joies recobrades.
Aquí vam parlar no fa gaire
de l'Artur Blader i de Zumbila,
que li vam dedicar un programa
justament perquè és l'aniversari, etc.
i dèiem que era difícil trobar la seva obra.
Doncs bé, afortunadament,
justament en commemoració d'aquest aniversari
i en el conjunt de coses que s'estan fent
per recordar-lo,
doncs s'ha començat a publicar l'obra completa.
Qui ho fa?
Ho publica Cossetània.
Molt bé.
I es publica en dos volums de tacada,
que són el volum 1 i el volum 2
de l'obra completa.
El primer...
Són llibres que no són de ficció,
sinó que són també de memòries.
El viure a Tarragona...
Sí, són memorialístics.
El primer és El temps de la Ribera d'Ebre,
es titula Cicle de la Terra Natal,
i llavors està dedicat a Benicenet i a la Ribera d'Ebre.
Els primers anys de la seva vida.
I el segon és el Cicle de l'Exili,
i ell parla exactament d'això,
de la Guerra Civil i de la posterior sortida de Catalunya.
Després també tenim...
No els direm tots, és impossible.
El Jordi ha fet així una selecció...
Després hi ha un llibre que també el vam esmentar aquí,
que és el de la Roser Guas,
que va ser protagonista la setmana passada d'aquest programa,
i que és el de Cambriels,
que és un llibre també d'Emprosa en aquest cas.
Vam parlar sobretot de la seva poesia.
Sí, vam parlar de la poesia.
Aquest és un llibre d'Encarre,
que és un llibre editat per l'Ajuntament de Cambriels.
Dintre de la prosa de ficció,
llavors tenim un parell de llibres col·lectius.
Un que ja és conegut i del qual també hem parlat aquí,
l'altre no n'hem parlat,
que és, d'una banda,
el publicat per Cosetània,
Sopa Instantània i altres contes,
que és el que recull els premis Tinets,
dels Premis Literaris de Tarragona,
i l'altre és el d'aquesta casa,
que és que, clar, hem d'esmentar,
que és En Sintonia.
Perquè a més ens regalarem, diguem-ne.
Exacte.
És l'En Sintonia,
la ràdio amb vuit relats,
fet per vuit autors lligats al Camp de Tarragona.
Un d'ells, Jordi Tinyena,
perquè ja que ho diu,
de la ràdio llitarem amb ell també.
Que es va presentar
i del qual ja vam parlar,
doncs, recupera ara.
I després,
d'autors individuals,
doncs hi ha alguns clàssics també,
perquè hi ha alguns escriptors
que tenen una presència anual
al catàleg impressionant.
Un d'ells és l'Àngela Octava Brunet,
que torna a estar present a Sant Jordi
amb un llibre del qual vam parlar aquí,
El meu cadàver i jo.
I després,
un altre és el Xavier Carreras,
amb sepultura de bandoler.
Sí, que en van parlar també.
També en van parlar.
I un altre dels clàssics,
que me l'he deixat pel final,
però no per això menys important,
i que és de prosa de no ficció,
que és l'Olga Xeinax,
també d'una autora prolífica,
on n'hi hagi,
que és el llibre de trens.
Aquest és de no ficció.
L'hem deixat pel final
sense cap ordre d'aquest tipus.
Després, de poesia n'hi ha 11,
deia que està...
Que, en fi,
que és un any d'una collita molt àmplia.
Hi ha també dos tipus de llibres,
col·lectius i individuals.
Des dels col·lectius n'hi ha,
per exemple,
Viatge a terra en dins,
que publica Cossetània,
que són els premis de...
Bueno,
lligat a les escoles del Baix Camp.
Després hi ha
un de la Glòria Ganga
i altres autors,
que es diu 13 veus experimentals,
que publica Arola.
A la Glòria Ganga
la trobarem després individualment,
que ha presentat un llibre ja
de poesia.
I també un llibre
amb un títol
suggerent
que es títolat es diu
Bouesia 2006.
I que recull
poetes com
Àngels Gregori,
Carles Agmort,
Gerard Altaió,
Francesc Valls Calçada,
Esther Xergai, etc.
És a dir,
bueno,
hi ha una bona presentació.
I després,
pel que fa als individuals,
n'hi ha, doncs,
algun dels quals hem parlat,
l'Àngels Cardona,
que li vam dedicar un programa
també en plena Setmana Santa,
de les Garrinxades,
aquell de la memòria del marit.
Sí que no el coneixi,
jo no la coneixia,
i la veritat és que vas llegir
algun poema i...
Aquest estarà present allí.
I hi haurà també un altre dels clàssics,
perquè el tenim tots els anys,
que també és molt prolífic,
o bé en prosa o bé en vers,
aquesta vegada el tenim
en un llibre de poesies,
que és un autor que li dediquem ara
a la trobada d'escriptors,
que és el Jordi Cervera.
Ah, el Jordi Cervera,
sí, serà el proper dimecres.
Efectivament.
Doncs el Jordi Cervera
tindrà presència a les llibreries
amb tanta xerrameca cansa
que publica pagès editors
des de Lleida.
I després un Montblanquí,
el Josep Civit,
que publica també instantànies.
Un llibre de...
N'hi ha d'altres, eh?
Vull dir...
Sí, no, no,
hi ha un llibre que era impossible dir-los tots.
Per l'últim m'han hi guardat un,
però que és l'Olda de la Gòria Ganga,
que es diu Versos Polièdrics,
que també darrerament surt cada any
per Sant Jordi treu el llibre.
Aquesta vegada està present amb el seu,
amb aquest Versos Polièdrics,
i amb el col·lectiu de 13 veus.
Tenim molts poetes aquí, eh?
Tenim molts poetes, eh?
Sí.
I per suposat,
el Baixellina, que l'altra vegada,
amb Eterna,
que és un llibre que ja es va presentar
fa alguns mesos,
i que continua viu i en presència de les parades.
Clar, el que diu són llibres
que ja han començat a fer el seu camí,
que són presents per Sant Jordi.
Seguint el repàs,
doncs parlem de les traduccions,
de totes les traduccions,
jo en destacaria una,
per no allargar-me massa amb les traduccions,
i és per la seva actualitat, no?
I per la seva...
el seu pes específic en el marc de la literatura,
en català, no pas català, ara,
i és el d'un text del Harold Prinder.
El Harold Prinder, com sabeu, ha estat Nobel,
de literatura,
i per tant, és benvingut
que l'obra d'un novel estigui traduït al català
i es pugui llegir en la nostra llengua, no?
Per tant, jo destacaria aquesta,
és una traducció d'un també excel·lent traductor
molt conegut a les nostres comarques,
és el Joaquim Mallefré.
Oh, i tant.
Que és l'autor, com sabeu, de l'Ulisses.
És el traductor, eh?
De porna part de l'obra anglesa al nostre país,
és veritat, sí.
Sí, sí.
Per tant, doncs bé,
una traducció amb totes les garanties,
amb totes les garanties de qualitat, no?
I després de llibres de...
per nens i per joves,
de literatura infantil i juvenil,
ja hem dit que hi havia quatre llibres,
els podem esmentar tots perquè són pocs.
D'una banda, hi ha un que es titula
La Barcelona modernista,
publicat per Cossetània,
i que és això que promet,
de llibres Albert Arrufat i Roger Roig.
I hi ha després un llibre molt bonic
que es va presentar,
s'ha presentat gairebé a tot arreu
i que és d'un autor que ara té un càrrec
d'execució política,
per designació política,
és el delegat de cultura,
Adam Manyer.
De Tarragona, l'Adam Manyer.
També el tindrem dilluns al programa.
L'Adam Manyer, que com sabeu és un membre del col·lectiu,
i que es titula
El bau-bap, la fulla de roure i la lluna de cobre.
És un llibre que ja...
Sota la cosa de professor, eh?
És un llibre molt bonic, eh?
I després hi ha la petita història de la rambla de Tarragona,
el segon,
de la tecla Martorell i Pilar en Vallès,
amb els dibuixos de la Pilarín.
I per acabar,
un llibre més orientat a la gent més jove,
no tan infants,
que es titula Una lectora de Shekhov
i que publica Planeta Oxfòries del Xulio Ricardo Trigo,
que el tenim present.
I m'he guardat pel final al teatre.
Ah, sí, que és veritat,
que has dit que hi havia dues joies molt importants.
Sí, des del punt de vista de la cultura, no?
Perquè, esclar,
em refereixo a la publicació
que sota el patrocini de l'Ajuntament de Tarragona
i editat per Arola,
doncs presenten dos volums
del teatre de Juret Piní Soler.
Teatre 1, Teatre 2,
que recullen pràcticament tot el teatre de Piní Soler.
I això, independentment de què ens agradi més o menys,
és d'aquestes peces que fan falta
en una cultura,
que estiguin com a mínim a les biblioteques.
Com a mínim a les biblioteques.
I faltava que això hi fos.
Jo penso que
s'hauria d'agrair
tant als patrocinadors
com a Arola
que hagi agafat aquesta senda
de publicació exhaustiva
de l'obra de Josep Piní Soler,
perquè és evident que fa falta tenir-la,
però és evident que si no es fa des de Tarragona no es farà.
I algú ho ha de fer,
perquè com deies és imprescindible
els referents culturals del teatre.
Clar, això forma part
de la literatura de la Renaixença,
forma part del nostre passat més immediat.
I és difícil
explicar-se el present sense conèixer aquest passat.
Llavors, bé, això ha d'estar.
Encara que només sigui
per ús d'un determinat tipus de públic
molt interessat en el 19,
o bé de públic
d'estudiosos, universitaris, etcètera.
Però s'ha de tenir,
és a dir, s'ha de poder llegir, no?
Doncs és una bona notícia.
Sí, sí, benvinguts són
perquè van completant
aquesta publicació de tota l'obra.
Igual que hem saludat abans la de l'Artur Blader,
que també estava amagada, no?
A veure,
jo et volia fer una pregunta.
No pateixis,
que no et faré aquella pregunta tan odiosa
de quin llibre compraràs per Sant Jordi?
No t'ho penso preguntar, això.
Jo, com que em dic Jordi,
a mi me'ls regalen.
És veritat, és veritat.
Però hi ha algú que no es digui Jordi
en aquest país?
No sé quants Jordis no coneixem.
Doncs mira,
encara que sembli mentida,
jo fa 25 anys
que estic al mateix institut d'ensenyament
i a 25 anys
no hi ha hagut mai cap Jordi,
més que jo.
Ja m'ho crec, eh?
Així que no...
Hi ha hagut una època
que no s'han posat Jordis.
Tu saps la mancança
que hi ha en determinades edats
de Joans, de Joseps...
I Ases.
I Ases, ara,
d'altres noms moltíssims.
No, jo et volia fer una pregunta
perquè ho tinc aquí davant
i perquè tinc molta curiositat.
Parlaves de teatre
i m'ha fet pensar...
Avui, després de la una,
parlarem amb el Ramon Madaula
que ha fet aquesta dramatúrgia
del monòleg al voltant de Santiago Rossinyol.
I per tot el que he pogut llegir,
jo crec que l'espectacle de Ramon Madaula
pot ser transcendent
en el coneixement que es té de Rossinyol
perquè és una representació teatral
que ve a trencar amb molts tòpics.
El Rossinyol que tots coneixem
és el de l'Aucard, el senyor Esteve.
I jo tinc la sensació, pel que he llegit,
que poc té a veure amb l'autèntic Rossinyol.
Rossinyol era un home molt polifacètic
i amb moltes cares.
És a dir, segurament la més popular
és la del Futeta,
d'aquella que jo me n'enrico una mica de tot
perquè això és el que el va fer popular,
vendre els duros a quatre pessetes a la Rambla,
aquestes coses...
Sí, però després hi havia un altre, em penso,
bastant torturat i bastant...
Després hi ha un pintor molt seriós de paisatges.
Després hi ha un home amb una perspectiva moderna
de la societat que en aquell moment encaixa més aviat poc.
Clar, vull dir, hi ha un home que està al dia
del que està passant i del que s'està fent a Europa.
És, per exemple, el descobridor del greco aquí.
És a dir, en un moment en què allò no està gens valorat,
ell és capaç de donar-se'n del valor que té el greco.
en compra dos, que els poden veure a la seva casa museu de Sitges
i que el que passa és que, esclar,
era un home que trencava mollos.
Llavors, per exemple, explico l'anècdota,
però quan ell porta els quadres del greco a casa seva, a Sitges,
ho fa com si fos amb una processó,
els porta pel carrer amb tots els amics,
portant-los com si fos un pas.
Clar, allò va molestar determinades persones,
va ser bastant irreverent,
però, bé, més enllà d'aquestes sortides de to,
el Rossinyol és un home curiós.
Segur que aniràs dilluns al teatre.
Sí, sí.
No t'ho perdràs.
Jordi Tinyena, moltíssimes gràcies.
Esperem felicitar-te, ni que siguin un SMS,
el proper dilluns,
i que tinguis una bona diada de Sant Jordi.
Si no hi ha novetat, ens retrobem el dijous.
Gràcies.