Saludem ja Sònia Navarro des del RACO Psicològic.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Avui véns a parlar-nos i posar una mica de llum sobre una afecció
que no n'havíem sentit a parlar mai,
però amb tot aquest seguit de malalties, entre cometes, modernes,
ara sentim parlar cada cop més,
suposo que perquè hi ha un nombre de persones important afectades.
Ens referim al trastorn bipolar.
Què és exactament?
A veure, el trastorn bipolar és un trastorn de l'estat d'ànim,
és una alteració en els mecanismes que regulen l'estat d'ànim,
que fa que realment, o sigui, es caracteritza perquè hi ha molts canvis
en l'estat d'ànim, en l'humor, per dir-ho d'alguna manera,
que poden anar des de moments en què la persona se sent
amb un benestar absolut i amb una alegria i una felicitat immensa,
fins a la depressió,
doncs com un sentiment de molta tristesa,
una baixa d'autoestima brutal, no?,
en el qual, inclús, en aquests moments de període depressiu,
inclús podria la persona pensar en un intent de suïcidi,
o... És a dir, són com una alteració en l'estat d'ànim
que fa que la persona vagi des de l'extrem més positiu a l'extrem més negatiu
i a vegades això ho fa en temps relativament llargs,
però ho pot fer en temps relativament molt curts.
És a dir, la mateixa persona podria estar un mateix dia,
tenir diverses situacions,
o la persona podria estar unes setmanes en estat,
que és el que anomenem estat maníac,
o en estat depressiu, no?
És a dir, podria haver-hi...
A vegades les persones són com una mica més estables
i es poden passar setmanes en un període o en un altre,
però a vegades hi ha persones amb trastorn bipolar
que realment en el mateix dia
poden tenir diversos episodis constantment, no?
Són conscients d'aquest canvi?
En un principi no.
És a dir, una de les coses que té com a objectiu la teràpia psicològica
és precisament que la persona reconegui que té aquesta malaltia
i, per tant, que sàpiga que forma part d'aquests canvis en l'estat d'ànim,
que formen part de la malaltia per veure com ho aborda, no?
Però en un principi no.
En un principi no saben ben bé per què els està passant, no?
Però són conscients?
Ara estic en aquest estat depressiu i ara, mira, m'he animat i...
Sí, com a molt bé.
Sí, sí, amb això sí.
Són conscients en cada moment, no de la malaltia, lògicament,
però sí que hi ha canvis en la seva personalitat
i en la seva percepció de la realitat.
A més, és un tipus de persona que pateix moltíssim
perquè ben bé no entén,
perquè a vegades està tan bé i a vegades està tan malament, no?
A vegades es menjaria el món
i a vegades veu el món absolutament negre, no?
Llavors, realment, és un tipus de persona que pateix molt
perquè li costa molt també portar a terme objectius
perquè a meitat de camí és possible que canviï de fase o d'estadi
i ho deixi tot penjat, no?
Hi ha diferents tipus de trastorn bipolar?
Sí, es poden parlar de tres grans tipus de trastorn bipolar.
Parlaríem del trastorn bipolar tipus 1, tipus 2 i de la ciclotímia.
Ciclotímia.
Ciclotímia, exacte.
Llavors, el trastorn bipolar tipus 1
és aquell en què hi ha un o més episodis maníacs.
En un període de temps determinat.
Sí, ara després comentem, perquè són petites diferències,
i després comentem exactament quines són les característiques
en la fase maníaca i quines en la fase depressiva, no?
Però llavors, amb el tipus 1 es caracteritza
perquè hi ha un o més episodis de tipus maníac
i en algun punt han tingut un depressiu, d'acord?
Però és més que tenen molts més episodis maníacs,
és a dir, que tenen pujades situacions en les que realment
no estan sent gens realistes,
perquè es veuen amb unes capacitats per sobre de les que tenen,
amb unes possibilitats per sobre de les que tenen, no?
I de tant en tant apareix algun episodi depressiu,
però prevaleix en els episodis maníacs, no?
Un estat així com d'eufòria, no?
Exacte, llavors, inclús en certs moments amb els episodis maníacs
podria produir-se algun tipus d'episodi psicòtic.
Dura tant el que és l'episodi maníac, no?
Que moltes vegades pot inclús produir un episodi psicòtic
o inclús algun tipus d'agressió familiar.
Això no és el tant per cent més elevat, eh?
És un tant per cent relativament petit.
Moltes vegades s'associa a persones amb consum d'alcohol,
amb consum d'altres substàncies, amb anorèxia, amb bulímia,
amb trastorns amb els nens que han tingut trastorns
amb dèficit d'atenció amb hiperactivitat, d'acord?
De fet, es creu, hi ha una hipòtesi,
que molts o un percentatge important dels nens
diagnosticats de trastorns amb dèficit d'atenció
i hiperactivitat
que poden acabar patint en l'edat adulta un trastorn bipolar.
Deixa'm fer un petit parèntesi, Sònia,
tot i perquè ja saps que ens agrada molt sempre
evitar aquest autodiagnosi que molts tenim tendència a fer,
sobretot quan a través d'un mitjà de comunicació
se'ns parla de determinats trastorns.
Doncs clar, avui en dia tots fem la broma
que cap de nosaltres, cap de la nostra societat,
passaria un test psicològic, és una broma habitual.
Clara, per exemple, deia,
si passem d'uns estats d'eufòria
on pensem que tot ho fem molt bé
però és una percepció errònia de la realitat,
pot ser algú que ens escolta i diu
escolta, doncs això a mi em passa.
No vol dir que tinguem un trastorn bipolar.
Ho dic perquè sempre tenim tendència, ja saps tu,
a identificar determinats quadres
que poden ser actituds passatgeres de caràcter a la nostra vida
amb una malaltia psicològica o amb una afecció psicològica.
Clar, però el trastorn bipolar només el pot diagnosticar el professional.
Per això.
És a dir, perquè la realitat és que...
Que no ens obsessionem tampoc amb determinades coses
però que no les perdem de vista.
No, és que també hem de dir que totes les persones
amb una vida, amb una salut mental sana...
Entre cometes, tenint en compte...
Tenim moments en els que ens hi trobem
amb un estat deprimit i amb un estat de molta alegria.
D'eufòria.
El que passa és que hem de veure també
si tenim causes concretes,
si són... A més, mai arriben a l'estat del trastorn bipolar.
És a dir...
Si és habitual, si no és habitual,
si és un episodi esporàdic.
Tanco el parèntesi, però sempre ens agrada dir això
perquè la cosa de l'autodiagnosi és molt perillosa.
Perfecte. Però, bueno, sobretot això, no?
Que només el pot diagnosticar el professional, no?
El que nosaltres podem tenir són petites alteracions
en l'estat d'ànim, en l'humor que tenim.
Això és natural i normal.
I això és diari, quotidià...
Fins i tot necessari.
Es donen totes les persones.
Però, bueno...
Molt bé. Doncs continuem parlant dels tipus de trastorn bipolar.
Doncs això. Llavors, el trastorn bipolar de tipus 2,
serien aquell en què hi ha depressions molt intenses,
és a dir, la fase depressiva és molt intensa
i llavors les fases d'eufòria són moderades.
D'acord?
En el tipus 1, moltes vegades,
la persona necessita hospitalització.
En el tipus 2, normalment, no.
Per què en el tipus 1?
Doncs precisament perquè a vegades entrant en fases tan maníacas
és quan perden una mica l'uremus, no?
En el tipus 2, precisament perquè prevaleix molt més la fase depressiva,
normalment no necessita aquest tipus d'internament, no?
Perquè la persona s'ensupeix i sembla que no...
No farà cap acte perillós o no serà tan perillosa com l'altra, no?
I la ciclotímia és quan realment
l'associació de les fases maníacas i depressives
és molt ràpid, és el cicle ràpid que hem dit, no?
És a dir, aquelles persones que en un mateix dia
poden tenir diferents fases.
Això és estressant i terrible, això no?
Molt, molt.
Realment no arriben a ser tan greus
ni la maníaca ni la depressiva
com en la de tipus 1 o tipus 2,
que prevaleix un tipus, no?
Perquè és tan constant
que normalment no arriba a ser tan, tan, tan exagerat.
Però, clar, és una situació en què la persona...
Ostres, això és un constant canvi
que pateix moltíssim.
La persona i el seu entorn,
que no acaba d'entendre ben bé...
Sempre que parlem de malalties,
siguin del tipus que sigui,
hem de parlar de l'entorn del cuidador o la cuidadora
perquè també, doncs, Déu-n'hi-do, eh?
Per suposat, perquè a més,
pensa una persona amb aquests canvis,
doncs l'entorn arriba a un punt
que no saps ben bé si dir o no dir
com apropar-te amb aquesta persona
i per què, no?
I què ha passat, no?
Les causes són físiques, són ambientals,
són causes múltiples?
Mira, les causes encara
no es coneixen del tot bé,
és una malaltia en la que encara
s'està investigant bastant.
però es creu que realment és una combinació
de factors biològics, genètics i ambientals.
És a dir, que hi ha una mica de tot.
I no es pot definir
perquè encara està molt en investigació, no?
Es creu que hi ha un desequilibri
a nivell del cervell,
és a dir, que hi ha una anomalia
en el que és l'hipocam,
que és més gran a l'hipocam esquerra
que l'hipocam dret.
Ja sabem el tipus d'informació i emocions
que emet cadascun d'ells, no?
Exacte.
Llavors, es creu que hi ha per aquí,
però no s'acaba de saber del tot, no?
El que sí que sabem és que afecta igual,
té el mateix número de la mateixa prevalença
per raça, per educació, per sexe,
per nivell econòmic, per nivell cultural,
per nivell social,
vull dir que no hi ha cap...
Col·lectiu que tingui més incidència
en el trànsit bipolar.
Que afecta igual, no?
I a qualsevol edat?
Sí, sí, perfecte.
És que no se sap.
S'ha vist una mica això que et comentava, no?
Que un 25% de nens
amb trastorn amb dèficit d'atenció
amb hiperactivitat podrien,
clar, no vol dir que tots, eh?
però que un porcentatge
podrien acabar tenint trastorn bipolar
i també que persones amb hipotiroidisme
també tenen més possibilitats
d'acabar tenint trastorn bipolar.
Tampoc vol dir que totes les persones
amb hipotiroidisme
tinguin d'acabar amb trastorn bipolar, eh?
Però vull dir que s'ha vist
que amb aquestes dues malalties
doncs hi ha més prevalença, no?
Clar.
El que sí que també
podríem dir que es veu
que hi ha persones
que les persones que solen evitar el dolor
el patiment, les situacions
o que són dependents
molt excessivament dependents
o poc persistents
al dolor
també tenen una mica més de risc, d'acord?
Però, clar, això...
Forma part d'allò que hem comentat
moltes vegades
dels primers anys de la nostra vida, no?
El nivell d'autonomia
de confiança
d'autoestima
Però això com amb tot
Clar, per això dir que sempre anem a l'origen, no?
Un dels aspectes sempre és l'origen
dels primers anys
Però això amb totes les malalties
De fet, el primer any de vida
és importantíssim, no?
Tots els primers en general, no?
Però, sobretot i especialment
el primer any de vida
Per totes les possibles malalties
a nivell mental, eh?
Que puguin sortir més endavant
La simptomatologia
abans que parlàvem d'aquesta autodiagnosi
és clara?
És concreta?
És concisa?
A veure, hi ha molts símptomes diferents
Per tant...
La manera de manifestar-se
és aquesta que deies
els estats d'eufòria
però, clar, ha d'haver-hi
una simptomatologia més àmplia, no?
Clar, el que passa
és que és una simptomatologia
molt àmplia
que ara, ja veuràs
quan l'anem comentant
que també moltes vegades
es dona amb altres
amb altres trastorns
que molts símptomes
dels que es donen
en el trastorn bipolar
també es poden donar
en altres trastorns, no?
Llavors, hem de tenir
molt de cuidado
perquè, de fet
moltes vegades
hi ha errors
en el trastorn bipolar
en el diagnòstic
perquè
o es diagnostiquen
a vegades
d'esquizofrènies
que no són reals
o es diagnostiquen
de depressions majors
que no són reals
perquè si enganxem
a la persona
en una fase maníaca
pot semblar
precisament perquè
a vegades
inclús pot haver fet
algun
algun brot psicòtic
podria semblar
segons
que és el tipus 1
tipus 2
allò que esmentaves abans
clar
i sobretot
segons en quin moment
l'atenguin
els professionals
de la salut mental
llavors
a vegades
és un trastorn
que fins que no passa
un temps
no es pot diagnosticar
bé
perquè
es podria confondre
perfectament
amb una
esquizofrènia
o amb un altre tipus
de trastorn psicòtic
o es podria confondre
perfectament
a la fase depressiva
amb una depressió major
per tant el professional
ha de tenir un període
relativament llarg
d'observació
sobre el pacient
per realment
identificar
si és un trastorn bipolar
o qualsevol altra malaltia
això ho ha de fer
una
una amnesi
molt ben feta
amb molta informació
en la que vegi
que realment
té aquestes diferències
i per això
es necessita
un període de temps llarg
clar
llavors
per això et dic
que és una malaltia
complicada
a l'hora de diagnosticar
que moltes vegades
a més a més
es diagnostica
primer d'una cosa
es tracta com una cosa
i amb el temps
es va veient
que és una altra
i això pot ser perjudicial
esclar
un diagnòstic
que no estigui
molt bon o és
s'encertar
però llavors
tots els símptomes de mania
és quan la persona
té una pujada
d'autoestima
exagerada
exagera
les seves pròpies
capacitats
es comporta com si
fos
més capaç
de fer coses
d'una persona
més benitosa
i segurament
no és això
en el cas d'una persona
que és malalta
clar
no és conscient
en aquests moments
fa moltes coses
al mateix temps
inicia moltes coses
al mateix temps
augmenta la seva
sociabilitat
d'una manera
exagerada
de cop
es relaciona molt
inverteix molt de temps
en relacionar-se amb persones
gasta més diners
de l'obitual
consumeix més
és l'eufòria
en general
exacte
dorm poc
realment no necessita dormir gaire
en aquella època
té un optimisme
exagerat
té una falta
d'autocrítica
és a dir
com que es veu tan capaç
doncs
no es pot criticar
en aquell moment
exacte
parla molt més alt
no tolera les interrupcions
perquè necessita ser
el centre
d'atenció
augmenta el seu interès
pel sexe
moltes vegades
té canvis d'humor
molt bruscos
augmenta la seva
emotivitat
no és a dir
la seva habilitat
no
llavors doncs
bé
clar
tots aquests símptomes
també es podrien
són símptomes
que també ho pot tenir
una persona
que no tingui
trastorn bipolar
podem conèixer
persones que siguin
d'aquesta manera
com dius
i que no estan malaltes
no
una persona
molt egocèntrica
o molt narcisista
amb un trastorn
de personalitat
narcisista
per exemple
o histriònic
podrien
en un moment
donat
semblar
aquest
per això dic
que sempre
el diagnòstic
ha de ser
el professional
perquè són
petits matisos
que et fan
diferenciar
una malaltia
d'una altra
i els símptomes
de la fase depressiva
són
una exagerada apatia
una falta d'il·lusió
com el d'una depressió profunda
sí, sí
és que es podria confondre
amb una depressió major
una sensació de buidor
una disminució
de l'autoestima
una dificultat
per realitzar
les tasques habituals
que estava fent
enlentiment
en general
en fer les coses
falta de concentració
desig de morir
de desaparèixer
molèsties físiques
en general
el que s'anomenen
les somatitzacions
que la persona
no es troba bé
li fa mal
l'estómac
li fa mal
el cap
li fa mal
el cor
li fa mal
vull dir
molèsties en general
que somatitzem
ansietat
insomni
o
insomni
o moltes ganes
de dormir
o excés de son
sensació de cansament
constantment
perquè a vegades
a vegades ja passa
amb les depressions
ja passa
hi ha gent
que li dona
per no dormir gens
i gent
que dorm
exageradament
es podria donar
les dues coses
inhibició social
idees de culpa
que no és una bona persona
que no és
totes les característiques
molt típiques
de la depressió
és el negatiu
és a dir
les dues cares
de la mateixa moneda
portades a l'extrem
absolutament
portades a l'extrem
en la fase maníaca
i portades a l'extrem
en la fase depressiva
parlem del més important
Sònia
jo no sé si
aquest tipus de trastorn
té cura
dient-ho així
d'una manera planera
o com a mínim
es poden apagir
els símptomes
i fer una vida
relativament normal
a veure
realment
curar el trastorn bipolar
no és possible
què es fa
amb el trastorn bipolar
amb el trastorn bipolar
primer
la persona
ha d'estar medicada
en aquest trastorn
no es pot fer
només
teràpia psicològica
s'ha de fer
teràpia
psiquiàtrica
psicològica
s'ha de fer
una combinació
ha d'haver-hi
una medicació
que normalment
doncs
és el liti
el conegut liti
i
i després
a nivell
de teràpia psicològica
realment
doncs
s'ha de treballar
que la persona
conegui la seva malaltia
l'accepti
sàpiga
què fer
en cada fase
sàpiga
a què es deu
sàpiga
que ha de prendre
la medicació
inclús en els moments
que es pugui trobar bé
és a dir
que ha de
tot el que és
la teràpia psicològica
és
entrar en un procés
que la persona
pugui tenir
una qualitat de vida
en el que
continguem
aquesta malaltia
i que sàpiga
autogestionar-la
exacte
i
sempre
necessitarem
les dues coses
la teràpia psicològica
i la teràpia farmacològica
ja per tota la vida
sí, evidentment
per tota la vida
l'única cosa
és que
en els moments
que estiguem
més bé
o més malament
podem pujar
o baixar dosis
això també és veritat
en moments
que estem bé
que estem controlats
es poden baixar
certes dosis
no fa falta
tampoc
no ens imaginem
una persona
que està prenent
moltíssima medicació
tota la vida
estarem parlant
d'una o dos
d'un o dos medicaments
que en prendrem
i que ben combinats
no tenen
per què produir
cap tipus
de problema
és a dir
moltes vegades
els problemes
venen perquè la persona
s'autodosifica
és a dir
que estic millor
no cal que m'ho prengui
o ui
estic fatal
vaig a prendre
més del compte
exacte
llavors
cuidado
amb això
però sí que la persona
ha d'aprendre
a gestionar
la seva malaltia
i es tracta
d'això
que la persona
pugui gestionar
per portar una vida
el més normalitzada
possible
i ho pot fer
i ho pot fer
de fet
el trastorn bipolar
cada vegada
es diagnostica més
això també ho hem de tenir
en compte
és a dir
és un trastorn
que ha passat
de gairebé
no diagnosticar-se
a diagnosticar-se
amb una freqüència
bastant important
en aquests moments
i la majoria de gent
estan fent vides
absolutament
normalitzades
bé doncs
aquesta és una bona manera
de posar el punt
i final a l'espai
d'avui
donant doncs
sobretot
aquest missatge
que hi ha un tractament
que pot fer
que les persones
que pateixen el trastorn
puguin portar
una vida normal
Sònia Navarrós
psicòloga clínica
la propera setmana
tractarem una qüestió
de la que se'n parla molt
i jo crec que en sabem
ben poc
la fibromiàlgia
si algú vol
fer algun comentari
alguna pregunta
o suggeriment
sobre aquesta qüestió
o d'altres
que tractem
el recop psicològic
ja saben
que ho poden fer
a través de la nostra
adreça d'internet
l'adreça del programa
al matí
arroba
tarragonaradio.com
Sònia Navarrós
psicòloga clínica
ens trobem la propera setmana
molt bé
vinga
fins la setmana que ve
d'aia