Passa un minut de dos quarts de deu del matí, matí de divendres.
Ja sabeu que cada divendres a aquesta hora convidem
amb un ciutadà de Tarraona, amb un personatge de Tarraona,
per comentar, per repassar notícies,
qüestions de l'actualitat de la setmana dels últims dies.
L'anomenem la mirada, una mirada personal
que volem comentar avui amb un dels protagonistes
precisament de l'actualitat informativa
de la ciutat de Tarraona en aquests últims dies,
perquè és el president de l'associació de veïns de la part alta al barri
que ha proposat l'Ajuntament de Tarragona
perquè es presenti a la quarta convocatòria
de la llei de barris de la Generalitat.
Avui ens acompanya en aquesta mirada
Francesc Díaz, president de l'associació de veïns de la part alta
des de fa poques setmanes, arquitecte tècnic,
ex-regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
entre moltes altres ocupacions que ha tingut i que encara té.
Francesc Díaz, bon dia.
Hola, bon dia als ciutadans de Tarragona, els tarragonins.
Com se sent una mica aquesta setmana protagonista de l'actualitat?
Home, abans ho comentàvem, com un àlbum volat, no?
Allò, una mica que estàs...
En fi, ho vèiem difícil perquè les coses no s'encaraven bé,
no notàvem imparcialitat,
però bé, en l'últim moment va passar el que havia de passar, no?
Es va plantejar imparcialitat, es van fer els números,
i fins i tot resulta que hem descobert
que Camp Clar va treure 38 punts,
i nosaltres en teníem 41 i mig,
doncs això vol dir que si hi hagués hagut una mínima voluntat,
ja fa uns anys, nosaltres en aquests moments estaríem
com a estar en plenes obres i en plena moguda de tota la part alta
per renovar-la totalment i aplicar la llei de barris,
que és el que necessita,
o inversions, vinguin d'on vinguin.
L'anunci el feia el dimecres l'Ajuntament,
vam recollir les reaccions del president de l'Associació de Venys de la Part Alta,
ara ja han passat pràcticament 48 hores,
això dona una mica més de tranquil·litat i de perspectiva en el temps,
què creu que pot suposar com a mínim la presentació
del projecte de la part alta a la llei de barris?
Clar, a partir d'aquí hi ha molts tràmits a fer,
i no vol dir que la notícia d'aquesta setmana
sigui que la llei de barris,
perdó, que la part alta formarà part de la llei de barris.
Però, en fi, com ho veu ara,
que ha passat una mica més de temps?
A veure, ara han passat una fase,
una fase molt important,
perquè, clar, els ajuntaments, a excepció del de Barcelona,
només poden presentar una candidatura.
Per tant, era imprescindible que aquesta candidatura
fos la de la part alta.
Aquesta ja l'han passat, ara queda la segona fase.
Una segona fase que tenim una mica d'inquietud,
perquè es replega en un moment de precampanya electoral
i de campanya electoral.
I bé, ens fa una mica de por que no es descuidi l'interès,
que creiem que no es descuidarà,
però, en fi, estarem alerta,
que no es descuidi l'interès que hi ha d'haver en fer
el pla integral, que és el document imprescindible,
és el document marc perquè la Generalitat pugui puntuar,
aleshores puntuar bé,
puntuar d'acord amb els paràmetres que ells tenen previstos
i que puguem sortir amb la satisfacció
d'estar inclosos dintre de la quarta convocatòria,
que serà el més important que pot passar.
Ahir comentàvem en la tertúlia,
amb els convidats que potser s'havia plantejat aquests dies,
el tema de la llei de barris, com una mena de competència
i de rivalitat entre dos barris.
I que segurament s'ha viut una mica greu, no?,
el fet que s'hagi plantejat o s'hagi vist des de l'opinió pública
com, en fi, aquesta rivalitat entre la part alta i Sant Salvador.
Com ho veu?
A veure, ha sigut inevitable,
però no ha sigut una rivalitat de veïns contra veïns.
En tot cas, ha sigut una rivalitat de plantejaments.
Potser un plantejament una mica erroni
per part de la regidora Espósito,
perquè, bé, des d'un principi,
ja abans que demanem nosaltres res,
abans del dia 2 de gener,
que vam entrar l'escrit demanant
estar inclosos en el pla de barris,
ja es manifestava dient que si la part alta havia d'entrar
s'havia de modificar la llei.
Va començar a dir una sèrie de tonteries
i va dir que la part alta tenia molta llum,
va dir que teníem un sistema de transports públics
que no hi podíem entrar.
Es va manifestar d'una manera
que ella mateixa va viciar
la neutralitat en què havia de plantejar-se la cosa, no?
I, clar, a mi no m'estranya que en aquests moments
els veïns de Sant Salvador se sentin molestos,
se sentin indignats,
perquè realment se'ls havia plantejat la cosa
com que ja ho tenien gol avall.
Això em sap greu i jo ho vaig manifestar
però només la primera entrevista que se'm va fer
quan se'ns va dir que només ho sabem per la premsa,
realment, suposo que d'una manera formal
ens tornaran a contestar per escrit.
Doncs bé, en el moment en què nosaltres sabem
això que l'Ajuntament opta per la nostra...
per incloure's a nosaltres a la part alta,
a partir d'aquell moment,
de debò que vaig tindre un sentiment,
una miqueta de culpa i de responsabilitat
perquè uns tarragonins,
tant tarragonins com puguem ser nosaltres,
doncs resulta que no podran estar inclosos.
I fins i tot en aquell moment vaig demanar,
i si jo tingués poder, ho faria,
en tot cas l'únic que puc tindre
és una mica el de la meva convicció
i de convèncer els altres,
o de convèncer l'Ajuntament,
que el problema de Sant Salvador és un problema real,
és un problema d'haver-hi arribat en molt poc temps
molta immigració.
Potser que això no ha tingut prou
perquè a la part alta tenim més dèficits
que no tenen ells.
Això és el que s'ha demostrat,
però el que sí que jo demanaria a l'Ajuntament
és un pla especial o un pla puntual
i que l'Ajuntament es fes càrrec
de tots aquests dèficits que Sant Salvador té.
Crec que això s'ho mereixen
i que se'ls hauria de fer
i la senyora Espòsito ho hauria de capitanir ja per anar bé.
Sí, haguéssim de comparar les dues situacions,
la de Sant Salvador i la part alta,
segurament a Sant Salvador estarien més davant
d'un problema social d'integració
d'aquesta lleu d'immigrants
que han tingut en els últims temps,
en els últims anys,
i la part alta potser hi ha un problema més estructural
d'edificis, d'infraestructures,
de l'estat urbanístic del barri.
Seria així?
Sí, és que és una...
A veure, la part alta diria que puntuem amb tot.
És uns dèficits en tots els aspectes, no?
Tenim, doncs, una bossa de pobresa
i és molt discreta, molt dissimulada,
és de persones, és de gent gran,
que no es manifesten,
però la sabem, la coneixem,
no la coneixem tota,
d'emarginació comença a haver-hi algun petit ambient,
tenim problemes, evidentment, de tipus urbanístic,
de tipus urbanístic estructural,
diguem, de la part alta.
Tenim, doncs, una mica la vergonya
que no podem ensenyar una zona,
un sector que acull el màxim de monuments
que són patrimoni de la humanitat.
No estem en el nivell de Lleida,
no estem en el nivell de Girona,
no estem en el nivell de Barcelona,
amb el seu barri gòtic.
En fi, creiem nosaltres que tenim arguments de pes
i que teníem la necessitat que això es fes.
Fa molts anys que la part alta ha estat descuidada,
fins i tot diríem que en el pressupost
que es va elaborar en els mesos d'octubre, novembre,
de l'any passat,
es van posar zero euros per la part alta.
La part alta no té ni un euro
per fer cap carrer ni per fer res,
per tant, això dona la idea,
una mica la idea,
que de la part alta se n'ha anat passant
al llarg del temps i molt.
Aleshores, això serà un revulsiu,
un revulsiu primer per la part alta en si,
perquè es recuperi allò de bonic que té
i a més a més fiquem capaços de millorar-ho.
I sobretot, la pretensió que té la nostra junta
és que els ciutadans, els veïns de la part alta,
ens sentim orgullosos d'estar allí
i ens sentim mereus d'aquesta tarragona romana
que té 2.000 anys
i que precisament aquesta tàrraco era allí.
Allò era el roell de l'ou de la tàrraco imperial,
aquesta tàrraco de la Hispània-Citerior,
que era la capital d'aquesta Hispània.
Nosaltres, aquest és un objectiu que tenim,
és un objectiu i avui he vist a la premsa
que hi ha molta gent que no sap exactament
què és el Pla de Barris,
ni si ho necessitaven, ni si no.
I aleshores el que farem és fer una conferència informativa
perquè el veïnat,
ja hem fet esforços,
hem recollit signatures,
sota l'eslògan de millorem la part alta
amb les inversions del Pla de Barris,
però bé, sembla que fins i tot
la majoria de gent no s'ha entenat gaire
de què vol dir el Pla de Barris o què és,
hem de fer una assemblea informativa
i explicar-los de què va, per què.
És a dir, que el primer cap de fer
és conscienciar els propis veïns
de la importància d'entrar com a mínim en la convocatòria.
Sí, sí, conscienciar els propis veïns
molts estan conscienciats,
però bé, sembla que no.
És que la part alta té la part bonica,
aquella part que potser els tarragonins trepitgen més
quan pugen, que és el carrer Major,
la zona de la plaça del Foro,
el Pla de la Catedral,
fins i tot tot l'espai de Llevant,
tot l'espai de carrer Major cap a Llevant
i fins i tot carrer Cavallers
fins al portal del Roser.
Però hi ha una zona interior
que no es trepitja gaire
i que jo recomanaria que es fes
perquè es veuria realment els dèficits
que té la part alta.
Clar, veiem-ho bonic, ho hem de veure tot.
El fet d'això que diu Francesc Díez
és que segurament molts tarragonins
de fora de la part alta,
que no viuen a la part alta,
deuen pensar realment
el casc antic necessita la llei de barris,
si és una zona on, en fi,
cada vegada hi ha més bars,
més restaurants,
més llocs per anar a prendre un cafè
o una copa a la nit,
on sembla que l'estat de benestar
de la majoria de veïns de barri
sigui de la mitjana de la ciutat
o fins i tot més alta.
Hi ha alguns pisos,
abans deia vostè,
hi ha zones de pobresa,
bosses de pobresa, zones marginals,
però, per altra banda,
els pisos,
alguns pisos en concret
o alguns habitatges,
pugen de preu més
que la mitjana de Tarragona.
És un barri de contrastos,
per això que vull dir
que segurament molts veïns
de fora de la part alta
deuen pensar.
Aquesta gent potser no ho necessita,
això de la llei de barris.
A veure,
hi ha un document
que va signar l'anterior Junta
que està datat el novembre del 2005,
que són uns acords
que es feia a l'Ajuntament
amb aquesta Junta
que en realitat representava la part alta.
I un d'aquests acords
que s'havia de desenvolupar l'any 2006
era tota una informació,
era, diem,
el xaqueig,
la ITV de tots els edificis
de la part alta.
Això no s'ha fet,
ara s'haurà de fer corre cuita.
I es veurà
i es demostrarà
que hi ha molts edificis desocupats
que podrien estar ocupats
per llogaters.
Hi ha altres edificis
que estan desocupats
i que realment no es poden ocupar
perquè no tenen
el nivell de salubritat mínim
ni el nivell d'habitabilitat mínim.
Per tant,
es fora obligat
fer-hi obres,
rehabilitar-los novament.
I n'hi ha d'altres
que estan en el límit
de la ruïna,
la ruïna física.
Esclar,
aleshores,
de tot això
s'ha de saber.
S'ha de saber el què.
Per exemple,
al carrer de la Nau
jo conec casos
que hi ha pisos
que foren perfectament habitables
i que no els han posat a lloguer.
Per tant,
també allò
et dona a pensar
que aquesta llei d'accés
a l'habitatge
que està preparat
la Generalitat de Catalunya
potser serà molt important
per provocar això,
que no hi hagi despoblament
per un costat
i en canvi
creixin els preus
perquè la gent busca
habitatge
i n'hi ha
però no surt
al mercat.
Tenim doncs
un barri de contrastos,
allò que deia abans,
llevant
i una part
de ponent.
Sí, sí, sí,
totalment,
totalment.
I aquest barri
s'ha d'integrar.
S'ha de fer també
una acció comercial,
ha perdut molt
de comerç
a la part alta,
ha estat perdent
habitants,
tot i amb el que
estem parlant
des del 2000
el 2006,
ha perdut
vores i 100 habitants,
590 i tant.
per tant,
això dona un flux
d'aproximadament
100 habitants
per any
de pèrdua,
per tant,
l'aparença
que hi ha
no és la realitat
i la realitat
només que
rasquis una miqueta
et surt.
això d'arrascar,
potser podríem dir
que tenint en compte
que és el casc antic,
el nucli històric
de la ciutat,
surt un romà.
És molt de façana,
doncs,
el que veuen
els altres serragonins.
Es veu una façana
molt bonica.
Hi ha una façana
i és bonica
i sort d'això
perquè pugen
perquè si la façana
fos com al revés,
com la part de ponent,
malament rai,
no?
Sort que, bé,
s'han mantingut
uns determinats sectors,
potser els més representatius
i això és lo graciós
i és lo bonic
i, a veure,
és que la part alta
té un encant
per descomptat
perquè si no
la gent no pujaria.
Hi ha l'encant
que dóna aquells carrers
o aquells carrerons
trencats
de l'època mitjabal
i que d'una manera o altra
fa que la gent
s'hi senti còmode,
s'hi senti agraïda,
no?
El que hem d'aconseguir
és que no hi vagin cotxes,
que no hi circulin cotxes
perquè aleshores
la convivència
i el vianant
se sentirà molt més còmode
i anirà molt més a gust.
Aquest encant
el té la part alta
i aquest encant s'hi troba
i nosaltres el volem
incrementar.
La part alta
no és un gueto
dels de la part alta.
La part alta
és de tot Tarragona.
Tota la Tarragona
hi ha d'estar,
hi ha d'estar còmode
quan puja la part alta.
Per això diem
que això del pla de barris
quan s'ha parlat
de la part alta
jo estic pensant
que és un benefici
per tota la ciutat,
pels 130.000 habitants,
tots en podran gaudir
quan vulguin,
pujant en els mercats
del diumenge
o en els mercats
del dissabte
de fruites i verdures
o en el mercat
del dimecres també
que sembla ser
que es tornarà
a reactivar.
En fi, Sentina Francesc Díaz
es nota que és un apassionat
de la part alta.
Ell, en qualitat
d'arquitecte tècnic
i com que aquest és un espai
per donar una mirada
a les notícies
de la setmana,
segurament que hi ha
algunes de les notícies
d'avui mateix,
de la setmana però d'avui mateix,
que li poden interessar
com la presentació
d'aquest catàleg municipal
d'edificis,
de monuments,
que es presentava
ahir renovat
des de fa molts anys,
que doble
el nombre
d'edificis.
En fi,
des de la seva perspectiva
de Tarragoni
i d'arquitecte tècnic,
què li semblen?
Notícies.
S'ha fet una gran feina.
Això era imprescindible.
Era imprescindible
perquè
precisament
es van donar situacions
que si hagués existit
aquest catàleg
no haguéssim passat.
I ara concretament
penso en Calagar-se.
El problema de Calagar-se
és que
no estava
afectat per res,
era un solar lliure,
per un costat
era un edifici representatiu,
era l'únic element
diem del barri jueu
que quan te preguntaven
a mi m'han preguntat
sortint de casa
a la part alta
oi que el barri es judió
i la veritat
és que m'ha caigut
la cara de vergonya
primer perquè tenien poca cosa
però és que a més a més
resulta que l'únic
que podíem ensenyar
ja estava a terra.
Crec que
jo he intentat
a veure si
personalment
amb el poc
que puc representar jo
si pogués contactar
amb algun grup de jueus
o alguna cosa
que pogués interessar
perquè fora important
que tornessin
a reedificar allò
i que no digui
que fos un temple
perquè potser
no tindria les condicions
però sí que un centre
d'interpretació
del món jueu
o una cosa d'aquestes
fora molt important
per la ciutat
per Tarragona
i per la part alta
que hi tornés a ser
i crec que aquest és un esforç
que nosaltres
amb tota la humilitat
del món
intentem fer
segurament
en sortirem mal parats
però sí que crec
que l'Ajuntament
que té més força
i és més representatiu
ho hauria de fer
aquest catàleg
el que està dient
i estic veient
la premsa d'avui
és que
dels béns protegits
a la part alta
n'hi toquen 201
de 671
hi ha en 201
una tercera part
gairebé
o sigui que hi ha d'haver
una tercera part
gairebé
estan a la part alta
amb 3.000 habitants
i les tres terceres parts
estan a tota una Tarragona
de 130.000 habitants
això també dóna pes
a pensar
bé que la part alta
necessita
un tractament específic
que a vegades
pot ser diferenciat
i s'hauria d'entendre
aquest català
perquè la gent
ens entengui
vol dir que
hi ha tota una sèrie
d'edificis
600 i escats
en tota la ciutat
200 com deia
la part alta
que estan protegits
que no s'hi pot intervenir
d'alguna manera
Sí, a veure
que les intervencions
han de ser mínimament
de manteniment
que han de ser
escrupulosament acurades
i que a més a més
en quan al moment
en què aquest bé
que és particular
o que és privat
es posi a la venda
l'Ajuntament
tindrà el dret
de tanteig
i de retracte
que és un element
molt important
també
perquè podrà intervindre
i podrà adquirir
en aquell moment
aquest bé
si realment
el considera
de tant d'interès
i no veu garantida
el seu futur
no es veu garantit
el seu futur
aquesta és la realitat
Per tant
des del punt de vista
professional seu
i de president
de l'Associació de Veïns
és una eina important
aquesta que es presentava
ahir
importantíssima
això és molt important
i crec que
amb la revisió
del pla general
ho inclourà
si no es farà
s'inclourà
urbanísticament
la part alta
també té un dèficit
en aquests moments
que és que s'està
utilitzant
el pla especial
de Pilats
el Pepa
que se'n diu
que és un document
elaborat
per l'alcalde
Requesens
o per l'època
de l'alcaldia
de Requesens
l'any 83
i que encara
es fa vigent
avui dia
si bé necessitaria
molts retocs
però és que
a més a més
ja
tampoc ho és vigent
o tampoc ho pot ser
primer perquè la llei
ha canviat
i segon
perquè l'any
93
em sembla
que es va sortir
la llei de patrimoni
i la llei de patrimoni
intervé molt
totes les accions
que es facin
a la part alta
per tant
hi hauria de tindre
hi hauria d'haver
en aquests moments
hauríem de tindre
un pla especial
adequat
adaptat
a la llei
del patrimoni
que en tot cas
regulés
l'edificabilitat
i com s'ha d'operar
com s'ha de construir
en aquella zona
que és importantíssim
el respecte
que s'ha de tenir
Aquesta setmana
també ha estat notícia
a nivell local
la signatura
d'un conveni
entre l'Ajuntament
i la Universitat
Politécnica
de Catalunya
per aplicar
tota una sèrie
de mesures
en el tema
de l'accessibilitat
això vol dir
bàsicament
afavorir
el moviment
de les persones
que tenen
una mobilitat
reduïda
que són discapacitats
que van en cadira
de rodes
imagino que també
des del seu punt
de vista professional
i tenint en compte
també la seva qualitat
de president
de l'associació
de Benzum Barri
amb uns pendents
en alguns casos
considerables
segur que és un tema
que li interessa
i que veu
no sé si amb inquietud
o no
amb això
hem anat millorant
molt
la societat en general
les ciutats en general
han anat millorant molt
fa segurament 20 anys
ningú es plantejava
res de tot això
ni potser ni fa 10
ni 15
en teoria no hi havia
ni coixos
que si n'hi havia algun
es quedava a casa
com està en aquest àmbit
creu vostè
a veure
en aquest àmbit
nosaltres pretenem
la part alta
que sigui totalment
una zona de vianants
és a dir
les voreres desapareixen
i passa a ser
una ampla de via
de façana a façana
és una ampla de via
per vianants
no una ampla de via
és a dir
que no hi hagi separació
entre voreres i calçades
de moment no hi hauria
no hi ha d'haver
separació entre voreres i calçades
la circulació ha de ser
restringida pels veïns
i evidentment
per bombers
ambulàncies
etcétera
s'haurien d'abarcar
unes zones
d'aparcament
dels camions
de repartiment
de caviures
i begudes
i prou
i aquí hauria de ser
la part alta
a què passa
en els visitants
que ens venen
els visitants que venen
nosaltres estem
demanant
a l'Ajuntament
que impulsi
un sistema
d'aparcaments
de perifèria
de proximitat
a la part alta
nosaltres estem demanant
que l'últim tram
de l'Avinguda de Catalunya
sigui
una
sigui
aparcaments
zona d'aparcament
pels veïns
de la part alta
i per les persones
que accedeixin
estem demanant
nosaltres
que el de Torroja
sigui
un aparcament
fet amb diferents plantes
estem demanant
també que el passeig
de Sant Antoni
s'estudi
la viabilitat
també
de què pugui haver
i un aparcament
és a dir
fer aparcaments
de proximitat
a tot el que és
el perímetre
de la muralla
això és imprescindible
perquè clar
el que no pot ser
és posar mesures
de limitació
de circulació
o d'accés
als ciutadans
per un costat
i per un altre
no donar-los
una opció
que pugui deixar
el cotxe
molt pròxim
barreres arquitectòniques
pensant en això
la part alta
poquíssimes barreres
arquitectòniques
necessitarà
i les úniques
barreres arquitectòniques
són les pendents
són les pendents
que tenim
a la baixada
de misericòrdia
que clar
a veure
la normativa
diu que
no pot ser
més d'un 8%
per un minus vàlid
doncs no sé
com s'ho podem fer
m'ho he mirat
moltes vegades
no sé com ens ho podem fer
la baixada
de misericòrdia
com perquè
no sobrepassi
el 8%
la pendent
és que si ens posem així
el carrer de Sant Francesc
que em sembla
que té un 11%
de pendent
un dels dos trams
el més
el més
costarut
un minus vàlid
per allà
no hi pot pujar
no té manera
de pujar-hi
doncs no sé
com ens ho faríem
ara evidentment
més val que hi hagi
una pendent
que no que hi hagi
escales
això per descomptat
i a més a més
és que resoldran
moltes coses
no solament
els minus vàlids
sinó les mames
amb els cotxets
i els nens
o els carretons
de compra
que veus
moltes vegades
que passen
pel mig
pel mig
pel que és
la via
on
ocupada pels vehicles
veus que pugen
allà
espitjant
evidentment
que s'ha d'espitjar
i molt
han de tindre
bona força
i bones cames
espitjant
però que clar
que no és el lloc
se la juguen una mica
i algun susto
ja hi ha hagut
i fora de la paralta
vostè sí fixa
si això
tenim els guals
ben fets
perquè puguin passar
cadires de rodes
persones amb mobilitat reduïda
altra cosa
és l'ample
de carrers
que tenim
i l'ample de voreres
hi ha voreres
que tenen
unes dimensions
tan petites
tan petites
tan petites
que darrere la pendent
ja et trobes la façana
és difícil
però bé
s'estan fent
i s'han fet
sobretot
en el centre
de la ciutat
quan s'han renovat
la rambla
i s'estan renovant
els carrers
perimetrals
alli es té en compte
i alli s'està fent
però
a veure
s'està fent
o s'està complint
allà on
s'urbanitza
novament
tot el carrer
però no es fan
accions puntuals
com caldria
i aleshores
la part alta
s'hi nota molt
sí
no
per no
a veure
per exemple
les escales de Pilats
des del passeig a Pilats
s'hauria de buscar
allà una solució
perquè un minus vàlid
pogués pujar
perquè si no
el condemnes
el condemnes
de tindre que pujar
fins per amunt
fins a arribar
allà
al carrer Portella
l'embocadura
del carrer Portella
per poder entrar
a la plaça
al rei
s'haurien de
de fet
aquesta setmana
quan s'assignava
aquest conveni
amb la universitat
que es deia
de favorir
per exemple
justament
això al pas de turistes
en les zones
com la part alta
on pot haver-hi
una afluència important
de persones
en fi
que tinguin
algun problema
de mobilitat
hi va haver un article
periòdic
que va aportar
que va marcar
la verdadera importància
també
de turisme
que rebem
durant tot l'any
i que és un turisme
cultural
no és un turisme
de sol i platja
i que clar
cal mimar
i cal cuidar
i clar
una de les altres coses
que diem
és a veure serveis públics
on els tenim
perquè aixos visitants
no tenim serveis públics
no hi ha lavabos
ni vàters
aquest servei
l'estan fent
doncs les botigues
de la part alta
perquè clar
aquesta gent
tenen necessitat
i se'ls hi ha
de facilitar
però no
no és a nivell europeu
Europa
totes aquestes zones
tenen serveis públics
amb una senyora
que se n'encuida
i que són de pagament
doncs són de pagament
tampoc
tampoc passa res
perquè no siguin de pagament
però que esclar
aquí haurien de ser
i han de ser
tot l'entorn
de la muralla
i al voltant
de tots aquells edificis
i monuments romans
que venen a veure
hem desembocat
en el tema turístic
i estava pensant
que en fi
una de les notícies
de la setmana
i a més aquests dies
els diaris
en van plens
és aquesta fira
internacional de Madrid
la fira internacional
de Turisme de Futur
on hi ha tota la representació
tarragonina
de la Diputació
de l'Ajuntament
dels municipis
de la Costa Dourada
parlant de turisme
i vostès que viuen
a la zona més turística
de Tarragona
noten
noten aquesta
desestacionalitat
que diuen
és a dir
que ja no es concentra
tot
única i exclusivament
en els mesos d'estiu
i que més o menys
durant tot l'any
hi ha turistes
per Tarragona
a veure
jo no dic
que
les entitats
que busquen
el millor
per la Costa Dourada
en realitat
estan manent
Costa Dourada
i això què?
Vendre sol i platja
només?
És vendre sol i platja
i Port Aventura
que em sembla molt bé
que no
no
no
no tinc res en contra
amb Port Aventura
si jo tot el contrari
Port Aventura
fa vindre més gent
no?
faltaria més
però
el turisme
de l'interior
encara està
una mica oblidat
i el cultural
quan estic dient
l'interior
estic parlant
no sé
dels monestirs
que tenim
Vallmona
de les Monges
Poblets
Santes Creus
Despluga
del Francolí
de Montblanc
tota la part
mitjaval
vull dir
són unes ciutats
que s'han esforçat
Montblanc
per exemple
s'ha esforçat molt
amb la seva fira
mitjaval
potser és una cosa
d'aquelles
que els hi ha sortit
a ells
els hi ha sortit
de l'ànima
del veí
de Montblanc
del ciutadà
de Montblanc
i això és molt
molt lluable
i que bé
que aleshores
se'n va
publicitat
i tal
però jo
considero
que no es fa prou
per les zones
d'interior
i en aquest costat
encara que estem
molt a prop de mar
diria
per les nostres zones
també monumentals
però no ho noten
a Tarragona
a la Paralta
més turistes
que fa anys
no
ve més gent
que fa
que abans
sí
això sí
ja ho he dit
ja ho he dit
però
el turisme
de fora
no el notes
potser el dia
que està una mica
núvol
que no poden anar
a la platja
pugen
a dalt
la ciutat
però no
no es nota
no es nota massa
no es nota massa
és un turisme molt diferent
segurament
el de sol i platja
és molt diferent
el de sol i platja
és un turisme diferent
ha de tindre
el futur
jo diria que el futur
que es fa
és un turisme
molt de cara a fora
que els de fora
vinguin
nosaltres hauríem
d'agafar
la idea de Barcelona
Barcelona ha millorat
moltíssim
Barcelona s'ha pogut
vendre la marca
la venut molt bé
sobretot Gaudí
Gaudí
encanta
la gent de fora
Gaudí s'ha venut molt bé
nosaltres hauríem de trobar
els elements
capaços de fer-ho
i el tenim
en el món romà
l'antiga Roma
seria no?
el vendre el producte
l'antiga Roma
està venent el producte
jo sempre dic
que clar
que
que no sé
que els tarragonins
a vegades
són molt panxa contentes
i a vegades
ens mereixem
que ens passin la mà
per la cara
amb moltes coses
que no ens ho acabem
de creure
ho descuidem
i vivim massa
com que ho tenim molt vist
no li donem valor
el problema és donar valor
a les coses
afegir valor
a les coses
que això ara està molt
molt de moda
perquè és d'una necessitat
que tenim
hem d'afegir valor
nosaltres a la nostra ciutat
avui estem fent la mirada
o acabem de fer ja
la mirada
amb el president
de l'associació de venys
de la Paralta
Francesc Díaz
un dels protagonistes
de l'actualitat
de la setmana
acabem ja
senyor Díaz
com acabant
com començàvem
parlant del tema
de la llei de barris
el més immediat a fer
des de l'associació de venys
un cop coneguda la candidatura
bé, intentar informar la gent
del que és la llei de barris
nosaltres hem recollit signatures
dient això
millorem el barri
amb les inversions
de la llei de barris
doncs potser
el concepte inversions
que semblava
una cosa clara
que volia dir
que hi hauria flux de diners
per millorar el barri
doncs ho hem d'explicar millor
intentarem fer-ho
per descomptat
això és molt important
que la gent sàpiga
a què fem
i com ho fem
i que estigui contenta
i que en gaudeixi d'això
i que
en fi
que tingui un patriotisme
sigui
sigui
de la part alta
no?
Francesc Líez
president de l'associació
de veïns
de la part alta
arquitecte tècnic
exregidor
de l'Ajuntament de Tarraona
felicitats
enhorabona
per haver entrat
en aquesta
en aquesta candidatura
a la llei de barris
i a continuar treballant
perquè això
sigui
de fet una realitat
gràcies
ho farem
ànims en tenim
gràcies
bon dia