Com cada setmana, a aquesta hora al matí de Tarragona Ràdio,
ens corem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tegla.
Ens acompanya, com cada setmana, el director gerent de la xarxa,
el doctor Joan Marí.
Et serà, doctor, et serà, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut i estem encantats de saludar.
Es deixa veure poc pel programa, però quan ve ens dona una gran satisfacció.
És la Palmira Jolong.
Palmira, bon dia.
Bon dia.
Ella és la responsable de farmàcia de la xarxa.
I avui volem parlar-los d'aquesta vacuna contra el càncer uterí,
que es diu popularment.
Aviam, no volem plantejar el tema en vacuna sí, vacuna no,
perquè hi ha diferents sectors del que és la comunitat sanitària
que la defensen, vacuna per tothom, a partir d'una edat,
a partir d'una certa edat.
Creiem que és com a més important, més enllà d'un posicionament,
que no deixar de ser una miqueta ideològic, fins i tot,
saber més coses sobre aquesta vacuna,
perquè realment sembla que quan descobrim una vacuna
hem descobert ja la solució a tots els mals.
La cosa no és tan simple com sembla, no, doctor Azzara?
No, a veure, bueno, la vacuna és, de moment, diverses coses.
Una, la primera és que hi ha pocs casos demostrats
que un càncer sigui provocat per un virus.
en coneixem molt pocs, hi ha molts càncers i hi ha molt pocs d'ells
que tinguem identificant realment quin és el que ho provoca.
Per tant, el càncer...
De colloteri.
De colloteri.
De colloteri.
No ho provoca exclusivament el papiloma aquest humà.
No, és un virus, exacte.
No exclusivament, però sí que no és responsable pràcticament del 80%.
I aquest virus avui està demostrat una relació causa-efecte
en què de totes les soques d'aquest virus,
que són unes 100 soques, n'hi ha 4 o 5,
en les quals sí que està demostrat la causa-efecte directa d'aquest virus
amb aquest desenvolupament del càncer.
Punt número 1. Això ja ho sabíem.
Dos. Ja ho sabíem i quan es fa el cribatge del càncer de colloteri,
el programa habitual recomanat pel Consell de Salut
de cribatge del càncer de colloteri,
recordi que fa uns quants anys es deia
que es faci cada any, cada any, cada any, cada any la citologia.
I després vam començar a explicar
que una vegada descobert que era aquest virus
i que aquest virus té un creixement molt lent,
que es calcula 10 anys,
no calia fer-ho cada any,
perquè d'un any amb l'altre no ha tingut temps de fer res
i no trobaràs res.
És a dir, ens contegem avui i podem desenvolupar la malaltia
en un període de 10 anys?
10 anys.
O no la desenvolupem.
O no desenvolupem-la i ser portador asimptomàtic.
Com pot ser el SIDA.
Exactament.
Aquest virus, sent portador asimptomàtic
o començant una lesió, trigarà 10 anys.
Els països nòrdics van ser més agosarats que nosaltres
i llavors vam fer un tall i van dir,
escolta, si això són 10 anys,
jo recomano la citologia de coll de cervix cada 5 o 6 anys.
aquí no ens vam atrevir perquè hi va haver una gran pressió de la gent
que deien, escolta, com has estat educant a tothom a dir-li que ho faci cada any
i ara li has de dir que no, i que cada 5 anys et diran que...
Oh, i la indignació, això segur que és per estalviar-se...
Exacte.
Exacte.
Era molt difícil, era molt difícil traslladar a la ciutadania
una contraordre tan brutal com de dir cada any, cada any, cada any,
a dir, escolta, cada 5 o 6 anys.
Llavors va optar a Catalunya per una fórmula entre mitja i Espanya
i dir, escolta, que cada dos o tres anys es faci la citologia
és garantia més que suficient.
amb una excepció, que podríem dir una excepció més amb la forma per dir
que eren amb població de risc, que torna a ser una altra excepció.
O sigui, la població de risc vol dir gent que es dedica a la prostitució,
per exemple, perquè aquesta és una malaltia de transmissió sexual,
que és l'altra cosa que hem de dir.
Aquest virus es contagia per transmissió sexual.
Per tant, és un virus, com estem parlant del virus de l'hepatitis
o el virus de la sida, que nosaltres sempre estem dient
que hi ha moltes campanyes de píndoles de l'endemà
i moltes campanyes de prevenció de l'embaràs,
però a mi em preocupa molt menys això,
que no pas que no es facin les mesures de prevenció
que són les de contagi de malalties.
I el contagi de malalties són les malalties víriques, que són aquestes.
La diferència, inclús amb l'hepatitis i amb la sida,
és que aquesta sí que sabem com se desenvolupa
i sabem que d'alguna manera és molt lenta
i també sabem que en el moment en què has trobat la prima infecció
pots fer una colonització i és curativa.
Quan has vist la primera lesió i es fa una intervenció,
és curativa.
Si hi ha una detecció precoç, si no és un dels càncers més letals.
Exacte, amb la citologia.
Aquesta era la foto que teníem fins avui.
Havíem dominat això perquè sabíem que aquest tipus de càncer,
fent la citologia, la detectàvem
i fent la citologia tenim tranquil·litat
perquè sabem que hi ha 10 anys d'evolució,
de fer un tractament i era curatiu.
Aquesta és la foto.
Bé, afortunadament surt una vacuna.
Com no tenim amb altres virus, doncs amb aquesta surt una vacuna.
Què ens passa amb aquesta vacuna?
La primera cosa que ens passa és que, com que és nova,
no tenim experiència.
Perdoni que fem un parèntesi.
Val dir que Sílvia de San José és una de les investigadores
més brillants i ha estat una de les investigadores
que ha treballat en el descobriment d'aquesta vacuna.
Hem estat llegint al voltant d'aquesta descoberta.
A mi el que em crida l'atenció és que és molt recent.
És a dir, l'eficàcia al laboratori,
però l'eficàcia a partir d'una població mostra
que s'agafi a partir de nenes de 9 o 12 anys,
que ara en parlarem amb la Palmira,
l'eficàcia realment és total, ara per ara?
Bé, en principi ens sembla demostrat que l'eficàcia...
Vull comentar una cosa.
Els estudis pivotals, que són els ensatges clínics que es fan
quan tu comercialitzes qualsevol medicament,
vacunes, no vacunes,
tens que haver uns ensatges clínics
que són el que tu proves abans
amb un grup de gent molt concreta.
Clar, tu per demostrar que un fàrmac és eficaç
agafes una aprovació molt concreta
perquè després els resultats puguin ser comparables.
Hi ha dos estudis pivotals molt importants
que es diuen que tots tenen nombres així,
Futuro 1 i Futuro 2,
que aquests s'han aprovat amb 25.000 dones
i realment els resultats, en alguns casos,
són els resultats que donen molts bons resultats.
Per això, això és el fet que tu aprovis després la vacuna aquesta.
Perquè realment sí que és veritat que donen resultats molt bons.
El que passa és que aquesta vacuna
està feta per uns tipus de virus del papiloma humà,
que són quatre.
Parlem del virus, anem a conèixer, familiaritzar-nos amb aquest virus.
Primer, a veure amb qui ens estem tractant.
El que passa és que aquest virus és un virus que té moltes tipologies,
són molts tipus de virus,
i el que realment és el que dona el problema,
el que pot desencadenar el càncer del coll de l'úter,
són quatre tipus, que són l'1, el 6,
si no recordo malament, són el 6, el 8, el 16 i el 18.
Només es contagia a través de relacions sexuals.
Relacions sexuals, és l'únic, relacions sexuals.
Per tal, aquest, clar,
i el que també és veritat és que un cop tu estàs infectat,
la vacuna no serveix.
No és curativa, la vacuna.
Per tal, el que sí que pot ser curativa és perquè tu,
si t'has infectat d'un tipus diferent,
t'ajudi a que no t'infectis d'un tipus dels d'altres.
Ara pregunto una bajanada, eh?
Jo ja ho sé, però escolta,
només afecta les dones aquest virus?
No.
Perquè, lògicament, si és part de relacions sexuals
i són relacions heterosexuals,
l'home també infecta la dona, en aquest cas.
Sí, sí, sí.
Com afecta l'home?
El que passa és que l'home és un portador.
Ah, és portador.
I la vacuna no està demostrada l'eficàcia amb els homes.
Només amb les dones?
Només amb les dones.
Però podria desenvolupar algun càncer en els homes, també,
aquest virus?
És portador, en principi, i contagia la dona.
No és conegut.
Almenys fins ara no és conegut.
I la vacuna no s'ha provat amb homes.
Per tal, és una incògnita, sàpiguer-ho.
El que passa és que sí que és veritat que,
a part dels problemes,
els efectes de transmissió sexual,
que sí que és veritat que és per on se desarrolla la malaltia,
hi ha molts altres efectes que poden ajudar.
És a dir, per exemple, el tabac.
El tabac està sumament relacionat.
M'estranyava que la Palmira no parlés del tabac,
però dic, calla.
O sigui, que hi ha unes condicions ambientals que ajuden.
No hi ha cosa pitjor que una persona del món sanitari i exfumador, eh?
És veritat, és veritat.
No, no, perdona, era una anècdota.
No, però el que em va fer, és curiós,
però és veritat, el tabac, aquí, com a molts tipus de càncer,
està sumament relacionat amb la desencadenació del càncer,
amb malalts que estiguin infectats pel virus del papiloma
i dones fumadores.
A veure, Palmira, la mateixa barrera que podem posar
per la sida o per l'hepatitis serveix?
És a dir, l'utilització del preservatiu
ens pot lliurar de no infectar-nos d'aquest virus?
Ajuda, però no és una mesura eficaç total.
Com si ho és per la sida i per l'hepatitis, sí, però per això no.
No, ens hem de deixar...
No, no, no, perquè el preservatiu, al final, té contacte.
Es pot transmetre.
Ajuda, però diuen, en tots els llocs on hi estan mirant,
que es té que...
A veure, l'important encara és
la gent que té moltes relacions sexuals amb vàries parelles,
començar en època molt jove a tindre relacions sexuals,
el tabac,
la gent, per exemple, que té problemes d'estrès,
o sigui, qualsevol problema, qualsevol tipus de càncer.
Que fa més vulnerable el nostre organisme, en definitiva.
Que el sistema immunològic baixa, això ajuda a que la malaltia
pugui ajudar a desencadar-se millor, no?
Per exemple, és com a tot arreu, eh?
Diu, una dieta equilibrada, una dieta mediterrània, en el fons,
doncs menjar de tota la vida, verdures, la vitamina C,
tot això ajuda a que el teu sistema immunològic estigui molt més fort.
Això és de sentit comú.
I ajuda a que tu tinguis més capacitat de no desencadenar la malaltia,
perquè és que si el teu sistema immunològic el tens deprimit,
això fa que el virus trobi la barrera per començar-se a desencadenar, no?
Segons dades de l'Institut Català d'Oncologia,
aquest tipus de càncer de coll d'úter té una incidència
als països desenvolupats d'un 10%,
però tenim entès que justament l'estat espanyol
dins del conjunt dels països europeus,
si ensenyem a Europa, és més baixa.
Diuen d'un 6 o un 7%.
Sabem la raó perquè aquí no hi ha més incidència.
En principi, l'utilització, el fet de ser controls ginecològics acurats,
això ajuda que ho puguis detectar.
Jo també penso que a Espanya tenim una gran sort
i és que el tipus de sanitat que tenim.
Tinc una sanitat que tothom hi pot accedir.
Una sanitat que tothom hi pot accedir
vol dir que la gent estarà molt més controlada,
que en altres països que potser ho hem de pagar per poder accedir-hi.
I aquí argumenta, des d'aquesta mateixa font,
és que tradicionalment el nostre país no està tan promiscu,
tot i que ara també comença a adquirir hàbits
i maneres socials com altres països europeus,
suposo que són pràctiques que es veuen a la llarga, segurament.
La promiscuitat està relacionada...
Sí, sí, directament.
És una cosa totalment directa, directa, directa.
Sembla que tots descobrim que aquesta malaltia
es transmeti a través de les relacions sexuals.
La sí de l'hepatitis ho teníem molt clar
i aquest tipus de malaltia càncer de coll d'úter
ho assimilàvem com es podia manifestar un càncer de mama
o de qualsevol altre tipus.
No sé, potser sí que no se'ls ha donat la difusió.
De fet, quan parlàvem dels programes de cribatge del càncer
de coll d'úteria i la citologia,
i això que estava jo explicant de retrasar-lo,
que no calia cada any,
que la gent no s'obsessionés amb això,
fins i tot que hi havia aquest marge de fins a 10 anys
i, per tant, cada 4 o 5 anys podria ser suficient,
per la citologia.
No estic parlant de la millor alt tipus de revisió ginecològica
o d'altres consells ginecològics,
però per la citologia,
amb aquest tipus de càncer,
doncs això ens va donar tranquil·litat
i en aquell moment se va explicar,
o s'ha anat explicant molt,
que és per aquest virus.
I que, sobretot, el tema dels contagis de risc
són els que encara ho fan més evident,
perquè com que és la promiscuitat
i és en població de risc,
doncs, diem-ne la millor,
la teva heterogeneïtat i la teva promiscuitat
amb no professionals del sexe,
per dir-ho d'alguna manera.
Però avui dia la població de risc
és la societat en el seu conjunt,
perquè les pràctiques són diferents de fa uns anys.
No es limita a determinats sectors professionals,
com vostè deia.
Segur, segur.
I joves, i adolescents...
Però no hem d'escloure
que dir, escolta,
i és que jo he estat sempre fidel
amb la meva parella i no d'allò,
amb alguna excepció,
i aquesta excepció és anar
on està el problema,
que és amb la població de risc.
Vull dir que...
I el que passa és que hi ha hagut molts problemes
de vegades...
No, però ja és desgràcia
que per una vegada dius callar,
i he pillat el papilòm aquest.
Però és que si no et poses en un bar
que hi hagi el qual no em veus, eh?
A veure, perdoni,
Ja saben que ens agraden desdramatitzar els temes
per fer-los més seriosos, eh?
No, però jo ho explico clarament
per dir que l'heterogeneïtat de la població,
la incidència de la...
O sigui, si això és un simple problema
d'on s'alocalitza,
el virus diu,
el té tothom, sí,
però bueno,
hi ha una població que el té,
molt,
i l'altra que en té molt poc.
Per tant,
promiscuitat amb gent de la població de baix risc,
no té aquella gravetat
que en població de risc.
Per tant,
la prostitució,
sobretot,
parlant clar i català,
i sense cap mena de presures,
doncs allò,
ni que sigui esporàdic,
és d'un altíssim risc.
Sí, però de totes maneres,
a mi m'agradaria saber,
i suposo que és una dada que no tenim,
és si el càncer de colloteria
afecta més a les prostitutes
que no a dones
que no es dediquin professionalment al sexe.
Deu ser una dada i un estudi
que no tenim...
No, no, està clar
que la incidència és molt més alta.
Donat que no es poden fer aquestes...
No, que sí,
és el que estic dient,
sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I com és molt més alta,
també els poissos subdesarrollats.
Sí, és clar.
Els poissos subdesarrollats
en què no passen cap tipus de control.
Fins i tot el que comentava abans,
que tot aquest marge de temps
que estava explicant
per la població en general
no és el marge de temps
que es recompenem per la població de risc,
que sí que es vol seguir demanant
que sigui anual com a mínim,
perquè la incidència pot ser molt més alta.
Fins i tot s'estava parlant
que ja hi havia algun tipus de detector
en la mateixa cirurgia
per identificar el virus,
per poder saber realment
i poder detectar aquesta situació.
Deixa'm...
Sí, digues, digues, Palmeira.
Una cosa és que,
clar,
estic tenint molt clar
que tu pots agafar el virus aquest
i pot ser que no tinguis la malaltia mai,
no?
O pot ser que la desencadenes 10 anys
o potser una mica més, eh?
Per això,
de vegades,
hi ha hagut problemes entre parelles.
Perquè, clar,
quan s'ha detectat el virus del papilloma...
10 anys després,
ves a demanar contes, no?
Clar,
això sé que tindrem molt clar
entre parelles,
que no vol dir
que ara el teu marit
o el teu company
o el que t'hagi sigut
tovament...
Fa 10 anys
i dius,
a veure,
10 anys després.
Sí, sí.
Vull dir que això és un procés que veïns.
Aviam, sí,
que fem una miqueta d'acudit,
però realment és una situació molt greu.
Clar,
perquè vull dir que no és que ara
ha sigut ara.
Bé,
cadascú que assumeixi
la seva responsabilitat,
però deixi'm traslladar-los una pregunta
que jo estic convençuda
que s'estan fent tots els pares
i mares adolescents
que ens escolten.
Els pares amb filles adolescents
les han de vacunar
contra el càncer de coll d'úter?
Però mira,
t'ho regalo.
Jo.
Sabia que et fa la palabra.
No, a veure.
A veure,
és que això és una mica complicada de resposta.
Mira, mira,
perquè si cal jo respondré
el que jo penso.
Exacte.
Respons el que tu penses
i després expliquem com està l'assumpte.
Clar,
perquè a veure...
Aquí, al nostre país.
En principi,
en principi,
clar,
com més joves són les nenes,
menys res tenen d'haver-ho agafat.
Per tant,
com més joves es fiquen,
més avantatges tindràs
al ficar la vacuna.
Entre els 9 i 12 anys?
12 anys, sí senyor.
Aquí,
el que passa és que els estudis
s'han fet fins a noies
de 26 anys
en què diuen
que els resultats
són positius, no?
El que passa és que,
clar,
l'efectivitat baixa
a mesura que es va fer més gran
la dona, no?
És a dir,
si tu tens una efectivitat
de la vacuna
del 70%
quan són joves,
aquest índex
va baixant
a mesura que la persona
es fa més gran.
Clar,
tu quan tens un índex
és molt difícil
de dir
si això
és suficient
al que tinc
per vacunar tothom
o suficient baix
per no vacunar la gent
perquè és molt complicat
perquè de vegades
salvar un cas
a la millor
és molt important.
Vull dir que
que això és una mica complexa
i és una mica
que és el que m'imagino
per tant
el Departament de Saúl
li deu estar costant
decidir
com treu
o com informa
de tot això, no?
Però penso que
jo penso que
també em sembla
correcte
que el Departament
fiqui una data
que és el que hi ha
en els estudis
en què hi ha
una màxima
cobertura
de la vacuna
i a partir d'aquesta data
els pares
la millor voluntat
també ho faran bé
si ho fan, no?
Però tampoc em sembla malament
jo personalment
és la meva opinió
que el Departament
fiqui una límit d'edat
que és quan
l'efectivitat
de la vacuna
és més alta.
La vacuna per tothom
i tenint en compte
la precocitat
de les primeres relacions
sexuals de les noies
avui dia
fer una mica absurd, no?
Aquestes edats
primerenc que sí
perquè saps
que no tenen relacions
i tu saps
que estàs donant
una seguretat
i que igual
al cap de 50 anys
o 30 anys
podrem parlar
que l'hem radiat
m'entens o no?
Perquè claro
començant ara
doncs tal
podem passar
com va passar
amb la vegada.
I no sabem
si s'hauran de fer
una revacunació
als 10 anys
o no ho sabem.
De moment no està
en el calendari
de vacunació
no?
No, però diuen
parlen
que si el gener
el ficaran.
Ah, dins del que és
el calendari
de vacunacions.
Igual que es vacuna
les noies
de la Rubiola
doncs també les vacunaríem
d'equip virus, no?
clar, el tall
jo no volia deixar clar
això, no?
El tall avui
és
un, per l'eficàcia
i dos, des del punt
de vista
que és el més complicat
de tu
fer un anàlisi
sociològic
de dir
perquè aquí som tres
i segur que cap dels tres
estem d'acord
sociològic
de quina és
l'edat de veritat
que aquestes duolescent
comencen a tindre relacions
perquè no t'ho diuen
o si t'ho diuen
no ho sabem.
14-15 anys
no?
Tenim entès?
Bueno, hi ha qui diu
abans
i qui diu després
El Joan Maria és un romàntic
i no s'ho creu
però bé
no és una qüestió de fer
Joan Maria no és una qüestió de fer
ja t'ho dic ara
No, però bé, ja per això ho dic
que llavors
ens estem amb aquesta
Jo penso que 14-15
14-15
són les dades oficials
ara
Bé, llavors abans
que aquesta edat
està clar
o sigui, sí
el tall s'ha de fer llavors
que és el mateix
que passava
quan
bueno, ja sabeu
que es donava
la pastilla del dia després
els hospitals que l'estem donant
i bueno
l'edat de les nenes
que venen també
són 14-15 anys
després hi venen molt grans
també
però vull dir que
hi ha bastanta quantitat
gent de 14-15 anys
que es dona
Particularment
algú que ens estigui escoltant
pot anar avui en dia
a una farmàcia
comprar la vacuna
i posar-la
a la seva filla
a partir d'avui
avui mateix
ja
es pot estar
es diu
si vols sàpigui el nom
com s'ha comercialitzat?
Gardasil
Gardasil
són vacunes
és un inyectable
i llavors això es fica
per via intramuscular
i aleshores
a partir del gener
es parla
de què es podria incloure
parlem en hipòtesi
perquè encara no és segur
el sistema sanitari públic
a partir
però només
se sàdien fins als 14 anys
a mi el que em preocupa
és que en paral·lel
hi ha informacions
que continuen incidint
en l'ús del preservatiu
i el que em preocupa
és quan la Palmira
diu
sí
naturalment
sempre utilitzar
el preservatiu
per aquesta infecció
o d'altres
però no dona la seguretat
al 100%
això és el que preocupa
una mica
diuen que no dona la seguretat
a tot arreu
no
perquè
el
fa com
o sigui
el
el virus
fa com unes llagues
que aquestes llagues
són les que després
poden
pel preservatiu
pel cop del preservatiu
poden transmetre's
i diuen que
es ha de vigilar una mica
a tot arreu
que hem estat
revisant-ho
diuen que
es ha de vigilar
a posar el preservatiu
però
que no pel fet
que tu diies
bueno
porto el preservatiu
això
no
vigilar
hi ha
no discrepància
però sí
diferències
d'aparent
el que és la comunitat
sanitària
els metges de família
hi ha sectors
que estan d'acord
en què s'inclogui
d'altres no
és el que dèiem abans
això ja depèn
una mica
de la mirada
que té cadascú
dels professionals
de la sanitat
no?
jo
el que sí que aconsellaria
és que
que no
com que hem dit
que és una cosa
d'una evolució
tan lenta
i tan infreqüent
des del punt de vista
de la freqüentació
i d'una lentitud
a que la gent
no vagi ara
de cop a la piscina
a autovacunar-se
sinó que esperem
que el departament
fixi un criteri
perquè
un cop l'hagi fixat
el departament en criteri
doncs bueno
és evident que
si algú vol ser
més purista
que el propi criteri
de la prudència
que ja fa
el propi departament
de salut
que quan el faci
està claríssim
que no ho fa
perquè
no ho decideix
aconsellera això
això ho decideix
un comitè científic
de la conselleria
de salut
però traspassa
la ciència doctor
perquè per exemple
un dels criteris
subjectius
seria
que
totes les noies
adolescents
joves
es plantejessin
vacunar-se
abans de tenir
la primera relació sexual
això fora
l'ideal
en el millor dels mons
segurament
és un criteri subjectiu
jo ja estic d'acord
però en tot cas
per exemple
aquest criteri
seria un dels criteris
de posar i escriure
jo crec
però en principi
és el que diu
el departament
perquè si fiquen
una edat tan jove
és perquè
en principi
aquesta edat
és el que
les noies
però hi ha aquestes joves
en les que creu
el doctor
que amb 16-17 anys
potser no han tingut
relacions sexuals
i que podrien
vacunar-se perfectament
o la millor fan
a veure
jo
des del departament
es farà una alternativa
aquesta
o
ja veurem
és un tema
que caldrà ser
és que no se sap
encara
jo de totes maneres
i abans d'acabar
el que voldria
sí que deixar clar
és que això
no estalviarà
tot el procés
vull dir
que quedi clar
és una mesura
que probablement
evidentment
pot o no ser
molt important
no ho sabrem
hasta d'aquí 10 a 15 anys
o 20
perquè
com que
la transmissió
és tan lenta
com el que acabo d'explicar
res de demà
passat
ens dirà res
per tant
això s'ha de fer
i a lo millor
d'aquí 20 anys
o 15
com a mínim
podrem començar
a tindre alguna estadística
que tingui
alguna variant
variant
si hi ha variants
abans
és que no és per culpa
de la vacuna
vull dir que això
ho tenim clar
també
per tant
és una cosa
que fem ara
i sabrem
d'aquí 15 o 20 anys
tot el que ha passat
10 o 15 o 20 anys
enrere
doncs
evidentment
això no arreglarà
res
i per tant
el que sí que també
voldria deixar clar
perquè
com que només es parla
de la vacuna
no despisti
a l'oient
és que
la revisió
sistemàtica
de citologia
del papa Nicolau
del collotarí
que és allò
que fan
amb prendre
una mostreta
que va al laboratori
això s'ha de seguir fent
exactament igual
amb una freqüentació
de cada 2-3 anys
tranquil·lament
n'hi ha més que suficient
però que això
s'ha de seguir fent igual
amb vacuna
sense vacuna
com se vulgui
això s'ha de seguir fent igual
que avui
és l'única cosa
que garantitza
detectar
una
una petita primera lesió
que és curativa
si es detecta
per tant
és tan fàcil
la prevenció
que ni vacunes
totes les vacunes
del món
no ho estalvien
i a més estem parlant
que si es manifesta
als 10 anys
allò que dèiem
hi ha persones
que poden estar infectades
d'aquí
la necessitat
de continuar
això també és una informació
que jo crec que és important
donar-la
perquè això que deia
la Palmina
evidències d'ara
no arreglaran res
estem parlant de coses
de 10 anys enrere
ara
si ajuda
per la nova generació
que engega ara
doncs benvingut sigui
a més també és molt important
que també diuen
és que a partir d'ara
s'apiga una mica
el mapa epidemiològic
que tenim nosaltres
és a dir
quin tipus
de virus
del papiloma tenim
quina incidència
vull dir que tot això
ara s'està removent tot
vull dir que
també
quan saps el mapa
que tens aquí a Espanya
també sabràs una mica
la teva millor
afectivitat o menor
vull dir que
i això ara s'està movent
tot ara
i breument
no cal afegir-ne dades
així com el càncer de mama
l'hem reduït
d'una manera espectacular
en l'última dècada
justament
gràcies al cribatge
el càncer d'úter
també
s'ha vist
una certa davallada
en la seva incidència
i sobretot
el que és més important
en la seva mortalitat
jo crec que més
ara no tinc la dada aquí
però jo diria
no cal amb dades
senzillament
el primer
que es va reduir
de càncer ginecològic
dràsticament
a partir de la
de la implementació
perquè és el més fàcil
de la citologia
de collotarí
és el càncer de collotarí
és el que més ràpidament
hi ha caigut
la incidència brutalment
i els casos
que es detecten
ja no són de càncer
jo diria
que avui
ha de ser molt anecdòtic
si no
són aquesta
aconització
que s'ha de fer
perquè
trobes una primera lesió
que és una lesió
in situ
d'una citologia
i que llavors
amb aquest tractament
que és molt fàcil
de fer
resols el problema
gràcies a
que fa molts anys
ja
que la pràctica
de la revisió
ginecològica
i la citologia
jo diria que avui
home
és pràcticament
universal
a la nostra cultura
amb això
com amb altres coses
aquestes de prevenció
agafant la paraula
que deia la Palmira
jo crec que
és gràcies
al nostre sistema
sanitari universal
que ha aconseguit
no hi ha curat
perquè quan un té
la cama trencada
neixis on neixis
l'arreglen
que això
no és un sistema sanitari
el sistema sanitari
és el que cura malalties
però el que preven malalties
la gràcia
d'un sistema sanitari
universal
és la prevenció
no és la curació
perquè això
t'ho fa qualsevol
clínica en lloc del món
i és on
jo sí que
em preocupa
aquest allau
d'immigració
que tenim
amb aquestes
i altres malalties
que
no han tingut
res de tot això
en els seus països d'origen
pràcticament
en cap dels països d'origen
que ve aquesta immigració
per no dir Europa
fora d'Europa
o Amèrica
o continent africà
cap d'ells
té això
llavors
en els propers
i realment
la immigració
en aquesta última dècada
és tremenda
nosaltres érem 6 milions
i som 8 milions
de cartilles sanitàries
hi ha 2 milions
més
de cartilles sanitàries
a Catalunya
en els darrers
10 anys
menys de 10 anys
per tant
són immigrants
llavors
tot el sistema sanitari
ha de fer un esforç
tremendo
per aquesta universalització
per transportar
i culturitzar
tot aquest allau
d'immigrants
cap a aquests sistemes
de prevenció
de prevenció
és el més important
invertir més
i com diuen els polítics
optimitzar recursos
Palmira
tens moltíssimes dades
segur que ens hem deixat coses
vols afegir alguna dada
més d'interès
o ja seria tornar a començar
i afegir més dades encara
jo senzillament
penso que això
a part de tota
la preventiva
és un gran avantatge
i penso que qualsevol medicament
no vacuna
una vacuna
que surti al mercat
és un gran avantatge
per afegir
la nostra salut
hi ha una vacuna
importantíssima
per la ignorància
que és la informació
i això és el que intentem
nosaltres
des d'aquest espai
que fem en col·laboració
amb la xarxa social
i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla
jo no sé vostès
jo he après moltíssimes coses
d'aquesta vacuna
que fa una mitja horeta
no sabia
moltíssimes gràcies
Joan Mariat Saran
director gerent
de la xarxa hospitalària
de Sant Pau i Santa Tecla
Palmira Jula
un responsable
de servei de farmàcia
de la xarxa