Jordi, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Continuem aquesta sèrie de programes que vam iniciar
i que continuaran també les properes setmanes
dedicats a la Setmana Santa.
Les dates, podríem dir-ho d'aquesta manera,
gairebé ens obliguen.
De fet, ja s'han donat el tret de sortida oficial
als actes de la Setmana Santa Tarragonina
i des d'aquest espai volem conèixer
com es celebra la Setmana Santa,
alguns aspectes de la Setmana Santa,
en d'altres poblacions de la Setmana Espanyol
o de Catalunya, com és el cas d'avui.
perquè, Jordi, avui ens traslladem
ben a prop d'aquí,
tampoc no hem d'agafar el cotxe
però no hem de fer grans distàncies,
perquè avui ens desplacem fins a Vilalba dels Arcs.
Sí, l'altre dia vam fer una mica una visió general
de l'actualitat de les passions,
més d'aquelles passions d'interior, de teatre, podríem dir,
i avui ens demanem una passió
sobretot d'exterior, no?
És a dir, que té com a gran virtut
l'ocupació dels carrers,
en aquest cas d'un petit municipi de la Terra Alta,
i també l'ocupació no únicament dels carrers urbans,
podríem dir de la zona urbana,
sinó també de la zona al voltant de la població,
perquè com en el mateix drama de la passió va succeir,
aquí estem parlant d'un drama
que envaeix també les muntanyes al voltant,
o les terres de Conreu del costat.
hi ha precisament a Vilalba aquesta escena de la crucifixió,
que jo diria que és una de les escenes més plàstiques que hi ha actualment
en tot el món de les passions, com a mínim catalanes,
que té una càrrega simbòlica
i una escenografia absolutament excepcional
d'aquesta població de la Terra Alta.
És moderna, més recent,
ja fa anys que la duen a terme,
els habitants de Vilalba als arcs...
No, la passió de Vilalba és moderna,
el que passa és que jo penso que és bo,
aprofitant avui que toquem un tema modern,
una representació moderna,
parlar que en el fons estem parlant d'un misteri,
o d'una representació que els investigadors
han definit segurament com el més representat
en tot el món místic, podríem dir,
i segurament el que gaudeix de més antiguitat
de totes aquestes obres de teatre popular.
Potser no en el seu conjunt,
sinó en les parts més essencials.
És a dir, quan avui en dia parlem de la passió,
més o menys, ni que sigui pel món cinematogràfic,
ni que sigui per la categesi,
ni que sigui per allò que a cadascú
li ha estat el seu aprenentatge
d'aquest fet concret religiós,
hi ha una mena d'història que tots sabem.
Realment, la història d'aquest drama
de la passió i mort de Cris
no era inicialment així,
sinó que es va configurant amb el pas dels anys.
Veurem avui, precisament,
que en el cas de Vilalba
fins i tot hi ha lectures
que algú pot considerar molt modernes,
però que també tenen la seva història.
En tot cas, les passions en general,
i per tant també la de Vilalba,
tenen un punt de partida en l'època medieval
que en aquest cas situaríem en el segle XII,
és a dir, molt antic,
és a dir, un punt de partida molt antic
perquè, per exemple, altres festes
que hem tocat aquí en el programa,
com poden ser les festes patronals,
doncs d'entrada ens n'anarem ja dos segles enrere,
és a dir, al segle XIV,
abans d'això és difícil de trobar res.
Aquí, en el món de la passió,
hi havia una representació,
concretament a Catalunya,
a la ciutat de Vic,
que es diu de tribus maris,
que és una cosa...
Tribut a Maria, podria ser, més o menys.
Bé, més o menys, sí, sí.
Sí, sí, sí, en el fons parla de la gran presència,
que això serà una cosa essencial
en tota l'evolució del drama de la passió,
de la gran presència de les dones en aquest drama.
És a dir, segurament sense la Mare de Déu
no es podria entendre de cap de les maneres
la representació de la passió,
és a dir, hi ha una contraposició clara
o una complementarietat, millor dir-ho,
entre Jesús i la Mare de Déu,
entre Jesús i les dones, no?
Que això, bueno, arriba a ser una cosa
fins i tot de certa actualitat avui en dia, no?
Però vaja, en tot cas,
a Vic hi havia una catedral
que avui en dia ja no existeix,
que va desaparèixer, no?
Que es representaven,
sobretot, les escenes, podríem dir,
en què les dones van al sepulcre
i se n'adonen de la ressurrecció de Jesús, no?
És a dir, el que en llatí s'anomenaria
la visitatio sepulcre,
és a dir, la visita al sepulcre, no?
I, en el fons, el que ens estem parlant
és de com les tres maries, no?
És a dir, en aquest cas,
és la tria d'aquesta femenina, no?
Va a veure o a adonar-se
o a comprovar que Jesús ha ressuscitat, no?
Sí, potser, és a dir,
és curiós que el moment més antic que tenim
és el moment més de joia, podríem dir, no?
No tant el moment de la crucifixió,
sinó que realment aquest drama,
que seria el drama de les tres maries, no?
És a dir, és un personatge
que realment encara arriben avui en dia.
Apareixeran a Vilalba dels Arts,
però encara hi ha moltes petites processons a Catalunya
que hi ha la resta de teatralització
que antigament havien tingut
amb la presència d'aquests tres personatges.
Potser no hi ha cap altre personatge
o potser els tres,
els diferents grups d'armats
que poden custodiar diferents misteris, no?
És a dir, normalment integrats per músics,
per llancers i estandards, no?
Per aquests tres grups d'armats, normalment.
Però no hi ha massa més personatges teatrals, no?
En canvi, aquestes tres maries ens apareixen sovint, no?
És a dir, en aquestes representacions encara de processó.
Aquestes tres maries són els més antics que tenim.
Segle XII i, bueno,
podríem dir que és el que ha pervingut d'una manera més llarga, no?
Aquest podríem dir que és un drama enllatí,
que és no només el títol,
sinó que el conjunt del text majoritàriament seria enllatí,
però que ja està obert una mica al món diari,
al món quotidià,
tant a nivell de personatges com a continguts.
que vull dir que no ens parla d'una representació excelsa i allunyada del poble,
sinó que és l'impacte, el gran impacte,
que tenen unes dones, no?,
uns personatges absolutament humans, no?,
davant d'un misteri com és el de la resurrecció, no?
O sigui, per tant, això ho fa molt proper, no?
I, en el fons, aquesta escena, que és la més antiga,
després es traslladarà amb les passions, no?
Els drames catalans, doncs, de la passió,
primer, aquests enllatí, després, doncs, ja en català,
normalment se representaven, igual que en el cas de Vic,
a dins de les esglésies,
sobretot temples grans, no?
Com a mínim, sabem que això va ser així
fins a finals del segle XVI, no?
O sigui, 1.580 i tal.
En aquella època hi ha unes prohibicions molt potents
a nivell europeu,
que són les que manen del concili de Trento,
que aquest concili va fer...
va intentar carregar-se tot el...
Va ser un terratrèmol.
Va ser un terratrèmol, sí, sí.
I va afectar també el món de la passió,
encara que sembli mentida, no?
Però, doncs, no els va semblar molt bé
que aquestes representacions del drama de la mort de Cris,
doncs, es fessin a dins de les esglésies.
Cosa curiosíssima, no?
Jo suposo que no tant pel contingut,
sinó per la vessant festiva, no?,
que podien tenir, no?
Llavors,
em sembla que en aquell moment,
doncs, ja van ser majoritàriament representades
o bé en els carrers,
o bé hi ha, que podríem dir,
escenaris més tipus teatre a la italiana,
com els que vam comentar la setmana passada,
d'Olesa, Esparreguera, Cervera, Ull de Cona, no?
No vol dir que tot sigui uniforme.
Hi ha algunes excepcions,
també anteriors a aquest concili de Trento,
per exemple, a les Illes Balears,
o al País Valencià,
hi ha representacions concretes
de passions a la plaça pública,
sobretot en el segle XIV,
però no és la tònica habitual,
la majoria són d'interior.
Quan trobem un text,
ja podem dir,
escrit en català,
perquè això que dèiem del drama
de les Tres Maries,
aquest...
Hem quedat que era en llatí.
Això era en llatí,
amb algunes coses en català,
o amb alguns tocs en català,
però era majoritàriament en llatí.
En quin moment podem dir
que ja hi ha un text en català?
Doncs la primera passió catalana
és un manuscrit
del voltant de l'any 1330.
El 1330.
Ja sabem que...
O sigui, hi ha segle XIV,
per tant, dos segles després
d'aquesta data que us dèiem,
doncs ja sabíem que aquí
es feien passions en llengua
allò pròpia del país, no?
Sembla que...
Els que han estudiat això,
doncs, curiosament,
no té un to molt litúrgic,
molt de dogma, no?
Sinó que sembla més aviat
que va ser la manera
d'explicar el drama de Jesús
per part dels juglars.
Els juglars s'han d'entendre en aquesta època
com una mena de diaris
o mitjans de comunicació.
Quan arribava el juglar a la població,
després d'X dies, X setmanes,
en molts casos,
doncs era una revolució, el poble.
Més o menys, sí, sí.
Llavors, podíem ser una mica
el mitjà d'informació
que hi havia més popular,
d'una manera o d'altra, no?
Això pot sonar tòpic,
però no ho és, eh?
Realment és a deixar d'entendre
que el procés d'informació,
avui el tenim...
Entrem a internet,
connectem la ràdio,
és un clic, no?
Això, jo els demanaria als oients
que haguessin una abstracció
i neixin més enrere, no?
Llavors, aquest tipus d'informació,
doncs, anava acompanyada, també,
per exemple, dels cicles festius,
doncs, entre altres coses,
doncs, de la passió,
doncs, que era la que corresponia
ara i aquesta època.
Per tant, hi ha grans components,
d'aquest relat molt popular, no?
És a dir, no estem parlant ja
en la passió d'una cosa
molt litúrica, molt eclesiàstica,
sinó una cosa realment popular, no?
Home, realment,
una història, no?,
que ha arribat fins avui en dia
d'aquesta força
i que, com en el cas de Vilalba,
doncs, té adaptacions molt més modernes,
vol dir que alguna cosa ben feta
havia d'estar feta.
Queda clar, per tant,
que la passió és una representació
que no ha dirigit l'Església
des d'un bon principi,
al llarg de tot aquest any,
sinó que, curiosament,
doncs, ha estat el poble
qui, mantenint més o menys
un esperit fidel,
ha estat capaç de fer-se la seva.
Sí, sí.
Jo crec que des del bon...
Com a mínim des del moment
que es té notícies de passions en català,
aquests primers...
aquests drames de Sobre Maria
o el drama de les Tres Maries
o aquestes visites al Sepulcre,
aquí potser sí que el fet del llatí
ja ens explica que hi havia
un component més...
més de dogma, de fet, no?
Però, de seguida, diguéssim...
Bé, de seguida, 200 anys després,
ja podem dir que està assumit de seguida.
No, és tampoc bé,
però està molt assumit, no?
Per part de la població, no?
En tot cas, aquestes passions,
els textos,
aquests que ens han arribat avui en dia,
possiblement no són aquests de...
aquest que et deia jo del 1330,
no són el que realment es representa, no?
El que era el més antic que tenim
sembla que era sobre el segle XVII, no?
Que va haver un frare trinitari, no?
Segle XVII, segle XVIII, més aviat.
O sigui, d'una banda,
dels segles va haver un senyor
que va reescriure aquestes passions
i les va modernitzar d'una manera o d'altra, no?
Llavors, doncs, aquestes modificacions,
aquesta adaptació als nous temps
va fer d'una manera o d'altra
que s'acabés tradicionalitzant encara més
aquesta passió.
Hem de tenir present
que, curiosament,
en aquest moment del tombant del segle XVII
o segle XVIII,
la llengua catalana està molt afablida
com a llengua de cultura.
És una cosa que avui en dia
també pot semblar una mica estrany, però...
La llengua catalana és la llengua
de la gent del carrer.
Però no la llengua de l'alta cultura.
És a dir, aquí a la ràdio,
a vegades, tot i que parlem,
no parlem molt de la llengua.
i és interessant perquè
els escriptors, diguéssim,
no escrivien als països catalans
en català majoritàriament.
Perquè ja visc com a poc refinat.
Exacte.
S'escrivia majoritàriament en castellà.
Hi ha algunes honroses excepcions
i una de les honroses excepcions
és aquest Fran Toni de Sant Jeroni,
que alguna vegada l'hem citat,
que és aquest senyor que,
d'una manera o d'altra,
va optar per,
no traduir,
sinó per reformar un text
de tradició del poble
i adaptar-lo a un llenguatge
més modern,
més atractiu,
podríem dir,
però sense perdre la llengua.
Això, en el fons,
una mica,
no vull dir que del cel a 18
ja passem ara,
perquè per aquí al mig
passen moltes coses,
però superant prohibicions
al llarg de la història,
perquè la passió,
a banda de les temples,
també ha tingut altres,
per exemple,
se m'acudeix un aquí
que el 1856
hi ha un real decreto
que prohibeix la posada en escena
dels drames sacres o bíblics
que inclouessin els personatges
de la Santíssima Trinitat
i de la Sagrada Família.
És a dir,
no es podia representar
ni teatralitzar sobre aquests...
Evidentment, per sort,
els nostres avantpassats,
aquesta prohibició del 1856,
com tantes d'altres,
se la van passar,
però no els hi va semblar millor.
El segle XIX
a l'estat espanyol
va ser especialment convuls
entre aquesta lluita
entre absolutisme i llibertat.
Sí, sí.
No es va comportar segurament...
Suposo que aquestes lluites
entre les coses
es va aconseguir
que la gent s'acquegés
una mica d'aplicar
aquestes prohibicions.
Bé, el cas és que
els drames
es van reproduint
fins a l'actualitat
i Vilalba dels Arts
és una de les passions
més recents,
podríem dir,
però que té
components molt interessants.
Què té de particular
aquesta passió?
A banda de la scenografia,
que ja l'hem comentat,
penso que és molt interessant
entendre-la com a tal,
i a banda de la ubicació,
pensem que és la passió
de la Terra Alta.
Només per la simple visita
de la Terra Alta
jo penso que val la pena
desplaçar-se
aquí a Vilalba.
hi ha temes importants
en quant al contingut.
És el contingut
de la passió de Vilalba dels Arts
no és un contingut
del segle XII,
del segle XIV,
del segle XIX,
és un contingut
reescrit
a partir de les fonts originals
modernament,
té poc més de 10 anys
la passió de Vilalba,
però intentant ser fidel
amb una visió
plural
del que és
la passió
i mort de Jesús.
Els mateixos
actuants,
directors,
col·laboradors
de la passió,
ells expliquen
que la passió
de Vilalba
en el fons
és una mica
la versió
del Código de Vinci,
és a dir,
el precódigo de Vinci.
Per què?
Doncs,
bàsicament,
perquè el Código de Vinci
el que dona
és una visió
específica,
per exemple,
de l'escena
del Sant Sopar,
en què
hi ha
una participació
de les dones
i se centren
en un trencament
d'aquesta visió
més canònica
en què sembla
que realment
els personatges
estàvem molt clars,
sembla que no va ser
tan clar
i que hagin vist
la pel·lícula
o hagin ingressit
la novel·la
s'obteniran
que realment
hi ha una presència
específica
del personatge
de Maria Magdalena.
Això genera
però un debat infinit,
perquè teòlegs
de tot el món
han contradit
han donat suport
al llibre
de Dan Brown,
vaja,
s'ha qüestionat
totes i cadascunes
de les paraules
d'aquest llibre
i al final
com a costum
ha passat
ningú
no ha tret l'aigua.
No, no,
està clar,
això és una visió
però en tot cas
la passió
de Vilalba
aposta
per aquesta opció
no només
amb aquest fet
de la Magdalena
sinó en general
jo diria
que és el més
interessant
del llibre
sobre la relació
entre
els personatges
de Maria
i en general
les tres Maries
que parlàvem
amb aquesta
representació
de les tres Maries
i
Jesús,
és a dir,
explicar
que realment
la passió
de Jesús
no és una altra cosa
que el gran drama
entre una mare
i un fill
és això
és a dir
més enllà
de tota la dimensió
que vulguem donar-li
la història
jo penso
que és tan profunda
des del punt de vista
que s'aborda
un sentiment
absolutament humà
atorgar-li
aquesta dimensió humana
i treure-li
un caràcter
més místic
més purament religiós
sinó
transformar-lo
com un drama
o una tragedia
exacte
això es veu molt
a Vilalba
es veu molt
i més enllà
del Código de Vinci
que evidentment
els que siguin
una mica avispats
doncs
li rastrejaran
però pensin
sobretot això
que primer
ens va escriure
la Vilalba
i després
va vindre
la versió
novel·lada
del Código de Vinci
en tot cas
hi ha una altra cosa
també molt destacada
per la qual
la pena
val
fer lliesment
d'aquesta passió
que és
aquesta humanitat
també és tragiada
amb la proximitat
entre espectadors
i actors
és a dir
aquí
les escenes
ens estan passant
al costat
és a dir
no tenim un escenari
llunyà
amb focus
i tal
no
estem treballant
a la plaça pública
estem treballant
als carrers
estem treballant
amb petites tarimes
aprofitant les escenografies
de cada plaça
veient els decorats
més bonics
això és molt especial
s'ha de tenir en compte
que a més a més
la representació
es pot veure
de tarda i de nit
sí
però no ho hem comentat
els horaris d'enguany
es representaran
el dissabte 31 de març
a les 5 de la tarda
el dissabte
anterior
al domenatge de Rams
això mateix
i després
el dijous
5 d'abril
en horari de nit
a dos quarts de deu
aquest horari
per exemple
compartit
contrastat entre el dia
i la nit
ens dona dos punts de vista
diferents
però vaja
tant la imatge
de la
posta de sol
quan
de la representació
del primer dissabte
a la tarda
com en general
tota l'ambientació
amb teia
que es fa a la nit
doncs és meravellosa
vagin una mica tapats
tot i que en guany
estem una mica així
amb un canvi climàtic
evident
perquè realment
a vegades
al mes de març
doncs pot fer
o a l'abril
pot fer una mica de fred
a la Terra Alta
però és una passió
absolutament diferent
i crec que
adopta una dimensió
molt molt molt molt
molt
corprenedora
és a dir
no té res a veure
amb
aquests
espectacles
que a vegades hem parlat aquí
que són
molt de gran efecte especial
aquí és
absolutament senzill
però absolutament
corprenedor
i després hi ha una dimensió
més humana
que veuran
quan s'acabi
la representació
que és que
per exemple
els habitants
de Vilalba
Vilalba
sempre ho he dit
que té uns 700 habitants
en aquest moment
em sembla
o potser menys i tot
i participen
prop de 150 persones
i participa
pràcticament
una gran part
de la població
perquè una cosa
són els que participen
a més
això clar
s'hi multipliquen
per 4
vestits
escenaris
direcció
etcètera
si multipliquen
per 4
de mitjana
que pot tenir
una família
vol dir que
participa
tot el poble
hi ha
un tas
per exemple
dels cocs
que fan
diferents cases
de la
vila
perquè la població
els provi
una miqueta
de vida
a la Terra Alta
té una dimensió
també
molt participada
d'oferir
el guau
millor
d'aquesta
població
algun dia
hauríem d'aprofundir
en la dimensió
en tot el que comporta
produir un espectacle
d'aquestes característiques
per un poble
doncs petit
com és en aquest cas
perquè és el que comentaves
tot
gairebé tot el poble
d'una manera o altra
està implicat
i no són dos dies
òbviament
hi ha un treball previ
de moltes i moltes setmanes
perquè per molt que
el text
i la representació
sigui la mateixa
uns mesos
de feina
no te'ls treuen
quan s'estrena per exemple
el Jesús
Jesús
canvien el personatge
sí, sí
i canvien
per tant hi ha un
un paper d'aquest tipus
té la seva importància
s'ha de tenir en compte
per exemple
que
aquest és un dels aspectes
Jesús aquí
és un senyor
una mica del tros
és a dir
jo
els recomano
que ho mirin
perquè a vegades
tenim tots la imatge
del Jesús
doncs que la iconografia
doncs ens ha
llegat
més aviat un senyor
ben plantat
a certa alçada
estirat una mica
sí
trenquem molt lluç
i veuran que aquí
Jesús és un personatge
una mica del tros
jo
clar
ells expliquen
i penso que encertadament
és un senyor
que viatjava pel món
no descapotable
precisament
sinó
doncs fent quilòmetres
i
doncs sota el sol
doncs havia de tenir
un aspecte
més aviat semblant
doncs a
el d'un pagès
que està sota el tros
i està sota el sol
diàriament
no
i ho està
fent dia
rere dia
no
això
una feina
que s'assembla
ells ho han volgut
comparar aquest origen
rural
agrícola
de Vilalba
amb una feina
de postulat
no
que va fer Jesús
anant per molts llocs
no
i anant sota el sol
no
com els pagesos
no
una mica
em sembla que és una visió
curiosa
que
potser
a algú li pot sonar
poc idíl·lica
però jo em sembla que és molt real
i que ens dona una visió
absolutament diferent
de la resta de passions
que hem anat explicant aquí
en altres ocasions
no vull dir que siguin
ni millors ni pitjors
però que en tot cas
sí que és una visió diferent
que sense cap mena de dubte
a les comarques de Tarragona
és d'aquelles visites
que mereix
doncs
una escapada
i a més a més
una de les visites
poc famoses
podríem dir-ho
possiblement
la passió d'ull de Cona
ha arrossegat
la fama
de les passions
de la nostra demarcació
i aquesta passió
de Vilalba
dels Arcs
ha quedat
una mica més arraconada
amb la Iolanda
sempre diem
que d'aquí uns dies
potser sortirà
els caçadors
de paraules
de TV3
o amb alguna revista
el reportatge
vull dir que
sempre ens avanceu
una mica
Jordi Bertran
recordem
31 de març
5 d'abril
31 de març
a la 5 de la tarda
el dia 5 d'abril
a 2 quarts
de 10 de la nit
les representacions
per enguany
d'aquesta
la passió
de Vilalba
dels Arcs
a la Terra Alta
al costat de Gandesa
per aquells
ullens més desubicats
tenir-los situats
bon apunt
sí, perquè moltes vegades
ens arrafiem
però sempre
hi ha un astronauta
que acaba d'aterrar
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
la setmana que ve
ens tornem a veure
i tornem a parlar
de la setmana santa
molt bé
fins de primera
de bon dia