Ara són dos quarts de 10 del matí,
un minut gairebé segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
El temps de la mirada fins a les 10 del matí,
aquesta mirada a l'actualitat, a les notícies,
amb Francesc Giral en aquesta ocasió.
Ell és professor i membre del grup dels fenòmens del transport de la URB.
Per dir alguna cosa, perquè com normalment succeeix
quan parlem amb persones com Francesc Giral,
no pots estar fent currículum perquè si no dius
escolta, si no, no parlarem de res.
Francesc, bon dia. Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acceptar la nostra invitació.
És un plaer de veritat.
Què és el grup de fenòmens del transport?
Bé, l'enginyeria té uns fonaments que són les ciències de l'enginyeria
i aleshores els fenòmens de transport s'ocupen de com la matèria,
com l'energia i com es produeix el moviment dels fluïts,
no com es transfereixen, com l'energia es transfereix del mar
a l'atmosfera o de l'atmosfera al mar
i els canvis tèrmics que això pot ocasionar,
com es mou un fluït, que pot ser l'aire en l'atmosfera
o un cru per un oleoducte o el gas per un gasoducte.
Dissenyem, podem dissenyar les quilles i els vaixenys,
com dissenyar una quilla perquè produeixi menys ones,
perquè els cotxes consumeixen i fan menys soroll tota la qüestió aerodinàmica
i després és, per exemple, quan nosaltres fem una reacció química,
perquè hi hagi reacció, els reactius, les matèries primeres,
han de posar-se en contacte i això no senzill.
I aleshores nosaltres estudiem des d'un punt de vista teòric i pràctic
com transferir aquesta matèria de manera que es mescli
i les reaccions puguin tenir lloc, per exemple.
Sí, sí, per posar un exemple, perquè m'imagino que la feina que desenvolupem
pot, amb això que diuen ara, interdisciplinar, no?
Per descomptat.
Abasta totes les àrees pràcticament del coneixement.
Sí, no ens avorriríem.
Bé, per posar un exemple més clar, si tenim un episodi de contaminació,
nosaltres, amb els nostres models, podem predir o intentem predir
en cada instant de temps quines concentracions hi haurà en el medi
per cada posició respecte a la font que ha ocasionat aquesta contaminació.
O sigui, la contaminació s'ha originat en la polinia industrial
o és degut als tubes d'escapament, als gasos de combustió dels vehicles,
doncs podem dir, doncs, aquests gasos com es desplaçaran
i on faran cap i quant de temps trigaran a arribar a una posició determinada.
Potser li sembla una pregunta a un pèl pueril,
però és tan apassionant el món de la investigació i la recerca
com sembla des de fora?
Bé, tothom ho és una mica, no?, d'investigador.
Jo desmitificaria el fet que hi hagi professionals a la investigació,
que és part de la meva tasca, fa que es creïn com uns mites, no?
Tothom investiga perquè tothom és curiós.
Els nanos, si observem un nano, una criatura aprèn,
interacciona perquè té curiositat.
Tot allò que el sorprèn...
L'edat del per què.
Sí, però tot allò que el sorprèn en una criatura
serveix com una oportunitat d'aprenentatge.
Tot el que sorprèn és una oportunitat d'aprenentatge.
I, malauradament, el procés educatiu té tendència a esmorteir aquesta curiositat.
Però tots la tenim innata, si no, no seríem on som.
Com a individus i com a espècie.
I tothom que és curiós investiga.
Però fixi's en això que diu del procés educatiu,
no és en plan de mirar enrere ni de bon tros, només faltaria,
però que jo recordo que sempre es deia, o ens deien habitualment,
que l'important eren les preguntes que ho hem fet i no les respostes.
I avui en dia sembla que ja vinguin,
si parlem de procés educatiu des de més jovenets,
i lògicament els professionals ho podrien discutir, que ells en saben més,
però ja venen en plan, les respostes venen implícites amb les preguntes.
A vegades mires els llibres de text de la primària o de l'ESO i dius...
Com que no hi ha curiositat, no?, en aquests textos.
Perquè són preguntes tancades.
Jo penso que per facilitar un aprenentatge en llibertat,
les preguntes han de ser obertes.
O sigui, per una mateixa pregunta hi poden haver-hi diferents solucions.
per la mateixa evidència, perquè l'evidència es pot interpretar,
l'evidència vol dir la informació que tenim per prendre una decisió, per exemple,
perquè l'evidència té una part interpretativa,
no tothom la sense de la mateixa manera.
I a més a més, perquè intervenen factors ideològics,
tradicionals, de costums, culturals,
i per tant les preguntes obertes són aquelles
que són integradores perquè accepten la diversitat.
En canvi, les preguntes tancades, aquest ensenyament,
que jo diria que no és un ensenyament en llibertat,
és quasi com un recetari.
Però vostè ha dit una cosa molt interessant.
A mi a vegades em pregunten què és la ciència, no?
La ciència és el procés de fer preguntes.
No de donar respostes.
La ciència pregunta què passa i com passa.
rarament, excepte quan fem difusió científica,
o prenem un paper de lideratge social
i volem transcendir el món científic,
llavors ens preguntem per què.
Però per què és...
Per tant, potser, els teòlegs i els polítics, no?
És el que li anava a dir de la ciència,
probablement, i amb allò que dèiem de matèries
o de la interdisciplinaritat que té la ciència avui en dia,
ja passa el camp de la filosofia ràpidament, segurament,
amb el tema dels mitjans de comunicació,
salvant les distàncies
i que siguin ben certes, ben elaborades,
ben difuses les informacions,
cada cop més els diaris,
com els que tenim aquí damunt a la taula,
cada cop més hi ha suplements de ciència,
d'investigació, de tecnologia,
i cada cop més els lectors de diaris
ens aturem més en aquestes pàgines, a vegades,
més que en les pàgines de política internacional,
que reiteren i repeteixen constantment,
o que d'altres, no?
Cada cop interessa més la ciència,
no sé si com a fenomen de crear preguntes
o com a fenomen d'aquelles respostes
que la pròpia societat busca.
Bé, un dels productes de la ciència és la tecnologia.
O com a divertiment, perdoni,
que també té la vessant lúdica, eh?
Això per descomptat.
Un aspecte del procés científic
és el desenvolupament de tecnologies.
I les tecnologies interessen perquè és els estris
o les tècniques que ens han permès
arribar en el sistema evolutiu fins on som avui, no?
I a més a més,
per posar un exemple d'importància de la tecnologia,
les tecnologies actuals permeten
que un individu pugui viure sol
i viure bé sol.
Això fa cent anys era impensable.
Tant la tecnologia també ha estat un element de llibertat,
per exemple,
ha permès avançar en l'emancipació de la dona,
que encara hi ha molt camí per recórrer,
perquè és una societat molt dominada per l'home,
que les persones,
les dones i els homes,
puguin desenvolupar-se
amb molta llibertat.
Però això també ha creat aquest egocentrisme, no?
Aquest egoisme que està molt centrat en si mateix.
Les pàgines de tecnologia interessen
perquè ens ha permès, com a individus,
assolir un grau de llibertat
que facin tàncer impensable.
I a més a més,
perquè avui,
per viure en qualitat,
si no es té uns mínims coneixements científics i tecnològics,
és molt complicat.
Un pot viure
sense saber qui era el Quevedo,
o el Ramon Lluny,
per parlar d'un personatge important
de la literatura catalana.
Però li serà complicat
no entendre com funciona,
per exemple,
si relaciona un PC, no?
Un ordinador personal.
O una agenda electrònica.
O com arreglar, jo què sé,
una xarxa inalámbrica a casa.
O com connectar l'ordinador.
Estem parlant de gent amb capacitat
de consum important, no?
Però és que la gent que compra els diaris,
que malauradament no és massa,
en la població,
també gent culta,
i per tant parlem d'aquesta gent, no?
Parlàvem de la gent que pot aturar-se
en la pàgina de ciència.
Per tant, aquelles diferències
no només les marcarà,
que Déu n'hi do si les marca
cada cop més
el poder adquisitiu de les persones,
sinó la seva capacitat
que han d'accedir a les tecnologies,
lògicament.
Parlem molt de la societat del coneixement,
però de fet és la societat de la informació.
El que hem de facilitar
és que aquesta informació arribi allà on ha d'arribar,
número un,
i número dos,
que aquesta informació serveixi
per construir coneixement,
que és un acte individual,
intransferible a cada individu.
Perquè això el farà més lliure
i el farà més capaç
de prendre decisions de manera independent.
Perquè això és el més important
per una persona lliure,
la capacitat
per prendre decisions de manera independent.
En base a l'evidència,
a la pròpia dejectòria,
a la cultura
i a totes les restriccions
que vulguem posar.
Però és el que caracteritza
una persona lliure,
la capacitat per prendre decisions.
No hem resistit
la tentació de parlar
de ciència entre cometes
i allò minúscula
amb el francès Giro,
però de fet l'hem convidat
per parlar de l'actualitat,
però clar,
jo agafo, per exemple,
la contraportada,
aquí la tenim del diari El País,
Los expertos revisen
en la alza el riesgo
d'un apocalipsis nuclear i climàtico.
Bé, després llegeixes
i ja saps
que és com una hipòtesi
que es treballa
a partir d'un presumpte rellotge,
etcètera.
Total,
que de seguida
posen el nom
de Stephen Hawking
per donar solvència
a determinades hipòtesis.
En fi,
tot això és per dir,
també venim d'una jornada
en la que disortadament
20 persones han perdut la vida
en un temporal terrible
que ha afectat
en bona part
d'Europa
i aquests dies
només parlem
de canvi climàtic,
jo no dic
de la fi del món,
però està tothom
esbarat.
Bé,
del canvi climàtic
que la ciència
ja n'està parlant
i està investigant
des de fa dècades
i de canvis climàtics
n'hi ha hagut
al llarg de tota la història
del planeta Terra.
Per tant,
no sé jo exactament
com ens hem de moure
en aquest sentit,
o quin criteri
hem de tenir.
Aquí sí que busquem
respostes segurament
per la vida quotidiana,
no?
Home,
jo personalment
m'agradaria
que els temes ambientals
no fossin modes.
Es frivolitza molt,
no,
senyor Girald?
Bé,
frivolitzar potser
és una manera
d'entrar en els temes,
no?
Però no ens podem quedar
en aquest nivell,
està bé,
és una entrada,
és una porta d'entrada
en el tema.
Les persones
fem models,
models ambientals,
per exemple,
quan som incapaços
de comprendre
l'abast total
del problema
i els models que fem
estan limitats
per l'evidència
que tenim
i el coneixement
que tenim.
I els fem normalment
no només per interpretar
allò que passa,
sinó per fer prediccions.
Esclar,
un ha de saber
les limitacions
de l'evidència
i del coneixement
que està construït,
que serveix
per construir un model
i, per tant,
la fiabilitat
de les prediccions,
perquè si la fiabilitat
és el 50%
és el mateix
que tirar la moneda,
no?
Si nosaltres fem
una predicció
del temps
a 7 dies,
potser aquí,
com que hi ha microclimes,
potser en que us
podríem anar 8 dies,
la fiabilitat
serà del 52%,
és com tirar la moneda,
pluja
o vent
o el que sigui,
no?
a curt termini
no,
a curt termini
els models
són molt fiables.
Esclar,
aquí estem parlant
de l'atmosfera,
l'hidrosfera,
la capa superficial
de la litosfera,
esclar,
són sistemes dinàmics
i sistemes vius.
El que sí que està clar
és que en el ritme
de creixement,
de consum,
explotant d'emissions
que estem fent,
arribarà un dia
que això
produirà un canvi.
A mi m'espanta
a curt termini,
m'espanta,
això és una paraula
que es pot interpretar
malament,
a mi em preocupa més.
els canvis que es poden produir
en els corrents atmosfèrics
i marins
per un petit increment
de la temperatura
que no pas en el propi increment
de la temperatura.
Parlo de curt mig termini.
Imaginem-nos què passaria
si per un canvi tèrmic
de dos o tres graus
el jet stream,
aquest doll d'aire
que passa per Canadà
al nord dels Estats Units
i que a vegades
la gent que viatja,
no ara tothom viatja amb avió,
al primer món,
algú del segon món,
i en el viatge de tornada
d'Amèrica cap a Europa
diu, ostres,
l'avió ha trigat,
la durada ha estat una hora menys,
perquè teníem vents de cua,
era el vent del jet stream.
Doncs aquest corrent d'aire
pot canviar.
És evident que al llarg
de la història,
aquests corrents d'aire
han estat sempre iguals.
Però això provocarà
canvis climàtics
molt més ràpids,
o sigui, secundaris,
o sigui, el canvi de temperatura
provocarà canvis en els corrents
i aquests provocaran,
acceleraran i provocaran
altres canvis.
Per tant, jo no sé,
perquè no soc adiví
i els models són limitats,
quan passaran certes coses
que es lleixen a la premsa.
Però el que sí que és cert
és que hem de reduir les emissions,
hem de ser més respectuosos
amb el medi,
ens hem de sentir com a humans
part del medi,
perquè nosaltres,
amb la nostra capacitat tecnològica,
ens hem separat del medi,
no?
Ja no som part del medi,
el medi és una cosa
i nosaltres no som una altra.
Nosaltres som part del medi
i per tant hem de ser respectuosos
amb allò que som,
que som una globalitat.
Fa temps que s'adverteix tot això,
no?
I que els hàbits de consum
i el model de desenvolupament
pot tenir aquestes conseqüències,
fa dècades gairebé,
però sembla que és ara
que tothom es preocupa
perquè ara les conseqüències
comencen a tocar la butxaca.
Mentre no toca la butxaca,
escolta,
això són coses dels científics,
escolta,
que no sé,
ara que comença a tocar la butxaca,
que si els pagesos,
que si els productors d'això,
que si els de les estacions d'esquís,
és a dir,
quan comença a tocar la butxaca
és quan es comencem a preocupar.
Sí,
els temes ambientals
sempre han anat units
als temes econòmics,
no?
I afortunadament
unes polítiques ambientals
a les organitzacions
i a les empreses
i a les indústries adequades
acaba generant més beneficis.
És a dir,
que això que es pensava a vegades
que una inversió
en temes ambientals
era contraproduent
és totalment el contrari.
Hem de distingir
en aquesta cursa
vers l'escalfament paulatí
de la Terra,
jo diria que amb escala geològica
anem cap a una glaciació,
però vaja,
en aquestes escales,
perquè és clar,
aquestes escales
ultrapassen totalment
l'escala de la nostra existència
i això a vegades
ho oblidem, no?
Hem de recordar
que hi ha fluctuacions
i a vegades
confonem la fluctuació
amb un increment
o amb un canvi climàtic.
És una fluctuació.
Evidentment,
hi ha una deriva,
una tendència cap a augmentar
la temperatura
que pot durar
un període de temps determinat.
Però hi ha fluctuacions.
els vents forts
que han afectat
el nord d'Europa
també el van afectar
el 99.
Jo recordo
aterrar anar a Londres
amb vents
de 120,
de 100,
quasi 100 milles per hora.
Va ser l'únic avió
que va aterrar de Barcelona
a fer dos intents.
Quasi tenim un accident.
I això ha passat.
Les avingudes
del Francolín
l'any 94.
Això és l'únic,
és un senyal.
Fa 100 anys
o fa 120 anys segur que va passar.
Què passa?
Que estem acostumats
a construir edificacions,
a viure en llocs,
les lleres dels rius,
les rieres...
El passafactura,
tot això.
Clar,
i aleshores,
com que passa factura
matant a persones,
els mateixos esdeveniments
que fa 100 anys
mataven a molt poca gent,
ara causen desgràcies
postnotòries.
La premsa se fa ressò,
com és natural,
ressò,
i aleshores tot això
es pot lligar
a fenòmens
que realment
són de fluctuació.
Ara,
el que està clar
és que no podem seguir
el ritme que anem.
I si vostè va per la carretera
en cotxe,
se n'adonarà
que el tant per cent,
no m'atreviria a dir
quin tant per cent,
vaig fer l'estadística
l'altre dia
per l'autopista,
però no significatiu,
la quantitat de cotxes
que només estan ocupats
per una sola persona.
Això és evident?
Una persona
i a vegades un gos,
és a dir,
un gos que abans
es transportava
ell mateix
amb les seves cames
i corrents,
doncs ara...
El portem en cotxe.
El portem en cotxe.
Que no descansi.
És una mica...
És una mica paradoxal,
òbviament.
Abans hem utilitzat
el verb frivolitzar
i en aquest sentit
avui hi ha una notícia
que forma part
de la portada
d'alguns diaris
i d'altres es pot veure
i llegir
en pàgines interiors.
A mi m'ha cridat
molt l'atenció
i és...
Clar,
el món de la moda
és molt singular
i molt particular.
Antonio Imiró
es veu que
per presentar-hi
la seva col·lecció
va fer pujar
a la passarel·la
vuit nois
immigrants
d'origen nigerià,
algun d'ells
sense papers,
en un escenari
del Museu Marítim
en el que hi havia
unes capses de fusta
que posava Antoni Imiró
i un cailluco
al costat.
Una acció així
que amb tots els respectes
del món
jo crec que el que busca
és notorietat
i propaganda,
no altra cosa,
clar,
han sortit persones
que afavoreixen
aquest tipus d'acció
d'altres que són
detractores.
El que m'ha cridat
molt l'atenció
és que Sos Racisme
és una de les entitats
que aprova
aquest tipus d'accions
perquè diuen
que això
difon una situació
denunciable
una associació
de senegalesos
de Barcelona
la desaprova
completament
dient que és
frivolitzar
justament
una problemàtica
aviam,
que és material sensible
directament.
Un tema
que trobo
que des de
la mirada
de la ciència
si m'ho permet
a veure si posem
una miqueta
de seny
i racionalitat
aquest tot
fenomen
de la immigració
i aquesta mirada
que a vegades
es vol fer
i aquesta utilització
per què no dir-ho
no?
Jo sobre aquests temes
el que li diria
o el que expressaria
jo van expressar-ho molt bé
amb el Verde
i amb l'Aran Guren
fa bastants anys
en l'època franquista
sense ètica
no hi ha estètica
i sense estètica
no hi ha ètica
no?
Esclar
això és un conjunt
de normes
jo no ho hagués fet
però
el fet
que jo no ho hagi fet
no
no significa
que algú no ho faci
jo penso
que
les persones
mereixem
un respecte
el fet
que se'n parli
vol dir
que ha estat
un fet singular
una provocació
probablement
bé
provocar
jo soc un gran provocador
no?
si et sorprèn
si et provoca
si et sorprèn
et dones una oportunitat
d'una altra a aprendre
sempre quan no se senti amenaçat
o frivolitzat
o menstingut
en aquestes coses
s'ha de ser
curós
però esclar
això ja és un problema
d'educació personal
clar
on pot pensar
però política de màrqueting
jo tinc
la
la
el pensament
i la filosofia de vida
que no tot s'hi val
per vendre més
jo penso
que no tot s'hi val
però esclar
és una societat
que ha anat perdent
valors
no?
clar
això sembla una mica
carrinclona
i jo no m'agradaria
que m'encassiguessin
una persona
carrinclona
i conservadora
i tradicionalista
perquè no ho soc
però vaja
excepto que hi ha gent
que ho sigui
però
tenir valors
jo penso que és essencial
perquè
com a
societat
com a
organització
en què la gent
té independències
i relaciona
per facilitar
aquest mestissatge
que és el
nosaltres som producte
d'aquest mestissatge
aquí a Catalunya
doncs no frivolitzant
aquests temes
que són importants
però tenir valors
vol dir que no és progressista
i no fas conservador
bé
moltes vegades
valors que abans
més enllà dels hàbits de consum
que abans comentàvem
jo diria que és més aviat progressista
però clar
és una opinió personal
que aquí no pinta res
no, no, depèn dels valors
que tinguis
és que s'ha d'anar
amb compte
amb això dels valors
perquè en l'època franquista
també hi havia uns valors
jo no els compartia
però vaja
hi ha d'haver-hi valors
el respecte
ser responsable
clar
és una paraula
que no m'agrada a ningú
la disciplina en el treball
però això
jo no crec que sigui
que rinclo
no
la disciplina
l'autoexigència
el respecte
l'educació
la cortesia
generar autoestima
respectar els altres
ser solidari
cooperar
jo diria que això
és progressista
què vol que li digui
jo considero
diria que és que rinclo
molt progressista
ja l'he dic ara
però a vegades
ja m'he trobat
amb entorns
en què
la paraula valor
s'utilitza
d'una manera
molt repressiva
hi ha fenòmens curiosos
que sembla que siguin
una anècdota
però després
tenen una trascendeixa
a mi la veritat
és que em creen
molta perplexitat
aquest tema
que comentàvem
ara
probablement
se'n parli molt
de la firma
del dissenyador
i no se'n parli
de l'últim cayuco
que ha arribat a Canàries
segurament
no ho sé
des de fa dos dies
assistim
aquí
a Catalunya
a una polèmica
que ve generada
d'un programa
de televisió
de la Gran Bretanya
en la que la gent
s'esguinça
les ventidures
perquè
quatre persones
algunes anònimes
que
amb tot el respecte
del món
el seu criteri
no sé
quina importància té
d'una anècdota
d'un programa
televisiu
es fa una qüestió
d'estat
escolta
jo no ho entengui
vostè
és que jo miro
poc la televisió
clar
jo sóc d'una cultura
en què llegeixo
no, no
és que això
ha transcendit
és un programa
que es fa a Anglaterra
jo ho he sentit
per la ràdio
i comentaris
i els diaris d'avui
i els d'ahir
que això és el que em sorprèn
que t'invitan de transcendència
hi ha un sidral
i entes d'internet
bé
té transcendència
perquè se li vol donar
jo la veritat
és que em deixa fred
perquè esclar
si tu deixes
que segons quins programes
es duguin a terme
ja em sembla bé
i la gent se'ls miri
esclar
passen segons quines coses
no sent sorprenent
jo a vegades sento
que és problema
però no li sorprèn
aquesta transcendència
a nivell internacional
que ha tingut
un programa televisiu
perquè hi ha una anècdota
i que òbviament
està pensat
perquè hi hagi difusió
i per vendre
el que sigui
és igual
el que es vengui
no li sorprèn
això?
la meva capacitat
de sorprendre'm
és limitada
no, no em sorprèn
Déu n'hi do
ben asseguro
que
i encara ens sorprendrem
molt més
de moltes altres coses
segurament
inclús més pròximes
polítiques i socials
per exemple
la nova situació
del Nàstic
la sorpresa a vostè?
no
tampoc
esclar
tothom
cada persona
té l'opinió
bueno
jo soc del Barça
i del Nàstic
però
primer del Barça
i després del Nàstic
al contrari
sí
perquè jo vaig néixer
a Barcelona
i el que un
les olors
consenta petit
i els gustos
i les textures
li queda
evidentment
tot el que és tarragoní
és propi
jo ho hauria plantejat
de manera bastant diferent
hauria conservat l'equip
hauria fet
4 o 5 modificacions
una per línia
hauria començat
a planificar un equip
per tornar a baixar a segona
i guanyant diners
perquè a primera divisió
es guanyen diners
i amb el que s'ha estalviat
muntar un equip
o per segona
per tornar a pujar
ja estants i tres anys
a primera
bé
són polítiques
escolti
no ho sé
el Nàstic
el tema de la platja llarga
el tema
d'organitzar el territori
hi ha temes
que podríem estar
que a mi em preocupen
són locals
el del Nàstic
em preocupa
però em preocupa relativament
perquè no passarà res
ara altres temes
la platja llarga
em preocupa
em preocupa
que Tarragona
com veu aquest projecte
de la platja llarga
vostè?
jo ja estic
m'hi oposo
frontalment
crec que Tarragona
ja té
pocs espais naturals
propers al mar
i jo faria una crida
a la Generalitat
perquè
impartís uns diners
comprés
i ho declarés
zona protegida
perquè realment
és un dels indrets
en què la gent
de Tarragona
pot caudir
d'un entorn
privilegiant
la platja llarga
ha substituït
la passejada
de la Rambla
molta gent passeja
trobes la gent
a la platja llarga
no a la Rambla
i això
crec que és un patrimoni
que tenim
que no l'hem de perdre
sobretot quan ja n'hem perdut
bastants
al voltant de Tarragona
el tema de l'aeroport
home
ara l'aeroport a Lleida
l'aeroport a Reus
la tercera pista
de Tarragona
de Barcelona
no és suficient
fem un aeroport
entre Lleida
i Tarragona
i Reus
que donem-li
copropietat a Reus
o fem un consorci
que tingui un paper
que tingui pistes llargues
que puguin aterrar
aquests avions grans
que a Barcelona
no poden aterrar
no me'l matem
tot el territori
hi ha com un trinxament
de territori
ara per exemple
la circunvalació de Tarragona
per això s'ha activat
tota la platja llarga
perquè ara tots els camions
i cotxes
ja es veïpassaran
bé doncs
per què no ompliar l'autopista
i fer-la gratuïta
i no trinxem més
el territori
doncs ara al costat
de l'autopista
uns altres 50 metres
trinxants
i esclar
Reus
Reus creix cap al sud
no creix cap a Tarragona
no sé
jo fa molt de temps
que parlo d'ordenació
de territori
i aquesta fotografia
que està fent vostès
molt certa
perquè serveixen
tantes reunions
i tants projectes
d'ordenació del territori
és que no hi ha lideratge
no hi ha ningú que digui
bé jo em puc jugar al càrrec
però
hauríem d'anar en aquesta direcció
i anar-hi
però clar
la major d'un polític
és gestionar
no és perpetuar-se
i quan gestiones
i tens uns objectius clars
els fas
com és possible
que Reus hagi crescut
cap al sud
bueno està bé
bueno creixem cap al nord
traiem l'aeroport
d'on està
unim les ciutats
fem una gran avinguda
traiem aquesta autovia
i fem
no sé
com han transformat
Barcelona Meridiana
fem un passeig
comencem a dotar els barris
de serveis
i recursos
i fem un entorn de qualitat
els humans
volem
qualitat de vida
i la qualitat de vida
vol dir
tenir menjar
que molta gent
en el món no el té
no el té
nosaltres afortunadament sí
o alguna gent
les nostres contrades
en tenen
aigua
que serà
un dels problemes
grans de la humanitat
energia
i un entorn social
adequat
per créixer
no?
i reproduir-se
perquè
l'objectiu de la vida
és perpetuar-se
no és altre que aquest
i
i això
ho perdem
a gran escala
i a petita escala
i la qualitat
de vida
s'entén
no sé
urbanitzar tot el territori
i jo penso
que hauríem de
jo trobo que a Tarragona
hi falta lideratge
hi falta lideratge
al nàstic
hi falta lideratge
a la gent
que ordena el territori
hi falta
hi falta lideratge
per què els científics
no intervenen més
en política
des del punt de vista
teòric
des del punt de vista
tècnic
però els deixen
o no?
no gaire
home
ens deixen
però no ens escolten
exacte
els deixen fer
però a l'hora
de fer alguna cosa
ens queda un minut i mig
parlàvem del territori
de tot plegat
fa un mes
de l'AVE
de funcionament
de l'AVE
aquesta és una altra
segurament
home és important
és una infraestructura
que
és molt important
és curiós
perquè Catalunya
s'ha convertit
en una entitat política
i Madrid
més comercial
quan abans
era al revés
i
bueno
la comunicació
és important
i a l'AVE
era
quelcom
que necessitàvem
urgentment
és una altra ferida
en el territori
si vostè entra
al Google Earth
Google Terra
i busca casa seva
jo l'he buscada
però miro el territori
veurà la qualitat
la quantitat
d'agressions
i de barreres
que hi hem posat
en aquest territori
és una mirada
ja que aprofitem
el títol d'aquest espai
necessària
és molt gràfic
aquest exemple
que acaba de posar
és molt gràfic
quan un pot respondre
algunes preguntes
que es pugui plantejar
molt gràfic
i inqüestionable
perquè és una fotografia aèria
feta pel satèl·lit
on dirà
és necessari
jo no
jo no dic
si es vol
però està allà
és allà
i jo francament
si hagués sigut
el responsable
de planificar
el territori
hagués tingut
una visió
de 10 anys
no de 4 anys
a les eleccions
i ho hagués fet
diferent
francament
Francesc Giral
professor i membre
del grup dels fenòmens
del transport
de l'URB
de veritat
que ha estat un plaer
esperem que es pugui
repetir l'experiència
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Adéu-siau