Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
la sintonia habitual de cada matí a aquesta hora.
Temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb quatre convidats, que ja els tenim a punt a la taula del programa.
Avui ens acompanyen dos botiguers, la Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia.
L'Antoni Guàs. Tom, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Ens acompanya també un advocat, el Javier Soler Poblet.
Hola, bon dia a tu.
Bon dia, Javier.
I també ens acompanya el regidor de Medi Ambient.
I avui també, president d'honor de la Federació de Penyes del Nasti,
i podíem dir. Agustí, bon dia.
Hola, bon dia.
Deia que avui també, perquè avui resulta que una de les notícies de la jornada,
en fi, ja ho hem explicat àmpliament en els informatius des de primera hora del matí,
és que ja tenim data per la Junta General d'Accionistes
que haurà d'escollir el nou president del Consell d'Administració
de la Societat Anònima Esportiva del Gimnàstic de Tarragona.
Avui tenim una bona part dels contartulis, són allò, nàstiques, nàstiques.
Així que, a banda que és una de les notícies de la jornada
i que té una transcendència que va més enllà de l'esport,
val la pena començar per aquest anunci de la data
i el fet que hi hagi també, com a mínim, ja un candidat clar
que tingui la voluntat de presentar-se a la presidència,
a aquesta Junta General, que és Jordi Virgil.
I després veurem si hi ha més candidats que volen optar a aquest càrrec.
Senyors, com ho veuen?
Javier, què et sembla el fet que ja tinguem data, el 27 de març?
Home, és important, més important, més que veros,
perquè tothom vegi que hi ha una normalitat dintre del club,
que, a més, ens estan responent.
Aquesta segona volta ha començat molt bé pel gimnàstic,
jo crec que la gent està una altra vegada engrescada
per anar a defensar el club de la nostra ciutat,
i crec que convenia i feia temps que,
potser si no hagués durat tant el desenvolupament aquest,
fins a arribar a la convocatòria i tal,
hagués anat millor, hauria sigut més cortet,
i potser encara hagués anat millor,
però vaja, el fet que ja hi hagi una data
per a la convocatòria de la Junta General
d'accionistes de la SAT del gimnàstic,
jo crec que és molt positiu,
i també és molt positiu que s'hagi pogut, al final,
arribar, sembla ser,
sembla ser el consens de la figura del president,
que em sembla molt bé que sigui el Jordi Virgili,
perquè des d'un bon començament es va ja parlar
que ell estava disposat a fer escàrrec
de la presidència de la SAT del gimnàstic,
a mi em sembla molt bé,
i el que sí també trobaria bé seria
que el que s'havia de fer
és aunar voluntats al voltant del candidat,
i que sorti a elegir president i tirar endavant el club,
i si es pot estar a primera, doncs, extraordinari,
i si hem d'anar a segona divisió, no passa res,
i un altre any hi tornem a pujar,
i aquí tranquil·litat, i bons aliments,
i que el camp s'ompli cada diumenge,
que la gent estigui contenta,
i que quan la gent vibri amb el nom del nàstic,
al fi del cap, actualment,
és el nostre millor ambaixador
dintre del territori de l'Estat.
Agustí, com ho veus?
Un dia feliç, no?,
pels nastiqueros i per Tarragona.
Un dia feliç, i, evidentment,
vull agrair personalment
a tots els consellers de l'Estat,
perquè el que hem de buscar, com deia el company,
és la unitat de les persones,
perquè si tu mires tots els consellers,
començant pel Joan Maria Andreu,
i acabant pel senyor Vilar i tots,
evidentment tots estimen el nàstic
i tots estimen Tarragona.
Llavors, com que aquí, pràcticament,
tenen la voluntat d'aquesta estimació al nàstic,
i ara sembla ser que hi ha aquesta voluntat
d'unar esforços, no només amb el nàstic,
amb el nàstic, amb les administracions,
amb la Federació de Penyes,
amb la societat de la nostra ciutat,
el dia 27, doncs jo crec que és una data important,
perquè tinguem un nou equip,
un equip nou,
un president,
que de moment es postula,
perquè democràticament
es poden presentar altres alternatives,
però sembla ser que la persona
que a més d'aquests mesos ha postulat,
i la persona és,
dic que és el meu amic Jordi Virgili,
i evidentment el que sí que puc dir del Jordi Virgili,
que és un noi jove,
amb una gran il·lusió,
amb unes ganes de compartir el seu projecte
amb el nàstic i amb la societat,
i des d'aquí,
si ell me sent,
crec que aquest projecte d'aquí uns dies,
o quan ell cregui convenient,
el tindria que presentar
a l'afició,
a la ciutat de Tarragona,
perquè ens agradaria veure aquest gran projecte
que té preparat.
Carme.
És que ho hem fet llarg,
per dir el mateix,
ho hem fet llarguíssim.
Què vols dir per dir el mateix?
Jo ho faré més curtet,
que em sembla molt bé,
perquè si això serveix,
perquè en castellà dium
les aigües volven a socar o fer,
el que no entenc
és l'interès que només hi hagi una candidatura,
perquè sembla ser que hi ha molt d'interès
que només hi hagi una candidatura sola
al capdavant de les eleccions.
Jo em fa la feita que,
amb la variació hi ha el gust,
i que si hi haguessin més candidatures,
llavors els accionistes
podrien triar la que més volguessin,
i en canvi sembla que hi hagi molt d'interès
perquè només hi hagi una candidatura.
Sigui la que sigui,
vull dir,
el senyor Virgil,
la que sigui,
però trobo que més d'una
enriqueix aquestes coses.
De fet, es parla
que pugui haver-hi més candidatures
en les properes setmanes,
en fi, queda un mes i mig.
El tema nàstic,
veig,
el meu punt de vista
és un tema que s'ha provocat
per la falta de resultats.
tot va vindre pel mateix,
és a dir,
teníem un verdader problema de resultats
i tothom al final
ha de donar la culpa a algú.
Aquesta culpa se li va donar
a l'antic president
i ell, d'alguna manera,
el que va fer va ser dimitir
perquè estava bastant pressionat
per,
en definitiva,
per l'Assad.
si la solució
d'aquest nou president
és seguir com estem
ho tenim bastant difícil.
Aquí s'ha d'anar a buscar
molts calés,
s'ha d'anar a buscar
bons jugadors
i atenció,
perquè amb aquest nou president
si no tenim clar
que ens hi hem de mantenir
a primera divisió,
si no ho tenim clar,
i això.
És a dir,
si no,
d'aquí a final de temporada,
si no aconseguim
aquests 30 punts,
ens pot passar
com altres equips,
com altres equips
de Catalunya,
que de primera divisió
vam anar a tercera regional.
Jo penso
que està bé
que hi hagi unanimitat
de president,
però se li ha d'exigir
molt a aquest senyor
i espero,
i espero
que tant les penyes
com els aficionats
com tothom
tinguem clar
que aquí
hem d'implicar
tota la ciutat,
empreses químiques,
empreses petites,
empreses grans,
a tothom,
perquè és que
el que ens falta,
el que ens falta
són resultats
i això
s'ha d'anar a aconseguir.
Però què consellem
que és millor?
Unanimitat?
Una única candidatura
de consens?
O, en fi,
com el fet del que deia
la Carme
que hi hagi
més d'una candidatura?
A veure,
jo el que ha dit
la Carme
que hi hagi dos...
Home,
que hi hagi
les candidatures
que siguin.
De totes maneres,
el que sí que es té
el que sí que es té
a examinar
és el moment
en què ens trobem.
El moment
en què ens trobem.
A veure,
el moment
és molt delicat
i molt difícil
perquè podem passar
d'una època
d'una eufòria
d'haver assolit
la primera divisió
a perdre
la categoria
i aquest...
Donar aquesta conjuntura,
entenc jo,
donar aquesta conjuntura,
l'ideal seria
formar
una pinya
de veritat,
tots units,
finalitat número 1,
mantindre la categoria.
Però per això
seria a través
d'una candidatura
de consens,
doncs,
més aviat.
És que jo crec
que ara és el moment
amb la situació
que estem passant,
perquè a veure,
el que tens raó
ets tu
quan dius que el dius
tot això
ho ha provocat
la situació actual
de l'equip.
dintre de la situació
actual de l'equip
que tothom sabem
quina és,
que tenim un peu i mig
en un lloc
on no ens agradaria
tornar,
on ens agradaria
més mantindre'ns
on estem,
jo crec que l'ideal
seria fer pinya
entre tots,
única candidatura.
Per cert,
avui he escoltat
el que deia
el candidat,
el futur candidat,
el que es preveu
que sigui candidat,
sobre les previsions
que té,
les coses
que ell faria,
etcètera,
i em sembla
que és un molt bon
programa,
sobretot,
entre els d'altres,
doncs d'allò
del malçantatge
del Nàstic,
etcètera,
però n'hi ha un de molt
fonamental
que,
cuidado,
tenen que passar
molts anys,
uns quants anys,
perquè doni
els fruit desitjats
per algun moment
s'ha de...
El futbol base,
no?
El futbol base.
Jo només,
amb un segon,
mirem l'alineació
que vindrà diumenge
de l'Ossassuna
i la del Nàstic.
Foranis del Nàstic,
no crec que n'hi hagi.
A l'Ossassuna,
més del 80%
dels que jugaran
han sortit
de casa.
I això és molt important.
Primer,
pel que deies tu
de l'assumpte econòmic,
no és el mateix
anar a fitxar
amb un senyor
que es digui
fulano
que et costa l'òbia
i el mòdu,
amb un xiquet
que l'has tingut
des dels 12 o 13 anys
allí a casa,
que assena els colors,
estima la ciutat
i aquesta és la finalitat.
I això és casa seva.
Que es trenquin la cara
al camp
per no defensar
solament uns colors,
sinó l'orgull
de la ciutat.
Això que comenta el Xavier,
ho deia ahir Jordi Virgili,
que el vam tenir
com a convidat a aquest programa,
va presentar
les línies mestres
del seu programa.
De fet,
i arran del que deia
també abans l'Agustí,
ell també ha anunciat
la intenció
en un parell de setmanes
com a molt
presentar públicament
en una roda de premsa
tot el seu programa.
Però ahir ja va fer
un abans
entre els quals destacava,
com deia el Xavier,
el potenciar
el futbol base
i també va fer
una proposta
crec que interessant
i innovadora
al voltant
de la ciutat esportiva
de Camp Clar
de crear,
de la futura ciutat esportiva
que es construirà a Camp Clar,
de crear
tota una sèrie
de serveis
que podrien revertir
econòmicament
en una sèrie
d'ingressos.
És a dir,
pensant en el futur
a mig i llarg termini.
Agustí.
Sí,
una mica
el que dèiem aquí,
com no,
en un estat de dret
pluralista i democràtic
es poden presentar
les candidatures
que vulguis.
Això és lícit?
Però nosaltres,
a l'última reunió
de la Federació de Penyes,
que el divendres
la tindrem,
vam quedar,
nosaltres,
de moment,
només hi ha un candidat
i nosaltres el que fem
és apoiar
l'únic candidat que hi ha.
Si d'aquí aquests dies
o aquestes setmanes
es presi un altre candidat,
nosaltres valoraríem
els programes
i apoiaríem
el millor programa
i el millor candidat
per nosaltres.
Però avui,
ens agradi o no ens agradi
o li agradi a algú
o no li agradi,
només hi ha un sol noi,
una sola persona
que porta uns mesos
que vol ser president.
Si d'aquí endavant
surt alguna altra candidatura,
evidentment que nosaltres,
evidentment,
demanarem
que es presentin
els programes
i projectes
i també lícitament
i democràticament
apoiarem
aquell millor programa
i en aquell millor persona
que creiem
el millor palnàstic.
Un segon,
és una tertúlia,
podem barrar com a qualsevol?
Estic d'acord amb l'Agustí,
que ha estat de dret,
tothom es pot presentar.
Jo he dit
que amb la conjuntura actual
que és del club
seria millor
aconseguir
la unanimitat
en la persona.
I per tres mesos
val la pena?
El què?
El què?
Home, vull dir,
a veure,
el juny, juliol
s'acaba la lliga, no?
I estarem salvats.
Bueno, home, evident,
jo hi confio.
Però vull dir que potser
doncs, bueno,
es poden fer les coses
amb més tranquil·litat
i no,
ara, en tres mesos,
doncs, bueno,
vens a triar el president,
a veure,
dic jo, eh?
O sigui, resulta que...
Carme, perdó,
jo no vull un president
que sigui...
El president que actual,
que té el nostre
recolzament de l'Espera
i així va manifestar,
és un president
que està posat
perquè no hi ha un acord.
I això
no dona una bona imatge
ni a la ciutat
ni fora de la ciutat.
Un president
perquè el resto,
si ara els Consells d'Administració
s'han posat d'acord,
jo crec que es tenen
que fer les eleccions,
es té que triar
un nou president
i agrair, pues,
la tasca que...
Perquè tu, Carme,
series partidari
d'acabar la temporada.
A veure,
si és que ara
s'han posat d'acord,
potser, bueno,
aquest president que hi ha ara,
doncs, bueno,
ha dit, escolteu-me,
nens, tranquils,
deixem que acabi la temporada
i a veure què passa.
És que, Carme,
d'aquí al mes de juny
s'han de fer moltes coses, eh?
Sí,
i no pots acabar
si al final té que sortir.
I el president
és el regidor d'Esports,
que està en una situació
una mica...
A veure,
jo no vull entrar
a l'àmbit polític
de que si és regidor
o si no és regidor,
però el que sí que està clar
és que el senyor Font
és president del gimnàstic
només per una cosa,
perquè per falta de candidat
el vicepresident
té que actuar com a president
només és per fer...
Sí, sí, sí.
Com que regidor
l'han fet president,
no, no, no, no.
Això suposo que està clar.
No, però això suposo
que està clar per la gent.
Molt bé.
Llavors, posat a la pell
del senyor,
jo estigués al lloc
del senyor Raül Font,
que sóc regidor
d'Esports de l'Ajuntament,
el més aviat possible
és sortir d'allí.
Clar.
El més aviat possible.
I crec que ho ha fet molt bé.
I a més,
la planificació
del que pot passar
a partir del 30 de juny.
Sí.
Perquè ens trobem
com l'equivocació
de l'any passat,
que vam començar a fitxar
a partir de quasi
el mes de setembre.
I ens vam preocupar
de l'equip
quan tothom estava d'at i beneït.
I ens van endollar
doncs el que ens van endollar.
Llavors,
el que sempre hem tingut sort,
i això crec que no ho podem negar,
és que el mercat d'hivern
sempre hem fet més millors
que el mercat d'hivern
que el nostre.
Sí, sí, sí.
Que no passa el començament.
Però considero
que el papa...
El papa Calvo.
El papa Calvo.
I el senyor Naves,
doncs han sigut dos bons fitxatges.
Correcte.
Doncs fots fitxatges.
Llàstima no hagués fet
que no els haguessin fet
el mes de juny.
Que doncs potser no estaríem aquí,
potser estaríem al 9 o al 10.
Però anem a veure,
dintre dels fitxatges que s'han fet,
si em permeteu,
jo ja faig una valoració en profunditat.
La mala sort a la vida també hi és.
Avui en dia,
sense treure cap mèrit en cap equip,
nosaltres hem tingut,
en aquests moments,
tindríem 8 punts més
per la mala sort.
Els dos punts del Santander,
el camp del Guelba.
Vull dir que hem tingut unes dificultats
i hem tingut una mala sort
que altres equips els hi ha vingut de cara.
Sí, el que passa és que això
ara ja no ho podem recuperar.
i la prova de dir jo estic d'acord
poder un fitxat de dos,
però aquesta plantilla que ara hi ha,
i aquests dos fitxatges
venen ja de fa dues o tres setmanes.
Vull dir que ara veus
un equip consolidat,
vull dir que dintre de tot
s'ha planificat malament
amb el caldo a les teix
que va fer allà el mes d'agost,
no tenia els jugadors
que tenia que tindre.
Clar,
han pujat de segona a B,
segona a primera divisió
en pocs anys
i ha faltat poder una estructura
i planificació de primera.
I d'aquests petits errors
o aquestes petites d'això
ara n'hem d'aprendre
de cara al futur.
Però no tenim ni mal equip,
no tenim canviar
de la meitat
dels deu últims equips
l'equip que tenim nosaltres
i tots els equips
també han fet mals fitxatges
i no els hi ha sortit.
Jo crec que ara el Nàstic,
si començéssim ara sincerament,
quedaríem dels deu o dotze primers.
i hi ha una altra cosa
que no em preocupen
són els altres equips.
Ja, ja, però...
A veure, tothom, digues.
El que deia la Carme,
jo l'entenc, eh?
Vull dir,
ho entenc perfectament
perquè no ho fem amb calma,
tranquil·litat i tal.
Precisament,
un equip de futbol
amb una quantitat de penyes
que arribem a tindre.
Avui l'altra, sí.
I la setmana que ve,
Torre d'en Barra.
Amb una implicació que hi ha,
amb una implicació tan gran
que hi ha de ciutat,
de projecte,
de turisme,
en fi,
de moltes coses,
de nom,
de nom.
Home,
ja estem dintre del mapa
de la península,
d'acord?
Del món, del món.
Del món, exacte.
La Champions.
Del món mundial.
Que hi ha una altra cosa,
ja dintre de tot això,
hi ha una altra cosa
que l'ha expressat molt bé ell,
el Bellver.
I és...
Perdona, Soler.
Ai, Soler, perdó.
Soc molt amic de l'Albert de la...
Perdó.
No confonguem,
no confonguem.
Digues, digues.
I és l'entusiasme.
És a dir,
quan parles del Nàstic,
quan parles del teu equip,
quan parles de la teva ciutat,
hi ha una cosa que tu has fet,
i ell també,
i jo possiblement,
i la Carme,
i és l'entusiasme.
Aquest entusiasme
l'ha de liderar
una persona.
I aquesta persona,
si és el senyor Virgili,
doncs endavant.
Però, esclar,
què passa?
Que ell ha de vindre
amb aquest entusiasme.
Ha d'engrescar tothom.
Perquè per ser president
d'un club de futbol,
entre altres coses,
has de ser un tio
molt engrescador.
Ell se suposa
que ha engrescat
ho està,
perquè ja fa uns besos
va aspirar a ser el president
per substituir
el senyor Andreu.
I té l'avantatge
que l'expresident
va ser Pigué
a engrescar
a tota una ciutat.
Només ha de seguir
el seu estel.
Molt bé,
deixem aquesta qüestió,
parlem d'altres temes.
Avui tenim com a notícia,
entre moltes altres,
que un grup
d'associacions de veïns,
sobretot de la zona de Ponent,
han decidit de fer
una concentració
el dia 22
per protestar
per una cosa,
per una obra que no fan,
que és la de connexió
d'aquesta gran rotonda
que hi ha
que comunica,
recordem,
l'autovia de Reus
amb el centre de la ciutat,
comunica aquesta gran rotonda
amb el pont de Santa Tecla.
Aquestes obres
que s'han allargat
al temps.
Troben justificat
que hi hagi
una concentració
de protesta?
Bé,
jo crec que evidentment
que ja tindré que fer
algun mes
que tindria que estar oberta...
Recordem,
perdona, Agustí,
que d'aquesta obra
fins i tot l'alcalde
va dir en el seu moment
que la faria l'Ajuntament
si no la feia
el Govern Central.
sempre abans de les mobilitzacions
té d'haver el diàleg,
sigui l'administració,
governi qui governi.
Jo, evidentment,
soc partidari
d'una mobilització
quan l'administració
competent
no m'hagi donat una data
o no m'hagi dit
que farà les obres
immediatament.
Jo, clar,
desconec
si el subdelegat
del Govern,
el company
i el senyor
Jean-Marie Balló
ha donat data
o no ha donat data
o no ha pres
la corresponent
acció
amb el tema aquest.
si no ha donat data
i això es frena,
evidentment,
les mobilitzacions
democràticament,
com diem,
estan per apretar
i per agilitzar
les obres.
Ara,
jo desconec
si, evidentment,
el Govern,
perquè això és una obra
de l'Estat,
ja ha arribat
en un acord
amb les federacions
de veïns.
Més que aquesta comissió,
crec que són
les federacions
de veïns
les que hem de portar
i liderar
aquest tipus
de temes,
però jo no ho sé,
desconec sincerament
si el Govern
de l'Estat
o, en aquest cas,
el responsable,
el Jean-Marie Balló,
ja ha donat una data
o es farà,
no es farà.
Si és que no dona
una data
i si és que això
s'ajorna,
crec que una
apretada,
diríem,
en qualsevol
administració
perquè agilisi,
sempre va bé,
sempre va bé,
saludable.
De totes maneres,
recorre les mobilitzacions,
sembla també una mica...
De totes maneres,
et vaig a dir una cosa,
Agustí,
jo sé que vosaltres
d'això no en teniu la culpa
perquè això són obres
d'infraestructures
de l'Estat,
però, a veure,
jo,
com a ciutadà
normal i corrent,
que me'n dono
compte de les coses
i tinc una miqueta
d'ús,
de raó,
penso,
com és possible,
primer que tot,
que es facin les coses
tan mal fetes
com s'han fet aquí,
amb aquesta rotonda,
perquè dius,
carai,
una de les coses
de les circumstàncies
importants d'aquest pont
i d'aquesta rotonda
precisament és l'accés
que hi ha a Joan XXIII,
entre altres coses,
i desviar,
desviar trànsit
del pont del Serrallo,
molt bé.
Però és que,
a més a més,
a mi el que em fa més ràbia
de tot
és pensar
que quina classe
de polítics tinc jo
aquí
que no van a defensar
unes infraestructures
que em fan falta
a la meva ciutat.
És a dir,
no t'estic parlant de tu,
estic parlant del Parlament
de Catalunya,
estic parlant dels diputats
que tinc a Madrid,
estic parlant dels senadors
que tinc des de Tarragona
a Madrid.
Què fan?
Què fan que no em lluiten
aquestes coses?
Què és que no hi venen
aquí amb aquesta rotonda?
Què és que no treballen
a Tarragona?
per la mort de Déu,
per la mort de Déu,
si fa vergonya,
qui ha de demanar calés
a l'Estat?
No han de ser ells,
per la mort de Déu,
que s'hagin de mobilitzar
uns veïns,
és que fa riure,
és que fa riure,
perquè l'únic que et demostra
això és que els polítics
que nosaltres estem pagant
a Madrid,
que ho entens,
són una colla
de...
de...
En fi,
de pagats,
res més.
Home,
jo no estic,
i perdó,
en defensa,
però aquí sí que...
Ara l'Agustí
sortirà en defensa
de la classe política,
no?
No,
a veure, Agustí,
però és que no s'entén
això, Agustí,
no s'entén.
Tu tens que mirar...
No s'entén,
l'Avelló,
l'Avelló.
El que segurament,
a més l'Antonor,
el que vol dir és que
tampoc no s'entén
que una cosa tan petita,
un tram tan petit de connexió,
costi tant de fer,
no?
Tu fas una dissertació
de tota la classe política,
no gaire lògica,
i amb tot el carinyo,
eh?
Jo crec que tots els polítics,
de tots els partits polítics,
perquè, evidentment,
tu saps que el govern de Madrid
ha governat el Partit Popular,
ha governat el Partit Socialista,
ha governat en coalició,
en convergència...
Però estic parlant de gent de Tarragona.
Gent tarragonina.
Gent tarragonina.
Gent tarragonina,
gent tarragonina,
més igual.
Jo crec que tots els que van a Madrid
intenten,
en els pressupostos generals de l'Estat,
intentar portar el màxim
cap al nostre territori.
Ho fan tots els polítics.
Em fa por perquè...
perquè la generalitat
va sempre davant.
Jo el que et puc dir jo,
que tots els polítics,
tots, eh?,
dels partits polítics,
jo crec que van a Madrid
i van a Barcelona
a intentar,
vull dir,
aportar el màxim possible
al nostre territori.
Doncs no es nota, Agustí.
Al nostre territori.
Què vols que et digui?
No es nota.
Jo crec que, evidentment,
jo crec que...
No es nota.
Jo crec que sí,
que hi ha...
La 340 fa...
Quants anys fa que estem demanant
nosaltres una segona ronda a Tarragona?
2.000 anys,
a l'època del comand.
Doncs ja està.
A veure,
jo,
des de que Nadal va vindre amb la viga.
Sí.
No, no, no.
Jo des que...
Tu ho sabies que és l'entrada a Tarragona?
Esclar.
A l'inferi.
A veure, va.
Si tu anaves Carles...
A veure,
que la Carme,
que opinin també del tema.
Javier.
A veure,
jo crec que,
en línies generals,
tothom té...
Tothom té...
Ara bé,
també s'han de partir de la base
que els pressupostos generals de l'Estat,
el que no poden contemplar cada any
és tot el que es demani
de tot el territori nacional,
de tota la península,
per tant,
i tenen que...
Espero,
espero que els que fan els pressupostos,
el primer que fan
és prioritats,
perquè hi pot haver llocs
que estiguin més necessitats.
O sigui,
que hi ha prioritat a Reus
a fer la tercera ronda, ja.
O sigui,
hi ha prioritat a Reus,
oi?
Quantes entrades té
amb doble entrada
i sortida a Reus?
Quantes entrades hi ha?
A veure...
Quanta població hi ha a Reus?
El desviament
que van fer a Tarragona,
si ja està mal fet,
aquell que...
El que fa tants anys
que funciona ja està mal fet,
perquè aquell desviament
l'únic que ha fet
ha sigut encotillar la ciutat.
Aquell desviament
ja està mal fet,
perquè facin una cosa mal feta.
No me lo comencin,
comencin quan estigui ben planificat
i estigui ben fet.
Claro, claro.
Però potser no arribarà a rebre.
A veure,
el que sí que està clar,
sobretot és amb això
de la classe política.
Jo el que sí que entenc
és que els nostres polítics,
tant a la Generalitat
com al govern central,
com al...
Tots,
tots,
de tots els partits,
de tots els partits,
quan són coses
per la província,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè al cap són diputats
per la província.
Home,
jo crec que sí que lluiten
per la província,
el que passa
és que també es té que pensar
que no és l'única província
que hi ha aquí.
Al tanto,
cuidado,
que jo no vol dir,
que jo aquí no estic dient,
escolta,
ara Tarragona,
escolta,
per mi Tarragona
està per damunt de tothom.
La meva ciutat
està per damunt de tot
i voldria 50.000 coses.
El pont aquell,
que el desviament
es convertís en una avinguda,
que la Nacional 340
d'una vegada
es tragués de com està,
es fes una gran avinguda,
no fos un cul de sac allí,
que tot és una fanyada
per passar,
que tot això desapareixi
demà mateix.
Això està claríssim.
Ara,
d'aquí,
tindrem que sortir
aquests senyors,
ara,
aquí,
què volem?
A veure,
tu que també ets president
d'una associació de veïns,
tu veus bé que s'ordinava...
A veure,
una cosa,
el Javier diu
que els pressupostos de l'Estat
i els partits i tot això,
home,
és que això és un granet de sorra,
un granet de sorra
amb tots els pressupostos.
El temps que fa,
escolta-me,
els temps que fa
el temps que fa,
que tenen la rotonda aquesta
per acabar,
home,
és una vergonya.
Jo aconsegueixo l'Antoni,
és una vergonya,
com a persona
de la ciutat.
Resulta que es fan una rotonda
perquè el trànsit
pugui anar bé,
perquè no cal entrar
dintre de Tarragona
segons on vagis,
i és una rotonda...
Jo,
abans que aquesta és acabada,
quan encara no s'hi podia passar,
jo hi havia passat altres vegades.
I sortir,
vinguent de Joan XXIII...
El de Santa Ticle
havia estat oberta, eh?
Vale,
però vull dir,
aquella rotonda tan malament
que després van dir,
bueno,
aquella rotonda gran
i que hagi quedat a la meitat...
Jo també considero,
com l'Antoni,
que els polítics
s'han de anar a jugar a la cara,
perquè per això estan, eh?
Perdona,
sigui del posto que sigui.
El que passa és que és molt bonic
quan estàs a l'oposició
perquè fots canya
el que està al govern,
i quan estàs al govern,
clar,
llavors vas passant en passeres,
que si els pressupostos...
Però Carme,
és que són de cajón.
Com és possible?
A veure,
jo crec que tots quatre
estem d'acord
en que aquesta rotonda
s'ha de fer d'una vegada
i que s'acabarà.
I hi ha,
i hi ha.
I hi ha.
Però jo considero...
Això és fonamental.
Si em permets,
amb el meu amic Guas,
no?
Hi ha una cosa,
jo i ara sí que parlaré
com a tarragoní.
Jo crec...
Home,
però parles com a tarragoní,
m'imagino, no?
No, no,
però vull...
Vull dir això una mica...
Tens un cerrall que parla
com a cerrallet.
No.
Amb els 25 anys
de l'època democràtica,
tots els governs
de l'Estat i de la Generalitat
no han invertit a Tarragona
el que Tarragona ha donat
pel país i per Espanya.
Molt bé.
Estem completament...
I la cooperació que feia...
I la cooperació que abans feia...
Per això es queixem,
per això es queixem.
Estem completament...
Perquè nosaltres,
i ara parlem...
El marge d'aquí governi.
El marge d'aquí governi.
Sí, sí.
Jo crec que si m'hem
les inversions que s'han fet
a Barcelona,
allà a Lleida i Girona,
els últims anys,
no arriba
al punt de comparació
que s'han fet
aquí a Tarragona.
Centrals nuclears,
els territoris tarragoní.
El port,
diríem que
un port important...
Perdona,
i castigat pel port de Barcelona.
No, tampoc és això.
Castigat pel port de Barcelona.
No, el port,
infraestructura a Tarragona.
La indústria química a Tarragona.
Jo crec que nosaltres,
el progrés del nostre país,
parts eòlics a Tarragona,
quan a Girona,
que bufa el vent més que aquí,
no sé quants n'hi ha.
Em sembla que davant
de les costes de Girona
no n'hi ha cap a Palamós.
Em sembla, molt pocs.
Llavors, jo crec que nosaltres
hem donat molt
als tarragonins
pel nostre país
i, evidentment,
hem rebut poc
de les administracions
els últims anys.
I per què ha passat això?
Per culpa dels altres,
dels de fora,
o també podem fer
una mica d'autocrítica?
Jo delego
les funcions
meves
com a ciutadà
la delego
els meus polítics.
És a dir,
s'hauria de fer més pressa
des d'aquí.
Com?
Però molt més.
Però molt més.
Per què?
Doncs perquè
xorrades
com el pont de Santa Tecla,
xorrades,
perquè, a veure,
no em digueu vosaltres
que no hi ha manera
que es pugui fer això.
això és una gota de res.
És una gota de res.
És una gota de res.
És una gota de res.
És una gota de res.
És una gota de res.
És una gota de res.
És clar.
S'estan convertint,
s'estan convertint
en autèntics problemes.
Doncs imagina't tu
quan hàgim de fer
una segona ronda
a la ciutat de Tarragona.
El que passa que és...
És llestimós, sincerament,
que per un tros de carretera,
per acabar una rodonda,
hi hagi una mobilització.
És llestimós.
Hi ha mobilitzacions
per altres temes importants
i de consistència.
Doncs home,
té raó de ser, no?
Però, ostres,
per un tros de carretera
i una rodonda
tingui que haver
aquestes opinions diferenciades
o aquestes mobilitzacions,
ostres,
algú tindria que dir
escolta, n'hi ha prou.
Això s'ha de fer
i no esperar
que surtin uns veïns
a demanar que...
Perquè al final se farà.
Sí.
Però si al final se farà,
fes-ho,
parla amb els veïns...
De totes maneres,
jo estic d'acord,
perdona,
d'acord amb l'Agustí.
Tarragona,
i en concreto
amb la meva ciutat,
amb la ciutat de Tarragona,
per tota classe de governs,
per tota classe
de formes d'estat,
de tal,
ha estat maltractada.
Tarragona ha estat maltractada.
Antoni,
què anaves a dir?
No,
que vull ficar un toc
de simpatia.
A veure,
us ho explico
perquè és que és molt senzill
d'entendre això,
a veure si mos entenem.
Jo l'altre dia
vaig anar a veure
la meva filla
a Dublín,
a aeroport de Reus,
a aeroport de Reus,
patronat de turisme
de Reus,
la ruta del Císter,
la no sé què,
i jo anava mirant,
a veure si trobava
alguna muralla.
Algo de Tarragona.
Una muralla.
Algo de Tarragona.
Perdona,
perdona,
però és que és molt simpàtic
això,
perquè és que resulta
que així com a Reus
estan treballant
el seu tema,
i diuen,
com és que a l'AVE
no hi ha
una oficina
del patronat de Reus?
Com és això?
I et fotran ciroll,
i fins que no hi hagi
una guixeta,
no pararan.
Per què nosaltres
permetem
que a l'aeroport de Reus
no hi hagi
una guixeta?
que la majoria
de territori...
Com el patronat de Tarragona
està a l'estació de l'AVE.
La majoria de territoris
de Constantí.
Sí.
De la meu port de Reus.
De totes maneres...
Què volia dir?
Alguna cosa de l'AVE, no?
Sí.
De l'estació.
Eh?
De l'estació o de què és?
Sí.
Allò és de Ruanda.
Tu te'n vas
en qualsevol estació de l'AVE.
Mira,
l'altre dia em deia
un amic meu
que venia de Madrid.
Arribíem allí
i van sortir...
Amb mi sortien uns
que venien allí parlant
i dir,
això és Tarragona,
senyalització per anar allí.
Tots perduts,
acabaran tots el coll de l'illa,
anant-ne buscant,
que no ho trobaran.
Ja de dir,
busc a l'AVE Lleida.
El tema de la senyalització
sí que també resulta increïble
que fes-hi a estar.
Les administracions caps
no hagi senyalitzat encara.
I al final són aquestes petites coses.
Jo crec que l'estació de l'AVE...
És que fer dos quartiers...
Ja tenim l'AVE,
és que és important.
Home, a més,
pensem una cosa.
Això també s'ha de dir.
Cuidat, eh?
S'ha de dir-ho tot.
L'AVE anava cap a Igualada,
etcètera, etcètera.
Ja ho sabeu, això, eh?
Que anava pels brucs
perquè era molt més barato
i era molt més curt.
I es va aconseguir
que es passés aquí.
Això, Agustí,
ho hem de dir o no ho hem de dir?
Però ara hem de saber aprofitar
que l'AVE...
Això també és veritat.
I el nom que porta l'estació,
quina és?
Camp de Tarragona.
Camp de Tarragona.
Ja hi som.
Això també és important.
I els accessos a l'estació,
que els hi sembla?
A part que no estan senyalitzats,
perquè, clar,
tenim un tren rapidíssim,
però per anar a l'estació,
d'aquí a l'estació...
Un quart d'hora, un quart d'hora.
Sí, clar.
No, no, però és curiós, això,
perquè, a veure,
així com veus altres ciutats...
Vinc segons, Ton, que acabes.
Doncs això,
que altres ciutats s'ho penquen,
aquí és el que diem,
no hi ha manera.
És a dir,
un suspens a la classe política,
tu avui, no?
Esclar,
perquè és que són els meus representants...
Els meus representants...
Els 5 punts, aprova-ho.
I l'Agustí demana un aprovat justet.
Aprovo a tots.
A tots, sí.
Senyors, acabem la tertúlia.
Agustí Mallol,
Javier Soler Poblet,
Antoni Guàs,
Carme Pedrol,
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
amb els ulls de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.