Al matí de Tarragona Ràdio, com queda dimecres,
ens conem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Mariat Serà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I avui ens acompanya Sílvia Ferrer. Bon dia, Sílvia.
Hola.
Ella és adjunta a la direcció d'infermeria de la xarxa social
i avui és entre nosaltres perquè, si se'n recorden,
aquests dies els mitjans de comunicació alertaven que a Catalunya
hi ha una demanda important de professionals d'infermeria.
a partir d'un estudi elaborat pel Consell dels Col·legis d'Infermeria.
Aquest estudi ens comentava abans el doctor Atzarà
que determina que hi ha una demanda aproximadament de 700 infermeres.
Quan m'ho deia abans d'iniciar l'entrevista,
jo dic Déu-n'hi-do, no, Déu-n'hi-do, no.
Segons els càlculs reals de la gent que hi treballem,
no són 700, són més.
Sí, nosaltres ja abans d'aquest estudi,
quan es va acabar des de la patronal sanitària,
des de les organitzacions sanitàries de Catalunya,
al final de la negociació col·lectiva d'aquest conveni
que es va signar el juliol del 2006, fa sis mesos,
però que portava un any i mig d'endarreriment.
Estem parlant d'un conveni col·lectiu que té una durada de quatre anys,
es va signar al cap d'un any i mig d'haver-se vençut.
Per tant, això vol dir que en aquest moment
ens queda aproximadament un altre any i mig,
com a molt dos, si arriba,
de durada legal d'aquest conveni,
aquesta signatura que molts de vostès recordaran
que va provocar fins i tot per un cantó vaga dels professionals mèdics
i per un altre després vaga també de tot el col·lectiu de la sanitat,
monestada per UGT i Comissions Obreres,
i va ser realment tormentuós.
Al final d'aquest procés es va tancar
amb una reducció horària molt important.
aquesta reducció horària eren unes 60 hores any
per tot el col·lectiu,
afegint-hi uns dies de lliure disposició
que eren fins a cinc dies,
el qual fa una forquilla entre 100 i una mica més d'hores
si comptem que el torn de nit és més llarg.
L'impacte d'aquesta disminució d'horària,
no més, més alguns nous equipaments que estaven en previsió,
en recurrència, diguem-ne, no hi ha aquelles promeses electorals
que es diuen que s'obrirà un nou centre, no sé o no, no.
Equipaments que estaven a punt d'obrir durant aquest període de temps,
nosaltres vam comptar que aquest conveni col·lectiu,
més les instal·lacions que estaven pendents d'obrir
durant aquest procés, aquest mateix procés,
per tant estem parlant d'en dos anys,
representarien la necessitat de 2.000 persones més.
Déu-n'hi-do, eh?
El gran problema està, per part nostra, com sempre,
en que la planificació a mig termini
entre les necessitats, la pressió laboral legítima,
però la necessitat de professionals per donar cobertura
a aquestes necessitats,
doncs avui en molts llocs de Catalunya
està creant uns conflictes molt seriosos
de trobar professionals per donar cobertura
a les necessitats actuals.
Parlem del present.
Del present, el present.
El futur encara és una mica més complex,
sobretot tenint en compte que probablement
les facultats no generaran el nombre de professionals desitjables
perquè hi ha un canvi en el pla d'estudis també
que ve de Bolònia, la famosa Bolònia,
i aquest canvi que implica en els estudis universitaris,
però el que és l'àmbit sanitari també contempla cicles formatius.
Per tant, apunta que tot serà d'una certa complexitat
i que no es podrà cobrir la demanda.
Ara no es pot, però aquí a uns anys també podria ser
que no es pogués cobrir.
El més immediat, més immediat, més immediat,
és que el proper curs, el curs 2007-2008,
és el darrer on les escoles universitàries d'infermeria,
diplomatures, faran un cicle de tres anys.
És el darrer.
El següent, ja estem en aquest pacte europeu
dels cicles formatius universitaris,
on l'infermeria serà quatre anys.
Això vol dir, d'entrada, que durant un any no sortirà ningú,
perquè en el moment en què hi hagi el canvi de tres a quatre,
doncs durant un any no sortirà ningú.
I la següent pregunta,
que abans de posar-ho en funcionament no està resolta,
ningú tenim resolt,
és com s'incardina dins de l'actual estructura
de grups professionals que tenim en aquest moment
i de competències professionals que tenim en aquest moment
aquesta nova especialització,
aquesta nova licenciatura,
perquè serà com una mena de licenciatura
de grau de quatre anys,
com moltes de les carreres,
que serà l'infermeria en el proper espai de temps.
Reducció d'horaris en virtut d'aquest conveni,
els plans d'estudi.
Hi ha altres causes que fan que hi hagi aquesta manca
de professionals de l'infermeria?
Probablement causes menors,
però que també tenen la seva incidència, Sílvia?
Sí, jo crec que de fet hi ha factors
que han influït sempre i que continuen influint
i que avui es veuen agreujats
perquè jo crec que és la suma de moltes coses.
Per una part, els temes que ha apuntat el doctor Zerà
i per altra banda, un tema que jo crec que ha estat unit
sempre a nosaltres a la professió d'infermeria,
majoritàriament femenina,
que és el tema de la conciliació de la vida familiar i laboral.
Jo crec que en aquests moments impacta d'una manera especial
perquè d'alguna manera la llei,
amb la llei de conciliació de la vida familiar i laboral
ha permès que les dones tinguessin unes millores socials i horàries
que abans no teníem.
I l'infermera, evidentment, la professió majoritàriament femenina,
s'ha acollit a aquesta llei
que a nosaltres ha impactat d'una manera forta.
Suposa reducció horària en alguns casos?
Suposa excedència maternal fins que el nen té 6 anys,
reducció horària fins que el nen té 8 anys.
Vull dir, aquestes coses que abans no contemplava la llei
i avui les contempla amb nosaltres, ha impactat.
Avui les plantilles que nosaltres cobrirem amb una persona,
avui necessitem dues persones per cobrir el mateix lloc de treball.
Per tant, allò que s'ha explicat tantes vegades,
amb un cert exotisme,
que hi havia moltes professionals de la infermeria
que optaven per treballar a països com ara Anglaterra,
perquè les ofertes laborals i les condicions salarials
eren molt millor,
és una part minsa d'aquesta...
Jo crec que això no és...
No és significatiu.
No.
És l'anècdota?
Jo sí, jo diria que sí.
Tins el conjunt de causes?
Sí, sí, sí.
Home, és un factor més,
però jo crec que d'impacte menor.
I a tot això caldria sumar la complexitat
del treball del professional o la professional.
Parlarem en femenil,
la tendència és aquesta,
perquè de fet la realitat ens diu que la majoria són dones.
Podem afegir també la diversificació de la feina de la infermera.
Fa uns anys hi havia la infermera i l'auxiliar.
Poca broma,
perquè a cada consulta del metge
hi havia una infermera que prenia nota.
Semblava que hi havia infermeres per tot arreu.
Això ha canviat moltíssim
i la infermera ha començat a assumir
unes responsabilitats sanitàries
que probablement abans no tenia, no?
Sí, jo crec que menys de les que hauria d'agafar també.
N'hauria d'agafar més.
Hi ha en altres països
on el rol de l'infermera
és molt més...
O sigui, agafa molt més autonomia
i fins i tot té més responsabilitats
de les que avui té aquí.
Jo crec que aquí
encara rastrem
algunes dels estereotips
de quan l'infermeria
era una formació
prècnic professional,
l'ATS famosa,
que era auxiliar tècnic sanitari
i per tant no era una diplomatura,
no era una carrera universitària
i tampoc fa tants anys d'aquest canvi.
I en algunes de les competències
hi ha una llei que s'aplica molt poc
que és la llei de les professions sanitàries,
una llei que va estar aprovada
per tot l'estat espanyol,
que regula la possibilitat
i la legalitat
de fer la delegació de competències
amb altres professionals
des de la medicina,
des del metge.
Quan alguna vegada
ha sortit alguna d'aquestes instruccions
o possibilitats,
com fa quatre dies també,
la consellera se li va ocórrer dir
que la grip
la podien visitar les infermeres,
doncs es va fer un aldarull general
i tothom protestant,
uns dient que si això no estava bé
i els altres que sí.
Jo crec,
des d'aquesta perspectiva,
que la diplomatura d'enfermeria
i d'aquí dos dies,
que serà una licenciatura
o el mateix homologable
amb altres licenciatures,
se li ha imputat
moltes de les possibilitats
que té
des de la competència professional.
No només amb l'especialització,
que també,
que n'hi ha molt poques especialitzacions,
com el cas de la llevedora,
fins i tot en el cas de la llevedora
s'ha trobat la barbaritat
que durant,
no sé si recordo,
quasi 12 anys,
no va sortir cap professional,
perquè es va considerar
que era una especialització
que es tenia que extingir.
Però les llevedores,
de fet,
fan fins i tot
les revisions periòdiques ginecològiques.
No, no,
tenen...
I els parts.
I els parts.
I els parts,
tenen capacitats.
Òbviament, no?
Però les revisions ginecològiques,
que abans era competència única
dels ginecòlegs,
ara les fan les llevedores.
Sí, sí,
però aquesta competència,
clara,
d'un professional
que està dins de l'enfermeria,
probablement l'única especialització
arreglada
i que té la seva formació
via sistema de residència,
igual que un metge,
aquesta,
doncs,
va tornar a reemprendre's
correcuita
fa uns quants anys
perquè s'havia abandonat.
Havia estat.
I avui,
la realitat és que
en el repuntament
de la natalitat,
doncs,
la manca de llevedores
és absolutament dramàtica.
I el sistema
es va permetre,
tornem-hi a la...
Jo crec que
la distància enorme
que hi ha entre
la planificació
i la realitat,
moltes vegades,
el sistema global,
de l'estat espanyol,
ja no parlo de Catalunya,
global,
es va permetre el luxe
d'abandonar
durant molts anys
la formació de llevedores
perquè
es va interpretar
que seria
una cosa
que es tenia
que extingir.
Hi ha hagut una mica
de carpe diem,
amb això
de la planificació,
viure el moment
i el futur
hi arribarà,
perquè amb els metges
comentàvem fa uns dies
que passava el mateix,
que no s'havia fet,
s'havien posat
molts números clausos
a les facultats,
s'havia barrat una mica
l'accés
perquè hi havia
molts metges,
molts nois
i noies
que volien estudiar
medicina
i ens hem trobat
que ara hi ha falta
de metges
de determinades especialitats.
Però sí,
falten metges,
falten infermeres,
falten professionals sanitaris
per tot un seguit
de punts
que hem anotat.
Un d'ells,
lògicament,
el creixement poblacional,
no hem d'oblidar
que hi ha una
major demanda sanitària,
per tant,
tenim molts més serveis
que fa uns anys.
Un altre està,
i aquesta és una necessitat
real,
un altre factor
molt important
que diem
és tot aquest conjunt
d'elements
des del nivell laboral
que faciliten
que per un lloc
de feina
necessités més persones,
això vol dir
menys hores d'any
de treball
i vol dir
altres avantatges socials
com ha estat
la millora
de la conciliació
de la familiaritat
professional
i per tant,
però això vol dir
que per aquest lloc
de feina
necessites més gent,
el creixement
de les famílies
monoparentals,
des d'un punt
de vista,
no més,
des del punt
de vista
de persones
que poden
avui adoptar
un fill
i no tenen
parella,
però també
persones
separades
o que viuen,
que s'han separat
o divorciat
i que tenen
el càrrec,
la custòdia
dels seus fills
i que per tant
també majoritàment
són dones
i també són
aquest col·lectiu
i en tot
aquest conjunt
de coses
hi ha
un estat
econòmic
en aquest moment
millor
que també
fa uns quants anys
i per tant
les retribucions
són més bé
i afortunadament
però també
provoca
que ja
que es cobra més
es puguin
permetre
les persones
individualment
es puguin
permetre
allò que no podrien
que és una reducció
d'horari
per tant
dir que
treballo
unes quantes hores
menys
perquè ja cobro
el suficient
com per poder
mantindre allò
i a més a més
m'ho puc cuidar
del fill
tot això és fantàstic
aquest és un mundo feliz
simplement
crevons
se necessiten
més professionals
si és que no passa res
l'única cosa
que passa
és que algú ha de dir
i s'han de formar
més professionals
perquè a més
és un lloc
un mercat
avui
ben pagat
jo crec
és un ofici
meravellós
fantàstic
almenys
és el que nosaltres
amb un reconeixement
social important
amb un gran reconeixement social
però escolti
formi més persones
si no hi ha
cap més problema
que aquest
obri les portes
hi ha escoles
universitàries
que es mantenen
amb un nombre
de professionals
misèrrim
que no
que ha sortit
també pels mitjans
aquests dies
a veure si el tanquen
si no el tanquen
8 alumnes
10 alumnes
amb la càrrega econòmica
que representa
tindre el professorat
etcètera
nosaltres
necessitem professionals
tot aquest conjunt
de diners
desaprofitats
per la no concentració
d'escoles
que es dediquin
a obrir
noves escoles
que són el que necessitem
perquè donarem feina
bon ofici
ben pagat
socialment reconegut
i només falta
que formar-los
això potser
no
potser no
segur
sona carrincló
però potser també
falten vocacions
perquè estem en una mentalitat
que ens agrada viure
d'una altra manera
i tot i que les condicions
lògicament
laborals
han millorat
notablement
respecte anys enrere
continua sent
una professió
que ja siguin
8, 5 o 4 hores
les que dediqui la persona
són de dedicació absoluta
treballeu amb material sensible
treballeu amb persones
sí
sí
per tant hi ha aquest component
personal
també més enllà
de l'atractiu
que pugui ser
l'ofici
en quant a retribució
en quant a condicions laborals
però hi ha un component
i no tothom està disposat
a treballar
en aquest ofici
no?
sí
jo crec que
que és un ofici
vocacional
estic plenament convençuda
i que la
crec que la vocació
de les persones
que se dediquen
o que volen dedicar-se
a estudiar
infermeria
ha d'estar una mica
innata
penso que
sí
que hem de fer
una campanya
de cridar vocacions
i que
la gent
es dediqui
a aquesta professió
que és realment apassionant
quan estàs
aquesta professió
la de metge
la de mestre
són professions
que si no hi ha
una motivació personal
per bones que siguin
les condicions laborals
corres el risc
de no fer bé
la teva feina
home evidentment
tot va lligat
perquè
però sí
jo penso que
que l'element
vocacional
és important
però jo estic d'acord
eh
on discrepo
en tot cas
és la
que no n'hi hagi
de vocacions
és l'única
o de les poques
escoles
sembla que parlem
de capellans
però jo crec
que els simils
serveix
he estat jo
qui ha dit
això de les vocacions
no no
però jo crec
que fins i tot
ser periodista
com vostè
que ho fa molt bé
s'ha de saber-ne molt
eh
i s'ha de ser molt vocacional
en aquest món
que vostès treballen
que això és un
això és un món
molt complex
el seu eh
de baralles
i de gent
i després
per tant
quasi tots els oficis
hi ha una part
sobre tots aquells
que estan davant
del públic
que necessiten
un cert nivell
de motivació
i vocació
i amb infermeria
i segur
en quasi tot
el d'això
de sanitaris
però fixi's una cosa
només hi ha dues escoles
que jo conegui
que són les escoles
de negocis
i les escoles
algo de química
però sobretot
les escoles de negocis
i les escoles
d'infermeria
on hi ha facultats
que són privades
i la gent paga
per formar-se
per tant
en aquest moment
a Catalunya
en nombre
la que més
té escoles
privades
universitàries
però que la gent
té que pagar-se
perquè no són públiques
estan adscrites
a una universitat
però estan adscrites
no formen part
d'una universitat pública
la que més té
és infermeria
per tant
des del punt de vista
i gent que es queda
a les portes
i no entra
en aquestes escoles
n'hi ha
i hi ha moltes
carrelles que no
per tant
en aquest moment
el problema
de tenir
expectativa
d'omplir
aquestes facultats
amb el nombre
de gent
que es necessita
no hi és
perquè en tot cas
primer la gent
aniria a una escola
pública
gratuïta
que no pas
escoles universitàries
privades
que s'omplen
estan totes plenes
llavors jo crec
que el problema
és de mentalització
o sigui
és aquesta
disintonia
per dir-ho
d'alguna manera
que hi ha
entre
la planificació
universitària
i
per altra banda
el món real
el que és
el món
de la gestió
quotidiana
i de l'assistència
que a nosaltres
tots ens espermera
aquest
no saber
què passarà
amb el nou
amb la nova
sistema d'estudis
aquest que dèiem
el pacte de Bolònia
el pacte europeu
que no en tenim
no hi ha ningú
que hagi explicat
ni hagi dit
quin és
l'encasellament
professional
d'aquests grups
professionals
hi ha moltíssim
anys i a total
voltant d'aquest
canvi
important
de la formació
dels estudiants
parlem del món real
com deia
des de la perspectiva
de la xarxa
cada organització
sanitària
s'organitza
en funció
de les seves necessitats
el territori
etc
a dia d'avui
Sílvia
quina és la tasca
de les infermeres
a dia d'avui
aquest matí
com es planifica
el treball
de les infermeres
de la xarxa
per exemple
a grans trets
eh
sí
evidentment
doncs mira
doncs hi ha professionals
que la seva tasca
és aquesta
les llevadures
que són especialistes
les unitats
de cures intensives
tot aquest tipus
de...
com s'organitza
com s'estructura
a grans trets
no es pregunta l'examen
una mica complicat
explicar-te
l'estructura
de l'hospital
no cal tant
l'estructura
però sí les funcions
que tenen
les diferents
professionals d'infermeria
i algun que altre
noi professional
d'infermeria
que també en teniu
sí
bé
a veure
nosaltres
l'organització
de l'infermeria
dins de tota la xarxa
s'estructura bàsicament
en tres àmbits
d'atenció sanitària
que és
el soci sanitari
i l'especialitzada
a l'hospital
i l'assistència primària
a les àrees bàsiques
això és
la gran
diferenciació
dintre de la nostra
organització
a partir d'aquí
enfoquem
la tasca d'infermeria
en cuidar la persona
llavors
perquè dins
de l'assistència sanitària
veiem que
hi ha infermeres
que fan
les revisions periòdiques
per exemple
els nadons
en pediatria
si hi ha algun tema
en un moment determinat
criden al pediatre
o a la pediatra
però en principi
dins de l'assistència primària
aquesta seria una
de les funcions
que fan
dins de l'assistència primària
l'infermera
té la seva
pròpia tasca
i la seva pròpia
feina
autònoma
i definida
amb els programes
de salut
diferent
de la tasca
que té l'infermera
dintre del món
sociosanitari
volcat més
amb l'atenció
del malalt crònic
i l'infermera
de l'atenció
especialitzada
o hospitalària
que està
diversificada
amb
les diverses
zones
de l'hospital
des de l'hospitalització
on l'infermera
està a peu de llit
a cura del malalt
el quiròfan
on la infermera
està
al costat
del malalt
que és intervingut
i després
està
el tema
de les consultes
on la infermera
està també
exercint
la seva
labor
dins de la consulta
dins
dins de la unitat
de cura
intensives
evidentment
més que
ningú
al peu
de la cura
del malalt
crític
no sé
urgències
a la porta
d'entrada
de l'hospital
en espera
de l'atenció
urgent
i a tot això
afegim
programes
comunitaris
com a temes
d'obesitat infantil
com a temes
de prevenció
de drogodependències
hàbits saludables
en quant a sexe
no parlàvem fa gaire
de diferents programes
que estiguen
davant d'anar
als instituts
vull dir que a més a més
hi ha tota una sèrie
de programes socials
que també assumeixen
les infermeres
evidentment
en el món
conceptual
diguem-ne
l'ofici
de metge
el seu
patrimoni
seria
el diagnòstic
el concepte
l'identitat
i el diagnòstic
a partir d'aquí
sobre un espai
que és
un espai
diguem-ne
del tractament
que pot ser
directe o delegat
és on
t'estàvem parlant
de totes aquestes
funcions delegades
i després
tot un espai
on t'es patrimoni
en principi
tothom pot fer de tot
però és patrimoni
de l'infermeria
que és la cura
del malalt
amb tot el seu
ampli aspecte
des de les seves
necessitats
a la identificació
d'aquestes necessitats
la prevenció
hauria de ser patrimoni
fonamental
de l'infermeria
vacunacions
és que és un camp
amplíssim
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui el doctor
Joan Maria Atzeram
director gerent
de la xarxa social
i sanitària
de l'Hospital
de Sant Pau
i Santa Tegla
i Sílvia Ferrer
que és adjunta
a la direcció
d'infermeria
de la xarxa
moltes gràcies
fins la propera
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres