Bon dia, Laura.
Hola, bon dia.
Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
I avui un convidat a la qual cosa, la veritat és que ens encanta,
és l'advocat Lluís Sala.
Lluís, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir, perquè el Víctor i la Laura m'han dit
que ets un expert en temes de fiscalitat.
Fem el que podem.
Home, és la teva obligació dir això,
però realment ens han dit que ets un expert.
Com que no estem en èpoques de renda ni res d'això,
parlarem d'una altra qüestió, que és molt important
i que abans semblava que només pogués afectar a les classes més poderoses,
a les classes amb molt de diner,
però avui en dia, diguem-ne que les economies mitjanes també han entrat,
han passat de l'autoocupació a fer societats.
En aquest cas, avui parlem justament d'això, de les societats.
Què passa? Com es fan?
Com es desfan?
Que probablement sigui el més difícil i el més complex.
De tot això en parlem avui.
Correcte.
La veritat és que sí, abans...
Societats mercantils.
Es podia parlar de societats mercantils, cert,
com una qüestió que estava reduïda a capes altes
o a sectors de societats alts o de grans negocis.
I ara, la microempresa, que és societats d'un, dos treballadors
o tres, quatre persones, dos, tres famílies involucrades,
potser és el 70% de l'àmbit societari del nostre país.
I concretament a Catalunya encara més.
Sí, nosaltres hem deixat per moltes raons fiscals o fins i tot de riscos,
hem deixat del que és l'autoocupació i aquell règim directe d'autònoms,
el d'associatiu.
I l'associatiu amb un concepte també clar, que és el de dir on no puc arribar jo sol,
doncs a veure si entre dos o tres podem arribar a nivell d'inversions,
a nivell de clients, a nivell d'infraestructura.
I llavors això és el que s'ha desenvolupat fins i tot des de les noves lleis,
del 89 i 95, societats anònimes i limitades,
que ha facilitat molt l'accés de qualsevol a tindre la seva pròpia societat.
Des de la teva perspectiva, de la teva experiència,
per què creus que s'ha passat en l'última dècada, probablement 10-15 anys,
a passar de l'autònom que s'autoocupava, que era el treballador autònom,
a crear aquest tipus de societat mercantil?
És a dir, ha abandonat aquell estatus per passar-ne a una altra,
més enllà del que podria ser l'ambició material,
de progressar econòmicament a la vida.
Hi ha hagut altres raons, més avantatges,
des del punt de vista de fiscalitat, no sé.
Sí, jo et diria, com a punt, si hagués de definir i reduir-ho a tres,
que hi ha molts més, un seria l'accés,
la facilitat d'accés que tenen les societats.
Actualment, amb 3.600 euros, tu pots constituir una societat
i aquesta societat pot operar exactament igual que qualsevol persona física,
amb una reducció, en principi, del que és la responsabilitat.
El naixement de les societats com les tenim ara,
conceptuades des del 89,
amb una llei que va modificar l'àmbit societari,
i va coincidir també amb una crisi important econòmica,
que era, diguem-ne, 91, 92, 93.
Llavors, aquest accés a les societats va desdevenir molt important,
perquè la gent va veure que aquells negocis que els feien a títol personal,
amb un risc del 100% i una responsabilitat del 100%,
doncs el podien derivar a una societat que el risc es reduïa,
sobretot si fas les coses com Déu mana.
Segon, home, doncs que som impulsors i volem guanyar més diners,
i desenvolupem l'economia, i a Catalunya, doncs, molt més.
Doncs és molt fàcil dir, l'accés que tindré a determinats negocis
serà si m'associo amb altra gent.
Si ho he de fer jo sol, no podré, perquè no tinc ni infraestructura,
ni tinc mitjans econòmics, ni tinc coneixement del negoci.
I tercer, perquè la veritat és que hi ha hagut algunes bonances econòmiques
a nivell fiscal i tributari, i també a nivell de successions.
Això cada vegada s'està reduint més, perquè s'està equiparant bastant
el que és la tributació de societats a el que és la tributació final
que podria tenir un autònom.
Aquí a Catalunya és diferent, tot això, dels impostos i tot això que agrava
a les societats, o més o menys és igual que la resta?
És pràcticament igual. Sí que hi ha diferències a nivell d'algun tipus
de deducció amb alguna comunitat autònom una mica més avançada que nosaltres,
i sí que hi ha algun tipus de deducció, sobretot a nivell de successions
dins de les societats a l'hora de deixar en herència, perquè la veritat és
que no tributem bastant més que tributen altres llocs, i aquí sí que hi ha diferència.
El tipus de tributació és unitari per tot l'estat espanyol,
per microsempreses o per petites empreses i grans empreses,
i tothom tributa igual, tant estigui aquí o fora.
Jo ja sé que pregunto una obvietat, però per això esteu aquí vosaltres,
per explicar-nos el que no sabem.
Les diferències entre una societat anònima i una societat limitada,
o dir, perquè a més pot ser el punt de partida quan comencem a parlar
qui pot fer una societat i qui la pot desfer, no?
Sí, la veritat és que les diferències són petites.
Ara, jo diria que són molt petites, encara que sí que hi ha diferències a nivell de legalitat.
La societat anònima té un capital mínim de 60.000 euros,
la societat limitada de 3.006 euros.
La societat anònima té accions, i són accions que són títols,
que es poden transmetre, i la societat limitada té participacions.
Però, com a elements comuns, hi ha molts més.
O sigui, per exemple, la llei de societats limitades remet a moltes parts de la llei
i de la regulació a la llei de societats anònimes.
Per exemple, a nivell de responsabilitat d'administradors,
a nivell de règim, per exemple, de compra-venda o de participacions o d'accions,
a nivells molt variats, per exemple, d'impugnació d'acords socials.
O sigui, hi ha molta remissió de la llei de limitades a la llei d'anònimes.
A veure, no hi ha gaire diferència en això.
El fet és que grandíssimes empreses del nostre estat,
amb figures de societats anònimes,
ara s'han transformat en societats limitades.
Què hi ha? A nivell, no de macroeconomia,
però sí a un nivell important,
és que, per exemple, per fer certes operacions d'ampliació o reducció de capital,
les societats anònimes requereixen de certs requisits
que no tenen les societats limitades.
Llavors, podries dir que és més operativa una societat limitada que una anònima.
I per això, moltes vegades, ara, aquestes grans empreses
s'estan transformant en societats limitades.
Però, a efectes pràctics per qualsevol ciutadà,
ni la dimensió de la societat és important.
O sigui, tu vols fer un gran negoci i una gran empresa
i no et cal una societat anònima.
Amb una societat limitada és plenament operativa per fer-ho.
Breument, perquè, a més, el Víctor, la Laura,
que són els experts i segur que et treuran més el suc,
acabes de parlar de les grans empreses.
A nivell tributari i a nivell d'obligacions,
tenen les mateixes exactament, igual proporcionalment, és obvi,
una petita societat de dues persones
que han decidit fer un negoci petitet
que una gran companyia multinacional?
La llei és la mateixa a nivell societari.
I la pràctica?
En la pràctica, home, jo crec que una gran empresa
porta tots els protocols que marca la llei
i una petita microempresa, societat familiar,
no porta cap protocol.
I la realitat és que es podrien preguntar,
cadascú que és soci d'una petita empresa
amb la seva dona, amb un cosí,
es podrien preguntar quantes actes han signat al cap de l'any,
quantes vegades fan una convocatòria d'una junta,
o quan fan una ampliació de capital,
si abans d'anar al notari per signar
l'escriptura d'ampliació de capital
han fet una reunió on s'han decidit
quin tipus d'ampliació de capital es fa
o si es fa per aquest import o per l'altre.
No, no es porten tots els protocols
quan una gran empresa es porta absolutament tots
perquè a més té auditories
i perquè té normalment un advocat
o un servei jurídic dintre.
Aquesta hipotètica societat més modesta
a l'hora dels àpats, a la saleta d'estat,
poden fer una convocatòria de socis,
una cosa molt més domèstica.
Jo, més que fer qualsevol tipus de raonament,
volia plantejar-li una qüestió a Lluís
que crec que és una de les preguntes del millón
perquè es produeix constantment,
que és en qualsevol tipus de procediment judicial
o de reclamació econòmica en una societat,
sigui del tipus que sigui,
potser ens matitzaràs,
però què passa?
Per exemple, la societat X
em deu en mi persona física o jurídica
és igual, 10.000 euros.
Lo típic.
Jo constitueixo una societat
perquè després em rento les mans,
soc insolvent,
converteixo la societat en un estatus
de pràcticament insolvència.
Què succeeix amb aquestes reclamacions
tant contra la societat
com contra els possibles administradors,
ja no dic socis,
però sobretot contra els administradors,
com hi ha alguna possibilitat
de poder recuperar els meus diners
o ja els puc donar per perduts?
És només aquesta la qüestió.
Si el règim de responsabilitat
ja es va establir al seu dia,
el que passa és que després
no ha hagut l'acompanyament judicial
que dona resposta a el que diu la llei.
La llei diu que hi ha un règim de responsabilitat
per part dels administradors
i que els administradors
són persones físiques localitzables.
Moltes vegades les societats limitades
són unes persones jurídiques
il·localitzables.
Quan tu tens un domicili social,
tens un capital social
perquè està en un compte bancari
però aquells diners han desaparegut,
el compte bancari s'ha tancat,
la persona jurídica
que s'ha desplaçat d'aquell domicili
no es troba.
Tu vols localitzar la persona jurídica
i no existeix.
No la trobes, ha desaparegut.
Clar, la persona física,
que és l'administrador,
és la que pots trobar.
I la llei ja establia
el règim de responsabilitat
que tenen els administradors.
El que passa és que és cert
que aquest règim de responsabilitat
encara és lent.
O sigui, primer tu has de reclamar
contra la societat.
Això vol dir unes costes
i vol dir uns esforços
i una cremor.
O sigui, el creditor
que ha de reclamar contra la societat
i que no la troba,
primer ha de buscar
a veure on la pot trobar.
Ha de fer tot un procediment
que és llarg.
I al final d'aquest procediment
ha de derivar la responsabilitat
contra l'administrador.
També és un segon procediment.
Ha de ser molt clara
la possibilitat
de reclamar contra tots dos,
societat i administrador.
I actualment,
encara això
és un entrebanc
i molta gent
es queda pel camí.
Jo el que no entenc
és com hi ha gent
que vol ser administrador.
Perquè clar,
si els...
No sé,
des de la meva
més absoluta innocència...
Perquè primer
perquè la llei
exigeix
que ha d'haver un administrador...
Ja, però ja saps
que t'hi jugues, no?
Sí, sí, correcte.
Correcte.
Però per això és el primer
que volen fer
quan veuen
que el comptes de resultats
no és el més favorable.
Doncs vull deixar
de ser administrador.
I això és un entrebanc.
Això és un dels problemes
que tenen la gent
que no saben
quins són els seus drets
i les seves obligacions
com a administradors.
I quan van a una notaria
assignant una escriptura
tampoc és feina del notari
explicar-los-hi.
El notari dona fe,
res més.
No és una oficina d'informació.
Certament.
Facilita moltes vegades
el que són els estatuts.
No entraré
si això ho hauria de fer
o no ho hauria de fer,
però és el que fa
i no hi ha un règim
d'informació prèvia
a la constitució
de la societat.
I la gent va al notari
i ja dic
per la facilitat
de constituir una societat.
Demà jo puc ser
soci de qualsevol societat.
I la veritat és
que aquest soci
o administrador
d'una societat
em pot generar
molts greus
aspectes de responsabilitat.
Al principi
de la teva exposició
has dit que hi ha
tres punts
entre altres
molts importants.
els més importants
per una mica
quines són
les avantatges
de tenir una societat.
Has parlat primer
de responsabilitat
que és una mica
el que estàvem parlant ara.
Quina diferència hi ha
entre la responsabilitat
d'un autònom
normal i corrent
a l'hora de tenir
una deute
enfront d'un que és
administrador
d'una societat.
Has dit que hi ha
algun avantatge?
Sí.
Fins ara
hi ha hagut més
perquè la veritat
però torno a dir
no aspectes legals.
Un autònom
és responsable 100%
per concepte.
Responsabilitat civil
plena de tot el que fa
dels seus actos
i de sus propiedades
presentes i futures.
Un administrador
automàticament
no ho és.
L'administrador
que és soci
respon
ell
de la seva gestió
i el soci
o si no és soci
el soci
respon de la seva aportació.
No respon
de totes
les responsabilitats
presentes i futures
de la societat.
Per determinar
que ha de tenir
aquesta responsabilitat
ha de ser un jutge
que digui
que l'administrador
no ha fet bé
la feina
ha incomplert
algun aspecte
normatiu
i llavors
aquest jutge
declara
que hi ha responsabilitat
de l'administrador.
Quan declara
que hi ha responsabilitat
de l'administrador
es posa
en la mateixa situació
un autònom
que un administrador.
però primer
hi ha un entrebanc
que és
declarar
que l'administrador
és responsable.
Mentrestant
hi ha una societat
que empara
aquest administrador
que el protegeix
i que
judicialment
produeix
uns entrebancs
que realment
fins ara
ha deixat
el règim
d'administració
molt cobert
molt protegit.
Ara per exemple
hi hem vist
molts canvis
jo diria que
els últims 3 o 4 anys
hi ha canvis
a nivell jurisprudencial
important a nivell
de responsabilitats
i responsabilitats plenes
contra administradors
i no per coses
molt flagrants
que la societat
ha desaparegut.
No, no,
la societat segueix viva
però hi ha uns deutes
que no es poden fer front
i l'administrador
no ha fet
l'ampliació de capital
no ha fet
aquella junta
per veure
si va a la dissolució
o si presenta un concurs
i qualsevol actuació
que hagi estat
negligent
i que hagi produït
aquest deute
pot generar
aquesta responsabilitat plena
100%
de l'administrador.
A més a més
si aquest creditor
al damunt
de ser
creditor
és soci
perquè pugui tenir
algun tipus
de situació
en aquest àmbit
m'imagino
que part dels procediments
judicials
se li exigirà
que
forci d'alguna manera
per les vies
tipus
junta
de socis
etcètera
etcètera
amb caràcter previ
anar amb un procediment judicial
és així això?
primer de tot
el que és creditor
de la societat
i a més a més
soci
el que ha de fer
és esgotar
tot el que són
els mecanismes
societaris
extrajudicials
interns
de mercantils
per veure
si la societat
pot respondre
aquest crèdit o no
però realment
també hem vist
socis
socis
i administradors
de la societat
que reclamen
judicialment
contra la pròpia societat
per cobrar
un sogo
per cobrar
qualsevol deute
que tenen
es pot vendre
una societat
que estigui
en aquestes condicions?
sí
és transmissible
perquè té
un contingut econòmic
el que passa
és que
aquí s'ha d'assessorar
el comprador
aquí està la cosa
perquè a vegades
s'ha conegut
algun cas
i què passa
aquestes petites empreses
familiars
dos familiars
o tres que s'ajunten
i fan una empresa
tu has dit
abans
aquestes empreses
acostumen a no
complir els protocols
establats
legislativament
què passa
si no els compleixen?
no ho volguis saber
Laura
jo ho vull saber
que deu haver-hi
en aquella casa
jo a aquesta societat
li desitjaria
que guanyés
molts diners
molts diners
i que mai tingui
cap problema econòmic
perquè la veritat
és que
quan no es compleixen
els protocols
després
la reacció
de qualsevol soci
que es considera
perjudicat
per l'altre
pot ser
àmbit
òbviament
mercantil
o penal
i estem veient
que fins i tot nosaltres
com a advocats
veiem que
moltes vegades
la solució
que tenim
és perquè
s'ha criminalitzat
moltes actuacions
en àmbit
mercantil
que abans
no estaven
abans del codi penal
de 95
no existien
ara les veiem
les denúncies
cauen
i cauen
i són denúncies
entre antics amics
entre
exparelles
o entre
fins i tot
actualment
Marit i Moller
probablement
tolerarien
una infidelitat
però els deutes
de diners
no es perdonen
pel que dieu
correcte
és molt possible
que sigui així
quan és un matrimoni
s'agreu jo
la situació
encara
perquè es parla
de patrimoni
es parla
de criatures
es parla
d'un repartiment
diferent
al que
es podria fer
amb un altre
tipus de lligam
d'una societat
aquí a més
estem parlant
amb sentències
judicials
de la pròpia
separació
deu ser bastant
més complexa
això la Laura
també
no
quan portem
separacions
amb patrimonis
i societats
pel mig
requereixer sempre
l'ajuda
d'una persona
especialitzada
perquè es complica
molt la cosa
és a dir
inclús els jutges
no saben ben bé
per on van
necessita
la veritat és
que hem de discriminar
i hem de separar molt
i els advocats
tenim aquesta feina
jo per exemple
et diré que jo
a nivell de matrimonial
no sé res
i si tu ara em dius
que defensi
una dissolució matrimonial
un divorci
tindria greus problemes
no entenc com
hi ha advocats
matrimonialistes
i que
em consta
que són
bons matrimonialistes
que quan hi ha
una societat
involucrada
que és una societat
familiar
de marit i muller
o ex
marit i muller
es veuen
en cor
el jutjat
de família
demanar-li
que
un li vengui
a l'altre
les participacions
d'aquí
o que un
cessi
com a administrador
o que aquest
li doni
el negoci
que forma part
que és d'una societat
és aliena
totalment
al matrimoni
i això
es veu
encara
que no
està ben
assolit
i fins i tot
a les negociacions
el client et diu
però jo en el fons
el que vull
és aquest negoci
per tant m'estic
separant
però vull aquest negoci
ho sento
si s'està separant
vagi a separar
i quan tingui el divorci
vingui aquí
o si vol
comencem un altre procediment
però a mi del divorci
no em digui
règim de visites
perquè no li sabré dir
el que dirà
la jutgessa de Tarragona
i òbviament
el Lluís es refereix
a societats mercantils
hi ha situacions
dintre de l'àmbit matrimonial
amb el que s'utilitza
depèn del règim matrimonial
que s'apliqui
en quant al patrimoni
el terme
societat de ganancials
que és un altre tipus
entre cometes
societari
que no té res a veure amb això
jo seguint una miqueta
la bateria de preguntes
li volia fer dues preguntes
bastant concretes
al Lluís
en primer lloc
com
de quina manera
podíem saber
i conèixer
la situació
econòmic comptable
de la societat
en aquest cas
si és que és
efectible o possible
conèixer-la
amb una precisió
bastant considerable
i en segon lloc
quina capacitat
o quina possibilitat
té un soci
per marxar
forçadament
d'aquesta societat
me refeixo forçadament
quan per algun tipus
d'administrador
o d'altre soci
se li pugui plantejar
una oposició
amb aquesta marxa
a nivell d'informació
d'una persona
respecte a una societat
és molt variable
l'inici
o principal
o bàsic
és el públic
que és el registre mercantil
manté
i és de caràcter públic
la informació
de totes les societats
ara volem anar
a veure
els resultats
de Telefònica d'Espanya
S.A.
i obtindrem
uns comptes
i sabrem
quins són els comptes
de Telefònica d'Espanya
i jo no soc
accionista de Telefònica d'Espanya
i obting aquesta informació
segon nivell
el soci
absolutament minoritari
inferior al 5%
aquest va
una mica
a l'albur
del que li diguin
o sigui
jo tinc
un i mig per cent
d'aquesta societat
i vaig a la Junta
i m'explicaran
el que vulguin
i em donaran
la informació
que sotmetrà
a la Junta
però res més
més del 5%
ja puc demanar
a una editoria
per tant
l'auditor
ja em pot informar
de conceptes
que dins
del que és
els balanços
i els comptes anuals
no em donaria
més del 25%
a més a més
puc anar a la societat
i puc demanar
aquesta factura
aquesta factura
aquesta factura
i vull saber
per què s'ha fet això
i demanar
certa informació
que es tractarà
a la Junta
i òbviament
més del 50%
decideixes
per tant
la informació
plena i total
el que no es pot acceptar
és un soci
de més del 50%
que pel fet
que té anomenat
un administrador
no tingui informació
de la seva societat
això és
això és
el que veig
i quan a la marxa
la possible sortida
respecte a la marxa
doncs hi ha la possibilitat
òbviament
d'una dissolució
que és
la marxa
de mútu acord
de totes les parts
o amb unes majories
importants
dins de la societat
després
hi ha
els drets
de separació
que tenen els socis
això es poden establir
si tu ho estableixes
dins dels estatuts
ja d'inici
quan constituïs la societat
ja dius
en quin règim
podràs marxar
de la societat
això no és una pràctica habitual
però és una pràctica
que per exemple
ara
seria molt
correcta
fins i tot
jo estic plantejant
societats que neixen
perquè hi ha una persona
que sap fer una cosa
però que no té capital
i l'altra persona
que té capital
i que li presta
jo entenc
que aquesta persona
capitalista
tard o d'hora
de sortir
d'aquesta societat
perquè qui sap fer la cosa
quan tingui els diners
entenc que
d'una microempresa
ja no li cal
el capitalista
ja s'ha desenvolupat
i no vol créixer més
sap que el que sap fer
ho sap fer
en aquest entorn
doncs
aquestes societats
estan
específicament
establertes
el que són
els drets
de separació
del soci
i quan no estableixes
els estatuts
com sortirà
aquest soci
doncs la llei
estableix
que a ningú
se li pot obligar
a ser soci
d'una societat
quan no ho vol
llavors la llei
de societats limitades
anònimes
permet
aquest dret
de separació
llavors
es pot anar
a una valoració
de les participacions
en base a valoracions
per experts comptables
auditors
etc
i establir
doncs
que la societat
haurà de comprar
aquestes participacions
en el supòsit
que aquest
a part
que el soci
pot negociar
o sigui
les seves participacions
tenen un contingut econòmic
doncs pot negociar
amb un tercer
i diu
doncs jo vull transmetre
Víctor Roca
i Laura
que és socia meva
diu doncs
abans que li transmetis
a la Víctor Roca
jo que soc socia teva
et faig
aquest dret
d'adquisició preferent
doncs a veure'ns la Laura
em compraria les participacions
i jo
on me'n surto
a la societat
fent l'oferta
a un tercer
que no era soci
hi ha diferents nivells
però un dels que no està utilitzat
i jo
sempre recomano
és a dir
marquem
a priori
primer any
doncs si
surts
tindran aquest valor
independentment del balanç
el segon any
tindran aquest valor
el tercer any
tindran aquest valor
o si no
anem sempre a una valoració
que faci un esperit independent
i que digui
que les meves participacions
en l'any quart
doncs valen això
i jo estaré obligat
a comprar-ho
o la societat
estarà obligada
a comprar-ho
generalment
el que hauria de fer
tothom
que es plantegi
fer una companyia
una societat
és
a tall preventiu
és crear
doncs
deixar ben clares
les bases
abans comentàvem
quan lligar
amb aquest mercantil
també té lligams
personals i familiars
després venen els problemes
no?
el pacte entre cavallers
millor no aplicar-ho
en aquest tipus
de negocis
no és massa recomanable
la veritat és que
el que està escrit
està escrit
i jo que et vaig dir
que aquesta societat
era teva
i tu ets la meva dona
serà teva
i no et preocupes
que si algun dia
tenim problemes
serà teva
però jo tinc el 60%
de la societat
i tu tens el 40%
i tu ets l'administradora
doncs mira
jo sóc el 60%
i ara et trec
d'administradora
em poso jo
i a l'endemà
deixes de tindre control
de la teva societat
de la que tu estàs treballant
i d'un negoci
que coneixes tu
que jo no coneixo
doncs la veritat és que
tot això s'ha d'establir
i normalment
quan es constituïs una societat
això que s'estimen molt
les parelles
i diuen
vinga el 50% cadascun
quan una persona treballa
en la societat
i l'altra no està treballant
perquè té la seva activitat
laboral o professional
doncs tampoc s'entén massa
perquè en el fons
estàs fent-ho
perquè ens estimem
i no les companyies mercantils
les fem
perquè volem guanyar diners
i hi ha un concepte
que és erroni
d'inici
i d'iniciament
s'ha fet curt com sempre
Lluís hauràs de tornar
un altre dia
parlo massa
no, no, en absolut
el que passa
que hi ha moltes qüestions
damunt la taula
el que passa
jo no puc deixar l'espai
sense preguntar-te
és una bajanada
ja ho sé
però aquestes coses
em criden l'atenció
has parlat de 3.006 euros
per constituir una societat
i aquests 6 euros
500.000 pessetes
això és com 100 anys
i un dia
sí, sí
que també és
i un dia
ja no em ve d'aquí
són les 500.000 pessetes antigues
correcte
és l'arredoniment
serien 3.005
3.005
com a no sé quant
llavors
nosaltres
el que no ens agrada
és dividir les participacions
en cèntims
perquè llavors faríem
3.400.000 participacions
no
ens arredonim a 3.006
i això és divisible
a més
per dos
o sigui que ràpidament tens
si vols repartir
el 50% cadascú
1.500
3 i fora
veus tot en aquesta vida
té una explicació
més que lògica
tot
això ho deixem parlar
la propera setmana
Laura
et sembla aquesta part més
explicable
Lluís Sales
de Veritat
que ha estat un plaer
esperem que vinguis un altre dia
gràcies
Víctor, Laura
fins la propera setmana
molt bé
a vosaltres
a vosaltres