Comencem el temps de tertúlia, mitja hora que dediquem cada dia al matí de Tarragona Ràdio
per repassar les qüestions d'actualitat.
Avui amb quatre convidats, ja els tenim situats a l'estudiu de Tarragona Ràdio.
S'han situat a la dreta en Manel Cassenyo, vicepresident de l'Associació de Veïns de Sant Salvador.
Manel, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la Carme Pedrol, presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo.
Carme, bon dia.
I botiguera.
I botiguera.
També és botigué l'Antoni Guasc.
Antoni, molt bon dia.
I també ens acompanya la periodissa, professora de la Universitat de Rovira i Vergili, Nani Rodríguez.
Nani, què tal? Molt bon dia.
Bon dia. M'ha encantat el de la localització geogràfica dels convidats.
Això que uns s'han situat a la dreta, m'ha encantat.
Bueno, i uns a l'esquerra.
Bueno, però ho heu situat, cadascú s'ha situat i un moment a l'esquerra.
No, no, a veure, jo millor m'ho he tocat, eh?
Jo hi he entrat i estàveu assentats ja.
Això, les responsabilitats dels altres tres convidats.
Repassem l'actualitat de la jornada.
Una actualitat que avui ve força farcida.
Volem dedicar aquests primers minuts de la tertúlia
a parlar, a preguntar-los quina és la seva opinió
sobre les primeres decisions, sobre les primeres actuacions de govern
del nou equip de govern encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros.
S'ha signat un decret per eliminar 500 zones blava
de l'Ajuntament, vaja, dels carrers de la ciutat de Tarragona.
S'ha hi hagut reunions amb el subdelegat del govern
i amb el delegat del govern,
de quina han sortit diferents compromisos.
Si us sembla, comencem parlant del trànsit,
d'aquesta decisió que segurament és la decisió més concreta
de les que ja s'han pres fins ara.
Properament, com dèiem, s'en eliminaran 513,
crec que són exactament places d'estacionament blau de la ciutat.
Què us sembla, Dani, per exemple?
Doncs em sembla benvinguda a seguir.
A veure, una mica electoralista,
una mica de política de paradó, em sembla perfecta.
I un incis, ahir precisament estava en aquests estudis Joan Arejo,
líder de l'oposició,
i remarcava que creia ell que era una decisió de caràcter populista.
Però és igual, vull dir,
si els que portem cotxe tant en quant
i ens treguin alguna zona blava, em sembla perfecta.
A més, la veritat és que hi havia llocs,
per exemple, allà on està ubicat Sanitat.
que aquell tros que estigués de zona blava
era absolutament ridícul,
perquè és que allà no hi ha rotació, francament.
Allà vas a buscar parcament
quan no trobes en altre lloc
i penso que benvinguda sigui.
Que és electoralista, estic totalment d'acord.
Que és política de paradó també,
però mentre les vagin fent així, em sembla perfecta.
Mentre la butxaca no s'enressenteixi,
millor que millor.
Més opinions, Antoni.
A mi em sembla prou bé,
el que passa és que d'alguna manera
també hem de ser conscients
que cada vegada hi ha més vehicles a la ciutat.
Hi ha un problema de mobilitat important
i el fet que la gent vagi,
i diguem-ho clar, i català,
la gent va amb cotxe a tot arreu,
doncs fa que hi hagi problemes de mobilitat.
Què feia el tema de la zona blava?
El tema de la zona blava el que feia
era recuperar lloc
per a aquelles persones
que anaven als puestos per fer gestió.
Què vol dir això?
Nosaltres tenim aquí un puestos,
com és l'Avinguda de Roma,
que està carregada d'oficines,
oficines de gestió,
oficines, doncs,
per exemple,
des de la plaça Imperial Tarraco
fins a baix de tot un departament
que em sembla que hi ha de justícia
o alguna cosa per l'estil,
també hi ha una zona d'universitat.
Clar, què passa?
Que vulguis que no.
Si no posem una zona blava aquí,
hi haurà molts de cotxes de veïns,
dobles cotxes o dos cotxes
que acostumen a haver a les famílies,
que estaran aparcats tot el dia.
Llavors, és clar, què passa?
Que a mi em sembla molt bé
que es treguin places de zona blava
perquè deixes de pagar
com a lloguer d'una plaça de pàrquing.
Però què passa?
Que en el moment que es treguin
aquestes zones d'aparcament regulat,
això serà un aparcament permanent
per molta gent d'aquí.
Què passarà?
Que així com ara nosaltres
aquí a l'Avinguda de Roma
teníem que passar bé per la zona interior,
per la calçada lateral,
a l'autobús,
i feia que d'alguna manera
hi hagués prou alegria de trànsit,
què passarà?
Doncs que hi haurà dobles files,
dobles aparcaments.
Quan hi ha doble fila,
l'autobús municipal no passa, eh?
No, no, en el moment
que hi ha un altre cotxe no passa.
Aquí a l'Avinguda de Roma,
que és una de les zones
on està previst eliminar la zona blava,
quan hi ha doble fila,
l'autobús municipal no té prou espai
i genera un embús.
Llavors, esclar, què passa?
Doncs que treure això d'aquí,
que d'alguna manera
el que dóna la zona blava
és mobilitat,
ho trobo una miqueta precipitat.
Ho trobo bé
que es treguin zones
de Parcament Blau,
com ara, per exemple,
Vidal i Barraquer,
doncs ho trobo perfecte,
perquè és que, a més a més,
allà tampoc la gent ni s'hi aparque.
Però en aquests punts
que són bastant crítics,
penso que s'ho haurien de pensar
una miqueta.
Manel?
Sí, jo em sembla que el...
No hi havia pensat massa,
no hi havia reflexionat,
la veritat, massa en aquest tema.
Alguns de vostès arriben normalment
a la tertulia amb cotxes,
o sigui que ja són veterans,
o sigui que ja poden...
I de fet, a veure,
quan estava parlant l'Anton,
doncs això m'ha fet pensar
que té molta raó en el que diu,
que quan s'han de prendre
aquest tipus de mesures,
s'ha...
Bueno, evidentment,
era una de les qüestions
que havia plantejat
en el seu programa electoral,
però alternatives a això,
a la mobilitat,
a millorar la mobilitat
de la ciutat,
o sigui, això, d'acord,
traiem aquestes zones blaves,
però com es ressentirà
la mobilitat,
això ens ho han explicat,
i jo em sembla que no.
No, però jo diria que...
Ai, perdó.
Jo, no, no, no, no, no.
Ets una tertulia,
poden interlocar-ho amb volia, eh?
El senyor Ellestero
suportava el seu programa polític,
entre altres coses,
i començava per la més fàcil,
anar i clasurar les màquines.
Va dir en qualsevol moment
què seria la primera mesura
que faria,
si arribava a com a calma.
O sigui, la més fàcil, no?
I llavors,
és el que dèiem,
jo també potser perquè,
igual que l'Anton,
clar, tinc una botiga,
i llavors el que ens interessa molt
és la mobilitat.
Evidentment que hi ha llocs
que potser no hi ha tanta mobilitat,
segons per quines coses,
perquè, per exemple,
també es treu alguna zona blava
que hi ha mobilitats d'altres maneres,
potser no d'oficines,
però sí d'altres,
com pot ser d'esports,
o alguna altra manera de mobilitat
també pot haver.
I llavors jo em fa la feita
que s'ha fet una miqueta la llogera,
i, evidentment, de totes, totes.
Que, a veure,
que ja està bé, no?,
que es vagi fent,
però que ha sigut populista moltíssim.
Que, a veure, que ja està bé,
que ojalà n'éssim fent així
i tot fos populista
i n'és complint tot el que s'hessin fet.
Per exemple,
jo sé que estic esperant en candeletes
que es facin unes escales mecàniques
i les 100 escales,
perquè també va ser una promesa
del senyor Ballesteros,
i ho estic esperant en candeletes,
perquè, vull dir,
quan tu fas una promesa així,
quasi que has de tindre el pressupost
dintre el calaix
i ho has de tindre tot,
i no arreglar-les,
sinó fer unes escales mecàniques
tal com s'havia dit.
Bé,
és igual que sigui populista,
però que es faci,
clar,
començar pel més fàcil,
doncs, bueno,
potser s'anirà fent.
Jo crec que hauria estat bé
que hagués plantejat
un pla de mobilitat global de la ciutat.
És el que comentava,
jo penso que arreglar la mobilitat
no s'arregla ni posant
ni traient zones blaves.
És bastant més complicat que això.
És molt complex, això.
I passa perquè tots ens conscienciem
que no pots agafar el cotxe
per anar des d'aquí al mercat,
perquè és que és absolutament inoperant
i no hi ha ciutat que ho suporti.
I t'has de començar a mentalitzar
que has de pagar.
Per anar a la ciutat
i anar a fer serveis has de pagar.
Sí, sí.
I jo ho tinc com a norma.
Jo no em complico la vida
d'anar buscant zones blanques
o zones blaves,
sinó que em poso directament al pàrquing.
Ja sé que és un cos,
però jo visc en un barri, no?
Però sé que és la manera,
doncs bé,
més còmode,
evidentment aquest cos,
però de no generar
aquests conflictes de mobilitat
en la ciutat.
És més,
te vaig a dir una cosa,
no solament això que em dius tu
els que venen amb cotxe,
sinó que els que venen amb transport públic
ja tenen una despesa.
És a dir,
entrar en una ciutat
sempre requereix una despesa,
actualment,
perquè és que clar,
vulguis que no,
les persones que viuen a fora
o les a Docent Salvador,
vulguis que no,
han d'agafar l'autobús
i això ja és una despesa
tant per entrar com per sortir,
tindre la seva mobilitat,
d'acord?
Per tant,
ja és una despesa.
Si vas amb cotxe,
la tripliques.
I no solament això,
és el que diu la Nani,
hauríem de tindre tots
una miqueta de consciència
i no hi ha històries d'aquestes,
saps?
Però, clar,
quan veus que els cotxes
cada vegada són més grans
i que d'això hi venga,
hi foli...
I n'hi ha molts més,
n'hi ha molts més.
Clar,
llavors,
vulguis que no,
d'alguna manera,
doncs aquestes coses,
doncs sí que són qüestions
de consciència així.
Jo el que volia dir
és una cosa,
millor,
potser és l'única oportunitat
que tindré de dir-ho
i vull felicitar l'alcalde,
el nou alcalde.
El vell, el nou.
El nou.
Perquè una de les coses
que va dir
va ser que volia governar
i volia governar
per tots els tarragonins.
Jo,
que sembla una frase feta,
la trobo molt interessant,
però li va faltar un puntet
i és governar
per tots els tarragonins
i amb tots els tarragonins.
Què vol dir això?
Vol dir que hem d'implicar
la societat
i una de les coses
que no s'han fet fins ara,
precisament,
eren els personalismes
que es duen a terme
amb les negociacions
fora de Tarragona.
Què vol dir això?
Negociacions en Madrid,
negociacions en Generalitat,
negociacions en totes aquelles
empreses estatals,
regionals,
en fi,
el que fos,
que d'alguna manera
havien d'aportar
un pressupost aquí.
Els socialistes
el que poden aportar
és precisament això,
és a dir,
governar per tots
i amb tots.
Jo el que demano
és que tingui
aquesta consciència
perquè governar
amb tots
es farà molt més fàcil
i no solament més fàcil,
sinó que es podran treure
més rèdits
d'aquesta
governabilitat.
Anar a negociar a Madrid,
no cal que hi vagis
tu sol,
alcalde,
hòstia,
emporta't uns empresaris,
emporta't uns universitaris,
emporta't uns
associacions de veïns,
emporta't a gent
que pugui d'alguna manera
fer una miqueta
més de pressió,
aquest és el punt
que jo li voldria demanar
a l'alcalde,
és a dir,
amb tots,
amb tots.
Què et sembla, Nani?
A mi em sembla perfecte,
jo sempre defenso
la participació
de tothom
a tot arreu
i és l'única manera
que si estàs implicat
en un projecte
és garantir
que aquell projecte
sortirà més o menys bé,
un exemple el tenim
amb el Pla General
d'Ordenació Urbana,
els problemes que hi ha
ara de veïns
que s'han donat compte
quan ja estava aprovat
el pla
que a casa seva,
que a la zona on viuen,
per raons purament especulatives
i immobiliàries
perquè no n'hi ha d'altres,
aniran a terra,
això em sembla
que és
no contemplar
la participació
dels ciutadans
amb la gestió
de la seva pròpia ciutat
i amb això
estic totalment d'acord
amb tu.
Però a mi també m'agradaria
encara que sigui
bastant més profà
que remodeli
el projecte
de la Platja Llarga,
em deixeu també
que ho digui,
cadascú pot posar
la seva collada.
És un dels temes,
perquè una de les qüestions
que l'Antoni ha fet
de moderador
ha canviat directament
el tema,
una de les qüestions
que s'ha posat de relleu
ja aquests primers dies
és que hi ha
una hegemonia socialista
en les administracions
aquí a la Camp de Tarragona,
l'alcalde ja s'ha entrevistat
amb el subdelegat,
el senyor Joan Maria Belló,
amb el delegat,
el senyor Xavier Sabater,
i s'ha posat de relleu
aquesta bona sintonia personal
que hi ha
entre aquests tres dirigents polítics.
Sembla que això
podria començar
a donar fruits,
ja està programada
una reunió
d'aquí 10 dies
amb el conseller
de Política Territorial,
Joaquim Nadal,
per intentar desencallar
el tema
de la façana marítima.
Ahir amb el senyor Belló
doncs es va posar
sobre la taula
la possibilitat
de remodelar
o de fer alguns canvis
en el projecte
de la platja llarga,
la possibilitat
de recuperar
el Banc d'Espanya
per a usos culturals.
Creuen vostès
que aquesta bona sintonia
entre els màxims responsables
de les administracions
pot ser positiva?
A veure, clar,
jo et parlaré com a Tarragona,
evidentment.
Ole,
perfecte,
però el que em sabria
molt de greu
és pensar
que potser
temps enrere
s'havia posat
pals a les rodes
perquè Tarragona
tenia un color polític
i ara
els tres llocs
tenen el mateix color polític.
A veure,
no ho vull pensar.
Penso,
però no ho vull pensar,
perquè això ja fora
el colmo.
De dir que ara
totes aquestes coses
s'avancen,
ara s'avança
perquè tenim
un altre color
d'alcaldia.
Tot això s'avança
i resulta que
no és que s'avanci,
és que abans
ens havíem posat
l'altra veta
perquè si en un futur
vingués un altre
que llavors
els menys
els pogués portar.
No,
el menys
serà dels tarragonins
que han sigut
la gent que han lluitat
i ho han fet.
Això és una cosa
que la veritat
és que també
s'ha de tindre
molta cura
en aquestes coses.
No solament treure
els parquímetres
que li pugui semblar
que s'obrin,
sinó que tindre
una miqueta
de cura d'humilitat.
Jo només,
bueno,
que després
ja es deurà dir,
que dintre de pocs dies
s'inaugurarà
el que és
el mall
de pescadors
del Serrallo.
Això ha sigut
una cosa
de tothom
que ha intervingut
al llarg
d'uns quants anys.
Vull dir,
una obra així
no es fa en un dia.
Doncs si s'han de posar
les medalles
se les posem tots,
però no els últims
que han entrat.
Això és el que em sabria
que ara passés
igual amb el Gertrè,
que passés
amb el projecte
que han de fer
de la façana marítima,
la veritat és que
em seria molta greu
perquè hi ha molta gent
que fa molts anys
que ho treballen.
Manel.
No, això és cert.
El que passa és que
cal veure
quin estat
històricament
fins ara
l'administració
que ha posat
pals a la roda
en quant a la relació
amb l'Estat
i amb la Generalitat.
Perquè bé,
jo entenc que...
Depèn d'en qui parli
de la manca de comunicació
depèn una mica
dels interlocutors
i de les persones
que discuteixen
o que tiren endavant
propostes.
Per tant,
a veure,
el senyor Nadal
en aquest sentit
ha sigut
una persona
molt complexa
en quant a negociar
amb qualsevol administració,
sigui del color que sigui,
perquè amb la seva
pròpia gent,
quan estava a la Generalitat
va tenir molts problemes
en moltes qüestions.
Per tant,
a veure,
això és cert
que si hem de parlar
d'aquest tema
de forma genèrica,
és així,
les administracions
són administracions
al marge
del color polític
del qual pertanyen,
però després
la realitat
sabem que no és així,
no?
I que evidentment
estan al poder
perquè guanyen unes eleccions
i els vota la gent
i per tant
han de fer aquestes qüestions,
aquestes coses així populistes
i aquestes,
millorar una ciutat
perquè són del mateix color,
doncs benvingut sigui,
que,
a veure,
objectivament no hauria de ser així,
però nosaltres sabem
que la realitat
dels fets
consumats
i la realitat
és aquesta, no?
De totes maneres,
evidentment,
tenen raó,
objectivament,
les administracions
són administracions
que han de servir
al ciutadà
independentment
del color que sigui,
no?
I això,
i han de servir
al ciutadà.
Però, a veure,
sempre es dona
aquesta situació bé.
Per això deia jo també
que d'alguna manera
s'haurien de crear
aquests lobbies,
és a dir,
que l'administració nostra,
que és la local,
la més pròxima
que tenim,
d'alguna manera
quan hagi de negociar
alguna cosa
i ja sigui a la Generalitat
i ja sigui a l'Estat,
hi hagi una conxorxa ciutadana
que faci de lobby.
És a dir,
no solament la pressió
de la negociació,
sinó abans,
després,
pel costat,
pel darrere,
i això,
i això
vol dir,
doncs,
governar amb tots.
És a dir,
aquí possiblement
hem tingut uns anys
de protagonisme
i de força bruta,
no sé si és la paraula,
però vull dir d'allò,
vinga,
eh?
Doncs llavors
això s'hauria de canviar
perquè d'alguna manera
estem veient resultats
a altres poblacions
properes a Tarragona,
resultats en infraestructures,
resultats en gasto important
que no aporta
l'entitat local
sinó que ve d'altres administracions
i estem veient
que està creixent
a tots els nivells
i nosaltres,
doncs,
amb el cuento
que tenim la platja aquí
no podem créixer.
Vull dir,
poca broma
amb aquestes coses.
Governar
i governar amb tots.
La Nani
tenia pendent
parlar d'aquesta qüestió
i tenia ganes
parlar d'un d'aquests temes
concrets
que ja s'ha posat
damunt de la taula
que és el tema
de la platja llarga.
Sí,
el tema de la platja llarga
i el tema d'entendre
que les zones verdes
que envolten Tarragona,
que afortunadament,
no sé si és per manca
d'infraestructures,
per manca d'inversions,
per manca d'enteniment,
per accés de personalisme,
per la raó que sigui,
encara hi són
i que penso
que és un capital
molt important.
Quan veies
que està planejat
urbanitzar
la zona
del Pont del Diable,
a mi és que se'n posen
quan arribes per l'autopista
i quan ja t'hi acostes
que dius
ja estic arribant,
aquella massa verda
que tens a la dreta,
per mi allò
és un capital
importantíssim,
importantíssim
i allò és el que
a mi em fa sentir orgullosa
de viure aquí
en una ciutat
amb els sectors econòmics
complicats,
amb un territori
distribuït
i organitzat
d'una manera
absolutament anàrquica
i absolutament
campi qui pugui
i que més diners tingui
que es col·loqui
i que encara quedi allò
i que ara
jo no sé per quines raons
perquè és que jo no sé
quanta gent
ha d'arribar
a viure a Tarragona
amb la quantitat
de pisos
i de zones urbanitzables
que s'estan fent cases
o es preveuen
fer cases noves
és que ens n'anirem
als 200.000 habitants
amb un 3 i no res.
Segons el pla d'ordenació urbana
s'haurien de quedar
en 175.000.
Sí, però si estem
en 140 o 150
ja em diràs tu
terres cavades
el PP2
ara la zona aquesta
del pont del diable
per la mort de Déu
posem una mica de seny
i conservem allò
que per la raó
que sigui
positiva o negativa
encara està
de la manera
que havia d'estar
i allò
ser un pulmó verd
aquella zona
que sigui un pulmó verd
de la ciutat
per mi allò
és impagable
vull dir
jo no ho pots comprar
ni hi ha inversió
que t'ho posi
exactament
i no solament això
que de la mateixa manera
que tu n'estàs d'orgullós
jo també n'estic molt d'orgullós
que dius
hòstia
menys mal
que aquí no hi fan res
encara
menys mal
i ara resulta que allà
hi posen una zona
urbanitzable
ja no sé
però escolta
tècnics
hi deu haver
no?
que en deuen sapiguer
de fet
de fet
ara
aquest nou plantejament
del nou ajuntament
que vol reconduir
el pla
evidentment
és una gran oportunitat
que tenim tots els tarragonins
que aquestes bestieses
no es facin
que no es facin
hem de fer al·legacions
nosaltres com a
associació de vins de Sant Salvador
això ens ho hem plantejat
perquè nosaltres
a veure
arran d'aquestes notícies
hem sabut que per aquella zona
es faria aquesta urbanització
això és una obra veritat
nosaltres no volem créixer més
volem millorar
la qualitat de vida
del barri
tenim la nacional 240
que el divideix
la volem soterrar
i precisament
a Ballesteros
en el seu programa electoral
ho posava
que és una de les coses
jo crec
bones que ha fet
en el seu programa electoral
i que això
li ha fet guanyapunts
és el fet
que ha fet
programes electorals
i propostes concretes
pels barris
ha parlat
del nostre barri
concretament
ha parlat
del soterrament
de la 240
de cobrir la piscina
de fer una sèrie
de qüestions
d'anar al barri
i això és bo
ara bé
també això li lliga molt
perquè és un compromís
adquirit
de coses molt concretes
ara no ens pot fallar
és aquella frase
de Zapatero no ens falles
doncs Ballesteros
no ens falles
en aquest sentit
però saps per què?
perquè hi ha una cosa important
que no s'ha fet
durant molts anys
i és la integració
dels barris
és a dir
Bona Vista
no és Tarragona
com que no és Tarragona?
no fotem
i clar
la gent que viu
Bona Vista
vamos a Tarragona
com si anessin
això ens passa
a tots els que vivim
fora del centre
de la ciutat
això és una feina
que s'ha de fer
i és una feina
molt important
i llavors
esclar
què passa
aquesta integració
passa precisament
per aquestes infraestructures
per la comunicació
la intercomunicació
dels barris
amb la ciutat
ens han vingut
onades
d'immigrants
quan encara no
estaven solvantant
els problemes
de les onades
passades
això és una suma
i sigui
que aquí
ens podem trobar
tornar a repetir històricament
la mateixa situació
que es va donar aquí
als anys 50 i 60
exactament el mateix
la gent immigrada
va als llocs
on la vivenda
és barata
i se'n va als barris
i això genera
una sèrie de problemes
i de complexitat
de gran
i de difícil resolució
però estem sempre
repetint el mateix
però amb això
que dèieu
que sí
que teniu per raó
jo també
soc partidària
a més la gent
som de Tarragona
però esclar
és que també s'enteix
d'un barri
a veure
és com si fossis
d'un poble
vull dir
el barri
és un poble
llavors
jo m'he trobat
gent
ja hi som
que et diré
que viu a Tarragona
i a lo millor
els veïns de l'escala
se coneixen justet
amb un barri
i ara també
hi ha barris
que són molt grans
també han canviat molt
però en un barri
es coneix tothom
es coneix des del
que viu al número 1
fins que viu al número 1
30
i sap el que passa allí
vull dir
és més una vida més
de poble
però depèn de quins barris
és el que anava a dir
i el serrallo potser sí
però
en clar
s'hauria d'haver dit
que també potser
hi ha barris
que ara s'han fet
molt grans
però és clar
és que
el barri també
és com
una espècie de poble
i la gent també
s'agrada identificar
una miqueta amb el barri
que s'ha de buscar
elements d'identificació
dels barris
mireu
jo us parlaré
clar
sempre del meu barri
el fet és aquest
a Tarragona
es fa una programació
d'activitats culturals
a Tarragona
i quan dic Tarragona
allò és tot
o quasi tot
es fa a la ciutat de Tarragona
o sigui el centre
de la ciutat de Tarragona
per què no descentralitzem
activitats per tothom
fer-les en els barris
en els barris
hi ha uns centres círics magnífics
un centre círic magnífic
que estan infrautilitzats
en quant a activitats
fan el que poden
els tengues de l'Ajuntament
i fan moltes coses
i fan virgueries
amb el poc que tenen
però hi ha un teatre magnífic
en el nostre barri
i fan activitats
doncs, bueno
gent del barri
les associacions
les entitats, etc
però per què no es fa
si es fa el Dixilan
que es faci una activitat
del Dixilan
al barri de Sant Salvador
i que hi pugui anar tothom
i allò es identifique
els barris com a ciutat
és la manera
de fer anar la gent
que no hi va mai
jo estic segur
que hi ha molts tarragonins
del centre de la ciutat
que no han anat mai
a Sant Salvador
o a Camp Clar
han passat per allà
perquè han anat al mercadet
de Bonamista
que és un senyal d'identitat
del mercadet
deixem aprofitar
els 8 minuts
que ens queden
fins al punt de les 10
per canviar de qüestió
els proposo parlar
del tren d'alta velocitat
ara que es compleixen
6 mesos
mig any
de l'arribada
del famós AV
al Camp de Tarragona
aquests dies
per tant
són dies de balanços
els alcaldes
de la zona
i Renfe
doncs en fan
un balanç
força positiu
sembla que ha augmentat
un 40%
el nombre de viatgers
entre Tarragona
i Madrid
la capital
de l'estat espanyol
no sé si vostès
han utilitzat
alguna vegada
el tren d'alta velocitat
què els sembla
el servei
bé
com que no l'he utilitzat
no ho sé
de fet jo encara
no he anat ni a l'estació
vull dir
no conec gens
i el cert és que he anat
a Perefort
i he pensat
calla
mira
a veure si la veus
i no l'he vist
vull dir que deu estar
força complicada
de trobar
a mi sembla perfecte
que l'AVE arribi
i em sembla que és important
que l'AVE
hagi fet aquesta curva
des de Lleida
fins a
encara que només sigui
fins a Perefort
per no agafar
la línia recta
Lleida-Barcelona
va ser que té una curva total
em sembla que és important
i és important reconèixer
de les persones
que van fer les gestions
perquè la via baixés
fins a Perefort
de fet
l'única cosa
que jo encara
està per resol
però és un problema
i suposo que de mobilitat
i tornem a la mobilitat
del tema del camp de Tarragona
és el tema
de com s'hi arriba
a l'estació de Perefort
bé
hi ha estudis fes
que des d'Arreus
fins a Perefort
dos tardes
quasi al mateix temps
que anar de Malàve a Lleida
i coses d'aquestes
has de canviar sis vegades
de carretera
has de canviar
no sé quantes vegades
de carretera
i després el pàrquing
que és molt car
també
una de les qüestions
si has de deixar el cotxe
doncs això és caríssim
i bé
té els seus costos
de temps
i de mobilitat
i també
de despesa energètica
si parlem
de tots els cotxes
que es mouen
per això dic
tot això del tren-camp
o com se deia
el tren-camp
jo crec que això
és una de les qüestions
que s'hauria de complementar
de cara a l'AVE
hi ha altres qüestions
la comunicació
el fonamental
és la comunicació
entre els ciutadans
i en altra cosa
és aprofitar
que hi ha una infraestructura
important
que li dona
un valor afegit
econòmic
i social
en el camp de Tarragona
doncs el tema
de la mobilitat
per poder arribar-hi
i millorar
fer infraestructures
més properes
i fer una despesa
important en aquest sentit
jo crec que s'hi hauria de fer
jo penso que si poses
una mica d'idea
tampoc és tan complicat
perquè a Tarragona mateix
si tu poses autobusos
llançadera
d'aquells que van i tornen
van i tornen sense horari
vull dir que constantment
d'una punta a l'altra
de la Rambla
i de la catedral
fins al Serrallo
i jo
que visc amb una punta
de la Rambla
i vull anar a l'altra
doncs probablement
l'agafaré
perquè és tan senzill
com esperar
que doni el tomet
puges i tires
barato
pràctic
amb cotxes
que no hi ha gent
amb doble fila
jo penso que això
tampoc és tan tan complicat
de fer
una miqueta d'imaginació
però et diran que sí
que el cost és important
perquè per exemple
nosaltres tenim
un autobús
des del Serrallo
fins a
Joan XXIII
tres quarts
és el dos
jo l'agafo també el dos
tres quarts d'hora
sí
o més
o més
i llavors ens va costar molt
que poseixin aquest altre
el número 10
perquè diguéssim
és una miqueta més directa
i ens va costar moltíssim
al final
no ens ho vam posar
però clar
els que es diuen
que els costos són dolents
a part de que clar
llavors tu
mira Carme no m'ho crec
doncs mira
no m'ho crec
que posar una línia d'autobusos
amb molts autobusos
sigui
molt més car
que no tenir la ciutat embotida
i tothom emprenyat
no m'ho crec
vols que t'hi digui
bueno
tres quarts d'hora
que tenim
l'autobús
d'anar
del Serrallo
fins a Joan XXIII
i a més a més
que els dissabtes
i els dilluns i serles
passen cada hora
vull dir
que això
que de contínua llançadera
res
és una llançadera
curteta
i amb l'ho de l'AVE
jo com que tampoc no he anat
jo com la nani
m'he anat a Pere Fort
a fer la calçotada
i també vaig pensar
quan ho vegi
aniré
i quan no ho vaig veure
doncs mira
n'hi vaig pensar
parla enduïda
parla enduïda
jo el que ha dit
la curva
aquesta que ha dit la nani
és la curva
aquesta
de la felicitat
gràcies a que Barcelona
està on està
Tarragona
té AVE
i gràcies a aquesta curva
curva de la felicitat
doncs ens dona a nosaltres
la possibilitat
d'estar ben comunicats
amb la resta
de la península
penseu una cosa
nosaltres estem
amb una cruïlla
que d'alguna manera
el que fa és que
hi ha un eix importantíssim
que és el Barcelona Madrid
aquest eix
és una bestiesa
que fa que
molts dels viatgers
que hi hagi a l'AVE
són gent de Barcelona
que van a fer una feina
i normalment és un dia
dia i mig aproximadament
i tornen
és fantàstic
perquè d'alguna manera
penseu que
anem amb una estació de tren
que és una estació de tren
normal
tu l'has agafat
sí, sí, sí
i ens deixa
ens deixa
al centre de la ciutat
és a dir
no he de passar
arcs voltaic
o sigui
no he de portar
o sigui
no em fan treure
el cinturon
ni les sabates
que amb un avió
normalment això
t'ho fan fer
quan vaig a buscar l'avió
no està al Prat
i quan m'aterrisses
està a Barajas
aquí estàs
a Perafor
bueno que
escoltem
no he d'anar a Barcelona
vull dir
aquesta curva
ens ha de servir per alguna cosa
llavors doncs
pots aparcar
ara
no hi ha problema
de parquímetre
atenció amb això
perquè ara
vull dir
si voleu anar-hi
no hi ha problema
de parquímetre
possiblement
després n'hi hagi més
i
el que sí és cert
és que va ple
jo al·lucino
perquè és que dius
a veure
com és possible
que vagi ple aquest tren
però si no n'hi ha tanta
de gent
que faci aquest trajecte
com que no
però això no hi ha
n'hi ha altres
a totes les hores
és que ho he provat
i no hi havia bitllets
ara ho veig
no no no
però és veritat
que és un gran medi
de transport
penseu que normalment
tardes amb cotxe
anant de pressa
una hora d'aquí a Lleida
una hora i quart
el trajecte és en 20 minuts
dius
ostres ja sóc a Lleida
en un moment ets a Saragossa
i en un altre moment
estàs a Madrid
que dius collons
clar que
amb aquesta velocitat
pots arribar a Sevilla
també
perquè en Palmes
un altre
i d'això
però penseu que hi ha
molt tràfeg de gent
amb aquest aix de Barcelona
a Madrid
de gent
de gestió
de gent amb maleta
de gent d'aquesta
amb corbat
els polítics van a demanar
també
molt bé
i llavors
això és el que fa
que aquest tren
sempre vagi ple
hi ha un ave
a prop de Madrid
que se'n diu
los abelinos
que venen
em sembla que de Valladolid
i van a treballar diàriament
a Madrid
han de fer aquesta gent
em sembla que són
300 i escaig de quilòmetres
però esclar que passa
que els hi surt a compte
és el que dèiem de Sant Salvador
vull dir
els hi surt a compte
anar a viure a Valladolid
per la qualitat de vida
que tenen
agafen
a l'ave de Bon Dematí
i a les 8 ja són
a tot xèqueri
i els nostres tu
fantàstic
això passa aquí
hi ha gent que viu
a la zona del Vendrell
Torredembarra
que vivia a Barcelona
i ha anat a viure
en aquesta zona
i va treballar cada dia
agafar els regionals
i el creixement
de Perafor
probablement
portarà gent
de Barcelona
quan es faci
un enllar ràpid
de trens de Rodalies
o de regionals
des de Perafor
fins a Barcelona
això ens portarà
això
però que vagin assentats
evidentment
si tens raó
perquè
és una vergonya
això ja forn
una altra cosa
és una vergonya
que hi hagi
els trens aquests
que surten els diumenges
cap a Barcelona
inclús de la canalla
i els dimarts
i els dimarts
i els dimarts
però jo vull dir
de la canalla
que estudien
que han de pujar
amb les bosses
i les moxilles
i s'han d'estar drets
tot el trajecte
des de Tarragona
fins a Barcelona
i quan t'obliguen
a estar amb el cotxe
els de darrere
i els del davant
amb el cinturon de seguretat
ho deixarem
per una altra tertulia
no tenim més temps
Manel Castanyó
Carme Pedró
l'Antoni Guas
i Nània Rodríguez
moltes gràcies
per les vostres opinions
i fins la propera tertulia
gràcies
Gràcies
A veure, bon dia
Bon dia