Jordi Tinyena, bon dia.
Bon dia.
Avui parlem, Anna va dir, d'un autor, no?
De molts autors, de molts criteris, de molta feina.
Se'n recorden, fa un quant temps va passar pel matí de Terraona Ràdio,
Joan Martí Castells, parlàvem del diccionari de la llengua catalana,
aquesta en darrera edició,
de la que, no sé si curiosament o no,
se n'ha parlat moltíssim i es continua parlant
als mitjans de comunicació.
Que un diccionari sigui notícia
i sigui notícia que es perllongui durant un cert temps
ja és una molt bona cosa, no, Jordi?
Sí, de fet, és l'eina bàsica dels escriptors,
però també dels lectors.
És una eina fonamental.
I dels parlants, i de tothom, no?
Clar, clar, qualsevol llengua de cultura
que aspiri a poder actuar amb normalitat
dintre del món cultural necessita un diccionari al dia.
És el magatzem, l'autèntic rebost de les paraules, aquest.
És el rebost i és l'arxiu, també.
Allí tenim allò que fem servir,
allò que vam fer servir en algun moment.
Això, de vegades, la gent no ho entén gaire, no?
Per tant, en diccionari,
les paraules entren amb molta dificultat,
però no en surten mai.
Això ho hem d'entendre perfectament.
Ara, una cosa són...
És un diccionari que ha de recollir-ho tot
i una altra cosa són els manuals d'ús,
els diccionaris manuals,
que aquests surten també d'aquell,
però ja només recollint allò que és d'un ús més habitual.
No hi ha, sé si hi ha tendència
a tenir i utilitzar els diccionaris a les cases.
Aviam, els diccionaris aquells,
català, anglès, espanyol, francès,
aquests de traducció, generalment, sí.
D'equivalències, sí.
D'equivalències, però els diccionaris
que apliquen, de definicions,
d'anar a consultar el diccionari,
de mirar una paraula al diccionari,
no sé si hi ha molta tendència.
Bé, jo em sembla que,
donat el boom de vendes
que experimenten els diccionaris normatius,
jo em sembla que almenys...
Clar, ja sé que hi ha moltes institucions pel mig
que compren el diccionari,
però, vaja, té un mercat força ampli.
Jo crec que sí,
crec que els diccionaris
n'hi ha d'haver a tot arreu,
perquè les consultes...
El que passa és que és cert també
que a internet això ho ha posat molt a l'abast
i és un pas que no es farà enrere,
això és inevitable.
Els diccionaris, lògicament,
quan entrem a internet a la recerca
d'alguna paraula,
d'algun concepte,
si tens clar quin diccionari
vols consultar d'acord,
si no allò del típic,
un buscador o qualsevol la paraula,
pots entrar en cada territori
i que dius Déu-n'hi-do,
val la pena assegurar-se'n
i en aquest sentit
aquesta edició ja està a la xarxa, no?
Sí, aquest és un diccionari
que més enllà de la discussió
que es pot tenir,
que es té
i que tindran els especialistes
sobre si tal paraula
hauria d'haver estat inclòs...
És bonic això de dir
això sí i això no, no?
Sí, no,
o sobre si aquesta definició
abasta tots els significats reals
o se'n deixa.
En fi, aquestes discussions
les seguiran tenint,
els filòlegs les seguiran tenint,
perquè pensem que
aquest nou diccionari
té 78.000 entrades.
Són moltes entrades ja.
Bé, és evident
que no estarà a gust de tothom
i ens consta
perquè jo hi he fet una ullada
i tothom que hi ha fet una ullada
doncs t'adones
que hi ha exemples
més afortunats que altres,
que hi ha articles
que es deixen definicions
que dius, home,
doncs aquesta definició està bé
però jo no només
ho faig servir per això.
També ho faig servir
en aquest altre sentit
que aquest no hi és el diccionari, no?
Però això hem de tenir en compte
una cosa que s'ha dit
moltíssimes vegades.
El que no hi és
el diccionari
només significa
que no hi és.
Res més.
No que no existeixi
ni que estigui malament.
Vull dir,
no hi és,
doncs no hi és.
Vull dir,
el diccionari
sanciona allò
que es creu
que normativament
ha de ser acceptat
però aquí s'acaba
la seva responsabilitat.
és una eina més
que s'ha d'anar adaptant
en el temps.
S'adapta,
s'adapta.
No sé
quin és el temps
prudenciat,
lògic i raonable
que ha de passar
d'una revisió
a l'altra
en un diccionari.
De fet...
Perquè aquesta edició
ja feia falta, eh?
Sí,
aquesta feia molta falta
perquè em sembla
que han passat
més de 12 anys.
Aquesta feia molta falta.
Jo penso
que aquesta és
una discussió posterior,
és a dir,
quan ha de sortir
una nova versió
del diccionari.
això és una versió,
és una discussió posterior
perquè el que convé
és que l'organisme,
que és la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans,
que l'organisme
que té
que comanar
de la missió
de vetllar
pel diccionari normatiu
i la té
per llei del Parlament
des de l'any 90
o 91,
doncs que aquest
organisme
que té aquesta missió
la faci dia a dia.
És a dir,
una cosa
és que es publiqui
el diccionari
i l'altra cosa
és que les incorporacions
i les redefinicions
o els ajustaments
dintre el diccionari
aquest organisme,
aquesta comissió
els va fent
cada dia
amb les seves reunions,
va incorporant.
Seria desitjable,
això ho ha dit
alguna gent ara,
seria desitjable
que aquestes incorporacions
es nessin
produint ja
a la pàgina web
del diccionari electrònic
de la pàgina web
i que no esperéssim
que sortís en paper
per posar-les totes de cop
i que diguem
bueno, ara sí.
home,
el butlletí,
l'IEC,
l'Institut d'Estudis Catalans
té un butlletí
i ja va explicant
quines paraules recull,
quines redefineix
d'una manera diferent,
quines canvia,
això ja va sortir
en els butlletins,
però seria bo
que estigués ja implementat
el diccionari
de manera que tu
quan cliquis
a la web
una paraula
d'incorporació nova,
encara que no hagi sortit
el diccionari
i ja estigués a la web.
Com que els mitjans
tecnològics
permeten això,
seria desitjable
que els canvis
que es van produint
setmanalment
anessin incorporant
quinzenalment.
No hi ha dubte
que un dels aspectes
més importants
d'aquesta edició
és la incorporació
de noves paraules,
nous termes
que s'han adaptat també
a la nova societat
que tenim ara.
Sí,
això és un procés inevitable.
Però també
la importància ideològica
que ha adquirit
aquesta segona edició
transformant definicions
que en certs moments
podien tenir
algun aspecte xenòfob,
racista...
Clar,
aquestes coses
són les que caduquen més.
Clar,
en aquest sentit
el significat,
el gènere
molt important també.
Aquest és un aspecte
molt interessant.
És una feina
que s'havia de fer,
s'ha fet,
i és veritat
que s'han redactat
novament alguns exemples
que en el seu moment
eren sexistes
o eren d'altres tipus
i, home,
ara està més cura
amb aquestes coses
i per tant s'han de fer.
De totes maneres,
jo penso que l'aportació
més important
del diccionari
no és
ni això,
tot i que és necessari,
ni tampoc
la incorporació
de noves paraules
perquè, en fet,
el diccionari
pot sancionar
la validesa
lingüística
d'una paraula
però aquesta
ja ha estat sancionada
per l'ús habitual
de la gent.
És a dir,
no ho sé,
ara mateix el diccionari,
per posar un exemple
conegut,
acaba d'admetre cabró
o cabronada
però és evident
que això
encara que no ho hagués
recollit
formava part
ja del lèxic habitual.
Saps jo què sentia,
clar,
aquelles gracietes
que diem
ara que cabró
està dins del diccionari
no es pot considerar
una paraula mansonant
i la podem utilitzar
i no passar per persones
doncs una mica
barrueres,
aviam,
cabró és cabró
i té el mateix significat
al mateix sentit
i probablement
la mateixa intencionalitat
al fet que la recolli
al diccionari,
això no canvia
el seu ús quotidià,
no?
Sí,
en canvi,
per exemple,
no s'ha recollit cabrejar
en el sentit,
o sigui,
el diccionari
quan busques cabrejar
apareix la definició
de l'escuma del mar,
les cabretes del mar.
Ah, sí?
Sí,
i en canvi
l'ha d'estar enfadat
i estar enrabiat
no figura encara.
Doncs se suposa
que si figura
la paraula
després tots els seus derivats,
no?
Ver,
exacius,
cabrejador o cabrejant,
tens verbals diferents...
A més a més,
si fem una enquesta ràpida,
nou,
si els poguéssim partir
encara serien decimals,
de cada deu,
doncs del terme cabrejar
reconeixerien
el d'estar enfadat.
Sí.
No passa el que la mar
faci escumes
amb una tempesta.
No, no, sí,
jo dic que,
Jordi,
quin cabreig,
diràs,
oh,
que bonica està la mar,
mai de la vida,
no?
Diràs que t'ha passat,
lògicament, no?
Per tant,
això és important
que s'hagin afegit coses
i es posi el dia
en aquest sentit,
és important.
Però la gran novetat
d'aquest diccionari
és sobretot metodològica
i jo sé que això
és una cosa
que només
es pot ser valorada
des dels professionals
de la llengua,
però sobretot
el treball lexicogràfic
de com s'ha organitzat
el nou diccionari
el que...
I què et sembla?
A mi em sembla molt bé.
Molt bé.
Jo crec que aquí
s'ha treballat bé
i que aquest és un diccionari
ja del segle XXI,
és un diccionari compatible
i que pot competir
en aquest sentit
amb qualsevol diccionari
de qualsevol gran llengua.
Vull dir,
tenim un diccionari...
Quines són aquestes característiques
que el fan de primera línia?
Mira, doncs, home,
que estiguin ben definits
els mots.
Per exemple,
en el cas de la web,
jo recomano que visiteu ràpidament
la web de la IAC
perquè ha canviat
i ha canviat força
a positiu.
És a dir,
ara hi ha una pàgina de recerca
com la que hi havia abans,
que es pot buscar la paraula directament,
però hi ha una subpàgina
de recerca avançada
que permet buscar
per molts criteris
i es permet buscar
per dintre de definició.
En fi,
és una eina utilíssima
perquè de vegades tu
busques el diccionari
per saber què vol dir una paraula,
però moltíssimes vegades
el que vols és la paraula,
perquè tu saps què vols dir
i no saps com es diu.
I pots fer la definició
i surten diferents termes.
Clar,
a tu et demana
tenir la paraula,
saber com es diu
i per tant
has de poder demanar-li
d'una altra manera
perquè t'ofereixi opcions.
Es comenta que fan
les onades del mar
i et surt cabronada,
per exemple,
perquè aniria la cosa.
I després,
jo trobo
que hi ha un petit defecte
que sí que li vull destacar
del diccionari
perquè em sembla
i espero que en la pròxima edició,
encara que sigui d'aquí 10 anys,
això es faci
i és complementar
les definicions
amb la fonètica
de la paraula.
Aquesta vegada no ho hem fet,
no ho van fer a la primera
i això sí que falta
perquè, esclar,
hem de saber
com es pronuncia aquella paraula.
Hem de tenir clar
quina és la pronúncia.
Això és molt bàsic,
no és com estrany
que no estigui.
Hi ha moltíssims diccionaris
que no ho tenen.
Moltíssims, sí.
Curiosament,
perquè jo també considero
que és bàsic
que tu quan llegeixis una paraula
sàpigues exactament
com es pronuncia.
Que sàpigues un mínim, no?
Sí.
Ja sabem que, home,
posar l'alfabet fonètic
vol dir que
primer has de conèixer
l'alfabet fonètic
per llegir aquella paraula,
però, com que és un auxiliar,
en tot cas,
tu tens la paraula
que és el mateix que tens.
Si ara pots donar indicacions
a moltíssima més gent,
jo trobo que és important.
I després també
m'hauria agradat,
tot i que ja no és gaire freqüent,
a mi m'hauria agradat
que les paraules
marquessin també l'etimologia.
És a dir,
ja sabem que
hi ha molts diccionaris
que tampoc no ho fan,
però jo crec que és una
és una ajuda
i és una informació
complementària
que val la pena
saber d'on venen.
I per què creus
que no s'ha tingut en compte?
Això potser perquè
hi havia una certa pressa
que sortís
perquè era necessari?
No, jo crec que és un problema...
O senzillament perquè
aquest era l'objectiu
que es va enmarcar?
Clar, és un problema de criteris,
és a dir,
quan l'equip
que ha fet el diccionari
s'ho ha marcat,
doncs s'ha plantejat
que això no li calia,
que per això
doncs ja hi ha producció.
Jo ho entenc,
perquè esclar,
això és molt opinable.
de fet tu tens diccionaris de pronúncia
i els tens,
existeixen,
que només atenien això,
igual que hi ha
diccionaris ortogràfics
o igual que hi ha
diccionaris d'equivalències
d'altres idiomes
o diccionaris etimològics
que també existeixen,
doncs és molt probable
que la comissió aquesta
de l'Institut d'Estudis
cregui que això
ja està cobert
amb altres tipus de diccionaris
i que el normatiu
no ho ha de tenir.
És un tema opinable.
Jo personalment crec
que s'hauria d'incloure,
que val la pena
d'incloure-ho.
També vull destacar
que ara que han sortit
aquests altres diccionaris
que des del punt de vista
aquest,
de la lexicografia,
nosaltres estem molt ben servits.
La llengua catalana
és una llengua que té
uns magnífics diccionaris.
Diccionaris que
hi ha moltíssimes llengües de cultura
amb molt més parlants
que nosaltres
que no tenen.
I aquí vull citar
dos grans diccionaris
que si la gent té
alguna curiositat
per aquestes coses
val la pena que consultin.
Diccionaris monumentals,
de volums llargs.
d'una banda,
el diccionari etimològic
i complementari
de la llengua catalana
del Coromines,
que és un diccionari,
és una obra impressionant,
impressionant,
perquè recull
les paraules,
recull l'etimologia,
recull
en quins textos
medievals
a partir de l'ada mitjana
estan testimoniats,
en quins sentits
i en quina zona
van aparèixer.
És una obra monumental
de tota una vida.
Impressionant.
I després hi ha
un diccionari una mica
més antic
que és el conegut
com el Covemoll,
que és el diccionari
català valencià
de Balear,
que com el seu nom indica
aposta per recollir
totes les variants
del territori.
Es va fer...
Amb un cavall de camp
tremendo aquest diccionari.
Sí, amb un munt
de corresponsals,
de col·laboradors,
la célebre calaixera
on estan totes les fitxes.
Doncs aquest és un diccionari
absolutament impressionant.
Que aquest,
per cert,
el Coromines no,
però aquest,
el Covemoll,
des de la pàgina
de l'Institut d'Estudis Catalans
també s'accedeix en línia
al diccionari.
El Coromines no.
El Coromines no.
El Coromines deu tenir
drets d'autor
molt encara en ús
i per tant no.
Ara,
l'Au Covemoll
sí que es pot consultar
igualment gratuït
a través de la xarxa
igual que el de l'Institut.
Déu-n'hi-do,
el valor de les paraules.
Mira que...
Deies,
tenim moltes paraules,
aquí la nostra llengua
té moltes paraules,
però en utilitzem
un percentatge molt baix,
generalment,
a totes les llengües.
A totes les llengües.
però la nostra
és d'aquelles...
Esclar,
potser perquè hi mirem més,
per la situació
que té
de l'ús social,
sobretot.
Bé,
per la història d'aquest país
la llengua aquí
juga un paper
que amb altres
no ha calgut que jugués.
Tothom...
Clar,
quan un pertany a un estat
on la seva llengua
és oficial
i la utilitza
a dintre i a fora del país,
doncs reflexiona poc
sobre la seva llengua.
Lamentablement,
aquí ens hem hagut
d'ocupar molt.
I dic lamentablement
perquè què més voldria
no ocupar-me.
Clar.
Però vols dir que
potser està bé
que reflexionem
però deixar de banda
tenir d'una banda
aquesta militància
lingüística
però també tenir
un altre
un altre
basant més
de cultivar
la pròpia llengua,
no?
De dir molt bé
el català
i aquesta militància
i aquesta reflexió
al voltant
de l'ús social
de la llengua
però intentar
doncs
emprenyar-la
en condicions
i afegint-hi
més paraules
i no ho sé.
Bé,
i aquí defensa
que hi ha una tendència
a veure,
aquest és un tema
de discussió eterna,
eh?
L'antillengua s'empobreix,
es perd,
està moribunda.
Home, tu també creix,
mira la quantitat
de paraules
que s'han incorporat.
Clar, hi ha dos terrenys
diferents de discussió,
un és sobre l'ús social,
si té més parlants o menys,
si en guanya,
si en perd
i quin és el futur,
aquest és un tema
de discussió.
Recentment ha publicat
un llibre
al Pueyo
que és el responsable
de la llengua
d'aquest país
ara mateix.
El presenta avui
a Tarragona?
Doncs que
és un llibre que diu
no, no, escolteu,
això no es mora tranquil.
Això és molt opinable.
I un altre tema
de discussió
que també és molt opinable
lògicament és
si la llengua
que fem servir ara
és més rica
o menys
que la que fem servir
fa uns anys,
no?
Si s'empobreix
o no s'empobreix
fem servir menys paraules
que a vegada
parlem pitjor.
Bueno,
això és molt opinable,
molt, molt opinable.
En aquest sentit
és el que dèiem,
morir-se no es pot morir
si entenem
que la llengua
és quelcom dinàmic
i ha de canviar
i no ha de ser igual
que fa uns anys.
Això és una obvietet.
El problema
de la riquesa lingüística
de la gent
no és tant això
perquè és evident
que la vida canvia
i que per tant
s'incorporen nous mots
perquè hi ha noves funcions
i noves realitats
a definir
i se'n perden
perquè algunes
de les que definies abans
no cal definir-les.
És a dir,
avui dia és evident
que la gent
que passegem pel carrer
sabe molt poc a casa
sobre el lèxic
del carro
i dels guarniments
dels animals.
Hi ha objectes
que ja no utilitzes
però el tema informàtic
per exemple
s'ha normalitzat.
I a canvi
tenim tot un vocabulari
tecnològic
és no.
Això és normal.
La discussió
en tot cas
se centraria
sobre si
del conjunt
de paraules
que fan servir
per la vida quotidiana
doncs cada vegada
en fem servir menys.
No de les noves
o de les velles
que això és obvi
sinó
de les que fem servir
habitualment
si cada vegada
en fem servir
més o menys.
Bé,
jo crec que menys.
Sí,
segurament
no es tracta
de fer arqueologia
de la llengua
i recuperar
aquestes paraules
dels quotidiens
sobretot perquè
si ja no existeix
el concepte
ni l'objecte
no té sentit
més que per posar-les
en un prestatge.
Mira,
hi ha una experiència
molt clara
almenys
els que venim
de l'ensenyament
suposo que és compartida
i és que
en els últims 10 anys
doncs
has observat
que llibres
que podies fer llegir
a nois de 16 anys
de fa 10 anys
ara tenen graves dificultats
per seguir-los
10 anys després.
En català.
En català, sí.
Però l'experiència
és igual en castellà,
és una experiència compartida
de tots els instituts.
És un tema de lectura.
Sí, sí,
és un tema de lectura
i de capacitat lingüística
que hi ha un munt de paraules
que no saben què volen dir.
I, clar, vull dir,
de què?
Doncs segurament
perquè el model
que es fa servir
als mitjans de comunicació
doncs
és més ràpid,
és més escuet,
és més directe
i segurament
la televisió que veuen
a més a més,
els programes que veuen
doncs encara
ho és més.
Sí, però escolta,
a vegades
aquello que dius
si ho pots dir amb una paraula
millor que amb tres.
No, senyor,
si amb tres paraules
allò que vol dir
se m'interpreta en condicions
millor amb tres
que no pas amb una.
Se t'ha de dir
amb les que facin falta.
Amb les que facin falta,
no?
En la seva justa mesura.
Ja per acabar, Jordi,
la iniciativa aquesta
de l'Ateneu de Barcelona
de Padrina Paraules.
Això s'ha fet en català i en castellà.
Sí.
Mira,
és una rocadeta simpàtica.
Sí,
una nota folklòrica.
Sí,
ho direm així.
Jo crec que...
Anar a buscar aquella paraula
que ningú coneix
i salvar-la de...
No la salvem de res,
no la salvem de res.
És òbvi que no.
No ens ho deixem aquí.
Ara és simpàtic.
És molt fàcil,
entrar a través de la xarxa
a aquest diccionari
que ens ha ocupat avui
al punt de lectura
en la web de l'Institut Estudis Catalans.
És una eina
que tothom ha de saber
que existeix,
que està a l'abast,
que és gratuïta
i que ha de saber
fer-la servir.
Jo recomano molt entrar,
mirar la recerca avançada
i buscar paraules
que un ja sap quines són
per altres criteris.
A veure si la web respon bé
i...
I sobretot jo us recomano
que entreu a l'alcobemoll.
Sí que ho farem,
ni que sigui a tall
de curiositat.
Hi ha una col·lecció
boníssima
i que no ocupa espai
que és la col·lecció
de les paraules.
Val la pena fer-la
perquè a més
no es fan malbé,
no ens ocupen cap prestatge
i escolta,
sempre podem tirar-ne
quan les necessitem.
Jordi Tignena,
gràcies,
de veritat.
Fins la propera setmana.
de l'alcobemolle,
de l'alcobemolle.