Saludem Jordi Bertran. Bon dia, Jordi.
Bon dia, bona hora.
Feia temps que no venies a Billeta al programa,
allò que no et posaves la cosa,
que vens amb el timbal i la barretina.
Avui estem amb una de les icones
de catalanes, no?
Avui parlem del timbaler,
del timbaler del Bruc.
Per això és una festa, és una icona
catalana, és una història...
Jo d'entrada diria que és un mite.
És un mite, clar que sí,
el timbaler del Bruc.
El Bruc d'entrada és un
poble, podríem, un indret.
Que no s'espanta mai el timbaler del Bruc.
No s'espanta, però que és un espai
que encara existeix i doncs que
més o menys... Està la noia al Bruc.
Més o menys al voltant d'aquestes dates
s'intenta
comemorar
els fets més o menys
legendaris
de
la batalla del francès,
de la guerra del francès, que va tenir lloc
l'any 1880,
és a dir, l'any que ve hi haurà
la bicentenari
d'aquesta batalla
i que va donar lloc
amb una
llegenda
fet històric per alguns.
Però bé, en tot cas, el punt de partida
de tota aquesta festa.
El punt de partida també és a dir,
va existir realment
el timbaler del Bruc?
Això és un debat.
Jo us explicaré els elements
i després, a partir de que cadascú
decideixi, no?
Però el que sí que és
el que és cert
és que
d'entrada el timbaler del Bruc
no era del Bruc.
El suposat, se suposa que és un personatge
que és del Bages
ja no de l'Anoia.
Estem situant-nos,
estem situant-nos,
l'Anoia, doncs,
és una comarca que connecta
la Catalunya, diguéssim,
de litoral
amb la Catalunya central,
podríem dir.
És una comarca, doncs,
que
en aquest cas, doncs,
va servir, doncs,
de pas
de les tropes franceses
o volia servir
de pas
de les tropes franceses
entre
la ciutat, doncs,
de Barcelona, no?
Fins a
la Catalunya interior,
podríem dir, no?
Per tant,
és important
situar-se
aquí,
en aquest espai, no?
És a dir,
una mica,
és un terreny,
doncs,
de muntanya,
és un terreny,
doncs,
que facilita
que hi hagi
un altre tipus de guerra
diferent a la guerra,
diguéssim,
més estandaritzada
amb grans exèrcits.
Aquí hi havia,
un punt de banda,
un gran exèrcits...
És una guerra d'escamots, no?
Exacte, no?
La guerra de guerrilles,
no?
De sorpresa, de guerrilles,
clar.
Llavors,
aquesta guerra de guerrilles
és una mica
la que dona origen
aquesta situació, no?
Ens hem de situar,
doncs,
a l'hivern de l'any 1808.
En aquell any,
doncs,
el general francès
Filip Guillem Desme,
doncs,
va entrar a Catalunya
per la Junquera,
no?
I, doncs,
va fer una invasió,
diguéssim,
contundent, no?
Fins a...
Bueno,
arribant a Barcelona,
va haver-hi l'abdicació
del rei Carles IV,
del seu fill Ferran Sater...
Bueno,
en definitiva,
Napoleó es va convertir
a Malamu
i senyor
de l'estat espanyol,
no?
Això va generar
un greu problema
d'entrada,
perquè,
no únicament
per la invasió militar
i, per tant,
el domini
dels francesos
sobre Espanya,
sinó també
per tot el que va suposar
de trencament
en el que s'havia anomenat
l'antic règim.
L'antic règim
és el sistema
polític social,
econòmic,
diari,
no?
Que hi havia
en aquestes terres
durant segles,
no?
I aquí, doncs,
va haver-hi un greu
problema
d'enfrontament,
no?
En aquest sentit,
els francesos
van trobar
una oposició
no només política,
sinó també
una oposició
econòmica
i social
i, precisament,
va donar peu
en aquesta situació
de guerra de guerrilles,
no?
Per posar-vos un cas,
els gremis,
no?
No, de fet,
els gremis...
Ronyo Partisano.
Sí,
l'altre dia llegia
que això del gremi
ara no ho podem dir,
que aquí la paraula bona
confraria
que això del gremi
és una cosa
que, precisament,
ens va vindre
pel decret de Nova Planta
que venia
d'influència espanyola.
en català?
Sí, sí,
lingüísticament sí,
però, bueno,
en tot cas,
els gremis
o confraries
que són els...
Per exemple,
els elements
que mantenen
les festes,
no?,
habitualment
en el terreny
català,
no?,
doncs,
i que mouen,
són les cèl·lules
econòmiques
d'aquest país
durant molts segles,
doncs,
entren en un xoc
important
contra els francesos,
no?,
és un dels elements
que s'enfronten.
Després hi ha una situació
econòmica, no?,
és a dir,
Catalunya travessa
una gran penúria econòmica
en aquell moment,
perquè es feia una idea...
Sí,
en Catalunya,
sobretot rural,
els camps no estaven produint
el que s'estava ja de produir
per diferents raons,
no?
Bueno,
en aquell moment,
perquè es feia una idea,
doncs,
per exemple,
doncs,
a la ciutat de Manresa,
una ciutat,
doncs,
de les importants,
arriben a haver de repartir
3.500 racions diàries
del que en diuen
la sopa econòmica,
no una sopa de pobres,
la sopa boba,
que vam explicar en dia.
Exacte,
perquè la situació
és arribar a haver
grans contingents
de gent aturada
i, per tant,
les autoritats decideixen
fer coses d'aquest tipus.
Bé,
en aquest context,
en aquest context,
es produeix,
doncs,
un viatge
de les tropes franceses
des de Barcelona
passant,
doncs,
pel Bruc,
doncs,
en direcció
a les terres
de la Catalunya central,
del que avui seria
la comarca del Bages
i resulta que
en aquesta alçada
del Bruc
hi ha unes guerrilles
catalanes,
no?,
que,
prop d'un indre
que es diu
el Coll de Can Massana
que ataquen
les tropes franceses
que comanda
el brigader Suards,
no?,
clar,
això fa recular
les tropes
franceses
cap a Barcelona
i això va succeir
el 6 de juny
del 1808,
per això la festa
commemorativa té lloc
més o menys
la primera setmana
de juny
i es produeix
aquesta situació
d'altabaix,
podríem dir,
dins de les línies
napoleòniques,
no?,
el Napoleó
i els generals francesos
s'enfaden molt
i aquí a Catalunya
hi havia
un general francès
molt dolent,
molt dolent,
molt dolent,
que és el general
Xabran,
el general Xabran
és passat a la història
del país
pels seves èxits militars
però també
va tenir
una fama
de personatge
tan dolent
que ha estat
immortalitzat,
per exemple,
a l'arbost del Penedès
amb el gegant,
és a dir,
el gegant
se li identifica
tradicionalment
com el general
Xabran
que va intentar,
bueno,
que va arrasar
aquestes comarques,
no?,
dels Baix de Diables,
del Camp de Tarragona
del Penedès,
encara els primers versos
que conservem
de tipus crític
són uns que van fer
contra el general Xabran.
Que era molt cruel,
molt...
Molt cruel,
molt cruel.
Llavors aquest general
estava a Barcelona
i uns dies després,
el 14 de juny
del 1808
va muntar
una expedició
per arrasar
les tropes
aquestes del Bruc,
no?,
del Baix.
Allà va trobar
el que s'en...
Bueno,
diferents...
Un exèrcit...
L'exèrcit català
era un exèrcit,
com deia,
de guerrilla,
és un exèrcit
una mica especial
però hi havia de tot,
soldats regulars,
en aquest cas parlem
d'unes tropes
de 1.500 personatges,
els terços de Lleida,
tot un equip,
doncs,
de gent,
doncs,
que actuava
amb aquest nom
i després també
molts voluntaris
i el que s'han anomenat
el Sometent,
no?,
el Sometent,
doncs,
personatges com unes tropes
que quan tocaven
les campanes
acudien,
no?,
a defensar,
no?,
a banda d'altres coses
perquè se té notícia
del Sometent,
doncs,
ajudant des dels bombers
avui en dia,
no?,
a altres coses,
no?
Era un cos armat,
no?,
totalat,
diguéssim,
des de l'administració,
per més des de l'administració.
Anar a la policia
de proximitat
d'època.
No sé si estàs
en una setmana
per anar fent bromes
amb el Departament d'Interior,
eh?
No he dit res.
No sé si estàs
en situació,
però vaja.
Això no està gravat,
no,
Lluís?
En tot cas,
va haver també
el suport,
com en les guerres
d'aquest país,
dels exèrcits internacionals,
va haver-hi el regimament suís
de Wimfen,
que estava ubicat a Lleida
i també va donar suport,
no?
En tot cas,
aquí va haver
la segona gran batalla
del Bruc,
no?,
en què,
novament,
van triomfar
les tropes catalanes
amb el suport
de les internacionals.
És a dir,
segona derrota
al Xebran aquest.
Sí, sí, sí.
Aquest ja era un general,
no era un brigadier,
com l'entera era un general
de la veritat.
Ara un militar en condicions.
Això, doncs,
acaba d'afonar,
no?,
i d'enterrar el mite
d'aquest exèrcit
napoleònic invencible
i diuen
que és un dels elements,
doncs,
que genera,
doncs,
el procés de recuperació.
Bé,
però la percussió,
la cosa aquella...
Fins aquí,
fins aquí...
La part històrica.
Fins aquí,
el que podríem dir,
contrastar, etcètera.
A partir d'aquí,
bé,
el que sí que es pot...
Jo penso que la llegenda
o la història
de la timbale del Brux
neix precisament
per la especial configuració
de les tropes
que històricament
van participar
en aquesta batalla,
no?
És a dir,
les tropes realment
eren inferiors,
no?,
a les franceses,
no?,
en quant a nombre de soldats
i, per altra banda,
eren les tropes
molt més desorganitzades.
És a dir,
en aquest cas,
a diferència,
per exemple,
del que va succeir
a la Guerra Civil Espanyola
dels 36-39,
doncs aquí
la manca d'organització
del bàndol català
va ajudar
amb un esperit
de beligerància especial
i amb un cert atreviment
que amb la zona muntanyosa
doncs va ajudar
que això funcionés,
diguéssim,
d'una altra manera
que va trencar
els esquemes napoleònics,
no?
Bé,
el cert és que
aquesta batalla
és una gran batalla
de participació ciutadana.
Ara que es parla
tant de participació,
doncs aquí...
Tu tampoc juguis
amb segons quines coses,
eh?
Sí,
perquè interior
i participació ciutadana
van junts.
Escolta,
Quedem-nos al segle XVII
que és el que ens ocupa avui.
La llegenda.
No cal parlar del present.
La llegenda diu
que el Bruc està molt a prop
i el Bagges
si se situen
tant a la banda del Penedès
o a la noia
com a la banda del Bagges
es veu Montserrat perfectament,
eh?
Si se situen a Vilafranca
veuran Montserrat
i si se situen a Manresa
veuran Montserrat,
no?
Sense cap problema,
no?
Doncs diuen
que
la llegenda explica
que
el que va ajudar
a crear
una sensació
de por
i enfonsar
les tropes
napoleòniques
va ser
la presència
d'un personatge
que portava
un timbal
un timbal
del que
acompanyava
les festes
populars
dels gremis
de les confreries
de les festes majors
d'aquestes...
Que era un noiet jove
un noiet jove
que va
pujar a Montserrat
i amplificat
per les roques
montserratines
va aconseguir
fer veure
fer creure
perdó
a l'exèrcit
napoleònic
que hi havia
molts més soldats
del que realment
succeïen
això succeeix
amb moltes batalles
si se'n recordeu
quan alguna vegada
m'he explicat
és un mite universal
sí
passa que normalment
perquè a la cultura oriental
també hi ha històries
com aquestes
o per exemple
quan hem parlat
de les encamisades
per exemple
de falsetes
parlem
de que realment
la boira
va transversar
la realitat actual
doncs aquí
el ressò de les muntanyes
va provocar
aquesta sorollada
que semblava
que hi hagués
un exèrcit potent
s'ha identificat
aquest personatge
que hi ha posat nom
i tot
sí
hi ha una tesi
que diu
que
que és un personatge
nascut
a Sant Padó
Sant Padó
és un poble
del Bages
que va viure
entre el 1791
i el 1889
és a dir
realment
va morir molt jove
i
bé
diuen que va ser
un tal Isidre
Llucà
i Casanovas
que
bé
en el fons
podríem dir
que és el que
encarna
aquest triomf
del Bruc
aquí s'ajuden
moltes coses
s'ajuden moltes coses
el tipus de guerra
que es va fer
per altra banda
aquest fet real
també
del que comentàvem
del Sumatem
tocava les campanes
per convocar
la batalla
això també diuen
que va generar
una sèrie de coses
en definitiva
que es va buscar
jo penso
la llegenda
el que busca
és llegenda
hi ha una voluntat
d'identificar
tot sabem
que necessitem
mites
propers
el que és cert
és que
sembla que va haver
un intent
de glorificació
de tota
aquesta
batalla
del Bruc
i
en el fons
es va personalitzar
i es va
buscar un element
identitari
no per simbolitzar
l'exèrcit
català
bé
en tot cas
des de l'any 1908
és a dir
l'any que ve
farà 100 anys
al voltant
d'aquesta data
els grups
de Sumatens
de Catalunya
s'han anat reunint
periòdicament
en aquesta ciutat
en aquest poble
perdó del Bruc
i
hi ha diferents elements
que caracteritzen
aquesta festa
les descàrregues
de canons
i fuselleria
els arcabusos
els trabucs
tot això ha format part
històricament
d'aquesta celebració
i
ja fa uns certs anys
sobretot coincidint
amb la recuperació democràtica
però especialment
des de l'any 1999
juntament
amb aquesta commemoració
s'ha muntat
el que se'n diu
la primera fira
de la guerra del francès
aquesta fira
el que vol dir
és que hi ha una sèrie
d'elements artesans
i oficis
que tenen a veure
amb el món militar
però també
és interessant
de veure
la presència
jo els recomano
a mi no m'agrada massa
això dels exèrcits
ja ho aviso
però
el que li agradi
tot aquest procés
de reconstrucció històrica
i tots aquests temes
que hi ha
allà
participen
diferents
grups
de regiments
històrics
de Galícia
la Coruña
per exemple
els tiradores
del Bierzo
de Cazabellos
els voluntaris
d'Aragó
de Saragossa
el cuerpo d'artilleria
de San Sebastián
és a dir
tot allò
que se'n diuen
companyies
de fusileros
o arcabuceros
que són
estic visualitzant
soldadets
de plom
jo ara
sí
podria
perquè es facin
una idea
el més semblant
són el Vall de Serrallonga
de Tarragona
el que passa
que el Vall de Serrallonga
o el Penedès
o el Camp de Tarragona
aquests serà mandolers
imagina una mica
més de disciplina
però realment
a l'estat
hi ha moltes
companyies
de fusileros
escopeteros
arcabuceros
que més enllà
dels moros
és una mica com les legions
aquí quan reconstruïm
la vida de Roma
però a un altre nivell
que és l'època
en aquest cas
no hi ha cap voluntat
també de reconstruir
les més
sinó que el que vols
reconstruir sobretot
és l'aspecte militar
perquè això és una batalla
per això dic que a mi
personalment
les batalles
no m'agraden massa
però hi ha representacions
teatrals
aquí s'escenifica
realment
els fets del Bruc
i cada any
fan una cosa
hi deu sortir
algú vestit
de timbaler del Bruc
i de napoleònics
ah clar
de gabatxos
també com els hi diuen
he vist que tenen una web
amb un munt de refranys
de gabatxos
els diuen així
gabatxos
gabatx
sí el gabatx
és la paraula popular
catalana
per identificar
els francesos
diu
dites populars
dels gabatxos
i les batalles
diu
ni de gabatx
ni de porc
no te'n fis
ni viu
ni mort
contundent
deixem-ho aquí
perquè la resta
no diu coses
més boniques
dels veïns francesos
en tot cas
aquí participen
també
a França
hi ha una gran tradició
d'exercits napoleònics
que recreen
les batalles
i aquí
en aquesta festa
que té lloc
precisament
aquest diumenge
3 de juny
durant tot el dia
participen
alguns exercits
d'aquestos francesos
enfrontant-se
al Sumaten
i al Tembaler del Bruc
en definitiva
és un aspecte
commemoratiu
més o menys
amb la mateixa data
que van succeir
les batalles
que intenta
explicar això
jo ja ho he vist
un guany
perquè m'imagino
que l'any que ve
serà el gran
esdeveniment
perquè un bicentenari
pensen que
fa 100 anys
en aquesta festa
van assistir
la família real espanyola
i tot donant
transcendència
al fet que
realment
va ser molt important
aquesta batalla
es parla que
els germans
del rei
Alfonso
bueno es parla
es documenta
que els germans
de l'Alfons XIII
els germans
Teresa
la Teresa
i Ferran
doncs
van participar
com a presidents
d'aquest primer
centenari
i el segon centenari
doncs
se suposa
que tindrà
també
un gran nivell
insisteixo
que hi ha
un aspecte
doncs
de commemoració
important
nacional
podríem dir
en aquest sentit
per part
de les tropes
espanyoles
que doncs
l'han assimilat
al seu territori
però aquí
el que és cert
és que va haver
un exercit
doncs
internacional
integrat
per tropes
de diferents
procedències
i amb una gran
presència
de les guerrilles
catalanes
integrades
per voluntaris
i integrades
per su mateix
faran algun toc
de timbal
no sé si
reproduiran
allò
de les muntanyes
però de tot
van vendre timbal
hem parlat
de la part
aquesta més
de canons
que real
això del canó
és una mica
com si tu
hi ha
com el canó
del cos
del bou
de Tarragona
o el canó
que hi ha
aquí arreu
que surt
per Sant Pere
i en altres
poblacions
però aquí
hi ha uns
quants més
però a banda
d'això
efectivament
l'altre gran
element
identitari
crec
són
els timbals
i hi ha
una gran
concentració
de timbals
que comemora
aquesta voluntat
d'espantar
el francès
en tot cas
va ser una batalla
molt important
i em sembla
que
la importància
va convertir
que el noi
de Sant Pedor
acabés sent
un mite
fixa't
si haguéssim portat
tamborets
d'aquests
altres llocs
en lloc de míssils
allà amb un toc
de timbal
la quantitat
de vides
que s'estalviant
sí
i tant
segurament
la història
ensenya moltes coses
tu tens
una web
molt recomanable
és el de
firasifestes.com
és una web
que hi ha molta informació
en general
de festes
i entre altres
aquesta també
si entra al
firasifestes.com
ho podran veure
però també hi ha
un telèfon de contacte
perquè no hi ha
una web pròpia
en aquest cas
és el 937710011
937710011
que és una mica
on aquesta gent
s'organitza
la comissió de festa
del timbaler
del grup
que és un personatge mític
que ves per on
no havíem parlat mai
no, no, fixa't
i pensàvem que encara
que ja ho havíem tocat tot
de quan en quan et deixes coses
d'aquelles
que s'han de comentar
segur que trobem més personatges
d'aquests
n'hi ha
Jordi Bertran
gràcies
bona commemoració
de la batalla del grup
fins la propera setmana
gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies