Jordi Bertram, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com estem?
Bé.
Ara estàvem repassant que aquests caps de setmana
les festes de la demarcació són moltes, són intenses.
Se'n palma una cosa amb l'altra.
I que donar l'abast és realment impossible, eh?
Gairebé ens hem de multiplicar aquests dies.
Sí, del Catllà i l'Arbost passem a Vilafranca, Terradenbarra, directament.
Sí, a més, Vilafranca s'escapa pels criteris geogràfics o polítics
gairebé de la zona, vaja, de la demarcació de Tarragona,
però el flux a Tarragona-Vilafranca tradicionalment
i ara en l'actualitat, doncs, vaja, està a l'ordre del dia, no, Jordi?
Sí, sí, jo crec que forma part d'aquesta àrea etnogràfica i cultural, no?
Que és el que antigament en deien el camp, no?
I bé, jo penso que hi ha més punts en contacte
que no... diferències en aquest sentit, no?
Avui parlem de gojos, ho comentàvem fa uns instants.
Per aquells ollents astronautes, entre cometes,
que no sàpiguen de què sent parlant,
quan parlem de gojos, de què ens referim, Jordi?
D'entrada, quan parlem de gojos,
i ho fem aquesta setmana,
perquè precisament un dels gojos més populars i participats
són els que es fan cada 30 de goos a Vilafranca
quan s'acaba la processó de Sant Fèlix
i és una de les fórmules que potser en el programa
no tenen un gran espai dedicat,
però és un dels elements més viscuts, sentits i recomanables
que té la Festa Major de Sant Fèlix.
no és l'única, hi ha moltes poblacions en què es canten gojos
i precisament el goig és un cant,
és un tipus de forma de cant popular
que té el seu origen en l'edat mitjana.
Sabem que en el segle XII ja es coneixien
uns textos en vers o en prosa,
també podrien ser,
escits en llatí que es deien Gàudia
i que en Gàudia vol dir, doncs Gàudia, no?
És a dir, que és un significat que té avui en dia.
És fàcil de dir.
Exacte.
Llavors servien per exaltar normalment la Mare de Déu
i els fets al voltant de la Mare de Déu, no?
Tant, podríem dir, els més terrenals,
el seu pas pels diferents passatges
des del naixement fins a la mort de Jesucrist
relacionats amb ella
i després també a la seva ascensió als cels, no?
De fet, la Mare de Déu és un personatge
que en la història sagrada
serveix una mica per explicar
d'una manera natural, podríem dir,
d'una manera humana,
el sentit de la passió, per exemple, no?
O del naixement, és a dir,
sense el personatge de la Mare de Déu
difícilment s'entendria molts dels passatges de Jesucrist, no?
És a dir, explica una mica
o exemplifica una mica
les alegries i els patiments, no?
De mare, no?
I en aquest sentit és el que ajuda
que sigui, doncs, entès el personatge de Jesús, no?
És un personatge clau en aquest sentit, no?
Llavors, aquests textos,
aquests Gàudia del segle XII,
inicialment de la Mare de Déu,
s'ha traslladat a altres vocacions,
a altres devocions, no?
Per exemple, doncs,
s'personalitzen amb les Mare de Déus concretes,
per exemple, les Mare de Déus del Roser, no?
La Mare de Déu del Roser, concretament,
doncs, té molts gojos, no?
Les confreries del Roser, encara avui en dia,
tenen molts gojos, no?
O, per exemple, les Mare de Déus trobades, no?
Les Mare de Déus que al principi de setembre,
normalment, doncs, se celebren
i que són aquestes Mare de Déus que algun animal
o algun pastor troba en algun lloc, no?
Hi ha un cas, per exemple, molt emblemàtic
de la Mare de Déu de Núria, per exemple,
que és una altra vocació que té molta referència, no?
El procés continua des d'aquest segle XII,
llavors les temàtiques marianes s'han ampliant
i inclouen, doncs, referències al mateix Jesús,
als sants, afegeixen també, doncs,
les vides i miracles de tots aquests personatges,
de manera que es van explicant les seves atribucions,
les seves virtuts, no?
I també, doncs, les seves, doncs,
contra què són especialment indicats, no?
Contra quins mals, no?
Contra la sequera, contra la pesta, etcètera, etcètera, no?
Això, aquest procés té pràcticament tres segles de durada,
des de la Mare de Déu fins a l'ampliació
de tot aquest repertori,
i podem dir que en el segle XV
ja està molt estès, no només la Mare de Déu,
sinó totes les altres advocacions, no?
No només apareix amb el nom de gàudia, no?
Sinó que hi ha altres paraules,
cobles, lleors, pregàries, clamors, súpliques,
que en el fons estan explicant el mateix tipus
de cançó, d'exaltació religiosa
cap a una advocació, doncs,
cristiana, no?
El general dels països catalans,
al segle XVI, és a dir, al 1500 i poc,
tenim les primeres documentacions
reals de textos
perquè es troben
els primers fulls sols
en què
es testimonia
que realment existien
aquest tipus
de gènere de poesia popular, no?
El que passa és que a partir del XVI
s'imprimeix i, per tant, es pot tenir
accés al text d'una manera clara.
S'ha de tenir en compte que
aquests textos tenen un doble valor.
Per una banda,
estem en una època molt complicada
per la cultura catalana.
A finals del segle XV,
principis del XVI,
s'inicia el que els
estudiosos de la cultura,
i especialment els de la literatura,
han anomenat
la decadència,
després també hi ha gent
que diu que és la mal
anomenada decadència
perquè realment
es refereix a que
la literatura culta,
l'alta cultura,
podríem dir,
els escriptors
majoritàriament
es passen al castellà.
És allò que ens ensenyen
els instituts
que fins allò de
l'O de la Pàtria,
1873,
bona aventura,
Carles d'Aribau,
no hi ha textos
importants en català.
Hi ha l'edat mitjana,
llavors entre els principis
del XVI
i l'O de la Pàtria d'Aribau,
doncs teòricament
hi ha una davallada
de literatura culta.
El que no hi ha
és una davallada
de literatura popular,
aquí algunes vegades
hem parlat d'alguns gèneres,
havíem parlat sobretot
dels valls parlats,
aquestes representacions
relacionades per exemple
amb els dames i vells
de Tarragona,
o Sant Miquel i Diables,
o per exemple
van tenir el programa
que van fer de Sant Magí
els grups convidats
al Vall de la Rosaura,
aquest ja era
en castellà posterior,
però hi ha
un gran corpus
de literatura popular.
Els gojos
són aquest tipus
de literatura,
algú diu
semipopular,
perquè el fet
que sigui imprès
ja li treu
una part
de popularitat,
és a dir,
s'apropa
a la literatura culta,
però el que està clar
també és que la música,
la melodia,
sempre s'ha transmès
de manera oral
i mai s'havia trobat
una partitura
en aquesta època,
després modernament
doncs sí.
Després també hi ha
l'altre aspecte
que volia destacar
és que aquests
fulls sols
tenen un gran valor
iconogràfic,
perquè normalment
sempre hi apareix
un dibuixet
a la capçalera
i en aquest dibuixet
hi figura
la vocació
específica
a qui estan dedicats
i això té
un gran valor
com a tal.
També
hi ha una sèrie
d'elements
complementaris
com per exemple
són
unes anefes
que envolten
tot el goig
normalment
i un peu
que a banda
de donar-nos
a vegades
l'impressor
o el lloc
on es canten
o el moment
en què es canten
aporta
també un valor
estètic
afegit
a tot
el
repertori
religiós
pròpiament
de Kant.
Hi ha moltíssims
de goig
hi ha una entitat
que són
els goxistes
tarragonins
que en té
recollits
multitud
però
és una cosa
genèrica
en els països catalans
també fora d'aquí
però
els països catalans
són un dels llocs
amb més
prèdica.
Què és
el més interessant
dels goxos
avui en dia
és a dir
els goxos
s'han mantingut
hi ha alguns
que es canten
com un
himne litúrgic més
podríem dir
però
hi ha
en alguns
llocs
per això ho hem fet
aquest programa
en relació
a Sant Fèlix
en què els goxos
adquereixen
realment
un caràcter popular
és a dir
moltes vegades
quan es canta un goig
et trobes
que ve a ser
un cant
més o menys participat
però no deixa de ser
un cant
que entona
el capellà
o els feligresos
d'una celebració
litúrgica
o la coral
de la celebració
litúrgica
que acompanya això
d'aquesta cerimònia
en canvi
a Vilafranca
el valor
que tenen
els goxos
de Vilafranca
és que han mantingut
aquest aspecte popular
d'una manera
impressionant
és a dir
d'entrada
la coral
o les veus
que canten
més que coral
són unes veus
representatives
de tota la societat
de Vilafranca
a la tarda
del 30
es canten
més dies
però jo els recomano
la tarda del 30
la de Sant Fèlix
però poden veure altres
el 30
és especialment emotiva
jo diria
quan acaba
el professor
i entra dins
de l'església
en aquest moment
que és un dels moments
en què sempre
es canten goxos
avui escoltarem
els goxos
de Santa Tegla
just quan s'acaba
l'entrada
de la processó
de Santa Tegla
és una mica el mateix
és aquell moment
en què s'acaba
la processó
juntament amb l'ofici religiós
en què també
s'acostumen a cantar
allà
a Vilafranca
els integrants
dels castellers
dels ballos
populars
dels Diables
de Sarallonga
la gent se sap
els goxos
la gent se sap
els goxos
i pugen
no sé si un o dos
o tres representants
de cada grup
i fan una mena
de grup director
que és el que canta
la lletra
no se'n parlen
per tant
d'una coral
estàndard
si parlem
formalment
sinó que se'n parlen
d'una selecció
de diferents membres
els diferents grups
de folclore popular
de la vila
i són ells els que
interpreten
en primer terme
exacte
ens expliquen
la història
que normalment
està vinculada
al Sant
ara no llegi
la de Sant Fèlix
per anar a fer-li
alguna
per exemple
tinc aquí una altra
dels goxos
de la Mare de Déu
del Prat
del Pallàs Jussà
d'un poble
que es diu
Figuerola d'Urcau
i en aquest cas
està dedicat
a la Mare de Déu
i per exemple
la història
diu
des d'aquell instant
primer
de vostra concepció pura
no puguem
aixillus
i fer macular
vostra hermosura
perquè vos divina aurora
sou exempte de pecat
en aquest cas
és la Mare de Déu
això seria
una de les estrofes
poden tenir bastantes
llavors
normalment
això és el que es canta
aquestes veus
que són dirigides
normalment
per un director
i que compten
en el cas de Vilafranca
amb un acompanyament
d'orquestra
d'una tornada
molt bonica
però després
sempre hi ha
la tornada
que canta tothom
en el cas
de Sant Fèlix
de Vilafranca
es demana
feu Fèlix
nostre favor
o vostre favor
amb una mena
d'estribillo
perquè la gent
s'acabi de situar
la tornada
és això
la que canta tothom
en el cas aquest
del Pallars
doncs
socorreu-nos
gran senyora
divina reina
del Prat
doncs
cada cas
té una tornada
en els gojos
aquesta seria
la característica
essencial
és a dir
que hi ha
un text
que es va repetint
i hi ha
un moment
que es va
vull dir
que en la interpretació
aquest moment repetit
doncs
s'hi suma
tota la comunitat
s'apel·la
la participació
exacte
i això va
passant
en totes
les interpretacions
d'aquest tipus
és una de les peces
més
podríem dir
més populars
en el cas
de Sant Fèlix
se li ha volgut donar
aquest gran valor
doncs
de participació
i tant els assajos
com la interpretació
són molt seguits
i molt
molt aplaudits
l'altre dia
parlàvem uns membres
de Vallès Gitanes
de Vilafranca
anaven a assajar
això
tenen un cert interès
Tarragona
també té la seva versió
així anem fent
una mica de boca
de cara a Santa Tecla
aquí es canten
a la catedral
es canten
acompanyats d'orga
i orquestra
també
i
doncs
a Tarragona
les primeres notícies
d'uns gojos
estan documentades
al segle XVI
al 1500
és a dir
precisament aquest moment
en què ja estan establerts
i que hi ha
podem dir amb claretat
que els gojos
es canten
a tots els sants
més o menys importants
això se sap
perquè l'any 1500
s'havia constituït
la confraria
de Santa Tecla
pròpiament
i
hi ha uns permisos
que dona el capítol
catedralici
és a dir
el consell rector
podríem dir
de la catedral
l'òrgan
que
dirigeix
la catedral
l'òrgan
eclesiàstic
en aquest cas
que dona uns permisos
perquè es cantin
o sigui
perquè es puguin cantar
aquests gojos
que en el fons
són una peça
popular
per part d'aquesta
confraria de Santa Tecla
que
a diferència d'altres
confraries o gremis
no tenia
un ball popular assignat
sinó que
tenia més aviat
una funció litúrgica
o més relacionada
amb el culte
que és precisament
en aquest cas
la interpretació
dels gojos
que tenim avui en dia
sabem que es van
composar
els gojos
de Santa Tecla
actuals
es van composar
al segle XVIII
encara en aquest període
que podríem dir
de la decadència
de la literatura
no sabem
qui és l'autor
això és una
de les altres
característiques
molt
no l'hem comentat
però és molt important
és a dir
difícilment se sap
l'autor
d'una lletra
dels antics
com a mínim
l'autoria popular
exacte
autor anònim
en aquest cas
i en canvi
la melodia
doncs
sabem
qui
en un moment
determinat
doncs
la va
transcriure
fent-la cantar
algunes persones
que l'havien recordat
per transmissió oral
i clar
és això
que no s'havia conservat
la partitura
però evidentment
avui està
transcrita
i
en aquest moment
és una de les peces
que l'Escola Cantorum
dels Amics de la Catedral
canta
i també
evidentment
la tornada repetida
per part dels ciutadans
tant en l'ofici
religiós
de Santa Tecla
com
en l'entrada
un cop
centrada
dins de la catedral
en l'acte
que succeeix
a l'entrada
de la braça
de Santa Tecla
si et sembla Jordi
podem escoltar
un fragment
d'aquests gojos
perquè
els oients
en facin una idea
si és que
no els han escoltat mai
endavant
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedra
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
de la catedral
Fosa ja aplaudida, suplirà la llarga.
Doncs vaja, aquí un petit tast d'aquests gojos,
òbviament és un fragment petit perquè es tracta d'una seqüència força més llarga.
Aquest és un enregistrament en directe de la catedral, Jordi?
Aquest està fet l'any 91 i va fer el servei de la fonoteca de la Generalitat de Catalunya.
Aquí se sent precisament el que seria aquesta part més de repetició,
que és aquesta tecla de tots aclamada de Gran Patrona,
ajudeu-nos ara i sempre i en la mort per l'hora bona.
Això seria una mica la tornada.
Llavors hi ha tota una sèrie de cobles que van explicant una mica la història,
en aquest cas de Santa Tecla.
El fragment que hem sentit és allò que Santa Tecla és una noia noble i formosa,
i a partir d'aquí comença la història.
Però bé, és un document que penso que té el seu gran valor en aquest moment
perquè des de l'any 91 fins ara ha passat uns quants anys
i em sembla que és una de les peces potser que dins del brugit general de la festa
a vegades els gojos queden en un segon terme.
Passa més desapercebut.
Sí, però bé, en aquest cas té una dinàmica que no té res a veure amb la de Sant Fèlix de Vilafranca,
però em sembla que també són dels que tenen un cert valor.
Sempre és molt fàcil pensar en aquesta tornada que et fa recordar
que tens una possibilitat de participar en la festa també dins d'aquest àmbit més del cant,
que és una mica menor, podríem dir, dins de la resta d'àmbits musicals de la festa.
Hem estat comentant el caràcter popular dels gojos de Sant Fèlix, de Santa Tecla,
però això no és així en el cas de Tarragoni.
En el cas de Tarragoni seria la tornada, seria evidentment popular,
perquè tots els gojos tenen aquesta participació de tornada fixa.
El que passa és que evidentment aquí hi ha un àmbit específic,
que és l'escola Cantorum, que és la que interpreta,
en aquest cas d'una manera estandaritzada,
amb una formació que ja existeix,
interpreta aquests gojos,
que serien les cobles pròpia mentitats dels gojos,
que són les que són de més difícil recordar,
que són els que fan la interpretació d'aquesta lletra.
Això és diferent, efectivament, a Sant Fèlix,
on hi ha aquesta coral, podríem dir,
creada ex-professor per la festa de Sant Fèlix
i per cantar aquests gojos estrictament.
No es fa cap altra interpretació durant tot l'any.
Abans ho hem comentat molt de passada,
però perquè aquella gent que ja tingui monodat de Santa Tecla,
per cert, que les festes es presenten aquesta mateixa setmana,
hi ha diferents moments en què s'interpreten el dia 23,
un és a l'ofici al matí i l'altre és a la tarda,
com deies, un cop ja entrat al braç de la catedral,
suposo simultàniament en el moment en què ja comencen a baixar
alguns dels elements de seguici popular,
doncs s'interpreta l'interior de la catedral.
Aquest enregistrament que hem sentit,
de fet, l'hem sentit fragmentat,
però en Palma,
en el doble compacte que va dita la Generalitat,
que enguany redita la revista Folk,
amb més peces també,
la revista que al mes de setembre apareixerà,
coincida amb Santa Tecla,
que es presentarà a la festa de Santa Tecla
i que sortiran algunes de les peces tradicionals de Tarragona,
en aquest cas amb una distribució general de països catalans.
Aquesta interpretació és precisament de la tarda,
és a dir, en el moment en el registrament original
s'escent com van esclatant els diferents moments pirotècnics
de l'entrada de Santa Tecla d'aquell any, del 91,
i s'empalma ja directament amb el so, diguéssim,
es travessa el llindar.
És un dels efectes més curiosos
i fins i tot ha estat comentat
amb alguns articles d'Estats Units,
perquè, bàsicament,
és un moment sonor molt especial
on s'empalma pràcticament el so exterior
amb l'interior d'una manera molt lligada
i genera un ambient molt específic.
Això passa també bastant a Vilafranca,
però diguéssim que a Vilafranca hi ha un petit tall
perquè hi ha una entrada de la Moixiganga
dins de la catedral,
de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca,
que és la part que precedeix
a la interpretació dels gojos.
En aquest cas, aquí Tarragona,
la Moixiganga no entra
i, per tant, té una seqüència una mica diferent,
però ja té aquest valor de la connexió
del estrèpit dels trons de la pirotècnia,
la palma de Santa Tecla...
Aquests contres entre la festa
i aquesta solemnitat que tenen els gojos.
És molt curiós, el pas,
a més que realment sembla que és un pas
que succeix quan travesses la llindrada
la catedral purament,
vull dir que és curiós, és curiós.
Doncs dijous, ara veiem el temps de televisió de Catalunya,
diuen que dijous baixarà una mica les temperatures,
però que no plourà,
o sigui que els actes de Sant Fèlix,
teòricament creuem els dits,
es podran desenvolupar amb normalitat
i en guany per Santa Tecla no plourà,
de ben segur,
perquè si ja va a polour l'any passat,
doncs...
I a més s'estan plovent bastant.
I a més, vaja, com a mínim 15 anys de...
14 anys, no?
L'altre va ser 93, 2007...
14 anys més de treu en tenim,
en tenim de ben cert.
Esperem-ho.
Jordi Bertran, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Fins la setmana vinent, ara veiem-ho.
Moltes gràcies, Fèlix.