Sintonia habitual als divendres, a aquesta hora.
Dediquem mitja horeta, com ara recordàvem,
a repassar l'actualitat de la setmana.
Avui ho fem de la mà d'Isabel Rodà,
la presidenta de l'ICAC,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Senyora Rodà, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
Agraïm especialment avui la seva presència
perquè l'hem segrestat,
crinyosament, en certa manera,
d'un seminari que se'n realitza en aquests dies
a l'entitat que vostè presideix, l'ICAC,
un seminari dedicat a difondre els valors de Tarragona
amb l'arribada d'experts d'arreu del món.
Hi ha gent, d'experts internacionals,
que treballen i estudien el valor del conjunt monumental de Tarragona,
senyora Rodà?
I tant que sí, perquè Tarragona,
no oblidem que és patrimoni de la humanitat,
precisament pel seu passat romà i la seva monumentalització
de fa 2.000 anys.
Aleshores hi ha força investigadors estrangers
que prenen Tarragona com a model i punt de referència dels seus estudis.
És el cas d'aquest seminari,
que en efecte s'està fent ara mateix,
i ara està intervenint el professor Simon Hay,
que és catedràtic de l'Universitat de Southampton,
a Anglaterra,
i després també investigador de la British School a Roma.
Ell va treballar als anys 80 molt sobre l'Àgger-Tarraconensis,
el camp de Tarragona.
I aleshores ha continuat els seus estudis
i aquí està ara discutint-los i posant-los al dia
amb el que s'està fet en el propi ICAC,
en el propi Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que hi ha una línia d'investigació
per fer les viles i l'hàbitat rural
a l'època romana
a l'entorn de la capital Tarracó.
Vostè no s'ha cansat de repetir
des que ha arribat a la presidència de l'ICAC
que no ens ha de fer nos a la nostra història,
al contrari, n'hem de ser orgullosos
i n'hem de tots plegats,
tenim la tasca d'anar-la difonent,
d'anar-la explicant.
I continuaré fent-ho
perquè penso que hem de conviure
amb aquest passat nostre
que és un passat esplendorós,
que és un passat que forma part
de la nostra identitat.
Estem parlant d'un lletí evolucionat,
ara en català.
Aleshores, aquestes restes,
a vegades surten les pedres,
ja estan els arqueòlegs,
ja estan aquí empipant i fent nosa.
No és qüestió d'això,
és qüestió de trobar els bons equilibris
i, per exemple,
unes restes arqueològiques
poden estar perfectament integrades
en edificis de nova construcció
i ser un valor afegit.
Quan tu vas aquí a uns restaurants
que tenen les seves restes romanes,
a una botiga,
doncs jo em penso que això
és una cosa,
un signe d'identitat
i alguna cosa de sentir-nos orgullosos
que no cal que ens inventem res,
és que ho tenim
i ho hem d'integrar
al nostre paisatge urbà
i ho hem d'integrar
a les nostres pròpies vides,
com part de per què som aquí,
doncs perquè tenim aquest passat
que podem veure
i que és part de nosaltres mateixos.
Aquest dia és la ciutat,
bona part de la ciutat
està aixecada per obres,
la coincidència preelectoral
segurament hi té molta cosa a veure
i aquests dies és constant
el degoteig de notícies,
de les alarmes que fan,
sobretot des de la Reial Societat Arqueològica,
perquè es tingui en cura
el manteniment
i la relació, suposo,
molt complicada
entre el progrés
d'una ciutat moderna urbana
del segle XXI
i la conservació d'aquestes restes.
Tot és qüestió d'equilibri,
senyora Roda,
és fàcil aconseguir aquest equilibri?
No dic que sigui fàcil,
però que s'ha d'aconseguir
i com a mínim s'ha d'estar lluitant
per aquest equilibri
i la Reial Societat
és realment una eina fantàstica
perquè a més és la institució
amb més experiència,
porta més de 100 anys
a les seves esquenes,
per tant,
que hi hagi algú
que vagi portant
aquesta veu
d'alerta o d'atenció
de dir,
al tanto,
que siguem curosos
perquè val la pena
que tot aquest bé patrimonial
el considerem
com un signe d'entitat
de Tarragona
i fins i tot
com una capacitat
de desenvolupament turístic.
És a dir,
la gent quan ve aquí
vol veure els nostres monuments,
però si troben
solucions intel·ligents
de construccions modernes
que no estan, diguem,
aturant el progrés
del segle XXI
però que ho estan integrant
i ho estan lluint,
serem realment
un punt de referent
de com trobar solucions
en aquesta arqueologia urbana,
que no és fàcil,
però sí que s'ha de mirar,
de trobar
aquesta manera de convivència
i convivència,
jo diria,
grata,
no una convivència difícil.
Hi ha casos concrets
però en què és difícil
trobar aquesta convivència
o en què fins i tot
algunes restes
apareixen en els llocs
en cap per algú
més maleïts,
és el cas, per exemple,
més concret del teatre
de Tarragona
en què les obres
del futur gran teatre
de la Rambla Nova
han tornat a quedar
aturades,
ara sembla per un més
per la troballa
d'unes noves restes.
És una nova prova
que aquest equilibri
que abans comentàvem
que s'ha d'intentar aconseguir
és molt difícil de trobar.
Però vull dir, per exemple,
el teatre ve de molt lluny.
L'única ciutat
que té un teatre
encara presentable
de l'època romana
és Tarragona.
El segon teatre
és la ciutat de Badalona
però tenen una paret
molt petita
però hi havia teatre
com a mi
en tenen constància.
És l'únic teatre romà
de tot Catalunya.
És un teatre
que ha estat amenaçat
contínuament
per intents
de construcció
que penso
que hagués estat
més bé
de planejar-ho
d'una altra manera.
El teatre
és una gran signatura
pendent
de Tarragona
per exemple.
I aleshores
no és qüestió
de dir ja està
ja tornen a venir
els arqueòlegs
ja tornen a aturar
unes obres
ja tornen a impedir
no, no, és que això
no s'hagués hagut
de plantejar
perquè a vegades
els interessos econòmics
van més enllà
del que haurien d'anar
també.
Casos, per exemple
per al Teatre de Tarragona
les termes
de Sant Miquel
que es van excavar molt bé
es podien haver conservat
perfectament
sota l'edifici
no hagués passat res
es van tapar
ja veurem
si un dia es destapen
o no es destapen
de moment
no estan cobertes
per grava
i a sobre l'edifici
doncs en comptes
de tenir
aquell subsol
doncs amb les restes
tapades
hagués quedat preciós
doncs poder-les ensenyar
integrades
en un edifici
que s'hagués pogut
construir la mar de bé
o sigui que jo diria
que en aquest sentit
doncs hem de tenir cura
el teatre
és un dels edificis públics
més significatius
d'una ciutat romana
per sort Tarragona
en tenia
ha estat molt degradat
perquè com veus
doncs
les grades que hi havia
en els anys 20
i les que hi ha ara
i aquells pilots de ciment
doncs
són coses
que no haurien hagut de passar
per tant
el teatre
penso que és
una actuació
que Tarragona es mereix
que necessita
i que d'una vegada
es pugui presentar
de manera digna
sense que se senti
més amenaçat
tota aquesta conversa
ha vingut a tom
de la presència
aquí aquests dies
a Tarragona
d'un dels màxims experts
d'internacional
del senyor Simon Key
en el marc
d'un seminari
que es du a terme
des de l'ICAC
si ens avancem
una mica en el temps
d'aquí unes setmanes
d'aquí pocs dies
des de l'ICAC
es du a terme
a un altre seminari
en aquesta ocasió
per parlar
de la troballa
o de les darreres
troballes
que s'han fet
a la zona
de la catedral de Tarragona
que diuen
que poden correspondre
a l'antic temple d'August
exactament
per exemple
el professor Simon Key
que és el que està parlant ara
va fer unes declaracions
als diaris
al diari de Tarragona
dient que
per exemple
l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
era un referent
i era una institució
en aquest sentit
va dir ell
no ho dic jo
que s'ha de prendre
com a model
altres estats europeus
i després també
va trobar
una enorme diferència
positiva
entre l'arqueologia
dels anys 80
i la d'ara
per tant
coses bones
s'han fet
tot en negatiu
ell mateix
ho va expressar
d'aquesta manera
que Tarragona
havia sapigut
anar endavant
amb les seves restes
i amb el seu patrimoni
arqueològic
i efecte
aviamament
els dies 22
23 de febrer
hi haurà
un altre seminari
internacional
on màxims
especialistes
de Roma
el director
per exemple
de totes les excavacions
de Roma
professor
Johnny Larroca
i altres professors
vindran aquí
per parlar
a l'entorn
de les troballes
que ens han fet
a l'àrea
de la catedral
on hi ha
unes infraestructures
potentíssimes
que sembla
parlar-nos
que efectivament
allà hi havia
el gran temple
de la ciutat
de Tarragona
dels anys 15
després de Cris
i Roma
sabia que l'arquitectura
que la presentació
monumental
que l'urbanisme
era una manera
de fer entendre
el seu món
tant és així
que el model
de Roma
era assimilat
era adaptat
a altres ciutats
d'Hispània
romana
entre elles
Tarragona
i les troballes
que estan sortint
a Tarragona
poden ensenyar
també
el que troben
a la mateixa ciutat
la capital
de les hores
que era Roma
és posar
en contrast
les excavacions
de Tarragona
amb les de Roma
i altres capitals
d'Hispània
com Mèrida
i Còrdoba
realment
ajudarà
a entendre
més
aquest món
i aquesta
presència
monumental
de les restes
romanes
No pensem
els aveniments
tindrem temps
de fer-nos
el ressò
d'aquest seminari
i de la visita
d'aquests experts
internacionals
de ben segur
si li sembla
parlem d'una altra
de les qüestions
d'actualitat
d'aquesta setmana
jo si li sembla
li dic unes xifres
52 atinguts
més de 300.000
peces arqueològiques
arrequisades
i 31 jaciments
expoliats
fem referència
a la xarxa
desarticulada
a diferents ciutats
d'Espanya
que es dedicava
precisament a això
al robatori
de peces arqueològiques
els professionals
de sector
tenen constància
tenien constància
de l'existència
ja no només
d'aquesta xarxa
sinó que
el tràfic
de peces arqueològiques
és un fet
constant
habitual
sí
vull dir
aquesta xarxa
evidentment no
però que sabem
que existeixen xarxes
i que aquesta
malauradament
no és
l'única
ni l'última
ho sabíem
això va saltar
a la premsa
i a la televisió
abans d'ahir
crec
ens vam quedar
a la premsa
a la premsa
volum
de la premsa
que vostè
acaba de llegir
acaba de llegir
és clar
perverats
però ho sabem
ho sabem
passa moltíssim
a les zones
més riques
en patrimoni
arqueològic
com pot ser
la vall del Betis
això vol dir
la zona d'Andalusia
la vall del Guadalquivir
però també passa
molt a Catalunya
vull dir
els detectors
de metalls
per exemple
que per si mateixos
no són cap
amb l'eina
i ben usada
doncs fan molt de favor
doncs
amb males mans
expolien
el nostre patrimoni
i creen
un tràfic
il·legal
doncs
d'obres
patrimonials
que
afortunadament
en aquesta vegada
doncs
ha sortit
primera filera
dels titulars
perquè la gent
es doni en compte
que això
és un greu
és un greu problema
és un atemptat
una mica
contra tots
contra el que és
entre cometes
nostra
com a història
i que doncs
cal ser
rigorosos
d'usos
i tenir-ho
molt amb compte
Què en fan
d'aquests lladres
després d'aquestes peces
és possible
col·locar
aquestes peces
en el mercat negre
o vendre-les
a col·leccionistes privats
què se'n fa
d'aquestes peces
Sí, sí
esclar
es col·loquen
a vegades
hi ha robatoris
diguem-ho
expolis
per encàrrec
perquè el col·leccionista
de les peces X
de monedes
de bronzes
d'estàtues
de joieria
i aleshores
doncs ja se sap
que hi ha encàrrecs
que alguns van a parar
doncs
a col·leccionistes
del país
i nosaltres doncs
surten a fora
fins i tot
en cometes
es blanquegen
amb grans subhastes
o per exemple
es fan passar
com a provenients
d'altres països
que no són tan curosos
amb el patrimoni
no països
doncs
amb allò que es diuen
vies de desenvolupament
no
hi ha realment
doncs
xarxes internacionals
importants
a part doncs
del
robatori puntual
o l'expoli puntual
a mans
d'una determinada persona
no
això fa mal a tothom
i evidentment
doncs
és un delicte
i com a tal
cal perseguir-lo
i si és possible
prevenir-lo
és possible
prevenir-lo
perquè clar
ens estem parlant
a les notícies
d'aquests
explicaven que
molts d'aquests
robatoris
es produïen
a les nits
quan els
jaciments
arqueològics
oberts
doncs
estaven més
desprevinguts
per molta vigilància
que hi hagués
algun guàrdia privat
no és segurament
prou
per poder
doncs
impedir
aquest tipus
d'arrobatori
pot ser fàcil
prevenir
aquests tipus
d'arrobatoris
penso fàcil
i amb molt poques coses
cal fer-les
si és possible
més fàcils
viable sí
però per exemple
a vegades passa
amb jaciments
que estan en excavació
i aleshores
es plega l'excavació
no sé
a set de la tarda
doncs
després l'endemà
es troben
els forats
amb els detectors
de metalls
és a dir
que se sap
que aquest jaciment
està sent investigat
i aleshores
hi ha l'expolis
diguem
sobre la marxa
per tant
és molt difícil
però
caldria
una cosa
com a prevenció
i diguem
com a eina de treball
per mi
doncs
fer més arqueòlegs
territorials
per exemple
aquí a Tarragona
hi ha una sola persona
que porta
sis comarques
tarragonines
inclòs la ciutat
de Tarragona
és una sola persona
lògicament
no es pot multiplicar
aleshores
diria bé
què és exactament
la figura
de l'arqueòleg
territorià
quina és la seva feina
la seva feina
això depèn
de la Generalitat
de la Direcció General
de Patrimoni
i de Cultura
i aleshores
a cada zona
diguem
hi ha
l'arqueòleg
que s'ha d'ocupar
teòricament
del territori
de vigilar
de controlar
de saber
com estan les coses
de mirar
diguem
de prevenir
que els jaciments
no siguin
objecte d'espoli
però esclar
li dic
a una persona
sis comarques
inclòs
tot el Tarragonès
i la pròpia capital
tàrraco
Tarragona
doncs esclar
és impossible
aleshores
això sí que
aniria bé
per exemple
tenir més arqueòlegs
d'aquests
a les diferents zones
de Catalunya
les comarques
de Girona
de Lleida
de Barcelona
i de Tarragona
doncs que hi hagués
més presència
més
d'aquesta manera
seria més
vigilància
evidentment
el nocturn
el fortiu
el clandestí
que va de nit
és el més difícil
de controlar
però
per exemple
si un jaciment
un dia
ha sigut
objecte
d'aquests
atacs
nocturns
doncs
tenir-lo
especialment
enfilat
o en cura
i després
hi ha llocs
on se sap
que hi ha persones
que es dediquen
en aquestes
actuacions
aquí a Catalunya
hi ha alguna zona
que sigui especialment
propensa
a ser objecte
de robatori
esclar
lògicament
que la zona
de Tarragona
i els seus voltants
perquè era
la zona principal
a l'època romana
per exemple
que Tarragona
era una de les ciutats
més grans
de l'imperi
i que controlava
que era la capital
des d'on es governava
la província
més gran
des que Tarragona
es governava
en aquell moment
Galícia
la zona de la meseta
Cartago
Cartagena
és a dir
que esclar
en una ciutat poter
no hi havia senadors
ni hi havia
geren grans fortunes
per tant
tenien grans viles
i tenien allà
les seves riqueses
per tant
la zona de Tarragona
és especialment atractiva
Empories
la zona d'Empories
per exemple
també
esclar
ho sabem
els termes
de Conca de Barberà
sembla que també
estan en perill
amb aquestes actuacions
per tant
caldria
evidentment
ser-hi més a sobre
i controlar-ho
una brigada
de patrimoni cultural
que tingués
una presència
més majoritària
més potent
seria
penso que
un fre
en aquestes
actuacions
que
malauradament
no ens sorprenen
per vostè
per tant
la detenció
d'aquesta xarxa
és una de les millors notícies
de la setmana
sí
sí
i sobretot
que se'n parli
no només la detenció
d'aquest fet concret
que clar
quan tots vam llegir
això
els números
van quedar al·lucinats
sinó
que la gent
prengui consciència
que la gent ho sàpiga
que es cregui
en un estat d'opinió
que surti
a la llum
per això
vostès els mitjans
de comunicació
fan una gran tasca
sempre
en aquest sentit
perquè és clar
si la gent
no ho sabem
difícilment
podem pensar
en aquests problemes
en canvi
doncs
notícies
d'aquesta
mida
d'aquesta dimensió
doncs
fan que
tothom
potser que amb això
s'hi posi remei
perquè ens estan
robant a tots
per alguns
la bona notícia
d'aquesta setmana
arriba precisament demà
amb el calendari
no és que s'hagi de produir
cap fet en concret
sinó que
demà comencen oficialment
les festes de Carnaval
a Tarragona
i vaja
m'aprofitant
que hi ha aquí
la senyora Isabel Rodà
la presidenta de l'ICAC
és gairebé obligatori
preguntar-li
quins són els orígens
perquè
el Carnaval
ara
prové
en bona part
d'unes festes
de l'antiga Roma
no?
Sí, exactament
vull dir
el Carnaval
eren
les reminiscències
de festes antigues
de l'Esglopercàlia
concretament
que
la por
a la quaresma
en el pensar
la dura quaresma
que venia
en època
sobretot medieval
que hi havia
aquestes festes
de celebració
que eren
continuïtat
directa
de les festivitats
romanes
on hi havia
també disfresses
hi havia per exemple
un dia
on tothom podia canviar
el seu paper
per exemple
l'amo
es podia convertir
en esclau
i l'esclau
en amu
ara si l'esclau
es passava
aquell dia amb l'amo
suposo que
la resta de dies
de l'any
fins a un punt
la resta del dia
de l'any
el pobre
ho podia passar
bastant malament
tot dintre d'un límit
per un dia
però aquest sentit
que hi ha un moment
que es pot capgirar tot
que
manifestacions
més o menys
esplendoroses
o excessives
però és un costum
era una festa
de les moltes
que tenia
l'antiga Roma
que van passar
a les èpoques
posteriors
en el sentit
doncs de
disfrutem
abans
de la dura
quaresma
que ens vindrà
per això
en època de Franco
per exemple
els carnavals
no van ser
pas massa
populars
han reprès
la seva força
després
doncs
amb la democràcia
perquè era
un simne
de paganisme
si es vol dir
així
en canvi
ara són unes festes
ben arrelades
que també
causen
altres
problemàtiques
però
en fi
les tindem
aquí
dintre d'uns dies
evidentment
de les festes
romanes
en coneixem
especialment
aquesta vessant
dels excessos
també es disfressaven
també hi havia
màscares
vestits
per aquestes
o aquest valor
s'ha anat
afegint
al carnaval
en els últims anys
no no
esclar que sí
perquè esclar
l'amo
que es volia
diguem
disfressar
d'esclar
doncs
havia d'agafar
una altra
una altra
aparència
no podia portar
les seves robes
habituals
i a l'esclau
que volia
semblar l'amo
doncs
exactament igual
no
o el cas
doncs
de disfressos
de dones
en fi
era normal
doncs
aquest capgirar
doncs
la personalitat
en un cert moment
canviar-la pel que sigui
doncs
també havia de ser
una
una aparència
física
que es convertia
doncs
en una adopció
doncs
de gesticulacions
de llenguatges
de vestits
que no eren
els habituals
que no eren
els normals
de la vida
quotidiana
hi ha una notícia
que s'ha produït
aquests dies
que l'Isabel
no sembla que no li feia
gaire gràcia
comentar-la
però vaja
és una de les notícies
que més ens ha cridat
aquests dies
l'atenció
deia abans
l'Isabel
la precaució
potser hem perdut
una mica
el seny
comentem-ho
avui és notícia
a tots els mitjans
de comunicació
la suspensió
per la suspensió
cautelar
per part d'un jutge
dels actes
al carrer
al carnaval
de Tenerife
de Santa Cruz
de Tenerife
un dels carnavals
més antics
de l'estat espanyol
un carnaval
bicentenari
el motiu
és que nou
comunitats
de veïns
i alguns veïns
en particular
s'havien dirigit
al jutge
per dir que
causaven
un excés
de soroll
en el carrer
i que
els actes
la desmesura
del carnaval
els perjudicava
amb el seu descans
amb el seu tranquil
abans hem parlat
en aquesta conversa
d'equilibri
en d'altres termes
parlant de l'equilibri
entre la necessitat
d'una ciutat urbana
moderna
i de la conservació
del valor patrimonial
però aquí
senyora Rodó
ens trobem
amb una altra
qüestió d'equilibri
el descans
dels veïns
la seva tranquil·litat
i la necessitat
de tenir
un espai públic
un carrer
per poder celebrar
unes festes
i a més a més
aquí tenim
un component històric
una tradició
documentada
molts anys
és una altra
qüestió
d'aquestes delicades
Sí, sí
ja com no em temia
que em faria
aquesta pregunta
per això dic
que els carrabals
portaven alguns
problemes
ja ho he deixat
una mica servit
en aquest cas
sí
sorpres una mica
tots
perquè és clar
les festes
de Tenerife
a Càdix
són carrabals
molt arrelats
amb molta tradició
que evidentment
que causen
molt de soroll
i que els pobres
veïns
afectats
per la zona
immediata
doncs aquelles nits
o han de sortir fora
o s'han de posar
taps de cera
o alguna cosa
han de fer
perquè lògicament
estan entrant
aquells carnavals
a casa seva
i potser ell
no vol que entrin
ara
quan falten
pocs dies
amb tot el muntatge
de Tenerife
muntatge
doncs que hi ha
una inversió
de diners
tremenda
on hi ha
doncs una massa
turística
hi ha un moviment
important
al voltant
de Tenerife
em sorprèn
molt
aquesta notícia
aquesta decisió
d'última hora
i la falta
de previsió
que moltes vegades
passa
si fes una rua
potser seria
la bona solució
per tothom
i ja estava
però esclar
parlar d'això
quan ja s'està
dirien els llatins
et portes
és a dir
imminent
em sembla
que és
arreglar
o intentar arreglar
un mal
amb un altre mal
pitjor
perquè si no sé
els carnavals
de Venècia
ara mateix
jo crec que
ens quedaríem tots
així
amb bocabadats
que 10 dies abans
doncs hi hagi
o 8 dies abans
hi hagi
aquesta suspensió
jo penso que
detecta un problema
evidentment
que s'ha de solucionar
perquè les coses
aquestes van increixent
suposo
i que dius
bueno
anem a adaptar
un espai urbà
on la convivència
entre aquestes festes
centenàries
i el descans
del veïn
doncs
pugui tenir
també
el seu equilibri
i el seny
que jo li deia
que escolti
no sé
teníem com a patrimoni
ens deien que els catalans
érem treballadors
i assenyats
jo penso que treballadors
ho continuem sent
però
el del seny
no sé
cada vegada
costa més
de trobar
i en aquest cas
potser
podria ser també
un altre exercici
de veure com
s'han de plantejar
les coses
i en extremis
per mi
sempre és dolent
s'ha de dir
que la suspensió
de moment
és cautelar
dilluns
sembla que
hi haurà
una decisió
definitiva
en un sentit
o en un altre
però de moment
tots els grups
municipals
representats
de l'Ajuntament
doncs
ja han posat
el crit al cel
i han criticat
obertament
aquesta decisió
a aquesta decisió
del jutge
parlàvem
de qüestió
d'equilibri
però clar
suposo que
els veïns
d'aquests carrers
en els quals
són objectes
doncs
diuen
sí, sí
jo sé que
durant uns dies
a l'any
doncs
tinc aquest perjudici
però clar
no és un any
és un altre
és un altre
és un altre
són 30 anys
però a mi
per exemple
no sé
la feria d'abril
es tregui l'alumbrado
que se sap
que hi ha
doncs
el gran moviment
en aquell barri
i
que
s'hagi
doncs
de
de prohibir
tot, tot, tot
i en canvi
quotidiàniament
hem de suportar
uns sorolls
que no sé
per què
ens persegueixen més
com per exemple
a vegades
aquestes motos
una moto
de 50 centímetres
cubis
que et fa
una contaminació
acústica
terrible
i això ens passa
cada dia
no un dia a l'any
no
cada dia
i això que és
tan detectable
el poder baixar
aquest nivell
de soroll
quotidià
que hi ha
doncs
atacs
contínus
innecessaris
del tot
doncs
perquè no tenim
també més cura
d'aquests problemes
de cada dia
i en canvi
aquestes grans
festivitats
que ara ha sortit
Tenerife
però després
podria sortir
Sevilla
i després
podria sortir
les setmanes
santes
d'on vulguis
esclar
jo no sé
si
tots hem crescut
molt
les ciutats
són molt grans
més habitades
cada vegada
més
moviment turístic
tot això
esclar
quanta més gent
més soroll
això ja se sap
a veure com
podem trobar
doncs això
la convivència
però
jo penso que
és molt mala notícia
en principi
que es prenguin
decisions d'aquest tipus
una setmana abans
si li sembla
dediquem els últims
quatre minuts i mig
de programa
a fer una mica
de societat ficció
podríem dir-ho
imaginem
traslladem un cas com aquest
de la ciutat de Tarragona
la plaça de la Font
al cor de la part alta
és l'escenari
de moltes de les festes tradicionals
imaginem que
un jutge
doncs
fa una suspensió
cautelar
d'aquests actes
si realment
es comprovés
que se supera
aquest límit
de 55 decibelis
que ara no sabem
si és el cas
algú pot dir
home
doncs es traslladen
bona part de les celebracions
en d'altres punts
de la ciutat
sigui el port
sigui en una altra zona urbanitzada
però hi haurà
els defensors de la festa
que diran
no no
però és que la festa
és en part festa
si es celebra
en el seu escenari tradicional
vostè d'escenaris tradicionals
ja en té moltíssim
suposa que és un component
inherent
a la festa
que se celebri
en un lloc molt concret
si es celebra
potser en un lloc
sense encant
doncs
perd bona part
del seu atractiu
sí
per exemple
no sé si
societat ficció
doncs
la festa
de la plaça
de la font
penso que estigui
molt bé
que es continuï
celebrant
però
dintre
entre cometes
d'un ordre
és a dir
ara
per exemple
hi ha això
grups de música
que potser
posen
totes les seves
bateries
els seus decibelis
per sobre
de lo tolerable
doncs
si hi ha
per exemple
un concert
doncs
amb tanta potència
acústica
això sí que seria
desitjable
no sé
que anés
a l'auditori
del camp de mar
per exemple
i no a la plaça
de la font
és a dir
que
és el que
lo tradicional
tradicional
que quan es feien
les festes
no sé
a la plaça
la font
fa 50 o 60 anys
segurament que no hi hauria
tant de soroll
perquè no hi havia
tants mitjans tècnics
tampoc
doncs
tants altaveus
i reproductors
i megafonies
doncs
que es continués fent
perquè se sentís
que són les festes
tradicionals
perquè tots
volem sentir
que toquem
i mira
això és com sempre
no
però que es fes allà
ara
les festes
que s'han augmentat
que són
més riques
que són
amb molts més actes
i que suposen
això
una contaminació
acústica excessiva
doncs
sí que es trobessin
uns escenaris
més agradables
fins i tot
que hi capigués
més gent
i que no
tot s'hagi de fer
allà
en aquells indrets
on es feia
fa 100 anys
perquè 100 anys
eren unes altres
circumstàncies
urbanístiques
socials
econòmiques
i demogràfiques
doncs
estarem ben atents
al desenvolupament
d'aquest cas concret
de Santa Cruz
de Trenife
tornem a la realitat
deixem la ficció
insistint
de moment
es tracta
d'una suspensió
cautelar
però remarquem això
hi ha hagut veus
que critiquen
els greus
perjudicis econòmics
que pot suposar
aquesta mesura
perquè hi ha gent
que ja ha pagat
els seus viatges
és un pol d'atracció
impressionant
una setmana abans
no té sentit
ara que sigui
un àmbar
que no sigui
m'agradaria
que no fos
un vermell
que fos un àmbar
en quin sentit
al tanto
un punt d'atenció
reflexionem-hi
com podem reconduir
que no s'arriba
a la prohibició
però sí que s'arriba
per reobrir el debat
exactament
ara aquest any
la meva opinió
sisplau
personalíssima
que aquest any
es fessin
però que fos
aquest senel
d'atenció
de dir
bé
cal que baixem
els decibelis
cal que fem
una ruga
què podem fer
què no podem fer
que ara
vinen
ara
suspendre'ls
a una setmana vista
jo em penso
que això
és fer
un disbarat
per evitar-ne un altre
sent ben segurs
que se'n continuarà
parlant
d'aquesta notícia
moltíssim
ja veurem com acaba la cosa
i de ben segur
que el debat
es reobrirà
o es traslladarà
ja sabem
que d'oportunistes
del món
n'està ple
i que el debat
s'aprofitarà per reobrir-lo
o traslladar-lo
en d'altres ciutats
de l'estat espanyol
amb això acabem
Isabel Roda
presidenta de l'ICAC
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
gràcies
per acompanyar
per compartir aquests minuts
per aportar-nos la seva mirada
a l'actualitat avui
al matí de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
perquè sempre
unir passat present
és un tema apassionant
moltes gràcies
a vosaltres