Bé, ja ho apuntàvem ara fa un moment que en uns instants ens curàvem en salut,
com fem cada dimecres al matí de Tarragona Ràdio
i en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el doctor Joan Maria Etzerà. Molt bon dia, doctor Etzerà.
Hola, bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya també el doctor Joan Tomàs Geballí.
Ell és traumatòleg, metge traumatòleg, adjunt al Servei de Traumatologia.
Doctor Tomàs Geballí, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Avui parlarem d'una qüestió molt concreta
i que més s'ha materialitzat darrerament a l'hospital
en un curs important d'intervencions d'artroscòpia d'espatlla.
Es diu així exactament, no?
Sí, l'artroscòpia és...
L'artroscòpia del genoll tots la tenim així com a més familiaritzada.
No sé per quina raó, però sembla que ens sona més.
Jo crec que, no sé, el Juan ens ho explicarà més bé,
però probablement devia ser la primera artroscòpia.
El genoll és una articulació molt gran,
i probablement devia ser de les primeres que es va fer per via endoscòpica.
L'endoscòpia a la traumatologia ve després de l'endoscòpia digestiva
o l'endoscòpia abdominal, que es va començar fa molts anys,
després es va fer en desús,
i fa molts pocs anys, o uns quants, i ara ja dic pocs, però potser fa 15,
es va recuperar com una tècnica que se van després incorporar cirurgians,
tot anant avançant cap a la cirurgia mínimament invasiva.
O sigui, ho he explicat moltes vegades en aquest programa,
i avui és un altre exemple d'aquest,
que els professionals de la medicina, els cirurgians sobretot, en aquest cas,
han anat buscant alternatives a la cirurgia oberta,
a obrir una articulació, una panxa,
que és molt agressiu, lògicament,
per resoldre un problema d'una varia,
que és en el cas d'un quiste d'ovari,
o bé d'unes pedres de l'olfeta del fel,
o en aquest cas de la traumatologia, un lligament que s'ha trencat,
o un cartíleg que s'ha esquinsat,
o un altre problema que hi ha dins aquesta articulació.
En tots els casos, l'avantatge pel pacient
és que al ser menys agressiu quan hi entres,
més ràpid és la recuperació.
Però té un problema, la dificultat tècnica.
O sigui, és més difícil, ni que no ho sembli,
és molt més difícil l'aprenentatge i la tècnica
de fer, entrant en aquella articulació,
entrant en aquella panxa, a través d'uns tubos,
mirant a través d'uns tubos i amb unes pinces a distància,
resoldre la mateixa avaria que ho faries
amb camp obert, entrant allà, agafant-ho amb les mans
i fent un nus, ras, i me'n vaig i tanco.
El cirurgià i el cirurgià traumatòleg,
en aquest procés d'intentar fer menys mal
per ajudar a la recuperació,
i estalviar moltes complicacions quirúrgiques,
sobretot en el cas de l'articulació,
no és el mateix obrir una panxa amb tots els seus riscos
que obrir una articulació.
Obrir una articulació té una quantitat possible
de seqüeles molt gran,
i d'infeccions i de problemes molt complexos,
en aquesta articulació que és obert,
i tot això ha anat portant als professionals de la medicina,
en aquest cas els traumatòlegs,
a anar començant a fer aquestes intervencions
sense obrir l'articulació, punxant-la,
entrant a dins, però no estripant la càpsula articular,
obrint-la, que això és el que realment
després costa molt de recuperar
i estalvien molts riscos.
Ara, tècnicament, és molt complicat.
Quan tens un genoll que va ser de les primeres
o les que ja fa molts anys
i la gent t'ho diu una artroscòpia,
a vegades fins i tot diagnòstica,
però d'alguna manera és una cavitat articular gran
quan anem a cavitats articulars més petites
la cosa es complica.
I una de les cavitats articulars,
que és gran però molt més petita que el genoll,
és el tema a l'ombro,
l'espatlla que és a l'ombro.
Això genera que hi hagi moltíssima especialització
en el camp aquest de les artroscòpies.
Sí, evidentment.
Bé, ara, a la cirurgia artroscòpica d'espatlla,
la gent hi ha anat,
des de gent que feia artroscòpia de genoll
i després s'ha passat a l'espatlla,
o cirurgians que feien només cirurgia d'espatlla
i a partir d'aquí s'han especialitzat
a fer artroscòpia d'espatlla.
Ja ho apuntava el doctor Atzerà
que l'artroscòpia en un genoll,
per les pròpies característiques de l'articulació,
no té la mateixa complexitat
que pot tenir l'espatlla
per la pròpia dimensió de l'articulació.
Sí, també depèn de la patologia.
Ara, si és una lesió meniscal,
és molt més senzilla
per fer una petita resecció meniscal
que no si hi ha, per exemple,
una lesió d'un managot,
dels tendons de l'espatlla
o si hi ha una desinserció
que es diu el labrum,
que és el que provoca les luxacions,
la cirurgia per reparar aquestes lesions
és molt més complexa
que no purament fer una meniscectomia,
retallar una mica la part del menís
que està trencat.
Hi ha moltes lesions d'espatlla?
Hi ha moltes lesions d'espatlla
i és com tot.
Quan t'hi diques més en una cosa,
busques més
i després te van venint.
jo faig xertoscopies d'espatlla
fa uns tres anys
i en aquests darrers anys
la consulta m'ha augmentat molt
de pacients amb problemes d'espatlla.
Els rebretadors també ho diuen
que ells a consulta fa molts anys
el gran problema
eren lumballes,
mals d'esquena
i que ha passat molt
a poc a poc
a patologia de l'espatlla.
I quines són les causes?
I dic les causes en plural
perquè no deu haver-hi una causa única,
lògicament.
Bàsicament hi ha dos problemes.
El problema de les luxacions,
les luxacions recidivants,
no que se surt a l'espatlla
al cap de l'úmer
del seu lloc.
És a dir, mai fer allò d'espera, espera
i claca
i t'ho tornen a posar
com a les pel·lis.
Això mai?
A principi?
Sí, sí.
Una cosa és la luxació aguda.
Que hi ha gent
que li poden reduir
o has d'anar a un hospital
t'intenen reduir
i a vegades no posis
i a vegades
les has de dormir
per reduir-li
l'articulació.
Però bé,
quan una espatlla surt,
quan un cap de l'úmer surt,
habitualment trenca
els mecanismes
que hi ha
d'estabilització.
Si una articulació
és molt mòbil
és molt inestable.
El genoll fa flexo-extensió.
Estirem i arroncem.
A l'espatlla
tenim 360 graus.
Això fa que aquesta mobilitat
pugui donar potencialment
una inestabilitat
i per suplir
aquesta inestabilitat
hi ha una sèrie de lligaments
i d'estructures
que ho impedeixen.
Però quan ens luxen
es poden trencar.
I si es trenquen
i es reparen
en un lloc anòmal
el que fa és que
aquest frere que hi ha
no existeix
i se'n va.
Per tant, l'hem de reparar.
l'hem de desfer
del seu lloc
i l'hem de portar
al seu lloc
i fer un anclatge.
Que això abans
ho fèiem per cirurgia oberta
i que ara fem per artroscòpia
perquè és molt menys llesiu.
Ja per cirurgia oberta
has de tallar
una sèrie de musculatura
que no participa
en la inestabilitat
i per tant
diguem-ne
que no té culpa
d'aquest problema
per tant
no caldria
o no cal.
Per tant,
quan fas l'artroscòpia
no toques la musculatura?
No, perquè l'artroscòpia
és fer orificis
més o menys d'un centímetre
i li passem
tot l'instrumental.
La diferència
entre la cirurgia ortoscòpica
i la cirurgia oberta
és que
en la cirurgia oberta
nosaltres mirem
on operem
i on posem les mans.
En canvi,
la cirurgia ortoscòpia
ens hem d'acostumar
a mirar
on no tenim les mans
perquè mirem
un monitor
que pot estar
a dos o tres metres
i anem reparant
amb les mans
però sempre mirant
no mirem
en lloc de la lesió
mirem en un altre lloc.
Això a més
s'ho supera
per triangulació
perquè aneu amb dues mans.
Sí, com...
Perdó, perdó.
un dels problemes
que eren les inestabilitats
i després
l'altre gran problema
que hi ha molta més gent
és el dolor.
El dolor que tenen d'espatlla
que és pel que se'n diu
un problema superacromial.
Un problema
de conflicte
que hi ha
perquè és un espai
molt disminuït
que hi ha entre el cap de l'úmer
per damunt
hi ha el managot
que són quatre músculs
que són els que
ens donen tota la mobilitat
i després hi ha un os
que és el que nosaltres
toquem a la part damunt
de l'espatlla
que és l'acromion
i a vegades aquest espai
està molt disminuït
i això provoca
fregaments, inflamacions
i fins i tot ruptures
i aquest és
el gran número
de malalts
que operem
de patologia
a l'espatlla.
Les causes
d'aquest segon grup
són posturals
d'hàbit
i les primeres
potser són de traumatismes
d'accidents
de pràctiques esportives
determinades
potser
la gran majoria
de les inestabilitzats
és per una luxació
per un accident de moto
per aquest segon grup
i aquest segon grup
habitualment
ho se'n diu
microtraumatismes
i patir de la vida diària
el mecànic
que està tot el dia
amb els braços al amunt
doncs aquest fregament
a poc a poc
va llimant
perquè la part
on s'inserta el múscul
és un tendó
i el tendó
és un teixit
que està mal irrigat
que hi arriba un poc
a les cèl·lules
encarregades
de la reparació.
Si a més
tenim una anatomia
que tenim aquest acromion
que hi ha
diferents tipus d'acromion
que és una mica més
que se'n diu
més ganxós
més corp
i que fa que encara
llimi més
tenim
tenir una mobilitat
que és
de la mà
per damunt del cap
i que fa
que en un moment
d'aquest fregament
una cosa
que ja li va punxant
va fent la punyeta
i al final
s'inflama
quan s'inflama
una cosa
encara augmenta
més de volum
i per tant
encara hi ha
un conflicte
més de contingut
i continent.
En general
de totes aquestes
patologies
es poden tractar
amb la cirurgia
artroscòpica?
Sí
però també hem de tindre en compte
que la cirurgia
jo sempre prendeixo
als malalts
que és l'últim pas
primer hem de fer
un tractament mèdic
un repòs
una rehabilitació
a vegades associat
o no
a una
a fer infiltracions
i quan veiem
que tot això
al malalt
no li va bé
no s'ha curat
o no li va prou bé
tenim l'últim
esgraó
que és la cirurgia
és a dir
que no tothom
que té un problema
d'espatlla
agafem i l'operem
sinó que primer
hem de fer
una sèrie
de passos
fins a arribar
a la cirurgia
però els pacients
tenim tendència
a reclamar
la cirurgia
ràpidament
sí
però també
hi ha molts malalts
que s'estalvien
la cirurgia
fent
el tractament
que se'n diu
conservador
com es dona
la circumstància
que es faci
aquest curs
a l'hospital
a la tecla?
és una inquietud
del servei
i personal
això va començar
una mica
perquè en un congrés
d'espatlla
jo tenia
volia
aprendre
i una manera
d'aprendre
és que vingui
algú a casa
que te n'ensenyi
i parlant
tot això
jo vull aprendre
potser hi ha més
gent que vulgui
aprendre
i van fer això
i vam
contactar
amb una empresa
perquè ens pogués
deixar
perquè per la tarda
vam fer
per el matí
vam fer dues cirurgies
en directe
reals
reals
sí
des del quiròfan
a la sala d'actes
hi havia una comunicació
dos d'àudio
dos d'àudio
i dos de veu
tant de pujar
i de baixar
d'aquesta manera
podíem veure
com el que superava
dintre
el que nosaltres mateix
veríem
pel monitor
al quiròfan
ho veien
abaix
a la sala d'actes
i després
per la tarda
amb unes patlles
de plàstic
amb el mateix material
i amb els 6 artroscopos
que fem servir
al quiròfan
fem servir
unes patlles
de plàstic
per la gent
que té poc hàbit
o gens d'hàbit
començar a
a fer cirurgia
d'espella
s'ha de practicar molt
ho dèiem
per tenir
aquella parícia
aquella habilitat
aquella exactitud
a l'hora de generar
tots els moviments
a la intervenció
sí, sí
és una tècnica
que requereix
molt
un aprendre al llarg
jo moltes vegades
trec el mateix tema
de dir
quan algun
jo crec que
va en sintonia
d'un missatge
que jo llenço
habitualment
que és a dir
escolti
tothom pot parlar
de la salut
i de la medicina
i de la rehabilitació
però
el primer interessat
en que les coses
es facin bé
i a més a més
en no tindre llista
d'espera
i a més a més
en tractar bé la gent
i que tothom
quedi content
és el professional
com a tothom
jo no crec cap pintor
que li agradi
que el seu quadre
no quedi bé
el més interessat
en que el quadre
aquell
sigui bonic
que passi a la història
és el pintor
doncs
la medicina
el mateix
els més interessats
en que les coses
es facin bé
després hi ha gent
que salta
i polítics
que volen penjar
medalles
i van dient
al meu entorn
barbaritats
que són
probablement
molt polítiques
o són
agraden molt
segons qui
el vol escoltar
però
clar
dius que
vingui a casa
parli amb nosaltres
i li explicarem
les dificultats
els pros i els contres
i
en els professionals
de la medicina
com els professionals
com els pintors
probablement
ningú
ningú altre
que ells
sabran




en el moment
que es fa
molt més car
que l'altre
gastant
molts més diners
aconseguim
que la societat
en conjunt
el gran conjunt
les hores
d'estalvi
de temps
de treball
la penositat
les famílies
el temps
d'estar hospitalitzats
que no cal
tants dies
i
la família
l'acompanyament
a la persona
quan està a l'hospital
tot aquest immens
conjunt
de coses
del que
provoca
una intervenció
quirúrgica
doncs
siguin
molt més
lleugeres
gràcies a què?
doncs hi ha unes persones
que volen
que el seu ofici
cada dia sigui millor
i es dediquen
a estudiar
estudiar
estudiar
preparar-se
i anar avançant
amb la medicina
en coses
que fa uns anys
ens semblaven
absolutament
impensables
a tall d'això
que diu vostè
no no
això que expliquem
i quan venen
els especialistes
sembla tan senzill
jo francament
i em consta
que alguns oients
ens quedem
absolutament fascinats
de veure
fins on es pot arribar
i en el fet
per exemple
aquest que ens ocupa
avui
de l'artroscòpia
d'espatlla
jo ara pensava
que no és només
aquella persona
que té una bona salut
i que s'ha de sotmetre
a aquesta intervenció
sinó que probablement
persones que podrien
tenir alguna que altra
limitació
algun problema
d'espatlla
i per la seva edat
o per les seves
característiques físiques
per altres patologies
afegides
potser no era convenient
fer una intervenció
convencional
per entendre'ns
amb aquest tipus
de cirurgia
sobre la porta
a determinats pacients
que en altres condicions
no podrien
penses una persona
molt gran
o no?
quan hi ha una
contraindicació
anestèsica
és igual
per cirurgia
o per cirurgia
anestèsica
el que sigui
jo crec que
l'artroscòpia
ens ha donat
un ventall
de tractament
que abans
no teníem
ens permet
veure coses
que per cirurgia
oberta
no vèiem
com ara?
però com ara
els lligaments
que hi ha
els lligaments
glenumerals
hi ha altres lligaments
que per cirurgia
oberta
no vèiem
jo crec que
la cirurgia
sota de la
instabilitat
és molt més
la repressió
és molt més
anatòmica
perquè realment
portem les coses
al seu lloc
que abans
no ho era tant
i després
ens permet
fer
petits gestos
que per cirurgia
oberta
igual no
no ens atrevíem
a fer
perquè creiem
que no
que millor
no milloraríem
perquè
per el que dèiem
abans
que és molt més agressiu
tallar una musculatura
que en principi
per arribar
allò
tenim
primer la musculatura
que és el deltoide
el deltoide
a vegades
quan hi ha una rotura
complerta del managot
l'únic que ens queda
és el deltoide
si damunt
l'obrim
per arribar
a aquesta articulació
igual ens quedem
ni el que teníem
per tant
ara ens atrevim
a fer coses
entrar dins de l'espatlla
amb patologies
que tenen
una rotura massiva
de managot
una rotura irreparable
però com a menys
com al mínim
fem una borsectomia
una neteja
dels teixis
que estan inflamats
intentem obrir
una mica més
aquest espai
però sense ser
tan agressius
com ho fem
per cirurgia oberta
i al deltoide
només li fem
un forat d'un centímetre
i amb això
els malalts
milloren força
altres lesions
i el resultat
és millor
el resultat final
aquestes malalts
no t'atrevies a operar-los
perquè digues
que no millorarà
després hi ha
i gràcies
jo crec que a l'artoscòpia
s'han millorat molt
les tècniques quirúrgiques
els tipus d'enclatges
i el coneixement
de la fisiopatologia
de les malalties
diguem-ne que té l'espatlla
hi havia un gran
oblidat
que és el bíceps
el bíceps
té dos vendres musculars
però això es diu
i un passa
just per damunt
del cap
i s'inserta
a l'aglena
que és la part articular
de l'escapula
doncs aquest és
el gran oblidat
i moltes vegades
era un dolor
li feies una sutura
al managot
o li feies
una cromoplàstica
que és augmentar
aquest espai
que és serrar
a l'os
la cromium
per davall
per augmentar
aquest espai
i el bíceps
no el veies
perquè és intraarticular
i quan te poses a l'espai
superacromial
no entraràs dintre
del que se diu
l'espai glenomeral
el de baix
on hi ha
les inestabilitats
i a vegades
tenien dolor
i era un dolor
purament
que se'n diu
bicipital
d'aquesta manera
primer mirem
un espai
i després anem a l'altre
i si veiem
que aquest tandor
està feble
està enganxat
està inflamat
ara podem actuar
sobre ell
fent diferents tècniques
perquè deixi de fer mal
Em comentava abans
que hi ha un simulador
des del punt de vista informàtic
una mica per introduir-se
però fins que no estàs allà
fent la pràctica quirúrgica
vull dir
no et donen l'alternativa
com aquell qui diu
d'aquí la necessitat
de fer tota aquesta pràctica prèvia
amb cadàvers
o bé amb ninos
o el que convingui
Abans de posar-te a fer
primer és d'anar a altres centres
que en facin
que vegis com se fa
perquè no només és
l'acte quirúrgic
és tota la infraestructura
que es necessita
que és molt complexa
parlàvem del jonoll
el jonoll
nosaltres quan operem
les extremitats
posem una cosa
que en diem un esmarc
i que és
com un magnagot
d'aquestos de la pressió
i operem
amb esquemis
i sense sang
si veu molt millor
a l'espatlla
no podem posar res d'això
sang
per tant necessitem
nosaltres quan fem
l'artroscòpia
a través de l'articulació
hi posem
passat líquid
d'aquesta manera
es disten
i neteja
si logrem
que
poder posar
aquest líquid
amb una certa pressió
i parlo de l'espatlla
com no
com hi ha
quan tallem
sangne
doncs si posem
un líquid
amb una pressió
aquesta pressió
el que fa és
augmentar
la pressió
d'aquest líquid
dintre de l'espatlla
i fa que no
s'agni tant
o que no s'agni
sempre ha ajudat
és més molt important
l'ajuda
de l'anestesista
amb aquesta cirurgia
que ens ajuda
a tindre el malalt
amb tensions baixes
i d'aquesta manera
es sangnen menys
també és molt important
el que deia
de la infraestructura
veure com ho munten tot
necessitem
per posar aquest líquid
amb una pressió
una bomba
que ens posa aquest líquid
necessitem
un bon aparatatge
necessitem
uns bisturis especials
que puguis treballar
dintre d'això
i tot aquest aparatatge
la posició del malalt
que l'anestesista col·labori
fa que
és el primer pas
que has de millorar
abans de començar
a fer el nertòs
i això
ho aprens
anar a altres centres
que t'ensenyen
com es fa
després
què consisteix l'artroscòpia
què puc fer
i què puc deixar de fer
amb una artroscòpia
i després començar
ajudant
per un professional
que en sap més que tu
a fer això
i a part d'això
hi ha els simuladors
simuladors
de plàstic
espatlles de plàstic
que
allí pots fer
tot el mal que vulgui
si no hi ha cap problema
i després també ho fem
en cursos amb cadàver
clar
hi ha
ara
ara
m'estava visualitzant
la complexitat
que té tot plegat
hi ha molts metges
traumatòlegs
que opten
per aquesta especialització
després d'aquest curs
em val la pena
comentar-ho
l'interès
s'ha mostrat
per altres col·legues
i per altres companys
al curs érem uns 50
ja un i dos
traumatòlegs
jo fa
crec que fa 3 anys
a la província
potser no arribaven a 10
els traumatòlegs
que fem cirurgia artroscòpica
d'Espanya
i crec que ara
n'hi ha força més
perquè és una cirurgia complexa
i perquè
necessita tot
una complexitat
no només
d'habilitar
sinó també tècnica
com havíem dit
perquè
s'han vist
els avantatges
de la cirurgia artroscòpica
envers la cirurgia oberta
a l'Espanya
ara tornant a posar
general
es fa una anestèsia general
ara
habitualment fem
o fan els anestesistes
fan una doble anestèsia
fan primer
el que s'ha dit
un bloqueig
escalènic
punxa
o una musculatura
que hi ha a nivell del coll
per dormir tota aquesta zona
perquè d'aquesta manera
el postoperatori
també el malalt està millor
i després fem una anestèsia general
perquè si no
és molt incòmode
el malalt està de costat
amb una tracció al braç
que fa distendre
aquesta articulació
i després
com passem molt aigua
aquesta
el camp quirúrgic
ben protegit
que no rellisqui aigua
i que no passi pel malalt
això després
pel malalt
és molt incòmode
i té una durada considerable
són cirurgies llargues
de d'una hora
a tres hores més o menys
i està en la mateixa posició
tres hores de costat
veient com te'n manipulen
i que et va caient aigüeta
per l'espai
cap a cara anterior
té que ser molt incòmode
jo crec que s'ha de fer una anestesi
l'artroscopia d'aixanoll
alguna vegada he sentit
que es fa amb anestesia local
o alguna vegada
fa una ràquia
es punxa a l'esquena
vostès diuen
les paraules oportunes
perquè jo parlo d'oïda
com aquell que toca d'oïda
també
digui doctor
jo volia dir
amb això que dèiem
de l'especialització
dir dos elements
o sigui
un
amb el cas que ens ocupa
que és l'espatlla
i ho hem passat per alt
o sigui
hi ha el que en diem nosaltres
la biomecànica
no?
la d'una articulació
l'espatlla
és una articulació
i de les poques
que té l'economia humana
que treballa
360 graus
i això dius
no
és una cosa senzilla
no, no és senzilla
agafem un dit
i fa així
s'estira i s'arronça
i res més
no
aquest dit no
no va
no gira
com un volant de cotxe
en canvi
l'humero
gira
com un volant de cotxe
i això vol dir
que allí hi ha
per poder fer això
dius
escolti
això és igual
no, no, no
per què
aquesta articulació
fa això
i les altres no
home
perquè fer això
és molt complicat
per tant
tota la biomecànica
de l'ombra
de l'espatlla
és molt complexa
per poder fer això
que estem dient ara
i clar
les nostres mans
això
ara ens dediquem
a remar
tu saps
el complex
que és
que una articulació
remi
perquè vol dir
girar-la cap a dalt
cap a baix
i fer això
doncs aquesta
estem parlant
d'una articulació
que per poder fer
el que està preparada
ella
és molt sofisticada
és molt complexa
una qüestió
i anant
amb el punt aquest
que dèiem
de l'especialització
llavors ara
per tornar a posar en valor
el nostre ofici
pensi
que avui
amb el que estem parlant
i amb altres
exemples que hem dit
és quasi obligat
que hi hagi
traumatòlegs
que s'especialitzin
amb esquena
traumatòlegs
que s'especialitzin
amb determinades
aparells
que en diem nosaltres
perquè és la necessitat
d'aquest plus
de formació
i aprenentatge
els rendiments
els resultats
són molt
o sigui
primera la complexitat
que té
i després
la persona
que fa molt més
habitualment allò
els seus resultats
són també
molt més bons
doncs estem parlant
que avui
aquests professionals
de la medicina
després de fer
aquell aprenentatge
d'una formació
que són sis anys
de carrera
que els únics
que no han baixat
aquest pacte europeu
és medicina
després de fer
una especialitat
de residència
d'un mínim
de 5 anys
per ser
generalista
traumatòleg
després
per poder fer
aquesta qüestió
encara
estem parlant
que s'ha d'especialitzar
en X anys
dedicat a això
ho dic
ho poso sobre la taula
per una vegada més
posar en valor
el que
moltes de les vegades
doncs
si no es coneix
la percepció
que fer aquestes coses
representa tot això
ara jo diria
que encara no s'acaba aquí
vull dir
que fa
els 6 anys
l'especialització
i encara no s'acaba aquí
perquè clar
les tècniques
cada cop
seran més sofisticades
en medicina
és absolutament fascinant
tot el que està passant
és increïble
cada setmana
descobrim una vensa més
per tant
no s'acaba aquí
ja s'he fet
l'artroscòpia
d'espatlla
ja està
no no
la cosa continua
constantment
jo seria molt avorrit
home clar
jo fa 18 anys
que vaig acabar la carrera
i encara estudio cada dia
clar
o sigui que
poc o molt
cada dia
em he d'anar mirant coses
perquè ja no només
és la tècnica quirúrgica
que evidentment
no la pots deixar
perquè és una habilitat
a més surten
components nous
hi ha un que inventa
una manera de fer
perquè ho és més complicat
encara
però perquè després
d'aquesta manera
no sé què passa
a part de mirar
el que fa altra gent
després hi ha coses
que dintre l'especialitat
que no és tot operar
i també surten coses noves
que has d'anar
que has d'anar estudiant
l'estudiar
no és només
acabar la carrera
o l'especialitat
sinó que cada dia
has d'anar
i sobretot
jo estudio
bàsicament espatlla
jo estic suscrit
amb una revista
d'espatlla americana
que cada dos mesos
té la seva revisteta
i me l'ha d'anar mirant
perquè si no
també tindries
a esperar
a les revistes
sort que els tenim
perquè a vegades
fent barbaritats
ara una mica
sortint d'això
l'altre dia
llegíem amb aquesta
dèria de la vigorexia
que parlen
hi ha persones
que realment
es destrossen
tota la musculatura
fent pràctiques
gimnàstiques
diguem-ne
poc adients
i poc racionals
això en deuen veure
uns quants casos
de l'excés
d'exercici
a vegades
sí
jo sóc
faig bastant esport
i ja tinc companys
i a més
que encara em fan
molt més que jo
i que veus
que entrenen
sis dies a la setmana
i uns entrenen
uns que són
perquè fan unes competicions
o per una sèrie de fites
que es marquen
i ja
passa és que
quan fas esport
fas l'endorfina
i això
jo crec que al final
tot en fa
si no fas esport
tot en mono
jo recordo
quan entrenava
quasi tots els dies
necessitava
necessitava
el cap de setmana
fer alguna cosa
i no valia
el que fes
entre setmana
perquè era poca cosa
i al cap de setmana
necessitava fer un esport
com a mínim
de 4 o 5 horetes
Déu-n'hi-do
però clar
com tot
igual que mateix
l'esportista
que sobreentrena
després no rendeix
o com aquells
que no fan mai res
penso que és la gran majoria
tot el de la virtut
i el de
el terme mig
el terme mig
exacte
com tot en aquesta vida
doncs esperem que continuïn
descobrint
i afegint noves tècniques
i que vinguin aquí
a la ràdio
a explicar-ho
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
doctor Joan Tomàs Javellir
recordem que és metge traumatòleg
adjuny al servei de trauma
i especialista
en artroscòpia
de l'espatlla
doctor Joan Mariet
serà director
gerent de la xarxa
moltíssimes gràcies
per dedicar-nos uns minuts més
com cada setmana
aquí a la ràdio
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia