Sintonia allà de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Després de la publicitat, obrim el temps d'opinió,
del comentari, de l'anàlisi, de l'actualitat.
Avui, amb els convidats, ja a punt, o gairebé tots,
no els tenim tots, però en fi, gairebé tots.
Avui ens acompanya el director del col·legi de Camp Clà
i exresidor a l'Ajuntament de Tarragona, Carles Tepero.
Bon dia, Carles.
També ens acompanya la botiguera i presidenta
de l'Associació de Vins del Serrallo, Carme Pedrol.
Bon dia, Carme.
Bon dia.
També tenim entre nosaltres
a la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell.
Bon dia, Rosa.
Bon dia.
I ara mateix arriba, molt puntual,
la ex-tinent d'alcalde de Patrimoni,
ex-regidora i advocada, Maria Mercè Martorell.
Maria Mercè, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats,
comentarem l'actualitat del dia,
una actualitat que aquesta setmana, vulguem o no,
ve presidir en bona part per les festes de Santa Tecla,
per les activitats.
En fi, no sé si estan gaudint gaire o no de les festes.
Ahir, el temps, ahir a la nit ja ens va fer una mica la gitza.
Va ploure just perquè s'hagués de suspendre
el concert de la plaça del Font i alguna altra activitat.
Però, en fi, en general, com a ciutadans,
com estan vivint les festes,
si és que les estan vivint
o s'estan dedicant només a la feina?
No, no.
Carles.
Festa també.
El que passa és que, clar, els dies de cada dia,
una mica, doncs...
Costa, no?
Clar, l'endemà, segons quina feina tinguis,
doncs has de tenir el cap una mica despejat, no?
I això a vegades costa, perquè vulguis o no,
doncs la festa també et ve de gust un xartrés,
o et ve de gust una cerveseta i coses d'aquestes, no?
O el gelat de la festa.
O el gelat de la festa, molt bé.
O el pastís de la festa, que això no fa mal, però...
Però...
Això una miqueta, eh?
Bueno, també en greix.
Però molt bé, molt bé.
Jo, almenys, no diria tots els actes, evidentment que no, no?
Però els poquets que he pogut estar
i potser estar-hi una mica més implicat,
doncs els he trobat força interessants, atractius
i, sobretot, sobretot, amb moltíssima, moltíssima gent al carrer,
disfrutant, no?
Jo posaria els que he pogut assistir, no?
Doncs a la crida,
l'homenatge a la perpetuadora
i a tots els que donen suport a la festa.
Potser en aquest cas també particularment
perquè ens tocava molt de prop a les Bars d'Ensaire,
ja que una de les...
La directora artística, la Claustre Fà, doncs,
seria reconegut, doncs, una mica
aquest treball que estan fent
any rere any, doncs, amb ball de gitanes
i amb més coses que ajuden també, doncs,
a fer gran la festa major de Tarragona, no?
I després, doncs, no sé, la mostra mateix,
doncs, també ens va agradar moltíssim.
També estàvem implicats al Ball dels Set Plicats Capitals,
però jo crec que tothom va poder gaudir molt
de balls de màscares de fora de Tarragona
i que van disfrutar moltíssim.
I els xicots i les xicotes que venien a Tarragona,
doncs, també van disfrutar molt
i es van quedar realment, doncs, parats
de la quantitat de gent que pels carrers,
per la Rambla i, sobretot, doncs,
a la plaça de les Cols, doncs,
estaven atents i fent seguiment
de tot aquell sarao que van muntar, no?
Per tant, ara per ara jo crec que podem estar
satisfets malgrat aquestes petites incidències,
però també jo crec que bastant
normals, entre cometes, doncs,
que per Santa Tecla caigui un ruixadet.
Jo no sé en quin dia hauria de caure,
però una mica...
Sempre fa la quitza a alguns o altres.
Molt bé, molt bé, va entrar la sortida.
Carme i els botiguers, els que us dediqueu al comerç, què?
Podeu disfrutar les festes o, de moment, res?
Jo, primera, sóc una carca.
Jo m'he dono en compte, eh?
Perquè, xiqueta, cada vegada, com més gent hi ha,
menys m'agraden anar als llocs.
I després jo, del carrer Sevilla,
al Serrallo, del Serrallo, al carrer Sevilla,
que és allà un treball.
De totes maneres, al Serrallo,
estrenem un dels espais la nit del 23,
a la nova façana marítima del Serrallo.
Allà hi haurà un espectacle,
és una de les novetats de les festes d'enguany.
Sí.
A veure, jo és una cosa que ja s'havia demanat
moltes vegades, que almenys la festa,
evidentment, clar, la processó no,
igual que la de Sant Pere tampoc no la faríem a la part alta,
la processó no, però que almenys que hi passessin
alguns actes allà baix.
Bé, no s'havia pogut aconseguir mai,
i ara, doncs, és una cosa que jo trobo que...
Evidentment, perquè la gent...
Perquè hi ha gent que sí que poden gaudir de moltes festes,
però hi ha gent que són més grans
i que potser també els agradaria que dintre del seu barri
fessin alguna cosa del barri,
o dintre d'una distància de Tarragona
i fessin alguna cosa perquè la gent ho poguessin disfrutar.
I ja que parlem d'això, recordo que hi ha aquest acte,
després també s'ha estrenat el de l'Avinguda Vida a l'Ibarraquer,
molt a prop del Serraio, darrere la Tabacalera.
D'acord amb aquesta descentralització progressiva de les festes?
Sí?
No, no, sí, sí, sí.
A més a més, ja dic, jo jo trobo que és un punt positiu.
I ja els hi dic als altres contartulis o contartulies,
estan d'acord amb aquesta progressiva descentralització?
Jo crec que, tal com deia la Carme, està molt bé,
no sols per la gent gran o les persones que en un determinat moment,
per la qüestió que sigui, no puguin anar als llocs més cèntrics
on es faci el nucli, on sempre tradicionalment els fan els actes de Santa Tecla,
en aquest cas, sinó també perquè inclús amb coses que es puguin fer a barris
o que es puguin fer a diferents zones, poden implicar inclús a gent jove
que per certes inèrcies de que potser no ho han fet mai,
no van al lloc que hi ha en segons quins actes.
Llavors, sembla que si se'ls hi apropa i se'ls hi porta amb ell,
pot servir una miqueta com de dam, no?
És com si juguessis a casa.
Exacte.
Pot servir com una miqueta d'am de dir, bueno, si això m'agrada perquè ho han fet aquí,
doncs vaig a veure el que fan allà, no?
Per tant, jo crec que està molt bé, que en definitiva tot el que suposa apropar,
diguéssim, tot el que serien les activitats festives,
i més tenint en compte que ja hi ha hagut sempre una programació molt consolidada,
molt àmplia i molt gran,
doncs si en aquest moment també es pot descentralitzar i ampliar-la,
jo crec que és molt positiu.
A veure, ja crec que hi ha coses que es poden descentralitzar
i coses que potser no es poden descentralitzar tant.
Em refereixo, doncs, per exemple, al segleici popular,
no crec que s'hagi de descentralitzar.
Hi ha tradicionalment tota una sèrie d'actes
que des del segle XIV i XV s'estan fent
amb un recorregut molt determinat dins de la ciutat.
Però penso que en guany, doncs, l'equip de govern,
que hem entrat nous i que, per tant, doncs, a veure,
també n'hem hagut d'aprendre una mica,
doncs ha fet un gran esforç per descentralitzar molts dels actes.
Vull dir, si mireu el programa, perdoneu, però estic afònica,
i això són les festes.
Són les festes.
Efectivament, és la mamadeta, la cervesa i el gelat, i els crits.
Doncs s'ha procurat fer actes a tots els barris de la ciutat.
Hi ha hagut tronades, hi haurà tronades a tots els barris.
Llavors, els concerts s'han descentralitzat.
Vull dir, evidentment, que n'hi ha a la plaça de la Font,
però, doncs, ja ho has dit, n'hi ha a Vidal i Barraquer,
n'hi haurà al Serrallo, n'hi ha a barris.
Jo crec que això ha sigut un esforç important
que s'ha fet des de l'equip de govern
d'intentar descentralitzar la festa,
i l'any que ve es descentralitzarà més.
El que passa és que, a veure, és evident que hi ha una sèrie d'actes
que s'ha de baixar a Tarragona
i s'ha de patejar, com deia un amic meu,
no sé què s'ha esperat a les fiestes,
Calle Mayor arriba, Calle Mayor abaixo.
Referint-se, doncs, al seguici,
que anàvem cap a la catedral, es baixava, no?
Vull dir, hi ha una part de la festa
que s'ha de viure a la part alta.
I altre, perdó, perquè acaba de dir el mare,
m'ho ha encetat, no?, amb el tema aquest de fer dam,
perquè, jo què sé, l'exemple de la Santa Tecla
de les escoles, no?, potser perquè hem tingut...
Tana va preguntar justament en la teva qualitat
de persona vinculada al món de l'ensenyament, no?
I ens van començar els de la colla jove,
i altres anys han anat les bèsties, doncs...
La moxiganga, la víbria...
Molt bé, i això també és, no?
Dius, no cal que determinats actes,
evidentment, s'han de fer, doncs, en el lloc on
jo crec que s'han de fer també,
que és la part alta i tal, i tot això,
més el nucli de la catedral, tot i que hi té a veure, no?,
perquè volguem anar la festa, doncs, està al voltant
de la... de la venenació
a la Santa, no?, a Santa Tecla,
a partir d'aquí, doncs, el poble, doncs, també organitza
les seves cuergues i el seu acompanyament
a la corporació perquè vagi ofici
i és una mica neix a partir de tot això, no?
I, per tant, aquest sentit,
jo també crec que s'hi ha de
continuar potenciant i mantenint, però
el que deia abans, no?, és
descentralitzar perquè el jovent, la gent gran,
trobi també, i se'n doni
compte que a Tarragona estan festes,
no?, que és tota la ciutat, i d'aquesta manera
es miraran els estractes,
coneixeran els elements i aniran a buscar-los,
jo crec que sí. Només hi ha un problema,
perdona'm, eh?, és que al final no hi capiguem.
Home, ja, el que passa és que a Tarragona
es fa un invent el que sigui.
I que hi hagi gent com la Carme que no li agradi
tanta massificació, no?
I després, clar, jo també volia dir una cosa,
quan es concentra només en un lloc sol,
home,
jo parlo pels botiguers, eh?,
s'ho passem fotut, eh?, perquè passen pel davant
de la botiga així, de precet a de precet,
per no perdre res, i se't fa una ràbia...
S'han de començar a tapar...
No, no, no, no, no, em refereixo que, clar,
que la gent, viu en la festa,
i llavors, clar, tenen...
A veure, hi ha gent que ho poden fer,
evidentment, i n'hi ha que no ho podem fer,
encara que s'agradaria, però no ho podem fer,
perquè, doncs, bueno, tenim un orari,
tenim unes obligacions,
i llavors, clar, la gent, doncs,
evidentment que hi ha moltíssima gent a les festes,
no?, i es nota perquè, doncs,
la gent et passa pel davant de la botiga
i van ràpids perquè van a la part alta,
i, clar, i tu penses, home...
Carme, però això ho has d'entendre,
La Carme voldria un concert
al costat de la seva botiga.
Home, jo voldria un concert...
Almenys 12 hores...
Tampoc t'entrarien a comprar, eh?
Perquè la gent...
A veure, si tenim vores 500 actes
que es fan dues setmanes,
és evident que, a part d'aquells actes,
es solapen, perquè, a veure,
hi ha 3, 4 o 5 actes a la mateixa hora,
que, a veure, els que ens toca,
d'alguna manera, anar a inaugurar,
i això ho sabeu vosaltres,
els dos companys de consistori del mandat passat,
escolta, en Santa Tecla,
jo tinc amargat el meu company, eh?
El tinc amargadet,
perquè el tinc amb la moto
a la porta dels actes.
Per què?
Doncs perquè vas obrir aquí,
inaugurar el que sigui,
després vas a la presentació d'un llibre
i vas amunt i avall,
i l'hora, aquella hora,
entre les 6 de la tarda i les 9 del vespre,
és esperverador la quantitat d'actes que hi ha.
Després, mira, hi ha bas de concerts...
No ho puguis escollir, també,
perquè el que hi va,
no com en el vostre plan,
però, no?,
de poder escollir...
Sí, sí, clar, classe.
És com a dir,
discuteuïs que hi ha música clàssica
i música moderna,
o més o menys gent.
Ahir la nit vaig anar
al concert d'orga de la catedral.
Vaig arribar un quart abans
i ja no vaig poder seure.
Hi estava tota la capella del claustre plena
i fora, en el claustre,
van posar la pantalla gegant
i van posar cadires.
I la gent estava assentada a terra,
assentada als pedrissos
i estava ple.
Però és que també estava ple
a tots els altres actes
que s'estaven fent.
Llàstima que va ploure
i...
La gent tenen ganes de festa.
A Tarragona la gent
es llarga al carrer.
I una curiositat,
avui que tenim dos exràsidors,
es viuen de manera molt diferent les festes,
Mària Mercè,
després d'haver estat a l'Ajuntament
i a l'equip de govern?
A veure,
jo crec que el que es viu diferent
és el que estava apuntant la Rosa,
una miqueta que t'agincava.
Clar, si estàs a dintre,
que tot tampoc podies arribar
perquè era materialment impossible.
Però estant a fora pots triar més, no?
Anar al teu aire.
Anar al teu aire.
Però clar,
cada un,
l'àrea que estava,
doncs el Carles a la seva,
fos la rosa a la seva,
fos la meva a la que fos,
doncs clar,
t'aportava que tenies
que anar pràcticament
al màxim del que podies
i anaves fent,
doncs això,
correrisses per amunt i per avall, no?
Ara l'anar,
doncs,
lliurement i al teu compte,
doncs clar,
pots seleccionar allò que t'agrada més,
allò que també pots arribar,
perquè a vegades a tots no pots arribar.
Jo hi també vaig anar al concert
i com diu la Rosa,
en el meu cas,
doncs vaig arribar més tard,
no perquè arribés tard
que ja és tradicional amb mi,
sinó perquè venia
d'un jutjat de pau
de fora de Tarragona.
Però el cas és que vaig arribar,
i és cert,
vull dir,
jo em va tocar assentar-me
a l'últim padrís
enganxat a la paret del claustre,
perquè estava absolutament abarrotat.
I això que feia fred,
i va fer la gotarada aquella,
etcètera.
Però clar,
això et permet seleccionar una miqueta
a lo que vols anar,
anar també amb més tranquil·litat,
perquè pots gaudir més
d'allò que pots anar.
I el que sí que és cert
és que normalment,
a part de tot el que s'ha incorporat,
doncs home,
tornes a recuperar una miqueta
aquelles coses
que tu sempre t'han agradat més.
D'abans i de durant,
no?
A part d'aquelles que es van incorporar.
Val dir que tant el Carles
com la Maria Mercè
se'ls veu a tot arreu, eh?
Per això els hem portat avui
a la tertúlia expressament.
perquè, vull dir,
a mi em toca ara
doncs córrer més,
però també els vec amb ells dos
a tot arreu, eh?
Vull dir que cuida d'enco.
Molt bé.
Però sé que és veritat
que hi ha una certa diferència
entre participar-hi més directament
és...
També descobreixes moltes coses, no?
Però jo tot és interessant, eh?
Em penso a mi,
vull dir,
anar a quatre actes
és com anar-ne a 24.
Però és veritat
que la visió
canvia una miquetet,
canvia alguna cosa,
però en algun moment,
jo crec,
s'hi ha d'entrar més a la festa.
Bé, jo ja faré els deures
i l'any qui ve ja...
Encara tens temps, encara tens temps.
Va, Carme,
que t'has quedat...
Queden uns quants dies, dona?
L'any que ve, va.
No, l'any que ve,
exactament guany.
Aquest any quedem,
quedem passat demà o...
Queda tot?
Avui a la Santa Téclea Petita.
Avui a la Santa Téclea Petita.
El dia 23 segur que hi aniré.
Bé, va.
El concert del Serrallo.
24, els Castells,
que aquest any és festa.
Pots veure tranquil·lament la baixada,
la botiga tancada.
Sí, això, això, sí.
La baixada de l'àl·lig de la nit,
tens la botiga tancada.
Sí, sí.
I els concerts.
En fi, ja pressionarem la Carme Pedrol
perquè s'incorpori a les activitats,
a la festa.
La veritat és que la ciutat està de festa,
però mentrestant l'activitat,
en fi, de les persones a nivell particular
i de l'Ajuntament tampoc s'atura del tot,
encara que pot baixar una mica d'intensitat.
I aquests dies tenim notícies.
Avui, per exemple,
hi ha qüestions relacionades una altra cop
amb el Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
Ahir va haver-hi diverses reunions
de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament
amb veïns afectats.
L'Ajuntament ja ha assegurat
als veïns de la zona del Teatre Romà
que no hi haurà expropiacions.
Estem parlant de la part baixa de la ciutat.
També va parlar amb veïns de la República Argentina.
També els va assegurar
que no hi haurà expropiacions,
tot i que els demana, això sí,
aquests veïns que arreglin les façanes
d'alguna manera
i els edificis afectats del POUM.
És a dir, tenim el Pla d'Ordenació Urbana Municipal
que continua amb aquestes reunions
entre Ajuntament i veïns.
En fi, com valoren tot això?
Com a mínim, la seguretat
o el fet que l'Ajuntament digui
que no hi haurà expropiacions
en aquestes dues zones concretes de la ciutat?
Home, ha donat molta tranquil·litat als veïns.
Efectivament, ahir el regidor Navarro
es va reunir amb aquests dos col·lectius de veïns.
Prèviament, en vam estar parlant molt,
sobretot de la zona de protecció
que envolta el Teatre Romà de Tarragona.
No ens en oblidem
que l'àrea de protecció del Teatre Romà
ja ve marcada des de l'any 85,
si no recordo malament.
Llavors, el que havia passat en aquest pla general
que s'havia enxamplat a aquesta àrea de protecció
i llavors s'havia inclòs el fet
de posar zona expropiable
i bé, es treu el d'expropiable,
es manté la protecció,
el que passa que el que es farà
és demanar a la Generalitat
que ens digui, com a monument,
quina és la protecció que hi ha d'haver.
O sigui, si la protecció que hi ha d'haver
és la que s'establia l'any 85,
és la que es mantindrà.
Si s'ha d'ampliar una miqueta,
doncs bé, la que digui la Generalitat
que hi ha d'haver,
doncs és la que es mantindrà.
El que passa és que el que dona
molta seguretat als veïns
és que s'ha tret la paraula expropiació.
Vull dir, és una àrea de protecció,
però no parla d'expropiacions
ni immediates ni res.
Ja ho sabem,
que hi ha un problema al voltant del Teatre Romà
i que allà, doncs, si es comencés a excavar
s'hi trobaria moltíssima cosa,
però bé, vull dir-te, no hi ha projecte,
per tant, deixem-ho en protecció i prou.
I evidentment, a la zona de l'Avinguda d'Andorra
que no hi havia cap necessitat
de parlar d'expropiació
ni de tirar a terra uns edificis,
doncs es mantindran tal qual,
no hi haurà expropiació,
però sí, evidentment,
que hi haurà una exigència
per part de l'Ajuntament
de mantindre façanes,
de mantindre els edificis,
de mantindre nets i adequats
els carrerons que hi ha entre els dos blocs,
perquè s'ha de reconèixer
que algun d'aquests edificis
estava en unes condicions bastant deteriorades
i no s'havien mantingut,
però penso que de cara als veïns,
per ells és una alegria important
tindre aquesta garantia
que això no seguirà endavant.
Més opinions, Mària Mercè?
Bé, jo crec que, com n'estava dient la Rosa,
per exemple, amb la zona del teatre,
hi havia una delimitació
i de fet la Generalitat porta
un munt d'anys que havia d'haver fet
i un munt d'anys m'enrefereixo a 10, a 12,
que havia d'haver fet la delimitació
i que s'havia demanat un munt de vegades
per part de l'Ajuntament
i especialment a partir del moment de la declaració,
que aquestes àrees de la delimitació,
no sols al teatre,
sinó a la Torre dels Escipions,
al Pol del Diable,
les va establir l'Ajuntament,
però que mai les va establir
la pròpia Generalitat.
Per exemple, amb l'àmbit del que seria el CIR,
tot el tema de la baixada a la peixateria, etcètera.
Per tant, sí que també és bo,
és que hi ha una situació que ha millorat
respecte al moment anterior
i que es va aprovar per unanimitat
en els últims plens del mandat anterior,
que va ser en els últims plenaris,
que va ser precisament el que era el catàleg.
El catàleg que l'aprovar-se per unanimitat
i anar dintre del que era el pla general
amb totes les esmenes que després se li faci al pla general,
permet, i ho dèiem molt bé el José Luis Navarro,
el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
permet que això sí,
que l'Ajuntament, en cas que tingui un interès d'immobles
amb qualquera d'aquestes zones de protecció,
tingui un dret de tanteig i de retracte de compra a preu,
al mateix preu que pugui comprar un tercer preferent.
I clar, això evitarà tindre contenciosos
com els que hem viscut
i com pot ser fincas catedral,
com pot ser baixada a peixateria,
com pot ser en el cas de Cala Garça,
en el cas de baixada del Roser,
com altres espais.
Per tant, jo crec que evita certes especulacions,
evita també que la gent hi hagi qui
per vendre amb un tercer vengui per 30
i per vendre a l'Ajuntament vengui per 50
perquè és l'Ajuntament,
i evita, en definitiva,
que això que hi hagi un interès en una planificació,
l'Ajuntament ho pugui comprar.
Però, com molt bé deia la Rosa,
no amb expropiació,
sinó que t'havia de tanteig i retracte
que fins ara no hi era,
i que jo crec que això sí que realment és positiu.
Més coses, més opinions.
Pel tema que respecta al patrimoni,
crec que podem estar tranquils a terra,
perquè per les manifestacions que acaben de fer,
tant l'ex-regidora com l'actual de patrimoni,
jo crec que estan al damunt
dels aspectes importants
perquè es protegeixi
i perquè en sortim d'una vegada per totes.
I el tema de les expropiacions dels veïns,
el del POM.
En línies generals,
el POM, evidentment,
ha passat per unes fases,
algunes d'elles,
de delirium tremens,
és a dir,
coses des que no sabien
o no es coneixien
quins plans hi havia
per determinades zones o solars de la ciutat,
quines perspectives hi havia
per determinats veïns,
quines zones s'havien de tirar en terra
o expropiar.
Bé, després d'aquesta disbauxa,
doncs, evidentment,
jo crec que ara ens trobem
una fase de racional,
de racionalitat,
no?,
en les coses,
doncs,
se parlen
i un cop passat
el període, doncs,
de presentació d'al·legacions,
doncs,
ara,
bé per veïns,
bé per comunitats
o bé per zones,
doncs,
se'n parla.
I parlar-ne
vol dir amb tranquil·litat
per, com a mínim,
donar aquesta serenor
que ens convenia a tots,
no?,
a tots,
a l'Ajuntament,
als responsables municipals
i, sobretot,
sobretot als veïns,
no?
I,
i per tant,
què en penso?
Doncs,
em penso que s'està fent una bona fenya
molt positiva
d'estudiar
cada una d'aquestes al·legacions,
corregir allò que s'hagi de corregir
i s'hagi d'esmenar
i, per tant,
rectificar.
I on abans es deia expropiar,
doncs,
ara potser no s'haurà d'expropiar
o potser no s'haurà de tirar.
I jo crec que en aquesta entesa
que, a fi de comptes,
és pel bé de tota la ciutat
perquè millori
en tots els sentits,
doncs,
tots ens hi trobarem
i tothom hi estarà d'acord.
I espero que se'n surti
perquè l'Ajuntament,
en aquest tema en concret,
està fent,
des del meu punt de vista,
una bona feina
i no perquè ho detecta
o ho puga sentir,
sinó perquè parlo
amb veïns afectats
de diferents zones
que t'ho fan arribar
i t'ho comenten.
Diu,
bueno,
com a mínim,
no sé si al final
la meva casa,
a l'hora de perdre,
me l'expropiaran,
però m'ho miro d'una altra manera.
A veure,
el que és cert
és que se'ls explica ben explicat.
No ri ben i que la tiven,
sinó que t'expliquen
el sentit
del per què s'ha de,
potser,
una determinada zona,
doncs expropiar
o no expropiar.
Per tant,
jo,
què vols que et digui?
Ja posa endavant.
Jo crec que el projecte
era,
perquè,
clar,
si el van retocant tant,
era un projecte ambiciós.
I dolent.
I dolent.
No ho sé.
I molt dolent.
Però com a mínim
era un projecte ambiciós.
8.000 alegacions.
Molt bé.
Clar,
quan t'ha tocat la butxaca,
llavors estàs perduda.
Jo conec bastant bé
la part baixa.
I la part baixa,
clar,
ara que els he tocat la butxaca,
ara tothom s'espavilarà
per arreglar la seva façana.
Però penseu,
que jo de l'apart alta
potser no m'hi passejo tant,
però parlar per la part baixa molt.
I hi havia carrers,
carrerons,
cases,
un desastre.
Un desastre.
Una vergonya per la gent
que hi passem
o que s'hi viu
o que s'hi treballa.
Vull dir,
estava abandonat
per part dels propietaris
dels seus edificis.
Home,
clar,
ara els hi toco una miqueta
a la butxaca
i, evidentment,
cuidado,
que segurament si em passés a mi
també ho faria.
Però,
clar,
aquí estem dient
que el que a nosaltres s'agradaria
és tindre uns bons espais lliures.
Clar,
depèn d'on estan els monuments,
com més lliures estan,
millor,
perquè es pugui
disfrutar més.
Clar,
ara,
evidentment,
que quan se'ls toca la butxaca
tothom fem igual.
Després jo,
segons tinc entès,
no sé si és veritat,
és un projecte
que no és d'avui per demà,
que potser poden passar 30 anys.
Home,
n'hi haurà d'aquests
que es tindran morts
i enterrats,
pobrets.
Igual que jo,
eh?
Cuidado.
I això ja havia passat
altres vegades,
el que passa que...
Per fer la revisió,
set anys.
Però això havia passat
altres vegades.
Set anys.
No ho sé.
I en canvi,
no s'havia aixecat
tanta fumareda com ara,
i ara sembla que sigui
ja d'immediat.
Carme,
precisament per això,
es treu la paraula
expropiació
i es deixa el nom
de protecció,
perquè no ho sabem.
Potser a vegades,
exacte,
potser a vegades
la paraula...
No sabem els anys
que estigarà
a actuar
el Teatre Romà,
que a més
el Teatre Romà
tinguem present
que no és
propietat municipal.
Ja ho sabem,
ja ho sabem.
Per tant,
és de la Generalitat.
Si estem parlant
d'expropiacions,
qui hauria d'expropiar
és la Generalitat,
no l'Ajuntament.
Que s'espavulin.
Precisament,
doncs com que no hi ha projecte,
com que no sabem
què és el que s'haurà de fer,
no sabem
en quines dates
s'haurà de començar
efectuacions allà.
Si és que se'n fan
d'extensives,
doncs traiem expropiació
i posem protecció.
Si jo ho trobo bé,
vull dir,
a veure,
l'equip de govern ara
es cura amb salut.
Vull dir,
és més fàcil,
parlant amb el futbol,
és més fàcil ser defensa
que ser delanter,
perquè el defensa
només s'ha de posar
que no li facin gols.
Això és igual,
vull dir,
clar,
això és senzillament
que,
doncs,
és més fàcil
jo aquesta gent,
els contento.
Jo,
això no es farà
ni en un any,
ni en dos,
ni en tres,
i veurem si es fa en deu,
doncs,
els ànims ja s'han asserenat.
Vull dir,
a veure,
què jo trobava...
I què hi ha de mal
amb això, Carme?
No res,
no res,
no res,
però clar,
cadascú defensa
la seva posició.
Per això et diria
que en set anys,
si des d'un bon començament,
el 2000,
2000 o 2002,
tot això s'hagués parlat
en aquests vins,
és probable,
no ho sé,
que el 2008,
des de l'any que veia,
o el 2009,
aquell grup de cases
has hagut de tirar.
Per què?
per planejament urbanístic
d'aquella zona
que havia de millorar
o perquè no s'arreglessin
suficientment bé
aquelles façanes
o aquell entorn
o el que sigui.
I perquè tampoc
hi ha hagut una intenció
per l'antic de govern anterior
a fer plans
de millor urbana.
No se n'havien fet.
Quants anys feia
que no s'havia fet
un pla de millor urbana
dins de la ciutat?
I convencció.
Mira,
a veure tu...
Deixa'm dir una cosa.
A mi m'agradaria...
És que volia dir una cosa
a la part baixa, però...
A mi m'agradaria
haver agafat
un equip de govern ara
que no com se va agafar abans.
O sigui,
amb les millores
que té Tarragona
agafar ara
les riendes en castellà.
Ah, bueno, val.
Les regles.
Això és com els requesants
quan va agafar l'Ajuntament
que era un desastre a la ciutat.
I a poc broma
no va poder fer res més.
I després li deien
que si era el Paca Fosca
o que si tal
quan havien de pagar les lliures
perquè resulta
que el petroli
no sé quan anava, no?
A mi m'agradaria...
A veure,
deixi'm no...
És que com que estàvem
parlant del teatre romà
i de la part baixa
hi ha una altra notícia
també relacionada amb veïns.
Ahir l'alcaldre es reunia
amb els veïns
de l'Associació de Veïns del Port
de la part baixa
i de fet avui
es presenta públicament
als mitjans de comunicació
un projecte d'escales mecàniques
a la zona de les 100 escales
que comuniquen
el carrer Castanyos
i Zamenov.
Important,
per el que deia
l'au de la part baixa
que segurament és un dels barris...
Perdona, el carrer Castanyos, no?
Sí, no?
El carrer de baix
i 100 escales.
Doncs potser m'equivoco,
sí, segurament.
En fi,
posar-hi escales mecàniques.
El tema de la part baixa
és una prioritat
per millorar
una de les zones
segurament més deteriorades
en aquests moments de Tarragona?
El tema d'escales mecàniques
seria important?
Ho valorem...
Clar,
ara escombraré
molt.
Ara escombraré casa meva.
A tot anirà perfecte, Carme.
Clar.
Això també és una cosa
que sempre
s'havia parlat moltíssim
perquè per pujar
a la plaça de Corsini, no?
Només podies pujar
pel carrer Jaume I,
ja no diem ara
el carrer Pere Martell,
no, deixem-lo.
Només podies pujar
pel carrer Jaume I
o pel carrer Podaca.
No tenies res més.
Evidentment...
O amb l'autobús.
No.
Amb l'autobús.
Però,
clar,
hi ha gent,
és el que dèiem,
hi ha gent molt gran,
hi ha gent que els costa
molt pujar les escales
o pujar la pujada aquella,
hi ha gent que,
potser els horaris
de l'autobús
potser tampoc
no són els adequats
que haurien de ser,
i només hi havia,
només hi ha
aquests dos llocs
per pujar.
Fer unes escales mecàniques
que no és tan difícil.
No, no.
No és tan difícil.
Marí Mercè.
Jo crec que Tarragona
té la mateixa problemàtica
que tenen altres ciutats
que és perquè precisament
és amb costa,
no?
Ni que són molt optimistes
i tot tenim baixades,
el problema és que
s'han de pujar
quan véns de baix.
Però més d'una cosa
de mobilitat,
jo també ho deia,
segurament el tema social
de la part baixa,
no?
Exactament,
i el fet de les escales,
per exemple,
casos com Toledo
i amb el cas tant el Carles
com la Rosa
ho han viscut
quan estàvem tots
a l'Ajuntament
i a l'entrar
al grup de ciutats,
també ho van subsanar així
perquè tant els hi passava
el mateix,
a si quedava totalment
despenjada la part
d'entrada de la ciutat
amb el que era
el nucli de la ciutat
i ho van subsanar
amb unes espectaculars
escales mecàniques.
Home,
jo crec que és molt important
per accés,
per mobilitat,
pensem que a més a més
són zones,
a l'igual que per exemple
el Palau de Congressos
són zones d'accés
de l'estació
de la part baixa
de moltíssimes
i a més a més
si es pretén
que per exemple
el tema de cotxes
estigui situat
no tant en el nucli urbà
té que haver-hi
una comunicació
que sigui còmoda
perquè no tots tenim
15 anys,
o sigui els d'aquí
els tenim
però ja els hem sobrepassat
i clar,
imaginem carregats
per exemple
amb bosses,
amb maletes
o a més a més
senzillament
que només que t'hagis
trencat una cama
o que tinguis un problema
del que sigui
d'un problema
amb una cama
de tal o qual
sense que inclús
siguis una persona gran
és molt problemàtic
accedir
amb la qual cosa
això jo crec
que pot fer
una part de la comoditat
una vertebració
com tu deies Ricard
molt important
entre part baixa
i tot el que seria
el centre
i això és importantíssim
i el que deia la Carme
no és tan sofisticat
em sembla que tots
ho havíem demanat
fer un munt de temps
des del govern
des de l'oposició
des de tots llocs
no és gens complicat
i avui en dia
menys
perquè tot està inventat
o sigui
tot el que aquí es pugui posar
i totes les problemàtiques
que puguin haver-hi
d'actes
vandàlics
de no, de si, de tal
tot això està inventat
i ja s'han buscat solucions
amb els que ho hem fet
abans que nosaltres
per tant jo crec
que és importantíssim
avui ho sentia precisament
el dematí quan fèieu
el recull de les notícies
i també per exemple
en la zona del Palau
de Congressos
és importantíssim
aquesta nova licitació
el que tingui d'haver
per aquestes escales mecàniques
amb els màxims punts possibles
perquè això permet
aquesta flexibilitat
fora d'horaris
d'autobús
i fora de les persones
que no vulguin
o no puguin
anar-hi amb cotxe
per tant permet
una mobilitat molt més
alguna cosa breu
Rosa?
no, no, jo estic totalment d'acord
ja no cal repetir res més
enhorabona per les escales
fa temps que els vins
les esperen
doncs així acabem
la tertúlia
avui hem parlat una miqueta
de tot
sobretot també
de les festes
que tenim per davant
a veure si acabem
de convèncer la Carme
per el que s'incorpori
a les activitats festives
d'aquests dies
Carme
que vagi
no, no
el meu culpa
no serveix
a la festa
a la festa
ens trobem demà
avui no hem parlat
de la façana marítima
del Serrallo
ni de la façana marítima
general
però en fi
ja tindrem temps
de parlar del tren
si per la costa
i per l'interior
si per on el soterrem
que d'això
també tindrem temps
de parlar
en moltes tertúlies
Maria Mercè Martorell
Rosa Rossell
Carles Severo
Carme Pedrol
gràcies a tots quatre
i fins la propera
que vagi bé
bona festa
adeu