Saludem Jordi Tinyena. Déu-n'hi-do quina combinació.
Ha sonat la sintonia un pèl més del compte
perquè encara no ens acabem l'espai de vins que hem tingut avui especial
amb el Francesc Lledó del Quim Quimà i la Montse Nadal.
Home, abans ho dèiem també... Bon dia, Jordi Tinyena.
Abans ho dèiem amb la Montse, que el vi i la literatura
sempre han tingut una estreta relació i en molts casos han sigut parella de fet.
I no perquè alguns autors necessitin de la cosa etílica per inspirar-se,
que també hi ha exemples, sinó perquè...
ja vulguis que no, té aquella cosa romàntica.
Hi ha molta relació.
Sí, és un producte que es fa amb el temps, igual que la bona literatura.
Jo sense voler li he posat aquest exemple, perquè ella també és productora de vins.
Un escriptor decideix si fa una novel·la, un assaig o un llibre de poemes.
Un productor tria si fa un vi d'aquestes característiques o d'aquell altre.
Vull dir que molta similitud en té.
Hauríem de fer igual que fem el lletres a taula, hem de fer el lletres al celler.
No estaria malament.
I ara que fem aquí tanta cosa de...
hi ha tanta producció de les D.O.s pròpies de la Terra.
Mira, doncs és una proposta que llancem.
Lletres a taula, lletres a copa, lletres al celler...
Hi ha algun cicle d'aquests literaris que fan tot l'any a Barcelona
que es diu Alguna cosa de Copes.
Sí, Alguna cosa de Copes.
Sí, clar, buscar noms és fàcil.
Has vist la pel·lícula Entre Copes?
Sí.
Que també plantegen un viatge per la Baixa Califòrnia justament per anar bevent vi.
Si és que allà on mirem...
Amb un escriptor, a més a més.
És veritat.
Amb un escriptor que no li publiquen.
Aquesta també és una altra.
I escolta, potser per ofegar les penes i els fracassos,
doncs mira, li dona el drinking, que hi farem.
Parlem de literatura, de la seriosa.
Quan diem seriosa no vol dir avorrida, no me'l pensin.
Parlem d'una col·lecció avui, no parlem d'un autor únic,
sinó d'una iniciativa que plega diferents autors en llengua catalana, no, Jordi?
Ni llibres, tampoc no parlem de llibres exactament.
Sí que parlem de literatura, però ens referim a una col·lecció de vídeos,
de DVDs, que s'està impulsant des de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
i que van dedicats a diferents autors.
Fins ara han sortit 18 números i són imatges amb les veus dels escriptors
parlant d'ells, parlant de la seva vida i parlant de la seva obra.
És una manera d'acostar-nos al coneixement de la literatura.
Serien com uns reportatges sobre els autors.
Sí, sí, són reportatges.
És curiós, no?
De fet, ja s'havia fet això.
Les televisions públiques, jo recordo encara programes d'entrevistes de TV2,
en blanc i negre,
i algun programa, per exemple, que s'ha tornat a reeditar
i que ha arribat als centres educatius pel seu aprofitament,
que d'entrevistes del Joaquín Soler Serrano amb el Pla.
Però això és el Pleistoceno.
Això és el Pleistoceno, sí.
Amb el Josep Pla, per exemple.
Després, més modernament, TV3 va tenir un espai
dedicat a entrevistes també que el feia el Josep Maria Espinàs.
Sí, sí, sí.
És l'entrevistador.
I per allà vam passar des del Salvador Espriu fins a un munt de gent.
Doncs bé, això són materials que la gent que ens dediquem a la literatura
agraïm molt, no?
Perquè són una manera d'acostar-se a autors que ja no hi són, per exemple.
És el cas de l'Espriu.
L'Espriu ara mateix, doncs, una vegada és mort,
l'has de recobrar en la veu i en els seus gestos i en la seva paraula,
l'has de recobrar a través de canevacions.
Està molt bé que els seus escriptors hagin engegat un pla d'aquest estil,
per deixar fixada en la memòria col·lectiva la veu i la imatge de l'escriptor.
Doncs sí, perquè no només en literatura,
i no parlem de la tasca que pot fer l'ONCE pels seus afiliats,
sinó que parlem per persones que són vidents,
que no tenen problema d'invidència.
I va haver un temps, ara no sé si s'estila tant,
que els llibres de poesia,
alguns sovint anaven acompanyats de CDs
o de cintes de caseta anteriorment,
amb les veus,
no exactament dels poetes,
però d'actors que podien interpretar.
Clar, el món audiovisual, tot i internet,
a vegades li costa una miqueta d'entrar.
El que passa és que la producció d'aquestes coses és cara,
és bastant més cara que un llibre.
I és minoritària, després del sector.
Clar, després té una sortida molt escassa.
És a dir, gent que s'acosti ara a una llibreria a buscar un DVD d'aquests,
doncs n'hi haurà poca, en general.
Per tant, es tracta d'una inversió molt gran
per una rendibilitat econòmica dubtosa.
O sigui, tu mires a la tele i ho fan i t'hi quedes i tu mires,
però tant com parla, comprar-ho...
Té un altre finançament, no?
De totes maneres, també se n'han fet.
Jo recordo que hi ha algun programa curiós
que no estava fet amb escriptors,
sinó amb personalitats del món de la cultura, en general,
que és un que va emetent al Canal Plus
perquè són entrevistes gravades en vida
però que s'emeten quan estan morts.
Sí, que d'això van fer una amb el bàsquet Montalbany.
Sí, efectivament.
Era impressionant, era terrible.
Clar, clar, clar.
Totes aquestes iniciatives són bones.
Doncs bé, avui parlem d'una d'elles,
que és aquesta de l'associació d'escriptors.
Quants ja hi estan?
18 volums.
18 volums.
18 volums, Déu-n'hi-do.
Que anirà augmentant o no es dona per tancada la col·lecció?
Sí, sí, en principi no es dona per tancada.
De moment s'ha fet amb un grup d'escriptors,
per dir-ho d'alguna manera, sèniors.
És a dir, gent gran.
És a dir, gent que, per exemple,
ha nascut entre 1917,
els 20, els anys 30,
gent que ja té bastant edat.
I fins ara, el més jove,
el més antic, que és de 1917,
que és el Palau i Fabra,
que li estan fent ara mateix homenatges,
perquè val més que els hi facin ràpid.
I la més jove és la Isabel Clara Simó,
que és nascut el 43.
Home, jove.
Sí, relativament jove.
Ah, jove.
Sí, sí.
És molt relatiu, això, també, no?
Però són autors, diguem-ne,
que estan en actiu.
Sí, però fixa't tu,
és a dir, si el més jove és el 43,
esclar, estem parlant de persones
que estan a la setantena.
Doncs està molt fascinant, ara, clar.
I a més, no només pel fet
que tinguin una avançada d'edat,
sinó perquè la perspectiva de la seva obra
la pots recollir bé,
que no pas un autor,
ja no dic novell,
però un autor que tingui,
que estigui al voltant de la quarantena,
encara no ha donat de si tot el que podia donar.
És evident que s'ha de fer
amb aquesta idea, clar.
És a dir, has d'agafar autors
que tenen ja tota l'obra pràcticament,
o molta,
la tenen al darrere
i ja tenen l'experiència literària
i personal feta, no?
No, no, està claríssim, no?
Doncs podríem comentar,
n'has comentat dos?
Sí, una mica en general,
abans d'entrar en algunes de les persones
als quals se'ls ha dedicat,
una mica, quatre dades en general, no?
Perquè es tracta d'una col·lecció
que de moment recull
gairebé tots els gèneres literaris possibles, no?
Hi ha novelistes, hi ha narradors,
hi ha poetes,
hi ha naturalment escriptors
que ho han tocat tot,
perquè sempre n'hi ha,
hi ha dramaturgs,
que són també molt coneguts,
jo ho diré després,
i hi ha fins i tot assajistes,
gent que s'ha dedicat fonamentalment a l'assaig,
no necessàriament literari,
de vegades l'assaig pictòric,
artístic en general.
i després hi ha representació,
en el benentès que no està fet per aquest criteri,
és a dir, la representació surt
perquè existeix un territori unificat de parlar catalana
i per tant és lògic que tots hi entrin.
Per exemple, hi ha 12 catalans,
hi ha 12 llencs i hi ha 4 valencians.
Pels que estan en compte de la unitat de la llengua,
doncs, ja que s'ho facin mirar, no?
i després també hi ha gent de,
per raons òbvies,
hi ha gent de molt de pes.
Només et diré que entre els 18 hi ha 6 creus de Sant Jordi,
hi ha 3 o 4 Premis Sant Jordi de Literatura,
hi ha Carles Riba,
hi ha de tot,
però és que hi ha el vol millor, no?
Hi ha gent que ha deixat una gran petjada
en el món en què es mou,
és el cas del Joret Palau Fabra,
que encara és un home respectat
perquè és el millor especialista de Picasso,
a més a més de poeta d'arbaturc i assagista,
o per exemple el Joan Triadú,
que és un home ben conegut
dintre de l'assaig literari
i també ha estat poeta,
però sobretot dintre de l'assaig literari.
Per tant, ja veus que...
I pel que fa al gènere,
per acabar,
hi ha un predomini clar dels homes,
hi ha 13 homes i 5 d'homes fins ara.
Però insisteixo que això són dades
que surten simplement perquè ja he volgut mirar-les,
perquè no està fet en...
Aquí no entra la llei de la parità.
No, no, el criteri no és aquest.
Hi ha res d'això.
Llavors, entre les persones
que ara mateix ja han sortit,
doncs n'hi ha alguns que són molt coneguts,
d'altres no tant,
no tant en el sentit del públic en general,
no pas del món literari,
i d'altres o bastants
dels quals hem parlat aquí al programa.
Sí, abans he fet un cop d'ull ràpid,
hi he vist algun nom que m'era familiar,
algun d'ells recentment.
Si d'acord diem alguna cosa
dels que no n'hem dit mai res,
perquè fent els que ja els hi hem dedicat
un programa sencer,
no cal insistir-hi, no?
El primer número va sortir
dedicat a Núria Albó.
Núria Albó és una poetesa i novel·lista,
ja gran, nascuda l'any 30,
per tant,
és un cas curiós perquè
és dels pocs
que han passat a ser
al món de la política professional.
Aquesta senyora, en un moment determinat,
s'ha presentat a les eleccions municipals
de la Garriga
i ha estat alcaldessa.
Ah, sí?
Durant vuit anys va ser alcaldessa
de la Garriga, sí.
Però, vaja, fonamentalment
és evident que aquí se li fa per...
No, no, per la seva vessant
d'escriptora, lògicament.
Sí.
Té una obra estona.
És autora d'unes cantates
que van ser musicades
per en Toni Rosmalbà,
entre altres obres, novel·les i poemes.
Personatge destacat, diríem, no?
Sí, és un personatge ben conegut.
El segon número, per exemple,
es va dedicar a una persona
molt, molt, molt coneguda
que és el Josep Maria Castellet.
El Josep Maria Castellet
ja dintre del món
de la crítica literària
i de la generació dels 70
és una persona molt, molt coneguda
i molt consolidada.
El número 3,
també una persona molt coneguda,
l'Albert Ràfols Casamada,
que és pintor també i poeta.
I el 4 també una persona
que en els darrers anys
ha estat
amb una certa notorietat
en els mitjans de comunicació
que és la més jove.
És el que, clar, Simó,
de la qual no direm res
perquè li hem dedicat un programa
i perquè la coneix absolutament tothom
o gairebé tothom.
També el cinquè va ser
Antoni Vicenç,
una mallorquina
de la qual també vam parlar aquí.
Li vam dedicar un programa íntegre.
Sí, que és veritat.
Sí, una novel·lista
que havia guanyat el Premi Sant Jordi
el 67, sí.
Vam parlar.
Després el 6 és un
de les nostres comarques.
De les nostres comarques
n'hi ha 3.
Aquest és el primer
que és el Xavier Morós
que també el coneixem,
també l'hem dedicat a un programa
poeta i cronista
o segista.
I que es manté molt actiu.
I que es manté actiu, sí.
Després el 7è
és també un altre pes pesant
de la cultura
en català
de tot el territori
que és el Joan Francesc Mira.
Un gran intel·lectual
d'una tallada.
Un gran intel·lectual,
novel·lista,
segista, antropòleg,
sociòleg,
un home que està permanentment
present als mitjans de comunicació,
que ha estat guardonat
àmpliament
i que, bueno,
és el guanyador
aquest any del Premi de l'ELC,
del Premi dels Escriptors,
el que otorguen els escriptors.
al Joan Francesc Mira.
També li vam dedicar
un programa.
Un programa cert.
El 8è vídeo
està dedicat a la Montserrat de Balló.
Sí.
L'hem entrevistat en aquest programa.
L'hem entrevistat.
En un dels anys
que va ser la protagonista
de la trobada d'escriptors.
I li hem dedicat
a un programa també.
És poetessa.
És de Tarragona,
tot i que viu Barcelona
fa molts anys.
Després hi ha Albert Homeu Fiol.
Aquest és un home menys conegut.
És un mallorquí
i és un poeta també.
I
un de molt conegut,
que ja estem al 12,
al volum 12,
un de molt, molt conegut,
el més conegut segurament,
que és el Josep Maria Barret i Jornet.
Home.
Clar, aquest,
a part d'autoteatral ben conegut.
Sempre que te'n penso,
no n'ha acabat encara
de fer tot el que ha de fer,
perquè segur que està preparant
24 obres de teatre
i 54 serials més, no?
Sí.
És molt conegut
pels serials.
Pels serials,
tot i que té una trajectòria teatral
importantíssima.
Tenia i té una gran trajectòria teatral,
però bé,
el que és conegut
sobretot pels serials,
perquè, esclar,
noms com
Pobla Nou,
Nisaga de Poder,
en fi,
o el mateix ara,
el Cor de la Ciutat
i Vendel Pla.
Vendel Pla també és d'ell?
També, també, també.
Bueno, té aquell punt.
Jo recordo que quan vam organitzar
la Setmana de la Comunicació
que vam dedicar
al tema dels sèries televisius,
vam tenir l'oportunitat
de parlar amb ell
al matí de Tarragona Ràdio
i clar,
molt respectuosament
li vam venir a dir,
escolti, però és que vostè
està utilitzant
els mateixos mecanismes
que utilitzava
l'aguerfanita
com l'abuelita
i el drama aquell,
no?,
de fills il·legítims,
tot això.
I sí, sí,
aviam,
m'ho va comentar
i esclar que sí,
perquè això és el que
omple els dramons
i els serials,
vull dir que
ja sé, no?,
que és així que...
Sí,
home,
aquests
serials televisius
són fantàstics,
són fantàstics.
El fa un equip
de guionistes,
no són obra d'un sol autor.
Sí, no,
és allò de la pissarra
i vas fent
sobre la marxa,
no?,
perquè potser
un actor,
un actriu
que són de gran qualitat
en molts casos,
doncs,
surt un projecte teatral
interessant
i a banda van donar
doncs has begut oli
o te'n vas a una beca Erasmus
o et maten.
No,
i també depèn
de com funcioni la sèrie,
depèn de com reacciona
l'audiència,
ells tiren més
un personatge
o li donen més protagonisme
o menys protagonisme,
més paper o menys paper,
no?
Mira el vent del pla
que jo imagino
no crec que ho segueixis.
No gaire, no.
No gaire,
jo de tant en tant
algun capítol,
perquè la cosa bona
que tenen els serials,
a diferència,
igual que els llibres,
vull dir,
és que ho deixes un dia
i quan tornes
més o menys
tot està igual.
El llibre
també ho deixes una pàgina
i ningú te la passa.
No ho sé,
jo em sembla
que els serials
passen més coses.
No sé si sempre
estan igual.
No sé,
home,
algun fill legítim
que és el que passa,
algú que té un accident.
Ara,
si la vida real
fos com els serials,
jo me n'anava
a una altra pel·lícula
perquè escolta,
aquelles famílies
només tenen desgràcies
constantment.
Bé,
està molt concentrat
el que li passaria
a 20 famílies
li posen tot en una.
No res,
Josep Maria Benet i Jornet
es mereix un vídeo
perquè mirin
que és el lloc
on ens hem aturat
una mica
a conversar més.
Sí,
sí,
després el número 13
a diferència de l'anterior
és una persona
relativament poc coneguda,
és el Ricard Creus
que és un escriptor
i pintor també
barceloní,
nascut a l'op 28,
un home ja gran,
per tant,
i ha estat guanyador
del Premi Sant Jordi
de novel·la,
ha fet teatre,
ha fet crítica,
ha fet assaig,
però no és un home
que sigui massa conegut.
El 14
és Joaquim Carbó,
aquest sí,
n'hem parlat d'aquí
també quan parlàvem
en algun moment
de literatura infantil
i juvenil
perquè és un dels autors
que s'ha colat
amb força,
amb molta força
i fa molts anys
als centres de secundària.
Aquells oients
que tinguin fills
en aquesta edat
segur que a casa
tenen algun llibre
perquè es recomana
la lectura
de determinades obres
de Joaquim Carbó.
Té alguna obra
d'aquestes
que s'han reditat
infinitat de vegades
que són novet celes,
són long celes.
Sí,
any i any
a la casa
sota les horres
o en llibre de Sabanot.
Moltíssim,
moltíssim,
moltíssim.
Després el següent
també és una persona
molt respetada
en el món
de la literatura,
potser no tan coneguda
a nivell popular,
que és el Felí Formosa,
poeta,
traductor
i dramaturg,
que ha escrit
ara unes memòries
no fa gaire
que han tingut
molt bona.
Comentaves l'altre dia
que estava molt bé,
no?
Sí,
que han tingut
una gran acollida.
Entre altres coses,
per exemple,
el Premi Nacional
de Cultura de Teatre.
ja veieu
que totes les persones...
El Bernat Capó,
que tampoc no és gaire
conegut,
és el número 16,
és escriptor també
i periodista,
sobretot
de recull
de cultura popular,
de cultura
i de tradicions populars,
que anem tocant
gèneres
que són molt
diferents.
El 17
és el Gabriel Genè Manila,
del qual ja vam parlar
aquí suficientment.
Sí,
perquè aquest any
que havia guanyat
el Ramon Llull.
El Ramon Llull,
exactament.
I l'últim per ara,
que és el 18,
és per una altra autora d'aquí,
molt pròxima a nosaltres,
que és l'Olga Xerinax,
de la qual tampoc no necessitem
dir res
ni presentar-la,
perquè la coneix...
Aquí la coneixem tots
i és assequible
i a fora també.
És poetesa,
novel·lista,
com sabeu,
toca el piano,
pinta...
Aquest material
es distribuirà
a les llibreries,
en principi.
De totes maneres,
tots aquests vídeos
tenen la virtut
que es poden veure
a través d'internet.
Estan penjats
a la pàgina
de l'associació
i per tant
un pot tenir accés directe
sense necessitat.
Som magatzins de memòria
importants
per no perdre
la pista
del que és
la nostra base literària
en llengua catalana.
És molt important.
tenir el testimoni.
Doncs com que és important,
hem parlat avui
al punt de lectura.
La propera setmana
és un dijous normal,
em penso que no...
Sí, deixa'm dir
l'adreça de la pàgina
per si algú té curiositat.
És les tres dobles bes baixes
punt escriptors punt cat.
I allí hi ha un enllaç
a l'esquerra
que és veus,
veus literàries,
i punxant allí
surt tota la llista
dels volums
que han anat apareixent
i a sota
hi ha dos enllaços,
un que va a la pàgina
de l'autor
dintre de la mateixa
AELC
i un altre
que dóna pas al vídeo.
I a vosaltres
us va molt bé
com a professors
perquè és una altra manera
de mostrar
i de presentar
als autors.
Jordi Tignana,
moltíssimes gràcies
per venir avui
i esperem que tornis
la setmana que ve.
Bon dia.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.